Elaborar els pressupostos per a l’any 2019 de CATALUNYA

ORDRE VEH/78/2018, de 20 de juny, per la qual es dicten les normes per elaborar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2019.

[sc name=”Guía del Interventor Municipal” ]

L’any 2017 l’economia catalana va créixer un 3,4 %, tres dècimes per sobre del conjunt de l’economia espanyola i un punt per sobre de la mitjana dels països de la zona euro. Les principals macromagnituds van evolucionar favorablement amb un patró de creixement equilibrat entre demanda interna i externa. Això s’ha traslladat al mercat de treball de forma que l’ocupació ha seguit creixent i l’atur s’ha anat reduint a bon ritme i se situa en el 12,6 % de la població activa en el IV trimestre.
En els primers mesos de 2018, la situació continua sent positiva, malgrat els mals pronòstics d’alguns organismes arran dels esdeveniments polítics ocorreguts en els darrers mesos de 2017. Així, en el primer trimestre de 2018 el PIB creix un 3,3 % en relació amb el primer trimestre de 2017 (quatre dècimes per sobre del creixement estimat del PIB espanyol). El sector industrial continua mostrant un notable dinamisme, generalitzat per branques d’activitat. La construcció també ha seguit mostrant una forta expansió durant els primers mesos de 2018, tot i que es detecta una lleugera moderació puntual en les compravendes i en els visats d’habitatge iniciats. En canvi, l’obra pública continua, el 2018 amb la recuperació observada el 2017. Quant al turisme, es manté la tendència favorable després dels bons resultats en el conjunt de 2017. En els dos primers mesos de 2018, la despesa turística augmenta un 11,1 % interanual, per sobre del creixement del nombre de turistes, cosa que indica que s’està rebent un turisme de major valor afegit. En la vessant exterior, les exportacions mantenen una evolució positiva i augmenten un 4,9 % interanual en els dos primers mesos de l’any 2018. Les importacions també creixen a un ritme notable. En el mercat de treball s’observa una evolució molt positiva en els primers mesos de 2018, amb un creixement de l’ocupació (3,3 % en termes interanuals en el primer trimestre, segons l’EPA). Pel que fa a la població en atur, es redueix de forma intensa: un -20,5 %, la caiguda més intensa en tretze anys. La taxa d’atur en el primer trimestre disminueix fins al 12,2 %. Finalment, la inflació ha augmentat una mica i se situa en un 1,5 % interanual al mes de març, creixement que continua sent moderat, en qualsevol cas.
Aquest dinamisme econòmic no s’acaba de traslladar a les finances públiques en forma de més ingressos, ni de menys necessitats de despeses. D’una banda, el sistema de finançament autonòmic està caducat i té profundes errades en el seu disseny i funcionament que fa que els recursos que s’assignen a Catalunya estiguin per sota dels que li correspondrien, atesa la seva contribució a la producció i creació de riquesa. A més, l’assignació dels objectius fiscals (en especial de dèficit públic) fa que Catalunya hagi de fer un sobreesforç molt important per reduir el dèficit que no té empara ni en la normativa d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, ni s’adiu amb el pes que té la seva despesa en les polítiques de l’estat del benestar, ni amb la situació diferencial provocada per diversos factors, entre els quals el mal funcionament del sistema de finançament. D’altra banda, els factors que pressionen a l’alça la despesa estan molt relacionats amb factors demogràfics: augment de la població en edat d’estudiar, envelliment de la població, etc., que fa que, amb independència del cicle econòmic, la demanda de serveis públics augmenti.
Un altre factor rellevant que condiciona l’elaboració de tot pressupost públic és l’existència de regles fiscals d’obligat compliment, en el marc de la normativa europea sobre estabilitat pressupostària. S’ha de donar compliment als objectius de dèficit públic, deute públic i regla de despesa. Per a l’any 2019, l’objectiu de dèficit és del 0,1 % del PIB (tres dècimes menys que el 2018), l’objectiu de deute és del 32,74 % del PIB i la regla de despesa permet un creixement del 2,7 % de la despesa computable. Pel que fa a la regla de despesa, en fixar el creixement màxim permès (sobre la base de l’estimació de creixement del PIB potencial), l’increment de la despesa es desvincula del creixement dels ingressos. Els objectius fiscals per al 2019 són molt exigents i impliquen vetllar pel compliment de la disciplina fiscal, alhora que demanen un esforç de priorització i de repriorització molt important, de forma que es puguin atendre les necessitats amb eficiència i eficàcia.
Cal, doncs, que el dinamisme econòmic es consolidi i que el creixement es distribueixi de forma equitativa entre els agents econòmics i socials. Per això, la intervenció pública ha de fomentar el creixement econòmic equilibrat i sostenible i ha de fer front als reptes que té la societat catalana, tot reforçant la igualtat d’oportunitats, reduint els desequilibris socials i mantenint la sostenibilitat de les finances públiques.
El Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya determina, en l’article 31, les normes a què s’ha d’ajustar l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
D’acord amb aquest context normatiu, aquesta Ordre dicta les normes d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 i estableix els criteris generals a què s’ha d’ajustar l’assignació dels recursos públics, l’àmbit institucional, el procediment d’elaboració i la documentació annexa al pressupost.
La convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya el 21 de desembre de 2017 i la constitució del nou Govern el 2 de juny de 2018, han fet impossible la presentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2018 en els terminis establerts. En conseqüència, s’ha procedit a la pròrroga pressupostària mitjançant la Instrucció conjunta de la Direcció General de Pressupostos i la Intervenció General 1/2017, per la qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos per al 2017, mentre no entrin en vigor els del 2018.
En aquest context, s’inicia l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 en el marc normatiu constituït per l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat mitjançant la Llei orgànica 6/2006, del 19 de juliol; el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre; la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera aprovada en compliment de les previsions del marc del Pacte d’estabilitat i creixement europeu i la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
D’acord amb les facultats conferides en el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, s’aproven les normes següents, a les quals s’ha d’ajustar l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019.
Per tot això,

Ordeno:

Article 1
Criteris generals de pressupostació
1.1 El pressupost de la Generalitat per al 2019 ha de donar compliment als objectius fiscals d’estabilitat i sostenibilitat, així com a la regla de la despesa, establerts a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. Així mateix, cal ajustar-se al límit de despesa no financera que aprovi el Govern, d’acord amb els objectius fiscals fixats per al 2019.
1.2 L’assignació dels recursos ha de tenir lloc en el marc de compliment de la disciplina fiscal, tot vetllant per l’eficiència i l’eficàcia dels recursos públics. Els criteris d’assignació de la despesa han de tenir en compte, prioritàriament, les cobertures socials en els àmbits educatiu, de salut i de serveis socials, preservant els drets dels col•lectius més vulnerables. Cal prioritzar, així mateix, les polítiques que promoguin la generació d’activitat econòmica i la creació d’ocupació de qualitat.
1.3 El pressupost per al 2019 s’inscriu en el marc de l’escenari pressupostari 2019-2022, i qualsevol nova proposta de despesa o d’ingrés ha de tenir en compte l’impacte en els exercicis futurs i el seu encaix dins dels límits de despesa no financera d’aquest escenari.

Article 2
Àmbit institucional
2.1 Els pressupostos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2019 han d’incloure els pressupostos dels organismes següents:
a) L’Administració de la Generalitat, en la qual s’inclouen el Parlament i els organismes estatutaris i consultius que no disposen de pressupost propi, els departaments del Govern i els fons pressupostaris no departamentals.
b) Les entitats autònomes de caràcter administratiu i el Servei Català de la Salut.
c) Les entitats autònomes de caràcter comercial i financer.
d) Les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat i les entitats assimilades a efectes pressupostaris.
e) Les societats mercantils en què la Generalitat participa d’una manera total o majoritària.
f) Els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, els que té adscrits i les entitats assimilades.
g) Les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat.
Es considera que la participació de la Generalitat en una societat mercantil és majoritària quan aquesta, directament o indirectament, té una participació de més d’un cinquanta per cent del seu capital o disposa de la majoria de drets de vot en els seus òrgans de govern. Pel que fa als consorcis i fundacions, es considera que la participació de la Generalitat és majoritària quan es disposa de la majoria, directa o indirecta, dels drets de vot en els òrgans de govern o en el patronat. A aquest efecte, no computen els drets de vot dels membres que designa el mateix òrgan de govern o patronat. Es consideren consorcis adscrits aquells que, d’acord amb els estatuts vigents, estan adscrits a l’Administració de la Generalitat.
2.2. Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 han d’incloure, en un annex específic, els pressupostos de les altres entitats que, tot i no estar participades de manera total o majoritària per la Generalitat, han estat classificades dins del sector administració pública de la Generalitat, d’acord amb la metodologia del SEC, llevat de les universitats públiques presencials i els ens que en depenen.

Article 3
Estructura pressupostària
3.1 Els estats d’ingressos i de despeses dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 s’estructuren segons les classificacions següents:
a) Classificació orgànica i per entitats dels ingressos i de les despeses. Aquesta classificació distingeix entre les entitats dels pressupostos del sector públic de la Generalitat incloses en l’article 2.1 i la resta d’entitats classificades dins del sector administració pública de la Generalitat, d’acord amb la metodologia del SEC, a què fa referència l’article 2.2 i són les següents:
a.1) Classificació orgànica i per entitats dels pressupostos del sector públic.
a.2) Classificació d’altres entitats classificades dins del sector administració pública de la Generalitat, d’acord amb la metodologia del SEC.
Totes aquestes classificacions agrupen les entitats per subsectors i per agrupacions.
En el cas de les despeses, el subsector Administració de la Generalitat es detalla per seccions i serveis.
b) Classificació econòmica dels ingressos.
c) Classificació per programes de les despeses.
d) Classificació econòmica de les despeses.
3.2 Pel que fa als capítols 6, “Inversions reals”, i 7, “Transferències de capital”, a més de la classificació per programes, s’han d’identificar també els projectes de despesa, d’acord amb les indicacions que faciliti la Direcció General de Pressupostos.
3.3 Les entitats incloses a l’article 2.1 a) i b) poden fer desglossaments a l’estructura orgànica, econòmica i per programes, d’acord amb la Direcció General de Pressupostos, per una millor execució del pressupost.
3.4 Les classificacions esmentades en els punts anteriors es publiquen actualitzades a la data d’entrada en vigor d’aquesta Ordre en el web del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, a l’adreça www.gencat.cat/economia/pressupostos.

Article 4
Procediment d’elaboració i documentació annexa
4.1 Articulat de l’Avantprojecte de llei de pressupostos.
Les propostes de normes de contingut pressupostari que els departaments considerin que s’han d’incloure en l’articulat de l’Avantprojecte de la llei de pressupostos, tant si es tracta de mantenir, modificar o incloure nous articles o noves disposicions, s’han d’enviar a la Direcció General de Pressupostos, mitjançant el model establert per aquesta Direcció General amb la identificació de fitxa 1. Aquestes propostes han d’anar acompanyades d’una memòria explicativa i d’un estudi econòmic.
Pel que fa a l’endeutament, les propostes de l’articulat sobre l’autorització del límit de l’endeutament viu concertat amb un termini de reemborsament superior a un any s’han d’efectuar, exclusivament, per mitjà del model establert per la Direcció General de Pressupostos, amb la identificació de fitxa 2. La Direcció General de Pressupostos ha de trametre el conjunt de les propostes relatives a aquest àmbit a la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor, per a l’anàlisi i conformitat.
4.2 Ingressos gestionats pels departaments i per la resta d’entitats relacionades a l’article 2.1 i despeses amb finançament finalista i afectat.
Pel que fa als ingressos, els departaments han d’informar de tots els que preveuen gestionar durant l’exercici, inclosos els procedents d’altres administracions públiques i els que deriven de les taxes i preus públics i, si escau, fer la proposta d’import que s’ha d’incloure en el projecte de pressupost. Les entitats incloses a l’article 2.1 b), així com l’Institut Català de la Salut, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència Catalana de Residus han d’informar, únicament, dels ingressos que puguin derivar de taxes o altres ingressos, d’acord amb la normativa vigent que gestionin.
Amb caràcter general, els ingressos procedents d’altres administracions públiques, llevat dels que es produeixin amb motiu de convocatòries en règim de concurrència competitiva, els que materialitzen els compromisos d’una altra administració per raó de la seva participació en una entitat i els que responguin a convenis signats directament per aquestes entitats, s’han de consignar en el pressupost d’ingressos de la Generalitat, amb independència de si la gestió l’efectua una entitat del sector públic. Tanmateix, els ingressos procedents d’altres administracions públiques que les entitats consignin en els seus pressupostos han de poder ser identificats de la manera que es requereixi.
Pel que fa a les despeses, els departaments i la resta d’entitats incloses a l’article 2.1 i 2.2 també han d’informar de totes les despeses del projecte de pressupost que es financen amb càrrec a ingressos finalistes procedents d’altres administracions públiques (ingressos finalistes) i d’aquelles amb càrrec a ingressos propis de la Generalitat que la normativa afecta una destinació específica (ingressos afectats) d’acord amb els criteris i en els termes que estableixi la Direcció General de Pressupostos a l’efecte d’identificar-les en el sistema de gestió econòmica de la Generalitat de Catalunya (GECAT).
El departament responsable de l’agrupació departamental ha d’enviar aquesta informació a la Direcció General de Pressupostos, mitjançant el model establert per aquesta Direcció General, amb la identificació de fitxa 3.
Pel que fa a les despeses cofinançades amb fons FEDER, cal seguir també el que preveu la Instrucció conjunta de la Direcció General de Pressupostos, de la Intervenció General i de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de 4 d’abril de 2017. A aquets efectes s’ha de trametre a la Direcció General de Pressupostos les propostes previstes, d’acord amb el model establert per l’esmentada instrucció i que es recull a la fitxa 3 FEDER
Pel que fa a les despeses cofinançades amb Fons Social Europeu i amb la Iniciativa d’Ocupació Juvenil, els departaments i entitats han de trametre les propostes a la Direcció General de Pressupostos a través de la fitxa 3 FSE-IOJ.
La Direcció General de Pressupostos, un cop rebudes la fitxa 3 FEDER i la fitxa 3 FSE-IOJ, les ha de trametre a la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, per a l’anàlisi i conformitat.
4.3 Proposta d’imports dels ingressos i despeses.
4.3.1 Criteris generals.
Els imports dels ingressos i despeses que els departaments i entitats proposin incloure en el projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2019 s’han d’introduir, per mitjà del mòdul de pressupostos, en el sistema GECAT.
Pel que fa als ingressos finalistes procedents d’altres administracions públiques i als ingressos propis afectats, així com les despeses que financen, quan l’executor final sigui una entitat dependent de la Generalitat, el seu departament d’adscripció ha de pressupostar en el seu estat de despeses les corresponents partides de transferència i la identificació d’aquestes aplicacions, tant d’ingressos com de despeses, s’ha de mantenir fins a l’executor final de manera que se’n garanteixi la traçabilitat.
En el cas de processos de reestructuració del sector públic de la Generalitat, cal garantir la dotació completa dels ingressos i de les despeses que es puguin derivar dels drets i obligacions de les entitats dissoltes o que es prevegi dissoldre en el 2019 i que, per aquesta raó, no figurin en l’estructura orgànica dels pressupostos a què fa referència l’article 3. Amb aquest objecte, l’entitat o secció que es prevegi subrogar en els seus drets i obligacions cal que doti els ingressos i les despeses corresponents; en cas contrari, cal que l’entitat de la qual s’ha acordat o es preveu acordar la dissolució elabori el pressupost per al 2019.
4.3.2 Despeses de personal.
Pel que fa a les despeses de personal de la Generalitat i de les entitats incloses en el sistema d’informació de personal (SIP), s’han d’introduir a través del programa informàtic de confecció de l’Avantprojecte de pressupost de personal, des del qual s’han de traslladar directament al sistema GECAT.
4.3.3 Consolidació.
Les transferències, aportacions i altres fluxos de fons entre les diverses entitats que s’integren en els pressupostos de la Generalitat, d’acord amb la classificació orgànica, han d’estar individualitzats convenientment mitjançant partides nominatives, a l’efecte de permetre les consolidacions dels diferents àmbits pressupostaris.
Amb aquest objectiu, els departaments i entitats emissors han d’identificar i emplenar la taula de consolidació en el sistema GECAT, per informar de les partides i dels imports que siguin consolidables, ja siguin partides nominatives o, en cas de no disposar-ne en la classificació econòmica, partides no nominatives, entre les diverses entitats de l’àmbit institucional dels pressupostos de la Generalitat, definit en l’article 2.
Com a novetat del procés d’elaboració del pressupost per al 2019, els departaments i entitats emissors també han d’identificar i emplenar la taula de consolidació en el sistema GECAT quan calgui fer consolidacions per un import parcial d’una partida pressupostària. Aquests han de crear, modificar o suprimir les regles de consolidació parcial que hi ha en la transacció del menú d’elaboració “Crear/modificar regles de consolidació parcial DPT” i introduir l’import a consolidar mitjançant la transacció “Introducció import consolidacions parcials DPT”. L’import a consolidar ha de ser consensuat i de conformitat amb les entitats receptores, atès que el flux econòmic entre les entitats ha de ser pel mateix import.
Els departaments també han de consolidar les partides pressupostàries que tinguin fons finalistes i fons afectats.
Quan les partides de despesa incloguin un import corresponent a IVA, aquest s’ha de descomptar a l’efecte de consolidació, atès que per a l’entitat receptora no pot tenir la consideració d’ingrés.
4.3.4 Partides pressupostàries que no es poden dotar inicialment.
Amb caràcter general, no s’ha de consignar cap dotació als conceptes d’ingressos següents: “Romanents de tresoreria”, “Préstecs i altres crèdits del sector públic a curt termini”, “Préstecs i altres crèdits de fora del sector públic a curt termini” i “Altres variacions de passius financers a curt termini”, que únicament es poden dotar durant l’execució pressupostària.
Pel que fa a l’estat de despeses, no es pot consignar cap dotació pressupostària en els conceptes “Ajuts al menjar” corresponents a vals menjador, “Fons d’Acció Social” ni en l’aplicació pressupostària “Aportacions als plans de pensions”. Tampoc es dotaran les despeses que es prevegin finançar amb romanents de tresoreria d’exercicis anteriors.
4.3.5 Propostes de despeses.
Els departaments han d’elaborar una previsió de les propostes de les variacions que inclouran a l’Avantprojecte de pressupostos per al 2019 respecte de les dotacions pressupostàries de què disposaven a l’exercici anterior, en aquest cas les dotacions corresponents als crèdits inicials dels pressupostos 2017 prorrogats per al 2018 d’acord amb la Instrucció conjunta de la Direcció General de Pressupostos i de la Intervenció General 1/2017. Així mateix, han d’efectuar la previsió de propostes a incorporar a l’Avantprojecte corresponents a nous projectes, serveis o activitats a iniciar el 2019. Aquesta informació l’han d’elaborar d’acord amb el model fitxa 7. Es preveu una primera tramesa de propostes inicials i una segona amb les propostes definitives incloses a l’Avantprojecte de pressupostos per al 2019.
4.3.6 Explicació dels principals trets.
Els departaments i entitats de l’article 2.1 han d’elaborar una nota explicativa dels principals trets i variacions dels ingressos i de les despeses que han inclòs a l’Avantprojecte de pressupostos per al 2019. Aquesta informació s’ha de d’elaborar d’acord amb el model fitxa 8.
4.3.7 Endeutament.
En relació amb els ingressos i despeses per augments i disminucions de passius financers, que es pressuposten tant al capítol 9 com en altres capítols pressupostaris, les entitats incloses en l’article 2.1 b), c), d), e), f) i g) i en l’article 2.2 que tinguin formalitzat endeutament a 31 de desembre de 2018 i/o prevegin formalitzar-ne durant el 2019 (contractes de préstec, pòlisses de crèdit, bestretes reemborsables d’una administració pública, arrendaments financers i facturatge sense recurs), amb termini de reemborsament superior a un any, prèviament han d’enviar a la Direcció General de Pressupostos les propostes previstes d’autorització d’endeutament, d’acord amb el model establert per aquesta Direcció General, amb la identificació de fitxa 2. Les disposicions i amortitzacions que s’indiquin en aquesta fitxa han de ser coherents amb els ingressos i despeses del capítol corresponent que s’introdueixin en el sistema GECAT.
Les entitats classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb la metodologia del SEC, no poden proposar augments de la previsió de tancament del seu respectiu saldo viu d’endeutament a 31 de desembre de 2018.
A més, les entitats que formen part del sector Administració pública, d’acord amb la metodologia del SEC, han de presentar el seu pressupost no financer, amb superàvit o equilibrat, o amb un dèficit per un import màxim equivalent als ingressos per les aportacions de capital que tinguin per objecte el finançament de la despesa no financera corresponent al 2019, llevat que es disposi d’autorització expressa de la Direcció General de Pressupostos.
4.4 Documentació annexa.
4.4.1 Documentació annexa de les entitats a què fa referència l’article 2.1.
a) Memòria de programa.
Els departaments del Govern i també els òrgans superiors han d’elaborar una memòria descriptiva per a cada programa en el què s’assignin recursos, ja sigui directament o per mitjà d’alguna de les entitats que en depèn inclosa a l’article 2.1. Aquesta memòria té una perspectiva doble: la de l’agrupació departamental en el seu conjunt i la dels diferents operadors que gestionen el programa. El model de la memòria és el que s’estableix amb la identificació plantilla de treball 1 i s’ha d’elaborar d’acord amb els criteris definits a la Guia per a la planificació i pressupostació estratègica de la Generalitat de Catalunya. L’entrada de dades s’ha de fer en el sistema GECAT, complementada amb la informació dels objectius estratègics i dels indicadors pressupostaris definits en l’aplicació de seguiment del Pla de Govern que gestiona el Departament de la Presidència.
b) Annex d’inversions reals.
L’annex d’inversions reals s’obté a partir de les dades consignades en el mòdul de gestió de projectes de despesa del GECAT, les quals s’actualitzaran en base a la informació recollida d’acord amb el model establert per la Direcció General de Pressupostos, que s’identifica com a plantilla de treball 5.
La Direcció General de Pressupostos ha de dictar les instruccions per elaborar l’annex.
c) Informe econòmic i financer.
La Direcció General de Pressupostos, en coordinació amb les direccions generals competents per raó de la matèria, ha d’elaborar l’informe econòmic i financer.
d) Memòria explicativa.
La Direcció General de Pressupostos ha d’elaborar la memòria explicativa.
e) Memòria de subvencions.
Els departaments, organismes i entitats de l’article 2.1 que tinguin pressupostades en el seu estat de despeses subvencions o transferències corrents o de capital han d’elaborar una plantilla amb el detall de totes les subvencions i transferències. L’entrada de dades s’ha de fer pel sistema GECAT, d’acord amb el model establert per la Direcció General de Pressupostos amb la identificació de la fitxa 4.
Pel que fa a les subvencions nominatives, en tots els casos, cal indicar la finalitat de les actuacions subvencionades amb l’objectiu de poder-ne fer un seguiment, d’acord amb el capítol 9 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.
f) Memòria d’arrendaments i compres d’immobles.
La Direcció General de Pressupostos, en coordinació amb la Direcció General del Patrimoni, ha d’elaborar la memòria d’arrendaments i compres d’immobles. Amb aquest objectiu es pot sol•licitar als departaments i entitats les informacions que siguin necessàries per confeccionar-la. Aquesta informació s’ha d’estructurar i elaborar d’acord amb els models establerts per la Direcció General de Pressupostos, amb les identificacions de les fitxes 5 i 6 i s’ha d’introduir directament pel sistema GECAT.
g) Annex de personal.
L’annex de personal s’obté directament del sistema d’informació de personal (SIP), en el cas de les entitats incloses en aquest sistema. Les entitats i organismes no inclosos en el SIP han d’elaborar l’annex de personal mitjançant l’entrada de dades al sistema GECAT, d’acord amb l’estructura de dades que recull la plantilla de treball 2.
h) Memòria de beneficis fiscals.
La Direcció General de Tributs i Joc ha d’elaborar la memòria de beneficis fiscals.
i) Estats financers de societats i altres entitats del sector públic.
Els organismes i entitats inclosos en els apartats c), d), e), f) i g) de l’article 2.1, a més de la documentació requerida en els apartats anteriors, han de presentar i introduir en el sistema GECAT les previsions del balanç i del compte de pèrdues i guanys que han d’elaborar, d’acord amb els models establerts per la Direcció General de Pressupostos, que s’identifiquen com a plantilla de treball 4. Juntament amb aquestes previsions cal incloure les de la despesa finançada amb romanents de tresoreria d’exercicis anteriors, segons el detall que figura en els models esmentats.
Els programes d’actuacions, inversions i finançament (PAIF) de les empreses i altres ens públics, previstos en el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l’Estatut de l’empresa catalana, s’obtenen a partir de la documentació dels pressupostos respectius, la memòria de cada programa, el balanç, el compte de pèrdues i guanys i la informació continguda a l’annex d’inversions reals i a l’annex de personal.
4.4.2 Documentació annexa de les entitats a què fa referència l’article 2.2.
Les entitats a què fa referència l’article 2.2 han de presentar i introduir en el sistema GECAT les previsions del seu balanç i del seu compte de pèrdues i guanys, que han d’elaborar, d’acord amb els models establerts per la Direcció General de Pressupostos, que s’identifiquen com a plantilla de treball 3. També han de presentar l’annex de personal en els mateixos termes descrits en l’apartat g de l’article 4.4.1 i la fitxa 2 “Endeutament” a què fa referència l’article 4.1.
4.5 Tramesa de la informació.
Tota la documentació que no s’obtingui directament dels sistemes informàtics corporatius s’ha de trametre en suport electrònic, d’acord amb els mecanismes i formats que estableixi la Direcció General de Pressupostos.
Amb aquest objectiu, es publica en el web del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, a l’adreça http://www.gencat.cat/economia/pressupostos, la informació necessària per elaborar la documentació. També es publiquen els models de les fitxes que s’han d’emplenar i enviar a la Direcció General de Pressupostos (pressupost.eco@gencat.cat) (fitxes 1, 2, 3, 3 FEDER, 3 FSE-IOJ, 7 i 8) i els models de les plantilles de treball i fitxes en què la informació s’ha d’entrar directament en el sistema GECAT (plantilles de treball 1, 2, 3, 4 i 5 i fitxes 4, 5 i 6), així com les instruccions i guies per elaborar la informació.
Els imports i altres dades corresponents a les entitats que no tinguin accés directe al sistema GECAT es poden introduir per mitjà d’Internet, sempre que es disposi dels mitjans telemàtics i de seguretat adequats. En la resta de casos, les unitats responsables del pressupost dels departaments als quals estiguin adscrites les entitats afectades han d’introduir les dades en el sistema esmentat.
Les unitats responsables del pressupost de cada departament han de validar tota la informació i documentació que s’hagi de trametre a la Direcció General de Pressupostos, tant la del mateix departament com la dels organismes i entitats que hi estiguin adscrits, i han de vetllar per assegurar la coherència de les dades econòmiques del pressupost amb tota la documentació annexa que l’acompanya.
4.6 Altres documents.
A més de la documentació annexa que estableix l’article 4.4, la Direcció General de Pressupostos pot requerir documentació economicofinancera i de personal sobre les entitats referides en els articles 2.1 i 2.2 i sobre altres entitats en què aquestes primeres participin.

Article 5
Terminis
5.1 Els departaments han de trametre a la Direcció General de Pressupostos la documentació corresponent en els terminis que es detallen tot seguit:
a) Fins al 16 de juliol de 2018, la fitxa 3 amb les previsions d’ingressos que s’han de gestionar o de finançament afectat i finalista, la fitxa 3 FEDER i la fitxa 3 FSE-IOJ amb les previsions de despeses finançades amb fons europeus i la fitxa 7 inicial, amb les variacions de les dotacions pressupostàries respecte de l’exercici anterior.
b) Fins al 12 de setembre de 2018, la fitxa 1 amb les propostes de l’articulat de l’Avantprojecte de llei de pressupostos llevat de les relatives a l’endeutament que s’han d’incloure únicament a la fitxa 2.
c) Fins al 28 de setembre de 2018, la fitxa 2 amb les previsions d’endeutament amb un termini de reemborsament superior a un any, la fitxa 7 definitiva amb les variacions de les dotacions pressupostàries respecte de l’exercici anterior i la fitxa 8, amb una nota explicativa dels principals trets de les propostes d’ingressos i de despeses que s’han inclòs a l’Avantprojecte de pressupostos per a cada departament i per a cada entitat.
5.2 Els departaments han d’introduir al sistema GECAT, fins al 28 de setembre de 2018, la informació següent:
– Els imports dels crèdits pressupostaris.
– Les memòries de programes (plantilla de treball 1).
– L’annex de personal al sistema GECAT (plantilla de treball 2).
– Els estats financers de societats i altres entitats del sector públic (plantilla de treball 3 i 4).
– La memòria de subvencions (fitxa 4).
– La memòria d’arrendaments i compres d’immobles (fitxa 5 i 6).
– Annex d’inversions reals (plantilla de treball 5)

Disposicions finals

Primera
S’autoritza la Direcció General de Pressupostos a:
a) Dictar les normes i instruccions que consideri necessàries per aplicar aquesta Ordre.
b) Fer les modificacions en les estructures, en la documentació annexa i en els criteris de pressupostació que calgui per adaptar-los a les necessitats de la gestió pública.
c) Establir els suports de recollida d’informació.
d) Sol•licitar la informació complementària que sigui necessària.

Segona
Fins al 23 de juliol del 2018 els departaments poden proposar esmenes a les estructures pressupostàries orgàniques, per programes i econòmiques. La Direcció General de Pressupostos ha de valorar les propostes i, si escau, incorporar-les a les estructures respectives.
Les esmenes relatives a la classificació orgànica, en particular les que fan referència a les entitats afectades per acords de Govern i altres normes dictades en el marc de processos de reestructuració del sector públic, s’han de formular a partir de les previsions reals de funcionament a 1 de gener de 2019.

Tercera
Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 20 de juny de 2018

Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda