Medidas fiscales y financieras COMUNIDAD VALENCIANA

LLEI 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021.

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
Índex

Preàmbul

TÍTOL I. Mesures fiscals

CAPÍTOL I. Tributs propis

Secció primera. Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.

Secció segona. Modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relatiu a l’impost sobre l’eliminació, incineració, coincineració i valorització energètica de residus.

Secció tercera. Modificació de la Llei 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat, de tarifes portuàries.

Secció quarta. Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat.

Secció cinquena. Impost sobre habitatges buits.

Secció sisena. Modificació de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat.

CAPÍTOL II. Tributs cedits

Secció primera. Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits.

Secció segona. Modificació del Decret llei 1/2020, de 27 de març, del Consell, de mesures urgents de suport econòmic i financer per a les persones treballadores autònomes, de caràcter tributari i de simplificació administrativa per a fer front a l’impacte de la Covid-19.

Secció tercera. Modificació del règim fiscal aplicable a les estructures agràries de la Comunitat, previst en la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana.

TÍTOL II. Mesures administratives

CAPÍTOL I. Modificacions legislatives en matèries competència de la Presidència de la Generalitat

Secció primera. Mancomunitats.

Secció segona. Publicitat institucional.

Secció tercera. Administració local.

CAPÍTOL II. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Primera i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció primera. Serveis socials inclusius.

Secció segona. Persones amb discapacitat.

Secció tercera. Persones immigrants.

Secció quarta. Igualtat de les persones LGTBI.

Secció cinquena. Procediments d’emergència ciutadana.

Secció sisena. Renta valenciana d’inclusió.

Secció setena. Violència sobre la dona.

Secció huitena. Joventut.

Secció novena. Infància i adolescència.

CAPÍTOL III. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció primera. Habitatge.

Secció segona. Ampliació de l’habitatge públic mitjançant el dret de tanteig i retracte.

CAPÍTOL IV. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció primera. Exempció al règim de garanties en subvencions en matèria d’innovació.

Secció segona. Joc i prevenció de la ludopatia.

Secció tercera. Patrimoni.

CAPÍTOL V. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció primera. Mediació.

Secció segona. Funció pública.

Secció tercera. Protecció civil i gestió d’emergències.

CAPÍTOL VI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Secció única. Ordenació farmacèutica.

CAPÍTOL VII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció primera. Fires comercials.

Secció segona. Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL VIII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció primera. Ramaderia.

Secció segona. Qualitat i control ambiental d’activitats.

Secció tercera. Sanejament d’aigües residuals i infraestructures de recursos hidràulics.

Secció quarta. Pesca.

Secció cinquena. Contaminació acústica.

Secció sisena. Gestió forestal i prevenció d’incendis.

CAPÍTOL IX. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció primera. Mobilitat.

Secció segona. Ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

Secció tercera. Taxi.

CAPÍTOL X. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica

Secció primera. Transparència i bon govern.

Secció segona. Incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes.

Secció tercera. Memòria Democràtica.

CAPÍTOL XI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció única. Infraestructures educatives.

CAPÍTOL XII. Servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat

TÍTOL III. Mesures d’organització administrativa i de reestructuració d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat

CAPÍTOL I. Mesures organitzatives relatives a òrgans adscrits a la Presidència de la Generalitat

Secció única. Comité Valencià per a assumptes europeus.

CAPÍTOL II. Mesures organitzatives en ens del sector públic instrumental adscrits a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció única. Institut València de Finances.

CAPÍTOL III. Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció primera. Institut Valencià d’Art Modern.

Secció segona. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA.

CAPÍTOL IV. Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció única. Institut Valencià d’Estadística.

CAPÍTOL V. Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció única. Seguretat ferroviària.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Òrgans competents en el procediment sancionador en matèria d’indústria, energia i mines.

Segona. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques.

Tercera. Mesures extraordinàries i específiques del procediment d’admissió de l’alumnat i inici de curs 2021-2022.

Quarta. Publicació.

Cinquena. Fons per a la reconstrucció COVID-19.

Sisena.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim de concessió de pròrrogues de vigència de les declaracions ambientals estratègiques sobre instruments de planificació urbanística

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Normativa que es deroga

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Delegació legislativa en matèria d’habitatge.

Segona. Modificació de la disposició final primera de la Llei 9/2019, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, per a aprovar un text refós de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.

Tercera. Estatut de l’Institut Valencià d’Estadística.

Quarta. Habilitació per a desplegament reglamentari.

Cinquena. Entrada en vigor.

Preàmbul

I

La present Llei recull una sèrie de mesures referents a aspectes tributaris, de gestió administrativa i de caràcter organitzatiu, com a complement a la consecució de determinats objectius de política econòmica que es contenen en Llei de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2021.

La competència de la Generalitat per a aprovar la present llei deriva dels títols competencials, ja siga amb caràcter exclusiu o per al desplegament legislatiu de la legislació bàsica de l’estat, que es preveuen en els articles 49, 50, 52, 54 i 67, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en matèria d’hisenda de la Generalitat, residus, règim local, publicitat institucional, serveis socials, igualtat, habitatge, subvencions, joc, mediació, ordenació farmacèutica, fires comercials, cambres de comerç, ramaderia, aigües residuals, contaminació acústica, gestió forestal, pesca, urbanisme, transparència, incompatibilitats i organització de les seues institucions d’autogovern.

II

Quant a l’estructura de la present Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, s’ha dividit en tres títols, amb els seus corresponents capítols, seccions i articles.

Així en el títol I, es contenen les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.

En el títol II, es contenen les mesures d’acció administrativa que com a complement a la planificació econòmica que es conté en la Llei de pressupostos per a 2021, exigeixen abordar modificacions legislatives d’aquelles lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, la Vicepresidència i de cadascuna de les conselleries en les quals s’organitza l’Administració de la Generalitat.

En el títol III, es contenen mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i que exigeixen la modificació d’algunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.

Finalment, atesa la seua extensió i heterogeneïtat, s’incorpora a la llei un índex amb la seua estructura, amb la finalitat de simplificar i manejar-ne l’anàlisi.

III

La Llei respon als principis de bona regulació de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència, i eficiència, de conformitat amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

A aquest efecte, es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat i eficàcia, donat l’interés general en què es fonamenten les mesures que s’estableixen.

La norma és conforme amb el principi de proporcionalitat, en contindre la regulació imprescindible per a la consecució de determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat que exigeixen l’aprovació de diverses normes. Igualment, s’ajusta al principi de seguretat jurídica, sent coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. Respecte al principi de transparència, la majoria de les seues mesures, s’han sotmés als tràmits de consulta pública, audiència i informació pública que són aplicables a la tramitació de normes amb rang de llei. Finalment, en relació amb el principi d’eficiència, aquesta Llei no imposa càrregues administratives per als ciutadans.

IV

En la secció primera del capítol I, del títol I, d’aquesta de llei s’inclouen les modificacions a la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que afecten diversos preceptes d’aquesta norma. Les modificacions introduïdes en la llei esmentada són les següents:

a) En el capítol IV del títol I, aplicació de les taxes, es modifica l’article corresponent als models d’autoliquidació o altres impresos relatius a taxes, i s’introdueix un nou apartat 3 a l’article 1.4-5 amb la finalitat de dotar de competència en l’àmbit d’aprovació de models de declaracions, autoliquidacions, etc. o en la determinació de programes informàtics per a l’aplicació de les taxes, entre altres, a altres ens de dret públic dependents de la Generalitat en tant que la recaptació de les taxes constituïsca un més dels recursos del seu propi pressupost.

b) En les taxes en matèria d’adopció internacional es modifica l’apartat b de l’article 2.1-2 corresponent a les exempcions amb l’objectiu d’aclarir i especificar els conceptes que es troben inclosos en el terme «les rendes», a l’efecte de determinar quan correspon aplicar l’exempció continguda en el referit apartat d’aqueix article.

c) En les taxes per serveis relatius a la producció agrícola, es modifica la denominació de la taxa per Inscripció en el Registre de Productors de Llavors i Plantes de Viver així com la taxa Inscripció en el Registre de Productors, Comerciants i Importadors de Vegetals per Inscripció en el Registre d’Operadors Professionals de Vegetals com a productor de llavors i plantes de viver (ROPVEG) i Inscripció en el Registre d’Operadors Professionals de Vegetals com a comerciant de llavors i plantes de viver (ROPVEG), respectivament.

d) En les taxes per autorització i control d’abocaments en aigües marítimes litorals s’afig una nova exempció que modifica l’article 4.1-2 amb la finalitat d’eximir del pagament de la taxa els abocaments procedents de plantes de dessalinització, en la part que corresponga a l’ús per a regadiu, amb la finalitat de potenciar aquest ús com a garantia de subministrament, d’acord amb els objectius de la planificació hidrològica.

e) En les taxes en matèria d’ensenyament universitari, regulada en el capítol III del títol XIV, es minora el preu del crèdit en primera matrícula en ensenyaments de grau, i es manté invariable la resta de matrícules amb la finalitat d’adequar-lo als límits màxims fixats en la Conferència General de Política Universitària, de conformitat amb l’article 81.3.b de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, en la seua redacció donada per Reial Decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-2019, determina el marc jurídic legal perquè les comunitats autònomes fixen els preus públics per serveis acadèmics i altres drets que legalment s’establisquen dins dels quals estaran relacionats amb els costos de prestació del servei de la universitat.

f) En les taxes en matèria d’educació, per serveis relatius a la inscripció en proves selectives per a l’accés al cos docent, s’incrementa l’import dels epígrafs corresponents als grups A1 i A2, a fi d’ajustar-ho als costos suportats per l’Administració per a la realització d’aquestes.

g) En les taxes en matèria d’indústria, energia i mines del títol XX, es crea una nova taxa amb la finalitat de cobrir els costos derivats del servei de trasllat i custòdia pel personal tècnic dels Serveis Territorials d’Indústria i Energia de punxons de contrast a laboratoris d’empreses dedicades a la fabricació d’or i plata per a la realització d’assajos i contrastació de garantia, com a prova i control d’idoneïtat, prèvia al trànsit o comercialització posterior.

h) En les taxes en matèria de joc, es modifica la taxa d’instal·lació de salons de joc, distingint d’una banda la sol·licitud d’instal·lació a fi de verificar el compliment del requisit de distàncies exigit pel Reglament de salons recreatius i salons de joc i d’altra banda la seua posterior autorització.

Així mateix, com a conseqüència de la modificació anterior s’introdueixen dos nous apartats en l’article corresponent a la seua meritació i exigibilitat a fi d’aclarir en quin moment ha de realitzar-se el pagament de les taxes.

D’altra banda, es modifica el quadre de l’article 23.1-4 corresponent a la quota íntegra i s’introdueixen nous subconceptes en l’epígraf corresponent a tràmits relatius a la titularitat, explotació o instal·lació de màquines recreatives i d’atzar.

i) Es crea una nova taxa per la prestació de serveis relatius als procediments incoats a instàncies de part per a la delimitació i replanteig de vies pecuàries i forests d’utilitat pública a la Comunitat Valenciana. Aquesta taxa s’enquadra en un nou capítol V denominat: «Taxes per serveis relatius a delimitació i replanteig en vies pecuàries i forests d’utilitat pública» en l’actual títol XXVI de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes.

j) En el títol XXIX, taxes en matèria de sanitat:

En el capítol I, taxa per prestació d’assistència sanitària, s’han introduït modificacions en els articles referents als substituts del contribuent, amb la finalitat de facilitar en determinats casos específics l’exigència del pagament de les taxes, i als responsables, en coherència amb els canvis operats en els anteriors obligats tributaris.

S’han introduït dues noves taxes sanitàries sobre dues activitats de l’especialitat de radiologia que es realitzen amb una freqüència creixent als hospitals valencians i encara no es recullen en el text legal. Això suposa incloure-les en l’apartat 3 de l’article 29.1-10 per al càlcul de la quota íntegra per procediments diagnòstics i terapèutics. I, en l’apartat 24 de l’article 29.1-10 relatiu a procediments en medicina nuclear s’introdueixen tres noves taxes sobre tres activitats d’aquesta especialitat.

En el capítol II, taxa relativa als productes i serveis prestats pel Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana, s’introdueixen dues taxes de nova creació resultants del nou procés de donació, avaluació, processament i distribució del teixit ocular adaptat als paràmetres de qualitat exigits per l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) en el Pla nacional de còrnies. Se suprimeixen diverses taxes pel fet que existeixen altres taxes similars per a utilitzar en aquests casos. Es modifica la denominació de les taxes que es van introduir en l’última de les propostes d’aquest Centre, que estan valorades pel Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO).

En el capítol IV, taxa per altres actuacions administratives en matèria de sanitat, es modifica el text descriptiu i/o es redueixen els imports de diverses taxes del quadre de quanties per al càlcul de la quota íntegra per actuacions administratives relatives a empreses alimentàries, aliments i establiments alimentaris amb la finalitat d’adaptar-la als conceptes del nou marc normatiu comunitari i autonòmic en matèria de controls oficials aplicables a les empreses i establiments alimentaris. D’altra banda, l’habilitació telemàtica al llarg de 2019 de diversos tràmits i procediments administratius en la seu GVA ha suposat una reducció significativa del temps i recursos necessaris per a la seua gestió, i ha fet necessària una revisió de les quanties que es perceben per raó dels diferents serveis recollits en l’esmentat article 29.4-5 de la Llei 20/2017, amb motiu de la reducció dels costos dels serveis associats.

k) Se suprimeixen les taxes per la consulta o l’accés a la informació dels registres de fundacions i col·legis professionals a causa de l’entrada en vigor de la normativa en matèria de transparència en l’activitat pública, tant estatal (Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern); com valenciana (Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana i Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, de desenvolupament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, en matèria de transparència i de regulació del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern). Es produeix un canvi radical respecte de l’accés a la informació pública per part de la ciutadania, que passa del tradicional dret d’accés per part dels interessats als seus propis expedients, a un accés universal per part de tots i totes a la informació pública sense necessitat d’acreditar un interés legítim ni de motivar la sol·licitud, només amb les limitacions previstes en la llei.

D’aquesta manera, amb aquesta normativa s’estableix que amb caràcter general aquest accés serà gratuït, tant el subministrament d’aquesta informació per mitjans electrònics com l’accés a la informació en el lloc on es localitze. Solament podrà haver-hi exaccions en casos d’expedició de còpies o de transposició de la informació a un format diferent de l’original.

l) S’introdueix el capítol III del títol XXX, corresponent a taxes en matèria d’urbanisme, que inclou una nova taxa amb la finalitat de gravar determinats actes en relació amb el Registre d’entitats col·laboradores de verificació i control d’actuacions urbanístiques ECUVs com a conseqüència de la disposició addicional 9.a (DA 9.a) de la Llei 5/2014, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP), introduïda per la Llei 1/2019, de modificació d’aquesta, ha establit que els ajuntaments podran exercir determinades funcions en matèria urbanística a través de les denominades entitats col·laboradores de l’Administració (ECUV), o dels diferents col·legis professionals. Aquesta previsió legal ha sigut desplegada, conforme al que es disposa en la mateixa DA 9.a, mitjançant l’aprovació i publicació del Decret 62/2020, del Consell, de regulació de les entitats col·laboradores de l’Administració municipal en la verificació de les actuacions urbanístiques i de creació del seu registre (DOGV 20/5/20). En l’article 14 d’aquesta disposició es crea el Registre d’entitats col·laboradores de verificació i control d’actuacions urbanístiques (RECUV), registre de naturalesa administrativa i caràcter públic, en el qual han d’inscriure’s les persones i entitats que desitgen constituir-se en ECUV. En aquest sentit, tal inscripció, té caràcter constitutiu, conforme al que s’indica en l’article 19 del Decret 62/2020.

En la secció segona del mateix capítol s’introdueixen modificacions en l’Impost sobre l’eliminació, incineració, coincineració i valorització energètica de residus, regulat en l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, amb la finalitat d’acomodar la normativa tributària a les noves exigències derivades de la normativa europea en l’àmbit de la valorització i tractament dels residus domèstics.

En les seccions tercera i quarta del capítol I del títol I, es modifiquen algunes bonificacions a les tarifes portuàries, el fet imposable i els trams, de la Llei 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat, de Tarifes Portuàries, i les bonificacions i exempcions previstes en la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat.

En el capítol II del títol I, de la present llei s’introdueixen modificacions en la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, en els àmbits de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF d’ara en avant), l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD).

En primer lloc, es crea una deducció d’import fix per a contribuents que residisquen habitualment en municipis amb el risc de despoblament. El seu import, a més, es modula en funció el nombre de descendents o persones assimilades amb dret a l’aplicació del mínim per descendents establit en la legislació estatal de l’impost. En el Seminari de Govern-Estiu 2019 celebrat a Montanejos es va aprovar l’objectiu de l’establiment d’un nou escenari de tributació autonòmica en zones despoblades o en perill de despoblament. Aquesta declaració és congruent amb l’Acord Botànic 2 en què es declara que es promouran beneficis fiscals per a iniciatives socials i empresarials que decidisquen establir-se a les comarques d’interior en risc de despoblament. Entre les diferents mesures tributàries possibles l’opció d’introduir una deducció aplicable sobre la quota íntegra autonòmica de l’IRPF aporta com a avantatge la seua visibilitat, progressivitat i modularitat per a establir un marc fiscal favorable que permeta revertir els profunds processos de despoblament que afecten àmplies zones del territori valencià.

D’altra banda, en compliment dels objectius del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista signat el 18 de setembre de 2017, s’equipara el tractament atorgat a les dones víctimes de violència de gènere al d’altres col·lectius que ja gaudien de beneficis fiscals destinats a facilitar el seu accés al seu habitatge habitual tant en l’àmbit de l’IRPF com de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses. Així mateix s’introdueix una reducció en l’Impost sobre Successions i Donacions dirigida a incentivar les donacions que tinguen per finalitat ajudar aquestes contribuents en l’adquisició del seu habitatge habitual. També es reconeixen beneficis per a l’accés al seu habitatge habitual en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses a les famílies monoparentals, complint així el compromís adquirit pel Consell, en el Decret 19/2018, de 9 de març, pel qual es regula el reconeixement de la condició de família monoparental en la Comunitat Valenciana.

També en l’IRPF es modifica la regulació de la deducció autonòmica per donacions amb finalitat ecològica per a augmentar al 25 per cent el seu percentatge, en línia amb els altres incentius autonòmics establits en l’impost en favor de deduccions beneficioses per a l’interés general. No obstant això, la modificació no és aliena a la recent elevació d’un 5 per cent operada en els percentatges de la deducció estatal prevista en l’article 19 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, gràcies a l’aprovació del Reial Decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-2019. Com que tots dos beneficis són compatibles i d’aplicació simultània, es manté el percentatge de deducció en el 20 per cent per als primers 150 euros amb la finalitat d’impedir que la suma dels desgravaments estatal i autonòmic excedisca del valor de la quantitat donada. El mateix objecte persegueixen les modificacions tècniques operades en la regulació de les altres deduccions per donacions existents en la Llei 13/1997, que operaran quan puga haver-hi una superposició en l’aplicació dels desgravaments estatal i autonòmica, la qual cosa succeirà en tot cas, en les deduccions regulades en els apartats q i r de l’apartat u de l’article 4 de la Llei i en alguns supòsits en la regulada en l’apartat s.

En el marc de la política del Consell de lluita contra el canvi climàtic, es pretén mantindre el suport a l’adquisició o electrificació de bicicletes o de vehicles elèctrics de transport individual mitjançant la creació, amb efectes des de l’1 de gener de 2021, d’una deducció permanent en el tram autonòmic de l’IRPF.

Com a mesura d’incentiu a l’activitat econòmica i la creació d’ocupació s’introdueix una deducció aplicable als adquirents d’accions o participacions en el capital d’entitats. A diferència d’altres beneficis ja existents en altres comunitats autònomes, es limita la concessió del benefici a les empreses que desenvolupen una activitat genuïnament nova, evitant així incentivar aquells actes de mera transformació jurídica d’explotacions econòmiques ja existents en perjudici d’altres formes d’emprenedoria. D’altra banda, el benefici s’incrementa quan les societats tenen caràcter innovador i investigador, que són empreses que mereixen especial protecció i interés i que, en molts casos, podrien operar en qualsevol lloc gràcies a les noves tecnologies; o quan el seu domicili fiscal radica en un municipi amb el risc de despoblament, en coherència amb la declaració continguda en l’Acord Botànic 2 de promoció de beneficis fiscals per a iniciatives socials i empresarials que decidisquen establir-se a les comarques d’interior en risc de despoblament.

Es modifica el text normatiu corresponent als límits de renda amb la intenció d’equiparar el tractament atorgat en el requisit de renda a les deduccions per arrendament contingudes en les lletres n i ñ, relatives a la deducció per arrendament de l’habitatge habitual del contribuent i a l’arrendament d’un habitatge com a conseqüència de la realització d’una activitat en municipi diferent d’aquell en el qual el contribuent residia amb anterioritat, respectivament, a l’atorgat amb caràcter general a les altres deduccions aprovades per aplicació de renda, en la línia de l’eix 6 del Pacte del Botànic 2 de consolidar la reforma tributària per a configurar un sistema tributari progressiu. Així mateix, s’incorporen les referències a les noves deduccions i es corregeix alguna referència incorrecta.

La modificació de la disposició addicional novena adapta els requisits per a l’acreditació de la presentació de documents subjectes a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i a l’Impost sobre Successions i Donacions per als supòsits previstos en la lletra c de l’article 6 de la Llei hipotecària, en els quals l’interessat en la inscripció no té la condició de subjecte passiu per l’adquisició d’un dret prèviament no inscrit.

En la disposició addicional desena es crea una nova obligació formal dirigida a les administracions públiques que atorguen concessions administratives, així com altres actes i negocis administratius fiscalment equiparables, en atenció al fet que la informació que l’administració tributària valenciana pot obtindre tant del Registre de Contractes del Sector Públic com del Registre Oficial de Contractes de la Generalitat no és completa ni suficient per a poder dur a terme de manera adequada i eficient les seues tasques de gestió, liquidació i control de les obligacions tributàries derivades de l’atorgament d’aquest tipus de documents que pogueren contindre actes constitutius de fets imposables subjectes.

Finalment, els nous desgravaments establits en aquesta norma, quan recaiguen en actes que suposen el lliurament d’imports dineraris se sotmeten a la regulació sobre mitjans de pagament continguda en la disposició addicional setzena i es corregeix la redacció de l’apartat tercer de l’article 10 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, on no es trobava degudament reflectit l’augment del percentatge de reducció al 99 per cent existent en les altres reduccions relacionades amb l’empresa familiar.

Com a resposta a la crisi sanitària de la Covid-19, el Consell ha promogut múltiples mesures al llarg de l’exercici 2020. Entre elles cal assenyalar les ajudes contingudes tant en el Decret llei 3/2020, de 10 d’abril, d’adopció de mesures urgents per a establir ajudes econòmiques en els treballadors i les treballadores afectats per un ERTO i als quals han reduït la jornada laboral per conciliació familiar amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma per la crisi sanitària provocada per la Covid-19, com en l’Ordre 5/2020, de 8 de juny, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, per la qual s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions per a l’adquisició o electrificació de bicicletes urbanes i vehicles elèctrics de mobilitat personal. Atés que estan legalment subjectes a tributació en l’IRPF com a rendiments del treball personal o guanys patrimonials inclosos en la renda general, el Consell es va comprometre a establir, ateses les possibilitats del seu marc competencial, les deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF que permeteren compensar la major càrrega tributària que, en un altre cas, haurien de suportar els seus beneficiaris. En la disposició addicional dessetena s’incorporen aquestes deduccions, que produiran els seus efectes per al període impositiu 2020.

D’altra banda, l’actual crisi sanitària ha posat de manifest la necessitat d’incentivar aquelles actuacions realitzades en el camp del tractament i prevenció de la referida pandèmia. Per aquest motiu s’introdueixen, també en la disposició dessetena i amb els mateixos efectes temporals, sengles deduccions per a les donacions dirigides a les entitats públiques i privades que desenvolupen a la Comunitat Valenciana programes d’investigació, innovació i desenvolupament científic o tecnològic per a lluitar contra els efectes de la Covid-19, així com per a recompensar les aportacions rebudes per l’administració, siga en metàl·lic o en espècies, per a contribuir al finançament de les despeses ocasionades per la crisi sanitària, d’acord amb l’article 4 del Decret llei 4/2020, de 17 d’abril, del Consell, de mesures extraordinàries de gestió economicofinancera per a fer front a la crisi produïda per la Covid-19.

En la secció segona del capítol II del títol I, es modifica, amb efectes des de l’entrada en vigor de la norma original, l’article 10 del Decret llei 1/2020, de 27 de març, del Consell, de mesures urgents de suport econòmic i financer per a les persones treballadores autònomes, de caràcter tributari i de simplificació administrativa per a fer front a l’impacte de la Covid-19. Es tracta d’evitar la pèrdua de la bonificació del 100 per cent sobre la quota íntegra meritada per l’explotació de màquines i aparells automàtics durant l’estat d’alarma, màquines de tipus B o recreatives amb premi, destinades a ser instal·lades en locals d’hostaleria o similars, l’autorització de les quals caduque durant el segon semestre de l’any 2020 i no siga possible prorrogar-la, amb independència de la voluntat de l’operador. L’aprovació de Llei 1/2020, d’11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana va sobrevindre a la del Decret llei, per la qual cosa es pretén continuar amb la moratòria.

En la secció tercera del capítol II, del títol I, es modifica el règim fiscal aplicable a les estructures agràries de la Comunitat, previst en la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, per a establir una nova definició de les parcel·les amb vocació agrària i una nova redacció del règim de bonificacions i reduccions fiscals a la seua transmissió, arrendament o permuta.

V

Com a complement per a la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en uns altres, per la necessitat d’adaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, cal aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat, que es contenen en el títol II.

En l’àmbit de les competències en matèria de règim local atribuïdes a la Presidència de la Generalitat, es modifica la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, per a aclarir la interpretació d’alguns preceptes que regulen les mancomunitats com els relatius a l’adhesió de municipis inclosos en altres demarcacions territorials i la composició dels òrgans de govern per a adequar-los a la realitat de l’associacionisme local mancomunat, facilitant el seu funcionament i atorgant la màxima seguretat jurídica a les entitats que inicien aquest procés.

En l’àmbit de la publicitat institucional, es modifica la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques, per a adaptar les seues previsions quant a la regulació del període electoral i en matèria de contractació, a la normativa estatal de caràcter bàsic.

En l’àmbit de les competències en matèria d’igualtat i polítiques inclusives, destaquem la modificació de diversos articles de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, per a regular l’ús de la marca del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, en l’àmbit de les gestions indirectes de centres i serveis de titularitat de la Comunitat Valenciana, per a harmonitzar el règim de prestacions del Sistema Públic de Serveis Socials regulat en la llei amb la legislació en matèria de diversitat funcional i d’infància i així evitar que sorgisquen discrepàncies i interpretacions a les quals puguen acollir-se els qui no estiguen d’acord amb la modificació, fent referència a la necessària coordinació amb altres recursos socials, sanitaris i educatius. Així mateix, en l’acció concertada, s’observa la necessitat de compassar i millorar les seues fórmules de justificació, igual que en altres legislacions de concert social de caràcter autonòmic, el fi últim és homogeneïtzar el sistema de gestió i justificació de les entitats en nom d’una millora del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

També es modifica, la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat, per a canviar les actuals línies nominatives de subvenció a les entitats locals, que inclouen xicotetes partides per al desenvolupament de programa de serveis especialitzats per a persones amb discapacitat o diversitat funcional, i la seua substitució, mitjançant al contracte programa, que s’elabore per l’òrgan competent de la conselleria, per al manteniment de les persones amb diversitat funcional i amb problemes de salut mental en el seu domicili o entorn social, a desenvolupar pels ajuntaments o mancomunitats de municipis, dins d’una zona bàsica de serveis socials.

En aquest àmbit, a més es modifica la Llei 9/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, de regulació dels procediments d’emergència ciutadana en l’Administració de la Comunitat Valenciana, per a incloure en el seu annex, com a procediments d’emergència ciutadana, els contractes específics en l’àmbit de serveis socials.

En l’àmbit de les competències en matèria d’habitatge, es modifica la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, en concret l’article 57, a fi d’evitar el buit de regulació quant als habitatges de parc públic de la Generalitat que no tinguen qualificació «habitatges de promoció pública» (bé per haver finalitzat el període de protecció associat a la seua qualificació o perquè mai han estat qualificades de promoció pública) assimilant el seu règim jurídic al dels «habitatges de promoció pública».

En l’àmbit de les competències en matèria d’hisenda, es modifica la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, amb la finalitat de promoure que entitats sense ànim de lucre desenvolupen projectes o programes vinculats a innovació, a aquest efecte, es modifica l’article 171.5, apartat f d’aquesta llei, perquè també queden exempts de la constitució de garanties les subvencions en matèria d’innovació que es concedisquen a aquestes entitats.

En matèria de joc, la recentment aprovada Llei 1/2020, d’11 de juny, reguladora del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, ha previst el règim de silenci aplicable als procediments iniciats a sol·licitud de les persones interessades en el sector del joc, i en l’apartat 2 de l’article 24 disposa que, transcorregut el termini per a dictar resolució, han d’entendre’s com desestimades; i aclareix, en la seua exposició de motius, que aquell pot ser modificat en via reglamentària.

Malgrat el seu reflex en aquest article i exposició de motius, raons de tècnica jurídica aconsellen plasmar el règim del silenci, de forma integrada i específica, com una disposició de la llei, a fi de limitar possibles polèmiques tècniques i, molt especialment, de reforçar la seguretat jurídica per a les persones amb interessos en el sector i, fins i tot, per a la mateixa administració del Consell.

Sobre la justificació de la modalitat del silenci, no cap sinó repetir ara, aclaridorament, la motivació que l’esmentada Llei 1/2020, d’11 de juny, reguladora del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, ja va assenyalar: «l’especial protecció a la salut i seguretat de les persones consumidores dels jocs, la protecció dels drets —en particular, de les persones menors d’edat—, la garantia de l’ordre públic i impedir el frau en l’activitat del joc, són raons imperioses d’interés general […].

Aquestes mateixes raons justifiquen els efectes desestimatoris del silenci administratiu […]».

En l’àmbit de les competències en matèria de sanitat, es modifica la Llei 6/1998, de 22 de juny, d’ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, per a aconseguir els objectius referents a l’àmbit de l’optimització de la terapèutica i de la integració d’estructures d’Atenció Primària, Atenció Especialitzada i Sociosanitària, i incorpora un nou article, el 5 bis, per a crear el Programa d’optimització i integració terapèutica en l’àmbit de la prestació farmacèutica i ortoprotètica.

En l’àmbit de les competències en matèria d’economia, sectors productius comerç i treball, destaca la inclusió d’una disposició addicional en la present llei, per a establir clarament els òrgans competents de l’Administració del Consell de la Generalitat per a iniciar, instruir i sancionar en les matèries d’indústria, energia i mines, ja que en l’actualitat s’està aplicant, per analogia, la que estableix la normativa sectorial estatal.

En l’àmbit competencial de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, es modifica la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, per a precisar que davant un canvi de titularitat del terreny o de les instal·lacions, siga possible revisar els compromisos que s’hagen adquirit i estiguen vigents entre el titular de l’explotació i el propietari del terreny o de les instal·lacions, s’adapta el terme «condicions generals de benestar» a la normativa comunitària i nacional, s’afigen i tipifiquen dues infraccions greus més.

En aquest àmbit també es modifica, la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, en relació amb les activitats en matèria de gestió hidràulica d’interés comunitari sotmeses al règim de llicència ambiental com a conseqüència de la modificació de la Llei 2/1992, de 26 de març, de sanejament d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana.

Finalment, en el capítol VIII, del títol II, destaquem la modificació de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, per a definir l’anomenada «Zona d’influència forestal», les limitacions i prohibicions aplicables en aquesta Zona, els usos i activitats sotmesos a autorització administrativa. Així mateix, estableix les limitacions aplicables als terrenys incendiats. Finalment introdueix la regulació sobre reparació de danys i indemnitzacions derivats d’incendis forestals.

En matèria d’ordenació del territori, destaca l’extensa modificació de la Llei 5/2014, de 14 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, destaca la introducció d’aspectes nous en la regulació de les construccions en zones rurals, afavoreix la implantació d’usos industrials i terciaris en els municipis del sistema rural, i admet la possibilitat d’eximir de la reserva del 5 % de dotacions públiques. D’altra banda, es facilita la prestació de garanties per a la promoció de programes d’actuació integrada per les societats urbanístiques de titularitat pública, es preveu la possibilitat de subrogació de la Generalitat davant la inactivitat dels ajuntaments en les actuacions d’edificació forçosa destinades a ús residencial.

En l’àmbit de les competències de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, es modifica d’una banda, la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, perquè en la participació de la ciutadania en els diferents processos participatius que es van implementant en la Generalitat, es puguen comprovar alguns requisits específics segons el nivell de participació, com per exemple l’edat i el veïnatge administratiu, s’impulsarà la creació d’un carnet de participant a través del nou Portal de Participació Ciutadana que està desenvolupant-se juntament amb l’òrgan competent en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació.

Amb motiu de la publicació de la Guia de participació ciutadana de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic es considera necessari imposar un percentatge mínim de representació de la ciutadania en els òrgans de participació per a assegurar la seua presència real i repercussió efectiva en la presa de decisions.

Finalment, es crea un registre telemàtic d’òrgans de participació per a validar aquells que compleixen els requisits que hauran de desplegar-se reglamentàriament, per a anar configurant fòrums de debat de les polítiques públiques que vagen configurant un model de governança que compta amb la veu de la ciutadania.

També es modifica la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, per a entre altres, aclarir que només els membres del Consell poden ser diputats de les Corts, per a substituir el terme «dieta» per «qualsevol percepció», quant a les percepcions incompatibles, per a adequar la incompatibilitat dels membres de les corporacions locals a la doctrina establida pel Dictamen 728/2019 del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana de 27 de desembre de 2019, per a substituir l’esment al límit previst per a l’IRPF pel previst per la normativa aplicable al càrrec, així com altres aspectes per a millorar la sistemàtica, aclarir i evitar reiteracions en la norma.

VI

En el títol III, la Llei conté mesures d’organització administrativa que afecten, en la seua major part, òrgans administratius o ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.

De les mesures que consten en aquest títol, en primer lloc, es modifica la composició i les normes de funcionament del Comité Valencià per als Assumptes Europeus, òrgan consultiu en matèria d’assumptes europeus, l’existència dels quals està prevista en l’article 62.5 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat, amb la finalitat de fer d’aquest, un autèntic òrgan consultiu amb plena participació d’actors rellevants de la Comunitat Valenciana i facilitar al màxim la presència activa i sense interrupcions de professionals de reconegut prestigi dins de l’àmbit polític, acadèmic, parlamentari, diplomàtic i econòmic que hagen destacat per la seua contribució i activitat relacionada amb la Unió Europea, o per raó del seu càrrec en institucions públiques o organitzacions de la societat civil de la Comunitat Valenciana.

En segon lloc, es modifica el règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances, contingut en l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, per a adequar la seua naturalesa jurídica, així com el seu règim jurídic i funcions ateses les necessitats detectades en l’exercici de l’activitat creditícia.

En l’àmbit de la conselleria competent en matèria de cultura es modifica el règim jurídic dels òrgans rectors de l’Institut Valencià d’Art Modern, per a adequar les seues funcions, atribuir a la Gerència, les competències en gestió de personal i de contractació de l’entitat, amb la finalitat d’obtindre una major eficàcia i eficiència en la gestió de l’entitat pels seus òrgans rectors. Així mateix s’incorporen en la llei, per la seua importància, alguna de les funcions del Consell Rector que es contenen en el Reglament de l’IVAM.

En l’àmbit de la Conselleria d’Economia, Sectors Productius Comerç i Treball, es reordenen les funcions i competències en matèria d’estadística, que preveu la Llei 5/1990, de 7 de juny de 1990, de la Generalitat Valenciana, d’estadística de la Comunitat Valenciana i es crea l’Institut Valencià d’Estadística, la Comissió Interdepartamental d’Estadística i el Consell Valencià d’Estadística, com a òrgan consultiu i de participació social en aquesta matèria.

També es modifica la Llei 7/2018, de 26 de març, de seguretat ferroviària, per a permetre que es puguen nomenar suplents dels membres del Consell Rector de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària i garantir el funcionament normal de l’esmentat òrgan col·legiat de l’organisme autònom.

Finalment, la part final del projecte, conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals que complementen la llei recollint diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles d’incloure en els títols anteriorment al·ludits.

Entre aquestes disposicions es troba la disposició addicional segona relativa a les expropiacions per a noves actuacions en matèria d’infraestructures públiques, la justificació de les quals es troba en l’existència de necessitats inajornables en matèria de seguretat viària, així com en la necessitat de complir amb els compromisos derivats de les actuacions cofinançades pels fons FEDER.

TÍTOL I

Mesures fiscals

CAPÍTOL I

Tributs propis

Secció primera

Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre,

de la Generalitat, de taxes

Article 1

Es modifica l’article 1.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«1. No obstant això que es disposa en els articles anteriors, en l’àmbit de l’aplicació de les taxes correspon a la conselleria competent en matèria d’hisenda:

a) L’aprovació dels models de declaracions, declaracions-liquidacions o autoliquidacions, comunicacions, sol·licituds o qualssevol altres documents o impresos que s’hagen d’utilitzar.

b) La impressió, distribució o venda dels documents o impresos previstos en la lletra a anterior.

c) La determinació dels suports, programes o aplicacions informàtiques, així com les característiques tècniques d’aquests, que hagen de ser utilitzats en l’aplicació de les taxes.

d) El desenvolupament o venda de programes o aplicacions informàtiques destinades a la generació per via telemàtica de les declaracions, declaracions-liquidacions o autoliquidacions que hagen de ser utilitzades.

2. Les competències a què es refereixen els apartats anteriors s’atribueixen a la conselleria competent en matèria d’hisenda en règim exclusiu, sense perjudici que aquesta puga exercir-les directament o per mitjà de contracte o conveni.

3. S’exceptua del que s’estableix en els dos apartats anteriors les taxes els ingressos de les quals estiguen afectats al pressupost d’altres ens de dret públic dependents de la Generalitat, i en aquest cas les competències anteriors correspondran al seu director o president del Consell d’Administració. Sense perjudici dels altres informes que resulten preceptius, l’aprovació dels models necessitarà l’informe favorable de la direcció general competent en matèria de tributs.»

Article 2

Es modifica l’apartat b de l’article 2.1-2, que queda redactat com segueix:

b) Els contribuents integrats en una unitat familiar que, en el seu conjunt, no haja obtingut en l’exercici fiscal anterior al peritatge uns rendiments del treball, activitat econòmica, empresarial i professional, superiors al triple del salari mínim interprofessional (SMI) en el còmput anual.

A aquest efecte, s’entèn per unitat familiar la unitat de convivència integrada per una persona sola o al grup de persones que, convivint en un mateix domicili, estiguen unides entre si per vincles matrimonials o relació permanent anàloga a la conjugal, per adopció, per consanguinitat o afinitat fins al segon grau, tutela, guarda o acolliment.

Article 3

Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació del quadre de l’article 3.10-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)

1.1 Inscripció en el Registre d’Operadors Professionals de Vegetals com a productor de llavors i plantes de viver (ROPVEG). 180 €

1.2 Inscripció en el Registro d’Operadors Professionals de Vegetals com a comerciant de llavors i plantes de viver (ROPVEG). 12,50 €

Article 4

Es modifica l’article 4.1-2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Article 4.1-2. Exempcions

1. Estan exempts del pagament de la taxa, en el supòsit de la lletra b de l’article 4.1-1, els abocaments d’aigües de retorn de regs, a través d’assarbs, i els abocaments d’aigües pluvials i freàtiques, a través de qualsevol mena de conducció d’abocament, amb independència dels requisits, condicions i normes que es puguen aplicar a aquesta classe d’abocaments per a limitar la seua afecció al medi.

2. L’exempció anterior no empara els abocaments indirectes que utilitzen les infraestructures anteriors, o qualsevol altra que no estiga subjecta al cànon de control d’abocament al domini públic hidràulic, i que puguen afectar el medi litoral, per tindre diferent qualitat a la de les aigües pluvials, freàtiques o de regs, encara que la connexió es realitze fora del domini públic marítim terrestre o de la seua zona de servitud. A aquest efecte, la persona titular de la conducció o assarb corresponent haurà de declarar l’existència d’aquesta connexió davant l’òrgan competent per a l’autorització d’abocaments a la mar.

En l’exempció d’abocaments d’aigües freàtiques no estan incloses les procedents d’obres d’excavació durant l’execució d’obres.

3. Estan exempts, així mateix, del pagament de la taxa, en el supòsit de la lletra b de l’article 4.1.1, els abocaments procedents de plantes de dessalinització, només en la part corresponent a l’ús de les aigües dessalinitzades destinat a regadiu.»

Article 5

Es modifica l’epígraf f de l’article 4.1-8. de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«f) Abocaments de plantes de dessalinització: la quota es calcularà a partir del volum de salmorra abocada, tenint en compte l’exempció de l’article 4.1.2-3, sense tindre en compte els volums de dilució que puguen mesclar-se amb l’abocament final, a un preu bàsic de 0,010201 euros per metre cúbic. Així mateix, quan la procedència de l’aigua bruta siga continental –cas de les plantes dessalobradores– s’aplicarà un sumand a part i segons el preu bàsic a què es refereix la lletra a anterior, la repercussió de la càrrega contaminant, inclosos nutrients, que continga l’afluent.

En circumstàncies excepcionals, com les de sequera, el Consell podrà acordar mitjançant decret la reducció o l’exempció d’aquesta taxa, a fi de promoure l’ús d’aigües dessalinitzades per a substituir recursos hídrics convencionals o garantir la satisfacció de la demanda.»

Article 6

Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació del quadre de l’article 14.3-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)

1.1.4 Nivell d’experimentalitat 4 19,27

1.1.5 Nivell d’experimentalitat 5 20,00

Article 7

Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació del quadre de l’article 14.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)

1.1.1 Inscripció en proves selectives per a l’accés al cos docent del grup A1 (per prova) 35,00

1.1.2 Inscripció en proves selectives per a l’accés al cos docent del grup A2 (per prova) 35,00

Article 8

Es modifica l’article 20.1-4, «Quota íntegra», del capítol únic, «Taxa per a l’ordenació d’instal·lacions i activitats industrials, energètiques i mineres», del títol XX, «Taxes en matèria d’indústria, energia i mines», de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, en el sentit d’afegir una fila 14, amb el contingut següent:

Tipus de servei Import (euros)

14 Pel desplaçament del personal del servei territorial competent en matèria d’indústria des del servei territorial fins als laboratoris autoritzats d’empreses dedicades a la fabricació d’objectes amb metalls preciosos, posada a la disposició dels laboratoris d’empresa dels punxons (trasllat i custòdia), permanència en aquests mentre es realitzen labors de contrastació i retorn al servei territorial. 82,00

Article 9

S’introdueixen els apartats número 3 i 4 en l’article 23.1-2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«3. En els supòsits previstos en l’apartat 1.4.1.1 de l’article 23.1-4 d’aquesta llei, Sol·licitud d’instal·lació de salons de joc (fase de verificació de distàncies), no es consideraran presentades aquelles sol·licituds en les quals no s’haja realitzat el pagament complet d’aquesta fase del servei.

4. En els supòsits previstos en l’apartat 1.4.1.2, de l’article 23.1-4 d’aquesta llei, Autorització d’instal·lació de salons de joc (fase de comprovació de documentació, informes i autorització), l’exigibilitat de la taxa es realitzarà en el moment en què s’aporte la documentació requerida pels serveis territorials a l’empara del que es disposa en l’article 9.3 del Reglament de salons recreatius o salons de joc, o norma que el substituïsca.»

Article 10

Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació del quadre de l’article 23.1-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Tipus de servei Import (euros)

1.4.1. D’instal·lació de salons de joc

1.4.1.1. Sol·licitud d’instal·lació de salons de joc (fase de verificació de distàncies) 100,00

1.4.1.2. Autorització d’instal·lació de salons de joc (fase de comprovació de documentació, informes i autorització) 250,00

2 Altres tràmits

2.2. Tràmits relatius a la titularitat, explotació o instal·lació de màquines recreatives i d’atzar

2.2.1. Alta d’explotació de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.2. Baixa d’explotació de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.3. Alçament de suspensió d’explotació de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.4. Alta d’instal·lació de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.5 Baixa d’instal·lació de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.6 Canvi de model de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.7 Alta o baixa de màquina recreativa o d’atzar (bescanvi fiscal) 32,00

2.2.8 Canvi de titularitat de màquina recreativa o d’atzar 32,00

2.2.9 Alta i baixa per trasllat de màquina de joc d’una altra demarcació territorial 32 per l’alta i 32 per la baixa

2.2.10 Renovació màquina de joc 32,00

2.2.11 Autorització o baixa de terminal d’apostes 32,00

2.2.12 Canvi de model de terminal d’apostes 32,00

2.2.13 Autorització o baixa de màquina auxiliar d’apostes 32,00

2.2.14 Canvi de model de màquina auxiliar d’apostes 32,00

2.2.15 Altres tràmits relatius a la titularitat, explotació o instal·lació de màquines recreatives i d’atzar 32,00

Article 11

S’introdueix un nou capítol V en el títol XXVI en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

«Títol XXVI

Taxes en matèria de medi ambient

Capítol V

Taxa per serveis relatius a delimitació i replanteig en vies pecuàries i forests d’utilitat

Article 26.5-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa, la prestació per l’òrgan competent en matèria forestal de la conselleria amb competència en medi ambient, dels serveis administratius següents: delimitació de via pecuària, replanteig de via pecuària, delimitació de forest d’utilitat pública i replanteig de forest d’utilitat pública.

Article 26.5-2. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què es presente la sol·licitud que inicie l’actuació.

2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produirà en el moment de la meritació.

Article 26.5-3. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa els sol·licitants dels serveis a què es refereix el fet imposable.

Article 26.5-4. Quota íntegra

La quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Tipus de servei Import (euros)

1 Delimitació de via pecuària 2.044,58 € per km

(taxa mínima de 1.022,29 €)

2 Replanteig de via pecuària 343,10 € per km

(taxa mínima de 343,10 €)

3 Delimitació de forest d’utilitat pública 1.828,24 € per km

(taxa mínima de 914,12 €)

4 Replanteig de forest d’utilitat pública 544,64 € per km

(taxa mínima de 272,32 €)

Article 12

Es modifiquen els apartats següents de l’article 29.1-1 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació dels serveis d’assistència sanitària i farmacèutica que es detallen en els articles 29.1-7 i següents: […]

6. Per accidents esdevinguts en ocasió d’esdeveniments festius, espectacles públics, en establiments oberts al públic o per qualsevol altre supòsit en què, en virtut de norma legal o reglamentària, haja d’existir una assegurança de responsabilitat enfront de tercers per lesions o malalties.

8. Qualsevol altre supòsit en què, en virtut de normes legals o reglamentàries, o subscripció d’assegurances sanitàries, l’import de les atencions o prestacions sanitàries haja de ser a càrrec d’entitats asseguradores.

9. Qualsevol altre supòsit en què, en virtut de responsabilitat, legal o judicialment reconeguda, per les lesions o malalties causades a la persona assistida l’import de les atencions o prestacions sanitàries haja de ser a càrrec dels tercers corresponents.»

Article 13

Es modifica l’article 29.1-4 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Són contribuents d’aquesta taxa les persones a qui es presten els serveis sanitaris a què es refereix l’article 29.1-7 i següents.»

Article 14

Es modifica l’article 29.1-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Són substituts del contribuent:

1. En el supòsit previst en l’apartat 1 de l’article 29.1-1, l’entitat asseguradora concertada amb la mutualitat a la qual pertany l’assegurat o beneficiari i per la qual aquest haja optat per a la cobertura de la seua assistència sanitària, respecte a aquelles prestacions incloses en el concert.

2. En el supòsit previst en l’apartat 2 de l’article 29.1-1, l’empresa col·laboradora.

3. En el supòsit previst en l’apartat 3 de l’article 29.1-1, l’entitat o la mútua d’accidents de treball i malaltia professional que haja d’assumir la cobertura de les prestacions sanitàries, farmacèutiques i recuperadores derivades d’accident de treball i malaltia professional.

Quan no puga ser determinada l’entitat o la mútua d’accidents de treball i malaltia professional perquè l’empresari incompleix l’obligació de comunicar a l’autoritat laboral o sanitària, a requeriment d’aquesta o en virtut de normativa aplicable, el comunicat d’accident de treball o malaltia professional, així com les dades identificatives de l’entitat o la mútua d’accidents de treball i malaltia professional, serà substitut del contribuent l’empresari que incomplisca l’obligació de subministrar aquesta informació.

4. En el supòsit previst en l’apartat 4 de l’article 29.1-1, les persones o entitats asseguradores dels riscos derivats de la circulació de vehicles de motor.

En el cas d’entitats asseguradores que actuen en territori espanyol en règim de lliure prestació de serveis i que asseguren els riscos a què es refereix el paràgraf anterior, serà subjecte passiu substitut del contribuent el representant o representants que tinguen designat en aquest territori.

5. En els supòsits previstos en l’apartat 5 de l’article 29.1-1, les persones o entitats asseguradores dels riscos que motiven la prestació dels serveis sanitaris. Quan es tracte de persones o entitats asseguradores domiciliades a l’estranger seran substituts del contribuent els seus representants a Espanya d’acord amb la normativa de l’assegurança.

6. En els supòsits previstos en l’apartat 6 de l’article 29.1-1, les persones o entitats asseguradores dels riscos que motiven la prestació dels serveis sanitaris. En cas de no tindre subscrita l’assegurança de responsabilitat o no comunicar-ho a requeriment de l’Administració, seran substituts del contribuent els organitzadors dels esdeveniments festius o espectacles públics, titulars dels establiments oberts al públic, així com, si escau, els titulars de les activitats obligades a la subscripció de l’assegurança.

7. En el supòsit previst en l’apartat 7 de l’article 29.1-1, les persones, físiques o jurídiques, que siguen titulars de l’activitat que es desenvolupe en els locals, establiments o immobles de pública concurrència on es realitze l’activitat.

8. En els supòsits previstos en l’apartat 8 de l’article 29.1-1, les persones, físiques o jurídiques, obligades legalment o reglamentàriament, o per fórmules contractuals, a assumir el cost de les prestacions sanitàries.

Quan es tracte de persones o entitats asseguradores domiciliades a l’estranger seran substituts del contribuent els seus representants a Espanya d’acord amb la normativa de l’assegurança.

9. En els supòsits previstos en l’apartat 9 de l’article 29.1-1, les persones, físiques o jurídiques, obligades a assumir el cost de les prestacions sanitàries en virtut de la responsabilitat de tercers per les lesions o malalties causades a la persona assistida.

10. En els supòsits previstos en l’apartat 10 de l’article 29.1-1, les persones, físiques o jurídiques, obligades legalment o reglamentàriament, a assumir el cost de les prestacions sanitàries.»

Article 15

Es modifica l’article 29.1-6 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Són responsables solidaris del pagament de la taxa:

1. En el supòsit a què es refereix l’apartat 6 de l’article 29.1-1, quan en el festeig, espectacle públic o activitat recreativa el risc assegurat siga inferior a l’import de l’assistència, els organitzadors del festeig, espectacle públic o activitat recreativa corresponent, per l’import de la taxa no cobert per l’assegurança.

2. En el supòsit a què es refereix l’apartat 10 de l’article 29.1-1, les persones físiques o jurídiques que, no reunint la condició legal de contribuent o substitut del contribuent, accepten expressament a càrrec seu l’obligació de pagar l’import dels serveis prestats d’assistència sanitària i farmacèutica.»

Article 16

S’introdueixen dues noves taxes sanitàries sobre dues activitats que, a continuació, s’indiquen en l’apartat 3 de l’article 29.1-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passen a tindre la redacció següent:

Tomografia computada (TC)

Codi Descripció Import (€)

P01519 TC colonoscòpia 235,98

Tomografia informatitzada (TC), pediatria

Codi Descripció Import (€)

P01520 TC colonoscòpia pediatria 422,99

Article 17

S’introdueixen tres noves taxes que, a continuació, s’indiquen en l’apartat 24 de l’article 29.1-10 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passen a tindre la redacció següent:

Procediments en medicina nuclear

Codi Descripció Import (€)

PR3286 SPECT-TC receptors de somatostatina 99 mTc octreòtida 329,82

PR3287 SPECT receptors de somatostatina 99 mTc octreòtida 277,48

PR3288 SPECT-TC ossi amb 99 mTc-HDP 266,28

Article 18

S’introdueixen dues taxes de nova creació que s’indiquen a continuació en el capítol II, Taxa relativa als productes i serveis prestats pel Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana del quadre de l’article 29.2-5. de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes:

Codi Descripció Import (€)

421 Còrnia conservada a 4 °C 412,45

422 Còrnia criopreservada 661,50

Article 19

Se suprimeixen les taxes que s’indiquen a continuació en el capítol II, Taxa relativa als productes i serveis prestats pel Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana del quadre de l’article 29.2-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes:

Codi Descripció Import (€)

2 Procediment d’aliquotatge de plasma i hematies per a ús pediàtric 4,60

5 Anticossos anti VIH-1/VIH-2 7,12

18 Anticossos HBc 7,83

19 Anticossos HBe 14,25

20 Anticossos HBs 7,83

27 Anticossos VHC. 7,12

28 Prova de confirmació d’anticossos HCV (immunoblot) 56,90

30 Antigen HBe 14,25

31 Antigen HBs 5,70

38 Procediment de filtració d’hematies 27,86

59 Hemograma 3,54

61 Selecció cel·lular immunomagnètica (cd34, limfòcits, etc.) 4.268,18

63 Prova de confirmació serologia de lues 14,25

66 Detecció d’RNA VHC analítica de pacient. 36,91

67 Detecció d’RNA VIH analítica de pacient 36,91

71 Cultiu de queratinòcits per centímetre quadrat. 3,47

87 Serologia lues 2,13

90 Test de confirmació d’anticossos VIH (immunoblot) 56,90

104 Llavat d’hematies per a ús transfusional 116,04

218 Procediment d’atenuació viral de plasma 32,00

219 Registre de dades i conservació de seroteca de trasplantament de còrnies 21,35

236 Expansió ex vivo d’una alíquota de precursors hematopoètics de cordó umbilical, mitjançant estimulació de citocines i cultiu de 14 dies. 3.556,82

237 Cultiu cel·lular autòleg condròcits, fibroblasts, etc. (cada procediment) 1.743,53

241 Procediments de quarantena. 13,92

251 Procediment de filtració de plaquetes 23,20

252 Procediment d’irradiació. 11,59

318 Selecció (CD34+) i expansió d’alíquota de sang de cordó umbilical per a trasplantament 5.221,79

320 Congelació d’illots pancreàtics humans amb crioprotector 1.392,49

359 Anticossos anti Trypanosoma cruzi 16,30

361 Detecció d’ADN de VHB 36,91

383 Identificació de la classe d’immunoglobulina. 32,44

392 Prova multiplex per a la detecció simultània d’àcids nucleics de VHC, VIH i VHB 45,72

419 Obtenció unitat de cordó umbilical. 23.000,00

420 Obtenció unitat de cordó umbilical amb reserva 21.570,00

Article 20

Es modifica la denominació de les taxes que s’indiquen a continuació en el capítol II, Taxa relativa als productes i serveis prestats pel Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana del quadre de l’article 29.2-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes que passen a tindre la redacció següent:

Codi Descripció Import (€)

238 Genotipatge eritocitari estés 145,45

398 Locus A, B o C baixa resolució. REDMO 50,00

399 Locus A+B o A+C o B+C baixa resolució. REDMO 90,00

400 Locus A+B+C baixa resolució. REDMO 145,00

401 Locus DR o DQ baixa resolució. REDMO 170,00

402 Locus A, B o C alta resolució. REDMO 150,00

403 Locus A+B o A+C o B+C alta resolució. REDMO 270,00

404 Locus A+B+C alta resolució. REDMO 400,00

405 DRB 1 alta resolució. REDMO 270,00

406 DRB 1 + DQB1 alta resolució. REDMO 290,00

407 DRB 1 + DRB3/4/5 alta resolució. REDMO 290,00

408 DRB1 + DRB3/4/5 + DQB1. REDMO 400,00

409 Al·lel addicional. REDMO 150,00

410 Extracció mostra de sang (inclou determinació de 5 marcadors serològics). REDMO 200,00

411 Mostra predonació sense analítica. REDMO 80,00

412 Determinació aïllada de CMV. REDMO 30,00

413 Determinació completa malalties infeccioses. REDMO

150,00

414 Examen físic del donant. REDMO 300,00

415 Extracció de progenitors hematopoètics. REDMO 8.500,00

416 Extracció de limfòcits no estimulats (inclou test de malalties infeccioses i examen físic del donant). REDMO 2.000,00

417 Ampliació de tipatge a altres serveis de salut. REDMO 50,00

418 Obtenció MO/SP per a trasplantament. REDMO 4.000,00

Article 21

Es modifiquen els epígrafs que s’indiquen a continuació del quadre de l’apartat número 6 del capítol número IV, Taxa per altres actuacions administratives en matèria sanitat, article 29.4-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passen a tindre la redacció següent:

Codi Tipus de servei Import (€)

6.1 Emissió de certificat de lliure venda dels productes alimentaris d’empresa inscrita en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments. 15,30

6.2 Emissió de certificat de lliure venda dels productes alimentaris d’empresa inscrita en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments, que requereix visita de control oficial. 30,60

6.3 Emissió de certificat d’inscripció d’empresa inscrita en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments i en el Registre Sanitari d’Establiments Alimentaris Menors. 15,30

6.4 Emissió de certificat sanitari per a l’exportació dels productes alimentaris. 30,60

6.5 Emissió de còpia compulsada del document d’autorització i inscripció en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments i en el Registre Sanitari d’Establiments Alimentaris Menors. 15,30

6.6 Sol·licitud d’inscripció en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments, ampliació d’activitat, canvi de domicili de l’activitat o anotació de magatzem de productes envasats per a ús propi de l’empresa l’establiment de la qual està subjecte a autorització. 107,10

6.7 Comunicació d’inici d’activitat d’empreses i establiments alimentaris per a la seua inscripció en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimentàries i Aliments i de modificació de les dades d’inscripció, quan no pertoque una autorització prèvia. 45,90

6.8 Comunicació d’inici d’activitat d’empreses i establiments alimentaris per a la seua inscripció en el Registre Sanitari d’Establiments Alimentaris Menors i de modificació de les dades d’inscripció, quan no pertoque una autorització prèvia. 30,60

6.9 Notificació de primera posada en el mercat espanyol de complements alimentaris i comunicació de primera posada en el mercat espanyol d’aliments per a grups específics de població 91,80

6.10 Notificació de modificacions significatives de dades de la posada en el mercat espanyol de complements alimentaris i comunicació de modificacions significatives de dades de la posada en el mercat espanyol d’aliments per a grups específics, entenent-se com a modificacions significatives les relatives al canvi de composició o ingredients, canvi de forma de presentació, nova informació nutricional, inclusió de declaracions nutricionals i/o de propietats saludables i canvi de nom comercial que suggereix declaracions nutricionals i/o de propietats saludables.

61,20

6.11 Notificació de modificacions menors de dades de la posada en el mercat espanyol de complements alimentaris i comunicació de modificacions menors de dades de la posada en el mercat espanyol d’aliments per a grups específics, entenent-se com a modificacions menors (sense modificar composició, ni forma de presentació) les relatives al canvi de raó social, canvi de domicili, canvi de disseny de l’etiqueta, canvi de marca, addició d’altres marques i canvis en els elements relatius a la forma de presentació.

30,60

6.12 Control oficial no previst originalment per seguiment, avaluació de l’abast, impacte i comprovació de l’esmena d’incompliments; control oficial per reclamació formulada contra una empresa o establiment alimentari amb resultat final d’un incompliment, o control oficial a petició de la raó social titular d’empresa alimentària.

72,71

Article 22

Es modifica l’apartat e de l’article 30.1-1 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«e) Emissió de certificats i emissió de còpies en paper (o que comporten la transformació de la informació a un format diferent) d’expedients que es troben en el Registre de Col·legis Professionals i Consells Valencians de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana.»

Article 23

Es modifica l’article 30.1-2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Estan exempts del pagament de la taxa, en els supòsits d’emissió de certificats i emissió de còpies en paper (o que comporten la transformació de la informació a un format diferent) d’expedients que es troben en el Registre de Col·legis Professionals i Consells Valencians de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, quan actuen en l’exercici propi de les seues funcions:

a) Els jutjats i tribunals.

b) La Sindicatura de Comptes.

c) El Tribunal de Comptes.

d) El Síndic de Greuges.

e) El Defensor del Poble.

f) Les Corts Valencianes.

g) Les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

h) Les administracions públiques.»

Article 24

Es modifiquen els apartats 6 i 7, i se suprimeix l’apartat 8 del quadre corresponent a l’article 30.1-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Codi Descripció Euros (€)

1 Inscripció de col·legi professional o consell valencià 102,01

2 Inscripció o modificació d’estatuts de col·legi professional o col·legi valencià 61,20

3 Inscripció o modificació de reglament de règim interior de col·legi professional o consell valencià 61,20

4 Modificació de la composició d’òrgan de govern de col·legi professional o consell valencià (per cada expedient) 20,40

5 Emissió de certificats (inclosa certificació negativa d’inscripció) 6,12

6 Emissió de còpies en paper (o que comporten la transformació de la informació a un format diferent) d’un expedient (per cada full) 0,10

7 Inscripció de l’obertura o canvi de delegacions 20,40

Article 25

Es modifica l’apartat d de l’article 30.2-1 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«Constitueix el fet imposable […] d) Emissió de certificats i emissió de còpies en paper (o que comporten la transformació de la informació a un format diferent) d’expedients que es troben en el Registre de Fundacions de la Comunitat Valenciana.»

Article 26

Es modifica l’apartat primer de l’article 30.2-2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

«1. Estan exempts del pagament de la taxa, en els supòsits d’emissió de certificats i sol·licitud d’obtenció de còpies en paper (o que comporten la transformació de la informació a un format diferent) d’expedients que es troben en el Registre de Fundacions de la Comunitat Valenciana, quan actuen en l’exercici propi de les seues funcions:

a) Els jutjats i tribunals.

b) La Sindicatura de Comptes.

c) El Tribunal de Comptes.

d) El Síndic de Greuges.

e) El Defensor del Poble.

f) Les Corts Valencianes.

g) Les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

h) Les administracions públiques.»

Article 27

Es modifiquen els apartats 5 i 7 del quadre corresponent a l’article 30.2-5 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que passa a tindre la redacció següent:

Codi Descripció Euros (€)

1 Inscripció d’una fundació. 81,60

2 Modificació d’estatuts d’una fundació (incloses les adaptacions d’estatuts a les lleis). 20,40

3 Modificació de cada patró en el patronat d’una fundació (per cada membre). 15,30

4 Emissió de certificats (inclosa la certificació negativa de denominació). 6,12

5 Emissió de còpies en paper (o que comporten la transformació de la informació a un format diferent) d’un expedient (per cada full). 0,10

6 Inscripció de l’obertura o canvi de delegació, a la Comunitat Valenciana, d’una fundació estrangera. 30,60

7 Inscripció de l’obertura o canvi de delegació, a la Comunitat Valenciana, d’una fundació inscrita en un altre protectorat del territori espanyol. 15,30

Article 28

S’introdueix un nou capítol III en el títol XXX Taxa per serveis administratius relatius al Registre Autonòmic d’Inscripció de les ECUV, RECUV en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

«Article 30.3-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa, la prestació per la Direcció General d’Urbanisme, dels serveis administratius següents:

a) Habilitació de les ECUV, i inscripció de l’ECUV en el RECUV.

b) Modificació de la inscripció inicial en el RECUV.

c) Realització d’auditories de qualitat a les ECUV.

d) Inspecció i vigilància de les actuacions realitzades per les ECUV.

e) Emissió de certificat d’inscripció en el RECUV.

Article 30.3-2. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què es preste el servei que constitueix el fet imposable.

2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produirà amb antelació a la meritació, en el moment en què es produïsca la sol·licitud.

Article 30.3-3. Quota íntegra

La quota íntegra s’obtindrà aplicant la quota fixa assenyalada en el quadre següent:

Tipus de servei Import unitari (euros)

1 Habilitació de les ECUV, i inscripció de l’ECUV en el RECUV 79,15

2 Modificació de la inscripció inicial en el RECUV 52,77

3 Realització d’auditories de qualitat a les ECUV 422,13

4 Inspecció i vigilància de les actuacions realitzades per les ECUV 211,06

5 Emissió de certificat d’inscripció en el RECUV 263,83

Article 30.3-4. Quota líquida

La quota líquida coincideix amb la quota íntegra.

Article 30.3-5. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa els sol·licitants dels serveis als quals es refereix el fet imposable.»

Article 29

S’introdueix un nou títol amb el número XXXV denominat Taxes en matèria de LABORA-Servei Valencià d’Ocupació i Formació, que conté dues noves taxes, una per la utilització privativa de les instal·lacions i espais dels centres LABORA Formació i una altra per la participació en el procediment de reconeixement de competències professionals, en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, amb la redacció següent:

«TÍTOL XXXV

Taxes en matèria de LABORA-Servei Valencià d’Ocupació i Formació

CAPÍTOL I

Taxa per la utilització privativa de les instal·lacions i espais dels centres LABORA Formació

Article 35.1-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la utilització privativa de les següents instal·lacions dels centres LABORA Formació:

a) Sala d’actes.

b) Aules de formació teoricopràctica.

Article 35.1-2. Exempcions

Estan exempts del pagament de la taxa els organismes o ens pertanyents al sector públic de la Generalitat.

Article 35.1-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què comence la utilització efectiva de les instal·lacions corresponents.

2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produirà amb anterioritat a la meritació, en el moment en què es formalitze l’autorització de l’ús.

Article 35.1-4. Contribuents

Són contribuents d’aquesta taxa les persones, físiques o jurídiques, que siguen usuàries dels espais als quals es refereix el fet imposable.

Article 35.1-5. Substituts del contribuent

En els casos en què la persona que siga usuària dels espais i la persona que sol·licita l’autorització no coincidisquen, aquesta última serà substitut del contribuent.

Article 35.1-6. Quota íntegra

La quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixada assenyalada en el quadre següent:

Codi Descripció Import (euros)

35.1.1 Taxa per utilització sala d’actes (per sessió de matí o de vesprada) 284,11

35.1.2 Taxa per utilització d’aules teoricopràctiques (per hora) 6,23

En els imports previstos en el quadre anterior, s’inclou: mobiliari i mitjans materials audiovisuals i/o informàtics existents en la sala d’actes/aules, il·luminació fixa, climatització, neteja i seguretat.

Article 35.1-7. Quota líquida

La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra una bonificació del vint per cent de la quota íntegra, en els casos que els contribuents que siguen organitzacions sindicals, agrupacions empresarials, organitzacions no governamentals, associacions i fundacions degudament acreditades.

CAPÍTOL II

Taxa per participació en el procediment de reconeixement de competències professionals

Article 35.2-1. Fet imposable

Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la participació en el procediment de reconeixement de les competències professionals, adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació.

Article 35.2-2. Exempcions

Estan exempts del pagament de la taxa:

a) Els contribuents que siguen membres d’una família nombrosa de categoria especial o d’una família monoparental de categoria especial.

b) Els contribuents que estiguen en situació d’exclusió social i que aquesta s’acredite per l’òrgan competent en matèria de benestar social de l’ajuntament de residència.

c) Els contribuents que es troben inscrits com a demandants legals d’ocupació, amb una antiguitat mínima de tres mesos, referida a la data de la respectiva inscripció.

Article 35.2-3. Meritació i exigibilitat

1. La meritació es produirà en el moment en què es preste el servei que constituïsca el fet imposable.

2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produirà amb anterioritat a la meritació, en el moment en què es formule la sol·licitud d’inscripció en la fase d’assessorament de reconeixement de competències professionals o en la fase d’avaluació de reconeixement de competències professionals.

Article 35.2-4. Contribuents

Són contribuents d’aquestes taxes els sol·licitants dels serveis que constitueixen el fet imposable.

Article 35.2-5. Quota íntegra

La quota íntegra s’obtindrà aplicant la quantitat fixa assenyalada en el quadre següent:

Codi Descripció Import (euros)

35-2-1 Inscripció en la fase d’assessorament de reconeixement de competències professionals, en l’àmbit de l’administració laboral. 25,76

35-2-2 Inscripció en la fase d’avaluació de reconeixement de competències professionals, en l’àmbit de l’administració laboral (per cadascuna de les unitats de competència). 12,36

Article 35.2-6. Quota líquida

La quota líquida serà el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra, llevat que s’opere un supòsit d’exempció, una bonificació del cinquanta per cent de la quota íntegra, en els casos de contribuents que siguen persones amb discapacitat, amb un grau de discapacitat igual o superior al trenta-tres per cent.»

Secció segona

Modificació de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat

Article 30

Es modifica l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, relatiu a l’Impost sobre l’eliminació, incineració, coincineració i valorització energètica de residus, que passa a tindre la següent redacció:

«Article 9. Impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica.

Es crea l’impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica, que es regirà per les disposicions incloses en els apartats següents:

U. Naturalesa, objecte, àmbit d’aplicació i afectació de l’impost.

1. L’impost sobre eliminació de residus en abocadors i incineració, coincineració i valorització energètica és un tribut propi de la Generalitat, la finalitat del qual és fomentar, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, el reciclatge i la valorització dels residus, així com la disminució de l’impacte sobre el medi ambient derivat de la seua eliminació en abocador i incineració, coincineració sense valorització d’energia i valorització energètica.

L’impost aplicat a l’abocament i incineració dels residus i rebutjos de residus domèstics té, així mateix, com a finalitat penalitzar el seu depòsit en abocador i fomentar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana una millor i més adequada planificació dels residus domèstics per part de les entitats locals competents, d’acord amb la jerarquia de gestió de residus domèstics i amb l’economicitat necessària.

2. Els ingressos procedents d’aquest impost es troben afectats a despeses de la Generalitat en l’àmbit de la planificació, el control, la gestió i l’eliminació dels residus, en la forma que establisca la llei de pressupostos de la Generalitat.

3. Aquest impost és compatible amb qualsevol taxa o contribució especial aplicable a les operacions gravades.

4. A l’efecte de l’impost, el concepte de residu, en els seus diferents tipus, així com el de valorització, eliminació i altres termes propis de la legislació mediambiental seran els establits en la normativa comunitària, estatal i autonòmica sobre residus. Referent a això, s’entendrà per residu municipal o domèstic, de manera indistinta, el definit en les diferents normes sectorials sobre residus.

Dos. Fet imposable.

Constitueix el fet imposable de l’impost:

a) El depòsit de residus i rebutjos de residus en abocadors, de titularitat pública o privada, situats en la Comunitat Valenciana per a la seua eliminació, així com la gestió a través d’instal·lacions i equipaments industrials instal·lats en la Comunitat Valenciana, de gestió de residus per a la seua incineració, coincineració sense valorització d’energia o valorització energètica, disposen o no d’autorització administrativa per a això.

b) L’emmagatzematge de residus i rebutjos de residus per un període superior als terminis previstos en l’article 2, apartat i, del Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant el depòsit en abocador.

c) L’abandó de residus i rebutjos de residus en llocs no autoritzats per la normativa de residus.

L’anterior s’entén sense perjudici del règim d’infraccions i sancions establit en la normativa sectorial aplicable.

Tres. Supòsits de no subjecció.

No estaran subjectes a l’impost:

1. El depòsit de residus inerts adequats, efectuat de conformitat amb el Decret 200/2004, d’1 d’octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual es regula la utilització de residus inerts adequats en obres de restauració, condicionament i farciment o amb finalitats de construcció.

2. El depòsit de les matèries a les quals es refereix l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, com excloses del seu àmbit d’aplicació i aquelles a les quals es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 2 de la citada llei.

3. La incineració, coincineració sense valorització d’energia o valorització energètica de biomassa i de farines càrnies, inclosos aquells percentatges d’aquests residus que, estant dins d’altres mixtos, l’empresa aconseguisca acreditar davant l’administració.

4. El depòsit en abocador dels residus d’amiant.

5. Les tecnologies de valorització material.

6. Les tecnologies degudament reglades de reutilització, reciclatge, o autosuficiència energètica en les mateixes instal·lacions de producció, seguint els principis de proximitat i autosuficiència en la gestió.

Quatre. Exempcions.

Estaran exempts de l’impost:

1. El depòsit en abocadors de residus domèstics, així com la valorització energètica amb tractament previ de rebutjos de residus domèstics no perillosos la gestió integral dels quals siga competència de l’Estat o de la comunitat autònoma. S’entendran inclosos en aquest supòsit els residus similars als domèstics generats en les indústries.

No estaran exempts els residus i rebutjos de residus domèstics competència de les entitats locals per als serveis d’eliminació que siguen sotmesos a les operacions d’eliminació en depòsit controlat, bé generats a la Comunitat Valenciana, bé eliminats a la Comunitat Valenciana, segons siga el cas.

2. El depòsit en abocadors de residus generats en el procés de valorització energètica de residus urbans (cendres i escòries) o de combustibles substitutius a partir de residus.

3. El depòsit en abocadors de residus ordenat per autoritats públiques en situacions de força major o catàstrofe.

4. El depòsit de qualsevol residu no municipal que no siga valoritzable amb una opció de gestió jeràrquicament prevalent, segons l’Ordre 3/2013, de 25 de febrer, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, per la qual es publica la relació de residus susceptibles de valorització a l’efecte de l’impost de valorització en abocadors o norma que la modifique o substituïsca. Igualment, quedarà exempt el depòsit de qualsevol residu inert no municipal, després d’haver format part d’un procés complet de gestió en unes instal·lacions de valorització de residus legalment autoritzades i que haja superat el seu període d’emmagatzematge de residus i possibles ampliacions segons la legislació vigent.

5. La valorització energètica de residus no perillosos amb tractament previ.

6. La valorització energètica de qualsevol residu no municipal que no siga valoritzable amb una opció de gestió jeràrquicament prevalent, segons un informe de la conselleria competent en matèria de residus, o una declaració responsable del productor o gestor intermedi que tinga la conformitat de la conselleria competent en matèria de medi ambient, o informes estadístics de la Comissió Europea, o norma específica que es cree sobre aquest tema.

A l’efecte del present apartat, el residu es considerarà no valoritzable si no hi ha un tractament alternatiu diferent de la valorització energètica degudament instal·lada i autoritzada a la Comunitat Valenciana.

Cinc. Subjectes passius i responsables.

1. Seran subjectes passius, a títol de contribuents, les persones físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 35 de la Llei general tributària que depositen els residus en abocador, planta incineradora o coincineradora sense valorització d’energia o de valorització energètica.

2. Tindran la consideració de substituts del contribuent les persones, físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 35 de la Llei general tributària que siguen titulars de l’explotació dels abocadors, plantes incineradores o coincineradores sense valorització d’energia o de valorització energètica en els quals es depositen els residus.

També tindran la consideració de substituts del contribuents les persones físiques o jurídiques i els ens sense personalitat jurídica a què es refereix l’apartat 4 de l’article 35 de la Llei general tributària que siguen perceptors dels imports econòmics corresponents a la gestió adequada del residu per part dels productors d’aquest, d’acord amb una norma legal, segons el principi de responsabilitat ampliada del productor.

Els substituts del contribuent queden obligats a comprovar el pes o volum dels residus que s’entreguen en abocador, planta incineradora, coincineradora sense valorització d’energia o de valorització energètica, abans de la seua gestió en aquests. A tals efectes, hauran d’instal·lar i mantindre mecanismes de pesatge o cubicatge.

3. Tindran la consideració de responsables subsidiaris els posseïdors de residus, propietaris, usufructuaris, arrendataris o posseïdors per qualsevol títol de terrenys o immobles on s’efectuen els abandons de residus en llocs no autoritzats per la normativa de residus.

No obstant això, no procedirà la derivació de responsabilitat a la qual fa referència aquest apartat quan el posseïdor dels residus abandonats haguera comunicat aquest abandó a l’Administració responsable en matèria de medi ambient amb caràcter previ a l’emissió del document administratiu on es constate aquest abandó i es formalitze la retirada a gestor autoritzat dels residus abandonats.

Sis. Base imposable.

La base imposable estarà constituïda, segons siga procedent, de conformitat amb el que s’estableix en l’apartat huit, pel pes, expressat en tones mètriques, o el volum, expressat en metres cúbics, dels residus.

Set. Determinació de la base imposable.

La base imposable es determinarà:

a) Per estimació directa, amb caràcter general, mitjançant sistemes de pesatge o cubicatge que complisquen els requisits establits per la conselleria competent en matèria de medi ambient.

b) Per estimació indirecta, a més dels supòsits previstos en la Llei general tributària, quan es produïsca l’incompliment de l’obligació del substitut del contribuent de verificar el pes o volum dels residus depositats a la qual es refereix l’apartat Cinc, punt 2.

En aquest cas, per a la determinació de la base imposable, l’administració podrà tindre en compte qualsevol dada, circumstància o antecedent que puga resultar indicatiu del pes, volum i caracterització dels residus depositats, amb determinació de la seua densitat i composició.

Huit. Quota íntegra i tipus de gravamen.

1. La quota íntegra de l’impost serà el resultat de multiplicar la base imposable pels tipus impositius de l’apartat 2.

A aquest efecte:

a) Els tipus de gravamen es diferenciaran per a cada operació i tipus de residu.

b) S’entendrà per susceptible de valorització la realització sobre el residu de tècniques de valorització addicionals on no es preveu la incineració ni la coincineració sense recuperació d’energia, degudament autoritzades segons la legislació vigent, que reduïsquen les quantitats destinades a l’eliminació.

c) L’aplicació del tipus de gravamen es justificarà mitjançant l’emissió d’una declaració responsable del titular de la instal·lació autoritzada per a la valorització prèvia (o del titular del residu, en cas que siga aquest el que haja realitzat el procés de valorització), que s’entregarà al titular de la instal·lació de gestió final, amb acceptació expressa del seu contingut per tots dos.

d) Es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona (t) o metre cúbic (m³) segons corresponga.

2. En virtut d’això, la taula de gravàmens, per a cada operació de gestió de residus i tipus de residu, és la següent:

a) En el cas de residus no perillosos, exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, quan siguen susceptibles de valorització, 20 euros per tona mètrica, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona, per a les operacions d’abocament de residus no perillosos exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, així com incineració i coincineració sense recuperació d’energia.

b) En el cas de residus procedents de construcció i demolició, 3 euros per metre cúbic, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de metre cúbic, per a les operacions d’abocament.

Queden exclosos íntegrament d’aquest gravamen els residus inclosos en el codi LER 10 12 08, «testos» procedents del sector ceràmic. Queden destinats al seu tractament, valorització i reutilització en les mateixes empreses productores d’aquests residus, empreses destinades per a la realització de tals processos concrets d’aquests residus o abocadors controlats autoritzats i adequats per al seu tractament, reciclatge, valorització i reutilització.

c) En el cas de residus perillosos, quan siguen susceptibles de valorització, 30 euros per tona mètrica, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona, per a les operacions d’abocament de residus perillosos exclosos els residus procedents de la construcció i demolició, així com incineració i coincineració sense recuperació d’energia.

d) En el cas de residus perillosos, 20 euros per tona mètrica, i es prorratejarà la part corresponent a cada fracció de tona, per a les operacions de valorització energètica de residus.

3. Tipus impositius per als residus i rebutjos de residus domèstics de competència municipal:

a) A pagar pels consorcis i ens locals i supramunicipals competents dels serveis d’eliminació de rebutjos de residus domèstics, en euros per tona mètrica, per a les tones depositades des de la tona 1 fins a la tona del límit anual respecte de les entrades en planta de fracció restant, segons la taula següent:

2020 2021 2022 2023 2024 2025

A – 2 3 4 5

Límit de pagament 44 % 44 % 43 % 42 % 41 %

Sent el límit de pagament el percentatge de rebuig a abocadors totals respecte d’entrades en planta. Es consideraran en aquest gravamen totes les tipologies de tones abocades, de qualsevol tipus: rebutjos de fracció resta, residus voluminosos, podes, recollida selectiva bioresidus i altres.

b) A pagar per les empreses gestores-operadors dels diferents abocadors que gestionen residus domèstics de la Comunitat Valenciana, en euros per tona mètrica, per a les tones per damunt dels límits de pagament del tipus impositiu a anterior.

2020 2021 2022 2023 2024 2025

B 20 40 60 76 80

Es consideraran en aquest gravamen totes les tipologies de tones abocades, de qualsevol tipus.

c) Gravamen d’autosuficiència en la gestió. A pagar pels consorcis i ens locals i supramunicipals competents dels serveis de valorització de residus domèstics, en euros per tona mètrica, en cas que no disposen d’instal·lacions en les seues àrees de gestió per a valorar almenys el 60 per cent dels bioresidus produïts en la seua àrea geogràfica:

2020 2021 2022 2023 2024 2025

C 2 3 4

Es consideraran en aquest gravamen totes les tipologies de tones abocades, de qualsevol tipus.

d) Gravamen de gestió d’ecoparcs. A pagar pels consorcis i ens locals i supramunicipals competents dels serveis de valorització de residus domèstics, en euros per tona mètrica, que no tinguen la seua xarxa consorciada d’ecoparcs informatitzada:

2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026

D 5 5 5 5 5

Es consideraran en aquest gravamen totes les tipologies de tones abocades, de qualsevol tipus.

e) A abonar en euros per tona mètrica per particulars o empreses, bé siga de residus domèstics, rebuig de residus domèstics, residus industrials o rebuig de residus industrials en aquest cas, que eliminen els seus residus o rebutjos de residus d’altres comunitats autònomes o territoris de fora de la Comunitat Valenciana, tinguen cànon de penalització d’abocament o no.

2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026

E 45 45 55 60 65 65

Es consideraran en aquest gravamen totes les tipologies de tones abocades, de qualsevol tipus.

Disposició transitòria

A partir de l’última anualitat de gravamen, romandrà el tipus impositiu de l’última anualitat, llevat que es modifique en normativa posterior.

Nou. Repercussió.

1. El substitut del contribuent haurà de repercutir íntegrament l’import de l’impost sobre el contribuent, quedant aquest obligat a suportar-lo, sempre que la repercussió s’ajuste al que es disposa en la present llei i en la seua normativa de desenvolupament.

2. La repercussió de l’impost haurà d’efectuar-se en document específic, en la forma i terminis que es fixen per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

3. Les controvèrsies que puguen produir-se amb referència a la repercussió de l’impost, tant respecte a la procedència com a la seua quantia, es consideraran de naturalesa tributària a l’efecte de les corresponents reclamacions en la via economicoadministrativa.

Deu. Meritació.

L’impost es reportarà en el moment en què es produïsca el depòsit dels residus en l’abocador o en el moment de la incineració, coincineració sense valorització d’energia o valorització energètica dels residus.

Onze. Autoliquidació.

Els subjectes passius, per cada abocador o instal·lació d’eliminació, incineració coincineració o valorització energètica i trimestre natural, estaran obligats a autoliquidar l’impost i a ingressar l’import del deute tributari en els vint primers dies naturals del mes següent a cada trimestre, en el lloc i forma que s’establisca per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Aquesta autoliquidació comprendrà tots els fets imposables realitzats durant el trimestre natural al qual es referisca, incloses les operacions exemptes, i es presentarà fins i tot en el cas de no haver-se produït cap fet imposable durant el període.

Llevat que la legislació estatal ho prohibisca expressament, els consorcis de residus i entitats locals competents per a la valorització i eliminació de residus domèstics de la Comunitat, per a fer front al cost o al pagament dels imports dels gravàmens indicats per a residus i rebutjos de residus domèstics competència de les entitats locals, podran fer ús en primera instància dels romanents de tresoreria consolidats de l’entitat, així com, si escau, de l’aprovació de nous ingressos mitjançant quotes addicionals dels seus ens consorciats o altres ingressos d’una altra índole, i és recomanable la retribució del cost a la unitat fiscal tributària de les entitats locals l’última de les alternatives per a fer front als pagaments de l’impost.

En cas que l’empresa concessionària o explotadora de l’abocador establisca un procediment contenciós contra el consorci de residus o entitat local competent dels serveis de valorització i eliminació de residus domèstics pel pagament dels presents tributs, igualment resultarà obligatòria la presentació i pagament per part de l’empresa de l’autoliquidació pertinent establida en els paràgrafs 1r i 2n d’aquest apartat onze, i aquesta ha de ser satisfeta en la seua totalitat.

Dotze. Liquidació.

L’administració tributària podrà dictar la liquidació que procedisca de conformitat amb el que es disposa en l’article 101 de la Llei general tributària.

Tretze. Gestió, recaptació i inspecció.

1. La gestió, inspecció i recaptació d’aquest impost corresponen a l’Agència Tributària Valenciana

2. A l’efecte d’aquest impost i amb independència de l’obligació d’autoliquidació, s’establirà un cens de titulars de l’explotació dels abocadors o instal·lacions d’eliminació, incineració, coincineració o valorització energètica. La seua organització i funcionament, així com la regulació de l’obligació dels contribuents de l’impost de realitzar declaracions d’alta, modificació de dades i baixa en aquest cens, s’establiran mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Catorze. Infraccions i sancions.

Les infraccions tributàries relatives al present imposat seran qualificades i sancionades de conformitat amb el que es preveu en la Llei general tributària.

Quinze. Desenvolupament reglamentari.

1. S’autoritza el conseller competent en matèria d’hisenda perquè determine, mitjançant ordre, els supòsits i condicions en els quals els obligats tributaris i les entitats a les quals es refereix l’article 92 de la Llei general tributària podran presentar per mitjans telemàtics autoliquidacions, comunicacions i qualsevol altre document amb transcendència tributària a l’efecte d’aquest impost, així com els supòsits i condicions en què aquesta presentació haurà de realitzar-se mitjançant mitjans telemàtics.

2. Sense perjudici del que es disposa en el número 1 d’aquest apartat, es faculta al Consell de la Generalitat per a dictar quantes disposicions reglamentàries resulten necessàries per al desenvolupament i aplicació d’aquest impost.

Setze. Fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus.

1. Es crea el fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus a fi d’afavorir els processos de prevenció en la generació de residus, reutilització i reciclatge d’alta qualitat, recollida en origen i compostatge de la fracció orgànica, processos d’implantació d’infraestructures de triatge previ i valorització material de residus, així com d’economia circular en l’àmbit de la UE, en col·laboració amb els ens locals de la Comunitat Valenciana i els operadors privats de gestió.

2. Aquest fons es nodrirà de la recaptació total de l’impost sobre l’eliminació de residus en abocadors i l’impost sobre la incineració, la co-incineració sense valorització d’energia i la valorització energètica.

3. Els recursos d’aquest fons es destinaran a finançar, totalment o parcialment, inversions i altres despeses en virtut de les previsions de l’article 4 del Reial decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant depòsit en abocador, atenent així a allò previst en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, conforme anualment aprove el Consell, en el projecte anual de pressupostos.

Secció tercera

Modificació de la Llei 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat, de tarifes portuàries

Article 31

S’afegeix un apartat tres nou a l’article 11 i es modifica l’article 30 de la Llei 1/1999, de 31 de març, de la Generalitat, de tarifes portuàries, que queden redactats com segueix:

Article 11. Tarifes generals i normes d’aplicació

Tres. Bonificacions

1. Als vaixells que utilitzen com a combustible gas natural, biogàs, sistemes híbrids o elèctrics o altres combustibles ecològics per a la seua propulsió en alta mar, com també als vaixells que durant la seua estada en port utilitzen gas natural, biogàs, sistemes híbrids o elèctrics o altres combustibles ecològics o electricitat subministrada des de moll per a l’alimentació dels seus motors auxiliars se’ls aplicarà una bonificació del 50 per cent de la quantitat a abonar per l’accés i estada en interior de les aigües portuàries.

2. Aquesta bonificació no s’aplicarà als vaixells que es dediquen al transport de gas natural, llevat que durant la seua estada en port utilitzen electricitat subministrada des de moll per a l’alimentació dels seus motors auxiliars.

3. Aquesta bonificació serà compatible amb qualsevol altra prevista en aquesta llei.

Article 30. Fet imposable

Un. Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa.

– La utilització o l’aprofitament, per les embarcacions esportives i d’esbarjo, de les aigües del port, de les obres i instal·lacions portuàries en els ports de gestió directa, incloent canals d’accés fluvials i marítims, que permeten l’accés marítim al port, la seua estada en l’atracada, punt d’amarrament o lloc de fondeig que li haja sigut assignat; i dels serveis específics disponibles, independentment de la seua posterior facturació per consum d’aquests mitjançant la tarifa E-3.

– La utilització, pels seus tripulants i passatgers, dels molls i pantalans del port, accessos terrestres, vies de circulació i dels centres d’estada i recepció de titularitat de l’administració portuària, si n’hi haguera.

S’entendrà, a l’efecte del que s’estableix en aquest article, per ports de gestió directa aquells la titularitat de la qual ostente la Generalitat i no hagen sigut entregats íntegrament en concessió. Dins dels mateixos pot haver-hi instal·lacions esportives en concessió, les quals estan també subjectes a aquesta tarifa en els termes establits en l’article 33 de la present llei.

Dos. Aquesta taxa està composta pels trams següents:

Tram A) Per utilització de les aigües del port, per l’aprofitament de les seues instal·lacions o per l’estada en sec en aquestes, tant en les zones esportives en concessió dins d’un port de la Generalitat, com fora d’aquestes.

Tram B). Per serveis utilitzats d’atracada, fondeig, o estada en sec d’embarcacions fora de les zones esportives en concessió.

Tram C). Per aprofitament, fora de les zones esportives en concessió, de serveis, en la proximitat del punt d’atracada a moll o pantalà, de presa d’aigua, presa d’energia elèctrica, recipient de fem, encallada i avarada i vigilància general de la zona, amb independència del pagament dels consums efectuats.

S’entèn per vigilància general de la zona, a l’efecte de l’aplicació del tram C) anterior, aquella que presta l’autoritat portuària per a la generalitat de la zona de servei del port, sense assignació específica de personal o mitjans a la zona nauticoesportiva, ni garantia respecte de la integritat de les embarcacions o els seus continguts.

La tarifa G-5 total aplicable a les embarcacions vindrà constituïda, si escau, per la suma dels imports parcials de les tarifes A), B) i C) establits en l’article 33.

Tres. Estan subjectes a aquesta tarifa, a més de les embarcacions pròpiament esportives o d’esbarjo, totes aquelles que, com les embarcacions auxiliars de pesca, atraquen o fondegen en les àrees portuàries destinades a embarcacions esportives.

Quatre. És condició indispensable per a l’aplicació d’aquesta tarifa que l’embarcació no realitze transport de mercaderies i que els passatgers no viatgen subjectes a creuers o excursions turístiques; i en aquest cas serien aplicable les tarifes G-2 i G-3.

Secció quarta

Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de Ports de la Generalitat

Article 32

Es modifiquen els articles 82 i 83 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queden redactats com segueix:

«Article 82. Bonificacions.

1. Quan el títol administratiu habilite per a l’ocupació o utilització del subsol o espais submergits, el tipus a aplicar per a aquesta ocupació o utilització serà el 50 per cent del previst en l’article 67, excepte en aquells casos en què el seu ús impedisca la utilització de la superfície, en els quals no és procedent cap reducció.

2. En les concessions o autoritzacions atorgades a ajuntaments, relatives a espais situats en el seu terme municipal, el tipus a aplicar únicament serà el previst en l’article 67, sempre que es donen les circumstàncies següents:

a) Les activitats autoritzades siguen exclusivament de restauració, mercats ambulants, quiosc i botigues al detall.

b) Els espais objecte del títol siguen contigus a la línia de delimitació del domini públic portuari i estiguen separats de zones susceptibles d’usos pròpiament portuaris mitjançant un vial urbà de trànsit rodat.

3. Les autoritzacions per a l’exercici d’activitats que siguen d’interés educatiu, investigador, cultural, social o esportiu, sol·licitades per administracions públiques, la duració de les quals es preveja inferior a set dies, estaran exemptes del pagament de la corresponent taxa.

4. Quan l’objecte concessional siga qualsevol activitat susceptible d’estar inclosa en un Pla estratègic d’emprenedoria, de competitivitat, d’inversions, o similars característiques, susceptible de ser realitzat en l’àmbit dels ports de la competència de la Generalitat, per tindre com a objectiu impulsar mesures relatives a l’educació, investigació, formació, ocupació, medi ambient, innovació, entre altres, la finalitat de la qual siga la creació d’empreses o llocs de treball, el desenvolupament i consolidació d’iniciatives emprenedores en totes les seues formes, la promoció cultural i turística de l’entorn, en atenció a les inversions realitzades en les instal·lacions, podran aplicar-se bonificacions singulars amb caràcter anual consistents en el 50 per cent de la quota corresponent a la taxa d’ocupació i el 50 per cent de la quota corresponent per la taxa d’activitat, sempre que el sol·licitant tinga la qualitat de ser una entitat de qualsevol de les administracions públiques o una persona jurídica que tinga la condició d’utilitat pública, degudament inscrita en qualsevol registre públic.

Article 83. Exempcions

1. Estan exempts del pagament de les taxes d’ocupació i per activitat:

a) Els òrgans i les entitats de les administracions públiques que duguen a terme en l’àmbit portuari o marítim activitats de vigilància, inspecció, investigació i protecció del medi ambient marí i costaner, de protecció de recursos pesquers, repressió del contraban, seguretat pública i control de passatgers, salvament, lluita contra la contaminació marina, ensenyaments marítims i aquelles relacionades amb la defensa nacional.

b) Les entitats declarades d’utilitat pública amb seu o delegació en la Comunitat Valenciana, per a aquelles activitats vinculades amb l’activitat portuària, així com els vaixells que siguen de titularitat o estiguen noliejats per ONG dedicades al salvament marítim, prèvia sol·licitud expressa d’exempció a l’Autoritat portuària. Aquesta activitat estarà licitada en el termini màxim d’un mes.

2. Estan exempts del pagament de la taxa d’activitat:

Les persones físiques o jurídiques que sol·liciten efectuar alguna activitat de caràcter excepcional, que pel seu interés general, naturalesa, objectius, o especials característiques d’aquesta, obtinguen la resolució estimatòria de l’Autoritat Portuària sobre aquest tema.

Serà requisit necessari que l’activitat a desenvolupar manque de finalitat lucrativa i que el seu fi siga la projecció econòmica o cultural del port i de la seua zona d’influència.

Secció cinquena

Imposts sobre habitatges buits

Article 33. Impost sobre habitatges buits

Es crea l’impost sobre els habitatges buits de la Generalitat Valenciana, que es regirà per les disposicions incloses en els apartats següents:

U. Naturalesa i objecte

L’impost sobre els habitatges buits és un tribut propi de la Generalitat Valenciana, de naturalesa directa, que grava els habitatges deshabitats, com a instrument per a incentivar l’oferta de lloguer en l’àmbit d’aplicació de l’impost i garantir la funció social de la propietat d’un habitatge.

Dos. Àmbit territorial d’aplicació

L’impost sobre els habitatges buits és aplicable en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

Tres. Afectació

1. L’impost sobre els habitatges buits té caràcter finalista. Els ingressos que en deriven estaran afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge, especialment en els municipis on s’hagen obtingut aquests ingressos.

Quatre. Fet imposable

Constitueix el fet imposable de l’impost sobre els habitatges buits la tinença d’habitatges buits no ocupats en els termes de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Als efectes d’aquest Impost s’entèn per habitatge buit aquell que:

a) No es destine de forma efectiva a l’ús residencial legalment previst.

b) Es trobe permanentment desocupat per un període superior a dos anys, sense causa justificada.

Cinc. Subjecte passiu

Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones jurídiques que tinguen la condició de grans tenidors d’habitatges en els termes de l’article 16 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Sis. Base imposable

Constitueix la base imposable de l’impost sobre els habitatges buits el nombre total de metres quadrats construïts, incloses les zones comuns, dels habitatges inscrits al Registre d’habitatges buits de què siga titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost.

Set. Quota íntegra

La quota íntegra de l’impost sobre els habitatges buits s’obté d’aplicar a la base imposable els tipus de gravamen de l’escala següent:

Base imposable fins a (nombre de m²) Quota íntegra (euros) Resta base imposable fins a (nombre de m²) Tipus aplicable

(euros /m²)

0 0 5.000 7,5

5.000 37.500 20.000 11,25

20.000 225.000 40.000 15

40.000 600.000 en endavant 22,5

Vuit. Meritació

L’impost es merita el 31 de desembre de cada any i afecta el parc d’habitatges de què és titular el subjecte passiu en aquesta data.

Nou. Autoliquidacions

Els subjectes passius de l’impost sobre els habitatges buits estan obligats a presentar l’autoliquidació de l’impost i a efectuar-ne l’ingrés en el format, terminis i amb el contingut que s’establisca mitjançant ordre del conseller competent en matèria d’hisenda, havent-se de dur a terme en suport directament llegible per ordinador o mitjançant transmissió per via telemàtica.

Deu. Gestió, recaptació i inspecció

1. La gestió, la recaptació i la inspecció de l’Impost sobre els habitatges buits corresponen a l’Agència Tributària Valenciana.

2. La conselleria amb competència en matèria d’habitatge haurà de facilitar dins dels tres primers mesos de l’any natural posterior a la finalització del període impositiu la relació de titulars i immobles inscrits en el registre d’habitatges buits en el format, terminis i amb el contingut que s’establisca mitjançant ordre del conseller competent en matèria d’hisenda.

Onze. Infraccions i sancions

El règim d’infraccions i sancions en matèria de l’impost sobre els habitatges buits és el vigent en la Llei general tributària i les seues normes de desenvolupament, sens perjudici de les sancions administratives establertes per la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

Dotze. Recursos i reclamacions

Els actes de gestió, d’inspecció i de recaptació dictats en l’àmbit de l’impost sobre els habitatges buits poden ser objecte de reclamació economicoadministrativa davant el Jurat Economicoadministratiu, sense perjudici de la interposició prèvia, amb caràcter potestatiu, del recurs de reposició davant l’òrgan que haja dictat pacte impugnat.

Tretze. Compensació a favor dels ajuntaments

1. La Generalitat ha d’adoptar les mesures compensatòries o de coordinació pertinents a favor dels ajuntaments que hagen aprovat en ordenança municipal el recàrrec previst en l’article 72.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

2. Les mesures compensatòries o de coordinació a què fa referència l’apartat 1 s’han d’ajustar als termes següents:

a) S’han de referir als habitatges buits situats en el municipi corresponent que hagen estat efectivament gravats per l’impost establert per aquesta llei, i han de tenir en compte l’import del recàrrec sobre l’impost sobre béns immobles que hauria gravat aquests habitatges.

b) Han de tenir caràcter anual i s’han d’adoptar després de l’acreditació dels imports del recàrrec de l’impost sobre béns immobles que correspondria haver aplicat a aquests habitatges en l’any natural en què s’ha meritat l’impost.

c) Se n’ha d’establir per reglament el procediment, els termes i les condicions.

Secció sisena

Modificació de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat

Article 34

Es modifica l’article 154 de la Llei 10/2012, de 21 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relatiu a l’impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient, que queda redactat com segueix:

U. Naturalesa, objecte, àmbit d’aplicació i afectació de l’impost

1. L’impost sobre activitats que incideixen en el medi ambient és un tribut propi de la Generalitat que grava la incidència, l’alteració o el risc de deterioració que sobre el medi ambient ocasiona la realització de determinades activitats, a través de les instal·lacions i d’altres elements patrimonials a efectes a aquelles que es troben establertes al territori de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de contribuir a compensar a la societat el cost que suporta i a frenar la deterioració de l’entorn natural.

2. Els ingressos procedents d’aquest impost es troben afectats a despeses de la Generalitat en l’àmbit de la conservació i la millora del medi ambient, en la forma que establisca la llei de pressupostos de la Generalitat.

Dos. Fet imposable

1. Constitueixen el fet imposable de l’impost els danys, els impactes, les afeccions i els riscos per al medi ambient derivats de la realització al territori de la Comunitat Valenciana, mitjançant les instal·lacions i d’altres elements patrimonials als quals es refereix l’apartat u.1 de qualsevol de les activitats següents:

a) La producció, l’emmagatzematge o la transformació d’energia elèctrica, mitjançant elements patrimonials afectes.

b) L’activitat de transport d’energia elèctrica efectuada pels elements fixos del subministrament d’energia elèctrica.

c) La producció, la tinença, el dipòsit i l’emmagatzematge de substàncies considerades perilloses d’acord amb l’annex I, part 1, Relació de substàncies, i part 2, Categories de substàncies i preparats no denominats específicament en la part 1 del Reial decret 1.254/1999, de 16 de juliol, pel qual s’aproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervenen substàncies perilloses, sempre que la quantitat present en la instal·lació de què es tracte supere, en qualsevol moment del període impositiu, el 10 % de les que figuren en la columna 3 de l’annex I, part 1 i part 2 del Reial decret 1.254/1999, o el 5 % si es tracta d’instal·lacions situades en terrenys qualificats com a sòl urbà.

d) Les que emeten a l’atmosfera òxids de nitrogen (NO) o diòxid de sofre (SO2).

2. Les activitats de producció d’energia elèctrica a les quals es refereix la lletra a del número 1 d’aquest apartat que impliquen producció, tinença: dipòsit o emmagatzematge de substàncies considerades perilloses, en els termes previstos en la lletra b d’aquest apartat, tributen exclusivament conforme al que estableix la lletra a.

3. Les activitats a les quals es refereixen les lletres a i b del número 1 d’aquest apartat que impliquen, a més, l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera en els termes previstos en la lletra c d’aquest apartat, tributen per ambdós conceptes, sense perjudici del que disposa el número 2 d’aquest apartat.

4. Els conceptes i els termes amb substantivitat pròpia que apareixen en la llei, excepte els que aquesta defineix, tenen el contingut que els atorgue la normativa comunitària, estatal i autonòmica sobre contaminació atmosfèrica, substàncies perilloses o energia.

Tres. Exempcions

Està exempta de l’impost la incidència en el medi ambient ocasionada per:

1) Les activitats següents:

a) La producció d’energia elèctrica en instal·lacions que utilitzen com a energia primària l’energia solar o eòlica, o en centrals que utilitzen com a combustible principal la biomassa o el biogàs, llevat que alteren de manera greu i evident el medi ambient quan així s’establisca en la declaració d’impacte ambiental corresponent.

b) La producció d’energia elèctrica inclosa en el règim especial regulat en la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, inscrites en el Registre Administratiu d’Instal·lacions de Producció de Règim Especial, llevat que alteren de manera greu i evident el medi ambient quan així s’establisca en la declaració d’impacte ambiental corresponent.

c) La producció d’energia elèctrica per a l’autoconsum, llevat que alteren de manera greu i evident el medi ambient quan així s’establisca en la declaració d’impacte ambiental corresponent.

2) Les activitats a les quals es refereix l’apartat dos.1, quan les realitzen l’Estat, la Generalitat i les corporacions locals, com també els seus organismes autònoms.

3) Les activitats que es duguen a terme mitjançant instal·lacions destinades exclusivament a la potabilització d’aigües.

4) Les activitats que es duguen a terme mitjançant instal·lacions i estructures que es destinen a la circulació de ferrocarrils.

Quatre. Subjectes passius i responsables solidaris

1. Són subjectes passius de l’impost, a títol de contribuents, les persones, físiques o jurídiques, i els ens sense personalitat jurídica als quals es refereix l’apartat 4 de l’article 35 de la Llei general tributària que realitzen qualsevol de les activitats a les quals es refereix l’apartat dos.1.

2. Són responsables solidaris del deute tributari d’aquest impost, a més dels que estableix l’article 42 de la Llei general tributària, els propietaris de les instal·lacions en les quals es realitzen les activitats assenyalades en l’apartat dos.1.

Cinc. Base imposable

La base imposable de l’impost està constituïda:

1) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra a de l’apartat dos.1, per la producció bruta d’electricitat en el període impositiu, expressada en quilowatts hora.

2) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra b de l’apartat dos.1, per la longitud de les instal·lacions i d’altres elements patrimonials afectes expressada en quilòmetres lineals.

3) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra c de l’apartat dos.1, per la quantitat mitjana de substàncies presents en la instal·lació durant el període impositiu, expressada en quilograms.

4) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra d de l’apartat dos.1, per la quantitat emesa durant el període impositiu, expressada en tones mètriques, resultat de la suma de les quantitats emeses d’òxids de nitrogen (NO), expressades en tones mètriques equivalents de diòxid de nitrogen (NO2), multiplicades pel coeficient 1,5, i de les quantitats emeses de diòxid de sofre (SO2).

Sis. Determinació de la base imposable

1. La base imposable es determina, per a cada instal·lació en la qual es realitzen les activitats assenyalades en l’apartat dos.1, de manera independent.

2. La base imposable es determina, com a regla general, pel mètode d’estimació directa. S’aplica el mètode d’estimació objectiva en els supòsits previstos en la lletra b del número 3 d’aquest apartat. El mètode d’estimació indirecta s’hi aplica de conformitat amb el que disposa l’article 53 de la Llei general tributària.

3. En el cas de les activitats descrites en la lletra c de l’apartat dos.1, la base imposable de la instal·lació es determina, per a cadascun dels focus emissors, de la forma següent:

a) Pel mètode d’estimació directa, en els focus emissors de la instal·lació que disposen de sistemes de mesura i registre en continu de les substàncies esmentades (sistemes automàtics de mesura) que estiguen connectats amb els centres de control gestionats pels òrgans competents de la Generalitat en matèria de medi ambient. En aquest cas, el temps de pèrdua de dades per operacions de manteniment, calibratges i avaries d’equips de mesura es computa tenint en compte la concentració i el cabal mitjans per hora del període impositiu.

b) En els supòsits no previstos en la lletra a, pel mètode d’estimació objectiva, a partir de les dades resultants de l’últim mesurament realitzat anterior a la data de meritació de l’impost, en cadascun dels focus, per una entitat col·laboradora de l’administració en matèria de qualitat ambiental, amb independència que aquest mesurament s’haja realitzat en el període impositiu o en exercicis anteriors.

Per a calcular les quantitats emeses d’òxids de nitrogen o de diòxid de sofre per cada focus emissor en el període impositiu, es multipliquen les concentracions horàries dels compostos esmentats pel cabal de gasos emesos i pel nombre d’hores d’activitat que corresponga al període impositiu. El resultat s’expressa, segons que corresponga, en tones mètriques equivalents de diòxid de nitrogen i en tones mètriques de diòxid de sofre

Set. Base liquidable

1. En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra c de l’apartat dos.1, la base liquidable és el resultat de practicar en la base imposable les reduccions següents, sense que, a conseqüència d’això, la base liquidable puga resultar negativa:

a) 150 tones mètriques de base imposable derivades d’emissions d’òxids de nitrogen.

b) 150 tones mètriques de base imposable derivades d’emissions de diòxid de sofre.

2. En la resta de les activitats descrites en l’apartat dos.1, la base liquidable és igual a la base imposable.

Vuit. Quota íntegra i tipus de gravamen

1. La quota tributària íntegra, que s’obté per cada modalitat del fet imposable a les quals es refereix l’apartat dos.1, és el resultat de multiplicar la base liquidable respectiva pels tipus impositius següents:

a) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra a de l’apartat dos.1:

a.1) En el cas de l’energia d’origen termonuclear: 0,0018 euros per quilowatt hora.

a.2) En el cas d’energia l’origen de la qual no és termonuclear ni hidroelèctric: 0,0008 euros per quilowatt hora.

a.3) En el cas d’energia d’origen hidroelèctric: 0,0004 euros per quilowatt hora.

b) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra b de l’apartat dos.1:

b.1.) 700 euros per cada quilòmetre de longitud de la línia de transport d’energia elèctrica de tensió igual o superior a 220 kV i menor de 400 kV.

b.2) 1200 euros per cada quilòmetre de longitud de la línia de transport d’energia elèctrica de tensió igual o superior a 400 kV.

c) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra c de l’apartat dos.1, el resultat, expressat en euros, de dividir 1.000 per les quantitats, expressades en quilograms que figuren en la columna 3 de l’annex I, part 1 i part 2, del Reial decret 1.254/1999, de 16 de juliol, sense que, en el cas de les substàncies perilloses no denominades específicament a les quals es refereix la part 2 de l’annex I, el tipus resultant puga excedir de 0,002 euros/quilogram.

d) En el cas de les activitats a les quals es refereix la lletra d de l’apartat dos.1:

Trams de base liquidable:

Tipus (E/tm)

Fins a 1.000 tones anuals 9

Entre 1.000,01 i 3.000 tones anuals 12

Entre 3.000,01 i 7.000 tones anuals 18

Entre 7.000,01 i 15.000 tones anuals 24

Entre 15.000,01 i 40.000 tones anuals 30

Entre 40.000,01 i 80.000 tones anuals 38

Més de 80.000 tones anuals.

2. En les lleis anuals de pressupostos de la Generalitat es pot modificar l’import dels tipus de gravamen regulats en aquest apartat.

Nou. Bonificacions en la quota

1. El contribuent pot aplicar en la quota corresponent a les activitats de transport d’energia elèctrica la bonificació següent per cada quilòmetre de longitud de cable que haja enterrat durant els dotze mesos anteriors a la data de meritació de l’impost:

a) 50 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió igual o superior a 30 kV i inferior a 110 kV.

b) 87,50 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió igual o superior a 110 kV i inferior o igual a 220 kV.

c) 150 euros per cada quilòmetre de longitud en tensió superior a 220 kV.

2. En el cas de focus emissors de compostos oxigenats del sofre o del nitrogen subjectes al mètode d’estimació directa, s’aplica una bonificació del 7 per cent de la part de la quota íntegra corresponent a aquests focus, sempre que el rendiment dels sistemes automàtics de mesura, exclosos els períodes de calibratge o manteniment, siga igual o superior al 90 per cent. Quan el rendiment dels analitzadors automàtics és igual o superior al 80 per 100 i inferior al 90 per cent, la bonificació prevista en el número 1 d’aquest apartat és del 5 per cent de la quota íntegra.

3. El rendiment dels sistemes automàtics de mesura s’obté del quocient resultant de dividir el nombre de dades vàlides transmeses als centres de control gestionats pels òrgans competents de la Generalitat en matèria de medi ambient entre el nombre de dades totals del període, exclosos els corresponents a calibratges i manteniment dels equips.

4. De l’aplicació de les bonificacions no poden resultar en cap cas autoliquidacions amb quotes negatives.

Deu. Quota líquida

La quota líquida és el resultat d’aplicar sobre la quota íntegra l’import de les bonificacions a les quals es refereix l’apartat nou.

Onze. Període impositiu i meritació

1. El període impositiu és l’any natural.

2. El període impositiu és inferior a l’any natural en els supòsits en els quals l’inici o el cessament de les activitats a les quals es refereix l’apartat dos.1 no coincideix amb el primer o l’últim dia de l’any natural, respectivament. A tals efectes, no es consideren els casos de successió en la realització de les activitats o de canvi de la denominació del subjecte passiu quan no impliquen un cessament de l’activitat en la instal·lació, sense perjudici del que disposen els articles 40 i 42 de la Llei general tributària.

3. L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.

Dotze. Autoliquidació i pagament

1. Els subjectes passius, per cadascuna de les activitats gravades a les quals es refereix l’apartat dos.1, estan obligats a autoliquidar l’impost en el lloc i la forma que s’establisquen per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda i a ingressar l’import del deute tributari en els terminis següents:

a) Amb caràcter general, en el dels vint primers dies naturals del mes següent a l’acabament del període impositiu.

b) En el supòsit de les activitats a les quals es refereix la lletra c de l’apartat dos.1, en el dels dos mesos següents a l’acabament del període impositiu.

2. En el cas de les activitats de la lletra c de l’apartat dos.1, els subjectes passius no estan obligats a presentar les autoliquidacions a les quals es refereix el número 1 d’aquest apartat quan la base liquidable de l’activitat en el període impositiu és zero, de conformitat amb el que disposa l’apartat set.1.

3. No han de presentar autoliquidacions els subjectes passius per activitats exemptes de l’impost.

4. Durant el període impositiu, els subjectes passius han d’efectuar pagaments fraccionats en concepte de pagaments a compte, referits a trimestres naturals, per cadascuna de les activitats gravades a les quals es refereix l’apartat dos.1, en els primers vint dies naturals dels mesos d’abril, juliol i octubre de cada any natural, en el lloc i la forma que s’establisquen per ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

L’import dels pagaments fraccionats es realitza:

a) En els casos d’activitats a les quals es refereix la lletra a de l’apartat dos.1, atesa la quota corresponent al valor de les magnituds determinants de la base liquidable durant el trimestre natural respectiu.

b) En els casos d’activitats a les quals es refereix la lletra b de l’apartat dos.1, per la totalitat de quilòmetres de longitud de la línia el primer dia de cada període impositiu.

c) En els casos d’activitats a les quals es refereix la lletra c de l’apartat dos.1, dividint per quatre l’import de la quota líquida anual que resulta d’acord amb el valor de les magnituds determinants de la base liquidable durant el trimestre natural respectiu.

d) En els casos d’activitats a les quals es refereix la lletra d de l’apartat dos.1, d’acord amb la quota corresponent al valor de les magnituds determinants de la base liquidable durant la part del període impositiu transcorreguda fins a l’últim dia del trimestre natural respectiu, deduït l’import dels pagaments fraccionats anteriors del període impositiu.

5. En el cas d’activitats a les quals es refereix la lletra c de l’apartat dos.1, els subjectes passius no estan obligats a efectuar pagaments fraccionats quan la base liquidable de l’activitat en el període impositiu precedent ha sigut igual a zero, de conformitat amb el que disposa l’apartat set.1.

6. En el cas de les activitats exemptes de l’impost no s’han d’efectuar pagaments fraccionats.

7. Sense perjudici del que disposen els números 5 i 6 d’aquest apartat, quan, de conformitat amb el que disposa el número 4 d’aquest apartat, no resulten quantitats a ingressar pel pagament fraccionat, els subjectes passius han de presentar una declaració negativa.

8. Els pagaments fraccionats realitzats durant el període impositiu es dedueixen de la quota líquida de l’autoliquidació a la qual es refereix el número 1 d’aquest apartat.

Tretze. Devolucions

Quan la quota diferencial resultant de l’autoliquidació prevista en l’apartat dotze.1 és negativa, per ser la quota líquida inferior als pagaments fraccionats efectuats, la conselleria competent en matèria d’hisenda ha d’abonar les quantitats corresponents en la forma i els terminis establits en l’article 31 de la Llei general tributària.

Catorze. Liquidació

L’administració tributària pot dictar la liquidació que escaiga de conformitat amb el que disposa l’article 101 de la Llei general tributària.

Quinze. Gestió, recaptació i inspecció

1. La gestió, la recaptació i la inspecció de l’impost corresponen a l’Agència Tributària Valenciana.

2. En particular, per a comprovar les activitats emissores de compostos oxigenats del nitrogen i del diòxid de sofre, els òrgans de la Generalitat competents en matèria de qualitat ambiental han d’elaborar, per a cada instal·lació i període impositiu, un informe que s’ha de referir necessàriament a les emissions d’òxids de nitrogen i diòxid de sofre que han sigut superiors a les quantitats que, segons el que disposa l’apartat set, gaudeixen de reducció en la base imposable, estimades d’acord amb el que disposa l’apartat sis, com també indicar la persona o entitat l’activitat de la qual les ha generades.

3. Quan es tracte d’instal·lacions sotmeses al mètode d’estimació directa de la base imposable, l’informe ha d’incloure també el rendiment dels sistemes automàtics de mesurament de les emissions a l’efecte d’aplicar les bonificacions previstes en l’apartat nou.

4. Així mateix, els òrgans de la Generalitat competents en matèria de medi ambient poden realitzar les inspeccions i els controls que s’estimen necessaris, directament o a través dels organismes de control autoritzats.

5. A l’efecte d’aquest impost i amb independència de l’obligació d’autoliquidació, s’ha d’establir un cens d’instal·lacions i contribuents de l’impost. La seua organització i funcionament, com també la regulació de l’obligació dels contribuents de l’impost de realitzar declaracions d’alta, modificació de dades i baixa en aquest cens, s’han d’establir mitjançant ordre de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Setze. Infraccions i sancions

Les infraccions tributàries relatives a aquest imposat es qualifiquen i sancionen de conformitat amb el que preveu la Llei general tributària.

Disset. Desenvolupament reglamentari

1. S’autoritza el conseller competent en matèria d’hisenda perquè determine, mitjançant ordre, els supòsits i les condicions en què els obligats tributaris i les entitats a les quals es refereix l’article 92 de la Llei general tributària poden presentar per mitjans telemàtics autoliquidacions, comunicacions i qualsevol altre document amb transcendència tributària a l’efecte d’aquest impost, com també els supòsits i les condicions en què aquesta presentació ha de realitzar-se amb mitjans telemàtics.

2. Sense perjudici del que disposa el número 1 d’aquest apartat, es faculta el Consell de la Generalitat per a dictar les disposicions reglamentàries que calguen per a desenvolupar i aplicar aquest impost.

CAPÍTOL II

Tributs cedits

Secció primera

Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de las Persones Físiques i restants tributs cedits

Article 35

Es modifica l’apartat 1 del article 2 i les lletres n i o de l’article 4.U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits, que queden redactats com segueix:

Article 2. Escala autonòmica

1. L’escala autonòmica de tipus de gravamen aplicable a la base liquidable general és la següent:

Fins a euros Quota íntegra

euros Resta base liquidable

fins a euros Tipus aplicable

percentatge

0,00 0,00 12.450,00 10,00

12.450,00 1.245,00 4.550,00 11,00

17.000,00 1.745,50 13.000,00 13,90

30.000,00 3.552,50 20.000,00 18,00

50.000,00 7.152,50 15.000,00 23,50

65.000,00 10.677,50 15.000,00 24,50

80.000,00 14.352,50 40.000,00 25,00

120.000,00 24.352,50 20.000,00 25,50

140.000,00 29.452,50 35.000,00 27,50

175.000,00 39.077,50 D’ací en avant 29,50

n) Per arrendament de l’habitatge habitual, sobre les quantitats pagades en el període impositiu:

– El 20 %, amb el límit de 700 euros.

– El 25 %, amb el límit de 850 euros si l’arrendatari reuneix una de les següents condicions, o del 30 %, amb el límit de 1.000 euros, si en reuneix dues o més:

Tenir una edat igual o inferior a 35 anys.

Ser discapacitat físic o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, o psíquic, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 %.

Tenir la consideració de víctima de violència de gènere segons el que disposa la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Són requisits per al gaudi d’aquesta deducció els següents:

1.r Que es tracte de l’arrendament de l’habitatge habitual del contribuent, ocupat efectivament per aquest, sempre que la data del contracte siga posterior al 23 d’abril de 1998 i la duració siga igual o superior a un any. A aquests efectes, cal ajustar-se al concepte d’habitatge habitual arreplegat en la normativa estatal reguladora de l’impost.

2.n Que, durant almenys la meitat del període impositiu, ni el contribuent ni cap dels membres de la seua unitat familiar siguen titulars, del ple domini o d’un dret real d’ús o gaudi, d’un altre habitatge distant a menys de 100 quilòmetres de l’habitatge arrendat. En el cas de tractar-se d’una dona víctima de violència de gènere, a l’efecte de l’aplicació d’aquesta deducció, es considera que no forma part de la unitat familiar el cònjuge agressor no separat legalment. Tampoc computa l’immoble que la contribuent compartia amb la persona agressora com a residència habitual

3.r Que el contribuent no tinga dret pel mateix període impositiu a cap deducció per inversió en habitatge habitual.

4.t Que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits establerts en el paràgraf primer de l’apartat 4 d’aquest article.

Aquesta deducció resulta compatible amb l’establerta en la lletra ñ d’aquest apartat.

El límit d’aquesta deducció es prorrateja pel nombre de dies en què romanga vigent l’arrendament dins del període impositiu i en què es complisquen les circumstàncies personals requerides per a l’aplicació dels diferents percentatges de deducció i, a més, quan dos o més contribuents declarants de l’impost tinguen dret a l’aplicació d’aquesta deducció per un mateix habitatge, el límit es prorrateja entre ells a parts iguals.

o) Els contribuents poden deduir-se un 40 % de l’import de les quantitats invertides en instal·lacions realitzades en l’habitatge habitual del contribuent o en instal·lacions col·lectives de l’edifici on aquest figure, si estan destinades a alguna de les finalitats que s’indiquen a continuació:

a) Instal·lacions d’autoconsum elèctric, segons el que estableix l’article 9.1 de la Llei 24/2013, de 16 de desembre, del sector elèctric i la normativa que la desplega.

b) Instal·lacions de producció d’energia tèrmica a partir de l’energia solar, de la biomassa o de l’energia geotèrmica per a generació d’aigua calenta sanitària, calefacció o climatització.

c) Instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir d’energia solar fotovoltaica o eòlica, per a electrificació d’habitatges aïllats de la xarxa elèctrica de distribució i la connexió dels quals a aquesta siga inviable des del punt de vista tècnic, mediambiental o econòmic.

No donen dret a practicar aquesta deducció aquelles instal·lacions que siguen de caràcter obligatori en virtut de l’aplicació del Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel què s’aprova el Codi tècnic de l’edificació (CTE).

Aquesta deducció pot aplicar-se a les inversions realitzades en els habitatges que constituïsquen segones residències, sempre que aquestes no es troben relacionades amb l’exercici d’una activitat econòmica, de conformitat amb la normativa estatal reguladora de l’impost, si bé en aquest supòsit el percentatge de deducció és del 20 %.

A l’efecte d’aquesta deducció, s’ha d’ajustar al concepte d’habitatge contingut en la normativa autonòmica reguladora de l’habitatge.

Els habitatges han d’estar situats al territori de la Comunitat Valenciana.

Les actuacions objecte de deducció les han de realitzar empreses instal·ladores que complisquen els requisits establerts reglamentàriament.

La base d’aquesta deducció està constituïda per les quantitats efectivament satisfetes en l’exercici pel contribuent, mitjançant els mitjans de pagament relacionats en la disposició addicional setze d’aquesta llei. En el cas de pagaments provinents de finançament obtingut d’entitat bancària o financera, es considera que forma part de la base de deducció l’amortització de capital de cada exercici, amb excepció dels interessos.

La base màxima anual d’aquesta deducció s’estableix en 8.000 euros. La base indicada té igualment la consideració de límit màxim d’inversió deduïble per a cada habitatge i exercici. La part de la inversió suportada, si escau, amb subvencions públiques no dona dret a deducció.

Les quantitats corresponents al període impositiu no deduïdes poden aplicar-se en les liquidacions dels períodes impositius que concloguen en els quatre anys immediats i successius.

En el cas de conjunts d’habitatges en règim de propietat horitzontal en els quals es duguen a terme aquestes instal·lacions de forma compartida, sempre que tinguen cobertura legal, aquesta deducció pot aplicar-la cadascun dels propietaris individualment segons el coeficient de participació que li corresponga, sempre que complisca amb la resta de requisits establerts.

Per a aplicar la deducció s’han de conservar els justificants de despesa i de pagament, els quals han de complir el que disposa la seua normativa d’aplicació.

La deducció establida en aquest apartat requereix el reconeixement previ de l’administració autonòmica. A tals efectes, l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace) ha d’expedir la certificació acreditativa corresponent.

L’Ivace ha de determinar la tipologia, els requisits tècnics, els costos de referència màxims i d’altres característiques dels equips i les instal·lacions a les quals els resulta aplicable la deducció establida en aquest apartat. L’Ivace pot dur a terme les actuacions de control i comprovació tècnica sobre els equips instal·lats que considere oportunes.

Article 36

Es modifica la lletra p de l’article 4.U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:

«p) Per donacions amb finalitat ecològica: el 20 per cent per als primers 150 euros i el 25 per cent per a la resta de l’import de les donacions efectuades durant el període impositiu en favor de qualsevol de les entitats següents:

1) La Generalitat i les corporacions locals de la Comunitat Valenciana. A aquest efecte, quan la donació consistisca en diners les quantitats rebudes quedaran afectes en el pressupost del donatari al finançament de programes de despesa que tinguen per objecte la defensa i conservació del medi ambient. De conformitat amb això, en l’estat de despeses del pressupost de cada exercici es consignarà crèdit en aquests programes per un import com a mínim igual al de les donacions percebudes durant l’exercici immediatament anterior.

2) Les entitats públiques dependents de qualsevol de les administracions territorials mencionades citades en el número 1) anterior l’objecte social de les quals siga la defensa i conservació del medi ambient. Les quantitats rebudes per aquestes entitats quedaran sotmeses a les mateixes regles d’afectació recollides en el número 1 esmentat.

3) Les entitats sense finalitats lucratives regulades en els apartats a i b de l’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que el seu fi exclusiu siga la defensa del medi ambient i es troben inscrites en els corresponents registres de la Comunitat Valenciana.»

Article 37

Es modifica la lletra q de l’article 4.U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:

«q) Per donacions relatives al patrimoni cultural valencià el 20 per cent per als primers 150 euros i el 25 per cent per a la resta del valor de:

1) Les donacions pures i simples efectuades durant el període impositiu de béns que, formant part del patrimoni cultural valencià, es troben inscrits en l’inventari general de l’esmentat patrimoni, d’acord amb la normativa legal autonòmica vigent, sempre que es realitzen a favor de qualsevol de les entitats previstes en l’apartat a, sempre que aquestes entitats perseguisquen finalitats d’interés cultural, b, c, d, e i f de l’apartat primer de l’article 3 de la Llei 20/2018, de 25 de juliol, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional en la Comunitat Valenciana i de les objectivament comparables de l’apartat 2 de l’article esmentat.

2) Les quantitats dineràries donades a qualsevol de les entitats a les quals es refereix el número 1 anterior per a la conservació, reparació i restauració dels béns que, formant part del patrimoni cultural valencià, es troben inscrits en el seu inventari general, sempre que es tracte de donacions per al finançament de programes de despesa o actuacions que tinguen per objecte la conservació, reparació i restauració dels béns esmentats. A aquest efecte, quan la persona donatària siga la Generalitat o una de les seues entitats públiques de caràcter cultural, l’import rebut en cada exercici quedarà afecte, com a crèdit mínim, al programa de despeses dels pressupostos de l’exercici immediatament posterior que tinguen per objecte la conservació, reparació i restauració d’obres d’art i, en general, de béns amb valor històric, artístic i cultural.

3) Les quantitats dineràries destinades per les persones titulars de béns pertanyents al patrimoni cultural valencià, inscrits en l’inventari general d’aquest, a la conservació, reparació i restauració dels béns esmentats.»

Article 38

Es modifica la lletra r de l’article 4.U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:

r) Per donacions destinades al foment de la llengua valenciana: el 20 per cent per als primers 150 euros i el 25 per cent per a la resta de l’import de les donacions d’imports dineraris efectuades durant el període impositiu en favor de les següents entitats:

1) La Generalitat, els organismes públics i el sector públic instrumental de la Generalitat.

2) Les entitats locals de la Comunitat Valenciana, els seus organismes públics, fundacions i consorcis d’elles dependents.

3) Les universitats públiques i privades establides a la Comunitat Valenciana.

4) Els instituts i centres d’investigació de la Comunitat Valenciana o que tinguen seu en aquesta.

5) Els centres superiors d’ensenyaments artístics de la Comunitat Valenciana.

6) Les entitats sense finalitats lucratives enumerades en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 20/2018, de 25 de juliol, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional a la Comunitat Valenciana, i el fi exclusiu de les quals siga el foment de la llengua valenciana.

7) Les objectivament comparables de l’apartat 2 de l’esmentat article 3 i el fi exclusiu de les quals siga el foment de la llengua valenciana.

A aquest efecte, quan la persona donatària siga la Generalitat o una de les seues entitats públiques, l’import rebut en cada exercici quedarà afecte, com a crèdit mínim, a programes de despesa dels pressupostos de l’exercici immediatament posterior que tinguen per objecte el foment de la llengua valenciana.»

Article 39

Es modifica l’apartat s de l’article 4. U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:

«s) Per donacions o cessions d’ús o comodats per a altres finalitats de caràcter cultural, científic o esportiu no professional:

1) S’estableix una deducció del 25 per cent de les quanties en què es valoren les donacions o els préstecs d’ús o comodat efectuades a projectes o activitats culturals, científiques o esportives no professionals declarats o considerats d’interés social, diferents de les descrites en les lletres q i r, realitzades a favor de les persones i entitats beneficiàries de l’article 3 de la Llei 20/2018, de 25 de juliol, del mecenatge cultural, científic i esportiu no professional en la Comunitat Valenciana.

No obstant això, en el cas que el contribuent s’aplique la deducció prevista en la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 68 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, els primers 150 euros del valor de la donació gaudiran d’una deducció del 20 per cent.

2) La base de les deduccions per donacions realitzades serà:

a) En les donacions dineràries, el seu import.

b) En les donacions de béns o drets, el valor comptable que tinguen en el moment de la transmissió i, en absència d’això, el valor determinat conforme a les normes de l’impost sobre el patrimoni.

c) En la constitució d’un dret real d’usdefruit sobre béns immobles, l’import anual que resulte d’aplicar, en cadascun dels períodes impositius de duració de l’usdefruit, el 4 per cent del valor cadastral, i es determinarà proporcionalment al nombre de dies que corresponga en cada període impositiu.

d) En la constitució d’un dret real d’usdefruit sobre valors, l’import anual dels dividends o interessos percebuts per la persona usufructuària en cadascun dels períodes impositius de duració de l’usdefruit.

e) En la constitució d’un dret real d’usdefruit sobre béns i drets, l’import anual resultant d’aplicar l’interés legal dels diners de cada exercici al valor de l’usdefruit determinat en el moment de la seua constitució conforme a les normes de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

f) En les donacions de béns d’interés cultural, béns inventariats no declarats d’interés cultural, béns de rellevància local o d’obres d’art de qualitat garantida, la valoració efectuada per la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià. En el cas dels béns culturals que no formen part del patrimoni cultural valencià, la junta valorarà, així mateix, la suficiència de la qualitat de l’obra.

3) El valor determinat d’acord amb el que es disposa en l’apartat anterior, tindrà com a límit màxim el valor normal en el mercat del bé o dret transmés en el moment de la seua transmissió.

4) La base de les deduccions per préstecs d’ús o comodat serà l’import anual que resulte d’aplicar, en cadascun dels períodes impositius de duració del préstec, el 4 % a la valoració del ben efectuada per la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià, i es determinarà proporcionalment al nombre de dies que corresponga en cada període impositiu.

En el cas que es tracte de préstecs d’ús o de comodat de locals per a la realització de projectes o activitats, s’aplicarà el 4 % per cent del valor cadastral, proporcionalment al nombre de dies que corresponga de cada període impositiu.»

Article 40

Es crea una nova lletra, la y, en l’apartat U de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«y) El 10 per cent de les quantitats destinades pel contribuent durant el període impositiu a l’adquisició de vehicles nous pertanyents a les categories incloses en l’Ordre 5/2020, de 8 de juny, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, per la qual s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions per a l’adquisició o electrificació de bicicletes urbanes i vehicles elèctrics de mobilitat personal sempre que la suma de la seua base liquidable general i de la seua base liquidable de l’estalvi no siga superior als límits establits en el paràgraf primer de l’apartat quatre d’aquest article.

La base màxima de la deducció estarà constituïda per l’import màxim subvencionable per a cada classe de vehicle, d’acord amb l’esmentada Ordre 5/2020, de 8 de juny.

Per període impositiu cada contribuent podrà deduir-se les quantitats destinades a l’adquisició d’un únic vehicle.»

Article 41

Es crea una nova lletra, la z, en l’apartat U de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«1. Els contribuents podran deduir en la quota íntegra autonòmica, i amb límit de 6.000 euros, el 30 per cent de les quantitats invertides durant l’exercici en la subscripció i desemborsament d’accions o participacions socials com a conseqüència d’acords de constitució o d’ampliació de capital de societats anònimes, de responsabilitat limitada i societats laborals o d’aportacions voluntàries o obligatòries efectuades pels socis a les societats cooperatives, sempre que es complisquen els requisits següents:

a) No ha de tractar-se d’accions o participacions en una entitat a través de la qual s’exercisca la mateixa activitat que s’exercia anteriorment mitjançant una altra titularitat.

b) L’entitat en la qual s’ha de materialitzar la inversió ha de complir els requisits següents:

1. Ha de tindre el domicili social i fiscal a la Comunitat Valenciana i mantindre’l durant els tres anys següents a la constitució o ampliació.

2. Ha d’exercir una activitat econòmica durant els tres anys següents a la constitució o ampliació. A aquest efecte, no ha de tindre per activitat principal la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, d’acord amb el que es disposa en l’article 4.8é. Dos. a) de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre el patrimoni.

3. Ha de comptar, com a mínim, amb una persona ocupada amb contracte laboral i a jornada completa, donada d’alta en el règim general de la Seguretat Social durant els tres anys següents a la constitució o ampliació.

4. En cas que la inversió s’haja realitzat mitjançant una ampliació de capital o de noves aportacions, la societat s’ha d’haver constituït en els tres anys anteriors a la data d’aquesta ampliació, sempre que, a més, durant els vint-i-quatre mesos següents a la data de l’inici del període impositiu de l’Impost de Societats en què s’haja realitzat la inversió, la seua plantilla mitjana s’incremente, almenys, en una persona respecte a la plantilla mitjana existent els dotze mesos anteriors i que aquest increment es mantinga durant un període addicional altres vint-i-quatre mesos.

Per al càlcul de la plantilla mitjana total de l’empresa i del seu increment, es prendran les persones ocupades, en els termes en què dispose la legislació laboral, tenint en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

Els requisits continguts en els números 3 i 4 no seran exigibles per a les societats laborals ni per a les societats cooperatives de treball associat.

c) Les operacions en què siga aplicable la deducció han de formalitzar-se en escriptura pública, en la qual ha d’especificar-se la identitat dels inversors i l’import de la inversió respectiva.

d) Les participacions adquirides han de mantindre’s en el patrimoni del contribuent durant un període mínim de tres anys següents a la constitució o ampliació.

2. La deducció regulada en el número 1 podrà incrementar-se en un 15 per cent addicional, amb límit de 9.000 euros, quan, a més de complir els requisits anteriors, les entitats receptores de fons complisquen alguna de les condicions següents:

– Acrediten ser petites i mitjanes empreses innovadores a l’efecte del Reial decret 475/2014, de 13 de juny, sobre bonificacions en la cotització a la Seguretat Social del personal investigador, o estiguen participades per universitats o organismes d’investigació.

– Tinguen la seua seu de direcció efectiva en algun municipi en risc de despoblament.

3. En el cas que el contribuent manque de quota íntegra autonòmica suficient per a aplicar-se la totalitat o part de la present deducció en el període en què es genere el dret a la seua aplicació, l’import no deduït podrà aplicar-se en els tres períodes impositius següents fins a esgotar, si és el cas, el seu import total.»

Article 42

Es crea una nova lletra, la aa, en l’apartat U de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«aa) Per residir habitualment en un municipi en risc de despoblament: 300 euros.

L’import anterior s’incrementarà en 120, 180 o 240 euros en el cas que el contribuent tinga dret a l’aplicació del mínim per descendents establit per la normativa estatal reguladora de l’impost per una, dues o tres o més persones, respectivament. L’aplicació d’aquests imports addicionals serà incompatible, per al mateix descendent o assimilat, amb les deduccions establides en les lletres a), b) i c) del present apartat. Quan dos o més contribuents tinguen dret a l’aplicació del mínim per descendents per una mateixa persona aquests imports addicionals es prorratejaran entre ells per parts iguals.

A aquests efectes caldrà ajustar-se al concepte de residència habitual recollit en la normativa estatal reguladora de l’impost.»

Article 43

Es modifica l’apartat quart de l’article 4 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que passa a tindre la redacció següent:

«Quatre. A l’efecte del que es disposa en els subapartats 1 i 2 del paràgraf primer de la lletra a, en el paràgraf primer de la lletra b, en el paràgraf primer de la lletra c, en el paràgraf primer de la lletra d, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria general; en el punt 2 del paràgraf segon de la lletra e, en el punt 3 del paràgraf segon de la lletra f, en el paràgraf primer de la lletra g, en el paràgraf primer de la lletra h, en el punt 4 del paràgraf segon de les lletres n i ñ, en el punt 3 del paràgraf segon de la lletra v, en el paràgraf segon de la lletra w i en el paràgraf primer de la lletra i de l’apartat u de l’article quart d’aquesta llei, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no podrà ser superior a 25.000 euros, en tributació individual, o a 40.000 euros, en tributació conjunta.

A l’efecte del que es disposa en el paràgraf primer de la lletra d de l’apartat u de l’article quart d’aquesta llei, quan el contribuent pertanga a una família nombrosa o monoparental de categoria especial, la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi no podrà ser superior a 30.000 euros, en tributació individual, o a 50.000 euros, en tributació conjunta.

A l’efecte del que es disposa en el punt 1.r del paràgraf tercer de la lletra i de l’apartat u de l’article quart d’aquesta llei, la suma de les bases liquidables de la unitat familiar no podrà ser superior a 25.000 euros.»

Article 44

Es crea un nou apartat, el sisé, en l’article 4.U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:

«Sisé. A l’efecte de la consideració en aquesta llei d’un municipi com en risc de despoblament haurà de ser beneficiari del Fons de Cooperació Municipal per a la lluita contra el despoblament dels municipis de la Comunitat Valenciana en l’exercici pressupostari en el qual es produïsca la meritació de l’impost o en l’anterior per complir, almenys, cinc dels requisits següents:

a) Densitat de població. Nombre d’habitants: inferior o igual als vint habitants per quilòmetre quadrat.

b) Creixement demogràfic. Taxa de creixement de la població en el període comprés en els últims vint anys: menor o igual al zero per cent.

c) Taxa de creixement vegetatiu. Percentatge que representa el saldo vegetatiu (diferència entre naixements i defuncions) sobre la població en el període comprés entre els últims vint anys: menor o igual a -10 %.

d) Índex d’envelliment. Percentatge que representa la població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys: major o igual al dos-cents cinquanta per cent.

e) Índex de dependència. Quocient entre la suma de la població de menors de 16 anys i majors de 64 i la població de 16 a 64 anys, multiplicat per 100: major o igual al seixanta per cent.

f) Taxa migratòria. Percentatge que representa el saldo migratori en el període comprés entre els últims deu anys (diferència entre les entrades i eixides de població per motius migratoris) sobre la població total de l’últim any: menor o igual a zero.

Aquestes dades es determinaran de conformitat amb les xifres de població aprovades pel Govern que figuren en l’últim padró municipal vigent, i d’estadístiques oficials publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, per l’Institut Valencià d’Estadística i dades oficials de les administracions públiques.

2. També tindran aquesta condició els municipis que, encara que no complisquen els requisits assenyalats, pertanguen a àrees funcionals amb una densitat demogràfica igual o inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat. Les àrees funcionals es determinaran de conformitat amb les dades oficials sobre demarcacions territorials inscrits en el Registre d’Entitats Locals de la Comunitat Valenciana, creat per Decret 15/2011, de 18 de febrer, del Consell.»

Article 45

Es modifica l’apartat tercer de l’article 10 Bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que passa a tindre la redacció següent:

«3.r) En el supòsit de transmissió d’una empresa individual agrícola a favor dels fills o adoptats o, quan no hi haja fills o adoptats, dels pares o adoptants del donant, la base imposable de l’impost es reduirà en el 99 per 100 del valor net dels elements patrimonials afectes a l’empresa transmesa, sempre que es complisquen, simultàniament, els requisits següents: 1) Que l’activitat no constituïsca la principal font de renda del donant; 2) Que el donant haja exercit aquesta activitat de manera habitual, personal i directa; 3) Que l’empresa, per aquesta via adquirida, es mantinga en el patrimoni de l’adquirent durant els cinc anys següents a la donació, llevat que aquell muira dins d’aquest termini.

Aquesta mateixa reducció s’aplicarà als nets, amb els mateixos requisits, sempre que el seu progenitor, que era fill del donant, haguera mort amb anterioritat al moment de la meritació.

En el cas que el donant estiga jubilat de l’activitat empresarial agrícola en el moment de la donació, aquesta activitat haurà d’haver-se exercit de manera habitual, personal i directa pel donatari. En aquest cas, la reducció s’aplicarà únicament al donatari que exercisca l’activitat i que complisca els altres requisits establits amb caràcter general. Si, en el moment de la jubilació, el donant ha complit els 65 anys, la reducció aplicable serà la general del 99 per 100, i serà del 90 per 100 si, en aquell moment, el donant té entre 60 i 64 anys complits.

En cas de no complir-se el requisit al qual es refereix l’epígraf 4 del primer paràgraf d’aquest apartat, haurà de pagar-se la part de l’impost que s’haguera deixat d’ingressar com a conseqüència de la reducció practicada, així com els seus interessos de demora.»

Article 46

S’introdueix un nou apartat, el seté, en l’article 10 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«7.é) En el supòsit de donacions de diners realitzades a favor de dones víctimes de violència de gènere amb la finalitat d’adquirir un habitatge habitual situat a la Comunitat Valenciana s’aplicarà una reducció sobre l’import donat del 95 per 100 sempre que es complisquen els requisits següents:

– La base màxima de la reducció no podrà superar els 60.000 euros per contribuent, siga en una donació o en donacions successives.

– Haurà d’adquirir-se l’habitatge en els 12 mesos següents a la donació. En cas d’haver-hi diverses donacions, el termini es computarà des de la data de la primera donació. La reducció no s’aplicarà a donacions de diners posteriors a la compra de l’habitatge, excepte en els supòsits d’adquisició amb preu ajornat o finançament alié, sempre que s’acredite que l’import dels diners donats s’ha destinat en el mateix termini d’un any al pagament del preu pendent o a la cancel·lació total o parcial del crèdit.

– El donatari no podrà ser titular d’un altre habitatge, llevat que siga la que compartia amb la persona agressora.

– La donació haurà de formalitzar-se en escriptura pública en la qual s’expresse la voluntat que els diners donats es destine a l’adquisició de l’habitatge o, si escau, al pagament del preu pendent o a la cancel·lació total o parcial del crèdit.

L’acreditació de la situació de violència de gènere es farà segons el que es disposa en Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Article 47

Es modifica el número 2 de l’apartat quart de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«2) En les adquisicions d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o monoparental, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu, el seu cònjuge, els descendents i els ascendents dels anteriors que convisquen amb ells, així com de les altres persones que van habitar l’habitatge, corresponent al període impositiu immediatament anterior, amb termini de presentació vençut en la data de la meritació, no excedisca, en conjunt, de 45.000 euros.

La família haurà de tindre el títol de família nombrosa o monoparental expedit per òrgan competent en matèria de serveis socials, en la data de meritació de l’impost. No obstant això, també podran aplicar aquest tipus reduït els contribuents que, reunint les condicions per a l’obtenció del títol de família nombrosa o monoparental a la data de meritació de l’impost, hagen presentat amb anterioritat a aquesta data una sol·licitud davant l’òrgan competent.»

Article 48

S’introdueix un nou número, el 5, en l’apartat quatre de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:

«5) En l’adquisició d’habitatges que hagen de constituir l’habitatge habitual de dones víctimes de violència de gènere, per la part que aquestes adquirisquen, sempre que la suma de la base liquidable general i de la base liquidable de l’estalvi de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del subjecte passiu no excedisca de 25.000 euros, en tributació individual, o de 40.000 euros, en tributació conjunta. L’acreditació de la situació de violència de gènere es farà segons el que es disposa en Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.»

Article 49

S’afig un nou apartat, el 4, en la disposició addicional novena de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«4. En els casos previstos en l’apartat c de l’article 6 de la Llei hipotecària, a l’efecte d’acreditar la presentació de documents serà suficient certificació acreditativa d’aquest aspecte emesa per l’Administració tributària de la Generalitat.»

Article 50

Es modifica la redacció de la disposició addicional desena de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que passa a tindre la redacció següent:

«1. Les administracions públiques que atorguen concessions administratives, dicten actes o facen negocis administratius, siga com siga la seua modalitat o denominació, pels quals, com a conseqüència de l’atorgament de facultats de gestió de serveis públics o de l’atribució de l’ús privatiu o de l’aprofitament especial de béns de domini o ús públic, s’origine un desplaçament patrimonial en favor de particulars, quan la totalitat o part del territori on radiquen, s’executen o es presten aquests siga la Comunitat Valenciana, estan obligades a posar en coneixement de l’Agència Tributària Valenciana aquestes concessions, actes o negocis atorgats.

2. Mitjançant ordre del conseller competent en matèria d’hisenda s’aprovarà el model, les dades, els terminis i el format en què les administracions públiques que atorguen concessions, actes o negocis administratius hagen de remetre a l’Agència Tributària Valenciana la informació exigible d’acord amb aquest article.»

Article 51

Es modifica la disposició addicional 16 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«L’aplicació de les deduccions en la quota i de les reduccions en la base imposable a les quals es refereixen les lletres e, k, l, m, n, ñ, o, p, q, r, s, v, w, x, y i z de l’apartat u de l’article quart; els números 1.r, 2.n, 6.é i 7.é de l’article deu bis i les lletres c i d de la disposició addicional 17 de la present llei queda condicionada al fet que el lliurament dels imports dineraris derivat de l’acte o negoci jurídic que done dret a l’aplicació d’aquelles es realitze mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes en entitats de crèdit.»

Article 52

S’introdueix la disposició addicional 17 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:

«Amb efectes des de l’1 de gener de 2020 els contribuents podran deduir-se de la quota íntegra autonòmica:

a) La quantitat que resulte d’aplicar el tipus mitjà de gravamen general autonòmic sobre la quantia de les quantitats procedents de les ajudes públiques concedides per la Generalitat en virtut del Decret llei 3/2020, de 10 d’abril, d’adopció de mesures urgents per a establir ajudes econòmiques en els treballadors i les treballadores afectats per un ERTO, i als quals han reduït la jornada laboral per conciliació familiar amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma per la crisi sanitària provocada per la Covid-19.

b) La quantitat que resulte d’aplicar el tipus mitjà de gravamen general autonòmic sobre la quantia de les quantitats procedents de les ajudes públiques concedides per la Generalitat en virtut de l’Ordre 5/2020, de 8 de juny, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, per la qual s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament de subvencions per a l’adquisició o electrificació de bicicletes urbanes i vehicles elèctrics de mobilitat personal.

c) El 20 % per als primers 150 euros i el 25 % del valor restant per a les donacions d’imports dineraris efectuades durant el període impositiu dirigides a finançar programes d’investigació, innovació i desenvolupament científic o tecnològic en el camp del tractament i prevenció de les infeccions produïdes per la Covid-19 que siguen efectuades en favor de les entitats següents:

a) L’Administració de la Generalitat Valenciana i les entitats instrumentals que en depenen.

b) Les entitats sense finalitat lucrativa a què fan referència els articles 2 i 3 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, sempre que el fi exclusiu o principal que perseguisquen siga la investigació, el desenvolupament científic o tecnològic, o la innovació, en el territori de la Comunitat Valenciana.

c) Les universitats públiques, els instituts públics d’investigació i els centres tecnològics situats a la Comunitat Valenciana.

d) El 20 % per als primers 150 euros i el 20 % per a l’import restant de les donacions efectuades durant el període impositiu, siga en metàl·lic o en espècie, per a contribuir al finançament de les despeses ocasionades per la crisi sanitària, d’acord amb l’article 4 del Decret llei 4/2020, de 17 d’abril, del Consell, de mesures extraordinàries de gestió economicofinancera per a fer front a la crisi produïda per la Covid-19.»

Article 53

Es modifiquen els articles vuité i nové de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de la resta de tributs cedits, que queden redactats com segueix:

Article vuité. Mínim exempt

La base imposable dels subjectes passius per obligació personal de l’impost que residisquen habitualment a la Comunitat Valenciana es redueix, en concepte de mínim exempt, en 500.000 euros.

No obstant això, per a contribuents amb discapacitat psíquica, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, i per a contribuents amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 per 100, l’import del mínim exempt s’eleva a 1.000.000 d’euros.

Article nové. Escala de l’impost

La base liquidable resultant de l’aplicació del que disposa l’article anterior es grava als tipus de l’escala següent:

Base liquidable

fins a euros Quota

euros Resta base liquidable

fins a euros Tipus aplicable

percentatge

0,00 0 167.129,45 0,25

167.129,45 417,82 167.123,43 0,37

334.252,88 1.036,18 334.246,87 0,62

668.499,75 3.108,51 668.499,76 1,12

1.336.999,51 10.595,71 1.336.999,50 1,62

2.673.999,01 32.255,10 2.673.999,02 2,12

5.347.998,03 88.943,88 5.347.998,03 2,62

10.695.996,06 229.061,43 D’ací en avant 3,5

Secció segona

Modificació del Decret llei 1/2020, de 27 de març, del Consell, de mesures urgents de suport econòmic i financer a les persones treballadores autònomes, de caràcter tributari i de simplificació administrativa, per a fer front a l’impacte de la Covid-19

Article 54

Amb efectes des del 30 de març de 2020, es modifica l’article 10 del Decret llei 1/2020, de 27 de març, del Consell, de mesures urgents de suport econòmic i financer a les persones treballadores autònomes, de caràcter tributari i de simplificació administrativa, per a fer front a l’impacte de la Covid-19, el contingut del qual passa a ser el següent:

«Es bonificarà en el 100 per cent de la quota íntegra del tribut sobre els jocs de sort, envit o atzar, en la modalitat d’explotació de màquines i aparells automàtics a què es refereix l’article 15.U de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, en la part que corresponga proporcionalment als dies transcorreguts des de l’entrada en vigor del Reial decret 463/2020, fins a la data de finalització de la vigència d’aquest estat d’alarma.

Serà requisit per a l’aplicació de la bonificació que es mantinga en explotació la màquina durant, almenys, els dos trimestres naturals posteriors a aquell en el qual va finalitzar l’estat d’alarma. Aquest requisit no serà aplicable a les màquines de tipus B o recreatives amb premi, destinades a ser instal·lades en locals d’hostaleria o similars, l’autorització d’explotació de les quals deixe d’estar vigent durant el període esmentat.»

Secció tercera

Modificació del règim fiscal aplicable a les estructures agràries de la Comunitat, previst en la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana

Article 55

Es modifica l’article 4, apartat 22, l’article 32, l’article 71, apartat 5, l’article 79, l’article 80, l’article 81, l’article 82, l’article 83 i la disposició addicional segona, de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 4. Definicions

A l’efecte d’aquesta llei, s’entén per:

[…]

22. Parcel·les amb vocació agrària: tots aquells terrenys que siguen susceptibles de tindre un aprofitament agrícola, forestal, ramader o mixt per les seues aptituds agronòmiques i que no tinguen la qualificació urbanística d’urbans, incloses les construccions de qualsevol naturalesa enclavades en aquests que siguen necessàries per al desenvolupament d’una explotació agrària.

Llevat que expressament s’establisca una altra cosa, a l’efecte del que es preveu en la llei s’equipararà a la transmissió total o parcial del ple domini de les parcel·les amb vocació agrària, la dels drets reals que recaiguen sobre aquestes.

[…]

Article 32. Bonificacions fiscals de les transmissions i arrendaments

1. Gaudiran d’una bonificació de la quota tributària del 99 % en l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats:

a) Les transmissions de parcel·les amb vocació agrària.

b) Els contractes pels quals es cedisca temporalment l’explotació o ús d’una o diverses parcel·les amb vocació agrària, o part d’elles, per al seu aprofitament agrícola, ramader o forestal a canvi d’un preu, renda o percentatge dels resultats.

2. L’aplicació dels anteriors beneficis fiscals quedarà condicionada al compliment dels requisits següents:

a) Que les transmissions o cessions es realitzen per mediació d’oficines gestores de la Xarxa de Terres i, a través dels mecanismes previstos en aquesta llei.

b) Que es mantinga l’activitat agrària o activitat complementària durant els cinc anys següents, excepte defunció de l’adquirent o arrendatari dins del termini esmentat, o excepte supòsits d’expropiació forçosa o concórreguen altres causes de força major degudament acreditades que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.

c) Que la transmissió es documente en escriptura pública, on es farà esment a l’incentiu aplicat.

d) Que si les finques transmeses estan inscrites en el Registre de la Propietat, s’hi faça constar la nota marginal d’afecció a què fa referència l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització d’explotacions agràries o normativa que la substituïsca.

3. En cas d’incompliment de les condicions relatives a la destinació de la parcel·la, el subjecte passiu haurà d’ingressar l’import del benefici gaudit i els interessos de demora.

Article 71. Procediment especial de reestructuració parcel·lària a través de permutes voluntàries

[…]

5. Les permutes autoritzades per aquest procediment no necessitaran permisos ni llicències de segregació o agregació i, quan no es troben exemptes per aplicació de la legislació sectorial de l’Estat, es beneficiaran d’una bonificació del 99 % en la modalitat de transmissions patrimonials oneroses de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

TÍTOL V

Beneficis fiscals

Article 79. Disposicions generals

1. En el marc de la normativa estatal sobre cessió de tributs a les comunitats autònomes, s’estableixen els incentius fiscals aplicables a les transmissions de domini i altres actes relatius a les parcel·les amb vocació agrària definides en els termes de l’article 4 d’aquesta llei.

2. Perquè pertoquen aquests beneficis es farà constar en l’escriptura pública d’adquisició l’incentiu aplicat, i en el Registre de la Propietat, si les finques transmeses hi estan inscrites, la nota marginal d’afecció a què fa referència l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització d’explotacions agràries o normativa que la substituïsca.

3. En cas d’incompliment del requisit de la destinació agrària de la parcel·la transmesa o si aquesta es transmetera per causes diferents dels supòsits emparats per la Llei, la persona beneficiària haurà d’ingressar l’import del benefici gaudit i els interessos de demora.»

Article 80. Reduccions de la base imposable en adquisicions per causa de mort

1. Amb el caràcter de reducció pròpia de la Comunitat, en els casos en els quals en la base imposable d’una adquisició per causa de mort que corresponga al cònjuge, descendents o adoptats, ascendents o adoptants i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona morta, estiguera inclòs el valor d’una explotació agrària o d’elements d’una explotació agrària, per a obtindre la base liquidable s’aplicarà en la imposable una reducció del 99 per 100 de l’esmentat valor, sempre que l’adquirent:

a) Tinga en el moment de la meritació la condició de persona agricultora professional segons la definició d’aquesta llei.

b) Mantinga en el seu patrimoni l’explotació agrària o afecte l’explotació els elements adquirits, durant els cinc anys següents a la defunció del causant, llevat que muira dins d’aquest termini o en cas d’expropiació forçosa d’aquests o concórreguen altres causes de força major degudament acreditades que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.

2. Amb el caràcter de reducció pròpia de la Comunitat, en els casos en els quals en la base imposable d’una adquisició per causa de mort que corresponga al cònjuge, descendents o adoptats, ascendents o adoptants i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona morta, estiga inclòs el valor d’una finca rústica, per a obtindre la base liquidable s’aplicarà en la imposable una reducció del 99 per 100 del valor esmentat, sempre que aquestes finques siguen transmeses en el termini d’un any, a una persona agricultora professional, segons la definició d’aquesta llei, i siga:

– bé titular d’una explotació agrària a la qual quedaran afectes les finques.

– o bé, sòcia d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o d’una agrupació registrada com IGC, i que l’entitat siga titular d’una explotació agrària a la qual quedaran afectes les finques.

També s’aplicarà aquesta mateixa reducció del 99 % en la base imposable, sempre que aquestes finques siguen transmeses en el termini d’un any a una agrupació registrada com IGC.

A aquest efecte, s’equipara la transmissió a la cessió per qualsevol títol que permeta a la part cessionària l’ampliació de la seua explotació agrària. També es tindrà dret a la reducció si les parcel·les estan ja cedides a la data de meritació i si aquesta cessió es manté en les condicions assenyalades anteriorment.

Les parcel·les transmeses hauran d’afectar-se a l’explotació agrària durant els cinc anys següents a la defunció del causant, llevat que dins del termini esmentat muira la persona adquirent o les parcel·les es vegen afectades per un expedient expropiatori o concórreguen altres causes de força major degudament acreditades que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.»

Article 81. Reduccions en la base imposable en adquisicions lucratives entre vius

Amb el caràcter de reducció pròpia de la Comunitat, en els casos en els quals en la base imposable d’una donació o un altre negoci jurídic a títol gratuït, entre vius, estiguera inclòs el valor d’una explotació agrària o de parcel·les amb vocació agrària, per a obtindre la base liquidable s’aplicarà una reducció del 99 per 100 del valor esmentat, sempre que concórreguen les condicions següents:

a) Que la persona donant tinga seixanta-cinc o més anys o estiga en situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta o gran invalidesa.

b) Que l’adquisició corresponga al cònjuge, persones descendents o adoptades i col·laterals, per consanguinitat fins al tercer grau inclusivament, de la persona donant.

c) Que en la data de la meritació les persones adquirents o els seus cònjuges tinguen la condició de persones agricultores professionals, segons la definició d’aquesta llei, i siguen:

– bé titulars d’una explotació agrària a la qual quedaran afectes els elements que s’adquireixen,

– o bé, sòcies d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o d’una agrupació registrada com IGC, i que l’entitat siga titular d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que s’adquireixen.

També s’aplicarà aquesta mateixa reducció del 99 % en la base imposable per a les transmissions, quan l’adquirent siga una agrupació registrada com IGC.

2. L’aplicació de la reducció quedarà condicionada al fet que la persona adquirent mantinga els elements adquirits afectes a l’explotació agrària durant els cinc anys següents a la meritació de l’impost, llevat que dins del termini esmentat muira la persona adquirent, es produïra l’expropiació forçosa dels elements adquirits o concórreguen altres causes de força major degudament acreditades que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.

Article 82. Transmissions i arrendaments de terrenys amb vocació agrària

1. S’estableix una bonificació en la quota del 99 % en les modalitats de transmissions patrimonials oneroses i actes jurídics documentats de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats per a les transmissions i arrendaments de parcel·les amb vocació agrària situades a la Comunitat Valenciana, quan els adquirents o arrendataris siguen persones agricultores professionals, segons la definició d’aquesta llei, i siguen:

– bé titulars d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que s’adquireixen o lloguen.

– o bé, sòcies d’una societat agrària de transformació, cooperativa, societat civil o d’una agrupació registrada com IGC, i que l’entitat siga titular d’una explotació agrària a la qual queden afectes els elements que s’adquireixen o lloguen.

També s’estableix la mateixa bonificació en la quota del 99 %, per a les transmissions i arrendaments de parcel·les amb vocació agrària situades a la Comunitat Valenciana, quan l’adquirent o arrendatari siga una agrupació registrada com IGC.

2. L’aplicació de la bonificació quedarà condicionada al manteniment de l’activitat agrària o activitat complementària durant els cinc anys següents, excepte defunció de l’adquirent o arrendatari dins del termini esmentat, o llevat de supòsits d’expropiació forçosa o concórreguen altres causes de força major degudament acreditades que impossibiliten l’exercici d’una activitat agrària o complementària.»

Article 83. Agrupacions de parcel·les amb vocació agrària

A les agrupacions de parcel·les amb vocació agrària se’ls aplicarà una bonificació del 99 % en la quota gradual de la modalitat actes jurídics documentats de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Disposició addicional segona. Beneficis fiscals

Amb caràcter de reducció autonòmica de millora de la normativa estatal, quan en la transmissió a títol onerós d’una parcel·la amb vocació agrària li siga aplicable alguna de les reduccions previstes en la Llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries, serà aplicable una reducció del 99 % del seu valor.»

TÍTOL II

Mesures administratives

CAPÍTOL I

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Presidència de la Generalitat

Secció primera

Mancomunitats

Article 56

Es modifiquen l’apartat 3 de l’article 2, els apartats 1, 2 i 3 de l’article 12, les lletres a i b de l’apartat 4 de l’article 20, l’apartat 2 de l’article 22 i l’apartat 2 de l’article 24 i s’addiciona una disposició transitòria segona, en la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 2. Concepte i naturalesa jurídica de les mancomunitats

[…]

3. Les mancomunitats de la Comunitat Valenciana podran sol·licitar ser qualificades d’àmbit comarcal, sempre que el seu àmbit territorial s’inscriga dins d’una de les demarcacions territorials contingudes en l’annex d’aquesta llei, o la que determine la legislació sobre delimitació comarcal, si escau, que les regule, i complisquen la resta de requisits i procediments previstos, i excepte la previsió excepcional de l’apartat 1 de l’article 12 d’aquesta llei.»

«Article 12. Qualificació com a mancomunitat d’àmbit comarcal

1. Les mancomunitats de municipis de la Comunitat Valenciana que se circumscriguen a una de les demarcacions territorials i que complisquen els requisits que preveu aquesta llei, les normes que es dicten per a desplegar-la i la resta de la normativa que siga aplicable, les podrà qualificar a iniciativa seua de mancomunitats d’àmbit comarcal el departament del Consell amb competències en matèria d’administració local. Les demarcacions territorials són les incloses en l’annex d’aquesta llei, o les que determine la legislació sobre delimitació comarcal, si escau.

Excepcionalment, amb la instrucció prèvia d’un expedient en el qual es justifiquen raons de continuïtat geogràfica i eficiència en la gestió de serveis, el departament competent en matèria de règim local podrà autoritzar l’adhesió a mancomunitats d’àmbit comarcal a municipis pertanyents a una altra demarcació territorial de la corresponent a aquesta mancomunitat, sense que cap municipi puga pertànyer simultàniament a més d’una mancomunitat d’àmbit comarcal.

2. Per a obtindre la qualificació d’àmbit comarcal i per a conservar la qualificació com a tal, les mancomunitats hauran de complir els requisits següents:

a) Determinar expressament en els seus estatuts que assumeixen entre les seues finalitats la gestió mancomunada d’execució d’obres i prestació de serveis comuns adequats per als interessos supramunicipals del seu territori i el foment del seu desenvolupament local.

b) Posseir plantilla de personal propi al servei de la mancomunitat, amb dedicació plena a aquesta, i els corresponents llocs reservats a personal funcionari d’habilitació nacional, d’acord amb el que s’estableix en l’article 32 d’aquesta llei.

c) Incloure totes les entitats locals sol·licitants dins d’una mateixa demarcació territorial, excepte en el supòsit excepcional previst en l’apartat anterior, i els municipis mancomunats hauran de ser, almenys, la meitat més un dels municipis pertanyents a aquesta demarcació territorial.

[…]

3. A les mancomunitats d’àmbit comarcal, referides sempre a una determinada demarcació territorial, només podran incorporar-se municipis el territori dels quals es trobe en aquesta mateixa demarcació territorial, excepte en el supòsit excepcional previst en l’apartat 1 d’aquest article.»

«Article 20. Membres dels òrgans col·legiats

[…]

4. Especialitats de la representació en les mancomunitats d’àmbit comarcal:

a) Cadascun dels municipis i entitats locals menors integrants d’una mancomunitat d’àmbit comarcal estarà representat en el ple d’aquesta per l’alcalde o alcaldessa juntament amb els corresponents representants addicionals, si escau, elegits en atenció a la població del municipi.

b) El nombre de representants addicionals elegits en atenció a la població que correspondrà a cada entitat local s’assignarà segons l’escala següent de trams d’habitants:

– Fins a 5.000: 1.

– De 5.001 a 15.000: 2.

– De 15.001 a 30.000: 3.

– A partir de 30.001 habitants, per cada tram addicional de 20.000 habitants: 1 representant més.»

[…]

«Article 22. Constitució després de les eleccions

[…]

2. Després de cada procés electoral municipal i una vegada que els ajuntaments hagen comunicat a la mancomunitat la seua representació en aquesta, la presidència en funcions convocarà la sessió plenària per a la constitució i l’elecció dels òrgans de govern, tot això, de conformitat amb el que estableixen els estatuts. Aquesta sessió tindrà lloc dins dels tres mesos següents a la constitució dels ajuntaments. Si no es convoca dins del termini assenyalat, quedarà automàticament convocada a les dotze hores del primer dissabte posterior a l’últim dia hàbil de l’esmentat termini, en el lloc on habitualment se celebren les sessions constitutives.»

«Article 24. Junta de govern

[…]

2. Els estatuts aprovats per la mancomunitat garantiran la presidència de la junta de govern per la presidenta o president de la mancomunitat.

Disposició transitòria primera. […]

Disposició transitòria segona. Règim transitori dels llocs reservats personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional, en les mancomunitats d’àmbit comarcal.

Des de la data d’obtenció de la qualificació de mancomunitat d’àmbit comarcal, aquestes mancomunitats disposaran d’un termini de dos anys en què podran ser eximides de l’obligació de mantindre els llocs reservats a personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional.»

Secció segona

Publicitat institucional

Article 57

Es modifiquen la lletra g de l’apartat 1 de l’article 2, l’apartat 1 de l’article 9 i l’article 11 de la Llei 12/2018, de 24 de maig, de la Generalitat, de publicitat institucional per a l’interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques, que queden redactats com segueix:

«Article 2. Definicions

1. És publicitat institucional la promoguda per les administracions i realitzada per a:

[…]

g) Difondre els processos electorals.

[…]

Article 9. Contractació

1. Els contractes relatius a la publicitat institucional es regeixen per la legislació de contractes del sector públic, i s’adjudicaran mitjançant qualsevol dels procediments i d’acord amb els principis previstos en aquesta, i per la resta de disposicions que els siguen aplicables.

2. Queda prohibit el pagament en paradisos fiscals i la contractació d’empreses que en facen ús.»

Article 11. Període electoral

1. La realització de publicitat institucional en el període electoral s’ajustarà al que disposa la legislació electoral.

2. Amb l’objectiu de no influir en la intenció de vot de la ciutadania, la publicitat objecte d’aquesta llei no pot dur-se a terme en el període comprés entre el dia en què es publica en el DOGV el decret del president de dissolució de les Corts i convocatòria de les eleccions autonòmiques i el dia en què se celebren.

3. El que es disposa en el punt 2 no és aplicable a les activitats publicitàries relacionades amb la difusió del procés electoral, ni les que afecten l’activitat ordinària de l’administració d’acord amb el que s’estableix en la normativa electoral, ni a les activitats publicitàries imprescindibles per a anunciar mesures de prevenció de risc, d’ordre o de seguretat públics o d’evitació o reparació de danys que afecten les persones, la seua salut o els seus béns, i el medi natural.

4. En les campanyes institucionals per a informar sobre les eleccions autonòmiques, no poden utilitzar-se eslògans, simbologia o elements publicitaris clarament identificables amb un partit polític, federacions de partits polítics, coalicions i agrupacions d’electors. El que es disposa en aquest apartat també serà aplicable en el cas que la Generalitat realitze una campanya institucional per a informar sobre les eleccions municipals o a ens locals supramunicipals.

Així mateix, les entitats polítiques concurrents a les eleccions tampoc poden utilitzar durant la campanya electoral eslògans, simbologia o elements publicitaris identificables amb les campanyes institucionals.

5. El que es disposa en el punt 2 no és aplicable a l’article 2.1.m d’aquesta llei.»

Secció tercera

Administració local

Article 58

Es modifica l’article 85 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la forma següent:

Article 85. Recursos econòmics de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana

La hisenda de les entitats metropolitanes de la Comunitat Valenciana estarà integrada pels següents ingressos:

1. Els procedents del seu patrimoni i altres de dret privat.

2. Taxes, contribucions especials i preus públics, de conformitat amb el que es preveu en la normativa d’hisendes locals

3. Prestacions patrimonials públiques de caràcter no tributari. En el cas dels serveis públics subjectes a tarifes aquestes hauran de diferenciar entre quotes fixes, que aniran destinades a garantir la correcta implantació de les infraestructures i aquells costos que romanen invariables, i les quotes variables, que respondran a l’ús o la freqüentació del servei públic.

4. Aportacions dels municipis integrats en l’entitat, que seran fixades per l’assemblea d’acord amb els criteris assenyalats en aquest títol.

5. Participació, en el seu cas, en tributs de l’Estat i de la comunitat autònoma.

6. Transferències de la Generalitat, així com altres subvencions i ingressos de dret públic.

7. El producte de les operacions de crèdit.

8. El producte de les multes i sancions, en l’àmbit de les seues competències.

9. Els recursos contemplats per al finançament de les àrees metropolitanes en la Llei reguladora de les hisendes locals, sense perjudici que el recàrrec sobre l’impost de béns immobles previst en la citada llei no puga excedir del tipus màxim permès, encara que coexistisca més d’un ens metropolità en la mateixa demarcació territorial.

10. Qualsevol altre recurs que li corresponga d’acord amb la legislació de règim local.

Article 59

Es modifica l’apartat 3 de l’epígraf u de la disposició addicional única de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la forma següent:

3. L’organització, el funcionament i el règim econòmic de l’entitat metropolitana són els previstos en aquesta llei. Les infraestructures afectes directa o indirectament als serveis públics de competència d’aquesta entitat metropolitana, no quedaran subjectes a taxes, preus o cànons que els ens locals puguen imposar per raó de la seua titularitat, ús, afeccions, activitat o rendiment. Tampoc no quedaran subjectes a subsidis, pagaments o compensacions per cap externalitat, sense perjudici de les indemnitzacions que les lleis sectorials pogueren establir.

CAPÍTOL II

Modificacions legislatives en matèries competència de la vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció primera

Serveis socials inclusius

Article 60

Es modifica l’article 7, apartats 1 i 2, l’article 36, apartat 1, lletra v, l’article 62, l’article 87, apartat 2, lletra g, l’article 138, lletra n, l’article 139, lletra k i s’afig la lletra v, l’article 147, apartats 2, 3 i 4, la disposició transitòria primera, apartat 3 i s’afigen dos nous apartats 4 i 5, i es modifica la disposició transitòria cinquena, apartat 2, i la disposició addicional setena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 7. Reserva de denominació i símbol distintiu

1. Queda reservada a les administracions públiques de la Comunitat Valenciana i a les entitats que conformen el seu sector públic instrumental la denominació Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. En funció de la seua vinculació jurídica amb el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, les entitats d’iniciativa privada que en formen part identificaran la pertinença del servei o centre de què es tracte, seguit de l’expressió «col·laborador del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials». Per a això, s’arbitrarà el procediment i els logotips autoritzats per a consolidar la seua imatge i propiciar el coneixement de la seua existència.

2. Les empreses i entitats d’iniciativa privada que tinguen una vinculació administrativa o contractual amb centres i serveis de titularitat de la Generalitat, identificaran la inclusió del centre o del servei prestat en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, tal com es preceptua en la normativa de desplegament d’ordenació del sistema públic valencià de serveis socials.

Article 36. Prestacions professionals

1. El Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials inclou les prestacions professionals garantides següents:

[…]

v) Atenció primerenca.

Intervenció i prevenció que pretén atendre tan prompte com siga possible les necessitats transitòries o permanents de la població infantil de 0 a 6 anys amb trastorns del desenvolupament, discapacitat o diversitat funcional, sempre que no estiguen atesos amb altres recursos socials, sanitaris o no es dispose dels recursos necessaris en el centre escolar. Aquesta prestació ambulatòria ha de ser garantida i gratuïta.

[…]

Article 62. Falta d’autorització o declaració responsable

Sense l’autorització d’un centre de serveis socials o sense la presentació de la declaració responsable d’un servei, cap centre o servei podrà entrar en funcionament, i s’acordarà el tancament oportú del centre i el cessament de l’activitat del servei, així com sancionar-se la conducta contrària, segons es determina en el títol VIII d’aquesta llei.

Article 87. Concepte, règim general i principis de l’acció concertada

[…]

2. Les administracions públiques valencianes ajustaran la seua acció concertada amb tercers per a la prestació de serveis socials, als principis següents:

[…]

g) Eficiència pressupostària, fixant contraprestacions econòmiques a percebre per les entitats concertades d’acord amb les tarifes màximes o mòduls que s’establisquen, que cobriran, com a màxim, els costos variables, fixos i permanents de prestació del servei, sense incloure benefici industrial. Les convocatòries dels acords d’acció concertada, així com els documents de formalització hauran de preveure mecanismes per a garantir l’equilibri entre la compensació i les despeses finançables, i poder corregir els desequilibris que es produïsquen amb una periodicitat no superior a dos anys. L’entitat concertada tindrà l’obligació de reembossar qualsevol compensació excessiva rebuda. El càlcul de la compensació es determinarà mitjançant les memòries econòmiques que presente l’entitat com a justificació de l’acord de concert.

[…]

Article 138. Infraccions lleus

Són infraccions lleus les següents:

[…]

n) Incomplir els requisits, condicions o obligacions exigits per a accedir a l’acció concertada i a les subvencions, així com els continguts dels plecs de prescripcions tècniques i clàusules administratives dels contractes.

Article 139. Infraccions greus

Són infraccions greus les següents:

[…]

k) No disposar o no aplicar el reglament de règim interior, no tindre subscrit el contracte assistencial amb la persona usuària o incomplir els seus pactes, o que aquest no s’ajuste a la normativa. No disposar, incomplir o no aplicar els protocols i els programes exigibles per a cada tipus de servei.

[…]

v) Ometre o no prestar l’atenció sanitària i farmacèutica adequades, de manera que s’incomplisquen els procediments i protocols normalitzats, i l’adequada pràctica clínica, que inclou la inadequada administració dels tractaments prescrits o l’ús de mesures de contenció no homologades o no prescrites pel personal facultatiu.

Article 147. Procediment sancionador

[…]

2. El procediment sancionador s’iniciarà mitjançant un acord motivat de la persona titular de l’òrgan que tinga la competència per a l’autorització del centre o servei a través de les vies següents: per iniciativa pròpia, com a conseqüència d’ordre superior; per denúncia, a petició raonada d’altres òrgans administratius; o en virtut de les actuacions prèvies practicades.

3. Per a la incoació de l’expedient sancionador, la persona titular de l’òrgan que tinga la competència per a l’autorització del centre o servei nomenarà instructor o instructora un funcionari o funcionària del departament en funció de la matèria que es tracte. Amb la finalitat de preservar la imparcialitat del procediment sancionador i dotar d’una major garantia al presumpte infractor o infractora, en cap cas podran actuar com a instructors o instructores de l’expedient aquelles persones que tinguen atribuïdes funcions d’investigació, esbrinament i inspecció, i les actuacions de les quals hagen servit de base per a la iniciació del procediment.

4. La resolució de l’expedient sancionador, així com la imposició de sancions, si escau, correspondrà a la persona titular de l’òrgan que tinga la competència per a l’autorització del centre o servei. Quan la sanció s’impose per haver comés una falta molt greu, la resolució correspondrà dictar-la a la persona titular de l’òrgan superior de la conselleria competent en matèria de serveis socials.

[…]

Disposició transitòria primera. Transferència d’infraestructures, equipaments, personal i contractes d’atenció primària i d’atenció secundària entre administracions públiques

[…]

3. En el cas de les infraestructures i equipaments esmentats en l’apartat primer de titularitat de les diputacions provincials, el procés de transferència en la Generalitat Valenciana es coordinarà en les meses tècniques de cooperació social de la Generalitat Valenciana amb cadascuna de les diputacions. Aquest procés de transferències es produirà progressivament i, en tot cas, haurà d’estar finalitzat abans del 31 de desembre de 2022.

4. En el cas de traspassos de les persones empleades públiques adscrites a les competències i serveis públics objecte de transferència se sotmetran al règim establit en la legislació vigent en matèria de funció pública valenciana.

5. En la subrogació dels contractes subscrits per les entitats locals per a la gestió de serveis socials incursos en traspassos de serveis en la Generalitat Valenciana, es tindran en compte les previsions següents:

a) Els contractes administratius per a la prestació de serveis socials que, havent sigut subscrits per entitats locals, siguen afectats pel traspàs de serveis en matèria de serveis socials previst en aquesta llei, seran subrogats per la Generalitat en els drets i obligacions de l’Administració local en relació amb aquests.

b) Per a la prestació dels serveis afectats, la Generalitat podrà optar per gestionar-los directament, resolent prèviament el contracte vigent, o bé mantindre la continuïtat del contracte existent amb l’adaptació prèvia de les clàusules contractuals que siguen necessàries.

c) Tant la resolució com la modificació dels contractes administratius afectats hauran d’ajustar-se al que s’estableix en els seus plecs així com en la normativa que siga aplicable en cada contracte.

d) Les responsabilitats que puguen derivar-se per a la Generalitat de les reclamacions que deriven d’aquests contractes de gestió de servei públic i que siguen imputables a les entitats locals, seran per compte d’aquestes, de conformitat amb la normativa aplicable.

Disposició transitòria cinquena. Finançament de les prestacions

[…]

2. Per al finançament de les prestacions d’atenció primària, no integrades en l’apartat anterior que seran com a mínim les prestacions de prevenció, ajuda a domicili de caràcter social, intervenció i participació comunitària, promoció de l’animació comunitària i de la participació i les prestacions econòmiques destinades a cobrir les necessitats bàsiques i pal·liar les situacions d’urgència social i desprotecció, així com promoure l’autonomia personal, en els primers cinc exercicis a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, cada administració pública de la Comunitat Valenciana finançarà un percentatge del cost total de les prestacions, d’acord amb la distribució següent i de conformitat amb el que es disposa en la disposició final segona:

[…]

Disposició addicional setena. Delegació de competències en les entitats locals en matèria de serveis socials de titularitat de la Generalitat

1. La Generalitat podrà delegar, de conformitat amb la normativa de règim local, com també amb la normativa d’àmbit estatal i autonòmic que siga aplicable, els serveis d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria i d’allotjament alternatiu de l’atenció primària de caràcter específic regulats en els apartats d, e i f de l’article 18.2 d’aquesta llei, en les entitats locals en el territori de les quals estiguen situades o s’hagen de situar.

2. Aquesta delegació requerirà acceptació per part de l’entitat local interessada i s’acompanyarà dels recursos econòmics suficients perquè siga efectiva, de conformitat amb el que es disposa en la normativa sobre règim local vigent.

3. La delegació es realitzarà per la totalitat de les places autoritzades o per la totalitat de la capacitat d’actuació del servei. Aquesta delegació no afectarà la capacitat d’ordenació, planificació, disseny dels criteris generals de funcionament i assignació de places que resideixen en la Generalitat d’acord amb l’article 28 d’aquesta llei.»

Article 61

S’afig una nova disposició transitòria a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:

Disposició transitòria desena. Centres de serveis socials de l’espai sociosanitari

Tindran el caràcter de sociosanitaris els centres de serveis socials orientats a donar resposta a situacions de necessitat complexa que requereixen intervenció de naturalesa mixta, social i sanitària, de manera simultània, o també seqüencial, en tot cas, complementària i estretament articulada.

Fins que es produïsca el desenvolupament reglamentari del decret de tipologies de centres i serveis del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, tindran aquesta consideració els centres residencials i d’atenció diürna o nocturna dirigits a les persones majors, persones amb diversitat funcional i persones amb malaltia mental.

Secció segona

Persones amb discapacitat

Article 62

Es modifiquen l’article 32 i el títol de l’article 37 i el seu apartat 2 de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les persones amb discapacitat, que queden redactats com segueix:

«Article 32. Atenció domiciliària i serveis de suport personal

Quan la situació individual o familiar de la persona amb discapacitat siga d’especial necessitat, les entitats locals de la Comunitat Valenciana efectuaran prestacions personalitzades assistencials gratuïtes de caràcter domèstic, psicològic, de mediació per a garantia de l’autodeterminació, rehabilitador, social, educatiu i laboral que estant dirigides a facilitar la permanència de la persona en el seu nucli familiar o convivencial, servisquen de suport a les persones amb discapacitat, famílies o persones encarregades de la seua cura.

Aquests serveis de suport personal s’articularan en un programa o servei d’intervenció per al manteniment de les persones amb diversitat funcional i amb problemes de salut mental en el seu domicili o entorn social, en coordinació amb el sistema sanitari i els equips professionals de serveis socials d’atenció primària de caràcter bàsic, per a valorar les necessitats i la provisió dels serveis.

Article 37. Centres d’atenció diürna o ambulatòria

[…]

2. D’acord amb la seua finalitat concreta, els centres d’atenció diürna o ambulatòria podran ser:

a) Centres d’atenció primerenca: són recursos destinats a la prevenció i intervenció en xiquets i xiquetes amb alteracions o trastorns de desenvolupament o risc de patir-los per causes d’origen prenatal, perinatal o postnatal, amb edats compreses entre els 0 a 6 anys, sempre que no estiguen atesos amb altres recursos socials, sanitaris o educatius.

L’atenció global que brinden aquests centres es troba encaminada a potenciar i desenvolupar al màxim les seues capacitats, mitjançant programes sistemàtics i seqüenciats que abasten totes les àrees del desenvolupament infantil. La seua actuació es coordinarà amb el sistema sanitari i educatiu.

[…]».

Secció tercera

Persones immigrants

Article 63

Es modifica l’article 15 de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d’integració de les persones immigrants a la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

«Article 15. Oficines Pangea d’atenció a persones migrants

1. Les oficines Pangea d’atenció a persones migrants són oficines de l’Administració local d’informació, mediació, assessorament i orientació a les persones migrants sobre els recursos de l’Administració i de les entitats, com també de desenvolupament de projectes d’interculturalitat.

2. La Xarxa Pangea és un instrument de coordinació de les polítiques d’atenció a les persones migrants amb els ens locals de la Comunitat Valenciana que disposen d’oficines.

3. La Generalitat, en col·laboració amb les entitats locals, fomentarà la creació d’oficines Pangea, i determinarà els serveis mínims que aquestes han de cobrir.

4. Les oficines Pangea podran ser creades i finançades per la Generalitat i les entitats locals mitjançant contracte-programa de caràcter pluriennal. Reglamentàriament es desenvoluparà l’organització i funcionament de les oficines esmentades, com també de la Xarxa Pangea.»

Secció quarta

Igualtat de les persones LGTBI

Article 64

Es modifica l’apartat 5 de l’article 8 i la disposició final segona de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d’igualtat de les persones LGTBI, que queda redactat com segueix:

Article 8. Reconeixement i suport institucional

[…]

5. La Generalitat, en col·laboració i coordinació amb les diferents administracions, ha d’oferir als municipis assessorament perquè puguen elaborar i portar endavant els seus plans locals LGTBI i ha de proposar els recursos tècnics per a dur a terme, coordinadament, activitats, campanyes de sensibilització i totes les accions que resulten necessàries per a erradicar les situacions de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar, incloses les denúncies en les forces i cossos de seguretat i davant l’òrgan administratiu que corresponga. Aquesta col·laboració s’ha de realitzar a través dels contractes programa indicats en l’article 110 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. Al mateix temps, s’ha d’establir reglamentàriament un sistema d’ajudes econòmiques per a donar suport a aquelles iniciatives.

Disposició final segona. Modificació de l’article 35 de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana, i establiment de termini de compliment amb una disposició transitòria.

Es modifica l’article 35 de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana, amb la incorporació d’un punt 5 i s’afegeix una nova disposició transitòria amb el contingut següent:

35.5. La policia local de municipis de més de 50.000 habitants disposarà d’un grup especialitzat en la prevenció dels delictes d’odi.

Nova disposició transitòria

Els grups policials als quals fa referència l’article 35.5 d’aquesta llei hauran d’estar creats abans de l’1 de gener de 2023 i es constituiran en el marc de la col·laboració amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Secció cinquena

Procediments d’emergència ciutadana

Article 65

S’afig un apartat 1 bis i un apartat 4 en l’article 3 i s’afig un punt 4 en l’annex de la Llei 9/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, de regulació dels procediments d’emergència ciutadana en l’Administració de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 3. Tramitació d’urgència del procediment

1. Els procediments declarats d’emergència ciutadana per raons d’interés públic establits en aquesta llei es tramitaran amb caràcter d’urgència. A aquest efecte s’entenen reduïts a la meitat els terminis màxims establits per a resoldre i notificar el procediment corresponent, excepte per a la presentació de sol·licituds i recursos.

1 bis. En el cas dels procediments declarats d’emergència subjectes a la legislació de contractació del sector públic de l’Estat, es tramitaran seguint el procediment urgent previst en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

[…]

4. En el cas dels contractes d’obres de procediments inclosos en l’annex d’aquesta llei podran licitar-se conjuntament amb la redacció del seu projecte d’execució quan ja hi haja almenys un projecte bàsic elaborat i quan concórreguen circumstàncies d’interés públic de caràcter tècnic i/o social.»

«ANNEX. PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS DECLARATS D’EMERGÈNCIA CIUTADANA

[…]

Punt 4

a) Contractes de serveis de gestió integral i contractes de serveis específics com ara bugaderia, transport, neteja i altres vinculats al normal desenvolupament de l’atenció social en centres del sistema públic valencià de serveis socials.

b) Contractes d’obres de construcció, ampliació, reforma i millora de centres del sistema públic valencià de serveis socials licitats per la Generalitat o qualsevol altra administració pública sempre que compte amb finançament de la Generalitat.

c) Contractes de serveis vinculats a la redacció de projectes, estudis de seguretat, direccions d’obra i altres serveis professionals relacionats amb l’execució d’obres en l’àmbit dels serveis socials.»

Article 66

Cal modificar l’article 59, punt 4 de l’annex de la Llei 9/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, de regulació dels procediments d’emergència ciutadana en l’administració de la Comunitat Valenciana

On diu:

b) Contractes d’obres de construcció, ampliació, reforma i millora de centres del sistema públic valencià de serveis socials licitats per la Generalitat o qualsevol altra administració pública sempre que compte amb finançament de la Generalitat,

Ha de dir:

b) Contractes d’obres de construcció, ampliació, reforma i millora de centres del sistema públic valencià de serveis socials licitats per la Generalitat o qualsevol altra administració pública, sempre que compten amb finançament de la Generalitat o alguna diputació provincial.

Secció sisena

Renda valenciana d’inclusió

Article 67

Es modifica l’article 17 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat com segueix:

«Article 17. Complements de la prestació econòmica

1. En els termes que s’establisquen reglamentàriament, l’import a percebre en concepte de prestació econòmica de renda valenciana d’inclusió es podrà incrementar fins al 25 % del seu import reconegut per a aquestes prestacions, per a sufragar les despeses derivades del lloguer o del pagament de quota hipotecària de l’habitatge habitual de la persona titular de l’habitatge i per a garantir el seu accés als subministraments energètics bàsics, sempre que cap persona beneficiària reba cap quantia pel mateix concepte procedent de qualsevol administració.

Respecte de les rendes complementàries d’ingressos, l’increment abans referit per aquests conceptes es determinarà reglamentàriament, amb la voluntat de fer compatible aquest increment amb altres ajudes que puguen rebre d’altres administracions per aquests conceptes i d’arribar a increments de la quantia total rebuda d’un 25 %.

2. Per a unitats de convivència conformades per més de sis persones, l’import reconegut de la prestació econòmica de renda valenciana d’inclusió, s’incrementarà en 60 euros per cada persona membre addicional.

3. En el cas de les persones prostituïdes, víctimes d’explotació sexual o de tràfic d’éssers humans que es comprometen a un itinerari d’inclusió social que incloga eixir de la situació de prostitució, l’import reconegut mensual de la prestació econòmica de la modalitat de renda de garantia d’inclusió social s’incrementarà en 320 euros.»

Article 68

Es modifica el punt 2 de la disposició transitòria sisena de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat com segueix:

Disposició transitòria sisena. Règim transitori per a les persones destinatàries de la renda valenciana d’inclusió

2. Sense perjudici de l’anterior, s’estableix un règim transitori per a totes les persones destinatàries de la renda valenciana d’inclusió que reunisquen els requisits per a l’accés a la prestació de l’ingrés mínim vital regulat pel Reial Decret llei 20/2020, de 29 de maig, perquè aporten una justificació de la sol·licitud de l’ingrés mínim vital davant la direcció general competent en matèria de renda valenciana d’inclusió amb anterioritat al 31 de maig de 2021.

En el cas de no aportar-se aquest justificant i en virtut del que disposa l’article 11.2.c respecte a l’obligació de «reclamar, durant tot el període de duració de la prestació, qualsevol dret econòmic, inclòs l’ingrés mínim vital o qualsevol altra prestació de garantia d’ingressos mínims de caràcter estatal que puga substituir-la, que li puga correspondre a qualsevol persona membre de la unitat de convivència per qualsevol títol i exercir les accions corresponents per a fer-ho efectiu», es procedirà a la suspensió de la renda valenciana d’inclusió amb data 30 de juny de 2021.

Article 69

Es modifica l’apartat c de l’article 42 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat com segueix:

Article 42. Procediment d’urgència

c) En els supòsits en què l’extinció o la modificació del dret a la renda valenciana d’inclusió implique, segons el parer de l’equip professional dels serveis socials d’atenció primària de referencia, perjudici manifest a la resta de persones integrants de la unitat de convivència, amb especial atenció a aquelles unitats de convivència amb persones menors d’edat o persones amb discapacitat o en situació de dependència.

Article 70

Es modifica la disposició final segona de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactada com segueix:

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor als quatre mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. No obstant això, les previsions relatives a la modalitat de renda complementària d’ingressos per prestacions tindran efectes a partir de l’any de l’entrada en vigor de la llei, i les relatives a la modalitat de renda complementària d’ingressos del treball, als quatre anys de l’entrada en vigor de la llei i, en tot cas, sis mesos després de l’entrada en vigor del reglament estatal que desenvolupe la nova prestació de l’ingrés mínim vital.

Fins que no s’haja implementat la modalitat de renda complementària d’ingressos del treball de la renda valenciana d’inclusió no s’aplicaran, amb caràcter retroactiu al moment d’entrada en vigor de la norma, els articles 11.2.1.r.f i 35 de la present llei

Secció setena

Violència sobre la dona

Article 71

S’afegeixen dos nous articles, el 53 bis i el 55 bis, com també una nova disposició addicional, a la Llei 7/2012, de 23 de novembre, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 53 bis

Almenys els cossos policials de municipis de més de 20.000 habitants disposaran d’un grup especialitzat en matèria de violència de gènere i agressions sexuals.

Article 55 bis. Fons d’emergències. Ajudes per defunció

Les persones detallades en l’article 16 com a possibles beneficiàries de la indemnització per causa de mort poden sol·licitar una ajuda per a sufragar les despeses derivades de trasllat o repatriació, inhumació o incineració de les dones i els seus fills que muiren a conseqüència de la violència de gènere.

Nova disposició addicional. Modificació de l’article 35 de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana i establiment de termini de compliment amb una disposició transitòria.

Es modifica l’article 35 de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana, amb la incorporació d’un punt 6 i s’afegeix una nova disposició transitòria amb el contingut següent:

6. La policia local de municipis de més de 20.000 habitants disposaran d’un grup especialitzat en l’atenció a dones víctimes de violència de gènere i agressions sexuals.

Nova disposició transitòria

Els grups policials als quals fa referència l’article 35.6 d’aquesta llei hauran d’estar creats abans de l’1 de gener de 2023 i es constituiran en el marc de la col·laboració amb els cossos i forces de seguretat d’Estat.

Article 72

S’afig una disposició addicional tercera a la Llei 7/2012, de 23 de novembre, integral contra la violència sobre la dona a l’àmbit de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional tercera. Títols de transport

La Generalitat, mitjançant el departament competent en matèria de transport, autoritats de transport i els operadors integrants del sector públic instrumental de la Generalitat, desenvoluparà les mesures necessàries per a garantir que les víctimes de la violència sobre la dona recollides a aquesta llei disposen de títols de transport personalitzats gratuïts o, si és el cas, bonificats, o descomptes que garanteixen aquesta gratuïtat en els termes que es regulen; es requereix per a la seua expedició que els mitjans de proves previstes en l’article 9 de la present llei justificatius del dret a la gratuïtat siguen acreditats per un organisme públic competent en matèria de violència sobre la dona.

Secció huitena

Joventut

Article 73

Es modifica l’article 1 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, polítiques integrals de joventut, que queda redactat com segueix:

Article 1. Objecte

1. L’objecte d’aquesta llei és establir un marc normatiu que coordine les polítiques de joventut, construint la Xarxa Jove, el sistema públic valencià de serveis a la joventut, donat el seu caràcter d’interès general per a la Comunitat Valenciana, i que regule els drets i la corresponsabilitat de les persones joves, amb la finalitat de garantir que puguen definir i construir el seu projecte vital individual i col·lectiu com a membres de la comunitat, fomentant la participació activa en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural.

2. La Xarxa Jove, el sistema públic valencià de serveis a la joventut, té caràcter de servei públic essencial, perquè se’n deriven prestacions indispensables per a satisfer les necessitats bàsiques personals i millorar les condicions de la qualitat de vida de la joventut.

Article 74

Es modifica l’article 35 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, que queda redactat com segueix:

Article 35. Competències dels ajuntaments

1. Els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, d’acord amb el que disposa la normativa bàsica de règim local i l’autonòmica que puga desenvolupar-la, i dins de les seues possibilitats, i com a part de la Xarxa Jove, tenen atribuïdes, als efectes del que estableix aquesta llei, les competències següents:

[…]

Article 75

Es modifica l’article 17 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, que queda redactat com segueix:

Article 17. Entitats juvenils

A l’efecte d’aquesta llei, són entitats juvenils:

1. Les associacions juvenils i les seues federacions, confederacions i unions.

2. Les associacions d’alumnat universitari i no universitari, i les seues federacions, confederacions i unions les persones associades de les quals siguen joves.

3. Les seccions, àrees, departaments i organitzacions juvenils d’altres entitats socials, com ara associacions de caràcter general, seccions juvenils de partits polítics, sindicats, associacions de consumidors, culturals, esportives, festives, de joventut empresària o de confessions religioses, i de les seues federacions, confederacions i unions.

4. Les entitats prestadores de serveis a la joventut sense ànim de lucre, enteses com a les entitats legalment constituïdes en els estatuts de les quals s’establisca de forma clara i explícita que entre els seus fins socials hi ha el de dur a terme, de manera continuada, programes i actuacions adreçades de forma exclusiva a persones joves.

Secció novena

Infància i adolescència

Article 76

Es modifica la disposició addicional tercera de la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, que queda redactat com segueix:

Disposició addicional tercera. Cobertura de llocs de treball d’atenció a la infància i a l’adolescència en la Generalitat

Per a fer efectiva la garantia d’una atenció de qualitat a la infància i l’adolescència, i d’acord amb el que preveu l’article 88 d’aquesta llei respecte de la cobertura de llocs de treball, en l’àmbit de la Generalitat es consideren d’atenció directa a la infància i l’adolescència tots els llocs de treball relacionats amb la protecció de persones menors d’edat o amb l’atenció socioeducativa de persones menors d’edat en conflicte amb la llei, o amb la tramitació i expedició dels títols de famílies nombroses o monoparentals, adscrits tant a serveis centrals com territorials.

CAPÍTOL III

Modificacions legislatives en matèries competència

de la vicepresidència segona i Conselleria d’Habitatge

i Arquitectura Bioclimàtica

Secció primera

Habitatge

Article 77

Es modifica l’article 57 i s’addiciona una disposició addicional novena en la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Article 57. Adjudicació i gestió del patrimoni públic d’habitatge

1. Les condicions d’adjudicació i cessió dels habitatges que integren el patrimoni públic d’habitatge es realitzarà pels procediments establits reglamentàriament.

Podran atendre’s preferencialment, si escau, les situacions diferenciades i singularitats en funció de les persones, famílies i col·lectius als quals van dirigides, així com les possibles mesures d’acompanyament social a adoptar.

2. La formalització de l’adjudicació s’efectuarà en un contracte de naturalesa administrativa, aprovat per la Generalitat.

3. La gestió del patrimoni públic d’habitatge serà a càrrec de la conselleria competent en matèria d’habitatge, que podrà dur-la a terme directament, mitjançant l’adscripció a l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl o mitjançant conveni o contractes administratius conforme a la legislació vigent amb entitats públiques o privades de capital públic.

Per a l’adequada gestió es podran establir programes per a la normalització i regularització de les ocupacions irregulars, situacions de falta de pagament o de falta de residència habitual i permanent, i les administracions públiques podran recuperar la titularitat o disponibilitat dels habitatges mitjançant procediments de caràcter administratiu, singularment de desnonament, resolució administrativa de contractes de compravenda, recaptació executiva per via de constrenyiment i desallotjament d’ocupacions sense títol o expropiació forçosa per incompliment de funció social.

Aquests programes podran establir sistemes d’ajornament de pagament i canvis del règim d’ús dels habitatges, i totes les mesures que es consideren oportunes per al millor aprofitament del parc d’habitatges que integren el patrimoni públic d’habitatge.

4. Expropiació.

1) Sense perjudici de les sancions que pertoquen, respecte dels habitatges de promoció pública que es van integrar en el patrimoni de la Generalitat com a conseqüència de transferències estatals, així com de les construïdes directament per aquesta o altres ens públics territorials i d’altres habitatges que integren el patrimoni públic d’habitatge i que han sigut cedides en propietat, hi haurà causa d’expropiació forçosa per incompliment de la funció social de la propietat en els casos següents:

a) Dedicar l’habitatge a usos no autoritzats o l’alteració del règim d’ús d’aquest, establit en la cèdula de qualificació definitiva.

b) No destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent o mantindre’l deshabitat sense justa causa durant un termini superior a tres mesos.

c) Quan els seus adquirents utilitzen un altre habitatge construït amb finançament públic, excepte quan es tracte de titulars de família nombrosa en el marc normatiu regulador d’aquesta situació.

d) Quan els seus adquirents incórreguen en falsedat de qualsevol fet que fora determinant de l’adjudicació en les declaracions i documentació exigides per a l’accés a l’habitatge.

2) En aquests casos, s’incoarà l’oportú expedient amb audiència dels interessats a l’efecte d’acreditar, si escau, l’existència d’infraccions. Si de l’expedient resulta la comissió d’una de les faltes referides, la Generalitat a través dels seus òrgans competents acordarà l’expropiació forçosa de l’habitatge afectat.

3) Quan l’expedient expropiatori corresponga a habitatges construïts per altres ens públics territorials, s’iniciarà a petició d’aquests, que finançaran íntegrament l’expropiació.

4) El preu just de l’habitatge serà determinat per la Generalitat, sobre la base del preu en què va ser cedit, del qual es descomptaran les quantitats ajornades no satisfetes per l’adjudicatari, així com les subvencions i altres quantitats entregades a l’adquirent com ajudes econòmiques directes.

La xifra resultant es corregirà tenint en compte els criteris de valoració per a les segones transmissions d’habitatges previstos en les seues normes específiques.

El pagament i l’ocupació es realitzaran conforme al que es disposa en la Llei d’expropiació forçosa.

5) Els habitatges expropiats conforme a aquesta llei es destinaran a cobrir les necessitats de tipus social, per a la seua nova adjudicació caldrà ajustar-se al que disposa la normativa vigent.

5. Desnonament o pèrdua del dret d’ús

1) Els propietaris dels habitatges de protecció pública i d’habitatges que integren el patrimoni públic d’habitatge, sense perjudici de les sancions que pertoquen, podran instar el desnonament dels beneficiaris, arrendataris o ocupants d’aquests habitatges per les mateixes causes i conformement als procediments establits en la legislació comuna.

2) També podrà promoure’s aquest desnonament per les causes especials següents:

a) La falta de pagament de les rendes pactades en el contracte d’arrendament o de les quantitats a què estiga obligat el cessionari en l’accés diferit a la propietat i de les quotes complementàries que siguen exigibles per serveis, despeses comunes o qualsevol altra que es determine reglamentàriament.

b) L’ocupació de l’habitatge sense títol legal per a això.

c) La realització d’obres que alteren la configuració de l’habitatge o menyscaben la seguretat de l’edifici, així com causar l’ocupant, beneficiari, arrendatari o persones que amb ell convisquen deterioracions greus en aquests, les seues instal·lacions o serveis complementaris.

d) L’incompliment de l’obligació de conservació i manteniment de l’habitatge.

e) Infracció greu o molt greu de les prescripcions legals i reglamentàries vigents en matèria d’habitatge protegit.

f) No destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent del beneficiari o arrendatari o ocupants per qualsevol títol.

g) El subarrendament o cessió total o parcial de l’habitatge.

h) El desenvolupament en el pis o local o en la resta de l’immoble d’activitats prohibides en els estatuts de la comunitat que resulten danyoses per a la finca o que contravinguen les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites.

3) Els òrgans competents en matèria d’habitatge de la Generalitat podran acordar, amb la tramitació prèvia del corresponent expedient administratiu que es determine reglamentàriament, i supletòriament conformement al que s’estableix en la normativa sobre habitatges protegits, el desnonament i, si escau, el llançament dels ocupants, arrendataris o beneficiaris dels habitatges de la seua propietat.»

«Disposició addicional novena. Normativa reglamentària aplicable al patrimoni públic d’habitatge

Les referències contingudes en la normativa de desplegament reglamentari de l’article 57 d’aquesta llei a promoció pública hauran d’entendre’s realitzades al patrimoni públic d’habitatge.»

Secció segona

Ampliació de l’habitatge públic mitjançant

el dret de tanteig i retracte

Article 78

Es modifica l’article 10 i la disposició transitòria segona del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, que queden redactats com segueix:

«Article 10. Titularitat, competència i transmissions d’habitatges subjectes als drets d’adquisició preferent

1. La Generalitat és titular dels drets de tanteig i retracte respecte de les transmissions d’habitatge següents:

a) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’habitatges i els seus annexos que hagen sigut adquirits mitjançant dació en paga de deute amb garantia hipotecària.

b) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’habitatges i els seus annexos que hagen sigut adquirits en un procés judicial d’execució hipotecària o en un procediment de venda extrajudicial en seu notarial.

c) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’edificis, amb un mínim de cinc habitatges, la destinació principal dels quals siga el residencial, quan es transmeta un percentatge igual o superior al 80 % d’aquest edifici i encara que aquesta operació es realitze mitjançant la venda d’accions o participacions socials de mercantils l’objecte social de les quals estiga vinculat amb l’activitat immobiliària.

d) Dret de tanteig i retracte en les transmissions referides a deu o més habitatges i els seus annexos, i encara que aquesta operació es realitze mitjançant la venda d’accions o participacions socials de mercantils l’objecte social de les quals estiga vinculat amb l’activitat immobiliària.

Els esmentats drets de tanteig i retracte podran exercir-se per la conselleria competent en matèria d’habitatge de conformitat amb les disposicions del present títol.

2. S’exclou l’exercici dels drets esmentats en cas de concurrència amb altres drets d’adquisició preferent de caràcter legal quan aquests siguen exercits per altres administracions o persones a favor de les quals estigueren establits. Si aquestes administracions o persones decideixen no exercitar el seu dret en el termini legalment establit per a això, la Generalitat podrà optar per l’exercici del propi en el termini de seixanta dies a comptar a partir d’aquell en què finalitze el termini del dret legal concurrent.

3. Com a requisit essencial per a la procedència dels drets esmentats, els habitatges sobre els quals es podran exercitar els drets de tanteig i retracte hauran d’estar situats en els municipis inclosos en les àrees de necessitat d’habitatge o, si escau, en les seues àrees d’influència.

4. Aquest dret d’adquisició preferent afecta la primera i posteriors transmissions dels habitatges i edificis previstos en l’apartat primer mentre els municipis on se situen continuen inclosos en les àrees de necessitat d’habitatge declarades per la Generalitat, o en les seues àrees d’influència si han sigut declarades, o en les àrees de necessitat d’habitatge declarades pels municipis.

5. Els drets d’adquisició preferent recollits en aquest article s’exercitaran conforme a les previsions del present títol i, en tot allò no previst, els serà aplicable el que es disposa per a l’exercici dels drets de tanteig i retracte d’habitatges de protecció pública en la mesura en aquesta regulació resulte compatible. En particular, resultarà d’aplicació el que es disposa en els articles cinc, sis, set, huit i nou d’aquest decret llei.»

«Disposicions transitòries

Segona. Règim transitori dels drets d’adquisició preferent regulats en aquest decret llei

1. Els drets d’adquisició preferent regulats en el títol primer, després de l’entrada en vigor d’aquest decret llei, s’aplicaran directament i íntegrament a les segones i successives transmissions d’habitatges de protecció pública de promoció privada, la data de qualificació definitiva els quals siga posterior a l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana.

En el cas dels habitatges de protecció pública de promoció pública, els drets d’adquisició preferent regulats en el títol primer, després de l’entrada en vigor d’aquest decret llei, s’aplicaran directament i íntegrament a les segones i successives transmissions d’habitatges, durant tot el període de vigència del règim de protecció que corresponga i encara que la seua cèdula de qualificació definitiva siga anterior a l’entrada en vigor de la Llei 8/2004, quan el règim esmentat, legal o contractual, establisca els drets d’adquisició preferent a favor de l’administració.

2. Els procediments d’adquisició preferent iniciats a l’empara de la Llei 8/2004, que no hagen finalitzat, continuaran la seua tramitació conforme a les disposicions d’aquest decret llei, incloses les disposicions relatives a la qualificació permanent dels habitatges adquirits mitjançant l’exercici dels dits drets.

3. Els procediments d’adquisició preferent iniciats i conclosos a l’empara de la Llei 8/2004, en cas d’impugnació de la fermesa d’aquests actes jurídics, es regiran pel règim legal que va resultar d’aplicació en aquest procediment, sense perjudici de l’aplicació complementària de la regulació continguda en aquest decret llei, en allò que no siga contrària al règim legal esmentat.

4. Des de l’entrada en vigor d’aquesta norma, qualsevol referència realitzada per una disposició normativa al que es disposa en els articles 50, 51, 52 i 53 de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, s’entendrà realitzada al que es disposa en aquest decret llei.»

CAPÍTOL IV

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció primera

Exempció al règim de garanties en subvencions

en matèria d’innovació

Article 79

Es modifica l’article 171, apartat 5, lletra f de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat com segueix:

«Article 171. Règim d’abonaments a compte, pagaments anticipats i garanties

[…]

5. El règim de les garanties, mitjans de constitució, depòsit i cancel·lació que hagen de constituir les persones beneficiàries o les entitats col·laboradores s’establirà reglamentàriament.

Queden exonerats de la constitució de garanties, excepte previsió en contra de les bases reguladores:

[…]

f) Les entitats sense ànim de lucre, així com les federacions o agrupacions d’aquestes, sempre que desenvolupen projectes o programes vinculats a les àrees d’actuació següents: acció social i atenció sociosanitària; desenvolupament en l’àmbit rural, agrari i pesquer; ocupació; formació i qualificació professional; com a cooperació internacional al desenvolupament, així com innovació.»

Secció segona

Joc i prevenció de la ludopatia

Article 80

S’afig una disposició addicional sisena a la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia en la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Sisena. Efectes del silenci administratiu

En els procediments relatius a les matèries objecte d’aquesta llei els efectes del silenci administratiu s’entendran desestimatoris, llevat que en la reglamentació específica de cada joc o aposta es preveja el contrari per a alguna classe d’ells.»

Secció tercera

Patrimoni

Article 81

S’afig una disposició addicional cinquena bis, en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Disposició addicional cinquena bis. Infraestructures de regadius i infraestructures agràries d’interés general de la Comunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria d’agricultura i, si escau, de regadius exercitarà les facultats atribuïdes en aquesta llei a la conselleria competent en matèria de patrimoni en relació amb les infraestructures de regadius i infraestructures agràries d’interés general de la Comunitat Valenciana, ajustant-se al que es preveu en la legislació especial i supletòriament en aquesta llei, i comunicarà a la conselleria competent en matèria de patrimoni les actuacions realitzades per a la seua constància en l’inventari i inscripció en el Registre de la Propietat tant dels terrenys on s’actue com de les instal·lacions executades.»

CAPÍTOL V

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció primera

Mediació

Article 82

Es modifiquen l’apartat 1 de l’article 37, l’apartat 2 de l’article 10, l’apartat 5 de l’article 19 i l’apartat 4 de l’article 41 de la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

«Article 10

Punt 2

Se suprimeix l’incís inicial: Amb caràcter general.»

«Article 37. Acta final de la mediació i contingut i validesa dels acords

1. Quan concloga el procediment de mediació s’alçarà una acta final, sense perjudici del que es disposa en l’article 8.»

«Article 19

Punt 5

El punt 5 queda redactat com segueix:

5. El Registre comptarà amb diverses seccions i seran de naturalesa homòloga a la de la resta de registres assenyalat en l’apartat 6 d’aquest article. Cada persona o entitat mediadora estarà inscrita en la secció que corresponga.»

«Article 41

Punt 4

Se suprimeix l’incís final: excepte en aquells casos en què l’inici d’una nova mediació puga afavorir les persones beneficiàries del dret a l’assistència jurídica gratuïta.»

Secció segona

Funció pública

Article 83

Es modifica l’apartat 3 de l’article 40; es modifica el punt 4 de l’article 129 i l’annex I Cossos i escales de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana (LOGFPV), que queden redactats com segueix:

Article 40. Supòsits especials de classificació de llocs de treball

3. En les conselleries que tinguen atribuïdes competències en matèria sanitària, educativa i de justícia, les relacions de llocs de treball podran preveure, en llocs amb el rang de subdirecció general o prefectura de servei, la classificació de llocs per a la seua provisió per personal sanitari, docent i de l’administració de justícia respectivament, atesa l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.

Així mateix, les relacions de llocs de treball podran preveure que els llocs amb rang de subdirecció general de Presidència i les conselleries o organismes puguen ser classificats per a la seua provisió per personal docent, incloent l’universitari. En aquest supòsit, amb caràcter previ a la cobertura del lloc, haurà de quedar acreditat que la titulació de la persona proposada, s’adequa a l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.

No obstant l’anterior, en les conselleries que tinguen atribuïda les competències en matèria sanitària, en matèria educativa i en matèria de justícia, les relacions de llocs de treball podran preveure, en llocs amb rang de prefectura de secció que guarden relació directa amb les competències substantives del sector sanitari, educatiu i de justícia, la classificació de llocs per a la seua provisió per personal sanitari, docent o de l’administració de justícia, atesa l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.

Mentre exercisquen aquests llocs, se’ls aplicarà el contingut d’aquesta llei i les seues normes de desenvolupament, quedant en la situació administrativa que corresponga d’acord amb la seua normativa específica.

Article 129

4. En la situació d’excedència voluntària automàtica no es reportaran retribucions, ni serà computable el temps de permanència en aquesta a l’efecte de promoció professional, antiguitat i drets en el règim de Seguretat Social que els siga aplicable.

No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, i en ocasió del reingrés al servei actiu, es computarà a l’efecte d’antiguitat el període de prestació de serveis en organismes o entitats del sector públic, amb l’excepció dels prestats en societats mercantils o en fundacions públiques als quals es refereix l’apartat 3 d’aquest article.

En tot cas, en ocasió del reingrés al servei actiu, es computarà, a l’efecte de carrera professional horitzontal, el temps de permanència en aquesta situació d’excedència voluntària automàtica per al personal funcionari de carrera que, estant exercint funcions en l’administració de la Generalitat, hagen passat a exercir aquestes en algun organisme públic de la Generalitat al qual se li hagen atribuït legalment tals funcions, havent-se amortitzat, al mateix temps, els seus respectius llocs de treball en l’administració de la Generalitat.

Annex I

Cossos i escales

On diu:

Administració especial

Cos: Superior tècnic d’administració cultural de l’administració de la Generalitat. A1-21

Requisits: Llicenciatura universitària en Belles Arts, Geografia, Història, Humanitats, Sociologia, Antropologia Social i Cultural.

Títol oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/subgrup professional: A1

Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar, i en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió, relacionades amb les activitats culturals,

Ha de dir:

Administració especial

Cos: Superior tècnic d’administració cultural de l’administració de la Generalitat. A1-21

Requisits: Llicenciatura universitària en Belles Arts, Geografia, Història, Humanitats, Sociologia, Antropologia Social i Cultural i Història de l’Art. Títol oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habiliten per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades al cos.

Grup/subgrup professional: A1

Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, controlar, inspeccionar, assessorar, i en general, aquelles de nivell superior pròpies de la professió, relacionades amb les activitats culturals.

Secció tercera

Protecció civil i gestió d’emergències

Article 84

Es modifica el punt 1 de l’article 10 i l’apartat d, 3.r, de l’article 12.2 i s’afig un punt 4 nou a l’article 12 de la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió d’emergències, amb la redacció següent:

Article 10

1. Aprovar les disposicions de caràcter general que s’elaboren en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

En el cas que es declare la situació d’emergència catastròfica, segons el que s’estableix en l’article 12.4, pot dictar normes d’urgència amb la finalitat d’afrontar les necessitats de l’emergència.

Article 12, punt 2.d

3.r Determinar les mesures de protecció més convenients per a les persones, els béns, el medi ambient i per al personal dels serveis d’intervenció.

Les mesures de protecció a la població comprenen: control d’accessos, avisos a la població, mesures d’autoprotecció personal, confinament, disgregació o aïllament per motius sanitaris (epidèmies), allunyament o evacuació.

4. Quan la situació de perill o els danys ocorreguts per la seua especial extensió o intensitat particularment greus, i mentres no siga declarat per l’Estat l’interès nacional o un dels estats previstos en l’article 116 de la Constitució, el president de la Generalitat pot declarar la situació d’emergència catastròfica. Aquesta declaració suposa l’assumpció pel president del comandament únic i la direcció de totes les activitats de l’emergència, i passen a la seua directa dependència l’estructura organitzativa del pla territorial d’emergència de la Comunitat Valenciana. En aquest pla s’ha d’establir el tràmit a seguir per a la declaració d’emergència catastròfica i l’assumpció de la direcció pel president. El Consell i el president poden dictar normes d’urgència amb la finalitat d’afrontar les necessitats de l’emergència, que han de ser motivades i publicades en Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

CAPÍTOL VI

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Secció única

Ordenació farmacèutica

Article 85

S’afig un article 5 bis en la Llei 6/1998, de 22 de juny, d’ordenació farmacèutica de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Article 5 bis. Programa d’optimització i integració terapèutica en l’àmbit de la prestació farmacèutica i ortoprotètica

1. Es crea el Programa d’optimització i integració terapèutica en l’àmbit de la prestació farmacèutica i ortoprotètica del Sistema Sanitari Públic, els objectius del qual són:

a) L’optimització de la terapèutica, basada en l’evidència científica i en els resultats en salut, per a aconseguir major eficiència i major seguretat en l’ús de medicaments i productes sanitaris.

b) La integració funcional dels òrgans i estructures del Sistema Sanitari Públic Valencià, basada en la transversalitat assistencial, la continuïtat assistencial, el treball en xarxa i col·laboratiu i l’equitat.

2. Els principis troncals, en què es basa l’estratègia del Programa, són:

a) La política farmacèutica orientada al pacient i a la ciutadania.

b) L’optimització, que engloba i inclou eficiència, sostenibilitat, seguretat i orientació a resultats en salut.

c) La coordinació i integració dels òrgans i les estructures del sistema sanitari públic de la Comunitat Valenciana.

3. La conselleria competent en matèria de sanitat establirà reglamentàriament les funcions i estructura del Programa.»

CAPÍTOL VII

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció primera

Fires comercials

Article 86

S’afig una disposició addicional quarta en la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de comerç de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Disposició addicional quarta. Comunicació

En els procediments que incoen els departaments de la Generalitat i la resta d’ens públics i privats dependents o a ells vinculats, d’elaboració de disposicions de caràcter general, d’aprovació de convenis, convocatòries d’ajudes o subvencions i la resta de procediments administratius en què siguen destinatàries, beneficiàries o parts interessades qualssevol de les institucions firals de la Comunitat Valenciana o qualsevol de les fires comercials oficials, és preceptiva la posada en coneixement d’això a la conselleria competent en matèria de comerç.»

Secció segona

Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis

i Navegació de la Comunitat Valenciana

Article 87

S’afig una disposició addicional única en la Llei 3/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Disposició addicional única. Comunicació

En els procediments que incoen els departaments de la Generalitat i la resta d’ens públics i privats dependents o a ells vinculats, d’elaboració de disposicions de caràcter general, d’aprovació de convenis, convocatòries d’ajudes o subvencions i la resta de procediments administratius en què siguen destinatàries, beneficiàries o parts interessades qualssevol de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana, així com el Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana, és preceptiva la posada en coneixement d’això a la conselleria competent en matèria de tutela de les cambres.»

CAPÍTOL VIII

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient,

Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Secció primera

Ramaderia

Article 88

Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 27, es modifiquen els apartats 2, 3 i 5 en l’article 44, s’afegeix l’apartat 30 en l’article 150 i es deixa sense contingut la disposició addicional segona de la Llei 6/2003, de 4 de març, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 27 Explotacions no registrades

1. Quan es tinga coneixement de qualsevol lloc en què es tinguen, crien o manegen animals o s’exposen al públic, amb finalitats lucratives o sense, que no es trobe inscrit com una explotació o una unitat productiva en el Registre d’Explotacions Ramaderes, es determinarà l’adopció, sense perjudici de la responsabilitat administrativa que puga exigir-se d’acord amb el títol IX d’aquesta llei, de les mesures següents per l’administració pecuària de la Generalitat:

a) Els serveis veterinaris oficials corresponents a la comarca afectada deixaran constància en acta d’inspecció del cens i identificació d’animals de cadascuna de les espècies observades, comprovaran la identificació dels animals o absència d’aquesta, la documentació de procedència dels animals o absència d’aquesta i la comprovació de l’estat sanitari i de les condicions de benestar animal.

b) Els serveis veterinaris oficials procediran a la immobilització cautelar dels animals, sense perjudici de les autoritzacions especials de trasllat que puguen concedir-se per aquests mateixos serveis per raons sanitàries o de benestar animal i a l’adopció de les mesures cautelars que es consideren oportunes per a corregir les deficiències greus en matèria de sanitat i benestar animal.

c) El servei veterinari oficial atorgarà un termini de 2 dies per a la presentació de la documentació que considere oportuna i en cas de deficiències en la identificació o manca de control sanitari dels animals, concedirà un termini de 10 dies per a procedir a la identificació i a la realització d’un control sanitari dels animals sota la seua supervisió.

d) El director o directora general competent en matèria de producció animal o la persona en la qual es delegue la funció del Registre d’Explotacions Ramaderes, li dirigirà requeriment de la seua inscripció en el Registre d’Explotacions Ramaderes en el termini màxim d’1 mes prorrogable a 2 mesos a sol·licitud de l’interessat.

e) Aquestes actuacions seran comunicades a l’ajuntament corresponent i a la conselleria competent en matèria mediambiental i es procedirà a incoar els oportuns expedients sancionadors en funció de les infraccions constatades.

2. La resolució d’inscripció en el Registre d’Explotacions Ramaderes comportarà l’alçament de la mesura d’immobilització llevat que es considere per motius sanitaris o uns altres que es determine, mantindre la immobilització.

[…]

Article 44. Condicions generals de benestar

[…]

2. En tot cas, s’imposen les obligacions següents de caràcter general i d’acord amb la normativa nacional i comunitària que siga aplicable en cada cas:

a) Subministrar als animals aigua i aliment de qualitat suficient i en la quantitat necessària, de manera adequada a les necessitats de cada espècie.

b) Situar els animals en ambients adequats, proveint-los de refugis i d’àrees de descans, amb suficient espai, llum i ventilació, conforme amb les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals, d’acord amb l’experiència adquirida i els coneixements científics.

3. Quan es detecte l’incompliment de les condicions de benestar animal, sense perjudici de responsabilitat administrativa que puga exigir-se d’acord amb el títol IX d’aquesta llei, els serveis veterinaris oficials dictaran una ordre de la seua restitució, concretant les mesures a adoptar i el termini per a això.

[…]

5. Quan hi haja indicis o es valore, per part dels serveis veterinaris oficials, que es donen les condicions d’un il·lícit penal, per haver-hi maltractament injustificat que cause lesions que menyscaben greument la salut dels animals o els puga causar la mort, a més d’ordenar la immediata adopció de totes les mesures que es consideren necessàries per a la immediata restitució de les condicions de benestar animal, es donarà trasllat urgent de les actuacions amb la documentació pertinent a la Fiscalia.»

Article 150. Infraccions greus

Són infraccions greus:

[…]

30. L’entrada de persona o persones, no consentida pel titular, en explotacions ramaderes que altere el compliment en aquestes de les mesures de prevenció i control de les malalties infectocontagioses i parasitàries dels animals o de benestar animal, o les condicions higièniques i sanitàries imposades per la normativa vigent en matèria de sanitat animal i benestar animal.

Disposició addicional segona. Llista d’explotacions

Es deixa sense contingut.»

Secció segona

Qualitat i control ambiental d’activitats

Article 89

Es modifiquen la disposició addicional quarta i els epígrafs 5.1, 5.2, 9.5, 9.6, 12.1, 13.1.1 i 13.4.18 de l’annex II i s’afegeix una disposició addicional novena nova de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Disposició addicional quarta. Procediment d’estimació d’impacte ambiental

1. Per als projectes inclosos en l’àmbit d’aquesta llei no serà aplicable el procediment d’estimació d’impacte ambiental establit en la secció III del capítol III del Decret 162/1990, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d’impacte ambiental, o normes que els substituïsquen, excepte aquells que pogueren estar inclosos en la legislació bàsica estatal en matèria d’impacte ambiental amb els llindars especificats en aquesta.

2. Malgrat el que hi ha previst en l’apartat anterior, quant a l’anàlisi i l’avaluació dels projectes tècnics presentats d’instal·lacions ramaderes porcines, s’hauran de tenir en compte per a l’autorització o la llicència de noves instal·lacions, modificacions o ampliacions, les condicions següents:

a) En municipis designats com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries per part de l’organisme competent autonòmic, únicament es podran ampliar instal·lacions existents o autoritzar-ne de noves en els casos següents:

i) Quan els fems generats es destinen a un gestor autoritzat de residus.

ii. Quan practique l’autogestió si es disposa de parcel·les agrícoles suficients per a assumir la producció total de fems, d’acord amb la normativa vigent a fi de no agreujar la vulnerabilitat de la zona.

iii. Quan es produïsca la valorització dels fems mitjançant agrocompostatge, producció de biogàs o altres de similars.

iv. Quan concórrega més d’una de les causes anteriors.

b) En municipis diferents dels designats com a zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats procedents de fonts agràries per part de l’organisme competent autonòmic, es podran ampliar instal·lacions existents o autoritzar-ne de noves, aplicant les millors tècniques disponibles de tractament dels fems generats.

3. La conselleria competent en matèria de ramaderia, adoptarà les mesures necessàries per a incentivar la implantació de sistemes de geolocalització per GPS o similar a les cisternes d’aplicació de purins, com també el desenvolupament d’una aplicació de sistema d’informació geogràfica per a l’àmbit de la Comunitat Valenciana que en permeta el seguiment.

4. L’administració de la Generalitat, en l’àmbit de les seues competències, promourà l’increment de gestors autoritzats de residus que permeten valorar de manera adequada els fems de la cabanya porcina a la Comunitat Valenciana, de manera sostenible des de la perspectiva ambiental i econòmica.

Els fems podran gestionar-se de manera combinada amb altres efluents i residus compatibles, de manera que generen les economies d’escala suficients que permeten el sosteniment de les noves instal·lacions de gestió de residus, com també la sostenibilitat del sector ramader porcí a la Comunitat Valenciana.

5. Les condicions indicades en l’apartat 2 d’aquesta disposició resultaran exigibles a partir de l’1 de gener de 2023, amb la finalitat de permetre l’adaptació dels ramaders a aquestes restriccions.

[…]

ANNEX II: Categories d’activitats subjectes a llicència ambiental

5. Gestió de residus

5.1. Instal·lacions de valorització i/o eliminació de residus perillosos i/o no perillosos no inclosos en l’annex I, excloent-ne les incloses en el Reial Decret llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

5.2. Instal·lacions per a l’emmagatzematge de residus, perillosos i/o no perillosos, no incloses en l’annex I, exclòs l’emmagatzematge temporal en espera de recollida en el lloc en què el residu és generat (emmagatzematge en l’àmbit de la producció).

Se n’exceptuen les instal·lacions denominades «àrees d’aportació» previstes en la normativa sectorial de residus per a l’emmagatzematge temporal de residus no perillosos en espera de recollida, amb una capacitat màxima d’emmagatzematge de 60 m³, que se subjecten a declaració responsable ambiental.

[…]

9. Indústries agroalimentàries i explotacions ramaderes.

[…]

9.5. Instal·lacions per a la cria intensiva d’aus de corral o de porcs que disposen:

a) entre 2.000 i fins a 40.000 places per a aus de corral si es tracta de gallines ponedores o del nombre equivalent per a altres orientacions productives d’aus;

b) de més de 800 i fins a 2.000 places per a porcs de cria de més de 30 kg;

c) de més de 800 i fins a 2.500 places per a porcs de cria de més de 20 kg;

d) de més de 280 i fins a 750 places per a porques;

e) de més de 200 i fins a 530 places per a porques en cicle tancat (530 porques en cicle tancat equivalen a les 750 reproductores);

f) de més de 75 UGM

(1 UGM = 1 plaça de boví de llet).

En el cas d’explotacions mixtes, en les quals coexistisquen animals dels apartats b) a e) d’aquest epígraf, el nombre d’animals per a considerar la inclusió de la instal·lació en aquest annex es determinarà d’acord amb les equivalències en Unitat Ramadera Major (UGM) dels diferents tipus de bestiar porcí, recollides en l’annex I del Reial decret 324/2000, de 3 de març, pel qual s’estableixen normes bàsiques d’ordenació de les explotacions porcines, o norma que li substituïsca.

9.6. Instal·lacions per a la cria intensiva d’altres animals que alberguen:

– Places de garrins a partir de 1.500 places inclusivament.

– Places de boví d’engreixament per damunt de 100 places.

– Places de boví de llet per damunt de 75 places.

– Places d’oví i/o caprí per damunt de 500 places.

– Places d’equí per damunt de 75 places.

– Places de conills per damunt de 10.000 places.

– Places de qualsevol altra espècie animal, fins i tot instal·lacions mixtes de la mateixa o diferent espècie, no especificades en els anteriors epígrafs, a partir de 75 unitats ramaderes majors (UGM)

(1 UGM = 1 plaça de boví de llet).

[…]

12. Projectes de gestió de l’aigua.

12.1 Instal·lacions de dessalació o desalobració d’aigua excloent-ne les d’interés comunitari.

[…]

13. Altres activitats.

13.1. Aquelles activitats que requerisquen autorització sectorial, de qualsevol altra administració, prèvia a l’obertura, com les següents:

13.1.1 Les activitats subjectes a prèvia avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el que es disposa en la normativa estatal i autonòmica, a excepció de les infraestructures hidràuliques d’interés comunitari.

[…]

13.4 Altres activitats

[…]

13.4.18 Depuradores d’aigües residuals no incloses en l’annex I, excloses les estacions depuradores d’aigües residuals d’interés comunitari.

[…]»

Disposició addicional novena

Quan la vigilància i el control de les instal·lacions subjectes a autoritzacions ambientals integrades i a llicències ambientals a què es fa referencia en l’article 75, s’exercisquen per entitats col·laboradores en matèria de qualitat ambiental, degudament inscrites en el Registre d’Entitats Col·laboradores en Matèria de Qualitat Ambiental de la Comunitat Valenciana i acreditades per a l’exercici de tals funcions, de conformitat amb el Decret 22/2015, de 13 de febrer, del Consell, pel qual es regulen les funcions i el Registre d’Entitats Col·laboradores en Matèria de Qualitat Ambiental de la Comunitat Valenciana o normativa sectorial que el substituïsca, aquesta el comunicarà almenys amb set dies d’antelació, pels mitjans telemàtics que corresponguen, a l’òrgan autonòmic amb competència en la matèria, i a l’administració local en l’àmbit territorial de la qual se situe la instal·lació, que podran designar un funcionari públic per a supervisar la seua activitat.

Article 90

S’afegeixen dos noves disposicions addicionals a la Llei 6/2014, de 15 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana, que queden redactades com segueix:

Disposició addicional setena. Execució d’obres per a la reconstrucció post-COVID-19 gestió de residus

a) Durant l’emergència sanitària derivada de la pandèmia de la COVID-19, la gestió de residus domèstics i industrials ha sigut declarada servei essencial.

b) Per a tota classe d’instal·lacions d’entre les detallades en aquest que es promoguen durant els exercicis 2021, 2022 i 2023, o bé en cas que la Comunitat Valenciana dispose de finançament europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària del COVID-19 i que s’assigne finançament a la millora dels serveis de valorització de residus domèstics o residus assimilables, les administracions públiques competents estan facultades a l’execució directa de les obres de millora i ampliació en les següents infraestructures de servei públic bàsic essencial o servei essencial, existents o en procés de construcció, del conjunt d’instal·lacions de la Comunitat Valenciana següent:

– Planta de valorització de residus domèstics de Cervera del Maestrat.

– Planta de valorització de residus domèstics d’Onda.

– Planta de valorització de residus domèstics d’Algímia d’Alfara.

– Planta de valorització de residus domèstics de Manises.

– Planta de valorització de residus domèstics de Quart de Poblet.

– Planta de valorització de residus domèstics de Llíria.

– Planta de valorització de residus domèstics de Caudete de las Fuentes.

– Planta de valorització de residus domèstics de Guadassuar.

– Planta de valorització de residus domèstics del Campello.

– Planta de valorització de residus domèstics de Jijona.

– Planta de valorització de residus domèstics de Villena.

– Plantes de valorització de residus domèstics d’Alacant.

– Planta de valorització de residus domèstics i classificació d’envasos lleugers d’Elx.

– Planta de classificació d’envasos lleugers de Castelló de la Plana.

– Planta de classificació d’envasos lleugers de Picassent.

– Planta de classificació d’envasos lleugers d’Alzira.

– Planta de classificació d’envasos lleugers de Benidorm.

– Planta de transferència de Vilafranca.

– Planta de transferència de Benlloc.

– Planta de transferència d’Alcalà de Xivert.

– Planta de transferència d’Almassora.

– Planta de transferència de Sogorb.

– Planta de transferència de Xiva.

– Planta de transferència de Ròtova.

– Planta de transferència de Bufali.

– Planta de transferència de Dénia.

– Planta de transferència de Benidorm.

– Planta de transferència de Villena.

– Planta de transferència de Dolores.

– El parc d’ecoparcs fixos i mòbils dependents de les diferents entitats competents en la valorització de residus domèstics

– Instal·lacions de compostatge comunitari i agrocompostatge de la Comunitat Valenciana.

– Instal·lacions de residus agrícoles, ramaders o agroramaders en la Comunitat Valenciana.

a) Els objectius i finalitats de les obres i equipaments a executar, tant en les instal·lacions descrites en l’apartat anterior com en altres noves que es puguen plantejar per a la millora global del parc d’instal·lacions de la Comunitat Valenciana, hauran d’estar contemplades en els objectius del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.

b) Si l’activitat que es pretén ampliar, millorar o optimitzar, es troba entre les categories d’activitats subjectes a autorització ambiental integrada de l’annex I de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana, tant en el cas que siga una modificació considerada com a substancial com si és considerada no substancial d’acord amb la llei esmentada, s’acorda, per raó d’interès públic, l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment, reduint els terminis administratius a la mitat, d’acord amb l’article 33 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, ordenant així mateix prioritat en el despatx respecte a assumptes d’homogènia naturalesa. Aquesta previsió és aplicable tant per al procediment substantiu com per als actes de tràmit preceptius.

c) En el cas que l’activitat que es pretenga ampliar, millorar o optimitzar, no es trobe entre les categories d’activitats subjectes a autorització ambiental integrada de l’annex I de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana, l’instrument d’intervenció ambiental serà la declaració responsable. Igualment s’acorda, per raó d’interès públic, l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment, reduint els terminis administratius a la meitat, d’acord amb l’article 33 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i s’ordena així mateix prioritat en el despatx respecte a assumptes de naturalesa homogènia. Aquesta previsió és aplicable tant per al procediment substantiu com per als actes de tràmit preceptius o autoritzacions sectorials.

d) Per a l’execució de noves infraestructures amb càrrec als fons de reconstrucció COVID-19, és preceptiu que es tracte d’instal·lacions que hauran d’estar contemplades en els objectius del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana i prioritàriament quant a la valorització de la fracció orgànica per al cas dels residus domèstics. A aquest efecte, s’ha d’incloure de manera prèvia la referida infraestructura en el projecte de gestió de residus domèstics del consorci o entitat local responsable, o bé tramitar un projecte de gestió de residus per a la instal·lació de què es tracte, d’acord amb les previsions del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana. Quant al procediment de tramitació de l’instrument d’intervenció ambiental, per a les noves infraestructures, són aplicables les mateixes prescripcions que per a les instal·lacions existents que s’han descrit en els apartats anteriors.

e) L’entitat local responsable dels serveis de valorització de residus domèstics pot acordar mitjançant conveni amb la Generalitat Valenciana l’execució de les obres, a través de mitjà propi d’aquesta, d’acord amb les previsions dels articles 6 i 8 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.

f) Per a l’execució de les obres i instal·lacions, l’entitat local responsable dels serveis de valorització de residus domèstics ha d’aprovar el corresponent projecte d’execució d’obres i s’ha de tramitar mitjançant una declaració responsable davant l’autoritat municipal competent. Així mateix, s’ha d’abonar a l’ajuntament el corresponent impost de construcció i obres, sense més tràmit, i les obres poden iniciar-se una vegada complits els tràmits exposats en aquest apartat.

g) L’entitat local titular d’instal·lacions preexistents de valorització de residus ramaders o agroramaders pot acordar mitjançant conveni amb la Generalitat Valenciana l’execució de les obres, a través de mitjà propi d’aquesta, d’acord amb les previsions dels articles 6 i 8 de la Llei 10/2000, de 12 de desembre, de residus de la Comunitat Valenciana.

h) No es contemplen en el finançament europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària de la COVID-19 l’execució d’abocadors de gestió de rebutjos de cap classe.

i) Quant a l’execució dels projectes de millora dels serveis de valorització de residus domèstics amb finançament europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària de la COVID-19, no són aplicables les disposicions d’igual o inferior rang normatiu que s’oposen o contradiguen aquesta.

Disposició addicional vuitena. Aportacions econòmiques de les entitats locals integrants dels consorcis de residus de la Comunitat Valenciana per al període 2021-2027 amb l’objectiu de poder executar adequadament les obres necessàries amb càrrec als fons europeus o fons de reconstrucció post-COVID-19

1. Els ens locals consorciats han de consignar en els seus pressupostos les quantitats necessàries per a atendre en els successius exercicis econòmics les obligacions derivades dels compromisos contrets amb els consorcis de residus als quals pertanguen.

2. Les aportacions dels ens locals consorciats als consorcis de residus, tenen la consideració de pagaments obligatoris i preferents per a les entitats consorciades. La mateixa consideració tenen les aportacions que hagen de fer els ens locals consorciats a conseqüència que hagen establit que la millor opció tècnica i econòmica siguen les aportacions, en substitució de la taxa supramunicipal, tal com indica el decret d’aprovació del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana. L’ingrés de tals aportacions s’ha de realitzar de la forma i en els terminis que es determinen en els acords adoptats per les juntes generals dels consorcis.

3. Una vegada transcorregut el termini establit per a efectuar l’abonament sense que l’ens local consorciat l’haja fet efectiu, per a la cobrança d’aquestes aportacions els consorcis de residus ostenten les prerrogatives establides legalment per a la hisenda de l’Estat, i han d’actuar, si és el cas, d’acord amb els procediments administratius corresponents. Si així ho decideixen les juntes generals dels consorcis, es poden imposar recàrrecs i interessos de demora sobre les aportacions dels ens locals consorciats no ingressades dins dels terminis establits, tot això per a garantir la sostenibilitat financera dels consorcis.

4. Les aportacions econòmiques d’àmbit local, als consorcis de residus, vençudes, líquides i exigibles poden ser objecte de retenció, una vegada transcorregut el termini de pagament previst en els acords de les juntes generals, respecte de les que tinguen pendents de percebre de la Generalitat o de les diputacions provincials. A aquest efecte les presidències dels consorcis han de realitzar la sol·licitud prèvia, amb audiència prèvia a l’ens local consorciat afectat.

Secció tercera

Sanejament d’aigües residuals i infraestructures

de recursos hidràulics

Article 91

Es modifica l’article 2 i s’afig una nova disposició addicional tercera a la Llei 2/1992, de 26 de març, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Article 2. Interés comunitari

1. Són d’interés comunitari la planificació, la construcció, la gestió i l’explotació de les obres i instal·lacions a què es refereix l’article 1.

2. Les obres hidràuliques d’interés comunitari i les obres i actuacions hidràuliques d’àmbit supramunicipal, incloses en la planificació hidrològica, així com la seua gestió i explotació, no estaran subjectes a llicència ni a qualsevol acte de control preventiu municipal als quals es refereixen els articles 84 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local i el paràgraf b de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats a la Comunitat Valenciana.

No obstant això, l’òrgan que promoga l’actuació establirà un tràmit d’audiència previ a les entitats locals afectades per la proposta de projecte d’execució de les obres d’interés comunitari i supramunicipal i, si escau, als efectes pertinents en l’adaptació del planejament urbanístic.

3. L’aprovació de la planificació, la construcció de les obres hidràuliques i, si escau, de l’explotació de les actuacions d’interés comunitari se sotmetran al procediment d’avaluació ambiental d’acord amb la legislació vigent, i s’haurà d’aprovar el projecte definitiu que reculla les exigències ambientals corresponents per l’òrgan que promoga l’actuació.»

«Disposició addicional tercera. Del termini de duració dels convenis

Els convenis, entesos com els instruments de formalització de l’activitat convencional de la Generalitat amb altres administracions que tinguen per objecte l’amortització d’infraestructures hidràuliques relacionades amb l’objecte d’aquesta llei, així com aquells l’objecte dels quals siga el proveïment o la reutilització de les aigües, podran preveure un termini determinat de duració superior a quatre anys, i inferior a vint-i-cinc, quan la naturalesa de les actuacions a desenvolupar així ho exigisca.»

Article 92

Es modifica el punt 1 de la disposició addicional única a la Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, que queda redactada amb el text següent:

1. Es manté vigent l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics creada per la Llei 2/2001, de 11 de maig, de creació i gestió d’àrees metropolitanes a la Comunitat Valenciana, en l’àrea territorial integrada pels municipis d’Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixec, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Benetússer, Beniparrell, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, Emperador, Foios, Godella, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Montcada, Montserrat, Montroi, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa María, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Real, Rocafort, Sant Antoni de Benaixeve, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella.

Secció quarta

Pesca

Article 93

Es modifiquen l’article 5, l’article 16, apartat 4, s’afig un apartat 3 a l’article 45, s’afig una lletra f bis a l’apartat 2 de l’article 79, es refonen els articles 87 i 88, i es deixa sense contingut l’article 88 i es modifica l’apartat 2 de la disposició transitòria segona de la Llei 5/2017, de 10 de febrer, de pesca marítima i aqüicultura de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 5. Règim general

La pesca en les aigües marítimes interiors del litoral de la Comunitat Valenciana es realitzarà de conformitat amb la reglamentació de la pesca al Mediterrani adoptada per la Unió Europea que siga aplicable, i amb el que es disposa en la present llei, especialment en aquest títol II, i el seu desplegament reglamentari, i, en allò no previst especialment, d’acord amb la regulació del règim, condicions i característiques que l’Estat establisca per a les aigües exteriors.

Article 16. Reglamentació

[…]

4. Per a obstaculitzar la venda il·legal de peix, es marcaran tots els exemplars de les espècies que figuren en l’annex 1 una vegada capturades durant l’activitat de la pesca d’esbargiment. La marca consistirà en un tall en la base de les dues aletes pectorals i en el lòbul inferior de l’aleta caudal, tal com s’indica en l’annex 2, aquests talls es realitzaran quan s’haja capturat cada exemplar. El marcatge no impedirà mesurar la talla total de la captura.»

Article 45. Comercialització

1. Sense perjudici de les autoritzacions o concessions per part de les autoritats competents de conformitat amb la normativa vigent, la conselleria competent en matèria de pesca marítima i aqüicultura haurà de:

a) Autoritzar l’activitat de primera venda en les llotges o en altres establiments previstos en l’article següent que complisquen els requisits establits reglamentàriament, atenent les necessitats generals d’ordenació del sector pesquer. Aquesta autorització serà necessària tant per a la directa explotació de la llotja per l’administració portuària com per a la seua gestió per un tercer concessionari. En aquest últim supòsit l’autorització s’instarà amb caràcter posterior a la convocatòria del procediment d’adjudicació del contracte de gestió, d’acord amb el que es disposa en els plecs de prescripcions tècniques i econòmiques. Per a l’adjudicació tindran prioritat tant les confraries de pescadors com les organitzacions de productors de peix i altres organitzacions representatives del sector oficialment reconegudes. L’administració portuària competent comunicarà a l’administració pesquera autonòmica la identitat del responsable de l’explotació de la llotja pesquera de què es tracte.

b) Controlar la declaració de dades i resta de documentació requerida per la normativa vigent per a la primera venda i el transport.

c) Vetlar pel compliment de la normativa vigent en matèria de traçabilitat i etiquetatge, així com pel compliment de les normes d’ordenació pesquera vigents, en particular les relatives a espècies protegides, vedades i les referents a la grandària mínima establida.

d) L’etiquetatge podrà especificar la modalitat de pesca per a diferenciar clarament les modalitats de pesca artesanal.

2. Es prohibeix la comercialització dels productes extrets en l’exercici de la pesca marítima d’esbargiment.

3. Queda prohibida la tinença injustificada, transport, trànsit, emmagatzematge, transformació, exposició i venda de productes pesquers de qualsevol origen i procedència, que siguen de talla o pes inferior al reglamentat en l’àmbit internacional, comunitari, estatal i autonòmic.

Article 79. Infraccions greus

Seran infraccions greus:

[…]

2. Quant a les espècies:

a) La realització de qualsevol activitat que perjudique la gestió i conservació dels recursos, així com de les activitats subaqüàtiques sense disposar d’autorització en aquelles zones en les quals siga exigible conforme a la normativa vigent.

b) La repoblació marina sense la corresponent autorització o quan s’incomplisquen les condicions establides en aquesta.

c) L’incompliment greu quant a la tinença, transbord, desembarcament, custòdia o emmagatzematge, abans de la seua primera venda, d’espècies pesqueres la procedència de les quals no estiga acreditada conforme a la normativa en vigor.

d) L’incompliment greu quant a la captura, tinença, transbord, desembarcament, custòdia o emmagatzematge, abans de la seua primera venda, d’espècies pesqueres sense comptar amb les autoritzacions necessàries o en condicions diferents de les establides en aquestes.

e) L’incompliment greu quant a la captura, tinença, transbord, desembarcament, custòdia o emmagatzematge, abans de la seua primera venda, d’espècies pesqueres no autoritzades o de les quals s’hagen esgotat els totals admissibles de captures (TAC) o quotes.

f) L’incompliment greu quant a la captura, tinença, transbord, desembarcament, custòdia o emmagatzematge, abans de la seua primera venda, d’espècies pesqueres de talla o pes inferiors als permesos o, si escau, quan se superen els marges permesos per a determinades espècies.

f bis) L’incompliment greu quant a la tinença injustificada, transport, trànsit, emmagatzematge, transformació, exposició i venda de productes pesquers de qualsevol origen i procedència, que siguen de talla o pes inferior al reglamentat en l’àmbit internacional, comunitari, estatal i autonòmic.

g) L’incompliment de la normativa sobre límits màxims de captura o desembarcament permesos.

Article 87. Reducció de la sanció pecuniària en matèria de pesca marítima i requisits i efectes d’aquesta reducció pecuniària

1. Els responsables d’una infracció en matèria de pesca, disposaran d’un termini de vint dies hàbils per a realitzar el pagament voluntari amb reducció de la sanció pecuniària d’un 50 % en els termes i condicions següents:

a) El pagament voluntari realitzat amb les condicions i terminis fixats en la present llei, comportarà la reducció del 50 per cent de l’import de la multa imposada únicament en aquells procediments finalitzats conforme al que es disposa en l’article 29.1 del Reial decret 182/2015, de 13 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediment del règim sancionador en matèria de pesca marítima en aigües exteriors.

b) El pagament voluntari amb reducció de la sanció pecuniària serà aplicable a les multes imposades per infraccions administratives en matèria de pesca marítima en aigües interiors de caràcter lleu o greu l’import del qual no supere els 15.000 euros.

c) En el supòsit de procediments sancionadors seguits per la comissió de més d’una infracció, no serà aplicable aquesta reducció a cap de les sancions pecuniàries si la suma d’aquestes supera els 20.000 euros.

d) En cap cas serà aplicable aquesta reducció, quan en la resolució sancionadora s’hagen assignat punts, de conformitat amb la normativa vigent.»

Article 88. (Es deixa sense contingut)

Disposició transitòria segona. Zones actualment protegides

1. Sense perjudici de l’adopció de les disposicions o resolucions necessàries per a la seua millor adequació al que es disposa en el capítol III del títol II d’aquesta llei, es consideraran zones protegides d’interés pesquer del litoral marítim de la Comunitat Valenciana les zones següents:

a) La zona de reserva marina sobre les aigües pròximes circumdants a l’illa de Tabarca.

b) La zona de reserva marina en l’entorn del cap de Sant Antoni

c) Les zones declarades pel Decret 219/1997, de 12 d’agost, del Consell, pel qual es declaren zones protegides d’interés pesquer.

d) Les zones dels esculls artificials autoritzats en les aigües interiors de la Comunitat Valenciana en les quals estiguen vigents les mesures limitadores de l’activitat pesquera.

e) La zona d’aigües interiors compresa en la reserva natural marina d’Irta (Decret 108/2002, de 16 de juliol, del Consell).

f) Les zones vedades per al marisqueig en el marc d’aplicació del Pla de gestió del marisqueig de mol·luscos bivalves.

2. De conformitat amb l’article 37 de la present llei, les zones a, b i e de l’apartat anterior queden qualificades de reserves marines d’interés pesquer.»

Secció cinquena

Contaminació acústica

Article 94

S’afig una disposició addicional quarta en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, amb la redacció següent:

«Disposició addicional quarta. Normativa aplicable

En la consideració dels límits establits per a la protecció acústica de conformitat amb aquesta llei hauran d’aplicar-se els que resulten més exigents en qualsevol cas a la vista de la normativa bàsica i autonòmica, excepte en el cas dels que resulten d’aplicació al soroll ocasionat com a conseqüència del funcionament de les infraestructures de la competència de l’Estat, al qual s’aplicarà en qualsevol cas el que es disposa en la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, i la normativa reglamentària estatal de desplegament.»

Secció sisena

Gestió forestal i prevenció d’incendis

Article 95

S’afegeixen dos articles nous 49 bis i 59 bis, i es modifiquen l’article 57, l’article 59, l’article 62 i l’article 75 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, forestal de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 49 bis

1. Els terrenys forestals de titularitat privada són gestionats pel seu titular.

2. En els termes previstos en aquesta llei, són actuacions de caràcter obligatori per als titulars de terrenys forestals l’execució d’obres o qualsevol altra actuació destinada al compliment dels deures establits en l’article 49.2, especialment les destinades a la gestió forestal sostenible de les seues finques i aprofitaments, i l’adopció de mesures en matèria de prevenció d’incendis forestals.

La propietat privada forestal ha de mantenir la seua parcel·la en condicions de seguretat, funcionalitat i aprofitament forestal, i s’han de fer els treballs i les obres necessàries per a conservar aquestes condicions i/o ús efectiu.

3. Els titulars d’aquests terrenys poden cedir la gestió a persones físiques o jurídiques de dret públic o privat, a la conselleria competent en matèria forestal i fins i tot als ajuntaments en què s’engloben les seues finques.

Els propietaris que duguen a terme aquesta gestió hauran de formalitzar la seua relació en un contracte escrit, voluntari i documentat degudament, i utilitzaran per a això qualsevol fórmula admesa legalment en dret que garantisca el compromís de les parts respecte a la gestió forestal conjunta i activa de les finques objecte de la relació i que estipule les condicions en què es realitzaran les accions de gestió.

Quan la titularitat de la propietat siga desconeguda o el parador dels titulars siga desconegut, l’ajuntament pot assumir amb caràcter fiduciari la gestió de la parcel·la fins que els seus propietaris compareguen i acrediten la propietat.

4. La gestió d’aquestes forests s’ajustarà, si escau, al corresponent instrument tècnic de gestió forestal aprovat.

5. L’administració fomentarà la gestió conjunta de finques particulars a través d’ajuntaments, i donarà suport tècnic en la redacció dels instruments de gestió forestal necessaris.

6. L’administració prioritzarà la gestió forestal conjunta de predis confrontants pertanyents a diferents propietaris, especialment en les situacions en les quals, almenys, un d’ells tinga una superfície inferior a la superfície administrativa mínima.

7. La conselleria competent en matèria forestal crearà un registre de naturalesa administrativa i caràcter públic, en el qual podran inscriure’s totes les empreses que fan treballs o aprofitaments forestals en les forests i terrenys forestals de la Comunitat Valenciana, que s’actualitzarà en el moment que es presente una nova sol·licitud d’inclusió. Aquesta llista es podrà utilitzar per a triar empreses adjudicatàries de contractes menors, en cas d’adjudicació de contractes per tramitació urgent d’expedients, o tramitació d’emergència, així com per a realitzar les invitacions en procediments negociats, en els casos en què la legislació de contractes ho permeta. També podrà ser utilitzada pels ajuntaments per a l’execució d’obres i treballs de naturalesa forestal.

Article 59 bis

1. L’accés públic a les forests serà objecte de regulació per les administracions públiques competents.

2. Reglamentàriament es definiran les condicions en què es permet la circulació de vehicles de motor per pistes forestals.

3. En cap cas podrà limitar-se la circulació en les servituds de pas per a la gestió agroforestal i les labors de vigilància, de prevenció i d’extinció d’incendis de les administracions públiques competents.

4. L’accés a la forest o a terrenys forestals de persones alienes a la vigilància, prevenció, extinció i gestió agroforestal podrà limitar-se, per les administracions amb competències en la matèria, en les zones d’alt risc d’incendi o quan el risc d’incendi forestal així ho aconselle, i aquest punt s’ha de fer públic.

5. La conselleria competent en prevenció d’incendis forestals, amb la finalitat de no crear discontinuïtats constructives, podrà executar obres de condicionament, millora i manteniment de pistes forestals que no transcórreguen íntegrament per forests d’utilitat pública o forests gestionades per la Generalitat, sempre que la titularitat de la pista forestal o camí rural siga pública, transcórrega en una longitud superior al 70 % per terreny forestal i que aquesta pista forestal es trobe inclosa en algun dels instruments de planificació d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals aprovats per la conselleria competent en prevenció d’incendis forestals.

Article 57.

1. A l’efecte de prevenció d’incendis forestals, la superfície constituïda per la franja circumdant als terrenys forestals, que tindrà una amplària de fins a 500 metres, es denominarà d’ara en avant Zona d’Influència Forestal.

2. Queda prohibit encendre foc en terrenys forestals i en la Zona d’Influència Forestal, fora dels supòsits expressament previstos o autoritzats reglamentàriament i conformement a aquesta llei, així com llançar o abandonar objectes en combustió o qualsevol classe de material susceptible d’originar un incendi.

3. Reglamentàriament s’establiran tant les normes de regulació d’usos i activitats susceptibles de generar risc d’incendis en els terrenys forestals i Zona d’Influència Forestal, com les prohibicions que resulten necessàries.

4. Reglamentàriament es determinaran els usos i activitats sotmesos a autorització administrativa prèvia o declaració responsable, així com les condicions d’excepció, els períodes de risc, els sistemes i precaucions exigits per a fer ús del foc en terrenys forestals i en la Zona d’Influència Forestal, en tant que puguen afectar el risc d’incendi.

5. L’autorització administrativa referida en el paràgraf anterior s’atorgarà conforme al procediment que reglamentàriament s’establisca i imposarà les condicions que es consideren necessàries per a l’exercici de l’activitat. Aquesta autorització administrativa es podrà substituir per una declaració responsable en els casos que reglamentàriament així es determine.

Article 59.

1. Els terrenys forestals que hagen patit els efectes d’un incendi queden subjectes a les prohibicions de classificació o reclassificació urbanística preceptuades en la normativa reguladora del sòl no urbanitzable.

2. Els terrenys forestals que hagen patit els efectes d’un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents; tampoc podran dedicar-se o transformar-se en sòls agrícoles fins transcorreguts, almenys, vint anys, ni a activitats extractives fins transcorreguts deu anys, excepte autorització expressa i motivada de l’administració forestal, amb informe previ de la Mesa Forestal de la Comunitat Valenciana.

3. A fi del que es preveu en el present article, es crea, i queda adscrit a la conselleria competent en prevenció d’incendis forestals, el Registre de Terrenys Forestals Incendiats en el qual s’inscriuran, amb el suficient detall, les superfícies i perímetre de les forests sinistrades. Aquest registre tindrà el caràcter de públic. En tot cas, les administracions competents hauran de sol·licitar certificació del registre abans de realitzar o autoritzar qualsevol de les actuacions previstes en aquest article.

4. Els terrenys forestals incendiats hauran de ser restaurats pels seus propietaris directament o en la forma i condicions que s’establisquen, es restaurarà la coberta vegetal quan no siga previsible la seua regeneració natural a mitjà termini. Reglamentàriament s’establirà un protocol d’actuacions de restauració ambiental postincendi, que serà aplicable en els terrenys forestals que patisquen incendis majors de cent hectàrees, llevat que estudis de major detall derivats de la normativa sectorial d’incendis establisquen la seua necessitat d’aplicació en incendis de menor superfície.

Article 62

1. L’administració forestal emetrà un informe preceptiu previ a l’aprovació de qualsevol instrument de planificació que afecte forests o terrenys forestals, i a l’autorització administrativa que corresponga sobre qualsevol projecte o actuació pública o privada que tinga per objecte l’execució de projectes o la realització d’obres o instal·lacions que afecten forests o terrenys forestals, llevat que els instruments de planificació o l’obra, projecte o actuació es troben sotmesos, segons la normativa vigent a cada moment, al procediment d’estimació o avaluació d’impacte ambiental, i en aquest cas bastarà aquest últim.

2. L’autorització prevista en el paràgraf anterior se substituirà per una declaració responsable en el cas d’actuacions de silvicultura preventiva sobre la vegetació forestal i en el cas de manteniment d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals, sempre que estiguen previstes en un pla de prevenció d’incendis forestals aprovat per l’administració competent.

Aquesta declaració responsable haurà de presentar-la el promotor de l’actuació i contindrà, almenys, la identificació en relació amb la planificació aprovada, el tipus d’actuació com també la informació suficient respecte a ubicació, àmbit d’actuació i dates previstes d’execució. Aquest tràmit de declaració responsable es realitzarà davant la direcció territorial de la conselleria competent en matèria de prevenció d’incendis forestals.

La conselleria competent en matèria de prevenció d’incendis forestals desenvoluparà i facilitarà un model de declaració responsable.

Aquesta declaració responsable no eximeix de l’obligació d’obtenir altres autoritzacions o permisos que puguen ser necessaris per a altres departaments o administracions públiques per raó de la naturalesa o la ubicació de l’actuació.

Amb la finalitat de garantir la vigència i la utilitat del pla local de prevenció d’incendis forestals, una vegada finalitzats els treballs, el promotor haurà d’informar de les actuacions realitzades al municipi en el qual es localitzen.

Els municipis hauran de trametre a la direcció general competent en prevenció d’incendis forestals, amb caràcter anual i abans del 31 de març de cada any, un informe sobre les actuacions realitzades en matèria de prevenció d’incendis forestals en el seu municipi, acompanyat per cartografia digital i relacionant-lo amb l’estat de desenvolupament del seu pla local de prevenció d’incendis.

Article 75. Reparació del dany i indemnitzacions

1. Sense perjudici de les sancions penals o administratives que en cada cas pertoque, les infraccions previstes en aquesta llei portaran aparellada, en tot cas i sempre que siga possible, la reparació del dany causat i la reposició de les coses al seu estat original, en la forma i condicions fixades per l’òrgan competent en matèria sancionadora o restauradora. Aquesta obligació és imprescriptible en el cas de danys al domini públic forestal.

2. La reparació tindrà com a objectiu la restauració de la forest o ecosistema forestal a la situació prèvia als fets constitutius de les infraccions previstes en aquesta llei. A l’efecte d’aquesta llei s’entén per restauració la tornada de la forest al seu estat anterior al dany, i per reparació les mesures que s’adopten per a aconseguir la restauració. El causant del dany estarà obligat a indemnitzar la part dels danys que no puguen ser reparats, així com els perjudicis causats.

3. Podrà requerir-se així mateix indemnització en els casos en què el benefici econòmic de l’infractor siga superior a la màxima sanció prevista. Aquesta indemnització serà com a màxim el doble de la quantia d’aquest benefici i en el cas de forests declarades d’utilitat pública s’ingressarà en el fons de millores.

4. Els danys ocasionats a la forest i el termini per a la seua reparació o restauració es determinaran segons criteri tècnic degudament motivat en la resolució sancionadora o restauradora.

5. En el cas d’accions o omissions que puguen constituir infraccions a la normativa en matèria de prevenció d’incendis forestals, i sense perjudici de les sancions i altres obligacions que conformement a aquesta normativa pertoquen, es podran repercutir els costos derivats de la mobilització dels recursos necessaris per a atendre-les, tant si han produït un incendi forestal com si no, en concepte d’indemnització per danys i perjudicis. S’han d’entendre inclosos en aquest apartat els recursos mobilitzats per a atendre la sufocació d’una crema o d’un incendi no forestal, encara que no afecte terrenys forestals, i es podran repercutir els costos dels recursos mobilitzats, tot això sense perjudici de les sancions que en cada cas pertoquen, per a la qual cosa s’habilitarà reglamentàriament el procediment.

6. La repercussió de costos, a través de la indemnització de danys i perjudicis a què es refereixen els apartats anteriors, s’aplicarà de forma ponderada en funció de la gravetat de la infracció, l’alarma social provocada, la quantitat de recursos mobilitzats, així com el risc que haja comportat per als recursos que han intervingut.

CAPÍTOL IX

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció primera

Mobilitat

Article 96

Es modifiquen l’article 21, apartat 2, lletra b, l’article 40, s’afig un apartat 5 a l’article 66, es modifiquen l’article 72 i l’article 80 i s’afig una disposició final tercera, en la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

«Article 21. Transport de viatgers

[…]

2. Els transports de viatgers es classifiquen en:

a) Servei públic de transport, entés com a tal l’oferit a la ciutadania, d’acord amb un calendari i horari prèviament establits.

b) Transports públics regulars d’ús especial.

c) Transport discrecional de viatgers.

d) Servei de taxi prestat en turismes.

[…]

Article 40. Transports públics regulars d’ús especial

1. Tindran la consideració de transports públics regulars d’ús especial, als quals fa referència l’apartat 2.b de l’article 21, aquells que suposant una oferta permanent de transport se cenyisquen a atendre les necessitats concretes d’un col·lectiu determinat, homogeni i específic de les persones usuàries, caracteritzat perquè el seu origen o destinació és un determinat servei, centre de formació, oci o treball, edifici o conjunt d’edificis. En particular, tindran aquesta consideració el transport escolar, universitari, laboral, de persones usuàries de serveis socials o d’una determinada instal·lació d’oci, i similars.

2 Els serveis de transport públic regular de viatgers d’ús especial únicament podran prestar-se quan es compte amb la corresponent autorització especial que habilite per a això atorgada per l’administració competent.

3. L’atorgament d’aquesta autorització es durà a terme de conformitat amb el que reglamentàriament s’establisca i estarà supeditat al fet que l’empresa transportista haja convingut prèviament amb els usuaris o els seus representants la realització del transport a través del contracte oportú.

4 Quan el transport siga contractat per algun dels ens, organismes, i entitats que formen part del sector públic, el contracte haurà d’atindre’s, en tot allò que no es trobe previst en aquesta llei i en les normes dictades per al seu desplegament, a les regles contingudes en la legislació sobre contractes del sector públic.

5. L’autorització només podrà ser atorgada a una persona, física o jurídica, que prèviament siga titular d’autorització per al transport públic de viatgers d’àmbit suficient, obtinguda en els mateixos termes establits en la legislació de l’Estat en la matèria.

6. Les autoritzacions per a la realització de transports regulars d’ús especial s’atorgaran pel termini a què es referisca el contracte amb els usuaris, sense perjudici que l’Administració puga exigir el seu visat amb una determinada periodicitat a fi de constatar el manteniment de les condicions que van justificar el seu atorgament.

7. Els transports als quals es refereix aquest article podran realitzar-se, quan resulten insuficients els vehicles propis, utilitzant els d’altres transportistes que compten amb l’autorització de transport públic de viatgers referida en l’apartat 5, de conformitat amb el que reglamentàriament s’establisca.

8. Excepcionalment, en els serveis de transport regular d’ús especial contractats per l’Administració de la Comunitat Valenciana que discórreguen per itineraris amb trànsits no atesos per serveis regulars d’ús general per no ser viable el seu establiment o, fins i tot estant aquests trànsits atesos per serveis regulars d’ús general no estiguera garantida una adequada prestació d’aquests serveis, es podrà autoritzar que aquest transport d’ús especial puga també ser utilitzat per altres persones usuàries en els termes que reglamentàriament s’establisquen.

Article 66. Projecte bàsic i constructiu

1. Els projectes bàsics i de construcció de les infraestructures de transport es formularan d’acord amb el que es preveu, si escau, en el corresponent estudi informatiu, i, el seu contingut obeirà tant al que es preveu en aquesta llei com al que s’estableix en la normativa bàsica de contractació de les administracions públiques a fi de poder formar part del corresponent expedient de licitació i execució de les obres.

2. Els projectes bàsics i constructius podran introduir variacions no substancials en relació amb l’estudi informatiu prèviament aprovat, com a conseqüència de la concreció de les seues determinacions amb el nivell de precisió propi d’un projecte. En aquests casos, l’òrgan administratiu encarregat de la redacció del projecte instarà el competent a la formulació de l’estudi informatiu per a la convalidació de les dites variacions i, si escau, per a la corresponent modificació de la resolució aprovatòria.

3. L’aprovació del corresponent projecte bàsic o del de construcció de les actuacions regulades per aquesta llei que requerisquen la utilització de nous terrenys, suposarà la declaració d’utilitat pública o interés social, la necessitat d’ocupació i la declaració d’urgència d’aquesta, a l’efecte de l’expropiació forçosa d’aquells en els quals haja de construir-se la línia, el tram o l’element de la infraestructura ferroviària, o que siguen necessaris per a modificar les preexistents, segons el que es preveu en la legislació expropiatòria.

4. Quan corresponga a l’administrador de la infraestructura la construcció de les infraestructures ferroviàries, la potestat expropiatòria serà exercida per l’administració de la Generalitat i el beneficiari de l’expropiació serà el mateix administrador, que abonarà el preu just de les expropiacions.

5. L’execució i conservació de les infraestructures de transport de titularitat pública, per constituir infraestructures d’interés comunitari, no estaran sotmeses a l’obtenció de llicència municipal, sempre que es referisquen a obres el trajecte o interés públic complet de les quals supere l’àmbit municipal.

La iniciació de les obres i la posada en marxa d’aquestes infraestructures hauran de ser comunicades prèviament als ajuntaments afectats, si s’escometen per altres administracions o entitats.

Article 72. Parades de transport públic

1. Com a regla general, i excepte acord diferent entre parts, correspon a l’administració titular de la via el condicionament de les parades, inclosos els seus accessos i connexions amb la xarxa per als vianants existent, així com les mesures de seguretat necessàries per a l’encreuament dels vials on se situen aquestes parades. Correspon, d’altra banda, a l’administració titular del servei de transport la implantació i manteniment de marquesines, pals, senyals i els elements d’informació a l’usuari.

2. Les parades s’executaran amb el que es preveu en la normativa aplicable en matèria d’accessibilitat universal al transport públic i en matèria d’accessibilitat al medi urbà. Comptaran en tot cas amb els elements de protecció climàtica, informació i comoditat en l’espera que faciliten l’ús del transport públic a totes les persones, incloses les que tinguen mobilitat reduïda.

3. Per a la ubicació de les parades, s’atendrà els criteris següents:

a) Nombre de persones usuàries afectades i centres d’atracció de demanda que afecte (centres sanitaris, educatius, de treball i altres centres d’activitat).

b) Incidència en la prestació del servei.

c) Repercussió sobre la circulació urbana i la seguretat viària.

d) Accessibilitat a altres modes de transport, inclosos els urbans.

4. Quan les parades se situen en plataformes o carrils reservats al transport públic de freqüència elevada de pas, el seu disseny permetrà l’avançament entre diverses unitats per a permetre un elevat nivell de velocitat comercial i regularitat.

5. En les poblacions que disposen d’estació de viatgers establida seguint el que es disposa en els articles 80 i 81 de la present llei, serà preceptiva la seua utilització per les línies de transport interurbà. No obstant això, la conselleria competent en matèria de transport podrà autoritzar, alternativament o addicionalment, altres llocs de parada diferents en funció de les característiques del servei i les necessitats de mobilitat de la ciutadania.

6. El que s’estableix en aquest article s’entén referit també als serveis de transport de viatgers en vehicles de turisme.

Article 80. Planificació

1. Els baixadors, estacions i terminals es dissenyaran i explotaran sota el principi general de permetre l’accés als serveis de transport en condicions de qualitat i seguretat, afavorir la intermodalitat mitjançant un adequat accés des d’altres maneres de transport, el vehicle privat, a peu i amb bicicleta, i facilitar en general als qui els utilitzen l’espera, la informació dels serveis i l’adquisició dels títols de transport. Mitjançant el seu adequat entroncament amb els teixits urbans als quals serveix i mitjançant el desenvolupament de les funcions urbanes en el seu interior que pertoquen, constituiran en cada cas una fita de referència bàsica en relació amb els nuclis als quals servisquen.

Per a tindre la consideració d’estació de viatgers haurà de contribuir al desenvolupament adequat de l’activitat de transport de viatgers.

2. Seran criteris bàsics de disseny dels elements abans assenyalats facilitar l’accés i els intercanvis entre modes, tindre capacitat suficient per als fluxos esperables, i tractar de minimitzar els costos energètics. En el seu disseny s’inclouran aquells serveis essencials per a donar un adequat servei al públic, així com aquells altres serveis o equipaments que convinga emplaçar en relació amb l’accessibilitat de la instal·lació i la possibilitat d’atendre des d’ella al major nombre de persones possible.

3. El planejament urbanístic dels municipis establirà, de manera concertada amb la conselleria competent en matèria de transports, les ubicacions idònies per a les terminals dels serveis de transport per carretera. Les terminals centrals de cada municipi se situaran preferentment en els corresponents centres urbans, en localitzacions que permeten un ràpid accés als serveis allí establits, la intermodalitat amb la resta de serveis de transport, l’atenció al major nombre possible de persones, i un accés adequat per als mateixos vehicles de transport.

4. La planificació i execució dels baixadors, estacions i terminals s’ajustarà al procés genèric assenyalat en aquesta llei per al conjunt de les infraestructures de transport.

5. La dimensió dels diversos elements funcionals, edificatoris i d’urbanització que els conformen s’adequarà a les necessitats funcionals a satisfer, sense perjudici de les determinacions que en aquest sentit establisca el planejament urbanístic municipal.

Disposició final tercera. Supletorietat de la legislació estatal per als serveis públics de transport de viatgers per carretera i les estacions i terminals de viatgers

En allò no previst en aquesta llei o en les normes dictades per al seu desplegament serà d’aplicació supletòria als serveis públics de transport de viatgers per carretera i les estacions i terminals de viatgers, el règim establit en la legislació estatal en la matèria.»

Secció segona

Ordenació del territori, urbanisme i paisatge

Article 97

Es modifica la rúbrica de la secció II del llibre II, títol I, capítol I; es modifiquen els apartats 4 i 5 de l’article 36 i s’afegeixen nous apartats 6 i 7; es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 70; es modifica l’apartat 8 de l’article 72; es modifica l’article 101; es modifica l’apartat 3 de l’article 203, es modifiquen els apartats 3 i 4 i s’afig un nou apartat 5 a l’article 211 bis i s’afegeix una disposició transitòria nova de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que queden amb la redacció següent:

Secció II

Actuacions de transformació urbanística i d’edificació i rehabilitació en sòl urbà

Article 36

Xarxa secundària de dotacions i estàndards de qualitat urbana

[…]

4. En sòl urbà, quan l’edificabilitat residencial mitjana preexistent a la subzona d’ordenació detallada o a l’àrea homogènia per usos i tipologies ja supere el metre quadrat edificable per metre quadrat de sòl, el nou planejament no pot augmentar l’edificabilitat residencial aplicable a cada parcel·la respecte a les previsions del planejament anterior.

Tanmateix, en actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de l’ordenació urbana de l’àmbit en el qual es plantegen, pot incrementar-se l’edificabilitat respecte al planejament anterior, en els següents termes:

a) En unitats d’execució, l’índex d’edificabilitat bruta residencial de la unitat d’execució no pot superar en més d’un 50 % l’índex d’edificabilitat bruta residencial de la subzona d’ordenació o de l’àrea homogènia corresponent, sense que en cap cas puga superar el màxim de dos metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl residencial.

b) En parcel·les urbanes o solars, l’índex d’edificabilitat neta residencial de la parcel·la no pot superar en més d’un 50 % l’índex d’edificabilitat neta residencial mitjà de les parcel·les urbanes o solars situats a la subzona d’ordenació o de l’àrea homogènia corresponent.

c) En els supòsits previstos en les dues lletres anteriors, la densitat d’habitatges resultants no pot superar en més d’un 50 % la densitat d’habitatges mitjana de l’àmbit de referència utilitzat, amb el límit del duple de l’establida en l’apartat 3 d’aquest article.

d) L’increment de sòl dotacional públic que exigisca un increment d’edificabilitat, es determina de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 63.3 d’aquesta llei i en l’annex IV, quant al càlcul de l’estàndard dotacional global, i amb caràcter general es fa en funció de les necessitats de l’entorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.

5. En sòl urbà, per als usos terciari o industrial sotmesos a actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de l’ordenació urbana de l’àmbit en el qual es plantegen, pot incrementar-se l’edificabilitat atribuïda al planejament anterior al sòl objecte de modificació en els termes que reglamentàriament s’establisquen, sense que en cap cas es puga superar el duple de l’índex mitjà d’edificabilitat neta d’aquests usos en parcel·les urbanes o solars situats a la subzona d’ordenació o de l’àrea homogènia corresponent, o de dos metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl d’índex d’edificabilitat bruta d’aquests usos en unitats d’execució.

L’increment de sòl dotacional públic que exigisca l’increment d’edificabilitat es determina de conformitat amb el que hi ha disposat en l’article 63.3 d’aquesta llei i en l’annex IV, quant al càlcul de l’estàndard dotacional global, i amb caràcter general es fa en funció de les necessitats de l’entorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.

6. Tanmateix, en els àmbits de referència utilitzats tant per a l’ús residencial com el terciari o l’industrial, quan l’estàndard dotacional global en la situació d’origen ja fora superior a 15 metres quadrats de sòl dotacional públic per cada 100 metres quadrats de sostre, no és necessari l’increment de sòl dotacional públic, sempre que es mantinga com a mínim l’indicat estàndard dotacional global.

7. En els supòsits dels apartats anteriors, quan siga impossible la cessió en terrenys en el mateix àmbit de l’actuació, les dotacions públiques poden materialitzar-se mitjançant la cessió en superfície edificada de valor equivalent, que s’han d’integrar en complexos immobiliaris definits en la legislació estatal de sòl, o bé s’han de compensar econòmicament. En aquest cas, l’import de la compensació ha de tenir com a única finalitat l’adquisició de sòl dotacional o la millora de qualitat urbana dels sòls dotacionals públics existents.

Article 70

Actuacions de transformació urbanística i d’edificació i rehabilitació en sòl urbà

1. En els termes establits per la legislació estatal de sòl, s’entenen per actuacions de transformació urbanística les següents:

a) Les actuacions d’urbanització que inclouen:

1r) Les actuacions de reforma i regeneració urbana les determinacions de la qual tenen per objecte la millora del mitjà urbà, la renovació i la millora dels equipaments i altres dotacions urbanístiques, inclosa la rehabilitació o la substitució del patrimoni edificat, quan hi haja situacions d’obsolescència o vulnerabilitat d’àrees urbanes delimitades amb aquesta finalitat.

Es consideren actuacions de regeneració urbana aquelles que incorporen mesures socials i econòmiques emmarcades en una estratègia administrativa globalitzada.

L’ordenació d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme mitjançant la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en l’article 72 d’aquesta llei i la gestió s’ha de desenvolupar prenent en consideració el règim aplicable a les actuacions aïllades o integrades, tal com es regula en l’article de la llei esmentat.

2n) Les actuacions de renovació urbana tenen per objecte la demolició i la substitució de la totalitat o de part de les edificacions preexistents, quan hi concórreguen circumstàncies singulars de deterioració física i ambiental que ho facen necessari, sense perjudici de satisfer qualssevol actuacions de rehabilitació d’edificis o la millora del mitjà urbà previstes en aquest article.

L’ordenació d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme mitjançant la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en l’article 72 d’aquesta llei, i la gestió s’ha de desenvolupar mitjançant la delimitació d’unitats d’execució en règim d’actuacions integrades, en virtut del que hi ha establit en aquesta llei.

b) Les actuacions de dotació les determinacions de la qual tenen per objecte preveure els sòls dotacionals i el percentatge públic de plusvàlues que es deriven de l’atribució d’un increment d’aprofitament consistent en un augment d’edificabilitat, de densitat o d’un canvi d’ús de diferent rendibilitat econòmica assignat sobre l’atorgat pel planejament anterior, atribuït a parcel·les concretes localitzades en una zona o subzona de sòl urbà, sense que l’actuació requerisca la reforma o la renovació de la urbanització preexistent. El desenvolupament d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme mitjançant el règim d’actuacions aïllades, excepte en el supòsit que afectara diversos propietaris i es requerira l’execució de noves obres d’urbanització, i en aquest cas es poden gestionar en règim d’actuacions integrades.

2. S’entenen com a actuacions d’edificació o de rehabilitació aquelles que tenen per objecte l’edificació o la rehabilitació d’edificis, incloses les seues instal·lacions, els seus espais privatius vinculats i, si escau, el sòl dotacional públic necessari per a atorgar-los la condició de solar. El desenvolupament d’aquestes actuacions s’ha de dur a terme en règim d’actuacions aïllades.

[…]

Article 72. Plans de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana

[…]

8. L’obtenció del sòl corresponent a actuacions aïllades en sòl urbà destinats a l’ús dotacional públic, com també el finançament de l’execució de les reserves dotacionals destinades a equipaments públics o dels costos derivats de les obres d’urbanització aïllades, sense perjudici de les ajudes públiques aplicables, es poden executar amb càrrec als increments d’aprofitament addicional que pogueren atribuir-se amb aquesta fi, bé en determinades parcel·les aïllades edificables o bé en els àmbits corresponents a aquelles unitats d’execució urbanitzadora localitzades en sòl urbà o en urbanitzable o a aquells complexos immobiliaris que així es delimiten, en els termes establits en el pla de reforma interior o en el pla general, justificada en el resultat de la preceptiva memòria de viabilitat econòmica. En tot cas, aquest aprofitament addicional correspon a l’administració amb caràcter fiduciari per a satisfer les finalitats assenyalades.

[…]

Article 101. Constitució de complexos immobiliaris

1. El planejament pot preveure en única parcel·la superfícies edificades superposades tant en la rasant com en el subsol o en el vol, destinades a usos lucratius privats i a usos de domini públic constituïts en complex immobiliari de caràcter urbanístic, podent establir-se tant en edificacions ja realitzades com en sòls no edificats, en els termes establits en la legislació estatal de sòl i complint els requisits assenyalats en l’apartat 3 de l’annex XIII d’aquesta llei.

2. En tot cas, l’edificabilitat destinada a ús lucratiu privat computarà a l’efecte de la determinació dels estàndards de la xarxa secundària de dotacions i de la qualitat urbana en virtut del que hi ha establit en l’article 36 d’aquesta llei. En el supòsit previst en l’apartat 5 d’aquest article, es pot substituir la cessió de sòl dotacional pel lliurament de superfície edificada en els termes establits en l’apartat 3 de l’annex XIII d’aquesta llei.

Article 203. Règim general de la declaració d’interès comunitari

[…]

3. L’autorització d’usos i aprofitaments en sòl no urbanitzable mitjançant la declaració d’interès comunitari requereix l’elaboració d’un instrument de paisatge, el contingut del qual s’ha d’adaptar a la mena d’actuació proposada i al paisatge on se situa. Si, d’acord amb la legislació ambiental, fora necessària l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, aquesta s’ha de fer en la tramitació de la llicència substantiva del projecte que corresponga, d’acord amb el que establisca en la seua legislació sectorial. A més, en aquells supòsits en què l’actuació comporte una major concentració de població, de vehicles pesants, amb remolc, autocaravanes o similars, han d’efectuar una anàlisi dels efectes que generen i proposar solucions que les mitiguen, per tal de millorar la mobilitat sostenible de l’actuació amb l’entorn.

[…]

Article 211 bis

3. L’atorgament de la llicència queda sotmès al règim general establit en l’article 201 d’aquesta llei.

4. Requereix informe previ i vinculant de les administracions amb competències afectades, l’atorgament de llicència a edificacions, respecte de les quals càpien accions de restabliment de la legalitat urbanística, que es troben:

a) Situades en sòl que gaudisca de qualsevol classe de protecció pels seus especials valors ambientals.

b) Afectades per limitacions d’ús específiques derivades de l’aplicació de la normativa sectorial de mines, costes, aigües, risc d’inundació o infraestructures, o per l’existència d’activitats implantades legalment o en procés de legalització.

5. L’acte d’atorgament d’aquestes llicències ha de contenir el conjunt de condicionants establits, que han de ser verificats per l’ajuntament. Així mateix, l’ajuntament ha de comunicar a l’Agència Valenciana de Protecció del Territori tant l’acte d’atorgament d’aquestes llicències com les corresponents llicències d’ocupació.

Es crea una nova disposició transitòria sobre Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge:

1. Durant l’emergència sanitària derivada de la pandèmia de la COVID-19, les instal·lacions de gestió de residus domèstics i industrials han sigut declarades servei essencial per a aquelles persones que es promoguen durant els exercicis 2021, 2022 i 2023, o bé que disposen de finançament europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària de la COVID-19 i que s’assigne finançament europeu per a la millora dels serveis de valorització de residus domèstics o residus assimilables. Per a això, les administracions públiques estan facultades a l’execució directa de les obres de millora i ampliació en les infraestructures de servei públic bàsic essencial o servei essencial, existents o en procés de construcció, del conjunt d’instal·lacions de la Comunitat Valenciana.

2. L’execució de les obres i les instal·lació d’ampliació i millora dins de la superfície ja autoritzada del complex de valorització, una vegada aprovat el projecte d’execució d’obres, pot tramitar-se mitjançant una declaració responsable, d’acord amb el que hi ha establit en l’article 214 d’aquesta llei; han d’autoliquidar a l’ajuntament el corresponent impost de construcció i obres abans d’iniciar les obres.

3. L’execució de les obres i instal·lacions de nova construcció es tramitaran d’acord amb el que hi ha establit en l’article 224 d’aquesta llei.

Article 98

Es modifiquen els apartats 1 i 5 de l’article 17 i s’afegeix una nova disposició transitòria a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i es modifica la disposició transitòria vuitena i s’afegeix una nova disposició addicional a la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que queden amb la redacció següent:

En la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge:

Article 17

Projectes d’inversions estratègiques sostenibles. Definició i requisits

1. Els projectes d’inversions estratègiques sostenibles tenen per objecte l’ordenació, la gestió i el desenvolupament d’intervencions territorials d’interès general i estratègic, de rellevància supramunicipal, que així siguen declarades pel Consell. També poden tenir aquesta consideració aquelles activitats legalment implantades, però el caràcter de les quals s’haguera plantejat originàriament de manera temporal, comporten fixació o increment de l’ocupació i adopten solucions que en garantisquen o en milloren la integració en la infraestructura verda del territori i l’aplicació de solucions sostenibles basades en la naturalesa.

[…]

5. Ha de justificar-se la dificultat de dur-ne a terme el desenvolupament per algun dels mecanismes següents:

a) Els instruments d’ordenació establits en la secció IV del capítol III del títol II, llibre 1, d’aquesta llei, per no ser necessària la previsió en l’ordenació de sòls o dotacions de destinació pública constituents d’un teixit urbà propi de la trama dels polígons industrials o terciaris, excepte els estrictament precisos per a garantir-ne seua connexió amb les xarxes generals, en vincular-se la totalitat del sòl a l’ús o l’activitat a la qual es destina el projecte d’inversió estratègica sostenible.

Disposició transitòria nova de la Llei 5/2014

Les instal·lacions ramaderes avícoles existents en sòl no urbanitzable comú a l’entrada en vigor d’aquesta disposició i que no resulten plenament ajustades al planejament urbanístic poden ser objecte de regularització per una sola vegada, sempre que es complisquen els requisits següents:

1. Que la boga de les instal·lacions estiga, almenys, a 200 metres del nucli urbà.

2. La regularització queda cenyida a aquelles instal·lacions que no complisquen els paràmetres del planejament urbanístic relatius a l’altura, la superfície i el volum edificable sobre la parcel·la, en particular, ocupació màxima sobre parcel·la lliure.

3. La instal·lació ha de disposar d’autorització ambiental integrada, de manera que no es puga modificar o renovar únicament per raons de compatibilitat amb el planejament municipal.

El procediment per a la regularització ha de seguir els tràmits següents:

1. S’ha de presentar davant l’ajuntament la corresponent sol·licitud, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, acompanyada d’un projecte bàsic que incloga les mesures correctores de caràcter ambiental, paisatgístic i de benestar animal, quan escaiguen.

2. L’ajuntament ha de sotmetre la sol·licitud a informació pública pel termini de vint dies i ha d’obtenir un informe de les administracions les competències de les quals puguen resultar afectades, pel mateix període.

3. L’expedient s’ha d’elevar a l’òrgan ambiental i territorial estratègic. Si aquest informa que pot produir efectes significatius sobre el medi ambient, ha de proposar que siguen corregits mitjançant les oportunes mesures correctores en el posterior procediment de modificació de l’autorització ambiental integrada.

4. L’expedient s’ha de retornar a l’ajuntament, el qual ha de dictar una resolució definitiva de regulació urbanística, en què acorde, si escau, la tramesa de les mesures correctores a l’autorització municipal integrada. Si la incorporació d’aquestes mesures correctores o les incloses en el projecte bàsic de regularització ho requereix, ha de presentar-se el corresponent projecte d’execució que desenvolupe el projecte bàsic i definisca l’actuació íntegrament sense que s’hi rebaixen les condicions referides al projecte bàsic.

En la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, es modifica la disposició transitòria vuitena i s’afegeix una nova disposició addicional de la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que queda amb la redacció següent:

Disposició transitòria vuitena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció d’efectes de les memòries ambientals

Les memòries ambientals emeses a l’empara de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient, perden la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis, si no s’haguera aprovat el pla abans del 8 de febrer de 2022.

Tanmateix, les memòries ambientals també poden perdre la vigència i cessar en la producció dels efectes que els són propis, si el contingut entra en conflicte amb alguna norma ambiental o territorial que poguera aprovar-se durant la vigència i no en fora possible el mer ajust.

S’afegeix la disposició addicional nova a la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional nova. Tramitació dels instruments i modificacions de planejament després de la pèrdua de vigència de pronunciaments ambientals

1. A l’efecte d’aquesta disposició addicional, són pronunciaments ambientals les memòries aprovades a l’empara de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes, com també les declaracions ambientals i territorials estratègiques aprovades a l’empara de la Llei 5/2014 d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

2. La caducitat o la pèrdua de vigència dels pronunciaments ambientals indicats en l’apartat anterior implica la suspensió de la tramitació dels expedients de planificació corresponent. Tanmateix, es pot reprendre la tramitació de l’expedient fins que s’aprove definitivament si, en un termini inferior a un any des de la data de caducitat o la pèrdua de vigència del pronunciament ambiental, la part promotora del pla presenta una nova sol·licitud d’avaluació ambiental i obté posteriorment un nou pronunciament de l’òrgan competent.

3. Superat un any des de la caducitat o la pèrdua de vigència del pronunciament ambiental sense que la part promotora del pla haguera aportat una nova sol·licitud d’avaluació ambiental, s’ha de dictar la resolució d’arxiu definitiu de l’expedient.

4. Per a poder realitzar una nova sol·licitud d’avaluació ambiental i obtenir un nou pronunciament ambiental, la part promotora del pla ha de:

a) Elaborar un nou expedient que ha de contenir el text refós del pla que es pretenga aprovar amb tots els documents adjunts que resulten legalment exigibles i tots els informes sectorials, urbanístics i ambientals rebuts anteriorment ordenats.

b) Exposar públicament el nou expedient, amb tota la documentació adjunta, a què es refereix la lletra a, durant un termini mínim de 45 dies hàbils. Durant aquest període, ha de sol·licitar a les administracions afectades que ratifiquen o complementen els informes sectorials que hi haja en l’expedient, o que emeten qualsevol altre informe preceptiu no obtingut en l’expedient anteriorment tramitat.

c) Aprovar provisionalment la nova proposta de pla i dels documents adjunts, una vegada introduïdes aquelles modificacions exigibles d’acord amb el resultat de les noves consultes i al·legacions.

d) Fer la sol·licitud d’avaluació ambiental i trametre el document aprovat a l’òrgan ambiental competent perquè emeta un nou pronunciament ambiental.

5. L’òrgan ambiental, de forma raonada i prenent en consideració la documentació obrant en l’expedient en el moment processal descrit en la lletra d de l’apartat 4, ha de decidir si el document d’abast emès en el seu moment continua complint la seua funció i permet una avaluació ambiental amb totes les garanties, o si de l’actuat es dedueix la necessitat inevitable d’emetre un nou document d’abast dels regulats en la lletra a de l’apartat 2 de l’article 51 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, a l’efecte de redactar i exposar una nova proposta de planejament, tot això amb la finalitat de donar compliment a l’article 27.3, in fine, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

6. Des del punt de vista estrictament urbanístic, a l’instrument tramitat li continua resultant aplicable la legislació vigent en el moment de l’exposició pública inicial, i resulta únicament obligatòria l’adaptació a la normativa vigent en l’actualitat en els termes i condicions ordinaris establits per les disposicions transitòries de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.

7. Des del punt de vista dels condicionants ambientals, territorials i sectorials, s’ha aplicar la normativa vigent en el moment de l’exposició pública prevista en la lletra b de l’apartat 4 d’aquesta disposició addicional d’acord amb les disposicions transitòries de les respectives normes d’aplicació, la qual cosa ha de reflectir-se en els informes de ratificació o complement que s’emeten, i en el nou pronunciament ambiental.

8. Si el pronunciament ambiental emès com a conseqüència de la represa del procediment, segons el que es disposa en la present disposició addicional, perdera la vigència, s’ha d’arxivar definitivament de l’expedient de planificació.

9. El procediment regulat en aquesta disposició addicional és aplicable una vegada esgotats els terminis establits en la disposició transitòria vuitena d’aquesta llei i en la disposició transitòria única de la Llei 3/2020, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.

Article 99

En la Llei 5/2014, annex IV, apartat III, es modifiquen els apartats 4.4, 5.4 i 6.2, que queden redactats com segueix:

Annex IV, apartat III

[…]

4.4. La reserva de places d’aparcament diferenciarà entre places d’aparcament privades, situades a l’interior de les parcel·les privades, i places d’aparcament públiques, disposades als vials públics o en zones específiques d’aparcament públic. Tant les places d’aparcament privades com les públiques podran estar situades sobre o sota rasant. Amb caràcter general es reservarà un mínim de 0,5 places d’aparcament privades per habitant i 0,25 places d’aparcament d’ús públic per habitant; aquesta reserva es pot minorar justificadament quan la superfície corresponent a aquesta disminució es destine a actuacions que afavorisquen una mobilitat més sostenible, una major superfície d’infraestructures verdes urbanes o un ús públic més inclusiu i coherent amb la xarxa d’espais comuns definida en l’annex XII d’aquesta llei. En qualsevol cas, entre els criteris que justifiquen la reducció d’aquesta reserva s’haurà de garantir que les necessitats de desplaçament de la població afectada quedaran en qualsevol cas satisfetes amb altres alternatives d’aparcament per a mitjans de transport no motoritzats o amb transport públic.

[…]

5.4. Amb caràcter general la reserva mínima de places d’aparcament en parcel·la privada estarà en funció de l’ús concret al qual, en desenvolupament del pla, es destinen les parcel·les, d’acord amb els estàndards següents:

a) Per a usos comercials o recreatius, una plaça per cada 25 metres quadrats construïts.

b) Per a usos hostalers i similars, una plaça per cada 50 metres construïts.

c) Per a altres usos terciaris diferents als anteriorment regulats, una plaça per cada 100 metres construïts.

d) En complexos terciaris que ocupen illes de cases completes, en els quals no siga possible determinar de manera exacta les diferents proporcions d’usos, per tractar-se de locals polivalents, la reserva exigible serà d’una plaça per cada 40 metres quadrats construïts.

Es podrà minorar justificadament aquesta reserva quan la superfície corresponent a aquesta disminució es destine a actuacions que afavorisquen una mobilitat més sostenible, una major superfície d’infraestructures verdes urbanes o un ús públic més inclusiu i coherent amb la xarxa d’espais comuns definida en l’annex XII d’aquesta llei. En qualsevol cas, entre els criteris que justifiquen la reducció d’aquesta reserva s’haurà de garantir que les necessitats de desplaçament de la població afectada quedaran en qualsevol cas satisfetes amb altres alternatives d’aparcament per a mitjans de transport no motoritzats o amb transport públic.

[…]

6.2. Amb caràcter general la reserva mínima de places d’aparcament públiques serà d’una plaça per a turisme per cada 200 metres quadrats, o fracció, d’edificabilitat industrial, i d’una plaça per a vehicles pesants per cada 1.500 metres quadrats, o fracció, d’edificabilitat industrial. La reserva mínima de places d’aparcament en parcel·la privada serà d’una plaça per cada 100 metres quadrats, o fracció, d’edificabilitat industrial. Part de la reserva d’aparcament per a vehicles pesants pot establir-se, justificadament, en parcel·la privada. Es podrà minorar justificadament aquesta reserva quan la superfície corresponent a aquesta disminució es destine a actuacions que afavorisquen una mobilitat més sostenible, una major superfície d’infraestructures verdes urbanes o un ús públic més inclusiu i coherent amb la xarxa d’espais comuns definida en l’annex XII d’aquesta llei. En qualsevol cas, entre els criteris que justifiquen la reducció d’aquesta reserva s’haurà de garantir que les necessitats de desplaçament de la població afectada quedaran en qualsevol cas satisfetes amb altres alternatives d’aparcament per a mitjans de transport no motoritzats o amb transport públic.

Secció tercera

Taxi

Article 100

Es modifica l’apartat 3 de l’article 7, l’apartat 2 de l’article 9, l’apartat 1 de l’article 13, els apartats 1 i 3 de l’article 14, i s’afig una disposició addicional cinquena en la llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi, de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 7

Noves autoritzacions

[…]

3. A les noves autoritzacions s’adscriurà un vehicle de fins a quatre anys d’antiguitat.

Article 9

Vigència i suspensió de les autoritzacions

[…]

2. Es pot sol·licitar la suspensió de l’autorització per un termini de dos anys, prorrogables altres dos anys, si s’acrediten causes justificades de caràcter personal que impedeixen exercir l’activitat. En àrees o municipis de més de 50.000 habitants, aquesta suspensió pot ser per un termini de tres anys, prorrogables altres tres anys, si s’acrediten causes justificades de caràcter personal que impedeixen exercir l’activitat.

[…]

Article 13. Vehicles

1. Amb caràcter general, el transport públic de taxi es realitzarà amb vehicles d’entre cinc i set places inclòs el conductor, si bé podrà ser ampliable fins a nou places en supòsits excepcionals.

Tant en municipis com en àrees de prestació conjunta, situats en zones rurals de l’interior, podran autoritzar-se vehicles de fins a nou places, sempre que concórreguen raons d’interès públic per a això. A l’efecte de determinar l’interès públic, es valorarà el nivell d’oferta de transport públic col·lectiu de viatgers de què es dispose.

Així mateix, s’autoritzaran vehicles de fins a nou places, inclòs conductor i plaça o places adaptades, en un municipi o àrea de prestació conjunta. Aquests vehicles adaptats hauran d’anar identificats mitjançant els distintius o anagrames en la forma que la conselleria o els ajuntaments competents regulen a aquest efecte. L’autorització administrativa per a disposar de vehicles adaptats de nou places adscrits a una determinada autorització de taxi comportarà l’obligada adaptació de, almenys, una plaça per a persones amb mobilitat reduïda per a viatjar en la seua pròpia cadira de rodes.

Article 14

Antiguitat i substitució de vehicles

1. L’antiguitat dels vehicles de turisme que presten servei de taxi no ha d’excedir, amb caràcter general, els dotze anys, comptats des de la seua primera matriculació, o una altra inferior que puga establir la conselleria o l’ajuntament competent. Pot admetre’s, excepte disposició en contra, que els vehicles elèctrics, híbrids, els que utilitzen com a font d’energia l’hidrogen, els biocarburants en una proporció superior al 10 %, els combustibles sintètics i parafínics, el gas natural, el gas liquat del petroli i els vehicles adaptats que admeten cadira de rodes en les quals puguen viatjar persones amb mobilitat reduïda en la seua pròpia cadira, puguen continuar prestant servei fins als 14 anys d’antiguitat. En àrees o municipis de més de 200.000 habitants o amb més de 200 taxis, l’antiguitat màxima és de 10 anys, o de 12 anys per a vehicles elèctrics, híbrids, els que utilitzen com a font d’energia l’hidrogen, els biocarburants en una proporció superior al 10 %, els combustibles sintètics i parafínics, el gas natural, el gas liquat del petroli i els vehicles adaptats que admeten cadira de rodes en les quals puguen viatjar persones amb mobilitat reduïda en la seua pròpia cadira.

[…]

3. L’antiguitat dels vehicles que s’adscriguen a noves autoritzacions, o per a la reactivació d’aquestes, no serà superior a quatre anys, o una altra inferior que puga establir-se per l’Estat, conselleria o l’ajuntament competent.

Disposició transitòria cinquena. Pròrroga d’antiguitat dels vehicles adscrits a autoritzacions de taxi vigents el 2020

L’antiguitat de tots els vehicles adscrits a autoritzacions de taxi vigents durant 2020, es prorroga per un any més per a tots els supòsits d’antiguitat màxima contemplats en l’article 14 d’aquesta llei. Aquesta pròrroga únicament podrà utilitzar-se en la primera substitució de vehicle que realitze el seu titular, no sent aplicable a substitucions següents que puguen produir-se en el futur.

CAPÍTOL X

Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica

Secció primera

Transparència i bon govern

Article 101

Es modifica l’article 46 i s’afig un nou article 46 bis en la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Article 46. Instruments de participació ciutadana

1. Els instruments de participació i col·laboració ciutadana són els mecanismes utilitzats per la Generalitat per a fer efectiva la participació i col·laboració de tots els ciutadans i ciutadanes, sense discriminació, en els assumptes públics.

2. La participació i col·laboració ciutadana es podran fer efectives per mitjà de qualsevol mecanisme que servisca per a afavorir la implicació de la ciutadania en els assumptes públics i, especialment, per mitjà de l’ús de les noves tecnologies.

A aquest efecte, la Generalitat:

a) Promourà el diàleg electrònic amb els ciutadans i les ciutadanes i participarà en les xarxes socials i altres instruments de comunicació social en internet.

b) Promourà l’accés a les eines, coneixements i recursos tecnològics necessaris per al desenvolupament d’aquest enfocament.

c) Escoltarà proactivament, tant pels canals electrònics com telefònics, les opinions dels ciutadans i les ciutadanes, respondrà a les seues peticions amb celeritat i eficàcia i valorarà les seues opinions en la presa de decisions.

A aquest efecte, es podrà promoure sobre determinades activitats públiques, quan així es considere oportú, la realització d’enquestes.

d) Promourà la comunicació i la interacció amb la ciutadania a través de dispositius de telecomunicacions mòbils, i impulsarà la utilització en les seues relacions amb l’administració.

3. En els processos participatius que es realitzen a través de mitjans tecnològics, amb la finalitat de comprovar la identitat de les persones que participen, així com els diferents requisits d’edat, veïnatge administratiu o qualsevol altre que es dispose en les disposicions normatives, la ciutadania prestarà la seua autorització expressa a la Generalitat per a la verificació de les dades requerides.

4. En les iniciatives de participació i col·laboració ciutadana que afecten els drets de grups amb especial protecció, es triarà l’instrument de participació que resulte més adequat per a cadascun d’ells, i es posarà a la seua disposició la informació de suport en format accessible.»

Article 46 bis. Òrgans de participació ciutadana

1. La Generalitat i el seu sector públic han de promoure la participació de la ciutadania a través dels òrgans de participació ciutadana, que són els fòrums creats per a la consulta o cogestió de polítiques públiques. En la seua creació cal garantir una presència mínima del 40 % de dones, com també una representació de la ciutadania no inferior a un 60 % de la composició total de l’òrgan en qüestió. L’elecció de les persones representants s’ha de realitzar mitjançant sistemes d’elecció democràtics i transparents.

2. Es crea un registre electrònic d’òrgans de participació ciutadana, gestionat per la direcció general competent en matèria de participació ciutadana. El registre d’òrgans de participació s’ha de desenvolupar reglamentàriament.»

Secció segona

Incompatibilitats i conflictes d’interessos

de persones amb càrrecs públics no electes

Article 102

Es modifiquen l’article 3, l’article 4, l’article 7, l’article 9, l’article 10, l’article 12, l’article 13 i l’article 17 de la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, que queden redactats com segueix:

«Article 3. Règim de dedicació

1. L’exercici d’un alt càrrec, quan siga amb caràcter remunerat, haurà de desenvolupar-se en el règim de dedicació absoluta i exclusiva. És incompatible amb el desenvolupament, per si mateix o mitjançant substitució, de qualsevol altre càrrec, professió o activitat, públics o privats, per compte propi o alié, retribuïts mitjançant sou, aranzel, participació o qualsevol altra forma especial, amb les excepcions establides en aquesta llei.

2. D’acord amb el que s’estableix en el punt 1 d’aquest article, no podrà percebre’s més d’una retribució a càrrec dels pressupostos de les administracions públiques, ni dels organismes, entitats i empreses dependents o amb càrrec als òrgans institucionals.

Article 4. Incompatibilitats directes o indirectes durant el mandat

1. Es declara incompatible qualsevol percepció, indemnització per assistència o retribució dels alts càrrecs per formar part dels òrgans col·legiats o d’una altra naturalesa quan els corresponga amb caràcter institucional o per als quals van ser designats d’acord amb el càrrec que ocupen, sense perjudici del que es disposa en l’article 7 sobre compatibilitats amb l’exercici del càrrec.

2. Durant el seu mandat o nomenament, les persones amb càrrec públic no podran subscriure contractes per si mateixes o a través de societats o empreses participades per elles o les seues famílies fins al tercer grau de consanguinitat o segon d’afinitat, directament o indirectament, que afecten el sector en el qual presta serveis.

3. Les persones sotmeses a aquesta llei, durant el mandat, no podran ser propietàries per si mateixes o juntament amb el o la cònjuge o parella de fet o situacions d’anàloga convivència, descendents dependents o persones tutelades o a través de persona interposada, de participacions directes o indirectes que superen el 10 % en empreses que tinguen concerts o contractes de qualsevol naturalesa en el sector públic o que siguen subcontractistes d’aquestes empreses o que reben subvencions provinents del sector públic, o participacions que, sense arribar al 10 %, suposen una posició en el capital social de l’empresa que puga condicionar de manera rellevant la seua actuació. Les mateixes limitacions i de la mateixa manera seran aplicable a les persones amb càrrec públic titulars d’obligacions d’una societat mercantil.

4. S’exceptuen del punt anterior les accions o participacions de les quals siga propietària la persona per formar part d’un establiment mercantil familiar i que hagen estat en el seu poder almenys els cinc anys anteriors al seu nomenament o, si la transmissió es produeix per causa de mort, en un període inferior o durant el mateix mandat. En aquest cas, la persona afectada durant el mandat no podrà exercir cap càrrec de gerència o administració de l’empresa, es limitarà únicament a mantindre’s com a propietària de les accions i estarà subjecta als deures de l’article 6 i de l’apartat 2 d’aquest article.

5. No serà aplicable el punt 3 d’aquest article a les cooperatives de treball associat ni cooperatives agrícoles, de consum o d’aprofitament energètic.

Article 7. Compatibilitat

1. L’exercici del càrrec serà compatible amb les activitats privades següents, sempre que aquestes no comprometen la imparcialitat o independència del càrrec ni vagen en detriment de l’estricte compliment dels deures públics:

a) La participació no lucrativa en seminaris, jornades o conferències organitzades per centres oficials destinats a la formació, sempre que no tinguen caràcter permanent i que la seua participació es dega a la condició de càrrec públic o a la seua especialitat professional.

b) La participació no lucrativa en mitjans de comunicació i difusió audiovisuals o escrits.

c) La producció i creació literària, artística, científica o tècnica i les publicacions derivades d’aquestes, sempre que no siguen conseqüència d’una relació laboral o de prestació de serveis o suposen minvament en l’estricte compliment dels deures públics.

d) Les derivades de la simple administració del seu patrimoni personal o familiar, amb les limitacions establides en l’article 4.

e) L’exercici d’activitats i càrrecs en partits polítics, sempre que no perceben cap mena de retribució per aquesta participació.

f) La participació en entitats sense ànim de lucre, sempre que no perceben una retribució ni exercisquen càrrecs directius en aquestes i es complisca el deure d’abstenció de l’article 6.

2. L’exercici de les funcions del càrrec de les persones afectades serà compatible amb les activitats públiques següents:

a) L’exercici dels càrrecs que els corresponguen amb caràcter legal o institucional o per als quals siguen designades per la seua condició.

b) La representació de l’Administració de la Generalitat en els òrgans col·legiats i en els consells d’administració o òrgans de govern d’organismes o empreses amb capital públic o d’entitats o organismes de dret públic. Les persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei no podran pertànyer a més de dos consells d’administració o òrgans de govern d’empreses o entitats, llevat que una norma ho establisca per raó del càrrec o ho autoritze de manera excepcional el Consell.

c) La participació, en representació de l’Administració de la Generalitat, com a membres d’institucions, organismes i empreses públiques de l’Estat.

d) La col·laboració amb fundacions públiques.

e) El compliment de missions temporals de representació en organitzacions o conferències nacionals i internacionals.

f) Amb la condició de membre de corporacions locals, sempre que no tinga dedicació exclusiva o parcial.

3. Els i les membres del Consell podran compatibilitzar el seu càrrec amb la condició de diputat o diputada de les Corts, sense que es tinga dret a cap retribució per aquesta condició.

4. Les persones subjectes a aquesta llei tindran dret a la percepció de despeses de locomoció o dietes per les activitats compatibles, amb el límit previst per la normativa aplicable al càrrec públic.

Article 9. Registre de Control de Conflictes d’Interessos

1. Es crea el Registre de Control de Conflictes d’Interessos que inclourà les dades sobre activitats, béns i patrimoni de les persones que exercisquen un càrrec públic conforme l’article 2 d’aquesta llei. Aquest registre serà d’accés públic.

2. El registre estarà adscrit a la conselleria competent en matèria de transparència.

Article 10. Oficina de Control de Conflictes d’Interessos

1. Es crea l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos, que estarà adscrita a la conselleria competent en matèria de transparència i gaudirà d’autonomia funcional.

2. Són funcions de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos:

a) Gestionar el Registre de Control de Conflictes d’Interessos i rebre i custodiar les declaracions i la documentació que les persones amb càrrec públic de l’àmbit subjectiu de l’article 2 d’aquesta llei presenten al registre.

b) Gestionar el règim d’incompatibilitats i dictaminar sobre la compatibilitat entre les activitats, el patrimoni i els béns i l’exercici del càrrec públic de cada persona amb càrrec públic amb obligació de declarar.

c) Requerir a les persones afectades el compliment de les obligacions previstes en aquesta llei.

d) Instar a la incoació de procediments sancionadors quan es requerisca en aplicació dels preceptes d’aquesta llei.

e) Realitzar un informe anual, que en tot cas serà públic, sobre les situacions de compatibilitat i incompatibilitat, incidències, aplicació del règim disciplinari i qualsevol fet rellevant en la seua gestió.

f) Ajustar els seus informes i les seues publicacions al respecte al dret de protecció de dades de caràcter personal, sempre garantint la transparència en la gestió pública i el dret de la ciutadania a conéixer la situació de compatibilitat o incompatibilitat de les persones amb càrrec públic.

g) Exercir la labor inspectora quan tinga coneixement de qualsevol indici d’irregularitat en matèria d’incompatibilitats o conflictes d’interessos de les persones incloses en l’article 2, per denúncia, petició raonada d’altres òrgans o entitats o a iniciativa pròpia, així com informar la resta d’òrgans que tinguen atribuïdes funcions d’inspecció quan es detecte alguna irregularitat de la seua competència, i en cas de situacions d’aparent il·lícit penal, informar el Ministeri Fiscal immediatament.

h) Qualssevol altres que li atorguen aquesta llei o el reglament que la desplegue.

3. L’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos estarà coordinada amb els òrgans de control o prevenció i lluita contra la corrupció existents.

Article 12. Obligacions al nomenament i durant l’exercici del càrrec públic

1. Les persones nomenades per a exercir càrrecs públics han de presentar declaració d’activitats que inclourà les següents:

a) Activitats exercides durant els dos anys anteriors a la presa de possessió. Inclourà totes les activitats públiques i privades, de tipus professional, mercantil o laboral per compte propi o alié.

b) Altres activitats que exercisquen durant el temps en què desenvolupe el seu mandat com a càrrec públic. Inclourà les activitats següents:

1.r Activitats públiques, en la qual es reflectiran les activitats en relació amb altres càrrecs de representació popular i altres càrrecs públics diferents dels que els corresponguen amb caràcter institucional o per als quals han resultat designades per raó del seu càrrec.

2.n Activitats privades.

2. Les persones càrrecs públics han de presentar la declaració de béns, drets i obligacions patrimonials, que inclourà el detall de tots els béns, drets i obligacions patrimonials, valors i actius financers, participacions o obligacions societàries que posseeix la persona amb càrrec públic. Igualment, hauran d’informar sobre la denominació i l’objecte social de les societats en què tinguen interessos. A aquesta declaració es podrà acompanyar, amb el respectiu consentiment, la relativa a la participació del seu cònjuge o la seua parella de fet, els fills i filles dependents o les persones tutelades i les persones amb qui convisca.

3. Així mateix, la persona amb càrrec públic ha d’aportar anualment durant l’exercici del seu càrrec, còpia de l’última declaració tributària corresponent a l’Impost de la Renda sobre les Persones Físiques, i a l’Impost sobre el Patrimoni, si existeix l’obligació legal de presentar-les de conformitat amb la legislació tributària. Podrà substituir la seua aportació per l’autorització a l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos perquè les dades necessàries siguen consultades o obtingudes directament de l’administració davant la qual va presentar la declaració.

4. Si una persona amb càrrec públic és designada per a nomenaments successius, haurà de presentar una nova declaració d’activitats referent al nou càrrec. S’entén per nomenament successiu quan entre el cessament en un càrrec i el posterior nomenament en un altre no haja transcorregut més d’un mes.

5. L’obligació de formular declaracions i de subministrar informació i dades tributàries naix des de la data d’efectes del nomenament. La declaració d’activitats i l’última declaració presentada de béns, drets i obligacions patrimonials es tindran en compte per a dictar la resolució en matèria de compatibilitat.

6. Haurà de presentar-se una declaració modificativa quan es produïsca una variació rellevant de la informació recollida en les declaracions efectuades.

7. L’oficina emetrà un informe sobre la compatibilitat entre la declaració d’activitats i la declaració de béns, drets i obligacions patrimonials, i l’exercici del càrrec públic de cadascuna persona amb càrrec públic amb obligació de declarar.

Article 13. Obligacions al cessament

1. Les persones cessades de càrrecs públics hauran de presentar declaració les d’activitats que s’exerciran després del cessament amb la informació que es determine reglamentàriament.

2. També han de presentar una nova declaració de béns, drets i obligacions patrimonials, amb la informació actualitzada al moment de la seua presentació.

3. Haurà de presentar-se una declaració modificativa quan es produïsca una variació rellevant de la informació recollida en les declaracions efectuades.

4. Així mateix, hauran d’aportar anualment davant el registre còpia de les declaracions tributàries, en els termes previstos en l’article 12.3 de la present llei.

5. L’obligació de formular declaracions i de subministrar informació i dades tributàries finalitza transcorreguts tres anys des del cessament, comptats de data a data. Tot això, sense perjudici de l’exigència de responsabilitats per infraccions que s’hagueren comés abans del transcurs d’aquest termini.

6. L’oficina emetrà un informe sobre la compatibilitat entre la declaració d’activitats i la declaració de béns, drets i obligacions patrimonials, i l’activitat que és pretén realitzar desprès del cessament de cadascuna persona amb càrrec públic amb obligació de declarar.

Article 17. Tramitació de l’expedient sancionador

1. Per a la tramitació de l’expedient sancionador s’aplicarà el règim sancionador dels empleats i de les empleades públics.

2. L’òrgan competent per a ordenar la incoació quan el o la càrrec públic tinga la condició de membre del Consell serà el Consell. En la resta de casos la incoació de l’expedient correspondrà a la persona titular de la conselleria competent en matèria de transparència, sempre que el o la càrrec públic no depenga d’aquesta. En el cas de dependre d’aquesta última conselleria, la incoació correspondrà a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’administració pública i, en el cas que les competències en matèria de transparència i d’administració pública recaiga en la mateixa conselleria, la persona titular de la Presidència de la Generalitat atribuirà la competència a un membre del Consell. Abans d’incoar el procediment es podran realitzar actuacions de caràcter informatiu i reservat, i donar audiència a la persona interessada, per a determinar si concorren circumstàncies que justifiquen la incoació.

L’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos i els òrgans de control o prevenció i lluita contra la corrupció, quan constaten conductes o fets susceptibles de constituir alguna de les infraccions previstes en aquesta llei, podran instar la incoació del procediment. En aquest cas la incoació per part de l’òrgan competent serà preceptiva.

3. La instrucció dels expedients corresponents la durà a terme l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos.

4. Correspon al Consell la imposició de sancions per infraccions molt greus i greus i, en tot cas, quan l’alt càrrec tinga la condició de membre del Consell. La imposició de la resta de sancions correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de transparència, sempre que el o la càrrec públic no depenga d’ella. Quan la persona amb alt càrrec depenga de la Conselleria amb competències en transparència correspondrà a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’administració pública i, en el cas que les competències en matèria de transparència i d’administració pública recaiga en la mateixa conselleria, la persona titular de la Presidència de la Generalitat atribuirà la competència a un o una membre del Consell.

Secció tercera

Memòria democràtica

Article 103

S’afegeix l’apartat 6 de l’article 10, es modifica l’apartat 3 de l’article 12, es modifica l’apartat 1 i el títol de l’article 39, s’afegeixen les lletres h i i a l’apartat 3 de l’article 61 i s’afegeix una disposició addicional vuitena, de la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana, que queden redactats com segueix:

Article 10. Accés als espais i als terrenys

[…]

6. En el cas que es tracte de terrenys de titularitat pública, les autoritats competents autoritzaran, excepte causa justificada d’interès públic, l’ocupació temporal dels terrenys.

[…]

Article 12. Trasllat de restes i proves genètiques

[…]

3. La Generalitat realitzarà proves bioantropològiques i genètiques que permeten la identificació de les restes òssies exhumades. A aquest efecte, la conselleria competent en memòria democràtica establirà i gestionarà un sistema de banc de dades d’ADN, en el qual es registraran les dades dels perfils genètics de les restes humanes obtingudes en les exhumacions que es realitzen al territori de la Comunitat Valenciana.

Article 39. Elements commemoratius i actes contraris a la memòria democràtica i dignitat de les víctimes

1. En virtut d’aquesta llei es considera contrari a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes:

a) L’exhibició pública d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions, com ara el nomenclàtor de carrers, inscripcions i altres elements adossats a edificis públics o situats a la via pública realitzats en commemoració, exaltació o enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial.

b) La celebració d’actes i/o homenatges de qualsevol naturalesa que tinguen com a finalitat la commemoració, l’exaltació o l’enaltiment individual o col·lectiu de la revolta militar de 1936 i del franquisme, dels seus dirigents o de les organitzacions que van sustentar el règim dictatorial.

c) Promoure distincions o reconeixements de persones, entitats o organitzacions que van sustentar el règim dictatorial.

[…]

Article 61. Infraccions

[…]

3. Són infraccions greus:

[…]

h) La celebració d’actes i/o homenatges de qualsevol naturalesa efectuats en públic contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes i els seus familiars, els que comporten l’exaltació individual o col·lectiva de la revolta militar o del franquisme, o la promoció de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura.

i) La utilització d’expressions ofensives, vexatòries o atemptatòries contra la dignitat de les víctimes o dels seus familiars, com també qualsevol tipus de manifestació que comporte l’exaltació individual o col·lectiva de la revolta militar o del franquisme en qualsevol mitjà de comunicació, en discursos o intervencions públiques o en plataformes digitals.

[…]

Disposició addicional vuitena. Crims contra la humanitat i compareixença del Consell davant els òrgans judicials

D’acord amb el caràcter massiu o sistemàtic que presente la troballa de restes humanes amb signes de violència a les fosses de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, el Consell, a través de la conselleria competent en matèria de memòria democràtica, directament o a través de l’advocacia de la Generalitat, denunciarà davant la Fiscalia l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible i efectes permanents, d’acord amb la legislació vigent.

CAPÍTOL XI

Modificacions legislatives en matèries competència

de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció única

Infraestructures educatives

Article 104

Es modifica l’article 10.7 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

Article 10. Gestió econòmica i control intern

7. Els municipis o, si és el cas, les entitats locals que actuen com a subjectes receptors de la delegació, preferentment, cediran a favor dels tercers contractistes els crèdits o drets de cobrament que tenen contra la Generalitat en execució de les delegacions de competències previstes en aquest decret llei.

Si no es produeix l’esmentada cessió, haurà de ser comunicada a la conselleria competent en matèria d’educació.

Article 105

Es modifica l’article 3.1 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queda redactat de la manera següent:

Article 3. Actuacions susceptibles de delegació

1. Atenent les circumstàncies concurrents, podran delegar-se tots aquells tràmits previs, actuacions tècniques i actes administratius relatius a viabilitat de parcel·les, direccions facultatives i assistències tècniques, redacció de projectes, supervisió i aprovació d’aquests, serveis auxiliars necessaris per a l’execució de l’obra, i com a conseqüència d’aquesta, construcció de nous centres docents, com també obres d’ampliació, reforma, millora i substitució; seguiment de les inversions i recepció d’aquestes i equipaments dels centres educatius.

CAPÍTOL XII

Servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit

autonòmic de titularitat de la Generalitat

Article 106. Modificació de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat

Es modifica el text de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en els termes següents:

U. Es modifica l’apartat 3 de l’article 11 que queda redactat de la manera següent:

3. Rebuda la proposta, el Ple de les Corts Valencianes ha de triar per majoria de dos terços la persona que ha d’ostentar la presidència de la corporació.

En cas de no obtenir-se en primera votació la majoria necessària, s’ha de procedir a una segona votació en una nova sessió plenària, que ja només requereix una majoria tres cinquens. En cas de no obtenir-se aquesta última majoria en la segona votació, s’ha de realitzar una tercera votació de la persona proposada en la següent sessió plenària i és suficient que aquesta candidatura obtinga majoria absoluta.

Dos. Es modifica l’article 15, que queda redactat de la manera següent:

Article 15. Estatut personal

1. La persona titular de la presidència del Consell Rector pot tenir dedicació exclusiva, i en aquest cas la seua retribució i categoria són les corresponents a les secretaries autonòmiques de la Generalitat i està subjecta al règim d’incompatibilitats que estableix la Llei 8/2016, de la Generalitat, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes. Si no té dedicació exclusiva ha de percebre indemnitzacions com la resta dels membres del Consell Rector i ha de quedar exclusivament subjecta a les incompatibilitats establides en l’apartat tercer d’aquest article.

2. Els membres del Consell Rector han de percebre les indemnitzacions que corresponguen d’acord amb el que preveja el seu reglament de funcionament. Aquestes indemnitzacions, o qualsevol altre concepte que perceben en l’exercici de les seues funcions com a membres del Consell Rector, han de ser de caràcter públic.

3. La condició de membre del Consell Rector és incompatible amb qualsevol vinculació directa o indirecta, a empreses o entitats relacionades amb el subministrament, serveis, dotació de materials, equipament o programes a la corporació. Així mateix, aquesta condició és incompatible amb la de ser membre de qualsevol òrgan d’administració o gestió empresarial d’altres mitjans privats o públics de comunicació social, així com del Consell de l’Audiovisual o del Consell d’Informatius.

Si un membre del Consell Rector es troba en algun dels supòsits d’incompatibilitat especificats per aquest article, disposa de tres mesos per a adequar la seua situació al que estableix la llei, període durant el qual no pot integrar-se en el consell ni prendre part en les seues decisions i activitats.

Transcorregut aquest termini sense expressar formalment la seua opció per incorporar-se o mantenir-se en el consell acreditant de manera fefaent el cessament en les circumstàncies constitutives de la incompatibilitat, s’ha d’entendre que renúncia a formar part del Consell Rector.

Igualment, la condició de membre del Consell Rector és incompatible amb ser membre de les Corts Valencianes o del Consell, així com amb l’exercici de qualsevol càrrec d’elecció o designació polítiques i amb l’exercici de funcions d’alta direcció en partits polítics.

4. En l’exercici de les seues funcions, els consellers i conselleres han d’actuar amb absoluta independència i transparència sense que puguen rebre instruccions, directrius o qualsevol classe d’indicació imperativa de cap administració o altres institucions o entitats, exceptuant el que està disposat en la legislació per a situacions d’emergència i per a períodes electorals.

5. Els membres del Consell Rector han d’exercir el seu càrrec amb subjecció als deures d’administració diligent, fidelitat, lleialtat, secret i responsabilitat establits en la legislació. Així mateix, han d’ajustar la seua actuació als principis de legalitat, objectivitat i bon govern i la defensa dels valors constitucionals i estatutaris.

Article 107. Modificació de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat

Es modifica el text de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic de titularitat de la Generalitat, en els termes següents:

U. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 36, que queda redactat de la manera següent:

2. El pressupost de la corporació ha d’elaborar-se i gestionar-se d’acord amb els principis d’equilibri pressupostari. Els costos del capítol I no poden superar un terç del pressupost total de la corporació.

3. Com a garantia de la independència de la corporació, s’han d’adoptar les mesures i els compromisos pressupostaris pluriennals que la doten d’un model de finançament ajustat, estable, suficient i viable per al compliment dels objectius establits en aquesta llei.

Article 108. Modificació de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat

Es modifica el text de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en els termes següents:

U. Es modifica l’article 39.1, que queda redactat de la manera següent:

1. La Corporació té la plena capacitat per a explotar comercialment la seua oferta de programació i els seus continguts. La publicitat institucional es regirà pel que hi ha disposat en la normativa específica i serà part dels ingressos previstos en l’article 37.1.b.

Article 109. Modificació de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat

Es modifica el text de la Llei 6/2016, de 15 de juliol, de la Generalitat, del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic, de titularitat de la Generalitat, en els termes següents:

U. La disposició addicional vuitena queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional vuitena. Limitacions en el cas d’insuficiència d’aportacions

La limitació dels costos del capítol I de no superar en un terç el total de pressupost, prevista en l’article 36 d’aquesta llei, no s’ha d’aplicar en l’exercici pressupostari 2021 i els de durada del segon contracte programa de la CVMC. En aquest sentit, la limitació tampoc s’aplicarà en el que respecta als instruments d’ordenació del personal.

TÍTOL III

Mesures d’organització administrativa i de reestructuració

d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat

CAPÍTOL I

Mesures organitzatives relatives a òrgans adscrits

a la Presidència de la Generalitat

Secció única

Comité Valencià per als Assumptes Europeus

Article 110

Es modifiquen els articles 7, 8, 10 i 11 de la Llei 10/2009, de 20 de novembre, de creació del Comité Valencià per als assumptes europeus, que queden redactats de la manera següent:

«Article 7. Composició

1. El Comité Valencià per als Assumptes Europeus està format per 15 persones nomenades per decret del Consell, entre elles una persona que exercisca la Presidència, una persona que exercisca la Vicepresidència, una persona que exercisca la Secretaria i dotze vocalies.

2. La persona secretària del Comité, que actuarà amb veu i vot, serà la titular de la secretaria autonòmica competent en matèria de relacions amb la Unió Europea. D’acord amb el que es disposa en l’article 1.3, el suport material i de mitjans personals el realitzarà així mateix la secretaria autonòmica esmentada.

3. Les persones titulars de la presidència, la vicepresidència i les vocalies seran triades entre professionals de reconegut prestigi dins de l’àmbit polític, acadèmic, parlamentari, diplomàtic, socioeconòmic i de la cooperació al desenvolupament, que hagen destacat per la seua contribució i activitat relacionada amb la Unió Europea, per la seua experiència, competència acadèmica o coneixement de la realitat europea, així com per raó del seu càrrec en institucions públiques i organitzacions de la societat civil de la Comunitat Valenciana. Excepcionalment, i per raó de l’especialitat de la matèria a tractar, podran incorporar-se a aquest comité persones membres del Consell i titulars d’alts càrrecs de l’administració de la Generalitat.

4. La composición del Comité es farà en funció del mèrit i la capacitat dels seus integrants. Aquesta composició haurà de respectar el principi d’igualtat entre dones i homes, que als efectes d’aquesta llei s’entén quan hi haja una presència mínima del 50 % de dones.

Article 8. Nomenament, mandat i cessament de les persones integrants del Comité

1. Les persones integrants del Comité seran nomenades per decret del Consell, a proposta del membre del Consell a qui corresponga l’exercici de les competències en matèria de relacions amb la Unió Europea.

2. Seran nomenades per un període de cinc anys, podent ser renovades fins a un màxim de tres períodes. En el cas de produir-se alguna vacant durant la duració del mandat, la nova persona designada ho serà pel temps que reste el mandat.

3. El president, vicepresident i els titulars de les vocalies, durant el període per al qual van ser triats, són inamovibles, i cessaran en la seua condició en els casos següents:

a) Per defunció.

b) Per renúncia expressa.

c) Per extinció del període per al qual van ser triats. No obstant això, continuaran exercint plenament les seues funcions fins a la presa de possessió dels nous membres.

d) Per inhabilitació declarada per resolució judicial ferma

4. La persona titular de la secretaria, en la seua qualitat d’alt càrrec de la Generalitat, serà membre del Comité mentre el seu mandat continue vigent. El cessament com a titular de la secretaria autonòmica en matèria de relacions amb la Unió Europea comportarà automàticament el cessament com a membre del Comité. D’igual manera procedirà en el cas excepcional de les persones titulars de les vocalies del Comité que siguen alt càrrec de l’administració autonòmica, i en el cas de les restants vocalies el nomenament de les quals es dega a la seua condició de persona representant d’una institució o organització. En tots aquests casos el cessament comportarà la seua substitució automàtica com a vocal del Comité per la persona que la substituïsca.

Article 10. Funcionament

1. El Comité es regirà en el seu funcionament per les normes a aquest efecte aprovades pel Ple.

2. El funcionament del Comité estarà regit pel que es disposa per als òrgans col·legiats en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i per les normes que, en el seu marc, adopte el Comité.

3. Les persones membres del Comité tindran dret a percebre la gratificació per assistència i la indemnització per despeses de transport a les sessions en les quals hagen de participar, previstes en la normativa aplicable al personal de la Generalitat sobre indemnitzacions per raó de servei i gratificacions. Aquest apartat no serà aplicable a les persones que tinguen la condició de membre del Consell, alt càrrec o personal de l’administració de la Generalitat.

Article 11. L’Observatori de Polítiques Europees

1. L’Observatori de Polítiques Europees, la presidència del qual correspon a la persona titular de la secretaria del Comité, estarà compost per personal tècnic dels departaments, organismes o entitats dependents del Consell, designats a aquest efecte per la persona titular de la presidència de l’Observatori, en funció de les competències assignades a l’òrgan al qual pertanyen, o de la seua provada competència en assumptes europeus i altres requisits que, si escau, s’establisquen reglamentàriament. En tot cas serà membre de l’observatori una persona de la direcció general amb competències en matèria de fons europeus, a proposta de la mateixa direcció general.

2. L’Observatori podrà acordar l’assistència a les seues reunions d’un altre personal expert dins de la Generalitat i el seu sector públic, o de persones expertes externes que puguen contribuir al millor compliment de les funcions que té encomanades l’Observatori. En aquest últim cas, tindran dret a les compensacions econòmiques referides en l’article 10.3.

3. Les normes d’organització i funcionament de l’Observatori les fixa el Ple del Comité.»

CAPÍTOL II

Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció única

Institut Valencià de Finances

Article 111

Es modifiquen l’apartat I.6, l’apartat II.3.iii), l’apartat III.5, l’apartat III.6, i l’apartat IV, de l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, que queden redactats com segueix:

«Article 171. Règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances

El règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances (IVF) serà el següent:

I. Naturalesa i principis generals

[…]

6. En l’exercici de les seues funcions, l’Institut Valencià de Finances (IVF), en la seua condició d’intermediari financer, es regirà per criteris de mercat i, per tant, haurà de gestionar-se amb principis d’autosuficiència financera i viabilitat econòmica sense perjudici que, en l’àmbit de les seues competències i d’acord amb els objectius de la política econòmica, la Generalitat, a través de les diferents conselleries, puguen bonificar mitjançant subvencions de capital les quotes d’interés i amortització, que es deriven dels préstecs atorgats per l’Institut Valencià de Finances (IVF).

II. Règim jurídic

[…]

3. No obstant això, li serà aplicable:

[…]

(iii) L’Institut Valencià de Finances (IVF) podrà concedir ajudes als titulars dels préstecs que així ho sol·liciten en el marc de les convocatòries corresponents. Aquestes ajudes consistiran en la reducció del tipus d’interés respecte a les condicions de mercat, o el reconeixement d’un tram no reembossable del préstec per import no superior al 30 % del capital.

Les ajudes hauran necessàriament de respondre a un programa d’estímul econòmic finançat per un organisme de la Generalitat Valenciana, mitjançant aportacions a l’Institut Valencià de Finances en forma de subvencions de capital. El Consell General de l’IVF podrà destinar els beneficis de l’exercici anterior a dotar un fons per a completar la bonificació de les operacions atorgades en el marc d’aquests programes d’estímul.

A l’efecte de l’article 159 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda de la Generalitat, no tindran la consideració de subvencions els crèdits sense interés, amb interés inferior al de mercat, o amb tram no reembossable fins al límit del 30 % del capital, concedits per l’Institut València de Finances i els ens als quals es refereix l’article 2 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda de la Generalitat, la gestió dels quals haja sigut encarregada a l’IVF. Aquestes operacions financeres es regiran per la seua normativa específica i estaran subjectes a dret privat.

A aquest efecte, tindran la consideració de normativa específica les instruccions o acords adoptats pels seus òrgans de govern, que en tot cas hauran de preveure, amb caràcter previ a la seua formalització, els requisits i obligacions dels beneficiaris i entitats col·laboradores i el procediment d’aprovació. Aquestes instruccions hauran de respectar els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.

Igualment, l’Institut Valencià de Finances podrà concedir ajudes consistents en la bonificació del cost dels avals atorgats per entitats financeres a les petites i mitjanes empreses, així com a les persones treballadores en règim d’autònom amb domicili social o operatiu a la Comunitat Valenciana.

Aquestes ajudes es regiran pels preceptes de caràcter bàsic de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i la disposició addicional sisena d’aquesta llei, i s’entén per la seua normativa específica els acords adoptats pel Consell General de l’IVF.

[…]

III. Finalitats i funcions

[…]

5. L’IVF podrà finançar les necessitats operatives de fons de les organitzacions sindicals i empresarials representatives a la Comunitat Valenciana, entenent per tals aquelles que siguen beneficiàries de subvencions a l’empara de la Llei 7/2015, de 2 d’abril, de la Generalitat, de participació i col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarials representatives a la Comunitat Valenciana i de l’Ordre 28/2016, de 28 de novembre, de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions als sindicats i organitzacions sindicals, en proporció a la seua representativitat, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

El finançament atorgat per l’IVF a les diferents organitzacions sindicals i empresarials no superarà en cap cas l’import total de les subvencions reconegudes a favor seu per la Generalitat Valenciana, prèvia resolució d’adjudicació per l’òrgan competent. L’IVF pignorarà els drets de cobrament futurs derivats d’aquestes subvencions com a garantia de pagament de l’operació.

6. En concret, per al compliment d’aquestes finalitats l’Institut Valencià de Finances (IVF) desenvoluparà les funcions següents:

a) Concedir crèdits, préstecs, avals i altres caucions a favor de les empreses i entitats de naturalesa privada, col·laborar, prestar suports financers i participar en el capital i en els òrgans de govern, tant en nom propi com en representació de la Generalitat, de societats que faciliten el finançament o la promoció d’empreses no financeres, així com efectuar aportacions i gestionar fons de capital de risc constituïts amb la mateixa finalitat, seguint les directrius generals de la política creditícia establides per la conselleria competent en matèria d’economia.

b) Anticipar les subvencions atorgades per la Generalitat a l’empara del Decret 193/2015 que aprova el Reglament de la Llei 7/2015, de participació i col·laboració institucional de les organitzacions sindicals i empresarials representatives a la Comunitat Valenciana, modificat pel 46/2018, de 13 d’abril, del Consell.

c) Qualssevol altres que li atribuïsquen les lleis o que li encomane el Consell de la Generalitat en l’àmbit de les seues competències.

d) Excepcionalment podrà:

i) Finançar projectes d’obres i serveis públics. En aquest sentit, podran ser beneficiàries aquelles empreses, organismes i entitats de qualsevol classe o naturalesa que, directament o indirectament, de manera majoritària, siguen finançades o participades per l’administració pública, o que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió d’aquesta.

ii. Concedir crèdits i préstecs, a favor del sector públic instrumental de la Generalitat o de qualsevol altra entitat de caràcter públic.

[…]

IV. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de l’Institut Valencià de Finances (IVF) són el Consell General i la Direcció General. Els consellers independents del Consell General percebran les indemnitzacions que corresponguen d’acord amb el que preveja el reglament orgànic. Aquestes indemnitzacions, o qualsevol altre concepte que perceberen en l’exercici de les seues funcions, hauran de ser de caràcter públic.»

CAPÍTOL III

Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció primera

Institut Valencià d’Art Modern

Article 112

Es modifiquen l’article 4, l’article 5, l’article 6, l’article 8, l’article 9, l’article 11, l’article 12, i l’article 14 de Llei 1/2018, de 9 de febrer, de la Generalitat, reguladora de l’Institut Valencià d’Art Modern

«Article 4. La Presidència

1. La Presidència de l’IVAM, que ho serà també del seu Consell Rector, l’exercirà la persona titular de la conselleria amb competència en matèria de cultura.

2. La persona que ocupe la Presidència de l’IVAM tindrà les atribucions següents:

a) Exercir la representació de l’Institut, que podrà delegar en la persona titular de la Vicepresidència.

b) Acordar la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries i la fixació de l’ordre del dia del Consell Rector.

c) Presidir i dirigir les deliberacions del Consell Rector.

d) Visar les actes i certificacions dels acords del Consell Rector.

e) L’autorització de la despesa, la disposició del crèdit, el reconeixement d’obligacions i l’ordenació dels pagaments. Aquestes facultats podran desconcentrar-se o delegar-se.

f) Qualssevol altres que li atribuïsca el Consell Rector, excepte les reservades a aquest.

g) Qualssevol altres funcions no atribuïdes expressament a un altre òrgan.

Article 5. El Consell Rector

1. El Consell Rector és l’òrgan superior de govern de l’IVAM, i li corresponen, amb caràcter general, les facultats de direcció, control i supervisió d’aquest.

2. A més de la Presidència de l’IVAM, formaran part del Consell Rector:

a) La Vicepresidència.

La Vicepresidència recaurà en la persona titular de la secretaria autonòmica que exercisca les competències en matèria de cultura. Substituirà el titular de la Presidència de l’IVAM en casos d’absència, vacant o malaltia.

b) Vocals.

Seran vocals nats:

1. La persona que exercisca la direcció de l’IVAM, que s’abstindrà del seu dret de vot en aquells temes en què es valore la seua gestió.

2. La persona titular de la direcció general amb competències en matèria de museus o patrimoni cultural.

3. La persona titular de la sotssecretaria de la conselleria amb competències en matèria de cultura.

Seran vocals designats:

1. Una persona representant del ministeri amb competències en matèria de cultura.

2. Una persona representant de la conselleria competent en matèria d’hisenda i del sector públic instrumental designada pel seu titular i amb el rang mínim de director general.

3. Tres persones vocals designades per la Presidència de l’IVAM, a proposta del Consell Valencià de Cultura, entre persones amb vinculació amb el món de l’art.

4. Fins a un màxim de cinc persones representants designades per la Presidència de l’IVAM, a proposta de la Direcció de l’IVAM, entre persones procedents del món de l’art i de la cultura, tenint en compte el Codi de bones pràctiques en la cultura valenciana, elaborat i publicat per la conselleria amb competències en matèria de cultura, i, subsidiàriament, el codi de bones pràctiques d’àmbit estatal i el codi de deontologia de l’ICOM per als museus.

Aquests vocals exerciran el mandat durant cinc anys i es podran renovar una vegada per un període de la mateixa duració. El seu cessament es produirà al final del seu mandat o anticipadament per renúncia, defunció, incapacitat per a exercir les seues funcions, o incompliment de les bones pràctiques o del codi deontològic als quals es deuen. En aquest últim cas, serà necessari l’informe previ de la Direcció o Presidència i aprovació de la majoria absoluta del Consell Rector.

Per a l’elecció de les vocalies designades s’aplicarà la presència paritària de dones i homes en compliment de la legislació valenciana en la matèria.

4. La persona que exercisca la Secretaria del Consell Rector, que serà designada per aquest d’entre el personal laboral que preste els seus serveis en l’IVAM i assistirà a les reunions amb veu però sense vot. Correspondrà a la Secretaria vetlar per la legalitat formal i material de les actuacions del Consell Rector, certificar les seues actuacions i garantir que els procediments i regles de constitució i adopció d’acords són respectats.

5. A les reunions del Consell Rector assistirà, en tasques d’assessorament jurídic, amb veu però sense vot, una persona representant de l’Advocacia de la Generalitat.

6. Assistiran també a les reunions, amb veu però sense vot, la persona titular de la Gerència i la que exercisca l’auditoria interna de l’IVAM.

Article 6. Funcions del Consell Rector

Correspon al Consell Rector:

1. Aprovar el pla anual d’activitats.

2. Aprovar els estats d’execució del pressupost, la memòria i els comptes anuals de l’entitat.

3. Aprovar els avantprojectes de pressupost.

4. Aprovar la compra d’obres d’art i acceptar donacions i llegats.

5 Informar favorablement sobre la norma d’organització i funcionament de l’IVAM, que aprovarà el Consell, així com sobre l’aprovació o el desenvolupament de l’organització interna de l’entitat, conforme al que es disposa en aquesta norma organitzativa.

6. Aprovar la gestió anual realitzada per la Direcció i per la Gerència.

7. Designar els membres del Consell Assessor, a proposta de la Direcció.

8. Autoritzar la subscripció dels convenis i protocols en els quals participe l’IVAM, els quals signarà la Presidència. Podrà delegar-se en la Direcció o en la Gerència en virtut d’aquesta autorització.

9. Aprovar els ingressos de dret privat a proposta de la Gerència.

10. Autoritzar prèviament els contractes per quantia superior a 300.000 euros.

11. Aprovar, a proposta de la Gerència, l’organització funcional i les directrius bàsiques en matèria de recursos humans de l’entitat, incloent-hi l’aprovació de les relacions de llocs de treball i el règim de retribució del personal propi de l’entitat, dins de les limitacions legals i pressupostàries, sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans de la Generalitat.

12. Determinar anualment, a proposta de la Gerència, les necessitats de recursos humans amb assignació pressupostària, que han de proveir-se mitjançant la incorporació de personal de nou ingrés, per a la seua inclusió en les convocatòries corresponents.

13. L’aprovació de les convocatòries de proves d’admissió per a la selecció del personal propi al servei de l’entitat i les de provisió dels llocs de treball d’aquesta, a proposta de la Gerència.

14. Prendre raó de tots els contractes laborals subscrits des de la celebració de l’últim Consell.

Article 8. El Consell Assessor

1. El Consell Assessor estarà format per set membres, inclosa la Presidència i la Secretaria.

2. La Presidència del Consell Assessor, l’exercirà la persona que exercisca la Direcció de l’IVAM, que s’abstindrà del seu dret a vot en aquells temes sobre els quals informe el Consell Assessor i que posteriorment haja de decidir el Consell Rector.

3. La resta de membres del Consell Assessor seran nomenats pel Consell Rector entre persones procedents del món de l’art i de la cultura, tenint en compte el Codi de bones pràctiques en la cultura valenciana, elaborat i publicat per la conselleria amb competències en matèria de cultura, i, subsidiàriament, el codi de bones pràctiques d’àmbit estatal i el codi de deontologia de l’ICOM per als museus:

Un membre a proposta de la conselleria competent en l’àmbit de la cultura, un membre a proposta de les universitats públiques valencianes, un membre a proposta del Consell Valencià de Cultura i dos membres a proposta d’entitats de reconegut prestigi i trajectòria en el món de l’art.

La Secretaria serà nomenada entre el personal laboral que preste els serveis en l’IVAM i assistirà a les reunions amb veu, però sense vot.

Els membres exerciran el seu mandat durant cinc anys, i es podrà renovar fins a una vegada per un període d’igual duració. El cessament es produirà al final del mandat o anticipadament per renúncia, defunció, incapacitat per a exercir les seues funcions, o incompliment de les bones pràctiques o del codi deontològic als quals es deuen. En aquest últim cas, serà necessari l’informe previ de la Direcció o Presidència i l’aprovació de la majoria absoluta del Consell Rector.

Per a l’elecció dels vocals designats, s’aplicarà la Llei d’igualtat entre dones i homes, de la Generalitat, i també es tindrà en compte la vertebració i cohesió del territori.

4. En els casos de vacant, absència o malaltia, s’estableix el règim de suplències següent: la Presidència, en qualsevol dels membres del Consell Assessor, i la Secretaria, en el personal laboral que preste els seus serveis en l’IVAM.

Article 9. Funcions del Consell Assessor

El Consell Assessor és un òrgan amb funcions consultives, i li correspon informar sobre la programació i adquisició d’obres d’art, la proposta d’acceptació de donacions o cessions a l’IVAM, la valoració de les obres a adquirir per compravenda o donació, així com sobre totes aquelles qüestions que li siguen plantejades pel Consell Rector o la Direcció, en relació amb les qüestions artístiques que puguen derivar-se de l’activitat principal de l’IVAM.

Article 11. La Direcció i la Gerència

La Direcció serà nomenada i cessada per decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de cultura, oït el Consell Rector.

La selecció atendrà principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat. Es durà a terme mitjançant procediments que garantisquen la publicitat i concurrència, tenint en compte el Codi de bones pràctiques en la cultura valenciana, elaborat i publicat per la conselleria amb competències en matèria de cultura.

La Gerència serà nomenada i cessada per decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de cultura.

La selecció atendrà principis de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat. Es durà a terme mitjançant procediments que garantisquen la publicitat i concurrència, tenint en compte el Codi de bon govern.

Article 12. Funcions de la Direcció i de la Gerència

1. Funcions de la Direcció.

Correspondrà a la Direcció de l’IVAM la gestió ordinària de l’institut. En concret, li correspondran les funcions següents:

a) La direcció artística de l’institut de conformitat amb el que acorde el Consell Rector.

b) L’execució dels acords del Consell Rector i del Consell Assessor.

c) La preparació del pla anual d’activitats i la presentació de la memòria anual.

d) D’acord amb els termes establits en la normativa de patrimoni cultural valencià, l’aprovació de l’eixida temporal, siga quina siga la destinació, de les obres artístiques que siguen titularitat de l’IVAM fora de les instal·lacions del museu.

e) L’acceptació dels depòsits d’obres artístiques d’una altra titularitat al museu. La Direcció informarà d’aquestes actuacions el Consell Rector en el ple següent a adoptar-les.

f) El manteniment de les relacions protocol·làries i institucionals del museu, sense perjudici de les competències del president.

g) Totes les altres que el Consell Rector o la Presidència li encomane o delegue.

2. Funcions de la Gerència.

a) La direcció economicoadministrativa de l’institut de conformitat amb el que acorde el Consell Rector.

b) L’execució dels acords del Consell Rector i del Consell Assessor.

c) La direcció del personal de l’ens i la seua gestió. Aquesta competència inclou la negociació col·lectiva, la proposta de la relació de llocs de treball i de l’organigrama i de l’oferta d’ocupació pública. Proposar al Consell Rector els criteris que han de regir el desenvolupament dels processos selectius de personal laboral propi de l’entitat. L’execució dels processos selectius, així com la contractació i acomiadament del personal laboral propi de l’entitat.

d) L’execució de les facultats, com a òrgan de contractació, ordinàries de l’entitat en els contractes, sense perjudici de les autoritzacions preceptives i el deure de subministrament de la informació previstos en la normativa d’aplicació.

e) La preparació de l’avantprojecte de pressupost i la presentació davant el Consell Rector per a la seua aprovació. La formulació dels comptes anuals comprensius del balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, memòria i informe de gestió perquè els aprove el Consell Rector. L’administració dels ingressos de l’institut i la política de mecenatge. L’autorització de les modificacions pressupostàries que li corresponguen, d’acord amb els termes previstos en la normativa vigent d’hisenda pública i pressupostos.

f) La política de responsabilitat social, transparència i sostenibilitat.

g) La seguretat i el control administratiu dels béns i valors constitutius del patrimoni de l’ens.

h) La resolució d’aquelles reclamacions que puguen plantejar-se en matèria de responsabilitat patrimonial. La resolució de recursos administratius de reposició i extraordinari de revisió, quan siga procedent dins del seu àmbit de competència.

i) Totes les altres que el Consell Rector, la Presidència o la Direcció li encomane o delegue.

Article 14. Règim pressupostari

1. El règim pressupostari de l’entitat s’ajustarà al que s’estableix per la Generalitat per a les entitats de dret públic i a les previsions de les lleis de pressupostos de la Generalitat.

2. Seguint els criteris artístics i de programació de la Direcció, l’avantprojecte de pressupost serà presentat per la Gerència per a la seua aprovació pel Consell Rector i es remetrà a la conselleria competent en matèria de cultura, per a la seua posterior elevació a la conselleria competent en matèria d’hisenda, a l’efecte de la seua integració en el pressupost de la Generalitat, i això sense perjudici de les competències assignades a la conselleria competent en matèria del sector públic.»

Secció segona

Construccions i Infraestructures Educatives

de la Generalitat Valenciana, SA.

Article 113

Es modifica l’article 29 de la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de mesures de reestructuració i racionalització del sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat, que queda redactat com segueix:

Article 29. Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA (CIEGSA)

En atenció a les obligacions contractuals existents, l’extinció de la mercantil Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana, SA, per qualsevol de les formes previstes en la legislació sobre societats mercantils i modificacions estructurals d’aquestes societats, haurà de dur-se a terme com a màxim fins al 31 de desembre de 2023. No obstant això, de manera transitòria, la mercantil mencionada assumirà els encàrrecs de gestió que, per necessitats expressament justificades en el respectiu expedient, realitze la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport quant a la instal·lació i conservació de les aules prefabricades d’escolarització provisional i l’adequació i actualització normatives de projectes constructius ja contractats per CIEGSA a petició de l’administració.

CAPÍTOL IV

Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció única

Institut Valencià d’Estadística

Article 114

Es modifiquen l’article 4, apartat tres, l’article 9, apartat u, l’article 33, l’article 36, s’afig un nou article 36 bis, es modifiquen l’article 37, apartat u, l’article 43, apartat u, i s’afigen una disposició addicional única i una disposició transitòria única, en la Llei 5/1990, de 7 de juny de 1990, de la Generalitat Valenciana, d’estadística de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

«Article 4

[…]

Tres. L’elaboració de l’Avantprojecte del Pla correspon a l’Institut Valencià d’Estadística, serà elevat al Consell a l’efecte d’aprovar-lo la persona titular de la conselleria competent en matèria estadística, amb l’informe previ de la Comissió Interdepartamental d’Estadística i del Consell Valencià d’Estadística.

Article 9

Un. En relació amb cadascuna de les estadístiques protegides per aquesta llei, la Comissió Interdepartamental d’Estadística aprovarà les normes reguladores. Aquestes determinaran:

a) Els objectius.

b) L’àmbit territorial.

c) La periodicitat.

d) Els organismes que, amb caràcter executor o col·laborador, han d’intervindre en l’elaboració, com també a qui corresponen les facultats per a reclamar la informació, quan aquesta siga obligatòria.

e) Els subjectes obligats a subministrar informació i la forma i els terminis en els quals han de complir aquesta obligació.

f) El dret, si escau, a obtindre compensació econòmica per les despeses que es deriven del subministrament de la informació.

g) La forma i termini de difusió del resultat estadístic.

Article 33

Les entitats locals podran sol·licitar la inclusió d’estadístiques del seu interés en el Pla valencià d’estadística. La sol·licitud es dirigirà a la persona titular de la Direcció de l’lnstitut Valencià d’Estadística acompanyant memòria explicativa de l’interés públic de l’estadística així com de les seues característiques, memòria econòmica i proposta d’aquest finançament i projecte de normes reguladores.

Article 36

L’organització estadística de la Comunitat Valenciana estarà constituïda per:

1. L’Institut Valencià d’Estadística és l’organisme autònom de gestió de l’activitat estadística d’interés de la Generalitat.

2. La Comissió Interdepartamental d’Estadística és l’òrgan col·legiat encarregat de l’impuls estratègic, la coordinació i ordenació general de l’activitat pública d’interés de la Generalitat a desplegar per l’organització estadística de la Comunitat Valenciana. S’adscriu a la conselleria competent en matèria estadística. La seua composició i règim de funcionament es determinaran reglamentàriament. Li correspon l’exercici de les funcions següents:

a) Fixar les directrius i orientacions generals per a la planificació de l’activitat estadística d’interés de la Generalitat.

b) Estudiar i informar l’Avantprojecte del Pla valencià d’estadística i aprovar la proposta dels programes anuals d’activitats estadístiques per al seu desenvolupament.

c) Establir les línies estratègiques per a la coordinació de l’organització estadística de la Comunitat Valenciana orientades a garantir l’execució i desenvolupament dels plans i programes aprovats i la seua adequació als principis que regeixen l’activitat estadística pública.

d) Formular propostes en matèria estadística per a la seua elevació al Consell.

e) Aprovar el Balanç anual d’activitats estadístiques desenvolupades per l’organització estadística de la Comunitat Valenciana.

f) Fixar les orientacions i recomanacions generals relatives a la normalització en matèria d’arxius i registres administratius per al seu ús posterior a efectes estadístics.

g) Impulsar la cooperació en matèria estadística amb altres administracions públiques i amb altres institucions públiques i privades per a la millora de les sinergies en l’àmbit de la producció d’estadístiques oficials i la millora del coneixement de la realitat demogràfica, socioeconòmica i cultural de la Comunitat Valenciana.

h) Informar sobre qualsevol altra qüestió en matèria estadística que li siga formulada.

3. El Consell Valencià d’Estadística és l’òrgan consultiu i de participació social de productors i usuaris de les estadístiques d’interés de la Generalitat. S’adscriu a la conselleria competent en matèria estadística La seua composició i règim de funcionament es determinaran reglamentàriament. Li correspon l’exercici de les funcions següents:

a) Informar sobre l’Avantprojecte del pla valencià d’estadística i els programes anuals d’activitats estadístiques per al seu desenvolupament.

b) Canalitzar les relacions entre òrgans estadístics, informants i usuaris i realitzar recomanacions per a la seua millora permanent orientada a la racionalització dels processos d’elaboració i difusió d’informació estadística, sense perjudici de les competències de l’apartat 2.g que corresponen a la Comissió Interdepartamental d’Estadística.

c) Vetlar per l’estricte compliment dels principis que regeixen l’activitat estadística pública valenciana en el seu àmbit d’actuació.

d) Aprovar l’informe d’avaluació del Pla valencià d’estadística al final del seu període de vigència.

e) Emetre informe en el procediment d’elaboració de projectes de disposicions de caràcter general que regulen l’activitat estadística de la Comunitat Valenciana.

f) Informar sobre qualsevol altra qüestió en matèria estadística que li siga formulada pel Consell, la Comissió Interdepartamental d’Estadística o l’Institut Valencià d’Estadística.

4. Les comissions estadístiques de la Presidència de la Generalitat i de les conselleries són els òrgans de coordinació de tota l’activitat estadística que realitzen les respectives conselleries, així com els organismes i les empreses dependents d’aquestes. La seua composició i règim de funcionament es determinaran reglamentàriament. Desenvoluparan les funcions següents:

a) La col·laboració, en el seu àmbit d’actuació, amb l’Institut Valencià d’Estadística en l’elaboració de l’Avantprojecte del Pla valencià d’estadística, el seu desenvolupament en programes anuals d’activitats estadístiques i la seua avaluació contínua i estratègica, d’acord amb les directrius establides per la Comissió Interdepartamental d’Estadística.

b) La coordinació, en col·laboració amb l’Institut Valencià d’Estadística de l’activitat desenvolupada, en el marc d’execució del Pla valencià d’estadística vigent, per les unitats estadístiques de la Generalitat, adscrites al departament.

c) La garantia de l’execució i compliment dels acords de la Comissió Interdepartamental d’Estadística en l’àmbit de la conselleria.

d) La formulació de plans estadístics sectorials en matèries pròpies del seu departament.

e) La vigilància en el compliment dels principis que regeixen l’activitat estadística pública i l’observança de les bones pràctiques en la matèria d’acord amb les directrius establides per la Comissió Interdepartamental d’Estadística.

f) L’impuls a la utilització amb fins estadístics de les dades d’origen administratiu derivades de la gestió del departament, inclosa la formació de directoris sectorials en la seua concepció d’infraestructura estadística bàsica.

g) La publicació i difusió dels resultats i característiques metodològiques de les estadístiques que tinguen encomanades en els plans i programes en vigor.

h) Qualssevol altres funcions estadístiques que les normes els encomanen.

5. Les unitats estadístiques de la Generalitat integrades en la Presidència, conselleries, organismes i empreses de la Generalitat. El seu marc funcional s’estableix en l’article 37 d’aquesta llei.

6. Les unitats estadístiques de les entitats locals. El seu marc funcional s’estableix en l’article 38 d’aquesta llei.

Article 36 bis. De l’Institut Valencià d’Estadística

1. Creació

Es crea l’Institut Valencià d’Estadística, com a organisme autònom de la Generalitat, dels previstos en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, amb personalitat jurídica pròpia, patrimoni i tresoreria propis, i autonomia de gestió, adscrit a la conselleria competent en matèria estadística i que té com a objectiu la gestió de l’activitat estadística d’interés de la Generalitat en el marc previst d’aquesta llei.

Gaudirà de la capacitat funcional necessària per a garantir la seua neutralitat operativa en el desenvolupament de la metodologia estadística, la publicació i difusió de resultats, el disseny de normes reguladores de les estadístiques i en la preservació del secret estadístic.

2. Funcions i competències

Exercirà les funcions següents:

a) Elaborar l’Avantprojecte del Pla valencià d’estadística i la proposta de programes anuals d’activitats estadístiques de desenvolupament en col·laboració amb les comissions estadístiques de la Presidència i les conselleries; i amb les unitats estadístiques de les entitats locals.

b) Coordinar l’execució i desenvolupament dels plans i programes aprovats, així com la seua adequació als principis que regeixen l’activitat estadística pública valenciana i al Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees.

c) Elaborar normes tècniques generals sobre unitats estadístiques i territorials, la seua identificació, nomenclatura, definicions, codis, classificacions de dades, i qualssevol altres que contribuïsquen a homogeneïtzar i normalitzar l’activitat estadística pública de la Comunitat Valenciana, ajustades a les de l’Administració general de l’Estat i a les normes tècniques internacionals vigents, especialment a les de la Unió Europea.

d) Representar la Generalitat en matèria estadística davant les altres administracions públiques.

e) Establir instruments de cooperació en matèria estadística amb altres administracions públiques o amb ens privats.

f) Formar i mantindre sistemes integrats de resultats d’estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques per a tots els nivells territorials de la Comunitat Valenciana.

g) Elaborar la proposta de Balanç d’activitats estadístiques desenvolupades per l’organització estadística de la Comunitat Valenciana.

h) Qualsevol altra funció estadística que les normes no atribuïsquen específicament a un altre organisme i les altres que se li encomanen expressament.

3. Règim jurídic

L’Institut es regirà pel que es disposa en la present llei i la seua normativa de desplegament, per la Llei 1/2015 i per la legislació general d’administracions públiques o d’organismes autònoms que li siga aplicable. Els actes i resolucions de l’Institut Valencià d’Estadística seran susceptibles dels recursos administratius previstos en la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

4. Organització de l’Institut

L’estructura de l’Institut estarà constituïda pel Consell Rector de l’Institut Valencià d’Estadística i la Direcció de l’Institut Valencià d’Estadística.

5. El Consell Rector de l’Institut Valencià d’Estadística és l’òrgan col·legiat de supervisió general de l’activitat de l’Institut. Està format per la Presidència, la Vicepresidència i una vocalia:

a) La Presidència del Consell Rector l’assumirà la persona titular de la conselleria competent en matèria estadística.

b) La Vicepresidència correspon a la persona titular de la secretaria autonòmica amb competències en matèria estadística.

c) La vocalia li correspon a la persona titular de la Direcció de l’Institut Valencià d’Estadística que exercirà de secretaria del Consell Rector.

Li corresponen les funcions següents:

a) Aprovar la proposta d’avantprojecte de pressupostos de l’Institut.

b) Aprovar els comptes anuals de l’Institut

c) Aprovar la memòria anual d’activitats de l’IVE.

d) Totes les altres que corresponguen a la matèria competencial de l’Institut Valencià d’Estadística que no siguen atribuïdes a altres òrgans.

6. La Direcció de l’Institut

El nomenament de la persona titular de la Direcció de l’Institut Valencià d’Estadística recaurà en persona de reconeguda capacitat i competència relacionades amb aquesta activitat. Serà nomenada per decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria de la qual estiga adscrit l’Institut. Li corresponen les atribucions següents:

a) La representació legal i extrajudicial de l’Institut.

b) La direcció i gestió de les activitats de l’Institut en l’àmbit de les seues competències.

c) La direcció del personal.

d) Dictar resolucions en el seu àmbit competencial, així com la resolució en via administrativa dels recursos de qualsevol acte o resolució dictada per la persona titular de la Direcció. Els recursos que posen fi a la via administrativa seran resolts per la persona titular de la conselleria competent en matèria estadística.

7. Recursos econòmics

L’Institut Valencià d’Estadística disposarà per al seu funcionament dels recursos següents:

a) Les dotacions consignades a favor seu amb càrrec en els pressupostos de la Generalitat.

b) Els ingressos ordinaris i extraordinaris generats per l’exercici de les seues activitats i per la prestació dels seus serveis.

c) Els crèdits, préstecs, emprèstits i altres operacions financeres que puga concertar.

d) Les subvencions i aportacions que per qualsevol títol siguen concedides a favor seu per entitats públiques o privades, o per particulars.

e) Els productes i rendes dels béns i valors que constitueixen el seu patrimoni.

f) Qualsevol altre recurs que poguera ser-li atribuït.

8. Béns i drets

El patrimoni de l’Institut Valencià d’Estadística estarà integrat pels béns i drets que li siguen adscrits per la Generalitat, que conservaran la seua qualificació jurídica originària, així com per aquell que adquirisca i els que li siguen incorporats i adscrits en el futur per qualsevol entitat o persona i per qualsevol títol.

9. Personal

L’Institut podrà comptar amb personal funcionari i laboral en els termes que preveu la legislació de funció pública i es regirà, amb caràcter general, per les normes de dret administratiu o laboral que li siguen aplicables.

10. Règim pressupostari

El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i de control financer de l’Institut Valencià d’Estadística serà l’establit en la Llei 1/2015.

Article 37.1

1. Les unitats estadístiques de la Generalitat, diferents de l’lnstitut Valencià d’Estadística, desenvoluparan les funcions següents:

a) Elaboració de les seues pròpies estadístiques, amb l’informe previ de l’lnstitut Valencià d’Estadística.

b) Elaboració de les estadístiques o fases d’aquestes que els encomanen el Pla valencià d’estadística o el Programa anual d’activitats.

c) Col·laborar amb l’lnstitut Valencià d’Estadística en tots aquells treballs i estudis que siguen necessaris, perquè els òrgans estadístics de la Comunitat Valenciana puguen desenvolupar les seues funcions.

d) Analitzar les seues pròpies necessitats estadístiques.

Article 43

U. És òrgan competent per a la imposició de sancions per infraccions lleus la persona que exercisca la Direcció de l’Institut Valencià d’Estadística i per a les restants la persona titular de la conselleria competent en matèria estadística.

Disposició addicional única. Integració de personal en l’IVE

El personal que ocupe llocs de treball adscrits a l’àmbit competencial que resulte coincident amb l’organisme autònom que es crea per la present llei passarà a integrar-se en l’Institut Valencià d’Estadística, mantindrà la seua relació jurídica amb l’administració de la Generalitat i la mateixa situació administrativa en la qual es trobe en el moment del canvi d’adscripció, sense minva dels seus drets.

Així mateix, els llocs de treball adscrits a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball les funcions dels quals es corresponguen amb l’àmbit competencial de l’IVE passaran a estar adscrits a aquest organisme autònom.

Disposició transitòria única. Exercici de les competències de l’Institut Valencià d’Estadística fins a la seua posada en funcionament

Les competències assignades per la present llei continuaran sent exercides pels òrgans de l’administració de la Generalitat que actualment ostenten competències inherents a les mateixes fins a l’efectiva posada en funcionament de l’Institut Valencià d’Estadística amb l’aprovació del seu Estatut.»

CAPÍTOL V

Mesures organitzatives relatives a ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció única

Seguretat ferroviària

Article 115

Es modifica l’apartat 3 de l’article 14 i l’apartat 7 de l’article 18 de la Llei 7/2018, de 26 de març, de seguretat ferroviària, que queden redactats com segueix:

«Article 14. El Consell Rector

1. El Consell Rector és l’òrgan superior de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, que governa l’entitat i estableix les directrius d’actuació d’aquesta.

2. Es compon de cinc vocalies, el nomenament de les quals es realitzarà entre persones de reconeguda competència, experiència i prestigi professional en el sector ferroviari o en la gestió d’emergències, i es garantirà la composició equilibrada per un període de cinc anys, amb la possibilitat de reelecció per un altre període d’igual duració.

3. L’elecció es durà a terme segons el procediment següent:

a) Tres persones elegides per les Corts, a proposta dels grups parlamentaris.

Per a l’elecció de persones que corresponga elegir a les Corts, els grups parlamentaris, mitjançant propostes subscrites per un mínim de dos grups, podran presentar, davant la comissió parlamentària competent, candidatures concretes, acompanyades dels respectius currículums que justifiquen la idoneïtat de les persones proposades, o sol·licitar a qualssevol de les diverses administracions, organismes i entitats públiques vinculades al sector ferroviari o a la gestió d’emergències que proposen, en representació d’aquestes, el nomenament de persones qualificades per a aquesta funció. Aquesta comissió, una vegada realitzades les compareixences pertinents, valorarà la idoneïtat dels candidats i candidates proposats i elevarà una proposta al ple de les Corts que, en tot cas, observarà el principi de paritat.

El Ple de les Corts elegirà les tres persones que té assignades per majoria de tres cinquenes parts aplicable a cadascuna de les candidatures proposades. En cas que alguna de les persones proposades no obtinga la majoria necessària en primera votació, es procedirà a una segona votació, en diferent sessió plenària a celebrar dins del termini d’un mes subsegüent a la primera i en la qual serà suficient amb una majoria absoluta per a l’elecció de cada persona proposada.

b) Dues persones, a títol individual o en representació de qualsevol administració, organisme o entitat pública vinculada al sector ferroviari o gestió d’emergències, elegides pel Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de transports.

c) El nomenament de les persones que hagen d’integrar el Consell Rector es realitzarà per decret del president de la Generalitat i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Els nomenaments efectuats pel Consell i les Corts podran disposar dels seus respectius suplents.

4. Les persones designades com a vocals, d’entre les quals es triarà la persona titular de la presidència de l’òrgan, gaudiran d’independència i autonomia, el seu càrrec serà incompatible amb l’exercici d’aquelles altres activitats, tant públiques com privades l’exercici de les quals puga produir un conflicte d’interessos amb les funcions de l’agència.

El càrrec de vocal de l’agència serà incompatible amb l’exercici de funcions directives o executives en partits polítics, centrals sindicals, associacions empresarials i col·legis professionals.

5. Al Consell Rector li correspon exercir, sense altres limitacions que les establides en la legislació vigent i sense perjudici de les atribucions de la presidència, les facultats i poders, en general, que siguen necessaris per al compliment de les seues finalitats i, en particular:

a) Definir les directrius generals i línies d’actuació de l’agència.

b) Nomenar i separar la persona titular de la presidència.

c) Aprovar, a proposta de la Direcció General de l’agència, el pla anual d’activitats de l’entitat.

d) Aprovar i elevar al departament d’adscripció l’avantprojecte de pressupost de l’agència.

e) Aprovar els estats d’execució del pressupost, la memòria i els comptes anuals.

f) Aprovar la plantilla, l’organització funcional i el règim de retribució de tot el personal de l’entitat, dins de les limitacions legals i pressupostàries i sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans de la Generalitat.

g) L’aprovació de les convocatòries de proves d’admissió per a la selecció del personal laboral al servei de l’agència.

h) Formular la proposta d’aprovació de l’estatut de l’agència, l’aprovació de la qual correspon al Consell.

i) Aprovar la metodologia per a l’avaluació i valoració dels riscos associats a l’operació ferroviària.

6. Els membres del Consell Rector podran compatibilitzar el càrrec amb altres activitats externes a l’ens, en tot cas compatibles segons es prescriu en l’apartat 4 del present article, i la seua labor es retribuirà mitjançant indemnitzacions o dietes concordes amb la responsabilitat de les seues funcions, per assistència a les sessions del Consell Rector.

La quantia de les indemnitzacions o dietes a percebre s’establiran per acord del Consell Rector. Les indemnitzacions o dietes que perceben en l’exercici de les seues funcions com a membres del Consell Rector, hauran de ser de caràcter públic, i estaran subjectes al que s’estableix en les successives lleis de pressupostos anuals de la Generalitat. La seua aprovació requerirà, en tot cas, informe previ i preceptiu de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Article 18. Condicions i requisits generals de seguretat dels subsistemes del sistema ferroviari

[.…]

7. Tots els elements fixos i mòbils, mencionats en els apartats anteriors, hauran de complir les especificacions tècniques que s’indiquen en el desplegament reglamentari d’aquesta llei. Aquest desplegament podrà prendre com a referència tot o part d’alguna normativa que no siga de compliment obligatori en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Òrgans competents per a l’inici, instrucció i resolució de procediments sancionadors en les matèries d’indústria, energia i mines

En els procediments sancionadors en les matèries d’indústria, energia i mines, són òrgans competents:

1. Per a la seua iniciació, les persones titulars dels Serveis Territorials d’Indústria i Energia als quals corresponga el coneixement de l’assumpte per raó de territori, correspon igualment a aquests serveis territorials la instrucció del procediment.

2. Per a la seua resolució:

2.1. En el cas d’infraccions molt greus, la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria.

2.2. En el cas d’infraccions greus, la persona titular de la direcció general competent per raó de la matèria.

2.3. En el cas d’infraccions lleus, la persona titular de la direcció territorial competent per raó de la matèria.

Segona. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques

Es declara la necessitat d’urgent ocupació dels béns i drets afectats d’expropiació forçosa a conseqüència de l’execució de les obres:

– Condicionament carril bici CR-700 Pego-el Verger.

– Actuacions de millora de la mobilitat en l’estació de metro de Faitanar a Quart de Poblet.

– Via verda del Serpis. Tram Muro d’Alcoi-l’Orxa. Alacant.

– Via verda del Serpis. Tram l’Orxa-Vilallonga.

– Passarel·la sobre la V-21. La Pobla de Farnals.

– Millora seguretat viària CV-10, accés sud a les Coves de Vinromà.

– Millora seguretat viària CV-800 i ampliació secció transversal. PK 8+500 a l’11+125. Xixona.

– Estabilització de talussos CV-755. Guadalest.

– Millora de la seguretat viària, intersecció CV-15/CV-124. Albocàsser.

– Millora de la seguretat viària CV-70/CV-790. Benilloba.

– Millora de la seguretat viària CV-70/CV-710. Benilloba.

– Vinaròs. Platja de les Deveses.

– Vinaròs. Cala de les Llanetes i de les Timbes.

– Peníscola. Mirador de la torre de la Badum.

– Xilxes. Platja de Xilxes. Llacunes sud.

– Xilxes. Platja de Xilxes. Llacunes d’Almenara nord.

– Sagunt. Estacionament en la desembocadura del Palància, marge de Canet d’en Berenguer.

– Sagunt. Aparcament al parc empresarial.

– El Puig. Platja del Puig. Torre de guaita.

– Cullera. Platja del Marenyet, port sud.

– Gandia. Platja dels Marenys de Rafalcaid.

– Dénia. Estacionament de la platja dels Molins. L’Estanyó.

– El Poble Nou de Benitatxell. Mirador de la cala Moraig.

– Altea. Desembocadura del riu Algar, m. esq.

– Alacant. Cala Cantalars.

– La Vila Joiosa. Cala del Xarco.

Tercera. Mesures extraordinàries i específiques del procediment d’admissió de l’alumnat i inici de curs 2021-2022

1. En el procediment d’admissió de l’alumnat per al curs 2021-2022, la Inspecció General d’Educació, en col·laboració amb els serveis competents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i amb el suport dels ajuntaments, assumirà les funcions atribuïdes a les comissions d’escolarització, de districtes i sectorials pel Decret 40/2016, de 15 d’abril, del Consell, i per l’Ordre 7/2016, de 19 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, sense perjudici de les facultats atribuïdes per la normativa bàsica estatal a les comissions d’escolarització. Per al compliment de les funcions que la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, atribueix a les comissions d’escolarització, s’habilitaran, si és el cas, els mitjans tecnològics perquè puguen fer-ho telemàticament.

2. El procediment d’admissió als ensenyaments d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional bàsica, formació professional de grau mitjà i formació professional de grau superior per al curs 2021-2022, es tramitarà de forma electrònica. L’administració educativa habilitarà punts d’atenció a l’usuari per a aquelles persones que no disposen de mitjans electrònics.

2.1. Cada persona sol·licitant formularà una única sol·licitud, que contindrà una declaració responsable de cadascuna de les circumstàncies requerides per a l’admissió.

2.2. En el moment de formular la sol·licitud no es requerirà l’aportació de la documentació acreditativa de les circumstàncies declarades.

2.3. Els resultats en els processos d’admissió en els centres docents sostinguts amb fons públics es comunicaran a través de la seu electrònica de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

2.4. La formulació de reclamacions al resultat provisional i definitiu d’admissió de l’alumnat es realitzarà per mitjans electrònics.

2.5. En el procediment d’admissió als centres docents sostinguts amb fons públics les persones interessades podran fer servir els següents sistemes de verificació d’identitat a fi de formular la sol·licitud d’admissió:

a) Certificat digital emés per l’Agència de Tecnologia i Certificació Electrònica de la Generalitat (ACCV).

b) Sistema d’identitat electrònica per a les administracions Cl@ve.

c) eDNI, amb el seu respectiu lector.

d) Combinació del DNI i IDESP o número de suport, juntament amb l’acceptació de comprovació davant del Ministeri de l’Interior.

e) Combinació del NIE i IXESP, juntament amb l’acceptació de comprovació davant del Ministeri de l’Interior.

f) Número de certificat de registre de ciutadania de la Unió Europea, precedit per la lletra C, juntament amb l’acceptació de comprovació davant del Ministeri de l’Interior.

Quarta. Publicació

La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic ha de regular la publicació, dins de l’àmbit de les competències de la Generalitat, de la llista que comprèn els deutors amb la hisenda pública, d’acord amb el que disposa l’article 95.bis de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, pel que fa als tributs propis i cedits per l’Estat l’aplicació dels quals correspon a la Generalitat.

Cinquena. Fons per a la reconstrucció COVID-19

Les actuacions que es realitzen amb càrrec als fons de reconstrucció COVID-19, s’han de considerar d’emergència als efectes previstos en l’article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

Bimensualment, el Consell ha de remetre la relació dels contractes subscrits a l’empara d’aquesta disposició a la Junta Superior de Contractació, sense perjudici de les publicacions legalment establides a través del portal de transparència.

Sisena

Es modifica el punt 1 de l’article 104, Llei 27/2018 de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’any 2019 on s’estableix l’objecte social de la societat mercantil Infraestructures i Serveis de Telecomunicacions i Certificació, quedant amb el contingut següent:

L’objecte social és:

a) Prestació de serveis de transport, accés, difusió, allotjament, operació, manteniment i explotació de les xarxes de telecomunicacions de la Generalitat, així com els recursos associats als serveis de ràdio i televisió i d’emergència, dins de l’àmbit de responsabilitat de la Generalitat, com també qualsevol altre servei que la Generalitat es puga comprometre a prestar en el futur sobre aquestes infraestructures.

La societat es constituirà com a operador de telecomunicacions i proveirà serveis de comunicacions electròniques amb les condicions que estableix la legislació vigent per als operadors controlats per administracions públiques.

b) Prestació de serveis associats a les tecnologies de la informació i de les comunicacions, de seguretat i de confiança en les transaccions electròniques, com també la provisió, l’operació i el manteniment dels sistemes i les infraestructures físiques necessàries per a la prestació d’aquests serveis.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim de concessió de pròrrogues de vigència de les declaracions ambientals estratègiques sobre instruments de planificació urbanística

Aquelles DATE (declaració ambiental territorial estratègica) emeses a instàncies d’entitats locals a instàncies de l’article 25 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i referides a instruments de planificació urbanística que hagen perdut vigència durant el primer estat d’alarma de 2020 i fins a 120 dies comptadors des del final d’aquest (oficialment el 21.06.2020), finalitzat aquest podran sol·licitar de forma motivada la pròrroga per a la vigència de la DATE fins a 60 dies després de la publicació d’aquesta disposició. La duració de les pròrrogues concedides a l’empara d’aquesta disposició es comptabilitzarà des del moment de la seua pèrdua de vigència, i els dies de l’estat d’alarma esmentat seran comptabilitzables a l’efecte de la caducitat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Normativa que es deroga

Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposen a aquesta llei i, en particular, les següents:

– Els capítols I, II i III del Decret llei 2/2013, d’1 de març, del Consell, d’actuacions urgents de gestió i eficiència en prestació farmacèutica i ortoprotètica.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Delegació legislativa en matèria d’habitatge

S’autoritza el Consell perquè, en el termini de 12 mesos a comptar des de l’entrada en vigor de la present llei, elabore i aprove, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’habitatge, un text refós dels continguts de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, i de la resta de disposicions normatives vigents amb rang de llei que abasten les matèries d’habitatge i arquitectura, així com perquè es procedisca a regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagen de ser refosos fins al moment de l’aprovació del text refós pel Consell.

Segona. Autorització al Consell per a aprovar un text refós de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana

S’autoritza el Consell per a aprovar, fins al 30 de juny de 2021, un text refós que consolide i integre en un text únic, degudament regularitzat, aclarit i harmonitzat, les modificacions incorporades des de la seua entrada en vigor en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

Tercera. Estatut de l’Institut Valencià d’Estadística

Es faculta al Consell perquè aprove mitjançant decret l’Estatut de l’Institut Valencià d’Estadística en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta disposició.

Quarta. Habilitació per a desplegament reglamentari

S’autoritza el Consell per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament del que es preveu en aquesta llei.

Cinquena. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2021.

No obstant això, la modificació de l’apartat 4 de l’article 129 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació i gestió de la funció pública valenciana, efectuada per l’article corresponent d’aquesta llei, s’ha d’aplicar retroactivament quan es donen les circumstàncies que s’indiquen en el precepte esmentat.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 30 de desembre de 2020

El President de la generalitat

Ximo Puig i Ferrer