Consumidors de cànnabis a Catalunya

LLEI 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis.[sc name=”Seguridad Pública” ]

El president de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 65 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Article 2. Finalitats

Article 3. Àmbit d’aplicació

Article 4. Definicions

Capítol II. Constitució de les associacions de consumidors de cànnabis

Article 5. Constitució, personalitat jurídica i obligacions registrals

Article 6. Membres fundadors

Article 7. Objectius específics

Article 8. Organització i nombre de reunions

Capítol III. Condicions d’ingrés a les associacions de consumidors de cànnabis i drets i deures dels associats

Article 9. Condicions d’ingrés com a associat

Article 10. Requisits de l’aval per a adquirir la condició d’associat

Article 11. Drets dels associats

Article 12. Deures dels associats

Article 13. Pèrdua de la condició d’associat

Article 14. Prohibició de la transmissió de la condició d’associat

Capítol IV. Obligacions documentals de les associacions de consumidors de cànnabis

Article 15. Obligacions documentals de les associacions de consumidors de cànnabis

Article 16. Llibre de registre d’associats

Article 17. Llibre de registre d’autoabastament

Capítol V. Autoabastament

Article 18. Producció i emmagatzematge per a l’autoabastament

Article 19. Transport

Article 20. Distribució del cànnabis

Capítol VI. Clubs de consumidors de cànnabis. Limitacions en la publicitat de les associacions i dels clubs

Article 21. Accés i privacitat

Article 22. Condicions dels espais dels clubs

Article 23. Activitat dels clubs

Article 24. Limitacions en la publicitat de les associacions i identificació de la seu dels clubs

Capítol VII. Mesures de control higiènic i sanitari i programes de gestió de la prevenció de riscos i reducció de danys

Article 25. Mesures de control per part de les associacions de la distribució del cànnabis

Article 26. Controls periòdics de les condicions higièniques i sanitàries de la substància

Article 27. Col·laboració amb organismes i entitats de salut pública i serveis especialitzats de les associacions

Article 28. Informació als associats i actuacions de prevenció de riscos

Capítol VIII. Col·laboració amb altres administracions

Article 29. Principi de col·laboració

Article 30. Competències municipals

Capítol IX. Potestats d’inspecció i control i règim sancionador

Article 31. Potestats d’inspecció i control

Article 32. Principis generals del règim sancionador

Article 33. Infraccions

Article 34. Subjectes responsables de les infraccions

Article 35. Sancions aplicables a les associacions de consumidors de cànnabis

Article 36. Potestat sancionadora

Article 37. Procediment sancionador i mesures de caràcter provisional

Article 38. Prescripció de les infraccions i de les sancions

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Comissió de seguiment de l’aplicació de la Llei

Segona. Negociació col·lectiva

Tercera. Equiparació de les associacions i els clubs de consumidors de cànnabis amb els clubs privats de fumadors a què es refereix la Llei de l’Estat 28/2005

Quarta. Promoció d’iniciatives científiques d’investigació

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA. Adaptació de les associacions de consumidors de cànnabis existents amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Anàlisi de mesures fiscals

Segona. Desplegament reglamentari

Tercera. Entrada en vigor

Preàmbul

L’article 4 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen el mateix Estatut, la Constitució espanyola, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. Així mateix, l’article 15 reconeix que les persones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal.

Amb relació a l’enquadrament competencial d’aquesta llei, cal fer referència, en primer lloc, a l’article 28 de l’Estatut. Aquest article reconeix el dret a la protecció de la salut dels consumidors i usuaris i el dret a gaudir d’un règim de garanties dels productes adquirits. Així mateix, l’article 49 de l’Estatut, reproduint el que estableix l’article 51 de la Constitució, disposa que els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris, i també que han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. D’altra banda, l’article 123 de l’Estatut estableix que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats pel dit article 28. Cal fer avinent, a més, que la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix, per mitjà de reserva de llei orgànica, per a garantir la igualtat en l’exercici del dret d’associació, té la competència exclusiva en matèria d’associacions segons l’article 118 de l’Estatut, i també en matèria de publicitat, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat.

El consum de cànnabis per part d’adults, en l’àmbit privat, sia per motius lúdics o per motius terapèutics, és una opció que forma part de l’exercici del dret fonamental al lliure desenvolupament de la personalitat, del dret a la llibertat de consciència i de disposició del propi cos, i també del dret a la salut i a escollir les teràpies i els tractaments més adequats a l’estat de salut de cada persona.

Després de més de mig segle de polítiques prohibicionistes i repressives envers el consum del cànnabis dutes a terme tant a Catalunya com a bona part del món, existeix al nostre país una part significativa de la població que consumeix aquesta substància en una situació d’inseguretat jurídica i sanitària que en suposa una injusta discriminació i la vulneració dels seus drets fonamentals. Aquestes polítiques han propiciat tant l’existència d’un mercat clandestí que abasteix de cànnabis sense cap control de qualitat, amb una manca absoluta d’informació al consumidor sobre les propietats del producte, com un entorn que dificulta el coneixement i l’aplicació de polítiques de salut pública orientades a minimitzar els riscos i reduir els danys derivats del consum de cànnabis.

La participació ciutadana és una peça clau en el funcionament del sistema democràtic. La sobirania popular s’exerceix mitjançant els diferents canals de participació que estableixen la Constitució, l’Estatut i la legislació de règim local, tant l’estatal com l’autonòmica.

En aquest sentit, la societat civil catalana ha estat històricament un element vertebrador i clau en la defensa dels interessos i els drets dels ciutadans, i també en la iniciativa de llurs aspiracions.

D’ençà que l’any 1991 es va fundar a Barcelona l’Associació Ramón Santos d’Estudis sobre el Cànnabis (ARSEC), reconeguda com la primera associació de consumidors de cànnabis que va dur a terme un conreu col·lectiu, el nombre d’aquestes entitats ha proliferat. S’estima que actualment hi ha centenars de clubs socials de cànnabis a Catalunya. Aquestes associacions s’han anat formant a partir del model de l’ús compartit, és a dir de l’autoconreu i l’autoconsum compartits pels membres de l’associació. El model no és, doncs, orientat a terceres persones, sinó a l’activitat entre els membres de l’associació. El model d’associació de consumidors de cànnabis que regula aquesta llei s’ha construït sobre la base de la capacitat d’afrontar reptes de la societat civil, que reclama un marc jurídic clar i un reconeixement legal per a una activitat que és present actualment dins la nostra societat d’una manera no regulada.

Així mateix, la societat civil, organitzada al voltant del moviment cannàbic, ha dut a terme una tasca d’autoregulació molt important i valuosa, amb l’establiment de criteris, pautes i codis de bones pràctiques. Alhora, la seva existència ha posat de manifest una incontrovertible realitat social respecte al consum de cànnabis i ha construït un model, objecte d’estudi a nivell internacional, en un moment de debat a nivell mundial sobre la necessitat d’un canvi d’orientació en polítiques de drogues, basat en la prevenció dels riscos i la reducció dels danys associats al seu consum i el respecte dels drets fonamentals.

Les administracions locals de Catalunya també han estat pioneres. L’any 2012 l’Ajuntament de Rasquera va aprovar un pla per a promoure la investigació científica, donar solució als reptes que es plantejaven les associacions i optimitzar els recursos, al qual la ciutadania va donar suport en una consulta popular.

Al febrer del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la Moció 77/X, sobre la seguretat ciutadana, que demanava a la Comissió de Salut que fes els treballs per tal que el Govern regulés les associacions de consumidors de cànnabis, motivada pels canvis legislatius a l’Estat espanyol, que causaven encara més inseguretat jurídica a les associacions i a les persones que en formen part i, per tant, instava a la regulació des de la perspectiva de la salut pública en el marc de les polítiques de reducció de danys, amb la voluntat de disminuir també els riscos derivats de la manca de regulació d’aquesta activitat i de donar un reconeixement normatiu a l’activitat regulada de les associacions.

El 29 de gener de 2015, el Parlament va aprovar la Resolució 932/X, sobre les associacions de consumidors de cànnabis, el debat de la qual va posar de manifest l’orientació de la Generalitat en polítiques de drogues i que instava el Govern, per mitjà del departament competent en matèria de salut, a regular aquestes associacions i a aprovar els criteris rellevants als efectes de salut pública amb relació al consum associatiu de cànnabis.

En aquest sentit, la Resolució SLT/32/2015 del Departament de Salut, del 15 de gener, per la qual s’aproven criteris en matèria de salut pública per a orientar les associacions cannàbiques i llurs clubs socials i les condicions de l’exercici de llur activitat per als ajuntaments de Catalunya, no sols responia als debats entorn d’una substància que té efectes sobre la salut i que, per tant, també s’han d’abordar des del punt de vista de la salut pública, sinó també a les inquietuds del món local, que demanava uns criteris mínims i comuns per a orientar-ne la regulació municipal.

La iniciativa de la societat civil, que neix de la necessitat de cercar noves respostes davant la prohibició, se situa en la línia dels nous moviments internacionals, que han constatat la ineficàcia de les polítiques prohibicionistes per a la reducció del consum i del tràfic il·legal del cànnabis, i respon al canvi que s’està duent a terme en aquest àmbit, consistent a orientar les polítiques de drogues sobre la base de la reducció dels riscos i dels danys.

Les oportunitats que ofereix la regulació de l’activitat de les associacions de consumidors de cànnabis són importants: en primer lloc, en trenca l’opacitat i la invisibilitat, de manera que permet de conèixer millor la realitat del fenomen i, per tant, d’intervenir amb polítiques eficaces; augmenta el grau de coneixement sobre la substància, i també la formació i la informació dels consumidors; permet d’accedir a la població que n’és consumidora i millorar les polítiques de prevenció i de disminució de danys; facilita prohibir la promoció del consum de la substància; redueix les possibilitats de contacte dels consumidors amb el mercat il·lícit de cànnabis i d’altres drogues; introdueix límits a una realitat fins ara sense regulació ni límits clars, la qual cosa permet d’actuar sobre els infractors amb objectivitat i evitant l’actual excés de penalització per part del sistema judicial.

Aquesta llei consta de trenta-vuit articles, que s’estructuren en nou capítols. El primer capítol, de disposicions generals, conté l’objecte, les finalitats, l’àmbit d’aplicació i les definicions; el segon estableix les condicions per a la constitució de les associacions de consumidors de cànnabis; el tercer, sobre les condicions d’ingrés a les associacions, tracta també els drets i deures dels associats; el quart conté les disposicions relatives als llibres de registre que les associacions estan obligades a mantenir; el cinquè tracta sobre la producció i l’emmagatzematge per a l’autoabastament, el transport i la distribució del cànnabis; el sisè conté les disposicions sobre els clubs de consumidors de cànnabis i les limitacions en la publicitat dels establiments; el setè estableix les mesures de control higiènic i sanitari i els programes de gestió de la prevenció de riscos i reducció de danys; el vuitè, la col·laboració amb altres administracions per a l’aplicació d’una política de drogues basada en la prevenció dels riscos i la reducció dels danys associats al consum de cànnabis, i el novè estableix el règim d’infraccions i sancions.

La part final consta de quatre disposicions addicionals, sobre el seguiment de l’aplicació de la Llei, la negociació col·lectiva entre els representants de les associacions i els treballadors, l’equiparació de les associacions i els clubs de consumidors de cànnabis amb els clubs privats de fumadors i la promoció d’iniciatives científiques d’investigació; una disposició transitòria sobre el termini per a l’adaptació a la Llei de les associacions existents, i tres finals sobre l’anàlisi de mesures fiscals, el desplegament reglamentari de la Llei i l’entrada en vigor.

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta llei és establir el règim jurídic de les associacions de consumidors de cànnabis i de llurs clubs, la regulació de totes les activitats que duen a terme, els drets i deures dels associats, i també els mecanismes de control i d’inspecció de llur activitat des del punt de vista de la salut pública, amb la finalitat de prevenir els riscos inherents al consum de cànnabis i reduir-ne els danys.

Article 2. Finalitats

Les finalitats d’aquesta llei són:

a) Protegir, promoure i millorar la salut pública de la població mitjançant una política orientada a advertir dels riscos i danys del consum de cànnabis i a minimitzar-los.
b) Vetllar perquè es respectin els drets dels consumidors de cànnabis, garantir que l’exercici sigui conforme amb la legalitat i fer-los compatibles amb els drets i les llibertats de totes les persones.
c) Establir els mecanismes per a la protecció de la salut dels consumidors de cànnabis, especialment per al control i la informació sobre la qualitat, les característiques i els efectes de la substància que consumeixen.
d) Impulsar mesures informatives, educatives, de gestió de riscos i de prevenció sobre les conseqüències i els efectes perjudicials vinculats al consum de cànnabis.
e) Establir les condicions de l’exercici de l’activitat de les associacions de consumidors de cànnabis.
f) Establir mecanismes per a millorar l’activitat de les associacions de consumidors de cànnabis des del punt de vista de la salut pública, en coordinació amb les polítiques en aquesta matèria que duguin a terme les administracions competents.
g) Establir els mecanismes per a la protecció mediambiental en l’exercici de les activitats de les associacions de consumidors de cànnabis.
h) Dotar els ens municipals dels criteris per a l’autorització de les activitats de les associacions de consumidors de cànnabis.
i) Establir el règim jurídic de les activitats de les associacions de consumidors de cànnabis.
j) Promoure mecanismes per a garantir la seguretat pública i privada en el desenvolupament de les activitats de les associacions de consumidors de cànnabis.
k) Garantir els drets dels associats que integren les associacions de consumidors de cànnabis.

Article 3. Àmbit d’aplicació

Aquesta llei s’aplica a les entitats definides en l’article 4 que tenen llur domicili a Catalunya o hi desenvolupen llurs activitats.

Article 4. Definicions

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Associacions de consumidors de cànnabis: les associacions sense ànim de lucre, legalment constituïdes, que s’autoabasten i distribueixen cànnabis entre llurs associats, tots ells majors d’edat, els quals consumeixen aquesta substància en un àmbit privat, sia amb finalitat lúdica o terapèutica, reduint així els danys socials i sobre la salut associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis.
b) Consumidor de cànnabis: la persona major d’edat que decideix consumir cànnabis voluntàriament o la que ho necessita per motius terapèutics.
c) Club de consumidors de cànnabis: l’espai d’àmbit privat gestionat per una associació de consumidors de cànnabis, que reuneix les condicions idònies per al consum de cànnabis per part dels seus membres i on s’hi duu a terme principalment aquesta activitat.
d) Autoabastament: les actuacions que duu a terme una associació de consumidors de cànnabis destinades a la producció per mitjà del conreu i el processament del cànnabis, al transport i a la distribució del cànnabis de manera exclusiva per al consum individual i intransferible dels seus associats i sempre dins l’àmbit de l’associació.

Capítol II. Constitució de les associacions de consumidors de cànnabis

Article 5. Constitució, personalitat jurídica i obligacions registrals

Les associacions de consumidors de cànnabis de Catalunya són associacions sense ànim de lucre, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 1/2002, del 22 de març, reguladora del dret d’associació, i el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, aprovat per la Llei 4/2008, del 24 d’abril, i gaudeixen de personalitat jurídica pròpia d’acord amb el que estableixen aquestes normes.
Les associacions de consumidors de cànnabis de Catalunya s’han d’inscriure en el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, en la classificació funcional específica creada a efectes estadístics i de cens d’acord amb el que disposa el Codi civil de Catalunya, i també, si la regulació local ho estableix, en el registre municipal d’associacions o de clubs cannàbics.
Les associacions de consumidors de cànnabis han de respectar les ordenances municipals, sempre que no contradiguin aquesta llei, i obtenir l’autorització corresponent de l’ajuntament per a dur a terme llurs activitats.

Article 6. Membres fundadors

Els membres fundadors d’una associació de consumidors de cànnabis han d’ésser majors d’edat i consumidors de cànnabis.

Article 7. Objectius específics

Les finalitats de les associacions de consumidors de cànnabis s’han de fer constar en llurs estatuts, que han de contenir, com a mínim, els objectius específics següents:

a) L’autoabastament i la distribució de cànnabis entre els associats per al consum privat.
b) La prevenció de riscos i la reducció dels danys associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis.
c) La informació als associats relativa a la substància, al consum i als riscos que se’n deriven i a tot allò que des dels programes específics de salut pública s’hagi de transmetre als associats.
d) El control de la qualitat i les propietats del cànnabis en la producció i la distribució als associats.

Article 8. Organització i nombre de reunions

Les associacions de consumidors de cànnabis s’organitzen d’acord amb la Llei orgànica 1/2002, el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i les disposicions de la present llei.
L’assemblea general de les associacions de consumidors de cànnabis, a més de la reunió ordinària que estableix l’article 322-3 del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, s’ha de reunir amb caràcter ordinari una segona vegada a l’any per a fer l’anàlisi i la valoració de la gestió de l’òrgan de govern.

Capítol III. Condicions d’ingrés a les associacions de consumidors de cànnabis i drets i deures dels associats

Article 9. Condicions d’ingrés com a associat

Les condicions per a poder adquirir la condició d’associat d’una associació de consumidors de cànnabis són les següents:

a) Ésser major d’edat.
b) Ésser consumidor de cànnabis.
c) Tenir l’aval d’un altre associat, sens perjudici del que disposa l’article 10.4 per als majors d’edat que necessiten consumir la substància per motius terapèutics.
d) Signar un document en què hom declari conèixer l’objecte i les finalitats de l’associació que estableixen els estatuts, i també els seus drets com a associat i els deures que està obligat a complir com a membre de l’associació.

Article 10. Requisits de l’aval per a adquirir la condició d’associat

L’aval per a poder adquirir la condició d’associat a què es refereix l’article 9 s’ha de fer mitjançant un document en què constin les dades i la signatura de l’associat avalador, les dades de la persona avalada i el terme aval o qualsevol altra fórmula equivalent que estableixin els estatuts.
L’aval s’ha de formalitzar a les dependències de l’associació en presència de l’associat avalador i de la persona avalada.
L’associat avalador que respon de les dades de la persona que vol adquirir la condició d’associat ha de tenir una antiguitat a l’associació d’almenys un mes i pot avalar fins a un màxim de quinze persones l’any. Els estatuts de l’associació poden establir un nombre anual inferior de persones avalades.
L’aval no és requerit als majors d’edat que decideixen consumir cànnabis per necessitats terapèutiques degudament justificades. Les condicions i la manera d’acreditar la necessitat de consumir cànnabis per motius terapèutics s’han d’establir per reglament.

Article 11. Drets dels associats

El membre d’una associació de consumidors de cànnabis, a més dels drets que estableix la normativa reguladora del dret d’associació a què fa referència l’article 8 i dels que puguin establir els estatuts, té, com a mínim, els drets següents:

a) Participar en les activitats que organitzi l’associació i en les activitats en què aquesta participi.
b) Rebre una informació veraç i actualitzada per part de l’associació amb relació a la informació i les dades que contenen els llibres de l’article 15, amb les úniques limitacions establertes per la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
c) Consultar en qualsevol moment la seva fitxa de consum.
d) Conèixer el resultat de les proves analítiques periòdiques de la substància que es distribueix.
e) Sol·licitar, en qualsevol moment, la disminució de la seva previsió de consum o donar-se de baixa de l’activitat o programa d’autoabastament sense haver d’abonar cap cost.
f) Participar en els programes de gestió de la prevenció de riscos de l’associació.
g) Ésser informat per l’associació sobre els programes de detecció precoç, seguiment i derivació de casos de consum problemàtic o abusiu del cànnabis.
h) Avalar nous associats, amb els límits que estableix l’article 10.

Article 12. Deures dels associats

Els membres d’una associació de consumidors de cànnabis estan obligats a:

a) Consumir la substància dispensada estrictament en l’àmbit privat i en les condicions marcades per l’associació.
b) Evitar qualsevol situació en què es pugui produir un consum que pugui perjudicar terceres persones, sobretot menors d’edat.
c) Complir la normativa específica de l’associació.
d) Facilitar la documentació que els requereixi l’associació.
e) Comunicar a l’associació qualsevol canvi en llurs dades personals de contacte.
f) Fer un ús correcte de les instal·lacions de l’associació.
g) Complir la resta de deures i obligacions que estableixin els estatuts.

Article 13. Pèrdua de la condició d’associat

La condició d’associat d’una associació de consumidors de cànnabis es perd per alguna de les causes següents:
a) Per baixa voluntària.
b) Per haver transmès a terceres persones la substància rebuda a títol personal com a associat.
c) Per haver consumit la substància fora de l’àmbit privat o en condicions que perjudiquin terceres persones i, especialment, menors d’edat.
d) Per haver obstaculitzat la finalitat i els objectius de l’associació que estableixen els estatuts.
e) Per les altres causes que determinin els estatuts i que no contradiguin la Llei orgànica 1/2002, el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, ni el que estableix aquesta llei.
L’associat ha d’ésser escoltat i conèixer els motius que fonamenten la pèrdua de la seva condició abans que l’associació adopti la resolució corresponent. A aquest efecte, els estatuts de l’associació han de determinar l’òrgan competent per a acordar la pèrdua de la condició d’associat i han d’establir un procediment que en garanteixi l’audiència prèvia.

Article 14. Prohibició de la transmissió de la condició d’associat

Els estatuts de les associacions de consumidors de cànnabis han d’establir de manera expressa que la condició d’associat de llurs membres és intransferible.

Capítol IV. Obligacions documentals de les associacions de consumidors de cànnabis

Article 15. Obligacions documentals de les associacions de consumidors de cànnabis

Les associacions de consumidors de cànnabis han de complir les obligacions documentals i comptables que estableix la Llei orgànica 1/2002 i el llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, i estan obligades a tenir i a mantenir actualitzats i custodiats els llibres de registre i control següents:
a) Llibre de registre d’associats.
b) Llibre de registre d’autoabastament.
Els estatuts de les associacions de consumidors de cànnabis han de fer constar les mesures per a garantir que el dret d’accés a la informació que consta en els llibres de registre, especialment la relativa a les dades dels associats que ho són per motius terapèutics, compleix la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal. Aquestes mesures s’han d’establir per reglament.

Article 16. Llibre de registre d’associats

Les associacions de consumidors de cànnabis han de fer constar en el llibre de registre d’associats, per a cada associat, el nom i els cognoms, el número del document d’identitat, el número d’associat, la data d’ingrés i, si escau, totes les dades que identifiquen la persona que el va avalar.

Article 17. Llibre de registre d’autoabastament

El llibre de registre d’autoabastament consta dels llibres següents:
a) Llibre d’associats inscrits en el programa d’autoabastament.
b) Llibre de producció.
c) Llibre de transport.
d) Llibre de distribució.
El llibre d’associats inscrits en el programa d’autoabastament ha de fer constar la informació següent dels associats que, a més de voler pertànyer a l’associació, volen estar inscrits en el programa d’autoabastament de cànnabis:
a) El número d’associat que consta en el llibre de registre d’associats.
b) La sol·licitud de participació de l’associat en el programa d’autoabastament, amb la seva previsió mensual de consum de cànnabis, en què declari que les quantitats retirades són per al seu consum personal i en un àmbit estrictament privat.
c) La data d’incorporació al programa d’autoabastament.
d) Els retiraments de cànnabis per al consum, actualitzats mensualment.
El llibre de producció ha de fer constar les dades següents:
a) Les dates i els conreus programats de cada any, les tècniques que hi han estat emprades i les quantitats recol·lectades i aptes per al consum.
b) La data de processament dels productes derivats del cànnabis, amb la identificació i la quantitat de substància utilitzada i la finalment transformada.
c) La producció anual.
d) La data de l’informe tècnic i el resultat a què fa referència l’article 18.
El llibre de transport ha de fer constar les autoritzacions per escrit de l’òrgan de govern de l’associació, que han de contenir, en cada cas:
a) Les dades de l’associació.
b) La identitat del transportista.
c) La quantitat i el tipus de producte que es transporta.
d) La destinació.
e) La data del transport.
El llibre de distribució ha de fer constar:
a) La fitxa de consum de cada associat inscrit en el programa d’autoabastament, la qual n’ha d’indicar el nom i els cognoms, el número d’associat, les previsions mensuals de consum, les quantitats i les dates de retirament de cànnabis i la seva signatura.
b) La quantitat màxima que es pot retirar d’una sola vegada en un mateix mes.
c) Qualsevol altre aspecte relacionat amb la distribució que permeti garantir les actuacions de control i verificació de l’associació i que es determini per reglament.

Capítol V. Autoabastament

Article 18. Producció i emmagatzematge per a l’autoabastament

L’associació de consumidors de cànnabis és l’única facultada per al conreu del cànnabis, que s’ha de destinar al consum exclusiu i individual de cada associat inscrit en el programa d’autoabastament.
L’associació de consumidors de cànnabis ha d’obtenir un informe tècnic pericial de cada conreu, que ha d’elaborar un professional agrònom extern amb titulació d’enginyeria agrícola o d’enginyer agrònom o amb titulació equivalent, que determini que les previsions de conreu s’ajusten a les previsions de consum acordades.
L’associació de consumidors de cànnabis ha de fer revisions cada sis mesos per a adaptar la producció a la demanda real dels associats inscrits en el programa d’autoabastament, la qual no pot excedir la quantitat que estableix l’article 20. L’associació ha de regular la manera d’ajustar la demanda, si s’escau, a la producció màxima permesa.
El conreu per a l’autoabastament de l’associació no pot superar la producció anual de cent cinquanta quilograms d’unitats florides en sec.
L’emmagatzematge del cànnabis s’ha de fer en les condicions higièniques, ambientals i de seguretat que es determinin per reglament. La seguretat de l’emmagatzematge és responsabilitat de l’associació.
S’han d’establir per reglament el procediment per a la comunicació del conreu a l’Administració competent; els requisits de seguretat i les mesures de control higiènic i sanitari del conreu; les condicions mediambientals en què es duu a terme la producció; el control de la producció; la preparació del cànnabis per al consum i la producció de productes derivats, i els requisits i les condicions per a garantir que el conreu es fa assegurant-ne la privacitat per a evitar que sigui visible i accessible.

Article 19. Transport

Una vegada fet el control pericial del conreu i quantificat el volum final de la producció, l’òrgan de govern de l’associació ha d’emetre l’autorització escrita a què fa referència l’article 17.4 per al transport del producte derivat del conreu des del lloc on es produeix fins a les dependències de l’associació on es porten a terme el processament, la distribució controlada i la destrucció, si escau, del cànnabis.
El cànnabis ha d’ésser empaquetat i segellat per a garantir-ne la integritat en el procés de transport. S’ha d’establir per reglament el tipus d’empaquetatge i la informació sobre la traçabilitat i la substància que ha de contenir.
El transport no es pot fer en mitjans de transport col·lectiu.

Article 20. Distribució del cànnabis

La distribució del cànnabis s’ha de dur a terme en un espai privat, sempre dins l’àmbit de l’associació, amb accés restringit i exclusiu per als associats, i destinat exclusivament a llur consum personal.
Els associats no poden transmetre a terceres persones el cànnabis que els és dispensat a títol personal.
Els associats que vulguin participar en l’autoabastament associatiu ho han de sol·licitar per escrit, expressant llur previsió de consum, que no pot sobrepassar els seixanta grams mensuals, o els vint grams mensuals en el cas dels associats d’entre divuit i vint-i-un anys, sens perjudici del que disposa l’apartat 4.
La quantitat màxima de cànnabis de què poden disposar els associats pot ésser incrementada si el consum es fa per motius terapèutics. La manera de justificar aquesta circumstància i els termes en què s’ha de fer la distribució del cànnabis per al consum terapèutic s’han d’establir per reglament.
Entre la data d’incorporació al programa d’autoabastament i la primera dispensació ha de transcórrer un període de carència de quinze dies, llevat dels casos d’associats que ho necessitin per motius terapèutics, que poden fer el primer retirament el mateix dia de llur incorporació.

Capítol VI. Clubs de consumidors de cànnabis. Limitacions en la publicitat de les associacions i dels clubs

Article 21. Accés i privacitat

Els clubs de consumidors de cànnabis són espais estrictament privats, l’accés als quals és restringit a llurs associats.
Els clubs de consumidors de cànnabis han de comprovar la identitat i la condició d’associat de les persones que accedeixen a l’interior de l’espai destinat al consum o a la distribució del cànnabis.

Article 22. Condicions dels espais dels clubs

Els espais dels clubs de consumidors de cànnabis destinats a la distribució han d’estar separats dels espais destinats al consum de cànnabis.
Els clubs de consumidors de cànnabis han de complir les condicions de salubritat dels locals establertes per la normativa vigent i llur activitat ha de respectar la normativa de protecció mediambiental.
Els clubs de consumidors de cànnabis no es poden instal·lar en espais reservats o compartimentats dins altres establiments on es duguin a terme activitats diferents de les pròpies d’una associació de consumidors de cànnabis.

Article 23. Activitat dels clubs

Amb relació als drets dels consumidors i als de la resta de la ciutadania, l’activitat dels clubs de consumidors de cànnabis ha de:
a) Respectar la no discriminació en l’exercici dels drets fonamentals d’associació, de reunió i a la llibertat en un espai privat col·lectiu.
b) Permetre fer compatible l’exercici dels drets de llurs membres amb els de la resta de la ciutadania.
c) Garantir el dret a la salut de les persones i el dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable.
A l’interior dels clubs de consumidors de cànnabis és prohibit:
a) Consumir altres drogues no institucionalitzades, begudes alcohòliques i productes alimentaris que continguin cànnabis.
b) Crear espais reservats o segregacions o instal·lar espais compartimentats destinats a activitats amb finalitats diferents de les que estableixin els estatuts d’acord amb aquesta llei.
Als efectes del que disposa aquest article, s’han d’establir per reglament:
a) Els paràmetres mediambientals obligatoris, els valors màxims d’emissió atmosfèrica i les mesures correctores exigibles als clubs de consumidors de cànnabis.
b) Les distàncies mínimes entre dos clubs de consumidors de cànnabis, entre els clubs i els centres educatius i entre els clubs i els equipaments i serveis sanitaris.
c) Les limitacions horàries d’obertura dels clubs de consumidors de cànnabis.
Les disposicions que s’estableixin per reglament per al compliment del que estableix l’apartat 3 han de respectar la titularitat i l’exercici de les competències municipals corresponents.

Article 24. Limitacions en la publicitat de les associacions i identificació de la seu dels clubs

Les associacions de consumidors de cànnabis tenen prohibida qualsevol de les activitats següents:
a) Fer publicitat del cànnabis mitjançant qualsevol forma de comunicació, recomanació o acció comercial l’objectiu o l’efecte directe o indirecte de la qual sigui la promoció de les associacions de consumidors de cànnabis, dels clubs o del consum de la substància.
b) Fer actuacions de patrocini consistents a dur a terme qualsevol tipus de contribució, pública o privada, a un esdeveniment, una activitat o un individu l’objectiu o l’efecte directe o indirecte dels quals sigui la promoció del consum de cànnabis.
c) Fer qualsevol activitat de promoció per a estimular la demanda del cànnabis.
Resten excloses de la prohibició de l’apartat 1:
a) La participació de les associacions de consumidors de cànnabis en esdeveniments, fòrums, xarxes socials o mitjans de comunicació de qualsevol tipus, relacionats amb programes específics en matèria de salut pública o dedicats de manera única i exclusiva al cànnabis, que no comportin cap tipus de promoció.
b) La mera inclusió de les associacions en una llista o guia d’adreces de persones o d’organismes.
La seu de l’associació i el lloc d’emplaçament dels clubs de consumidors de cànnabis han de tenir únicament una placa exterior amb el nom de l’associació, el número d’inscripció en el Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, i, si s’escau, el del registre municipal d’associacions, i la indicació que es tracta d’un espai privat d’accés exclusiu als associats.

Capítol VII. Mesures de control higiènic i sanitari i programes de gestió de la prevenció de riscos i reducció de danys

Article 25. Mesures de control per part de les associacions de la distribució del cànnabis

En el moment en què l’associat retira una quantitat de cànnabis, se n’ha de verificar la identitat, la previsió de consum aprovada i els retiraments de producte fets en el mes vigent, per a comprovar que tot s’ajusta als paràmetres establerts. Les associacions han de disposar dels mitjans tècnics, personals i informàtics que garanteixin aquestes actuacions de comprovació i verificació.
L’associat ha de retirar de l’associació la quantitat de cànnabis assignada per al seu consum individual i transportar-la en un embalatge que eviti la possibilitat de manipular-ne el contingut i que permeti d’identificar l’associació proveïdora, la data de retirament i el número d’associat. L’associació ha d’adoptar les mesures per a evitar la manipulació o l’alteració de l’embalatge que conté el producte.
Les associacions poden establir mitjans de custòdia perquè els associats que ho desitgin puguin dipositar en llurs dependències el producte dispensat de manera individual i intransferible. Aquestes quantitats no computen en els límits de l’emmagatzematge a què es refereix l’apartat 5.
Les determinacions sobre la quantitat màxima de cànnabis que un associat pot retirar d’una sola vegada en un mateix mes i qualsevol altre aspecte relacionat amb la distribució s’han de concretar per reglament.
L’associació no pot emmagatzemar més cànnabis del que fixa la previsió total col·lectiva mensual, i s’ha de fer en les condicions higièniques, ambientals i de seguretat que es determinin per reglament.

Article 26. Controls periòdics de les condicions higièniques i sanitàries de la substància

Les associacions de consumidors de cànnabis han de vetllar perquè llurs membres de ple dret accedeixin a consumir una substància lliure de contaminants, adulteracions i patògens, i a aquest efecte l’han de sotmetre als controls analítics periòdics que s’estableixin per reglament, els quals en cap cas no poden ésser inferiors a una anàlisi per varietat i collita.
Els controls analítics periòdics de la substància que es distribueix i es consumeix s’han de fer en laboratoris autoritzats per l’Administració.

Article 27. Col·laboració amb organismes i entitats de salut pública i serveis especialitzats de les associacions

Les associacions de consumidors de cànnabis han de participar i col·laborar amb el departament competent en matèria de salut i amb entitats especialitzades per a oferir serveis d’informació i assessorament professionalitzats en gestió de la prevenció de riscos i reducció de danys adreçats als associats.
Les administracions públiques poden promoure la creació d’òrgans o programes de col·laboració entre elles i les associacions de consumidors de cànnabis o les entitats que les representen, per a aconseguir una informació empírica i estadística més detallada, amb valor científic, que permeti d’establir mesures de control sanitari, participar en l’elaboració de plans de gestió de la prevenció de riscos i reducció de danys, i també oferir formació sobre el consum, els riscos que comporta i sobre qualsevol altra qüestió relativa al consum de cànnabis a Catalunya.
Les associacions de consumidors de cànnabis que tinguin associats que necessiten consumir la substància per motius terapèutics han de tenir els serveis especialitzats necessaris i posar-los a disposició d’aquests associats en la forma i les condicions que es determinin per reglament.
Les associacions de consumidors de cànnabis han de donar informació i assessorament professional en matèria de prevenció de riscos i reducció de danys a llurs treballadors i associats, d’acord amb el que s’estableixi per reglament i el que disposi el departament competent en matèria de salut pública, que ha d’incloure un programa d’informació específic adreçat als associats de divuit a vint-i-un anys.
Les associacions de consumidors de cànnabis han de trametre al departament competent en matèria de salut i, dins d’aquest, a l’organisme responsable del seguiment de la qualitat i l’activitat de les associacions tota la informació estadística i epidemiològica necessària per al control de l’activitat, de la manera i amb els criteris que es determinin per reglament.

Article 28. Informació als associats i actuacions de prevenció de riscos

Les associacions de consumidors de cànnabis han d’informar els associats sobre les propietats del cànnabis i els seus derivats, sobre les formes de consum, els seus efectes, i també sobre els riscos i els danys que es poden derivar del consum d’aquesta substància.
Les persones de l’associació encarregades de manipular i dispensar el cànnabis han de tenir la formació necessària i contínua per al compliment de llurs tasques i, especialment, la relativa a les propietats del cànnabis i els seus derivats, als efectes, als riscos i als danys que es poden derivar del consum d’aquesta substància, en els termes que s’estableixi per reglament.
L’associació de consumidors de cànnabis ha de disposar d’informació actualitzada sobre els serveis i els professionals que poden ajudar-los a reduir o a abandonar el consum de cànnabis i l’ha de fer conèixer als associats que hi vulguin contactar.

Capítol VIII. Col·laboració amb altres administracions

Article 29. Principi de col·laboració

El Govern ha de col·laborar amb la resta d’administracions estatals, municipals, nacionals i internacionals competents o interessades a aprofundir en una política de drogues basada en la prevenció dels riscos i la reducció dels danys associats al seu consum i en l’evidència científica, i ha de procurar que s’assoleixin la plena efectivitat dels drets que tutela aquesta llei i els objectius de salut pública i mediambiental que estableix.

Article 30. Competències municipals

És competència del Govern controlar l’activitat de les associacions i els clubs de consumidors de cànnabis, perquè compleixin les obligacions d’aquesta llei, independentment de les col·laboracions que es puguin establir amb els governs municipals i sens perjudici de les potestats dels ens locals en l’àmbit de llurs competències, en els termes establerts per la legislació de règim local.

Capítol IX. Potestats d’inspecció i control i règim sancionador

Article 31. Potestats d’inspecció i control

El control de l’actuació de les associacions de consumidors de cànnabis correspon als departaments competents en matèria de salut pública, seguretat ciutadana i agricultura, segons escaigui per raó de la matèria i d’acord amb la distribució de l’article 33. Aquest control inclou la potestat inspectora sobre el compliment de totes les obligacions que estableix aquesta llei.
El personal de l’Administració encarregat de les funcions públiques d’inspecció i control té la consideració d’autoritat, i els fets constatats directament per aquest personal, formalitzats en un document públic amb els requisits legalment establerts, tenen la presumpció de veracitat, llevat que hi hagi una prova en contra.
Les associacions de consumidors de cànnabis i els clubs que siguin inspeccionats o controlats resten obligats a prestar la màxima col·laboració en les tasques d’inspecció i control, i també a proporcionar les dades necessàries que els siguin sol·licitades.

Article 32. Principis generals del règim sancionador

L’incompliment dels deures i de les obligacions que estableix aquesta llei per part de les associacions, llurs clubs i les persones que en són responsables comporta l’aplicació del règim sancionador regulat per aquest capítol, sens perjudici del règim establert per les ordenances municipals que sigui aplicable.
El règim sancionador d’aquest capítol no s’aplica si els fets poden ésser constitutius d’infracció penal ni tampoc si, d’acord amb la legislació, pot ésser aplicable un altre règim administratiu o jurisdiccional.
En tot allò que no determina aquest capítol són aplicables els principis i les regles generals sobre l’exercici de la potestat sancionadora i el procediment sancionador, establerts per la legislació bàsica i per la legislació de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment administratiu comú.

Article 33. Infraccions

Les infraccions per l’incompliment del que estableix aquesta llei es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions molt greus:
a) En l’àmbit de la salut pública:

1r. L’admissió d’associats incomplint les condicions i els requisits establerts pels articles 9 i 10.

2n. Distribuir la substància amb adulteracions, contaminants o patògens o sense fer els controls analítics periòdics en els termes que estableix l’article 26, si es posa en risc la salut de les persones.

3r. Permetre el consum d’altres drogues no institucionalitzades, begudes alcohòliques i productes alimentaris que continguin cànnabis.

4t. Permetre l’entrada de persones no associades als espais reservats on es duu a terme el consum o la dispensació de cànnabis.

5è. Dispensar cànnabis als associats inscrits en el programa d’autoabastament per sobre de les quantitats establertes per l’article 20.

6è. No tenir els espais dels clubs de consumidors de cànnabis destinats a la distribució separats dels espais destinats al consum de cànnabis.

7è. No disposar del llibre de registre d’associats o de qualsevol dels llibres de registre d’autoabastament.

8è. Falsejar el contingut dels llibres de registre d’associats o qualsevol dels llibres de registre d’autoabastament.

9è. Dur a terme qualsevol de les activitats de publicitat, patrocini o promoció que prohibeix l’article 24.

b) En l’àmbit de la seguretat ciutadana:

1r. Dispensar cànnabis a persones no associades o fora de l’àmbit de l’associació.

2n. Transmetre un associat a terceres persones el cànnabis que li és dispensat a títol personal.

3r. Transportar cànnabis sense autorització escrita de l’òrgan de govern de l’associació, sense garantir-ne la integritat del transport o fet en un mitjà de transport col·lectiu.

4t. Tenir un club de consumidors de cànnabis instal·lat en un altre establiment que duu a terme activitats diferents de les pròpies de l’associació.

c) En l’àmbit de l’agricultura:

1r. Superar la producció anual permesa que l’article 18.4 fixa per al conreu per a l’autoabastament.

2n. Dur a terme les activitats de producció i emmagatzematge incomplint qualsevol de les condicions establertes per l’article 18.

Són infraccions greus:
a) En l’àmbit de la salut pública:

1r. Distribuir la substància amb adulteracions, contaminants o patògens o sense fer els controls analítics periòdics que estableix l’article 13, si no suposa cap risc per a la salut de les persones.

2n. Dispensar cànnabis a associats no inscrits en el programa d’autoabastament.

3r. Dispensar cànnabis als associats inscrits en el programa d’autoabastament sense respectar el període de carència establert per l’article 20.

4t. No tenir actualitzada la informació que ha de constar en els llibres de registre d’associats o en qualsevol dels llibres de registre d’autoabastament.

5è. No dur a terme qualsevol de les actuacions de comprovació i de verificació amb relació a la distribució del cànnabis als associats a què fa referència l’article 25.

6è. No disposar dels serveis especialitzats a què fa referència l’article 27.3 per als associats que necessiten consumir la substància per motius terapèutics.

7è. Tenir espais reservats, segregats o compartimentats destinats a activitats amb finalitats diferents de les pròpies de l’associació.

8è. No facilitar la informació, l’assessorament professional i la formació en matèria de prevenció de riscos i de reducció de danys als treballadors de l’associació, i també no facilitar la formació necessària i contínua a les persones encarregades de manipular i dispensar el cànnabis.

9è. No facilitar la informació als associats sobre les propietats del cànnabis i els seus derivats i sobre els riscos i els danys que es poden derivar del consum de la substància, i també no disposar del programa d’informació específic adreçat als associats de divuit a vint-i-un anys.

b) En l’àmbit de la seguretat ciutadana, identificar la seu de l’associació o l’emplaçament del club incomplint els requisits establerts per l’article 24.3.
Són infraccions lleus l’incompliment de qualsevol altra obligació que no sigui qualificada de molt greu o greu.

Article 34. Subjectes responsables de les infraccions

Són responsables de les infraccions tipificades per aquest capítol les associacions i les persones físiques a les quals sigui imputable una acció o una omissió tipificades com a infracció per aquesta llei.
Si un club comet algun dels fets tipificats com a infracció per aquesta llei, el subjecte responsable és l’associació a què pertany.

Article 35. Sancions aplicables a les associacions de consumidors de cànnabis

Les infraccions tipificades per aquesta llei se sancionen amb les multes següents:
a) Per la comissió d’infraccions molt greus: una multa d’entre 6.001 i 12.000 euros.
b) Per la comissió d’infraccions greus: una multa d’entre 2.001 i 6.000 euros.
c) Per la comissió d’infraccions lleus: una multa de fins a 2.000 euros.
Els criteris aplicables per a determinar l’abast de la sanció són els que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu i en funció de l’existència de perjudicis per a l’interès públic, del risc generat per a la salut, de la repercussió social de la infracció, del benefici que hagi reportat a l’infractor la conducta sancionada i de la reincidència en la comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, si ha estat declarat així per resolució ferma.
El Govern ha de revisar i actualitzar periòdicament les quanties de les multes.

Article 36. Potestat sancionadora

La imposició de les sancions per la comissió d’infraccions greus i lleus correspon als directors generals competents en matèria de salut pública, seguretat ciutadana o agricultura, segons escaigui per raó de la matèria i d’acord amb la distribució de l’article 33.
La imposició de les sancions per la comissió d’infraccions molt greus correspon als consellers dels departaments competents en matèria de salut pública, seguretat ciutadana o agricultura, segons escaigui per raó de la matèria i d’acord amb la distribució de l’article 33.

Article 37. Procediment sancionador i mesures de caràcter provisional

El procediment sancionador aplicable és el que estableix la legislació de règim jurídic i procediment de les administracions públiques.
En cas de denúncia, l’òrgan competent ha d’incoar el procediment sancionador si els fets denunciats presenten indicis mínimament consistents o creïbles d’infracció, i pot adoptar d’ofici o a instància de part, mitjançant un acord motivat, mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final en els termes establerts per la legislació bàsica i per la legislació de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment administratiu comú.

Article 38. Prescripció de les infraccions i de les sancions

Les infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys; les infraccions greus, al cap de tres anys, i les infraccions lleus, al cap d’un any.
Les sancions per la comissió d’infraccions molt greus prescriuen al cap de cinc anys; per la comissió d’infraccions greus, al cap de tres anys, i per la comissió d’infraccions lleus, al cap d’un any.

Disposicions addicionals

Primera. Comissió de seguiment de l’aplicació de la Llei

El Govern ha de crear una comissió de seguiment de l’aplicació d’aquesta llei com a òrgan assessor del departament competent en matèria de salut pública, amb l’objectiu d’avaluar l’aplicació i els efectes de la Llei, proposar disposicions per a desplegar-la i aplicar-la, i també per a complir qualsevol altra funció que li encomani el dit departament.
El decret de creació de la comissió de seguiment n’ha de determinar, almenys:
a) L’adscripció al departament competent en matèria de salut pública.
b) La composició, tenint en compte que n’han de formar part representants dels departaments competents en salut pública, seguretat ciutadana i agricultura, i representants de les associacions municipalistes, de les entitats especialitzades i de les federacions d’associacions cannàbiques.
c) El règim de funcionament.
La comissió de seguiment ha d’elaborar un informe públic anual sobre l’aplicació de la Llei i la seva evolució, que ha de presentar al departament competent en matèria de salut pública.

Segona. Negociació col·lectiva

El Govern ha de facilitar la negociació col·lectiva, entre les parts legitimades que es determinin d’entre els representants de les associacions de consumidors de cànnabis i els representants dels treballadors, amb l’objectiu que puguin assolir un acord que reculli, entre altres aspectes, les categories professionals corresponents.

Tercera. Equiparació de les associacions i els clubs de consumidors de cànnabis amb els clubs privats de fumadors a què es refereix la Llei de l’Estat 28/2005

Els clubs de consumidors de cànnabis i les zones de les associacions que no tinguin club i que tinguin un espai on es permeti el consum de tabac són clubs privats de fumadors, de conformitat i amb els efectes que estableix la disposició addicional novena de la Llei de l’Estat 28/2005, del 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

Quarta. Promoció d’iniciatives científiques d’investigació

El Govern ha de promoure les condicions perquè es desenvolupin iniciatives científiques d’investigació en els camps de la medicina, psicologia, epidemiologia, sociologia, agronomia, botànica, el dret i l’economia, entre d’altres, perquè les activitats de les associacions de consumidors de cànnabis puguin aportar la major quantitat possible de coneixements científics a la societat.

Disposició transitòria. Adaptació de les associacions de consumidors de cànnabis existents amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei

Al cap d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei, les associacions de consumidors de cànnabis existents amb anterioritat a l’entrada en vigor han d’adaptar llurs estatuts i adoptar totes les mesures que siguin necessàries per a complir les obligacions i les mesures de control que estableix aquesta llei.
L’incompliment del que estableix l’apartat 1 es considera infracció molt greu, i és sancionat pel departament competent en matèria de salut pública d’acord amb el que disposa el capítol relatiu al règim d’infraccions i sancions d’aquesta llei.
Si una vegada transcorregut el termini que estableix l’apartat 1 les associacions no han fet les adaptacions preceptives ni han inscrit les modificacions dels estatuts en el registre d’associacions corresponent, els membres de l’òrgan de govern responen dels danys que causin a l’associació o a tercers amb motiu de l’incompliment del que estableix aquesta llei.
Els estatuts i les disposicions de règim intern de les associacions de consumidors de cànnabis que s’oposin al que estableix aquesta llei resten sense efecte a partir de la seva entrada en vigor.

Disposicions finals

Primera. Anàlisi de mesures fiscals

El Govern ha de presentar un projecte de llei de modificació del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, amb la finalitat de crear noves taxes com a conseqüència del nou règim jurídic de les associacions de consumidors de cànnabis establert per aquesta llei, especialment el relatiu a les actuacions d’inspecció i de control, en què són competents els departaments de la Generalitat concernits.
El Govern ha d’estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de crear un nou impost propi sobre el cànnabis, amb l’objectiu de reduir els riscos i els danys vinculats al seu consum, internalitzar les externalitats negatives que se’n deriven i fomentar els hàbits de consum saludables.

Segona. Desplegament reglamentari

El Govern, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta llei i en el marc del que aquesta estableix, ha d’aprovar les disposicions que siguin necessàries per a desplegar i executar aquesta llei i adoptar les mesures pertinents amb la mateixa finalitat.
El desplegament reglamentari ha de respectar les competències dels ens locals en els termes establerts per la legislació de règim local.

Tercera. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i els seus efectes econòmics en l’exercici pressupostari immediatament posterior a la seva aprovació.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 6 de juliol de 2017

Carles Puigdemont i Casamajó

President de la Generalitat de Catalunya

Consumidors de cànnabis a Catalunya

Dejar un comentario

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Dapp Editorial