Creació del Colelegi de Criminòlegs de Catalunya

DECRET 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.[sc name=”Seguridad Pública” ]

L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals, la qual, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas la seva creació.

La Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, regula els requisits i el procediment per a la creació mitjançant un decret del Govern d’aquestes corporacions. Aquesta Llei preveu en l’article 37.1 que només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial i en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin i, a més, una especial rellevància social o econòmica de les funcions inherents a la professió. Així mateix, d’acord amb l’apartat 5, correspon al Parlament apreciar el compliment del requisit d’interès públic i d’especial rellevància social o econòmica, que és una condició prèvia i necessària per a l’aprovació del decret del Govern.

La criminologia aborda des d’una perspectiva interdisciplinària l’estudi del crim amb l’objectiu de subministrar una informació vàlida i contrastada sobre la gènesi, la persona de l’infractor, i la víctima, mitjançant l’ús de tècniques d’intervenció positiva en la persona del delinqüent per al control social del comportament delictiu.

L’autonomia i la independència disciplinària de la criminologia moderna es fonamenta en un cos sòlid de coneixements científics sobre l’explicació del delicte i la seva prevenció i control, de conformitat amb els quals ha assolit la seva identitat científica i social amb el maneig integrador dels mètodes d’estudi provinents de les ciències positives i socials.

Progressivament, la intervenció dels professionals criminòlegs va palesar la incidència d’aquesta professió en la llibertat i seguretat de les persones mitjançant l’assessorament en l’elaboració de polítiques públiques sobre mesures penals i policials amb diferent grau de repressió, o amb les anàlisis d’avaluació sobre tendències delictives o d’irregularitats en el compliment de penes.

Aquesta incidència va comportar que la criminologia esdevingués una professió titulada per a l’exercici de la qual és necessari estar en possessió d’un títol acadèmic universitari oficial a través del Reial decret 858/2003, de 4 de juliol, pel qual es va establir el títol universitari oficial de llicenciat en criminologia. Actualment, la completa superació del pla d’estudis del títol de grau en criminologia que s’imparteix als principals centres universitaris de Catalunya habilita per a l’exercici d’aquesta professió.

L’interès públic de la creació d’aquest col·legi professional rau en la funció social que la criminologia desenvolupa com a ciència per al control i la prevenció dels fenòmens delictius, així com en l’actuació i efectivitat dels agents de control social per a la repressió de la delinqüència que incideix directament en el benestar social.

La integració en règim de col·legiació voluntària dels professionals criminòlegs en una organització col·legial a Catalunya permetrà sotmetre els professionals col·legiats a unes normes deontològiques i de control comunes, alhora que ordenarà la professió al nostre territori en benefici de la societat en general.

L’Associació Catalana de Criminòlegs ha sol·licitat la creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Posteriorment, l’Associació Interuniversitària de Criminologia es va adherir a la sol·licitud.

Vist el dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya;

Per tot això, a proposta del conseller de Justícia, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, d’acord amb el pronunciament favorable del Parlament sobre la concurrència d’interès públic i d’especial rellevància social de la professió de criminòleg que justifiquen la creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, i tramitada la proposta segons les normes generals del procediment legislatiu de conformitat amb l’article 168 del Reglament del Parlament de Catalunya, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1

Creació

Es crea el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

Article 2

Naturalesa i règim jurídic

2.1 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya és una corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb capacitat plena per al compliment dels seus fins, i es regeix en les seves actuacions per la normativa vigent en matèria de col·legis professionals.

2.2 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya té personalitat jurídica des de l’entrada en vigor d’aquest Decret i capacitat d’obrar des de la constitució dels seus òrgans de govern.

Article 3

Àmbit territorial

L’àmbit territorial del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya és Catalunya.

Article 4

Àmbit personal

La incorporació al Col·legi s’ha de fer en règim de col·legiació voluntària i d’acord amb el que disposa la normativa vigent en matèria de col·legis professionals. Els i les professionals han d’estar en possessió dels títols de llicenciat o graduat en criminologia o d’algun altre títol universitari oficial que hi equivalgui, d’acord amb la legislació vigent, i, quan escaigui, d’un títol estranger degudament homologat.

Article 5

Relacions amb l’Administració

El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, pel que fa als aspectes institucionals i corporatius, s’ha de relacionar amb el departament de l’Administració de la Generalitat que tingui atribuïdes competències administratives en matèria de col·legis professionals, i, pel que fa als aspectes relatius a la professió, s’ha de relacionar amb els departaments que hi tinguin competències.

Disposicions addicionals

Primera

Comissió Gestora

1. En el termini de tres mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret, l’Associació Catalana de Criminòlegs i l’Associació Interuniversitària de Criminologia han de constituir la Comissió Gestora del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, encarregada de redactar uns estatuts provisionals i en la qual s’integraran els representants d’aquestes associacions. En la seva composició es procurarà la representació equilibrada de dones i homes.
2. La Comissió Gestora ha d’aprovar en el termini d’un any, a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret, uns estatuts provisionals del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

Aquests estatuts han de regular, en tot cas, el procediment per convocar l’assemblea constituent i han de garantir la màxima publicitat de la convocatòria, la qual s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en els dos diaris de més difusió a Catalunya.

Segona

Assemblea constituent

Les funcions de l’assemblea constituent del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya són:

1. a) Aprovar, si escau, la gestió de la Comissió Gestora.
2. b) Aprovar els estatuts definitius del Col·legi amb el contingut que estableix la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.
3. c) Elegir les persones que han d’ocupar els càrrecs corresponents en els òrgans col·legials, atenent els criteris de designació paritària de dones i homes.

Tercera

Publicació dels estatuts

Els estatuts definitius del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, un cop aprovats, s’han de trametre, juntament amb el certificat de l’acta de l’assemblea constituent, al departament de l’Administració de la Generalitat que tingui atribuïdes les competències administratives en matèria de col·legis professionals, perquè en qualifiqui la legalitat i n’ordeni la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 23 de maig de 2017

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

Carles Mundó i Blanch

Conseller de Justícia