La comunitat catalana a l’exterior

LLEI 8/2017, del 15 de juny, de la comunitat catalana a l’exterior.[sc name=”secretario” ]

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

I

Catalunya ha estat terra de moviments migratoris permanents. Els darrers vint anys, s’ha convertit principalment en terra d’acollida després d’haver rebut una forta onada immigratòria. Fruit del context econòmic actual, però, s’ha constatat un fort i significatiu augment de la sortida de conciutadans a l’exterior, fet que ha comportat un equilibri progressiu entre les tendències migratòries del país.

Els ciutadans de Catalunya residents a l’exterior compten amb un marc legislatiu que els confereix la condició de subjectes de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya. El repte institucional envers aquest col·lectiu és adaptar i facilitar les condicions d’accés que han de permetre una relació fluida i accessible amb les seves institucions, d’acord amb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació. En aquest sentit, les institucions de Catalunya han de vetllar per incloure els catalans residents a l’exterior en el desenvolupament sectorial de les polítiques públiques.

És voluntat del Govern de la Generalitat impulsar i potenciar les actuacions que permetin als catalans a l’exterior, d’acord amb les possibilitats actuals, mantenir un fort vincle amb el país d’origen, que els possibiliti, alhora, la participació en l’esdevenir col·lectiu i l’accés a la realitat, la cultura i la llengua catalanes.

La diàspora catalana és un valor afegit de país. El concepte de Catalunya exterior engloba els catalans residents a l’exterior i les entitats en les quals aquests s’organitzen.

En aquest sentit, es considera la possibilitat de potenciar i canalitzar les actuacions individuals i col·lectives impulsades des de l’exterior que puguin beneficiar el país, bé sigui de manera directa, bé mitjançant la projecció internacional de Catalunya al món, amb el benentès que la diàspora catalana ha de tenir un paper actiu i proactiu en la construcció nacional del país.

Així mateix, el Govern de la Generalitat ha d’encarar el repte de bastir una política integral destinada a abordar el fet emigratori protagonitzat per la ciutadania de Catalunya. L’èxit de les polítiques transversals d’acolliment de la immigració desenvolupades les dues últimes dècades és el referent per a dissenyar i aplicar, de manera coordinada entre institucions, agents socials i societat civil, les polítiques públiques que permetin l’acompanyament i l’assessorament en la mobilitat internacional dels catalans, el manteniment del vincle amb Catalunya durant l’estada a l’exterior i el posterior retorn voluntari.

Aquesta voluntat d’abordar el fet emigratori ha de tenir present la regulació del retorn objecte de la Llei 25/2002, del 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents, i de segona modificació de la Llei 18/1996.

II

L’emigració catalana, però, no és un fenomen nou. Al llarg dels darrers segles, els catalans han protagonitzat una constant marxa a l’exterior, superior a l’arribada de nous ciutadans al nostre país. Aquesta emigració continuada al llarg del temps ha comportat la creació de comunitats catalanes que, amb diverses denominacions i en el decurs dels anys i fins avui, ha permès que la presència catalana al món sigui molt destacable i rellevant pel que fa al nombre tant d’entitats com de persones.

Des de les primeres entitats catalanes al món, amb un caràcter bàsicament mutual, com és el cas de la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya a l’Havana (1840) i el de l’Associació Catalana de Socors Mutus «Montepio de Montserrat» de Buenos Aires (1857), i les que van néixer com a punt de trobada dels catalans que havien emigrat majoritàriament per motius econòmics, com és el cas del Casal de Catalunya de Buenos Aires (1886), fins al dia d’avui, l’organització de la diàspora catalana ha patit els canvis i les transformacions raonables a conseqüència del pas del temps.

Així, les comunitats catalanes a l’exterior, durant dècades al llarg del segle xx, es van configurar com a llocs d’acolliment i van esdevenir cabdals per al manteniment de la cultura i la llengua catalanes a l’exterior. Els membres d’aquestes entitats duien a terme una dinàmica activitat cultural i una important acció de manteniment dels lligams amb la terra d’origen.

Avui dia, i sota el fenomen de la globalització, els catalans tenen presència, per mitjà de les comunitats catalanes, a bona part dels països d’arreu del món. Les tecnologies de la informació i la comunicació i les possibilitats de transport han transformat la naturalesa de l’organització dels catalans residents a l’exterior i han convertit aquests punts de trobada en espais de projecció exterior.

III

Tot i que l’article 6.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979 ja reconeixia la condició política de català a l’exterior, davant la manca de regulació específica, el 1996 es va promulgar la primera llei que regulava concretament les relacions amb aquestes entitats. La Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, i el reglament que la desplega van esdevenir la primera norma que establia i reconeixia uns drets i deures en aquest àmbit.

Així, el Govern de la Generalitat reconeixia les comunitats catalanes a l’exterior i hi establia, a més, mecanismes de relació i col·laboració.

Del 1996 ençà, però, han entrat en vigor algunes normes que incideixen clarament en els catalans a l’exterior i en les entitats que han creat. L’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006, que reconeix per primera vegada, en l’article 13, l’existència de les comunitats catalanes a l’exterior, i altra normativa sectorial o de caràcter bàsic estatal fan necessària una revisió normativa de les relacions entre les institucions de Catalunya i les formes d’organització dels catalans residents a l’exterior.

En aquest sentit, d’acord amb la realitat actual han aparegut noves formes d’organització dels catalans a l’exterior i alguns dels preceptes normatius que regulaven les relacions en qüestió s’han demostrat obsolets o ineficients.

Aquesta llei estableix un nou marc de relacions amb les comunitats catalanes, en el sentit més ampli del terme, i llurs membres, en l’àmbit col·lectiu i en l’individual, de manera sistemàtica i articulada per tal que l’assistència i el suport de l’Administració i el Govern de la Generalitat permetin un nivell de suport adequat a les necessitats i realitats d’aquesta presència catalana al món.

Amb la intervenció que la Llei comporta, s’ha de poder garantir que les comunitats catalanes a l’exterior esdevinguin agents destacats de la vida social i cultural en els llocs d’establiment, i que llur acció pugui ésser suficientment reconeguda a l’interior del país i es neutralitzi el possible desconeixement de la trajectòria, la presència i la potencialitat de la diàspora catalana com a agent actiu en la projecció internacional de Catalunya i com a col·lectiu compromès amb el país.

IV

La Llei de la comunitat catalana a l’exterior consta de quatre capítols, vint-i-dos articles, sis disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

El capítol primer, de disposicions generals, recull l’objecte de la Llei i els objectius que es pretenen assolir en aquest àmbit.

El capítol segon aborda les relacions entre el Govern de la Generalitat i els catalans residents a l’exterior, i també els mecanismes que les han de permetre i facilitar.

En el mateix capítol segon, es recullen drets dels quals els catalans residents a l’exterior són subjectes i que se sumen a la resta de drets reconeguts per l’ordenament jurídic vigent. També recull les previsions institucionals d’abordatge integral del fet emigratori i les inclou en el desenvolupament sectorial dels organismes competents en matèries relacionades amb la sortida, l’estada i el retorn dels catalans residents a l’exterior.

El capítol tercer fa referència a les diverses formes d’entitats, d’acord amb la realitat actual, en les quals s’organitzen els catalans residents a l’exterior i que desenvolupen, d’acord amb llurs objectius estatutaris, una tasca de projecció internacional de Catalunya.

El capítol quart regula els mecanismes de relació entre les institucions i les comunitats catalanes a l’exterior, principalment mitjançant l’actualització de l’òrgan d’interlocució permanent entre el Govern de la Generalitat i la Catalunya exterior, i també les iniciatives de relació entre les comunitats catalanes a l’exterior amb el suport de la Generalitat.

Les disposicions addicionals estableixen l’habilitació anual d’una partida pressupostària per a l’assoliment dels objectius plantejats per aquesta llei, la possibilitat de l’organització del Congrés de la Catalunya Exterior, l’assumpció de la coordinació interdepartamental per part de l’òrgan del departament competent en matèria d’acció exterior i la col·laboració en matèria de projecció exterior. La darrera disposició recull una previsió addicional relativa als plans de treball en l’àmbit de les comunitats catalanes a l’exterior.

La disposició derogatòria deroga la Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, i, finalment, les disposicions finals contenen l’habilitació legal per a dur a terme el desplegament reglamentari de la Llei i l’entrada en vigor.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei

Aquesta llei té per objecte regular, d’acord amb la normativa vigent, el marc de les relacions de la Generalitat, les seves institucions i la societat de Catalunya amb els catalans residents a l’exterior, i amb els catalans i les comunitats catalanes establerts fora del territori de Catalunya. El Govern dona suport a aquestes relacions, les promou i les fomenta i vetlla pel compliment d’aquesta llei.

Article 2. Objectius de la Llei

Els objectius d’aquesta llei són:

1. a) Articular les polítiques adequades per a abordar el fet emigratori català, amb caràcter integral i de manera adaptada a les circumstàncies socials i econòmiques del moment.
2. b) Donar suport, assistència i protecció als catalans residents a l’exterior, siguin membres o no d’una comunitat catalana, de conformitat amb la legislació vigent.
3. c) Incorporar els catalans a l’exterior i les entitats en les quals aquests s’organitzen en el disseny i el desenvolupament de les diferents polítiques sectorials de la Generalitat quan aquestes siguin d’interès per a aquest col·lectiu o hi estiguin destinades.
4. d) Contribuir a l’enfortiment de les comunitats catalanes i llurs entitats, en tant que vehicles de cohesió i relació entre els ciutadans catalans residents a l’exterior, i també entre aquests ciutadans i les institucions de Catalunya.
5. e) Fomentar les actuacions en l’àmbit de la projecció exterior, desenvolupada tant per individus com per entitats, que difonguin el coneixement de la realitat nacional de Catalunya, fonamentalment en els àmbits cultural, social, econòmic i polític.
6. f) Potenciar les relacions socials, culturals, econòmiques i polítiques amb els països on hi ha una important presència de ciutadans catalans, amb llurs institucions i amb llurs agents socials.
7. g) Afavorir l’adopció de vies estables i eficaces de relació recíproca entre les comunitats catalanes a l’exterior i Catalunya, tant amb les institucions públiques com amb les entitats privades.
8. h) Vetllar per la consideració, el reconeixement i la difusió de la tasca de les comunitats catalanes a l’exterior i dels ciutadans catalans a l’exterior.

Article 3. Dia Internacional de la Catalunya Exterior

1. El Dia Internacional de la Catalunya Exterior se celebra la diada de Sant Jordi si s’escau en diumenge, o el diumenge següent, en el cas que no es doni aquesta coincidència.
2. El Govern dona relleu institucional i públic a aquesta celebració, amb l’objectiu de difondre entre la ciutadania catalana l’existència tant de l’emigració catalana com de les entitats en les quals aquesta s’organitza i llur trajectòria.

Capítol II. Els catalans a l’exterior

Article 4. Concepte i definició

1. La Generalitat reconeix els ciutadans catalans residents a l’exterior com a destinataris de la seva obra de govern i de les seves polítiques públiques. Aquest reconeixement comporta la consideració dels ciutadans catalans a l’exterior com a subjectes de drets i deures en els àmbits en què la Generalitat té competències.
2. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per catalans a l’exterior els ciutadans espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu i llurs descendents, d’acord amb el que estableix l’article 7.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Article 5. El Registre de catalans residents a l’exterior

1. El Registre de catalans residents a l’exterior és l’eina mitjançant la qual el Govern identifica els ciutadans que gaudeixen de la condició política de catalans d’acord amb l’Estatut d’autonomia i que resideixen a l’estranger.
2. Els requisits d’inscripció, les dades informades, les característiques, la titularitat i la gestió del Registre de catalans residents a l’exterior es determinen reglamentàriament per decret.
3. El Registre s’adscriu al departament competent en matèria d’acció exterior.
4. El Registre és públic. La inscripció en el Registre té caràcter gratuït i voluntari. Per tal de facilitar l’accés als serveis i les prestacions destinats als catalans residents a l’exterior, es promourà la inscripció en aquest registre d’acord amb el que la normativa específica determini.
5. La comunicació de les dades de les persones inscrites en el Registre a altres entitats que formen part del sector públic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i a altres administracions públiques per a obtenir un servei o una prestació vinculats a les polítiques públiques respectives no requereix el consentiment de la persona interessada, d’acord amb la normativa de protecció de dades.
6. Les dades personals recollides en el Registre s’han de donar desglossades per sexes i per edat, per tal de facilitar els estudis estadístics i els informes de gènere, d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 6. Integració de l’especificitat dels catalans residents a l’exterior en les polítiques públiques

1. El Govern reconeix l’especificitat dels catalans a l’exterior en l’establiment de les polítiques públiques, vetlla per la integració de l’especificitat de la ciutadania exterior de Catalunya en les disposicions normatives i impulsa el desenvolupament de polítiques pròpies destinades a aquest col·lectiu.
2. El Govern vetlla perquè els catalans a l’exterior puguin fer efectius els drets que la normativa vigent reconeix als residents a l’exterior, especialment en els àmbits polític, administratiu, civil, social i lingüístic, i promou les accions necessàries per tal que llur exercici es dugui a terme en les mateixes condicions que són aplicables als catalans residents a Catalunya i d’acord amb el principi d’igualtat de gènere, de tracte i de no-discriminació.
3. El Govern vetlla perquè totes les administracions públiques competents garanteixin que els catalans a l’exterior puguin accedir als serveis públics en condicions d’eficiència i eficàcia i es puguin beneficiar de les prestacions que els siguin reconegudes per l’ordenament jurídic vigent.

Article 7. Accés a serveis de l’Administració

1. El Govern promou les accions que permetin als catalans a l’exterior l’exercici de drets i l’accés a tràmits i prestacions de serveis que els reconeix l’ordenament jurídic, mitjançant procediments administratius simplificats basats en el principi de la mínima intervenció possible i adaptats a llurs característiques especials.
2. Les delegacions del Govern a l’exterior presten orientació i assessorament per a facilitar l’accés a tràmits i prestacions de serveis a favor dels catalans a l’exterior que es determinin. Així mateix i d’acord amb la normativa vigent, el dret i els tractats internacionals, les delegacions poden exercir altres funcions de protecció als catalans residents a l’exterior que se’ls puguin assignar.
3. La seu electrònica de la Generalitat, com a portal únic corporatiu de tramitació de l’Administració de la Generalitat, facilita l’accés dels catalans a l’exterior als tràmits i serveis impulsats per l’Administració de la Generalitat, la consulta del Tauler electrònic i l’accés al Registre general electrònic de la Generalitat.
4. El Govern promou la difusió de continguts d’interès per als catalans a l’exterior per mitjà del seu entorn web.

Article 8. Drets dels catalans a l’exterior

1. Els catalans a l’exterior gaudeixen dels drets polítics definits per l’Estatut d’autonomia, i també dels drets que aquest reconeix als ciutadans de Catalunya en l’àmbit de l’Administració.
2. En l’àmbit civil i social es promou i es garanteix l’exercici dels drets següents, en els termes i les condicions que la normativa específica determina:
3. a) Dret d’accés als programes, a les prestacions i a les accions destinats a la gent gran, al jovent i als infants, i també als col·lectius que es trobin en situació d’especial vulnerabilitat, de manera que puguin rebre de l’Administració el necessari suport que els permeti viure dignament.
4. b) Dret a beneficiar-se d’accions d’informació sociolaboral i a participar en els programes del servei públic d’ocupació.
5. c) Dret a l’educació a distància amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, en els àmbits i els nivells formatius que s’ofereixin des de l’Administració.
6. d) Dret d’accés a les promocions públiques d’habitatge.
7. e) Dret als serveis sanitaris públics en llurs estades temporals a Catalunya.
8. f) Dret a rebre informació sobre la realitat catalana mitjançant les emissions, radiofòniques i de televisió, dels programes informatius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, dins les possibilitats tecnològiques i dels drets de difusió.
9. En l’àmbit lingüístic, els catalans a l’exterior tenen dret, en llurs relacions amb les institucions, organitzacions i administracions públiques a Catalunya, a emprar la llengua oficial que elegeixin d’acord amb el que estableix el capítol 3 del títol I de l’Estatut d’autonomia. El Govern promou l’adopció de les mesures que facilitin l’accés a l’ensenyament del català i de l’aranès a l’exterior, tant de manera presencial, on sigui possible, com de manera virtual.
10. Pel que fa als àmbits lingüístic i cultural, la Generalitat ha de prestar una atenció especial a la promoció que facin els catalans i les comunitats catalanes a l’exterior dels territoris amb els quals Catalunya comparteix llengua.

Article 9. Planificació del fet emigratori

1. El Govern desenvolupa accions de planificació estratègica i programació de caràcter transversal del fenomen emigratori, amb l’objectiu de dotar-se d’instruments i polítiques sectorials coordinades per tal d’abordar, de manera integral, el fet emigratori.
2. El Govern impulsa l’estudi de la trajectòria i realitat del fet emigratori català, amb l’objectiu de difondre’l entre la ciutadania de Catalunya, i vetlla per la integració expressa i operativa de la perspectiva de gènere i de les dones.
3. Corresponen al departament competent en matèria de migracions l’impuls estratègic i la coordinació dels programes que impliquin més d’un organisme del Govern, sens perjudici del desenvolupament sectorial que els departaments afectats per raó de la matèria duguin a terme.

Article 10. Mobilitat internacional

1. El Govern, per mitjà dels departaments competents en aquesta matèria, articula les eines i els serveis d’informació, orientació i acompanyament per als catalans interessats en llur mobilitat internacional que els permetin disposar amb caràcter previ d’elements de judici necessaris per a afrontar amb les màximes garanties d’èxit llur projecte emigratori.
2. El Govern fomenta la mobilitat internacional que tingui per objectiu l’excel·lència acadèmica, associativa i professional, i també el retorn de talent.
3. Els departaments competents en aquesta matèria, pel que fa a l’orientació prèvia a la mobilitat, han d’articular els necessaris mecanismes de col·laboració entre els serveis i entitats públics actius i les comunitats catalanes a l’exterior actives en l’àmbit de l’acollida en els països receptors de la mobilitat.
4. Els departaments competents en aquesta matèria han d’articular els necessaris mecanismes de suport i cooperació amb les comunitats catalanes a l’exterior a fi que disposin dels mitjans adequats per a prestar els serveis d’orientació i assessorament en els països d’acollida.

Article 11. Vinculació amb Catalunya

1. El Govern, per mitjà del departament competent en matèria d’acció exterior, impulsa i facilita les relacions amb els catalans a l’exterior, promou la interrelació entre ells i dona suport a llurs organitzacions, amb l’objectiu de possibilitar el manteniment d’un lligam actiu entre els catalans a l’exterior i Catalunya, per tal que aquests participin de manera organitzada en la realitat de llur país d’origen, tinguin accés a les eines que permetin el contacte amb la cultura i la llengua catalanes, col·laborin en la projecció exterior de Catalunya i es relacionin amb les seves institucions.
2. El Govern fomenta les actuacions organitzades a l’estranger, tant per institucions i empreses, com per la societat civil sense ànim de lucre, que permetin l’acompanyament i el suport als moviments migratoris dels catalans. En l’aplicació d’aquesta llei, la Generalitat ha de vetllar per tal que totes les accions i iniciatives que hom emprengui, en qualsevol territori, i en totes les entitats i tots els agents que hi participin o que en resultin beneficiaris, compleixin els valors, principis i normes vigents a Catalunya i en les institucions internacionals de referència, en matèria de drets humans, socials, civils i polítics, i també les de responsabilitat social i ambiental.
3. El Govern dona suport i reconeixement a totes les iniciatives promogudes per catalans a l’exterior que persegueixin l’interès general de Catalunya i el seu enriquiment social, econòmic, polític i cultural mitjançant el patrocini, el mecenatge, la captació de fons, finançament o aportacions.
4. El Govern reconeix els coneixements i les experiències dels catalans a l’exterior de més edat com a testimoniatges de la memòria històrica.

Article 12. Retorn a Catalunya

1. Els catalans a l’exterior, d’acord amb la normativa específica en matèria de retorn dels catalans emigrats i llurs descendents, tenen dret a accedir a les actuacions i mesures de suport que s’estableixin quan decideixin retornar a Catalunya per a establir-hi la residència.
2. El Govern impulsa les actuacions que facilitin la incorporació al mercat de treball de Catalunya de professionals catalans que hi estiguin interessats i que exerceixin llurs carreres professionals a l’estranger. També impulsa les actuacions i les mesures destinades a la identificació i al retorn de talent català en l’àmbit acadèmic, d’investigació, cultural o professional que es trobi a l’exterior.

Capítol III. Les comunitats catalanes a l’exterior

Article 13. Definició

1. Als efectes d’aquesta llei, s’entén per comunitats catalanes a l’exterior les entitats de naturalesa associativa sense ànim de lucre, constituïdes legalment sota qualsevol forma reconeguda en dret, les finalitats de les quals persegueixin l’assoliment dels objectius fixats per aquesta llei i siguin reconegudes d’acord amb el que aquesta disposa.
2. Als efectes d’aquesta llei, gaudeixen de la condició de comunitats catalanes a l’exterior les federacions de comunitats catalanes a l’exterior i les comunitats catalanes virtuals creades amb l’objectiu de permetre la connectivitat i la interacció entre els catalans residents a l’exterior, i llur comunicació i col·laboració amb la Generalitat.
3. Als efectes d’aquesta llei, poden ésser membres de les comunitats catalanes a l’exterior els catalans residents a l’exterior, d’acord amb l’article 4. També en poden ésser membres les persones que resideixen fora de Catalunya i que, sense tenir la condició política de catalanes, se senten vinculades a Catalunya, la seva cultura, la seva llengua i la seva personalitat com a nació.

Article 14. Suport

El Govern dona suport a les comunitats catalanes a l’exterior per a la consecució dels objectius següents:

1. a) El foment i l’enfortiment de les comunitats catalanes a l’exterior, enteses com a punt de trobada i espai d’experiència entorn de la catalanitat dels catalans establerts en una àrea geogràfica determinada.
2. b) El manteniment dels vincles entre els catalans a l’exterior i Catalunya que permetin el contacte i la pràctica en la llunyania de la llengua, la cultura i la realitat catalanes, i facilitin la informació i el contacte amb Catalunya, amb les seves institucions i amb les iniciatives governamentals destinades a aquest col·lectiu.
3. c) La difusió internacional de Catalunya, en tant que agents actius en projecció exterior catalana que actuen en col·laboració amb institucions i entitats catalanes i locals existents en llur àrea geogràfica.
4. d) La consolidació de les comunitats com a punts de referència, especialment en l’àmbit social i cultural, per als catalans residents en llur àrea geogràfica.
5. e) La constitució de noves comunitats que actuïn com a punts de descobriment, contacte i coneixement de Catalunya.
6. f) La preservació i la difusió del patrimoni històric, documental i cultural de les comunitats catalanes a l’exterior.
7. g) El foment de la participació de joves, d’origen o descendents de catalans, i de la igualtat de gènere i de tracte, i de la no-discriminació en el si de les comunitats i els òrgans de govern respectius.
8. h) La promoció de la relació, la interacció i l’intercanvi entre els diferents tipus de comunitats catalanes a l’exterior.
9. i) La informació, l’assessorament i l’orientació als catalans que arriben als països o territoris de l’Estat on ja hi ha comunitats catalanes a l’exterior, i als catalans que sol·liciten informació abans de marxar.
10. j) La col·laboració, si escau, amb els catalans a l’exterior que estiguin en situació d’extrema necessitat per a facilitar-los suport extraordinari i informació d’urgència.

Article 15. Reconeixement oficial de comunitats catalanes a l’exterior

1. Les comunitats catalanes a l’exterior poden ésser beneficiàries dels serveis, els ajuts i les prestacions institucionals que s’estableixin d’acord amb aquesta llei, havent obtingut prèviament el reconeixement del Govern. Els requisits i el procediment de reconeixement s’han d’establir per decret.
2. L’obtenció del reconeixement a què fa referència l’apartat 1 requereix l’acreditació de la constitució de la comunitat conforme a dret, l’adequació dels seus objectius a aquesta llei, la seva estructura i el seu funcionament de caràcter democràtic i transparent i la seva vinculació amb Catalunya, els ciutadans catalans, la història, la llengua, la cultura o qualsevol altre aspecte de la realitat catalana.
3. El decret regulador del reconeixement de les comunitats catalanes a l’exterior ha de determinar també les particularitats aplicables a les comunitats catalanes virtuals, com ara llur creació i funcionament, els criteris per a la promoció de federacions per àrees geogràfiques, el tràmit de consulta previ al Consell de la Catalunya Exterior i el procediment de revocació del reconeixement.

Article 16. Revocació del reconeixement oficial

1. La revocació del reconeixement oficial s’efectua en els supòsits de:
2. a) Dissolució de l’entitat.
3. b) Inactivitat manifesta de l’entitat durant un període de dos anys.
4. c) Incompliment dels requisits exigits per al reconeixement, en especial els que fan referència al funcionament democràtic i a la transparència en l’actuació.
5. d) Incompliment de l’obligació de mantenir actualitzades les dades en el Registre de les comunitats catalanes a l’exterior, d’acord amb el que s’estableixi per decret.
6. e) Iniciativa presa per l’entitat mateixa.
7. La revocació del reconeixement oficial comporta la pèrdua del dret d’accés als serveis i a les prestacions, i el reintegrament dels beneficis econòmics que s’haguessin obtingut, d’acord amb el que es determini per reglament.

Article 17. Les federacions de comunitats catalanes a l’exterior

Les comunitats catalanes a l’exterior reconegudes poden constituir federacions per a defensar i integrar llurs interessos, facilitar el compliment conjunt i coordinat de les finalitats i els objectius que els són comuns, i ésser beneficiàries dels serveis i de les prestacions que estableix aquesta llei.

Article 18. Les comunitats catalanes virtuals a l’exterior

1. El Govern fomenta les xarxes creades d’acord amb les tecnologies de la informació i la comunicació i els dona suport, amb la finalitat de permetre la connectivitat i la interacció dels catalans a l’exterior i llur comunicació i col·laboració amb la Generalitat, d’acord amb els objectius establerts per l’article 14.
2. El reconeixement de les comunitats catalanes virtuals a l’exterior es duu a terme d’acord amb el que disposa l’article 15.

Article 19. El Registre de les comunitats catalanes a l’exterior

1. El Registre de les comunitats catalanes a l’exterior es configura com a base de dades de caràcter administratiu en què s’inscriuen les comunitats catalanes a l’exterior, llurs federacions i les comunitats catalanes virtuals reconegudes d’acord amb aquesta llei. També s’hi poden inscriure totes les circumstàncies relacionades amb les entitats esmentades, d’acord amb el que es determini per decret.
2. La publicitat de les dades del Registre s’ha de fer per mitjà del Portal de la Transparència de la Generalitat de Catalunya.
3. Aquest Registre s’adscriu al departament competent en matèria d’acció exterior.
4. Les comunitats catalanes reconegudes han de comunicar al Registre les modificacions de dades que es produeixin, a l’efecte de l’actualització de les dades inscrites.

Article 20. Serveis i prestacions

1. El Govern dona suport a les comunitats catalanes a l’exterior, les federacions de comunitats i les comunitats catalanes virtuals inscrites en el Registre, mitjançant serveis i prestacions destinats a:
2. a) Facilitar l’accés a la informació de les disposicions i resolucions que el Govern i el Parlament de Catalunya adoptin en les matèries específicament reconegudes d’interès per a les comunitats catalanes i per als catalans d’arreu del món.
3. b) Garantir el mateix tracte que reben les entitats establertes en el territori de Catalunya pel que fa a l’accés al patrimoni cultural, particularment mitjançant la recepció de fons bibliogràfics, audiovisuals, informàtics i didàctics.
4. c) Fer que es puguin beneficiar de l’acció del Govern en igualtat de condicions amb les entitats establertes en el territori de Catalunya.
5. d) Fer que obtinguin assistència tècnica i ajuts per al funcionament i per a l’organització d’activitats de promoció i difusió de Catalunya que es duguin a terme d’acord amb l’acció exterior de la Generalitat.
6. e) Facilitar assistència tècnica i ajuts per a promoure actuacions encaminades al coneixement i a l’estudi de la llengua i la cultura catalanes, en especial entre els infants i els joves membres de la comunitat catalana.
7. f) Facilitar assistència tècnica i ajuts per al desenvolupament d’iniciatives encaminades a afavorir la mobilitat internacional dels catalans, i també per a contribuir a cobrir les necessitats bàsiques dels catalans a l’exterior que es trobin en situacions d’especial dificultat.
8. g) Fomentar l’accés a la informació d’actualitat de Catalunya mitjançant les eines de difusió comunicativa i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació impulsades per l’Administració de la Generalitat.
9. h) Promoure intercanvis de caràcter educatiu, cultural i econòmic per als membres de les comunitats catalanes, mitjançant programes específics d’estades culturals, beques d’estudis, colònies de vacances i estades de coneixement o de retorn temporal a Catalunya, dels quals es puguin beneficiar especialment els més joves i els residents de més edat.
10. i) Facilitar el coneixement dels programes i les iniciatives promoguts per l’Administració de la Generalitat en l’àrea geogràfica on les comunitats catalanes estiguin establertes, en l’organització dels quals s’ha d’aprofitar, sempre que sigui possible, l’estructura associativa formada per les comunitats catalanes a l’exterior.
11. j) Facilitar la signatura de convenis de col·laboració amb organismes i institucions de la Generalitat per a la prestació de serveis o per a l’exercici de les actuacions que els siguin encomanades.
12. k) Assessorar i informar en matèria social, econòmica i laboral de Catalunya, especialment pel que fa a les iniciatives destinades als catalans a l’exterior o que els incloguin.
13. l) Facilitar l’obtenció de material bibliogràfic, audiovisual, de difusió o de qualsevol altre tipus anàleg, elaborat per la Generalitat.
14. m) Permetre la interlocució amb el Govern mitjançant el Consell de la Catalunya Exterior.
15. n) Fomentar el bon ús del nom, la bandera i els símbols de Catalunya en la seu social o en els actes que organitzin.
16. Les comunitats catalanes a l’exterior, les federacions de comunitats i les comunitats catalanes virtuals han de tenir accés als ajuts i les subvencions per al compliment dels objectius d’aquesta llei, d’acord amb la legislació aplicable.

Capítol IV. Els òrgans de relació amb les comunitats catalanes a l’exterior

Article 21. El Consell de la Catalunya Exterior

1. El Consell de la Catalunya Exterior és l’òrgan assessor i col·legiat de consulta i participació externa dels catalans residents a l’exterior i de les comunitats catalanes a l’exterior.
2. El Consell de la Catalunya Exterior té les funcions següents:
3. a) Assessorar el Govern sobre les línies generals, els objectius i les iniciatives específiques que desenvolupi en les seves relacions amb els catalans i les comunitats catalanes a l’exterior.
4. b) Elaborar informes sobre l’estat, la situació i l’evolució de les relacions dels catalans i les comunitats catalanes a l’exterior amb Catalunya, i informar també sobre el reconeixement de noves comunitats catalanes a l’exterior.
5. c) Fomentar les relacions mútues entre les comunitats catalanes a l’exterior, els catalans a l’exterior, el Govern i les institucions catalanes.
6. d) Proposar accions i programes relacionats amb les comunitats catalanes i els catalans a l’exterior.
7. e) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l’ordenament jurídic.
8. El funcionament, l’organització, la composició i l’adscripció del Consell de la Catalunya Exterior s’han de determinar per decret. La composició ha d’incloure, en tot cas, els òrgans del Govern competents en matèria d’acció exterior, migracions, cultura i educació; una representació dels organismes, consorcis i institucions participats per la Generalitat que treballin en els àmbits de la internacionalització i la projecció exterior, especialment de l’economia, la llengua i la cultura, i una representació de les comunitats catalanes a l’exterior i de les federacions reconegudes. En la designació dels membres del Consell que formen part de les comunitats catalanes a l’exterior i de les federacions, basada en criteris democràtics, s’ha de procurar assolir una representació equilibrada de dones i homes i d’àrees geogràfiques.
9. Els membres del Consell de la Catalunya Exterior exerceixen la funció de representació de la Catalunya exterior, en el marc de les seves finalitats assessores i consultives, davant les institucions catalanes, i han de comparèixer davant el Parlament de Catalunya quan aquesta institució els ho sol·liciti, o a petició pròpia amb l’aprovació prèvia de la comissió pertinent.
10. El Consell de la Catalunya Exterior és un òrgan assessor del Govern que no substitueix ni reemplaça les estructures de representació dels seus components.
11. Els membres del Consell representants de la Catalunya exterior, en col·laboració amb el departament competent en matèria d’acció exterior, poden promoure iniciatives davant d’altres administracions públiques competents en matèries relacionades amb els catalans residents a l’exterior o amb les entitats en les quals aquests s’organitzen, o iniciatives que considerin d’interès.
12. Els membres del Consell de la Catalunya Exterior són nomenats per a un període de quatre anys, renovable per períodes de la mateixa durada, llevat del cas dels membres que ho siguin per raó del càrrec, amb una limitació de dos mandats.

Article 22. Trobades geogràfiques de comunitats catalanes a l’exterior

El Govern dona suport, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, a les iniciatives impulsades per les comunitats catalanes a l’exterior, llurs federacions i les comunitats catalanes virtuals a l’exterior, per a l’organització d’actes de coordinació de caràcter geogràfic destinats a la cerca de sinergies per a millorar-ne el funcionament individual i col·lectiu.

Disposicions addicionals

Primera. Dotació pressupostària

1. El Govern habilita anualment una partida específica en els pressupostos de la Generalitat destinada a complir els objectius d’aquesta llei.
2. L’adopció de les mesures establertes per aquesta llei resta subjecta a les disponibilitats pressupostàries.

Segona. Congrés de la Catalunya Exterior

El Govern pot promoure, periòdicament, l’organització del Congrés de la Catalunya Exterior amb els objectius de difondre el coneixement i el reconeixement de la presència catalana al món i de promoure l’estudi i les relacions entre les entitats i les persones que conformen la Catalunya exterior, i entre aquestes i Catalunya.

Tercera. Coordinació

El departament competent en matèria d’acció exterior, per al compliment dels objectius establerts per aquesta llei, assumeix la coordinació de les accions que els departaments de la Generalitat duguin a terme amb caràcter sectorial i promou les col·laboracions que es considerin oportunes amb la resta d’administracions públiques de Catalunya.

Quarta. Col·laboració en matèria de projecció exterior

Les mesures de suport i foment del Govern de la Generalitat establertes per aquesta llei que tenen per objecte la projecció internacional de Catalunya pels catalans a l’exterior o per les comunitats catalanes a l’exterior poden ésser dutes a terme, complementàriament, pels organismes, els consorcis i les institucions participats per la Generalitat que treballin en l’àmbit de la projecció exterior.

Cinquena. Planificació en l’àmbit de la Catalunya exterior

1. El Govern ha d’incorporar en el Pla estratègic previst per l’article 15 de la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, les prioritats i els objectius a mitjà termini en els àmbits de les relacions amb els ciutadans catalans residents a l’exterior i de les comunitats catalanes a l’exterior.
2. Els departaments de l’Administració de la Generalitat han d’incorporar en els plans de treball anuals de desenvolupament del vigent Pla estratègic d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea les actuacions que cal dur a terme en els àmbits de les relacions amb els ciutadans catalans residents a l’exterior i amb les comunitats catalanes a l’exterior.

Sisena. Drets electorals dels catalans a l’exterior

A reserva del que fixi la futura llei electoral catalana sobre la creació o no de circumscripcions electorals a l’exterior, és funció del Govern de Catalunya vetllar per una àmplia participació en tots els processos electorals dels catalans residents a l’exterior. L’Administració electoral del Govern ha d’informar els ciutadans residents a l’exterior de llurs drets electorals en tots els processos a què estiguin cridats a participar i ha d’ajudar les forces polítiques a fer arribar les propostes respectives als residents a l’exterior.

Disposició derogatòria

1. Es deroga la Llei 18/1996, del 27 de desembre, de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior.
2. Es deroga l’article 40 de la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

Disposicions finals

Primera. Desplegament

Es faculten el Govern i, en allò que els correspongui, els consellers competents per raó de la matèria, per a fer el desplegament reglamentari d’aquesta llei.

Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 15 de juny de 2017

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

Raül Romeva i Rueda

Conseller del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència