Compensación empresas transporte público COMUNIDAD VALENCIANA

DECRETO LEY 15/2020, de 23 de octubre, del Consell, de medidas de compensación a las empresas dedicadas al transporte público interurbano regular de pasajeros por carretera de uso general, en la Comunidad Valenciana, por el Covid-19.

(DOGV de 02.11.2020)
PREÀMBUL
Amb motiu de la situació d’emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19, que l’Organització Mundial de la Salut va qualificar de pandèmia internacional el passat 11 de març de 2020, el Govern de la nació va acordar declarar, mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària en tot el territori nacional, amb fonament en circumstàncies extraordinàries que constitueixen una crisi sanitària sense precedents i d’enorme magnitud.

L’impacte que ha tingut aquesta situació d’excepcionalitat ha obligat les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, a adoptar amb la màxima celeritat les mesures tendents a pal·liar els efectes que està patint la nostra societat i a facilitar la ràpida recuperació de les activitats.

L’article 14.2.c del Reial decret 463/2020, de 14 de març, va habilitar a les autoritats autonòmiques per a autoritzar percentatges de reducció dels serveis en transports públics de la seua titularitat quan la situació sanitària així ho aconsellara, tot garantint que la ciutadania poguera accedir als seus llocs de treball i als serveis bàsics, per a la qual cosa els operadors de serveis de transport de viatgers i viatgeres havien de realitzar una neteja diària dels vehicles de transport i prendre les mesures necessàries per a procurar la màxima separació possible entre les persones usuàries.

Fruit d’aquesta habilitació normativa, van ser dictades per l’Administració diverses resolucions tendents a permetre ajustar l’oferta a la demanda del transport de viatgers i viatgeres, i establí per a això els percentatges i els criteris per a la reducció màxima de l’oferta dels serveis públics de transport regular de viatgers i viatgeres d’ús general per carretera, en funció de l’evolució de la situació sanitària i de la demanda de serveis, així com restriccions a l’ús dels vehicles.

Les reduccions de serveis es van establir sobre els serveis provincials, interprovincials i metropolitans, variant els percentatges de reducció en funció de la fase de desescalada en què es trobava la Comunitat.

Conseqüència immediata de les limitacions establides a la circulació de les persones durant l’estat d’alarma i les seues pròrrogues, ha sigut que la demanda dels serveis de transport públic regular de viatgers i viatgeres d’ús general per carretera s’ha reduït dràsticament, la qual cosa ha suposat un increment extraordinari del dèficit d’explotació d’aquests serveis, determinat per la disminució de la demanda, les restriccions imposades respecte a l’ús dels vehicles i l’increment dels costos suportats per les empreses, derivats de desinfecció diària dels vehicles, la qual cosa justifica l’atorgament d’una indemnització econòmica extraordinària per a les empreses prestadores d’aquests serveis.

La Generalitat ostenta la competència exclusiva en matèria de transports terrestres, sense perjudici del que disposen els números 20 i 21 de l’apartat 1 de l’article 149.1.15a de la Constitució Espanyola, conforme amb el que s’estableix en l’article 49.1.15a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, en relació amb el que s’estableix en l’article 148.1.5a de la Constitució Espanyola, que disposa que són competència de les comunitats autònomes «els ferrocarrils i carreteres l’itinerari dels quals transcórrega íntegrament al territori de la comunitat autònoma, i, en els mateixos termes, el transport desenvolupat per aquests mitjans o per cable».

Concorren en aquest supòsit les notes d’extraordinària i urgent necessitat que justifiquen l’adopció de les mesures incloses en aquest decret llei, segons la interpretació que sobre aquesta matèria ha establit la doctrina del Tribunal Constitucional, de la qual és exemple la recent sentència de 28 de gener de 2020, per la qual és suficient una definició «explícita i raonada» de la situació concurrent que justifica les mesures legislatives i una «connexió de sentit» entre la situació definida i les mesures que s’hi adopten.

La situació que afronta la Comunitat Valenciana per la crisi originada per la Covid-19 genera la concurrència de greus motius que justifiquen l’extraordinària i urgent necessitat d’adoptar unes mesures que no poden aconseguir-se pel procediment d’urgència de tramitació parlamentària. Segons reiterada jurisprudència constitucional, «els decrets llei han d’atallar situacions concretes dels objectius governamentals que, per raons difícils de preveure, requerisquen una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència, per a la tramitació parlamentària de les lleis», i, per tant, les normes contingudes en el decret llei han de tindre una relació directa amb la situació d’extraordinària i urgent necessitat, i han de contindre una explicita i raonada declaració de les raons de tal urgència i necessitat. En l’actual situació, és de la màxima urgència l’adopció de mesures extraordinàries que atenuen els efectes de la brusca disminució de l’activitat, amb la finalitat de remeiar els resultats negatius i els efectes sostinguts de l’actual crisi.

Aquest decret llei respon als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, eficiència i transparència, exigits per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Es compleixen els principis de necessitat i eficàcia, donat l’interés general en el qual es fonamenten les mesures que s’estableixen dirigides a l’estímul, l’impuls i el manteniment de l’activitat econòmica, i per ser el decret llei l’instrument jurídic més adequat i immediat per a garantir-ne la consecució. La norma compleix també el principi de proporcionalitat, per contindre la regulació imprescindible per a atendre la necessitat d’establir les mesures extraordinàries que s’hi regulen. De la mateixa manera, s’ajusta al principi de seguretat jurídica, ja que és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. Quant al principi d’eficiència, no s’hi estableixen més càrregues que les estrictament necessàries. Finalment, en relació amb el principi de transparència, la norma està exempta dels tràmits de consulta pública, audiència i informació pública, que no són aplicables a la tramitació i aprovació dels decrets llei.

En conseqüència, d’acord amb l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia, i amb l’article 18.d de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell; a proposta del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, el Consell, amb la deliberació prèvia, en la reunió de 23 d’octubre de 2020,

DECRETE

Article 1. Objecte

1. Constitueix l’objecte d’aquesta norma la indemnització econòmica de caràcter extraordinari a les empreses que presten serveis de transport públic regular interurbà de viatgers i viatgeres per carretera d’ús general, competència de la Generalitat, siguen gestionats per l’Administració del Consell o pels seus organismes autònoms, derivada de la crisi econòmica generada per la Covid-19 i les mesures adoptades per l’Administració per a fer front a la crisi generada.

2. Aquesta indemnització s’estableix com a conseqüència de la reducció extraordinària d’ingressos patida per les empreses del transport a causa de la disminució de la demanda, les restriccions imposades respecte a l’ús dels vehicles per a garantir la deguda separació entre persones usuàries i l’increment dels costos suportats derivats de l’obligació de desinfecció diària dels vehicles. L’import de la indemnització es determinarà de conformitat amb els criteris i el procediment establits en els articles següents.

Article 2. Beneficiaris

Podran optar a la indemnització econòmica totes les empreses que estigueren prestant serveis de transport públic regular interurbà de viatgers i viatgeres per carretera d’ús general, competència de la Generalitat, a partir de la declaració de l’estat d’alarma i continuaren realitzant-los en la data de la sol·licitud, amb el compromís de continuar prestant-los fins al 31 de desembre de 2020.

Article 3. Càlcul de la indemnització econòmica extraordinària

1. L’àmbit temporal per a determinar la indemnització s’estableix en funció dels períodes següents:

a) Un primer període que comprendrà la vigència de l’estat d’alarma, això és, des del 14 de març de 2020 fins a les 00.00 del dia 21 de juny de 2020.

b) Un segon període, denominat «nova normalitat», que comprendrà entre les 00.00 del 21 de juny i les 23.59 del 31 de desembre de 2020.

2. La indemnització es determinarà tenint en compte la reducció d’ingressos per la disminució de la demanda de viatgers i viatgeres, els costos fixos inherents a les prestacions no realitzades com a conseqüència de la reducció de serveis autoritzada per l’administració, així com l’increment dels costos per la desinfecció dels vehicles durant la vigència de l’estat d’alarma i el període posterior de nova normalitat, tot això calculat conforme amb el mètode d’indemnització que es detalla a continuació. En cap cas s’indemnitzarà per costos no assumits directament per les empreses.

A l’efecte de determinar la indemnització, es considerarà com a servei el conjunt dels trànsits atorgats que continuen prestant-se en els serveis de transport públic indicats en l’article 2.

3. La quantia de la indemnització es calcularà per l’òrgan instructor com la resultant de sumar els conceptes següents:

a) Els ingressos deixats de percebre en cada servei per les restriccions sobre l’ocupació màxima dels vehicles i la mobilitat general acordades des de l’Administració, així com la disminució de la demanda generada per la Covid-19 en les expedicions prestades. El càlcul per a cada període (i) de 2020 de cada servei (j) es realitzarà de la següent manera:

ITU.perduts 2020 (i,j) = ITU.teòrics 2020 (i,j) – ITU.reals 2020 (i,j)

En què:

ITU.teòrics 2020 (i,j)= ITU.reals 2019 (i,j) / KM 2019 (i,j) KM 2020 (i,j)

En què:

ITU.perduts 2020 (i,j): pèrdua d’ingressos per recaptació associada als quilòmetres recorreguts en 2020 en el període i del servei j.

– ITU.reals 2020 (i,j): ingressos per recaptació associats als quilòmetres recorreguts en 2020 en el període i del servei j, declarats per l’empresa i verificats per l’Administració.

– ITU.teòrics 2020 (i,j): ingressos per recaptació teòrics per als quilòmetres recorreguts en situació ordinària de 2020 en el període i del servei j.

– ITU.reals 2019 (i,j): ingressos per recaptació associats als quilòmetres recorreguts en 2019 en el període i del servei j. S’obtindrà per prorrateig de les declaracions trimestrals ja declarades per l’empresa.

– KM 2019 (i,j): quilòmetres recorreguts en 2019 en el període i del servei j. S’obtindrà per prorrateig de les declaracions trimestrals ja declarades per l’empresa.

– KM 2020 (i,j): quilòmetres recorreguts en 2020 en el període i del servei j. Seran els quilòmetres declarats per l’empresa i verificats per l’Administració.

Els quilòmetres recorreguts són els corresponents als recorreguts en les expedicions prestades en el servei, exclosos els recorreguts en buit.

b) Els costos fixos estimats, dependents dels quilòmetres no recorreguts, en relació amb les expedicions no prestades com a conseqüència de la reducció de serveis autoritzada per l’Administració. El càlcul per al primer període de 2020 de cada servei (j) es realitzarà de la manera següent:

CF 2020 (1,j) = %CF (j) Km.no.recorregut 2020 (1,j) Cs.km 2019 (j)

En què:

CS. km 2019 (j) = CS 2019 (j) / KM 2019 (j)

En què:

– CF 2020 (1,j): costos fixos estimats, dependents dels quilòmetres no recorreguts en 2020 en el primer període pel servei j.

– %CF (j): percentatge dels costos relatius a l’amortització, finançament, assegurances, costos fiscals i la part de costos indirectes proporcionals a aquests costos, segons l’estructura de costos del servei ja aprovada per l’Administració amb anterioritat al present decret llei per al servei j.

– Km.no.recorregut 2020 (1,j): quilòmetres no recorreguts en 2020 en el primer període per al servei j, determinats per l’Administració, d’acord amb el que segueix:

Dada de partida:

Km.no.recorregut 2020 (j) = KM 2019 (i,j) – KM 2020 (i,j)

Sent KM 2019(i,j) i KM 2020 (i,j) conformes amb l’apartat a.

S’exclourà del còmput els quilòmetres no realitzats que excedisquen dels límits màxims de les reduccions del servei autoritzades per l’Administració.

– Cs.km 2019 (j): cost quilomètric teòric d’any 2019 per al servei j.

– CS 2019 (j): cost teòric d’any 2019 per al servei j en situació d’equilibri. Seran igual als ingressos totals associats als quilòmetres recorreguts en 2019 pel servei j, resultant de sumar la recaptació ja declarada per l’empresa i qualsevol quantitat prevista o ja percebuda de l’Administració per a la prestació d’aquest servei.

– KM 2019 (j): quilòmetres recorreguts en 2019 en el servei j, ja declarats per l’empresa.

En el cas que abans de la resolució del procediment s’autoritzaren noves reduccions de servei per l’Administració, aplicables al segon període, el càlcul per al segon període es realitzarà conforme amb la metodologia descrita en aquest apartat.

c) El sobrecost d’explotació en els serveis prestats per l’empresa per les mesures addicionals específiques relacionades amb la crisi sanitària, com ara la desinfecció de vehicles i mesures per a garantir el distanciament social, que es calcularà de la manera següent:

CS.mesures = [VEH (1) + VEH (2)] CU.mesures

En què:

– CS.mesures: sobrecost per les mesures addicionals adoptades en els serveis relacionades amb la crisi sanitària.

– CU.mesures: cost unitari de les mesures addicionals adoptades per vehicle i dia, que s’estableix en 10 euros.

– VEH (1): suma dels vehicles admissibles diaris per a prestar els serveis durant el primer període.

– VEH (2): suma dels vehicles admissibles diaris per a prestar els serveis durant el segon període.

El límit màxim de vehicles diari s’establirà per l’Administració considerant els vehicles que siguen admissibles en una situació ordinària, sobre la base de les dades declarades per les empreses en la convocatòria d’ajudes del Decret 88/2020, de 31 de juliol, del Consell. Així mateix, es considerarà qualsevol reducció de servei que s’haja practicat per l’empresa, en funció dels quilòmetres recorreguts per a cada període i de 2020 en relació amb el període equivalent de 2019.

L’Administració podrà realitzar càlculs parcials per a obtindre els resultats corresponents a cada període i.

Les dades del quart trimestre de 2020 s’estimaran per l’Administració a partir dels quilòmetres realitzats en el període equivalent de 2019 i la tendència del tercer trimestre de 2020.

Per als serveis contractats durant 2019 i 2020 que no compten amb alguna de les dades requerides en el càlcul, s’estimaran per l’Administració a partir de les dades que figuren en la memòria tècnica annexa al seu contracte, prorratejats per al període de càlcul que corresponga.

Article 4. Procediment per a la tramitació de la indemnització econòmica

1. El procediment per a indemnitzar econòmicament les empreses s’iniciarà mitjançant una sol·licitud telemàtica de l’empresa prestadora del servei, que haurà de presentar-se en el termini de set dies naturals des de l’entrada en vigor d’aquest decret llei, dirigida a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. A aquest procediment s’aplicarà la tramitació d’urgència, tal com estableix l’article 33 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Només podran formular sol·licitud les empreses que justifiquen estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

La sol·licitud, així com els impresos associats, es presentaran telemàticament a través de la seu electrònica de la Generalitat.

Les empreses hauran de formalitzar la sol·licitud conformement al contingut següent:

a) Nom o denominació social i número d’identificació fiscal, dades de la persona que actua en representació de la sol·licitant, si fa el cas, i codi i denominació dels serveis definits en l’article 3.2 per als quals se sol·licita la indemnització.

b) Memòria justificativa amb les dades següents: codi i denominació dels serveis definits en l’article 3.2 per als quals se sol·licita la indemnització, rutes, expedicions, quilòmetres recorreguts, ingressos i viatgers i viatgeres declarats per l’empresa per a cada servei, amb expressió de les dades parcials durant cada període analitzat de 2020, tot això conforme al format que es determine.

c) Relació de flota adscrita en cada servei que presta l’empresa, identificat per la matrícula dels vehicles, amb indicació dels dies en què han sigut utilitzats per a la prestació del servei en cada període analitzat de 2020, tot això conforme amb el format que es determine.

Els apartats b i c d’aquest article 4 es presentaran amb un document de full de càlcul que estarà com a imprés associat en el tràmit.

d) Declaració responsable, signada pel representant de l’empresa, de la veracitat de totes les dades contingudes en la sol·licitud.

e) Renúncia expressa a formular qualsevol tipus de reclamació o exercir accions contra l’Administració de la Generalitat, tant en via judicial com extrajudicial, per la prestació de serveis de transport públic regular interurbà de viatgers i viatgeres per carretera d’ús general competència de la Generalitat, durant el període comprés entre el 14 de març i el 31 de desembre de 2020, incloses les reclamacions o accions que ja s’hagueren interposat.

f) Declaració responsable en la qual es comprometen a continuar prestant el servei regular de transport de viatgers i viatgeres, almenys fins al 31 de desembre de 2020.

Els apartats d, e i f d’aquest article 4 si inclouen en el cos de la sol·licitud.

Tret que conste l’oposició expressa de l’empresa sol·licitant, i en aquest cas haurà d’aportar la corresponent documentació acreditativa, la presentació de la sol·licitud comporta l’autorització a l’òrgan instructor per a recaptar, a través de la Plataforma Autonòmica d’Intermediació (PAI) i altres sistemes habilitats a l’efecte, la certificació positiva de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, de la conselleria competent en matèria d’hisenda i de la Tresoreria General de la Seguretat Social, de trobar-se al corrent en el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social.

2. La competència per a resoldre sobre les sol·licituds presentades correspon a la persona titular de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, o l’òrgan que aquesta delegue. La instrucció del procediment correspondrà a la Subdirecció General de Transport.

3. La resolució de concessió determinarà la quantia concedida a cada empresa.

4. El termini per a resoldre i notificar la resolució precedent serà d’un mes comptat des de la finalització del termini de presentació de sol·licituds. Transcorregut aquest termini sense que s’haja dictat i notificat resolució expressa, es produirà el silenci administratiu i la sol·licitud podrà entendre’s desestimada.

5. La resolució posarà fi a la via administrativa, i contra aquesta podrà interposar-se un recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que la va dictar, en el termini d’un mes a partir de l’endemà de la notificació, d’acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; o un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptat des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que es disposa en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998 de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tot això sense perjudici de la utilització de qualsevol altre recurs que es considere oportú.

Article 5. Protecció de dades de caràcter personal

1. La gestió d’aquestes indemnitzacions pot comportar el tractament de dades de caràcter personal en el marc del que es disposa en el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

2. La informació relativa al tractament de les dades de caràcter personal està disponible en el Registre d’Activitats de Tractament, publicat en la pàgina web de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, l’enllaç del qual és:

http://politicaterritorial.gva.es/va/proteccio-de-dades.

En concret, la informació bàsica del tractament corresponent a cada sol·licitud d’indemnització estarà disponible en el formulari de sol·licitud d’aquesta.

Article 6. Incompatibilitat de la indemnització econòmica percebuda

1. La quantia econòmica calculada d’acord amb els articles precedents tindrà la consideració d’indemnització per a cadascuna de les empreses definides en l’article 1, per l’impacte de la crisi sanitària de la Covid-19 durant el període considerat, i no podran percebre’s altres indemnitzacions o reequilibrar-se econòmicament els serveis prestats per les mateixes circumstàncies.

2. En el cas que s’haguera percebut, o estiguera pendent de percepció, algun tipus d’ajuda, subvenció, ingrés, indemnització o compensació, provinent de qualsevol administració, abans de la tramitació de la indemnització prevista en aquest decret llei, o durant aquesta, per la qual es financen costos o ingressos no percebuts que són objecte d’indemnització en aquest decret llei, es detraurà la quantia total percebuda o pendent de cobrament de la quantitat total que li corresponga en concepte d’indemnització, tal com que s’estableix en els articles precedents.

3. Correspon al beneficiari comunicar a l’òrgan concedent l’obtenció de subvencions, ajudes, ingressos o recursos provinents de qualsevol administració pública, que financen els costos i ingressos no percebuts que són objecte d’indemnització en aquest decret llei. Aquesta comunicació haurà de realitzar-se tan prompte com es conega. Realitzada, si fa el cas, la comunicació prevista en l’apartat anterior, mitjançant una resolució de l’òrgan concedent, es podrà modificar la quantia concedida en concepte d’indemnització.

Article 7. Imputació de despeses

La dotació per a aquestes indemnitzacions pujarà a un import global de 26.000.000,00 d’euros, amb fons propis de la Generalitat, amb càrrec al capítol 2 del programa pressupostari 513.30.

Article 8. Naturalesa de la indemnització i notificació a la Comissió Europea

1. La indemnització té per objecte compensar les obligacions de servei públic de les empreses beneficiàries segons el que es disposa en l’article 1, les quals presten serveis públics de transport regular de viatgers i viatgeres qualificats de serveis d’interés econòmic general.

2. Els paràmetres per al càlcul de les indemnitzacions s’estableixen, de manera objectiva i transparent en l’article 3, i s’hi contemplen costos teòrics per a la determinació del cost quilomètric dels serveis.

3. Les indemnitzacions es determinaran considerant la disminució de la demanda de viatgers i viatgeres, els costos fixos derivats de la reducció de serveis autoritzada per l’Administració i l’increment dels costos durant la vigència de l’estat d’alarma i el període posterior de nova normalitat. Aquelles no superaran el nivell necessari per a cobrir totalment o parcialment les despeses ocasionades per l’execució de les obligacions de servei públic de les empreses, tenint en compte els ingressos corresponents i un benefici raonable.

4. Les indemnitzacions econòmiques contemplades en aquest decret llei no suposen un avantatge econòmic, ni falsegen la competència, i queden exceptuades de l’àmbit d’aplicació de l’article 107.1 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, i no és, per tant, obligatori notificar-les a la Comissió Europea.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa

El Consell podrà dictar totes les disposicions necessàries per al desplegament, l’execució i el compliment del que es disposa en aquest decret llei. Així mateix, la persona titular competent en matèria de transport podrà dictar tots els actes i disposicions reglamentaris necessaris, en els supòsits en els quals aquest decret llei atribueix expressament la competència a la Conselleria, d’acord amb la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell.

Segona. Entrada en vigor

Aquest decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 23 d’octubre de 2020

El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER

El conseller de Política Territorial,

Obres Públiques i Mobilitat,

ARCADI ESPAÑA GARCÍA