Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç COMUNIDAD VALENCIANA

DECRET 215/2020, de 29 de desembre, del Consell, d’aprovació del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana.

(DOGV de 13.01.2021)
Índex

Article únic. Aprovació del Pla d’acció territorial sectorial del comerç de la Comunitat Valenciana

Disposicions addicionals

Primera. Normes complementàries

Segona. Incidència pressupostària

Disposició final única. Entrada en vigor

Annex I. Normativa del Pla d’acció territorial sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana

Annex II. Municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial

Annex III. Municipis que componen les Àrees urbanes integrades de les capçaleres i sotscapçaleres del Sistema Nodal de Referència Comercial

Annex IV. Delimitació de les Àrees i Subàrees Funcionals Comercials del PATSECOVA

Annex V. Índexs orientatius màxims de superfície comercial en grans establiments comercials en les àrees funcionals comercials. Període 2012-2020

Annex VI. Continguts mínims dels estudis de trànsit i mobilitat en projectes comercials

I

L’elaboració del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA) respon al mandat establit en l’article 31 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana. Es tracta, a més, d’una vella reivindicació de gran part del sector comercial valencià, que ha demandat al llarg dels anys, a través de les seues organitzacions empresarials més representatives, el desenvolupament d’un instrument que conciliara la planificació comercial amb el territori, preservant les característiques definitòries del que s’ha anomenat el model comercial valencià.

L’objectiu del Pla és definir criteris, directrius i orientacions territorials perquè l’ordenació comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificació territorial, assegurant la seua coherència amb els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible contemplats en la legislació valenciana d’ordenació del territori i protecció del paisatge, i la seua contribució eficaç a aquests.

El Pla arriba en un moment en què les conseqüències derivades de la crisi econòmica han suposat un fre a la capacitat del sector comercial per a crear ocupació i riquesa. No obstant això, està demostrat que el comerç té una gran capacitat per a dinamitzar l’economia, fins i tot en contextos econòmics difícils. S’espera que el Pla siga un incentiu per al conjunt del sector, servisca per a detectar noves oportunitats, estimular la inversió pública i orientar les decisions empresarials.

La complexitat del sector no pot quedar reduïda a una simple dicotomia «xicotet comerç/gran distribució». L’estratègia dels grans grups ha posat l’accent en una diversificació que abasta des de les xicotetes superfícies comercials situades en els barris o en els nuclis rurals fins als hipermercats, passant per les superfícies de mitjana grandària, com els supermercats, o també les superfícies amb millors preus i oferta limitada també denominades de «hard discount». La cerca d’economies d’escala i abast i els avantatges que d’elles es deriven han sigut el motor de la transformació dels models econòmics del comerç contemporani.

Als fenòmens d’integració horitzontal i vertical, que han contribuït a incrementar l’eficàcia del sector i a abaratir els preus, s’ha unit l’augment de la competència i la proliferació de les marques de distribuïdor de baix cost, intensificant el procés que porta a les distribuïdores a incrementar la seua eficàcia a fi d’evitar l’erosió dels seus marges. Però aquesta evolució i millora competitiva ha tingut repercussions sobre els xicotets comerços independents, les autoritats locals, les xicotetes productores de matèries primeres agrícoles, les pimes industrials, les persones assalariades i les consumidores aïllades o desfavorides.

I de vegades, s’ha portat avant en perjudici d’objectius de protecció del medi ambient. Per exemple, és constatable l’existència de problemes relacionats amb l’accessibilitat dels comerços. La proximitat dels comerços que ofereixen béns i serveis bàsics, en particular els de productes alimentosos, revist una importància creixent per a les persones d’edat avançada (el 16,4 % de la població valència té més de 64 anys i en el 2020 serà el 18,74 %), les persones discapacitades (el 9 % de la població valenciana), les persones aïllades o que resideixen en zones poc poblades (0,93 % en el sistema rural interior), així com per a les ciutadanes i els ciutadans que manquen de mitjans suficients per a posseir un vehicle (17,3 % persones per davall del llindar de la pobresa).

Aqueixa qüestió cobrarà encara major importància a causa de la necessitat de mantindre el dinamisme dels territoris, tasca a la qual contribueix el comerç de proximitat i de limitar la utilització dels vehicles per motius d’índole ambiental. El nombre de xicotets comerços de proximitat de productes alimentosos està descendint i aquesta tendència s’està estenent així mateix a altres sectors del comerç i de la distribució a causa de la creixent polarització dels punts de venda, que se situen, bé en els centres de les ciutats, bé en les zones comercials perifèriques. Les tendències recents de la gran distribució, que s’orienten cap a la implantació en formats petits o mitjans a les ciutats i en l’àmbit rural, atenuarà, en certa mesura, l’abast d’aquest fenomen.

A més, el comerç i la distribució tenen un impacte ambiental significatiu degut tant a l’activitat que generen com als desplaçaments geogràfics de les persones consumidores als quals donen lloc (i al volum de tràfic de mercaderies, ja que gran part dels subministraments s’efectuen per carretera). És, a més, un sector amb un elevat consum d’energia a causa de les necessitats d’enllumenat dels comerços, de refrigeració, de calefacció o climatització. La falta d’eficàcia en el transport i el lliurament de les mercaderies en l’àmbit urbà tenen un impacte negatiu en matèria de congestió de les ciutats, de contaminació i de qualitat de vida dels ciutadans. El lliurament de mercaderies a les ciutats constitueix un obstacle important al desenvolupament sostenible del sector comercial.

En aquest context, el PATSECOVA serà el primer Pla desenvolupat en la Comunitat Valenciana de caràcter territorial dirigit a l’ordenació d’un sector econòmic de caràcter privat, a través de disposicions i criteris vinculants que han de ser incorporats en instruments promoguts per les Administracions Públiques, especialment a través dels instruments urbanístics que es desenvolupen en l’àmbit municipal. I, és el primer Pla que incorpora un clar enfocament mediambientalista orientat al sector.

Això suposa un repte i la necessitat d’establir una orientació singular respecte a les seues consideracions i directrius, en el qual el grau d’intervenció pública estiga calibrat per a no impedir que la iniciativa privada lidere el desenvolupament comercial al nostre país.

II

El Pla s’ha desenvolupat a través de quatre tipus de documents: documents informatius, document propositiu, document normatiu i documents de paisatge, avaluació ambiental i participació pública.

Els documents informatius contenen els objectius i premisses del pla, juntament amb la diagnosi del sector i del territori afectat. Són la memòria informativa i els plànols d’informació.

En el document propositiu es desenvolupen les propostes de planejament del pla, focalitzades en el planejament i vertebració territorial a través de les Àrees Funcionals Comercials i el Sistema Nodal de Referència Comercial. Es marquen les directrius per a la planificació de sòl comercial i la implantació de grans establiments, recomanacions tècniques de diferent naturalesa, propostes per a millorar l’eficàcia de l’administració en l’àmbit de l’ordenació comercial i un programa d’actuacions a desenvolupar en els pròxims anys.

Quant al document normatiu, que ha sigut la base sobre la qual s’ha redactat aquest decret, recull i desenvolupa tota la regulació que es proposa que tinga caràcter vinculant. Es pretén que l’aplicació d’aquesta normativa tinga un paper rellevant en la planificació de nous usos comercials, la reorganització dels mateixos i l’adopció de mesures d’adequació de zones que ja compten amb activitat comercial.

Finalment, s’inclouen els Documents de paisatge, avaluació ambiental i participació pública: la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica, l’Estudi de Paisatge, contemplat en la LOTUP, que inclou l’anàlisi i diagnosi del recurs paisatgístic i les seues interaccions amb les mesures que proposa el pla, la Memòria Ambiental i Síntesi de la Participació Pública.

III

Base legal i antecedents

En l’Estat espanyol la competència sobre el comerç interior està transferida a les Comunitats Autònomes, encarregades de regular els principals aspectes del comerç minorista. No obstant això, l’Administració General de l’Estat té la potestat d’establir normes bàsiques la finalitat de les quals és ordenar l’activitat general. Això suposa que, en aquest àmbit, es produïsca un complex entrecreuament de títols competencials, tant estatals com autonòmics, que comporta un cert grau de conflictivitat jurídica i un grau d’aplicació divers.

En matèria estatal, la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’Ordenació del Comerç Minorista (LOCM) va pretendre, segons diu la seua exposició de motius, «establir unes regles de joc en el sector de la distribució i regular noves fórmules contractuals, sinó que aspira, també, a ser la base per a la modernització de les estructures comercials espanyoles, contribuint a corregir els desequilibris entre les grans i les petites empreses comercials i, sobretot, al manteniment de la lliure i lleial competència». Si bé la LOCM va vindre a actualitzar conceptes i a regular formes de venda dins de l’activitat comercial, tres aspectes són rellevants pel que concerneix l’ordenació comercial territorial:

a) La definició d’establiment comercial, que venia reclamada com un antecedent per a la regulació de determinades vendes dutes a terme fora del mateix i, sobretot, per a qualificar a les «grans superfícies» i que, tal com ha quedat redactat després de les últimes revisions es defineix (art. 6) com «tota instal·lació immoble de venda al detall en la qual l’empresari exerceix la seua activitat de forma permanent; o tota instal·lació mòbil de venda al detall en la qual l’empresari exerceix la seua activitat de forma habitual».

b) La qualificació de «gran establiment», que la LOCM estableix en funció de l’extensió de les superfícies destinades a l’exposició i venda al públic i que, amb caràcter bàsic, situa en 2.500 metres quadrats. Això suposava que, si bé les comunitats autònomes podien establir els requisits en virtut dels quals s’atorgarà la qualificació de gran establiment, no podien establir qualificacions basant-se en rangs de superfície radicalment diferents. Aquesta delimitació va estar vigent fins a març de l’any 2010, en el qual va ser modificada per la Llei 1/2010, d’1 de març, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista.

c) L’establiment d’una «llicència comercial específica» per a l’obertura dels grans establiments per part de les Comunitats Autònomes, els criteris de les quals d’atorgament s’han anat modificant amb el temps, passant d’aquells en els quals es considerava, entre altres, «l’existència, o no, d’un equipament comercial adequat en la zona afectada pel nou emplaçament i els efectes que aquest poguera exercir sobre l’estructura comercial d’aquella» a la redacció actual, en els quals únicament és exigible una autorització per a l’obertura, trasllat o ampliació quan «les instal·lacions o infraestructures físiques necessàries per a l’exercici de l’activitat siguen susceptibles de generar danys sobre el medi ambient, l’entorn urbà i el patrimoni històric-artístic, i aquestes raons no puguen salvaguardar-se mitjançant la presentació d’una declaració responsable o d’una comunicació prèvia».

L’article 49.1.35a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç interior i defensa del consumidor i de l’usuari, sense perjudici de la política general de preus, la lliure circulació de béns, la legislació sobre la defensa de la competència i la legislació de l’Estat.

Els títols competencials en matèria de comerç interior i defensa de les persones consumidores faculten per a regular de manera àmplia i global l’ordenació territorial del comerç. No obstant això, en aquesta matèria incideixen altres títols competencials que també atribueixen igualment competències exclusives. Respecte a la regulació del comerç i territori, són rellevants els títols competencials continguts en les regles 5a i 9a de l’article 49.1 de l’Estatut d’Autonomia en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i protecció del patrimoni històric-artístic. I també les regles relatives a infraestructures i medi ambient contingudes en les regles 13a, 14a, 15a i 16a del mateix precepte estatutari.

La Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, que va entrar en vigor el 26 d’abril de 2011, ja establia un nou paradigma en el tractament de l’activitat comercial i el territori. D’una banda, per les pròpies exigències de la Directiva 2006/123/CE, la qual cosa va obligar a suprimir tots els requisits que subordinaven la concessió de l’autorització comercial a una valoració de l’impacte de la implantació dels nous establiments comercials sobre l’oferta comercial ja existent, la qual cosa va suposar un canvi transcendental en la regulació de la implantació d’establiments comercials. A partir de llavors, els criteris d’atorgament havien d’estar degudament justificats i respondre, en línia amb la norma comunitària, a raons d’interés general en criteris d’ordenació del territori, urbanisme, medi ambient i protecció del patrimoni artístic i cultural i la protecció de les persones consumidores.

Amb aquesta nova orientació, l’ordenació territorial del comerç es derivava a la realització del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (article 30.2). Així, la Llei 3/2011 disposa, en l’article 31.1, que «la conselleria competent en matèria de comerç promourà la realització del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana, que definirà els criteris, directrius i orientacions territorials perquè l’ordenació comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificació territorial, assegurant la seua coherència amb els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible contemplats en la legislació valenciana d’ordenació del territori i protecció del paisatge, i la seua contribució eficaç a aquests.»

Aquest article defineix i orienta els continguts concrets del PATSECOVA:

– Delimitar les àrees comercials funcionals de la Comunitat Valenciana sobre la base de criteris d’accessibilitat territorial, capacitat i força d’atracció que exerceixen les ciutats i criteris funcionals, orogràfics, urbanístics, històrics, mediambientals, socioculturals i visuals. En la seua delimitació s’atendrà l’efectuada amb caràcter general per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, així com a la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana.

– No pot prendre en consideració l’impacte de la implantació de nous establiments comercials sobre l’oferta comercial ja existent.

– Pot modificar, de forma directa, les previsions dels plans generals vigents, pel que concerneix la planificació del sòl comercial.

– Els plans generals de cada municipi han d’incorporar les determinacions i normativa del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana. Amb aquesta finalitat, en la documentació del mateix s’incorpora, de forma diferenciada, la part vinculant i dispositiva i les seues afeccions sobre l’ordenació vigent, de l’orientativa i recomanatòria.

En la Disposició addicional primera de la mateixa llei es disposa que «el Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana, a què es refereix l’article 31 de la present llei, es tramitarà conforme al que es disposa en els articles 56 a 60 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’ordenació del territori i protecció del paisatge, i correspondrà la seua elaboració a la Conselleria competent en matèria de comerç amb la col·laboració de la Conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, i de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació a través del seu Consell, havent-se d’aprovar pel Consell en el termini màxim d’1 any a comptar des de l’1 de gener de 2014.»

Així mateix, la necessitat d’elaborar un Pla d’Acció Territorial per al comerç també està incorporat en el principal instrument que defineix el model territorial de futur per a la Comunitat Valenciana: l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant ETCV), aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell. La ETCV recull en el punt primer de la seua Directriu 106 que «a l’efecte de l’estratègia territorial, es defineixen com a grans superfícies comercials d’impacte territorial supramunicipal aquelles implantacions de sòl terciari d’ús predominantment comercial de més de 2.500 metres quadrats de superfície de venda o les que així considere un futur Pla d’Acció Territorial sobre l’Activitat Comercial en la Comunitat Valenciana».

En la mateixa Directriu, punt 6 s’indica que «el Pla d’Acció Territorial de l’Activitat Comercial en la Comunitat Valenciana modularà aquestes determinacions i criteris en funció de les condicions específiques dels diferents àmbits territorials de la Comunitat Valenciana.»

La figura dels Plans d’Acció Territorial està recollida en la Secció II de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant LOTUP), en el seu article 16. Els Plans d’Acció Territorial «desenvolupen, en àmbits territorials concrets o en àmbits sectorials específics, els objectius, principis i criteris de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.» La llei urbanística valenciana indica que els Plans es formalitzaran amb la documentació gràfica i escrita que siga més adequada per a la definició del seu contingut i per a la seua avaluació ambiental i territorial.

El principal antecedent del PATSECOVA va ser el Pla d’Acció Territorial aplicat a la distribució comercial de la Comunitat Valenciana (PATECO). El seu inici es deu a l’acord que van prendre les Corts Valencianes l’any 1996, per a l’elaboració d’un Mapa comercial de la Comunitat Valenciana. El PATECO va suposar un instrument per a conéixer amb detall la situació i possibilitats objectives de l’activitat comercial en el territori valencià i va constituir el referent per a orientar l’activitat comercial delimitant les àrees en les quals existien bases raonables per al desenvolupament del sector, així com aquelles en les quals la iniciativa privada hauria d’acomodar el seu impuls i orientació per a subsistir competitivament.

El PATECO va posar a la disposició dels agents públics i privats un ampli diagnòstic i la identificació de les potencialitats per a un desenvolupament comercial equilibrat en el territori, si bé no ha tingut caràcter vinculant. Des de llavors, la Generalitat ha vingut desenvolupant actuacions orientades al desenvolupament d’un sistema d’informació sobre el sector comercial valencià, així com l’aplicació del PATECO en àmbits locals específics, a través de Plans d’Acció Comercial de caràcter local o comarcal.

Abast i continguts del Pla

L’àmbit geogràfic d’actuació del PATSECOVA abasta al conjunt del territori de la Comunitat Valenciana i, per tant, a les seues tres províncies i els 542 municipis que la componen i que, en conjunt, suposen una superfície de 23.355 km² i una població de quasi cinc milions d’habitants (4.963.703 en 2018, segons la revisió del Padró municipal de l’Institut Nacional d’Estadística). El Pla d’Acció Territorial estableix determinacions i criteris en tots els àmbits geogràfics de la Comunitat Valenciana, especialment en l’escala intermèdia (Àrees Funcionals Comercials) i a nivell local, considerant un conjunt de ciutats que exerceixen les principals funcions comercials en el territori i que s’ha denominat Sistema Nodal de Referència Comercial.

Quant a la seua aplicació sectorial, l’abast del Pla se circumscriu a l’activitat comercial detallista, composta en l’actualitat per 61.616 punts de venda i 49.116 empreses (any 2018).

A l’efecte del pla, s’entén per activitat comercial la consistent a oferir en el mercat interior productes, naturals o elaborats, per compte propi o alié, així com serveis sota qualsevol forma de comercialització, venda o prestació. L’activitat comercial de caràcter minorista és la que es desenvolupa professionalment amb ànim de lucre consistent en l’oferta de qualsevol classe de productes i/o serveis als destinataris finals d’aquests, utilitzant o no un establiment.

El Pla tindrà una vigència indefinida, sense perjudici de la seua programació temporal i de la seua revisió o modificació. Cada quatre anys, el departament de la Generalitat competent en la redacció i seguiment del PATSECOVA elaborarà una memòria que valorarà el compliment del mateix i la seua incidència en l’ordenació territorial sectorial del comerç i en el planejament urbanístic municipal i definirà les mesures a adoptar per a evitar els desajustaments que, si escau, es detecten. Aquesta memòria s’elevarà a la conselleria competent en ordenació del territori perquè en prengueu coneixement.

Com s’estableix en l’article 16 de la LOTUP, el PATSECOVA, com a Pla d’Acció Territorial pot establir les seues directrius, desenvolupant, completant i fins i tot modificant puntualment aspectes de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, mantenint la coherència amb la planificació sectorial de la Generalitat.

IV

Aquest decret ha tingut present els principis de bona regulació continguts a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, relatius als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

Principi de necessitat

Aquest decret i el Pla que per ell s’aprova compleix amb la previsió de la disposició addicional primera de la Llei 3/2011, de 23 de març, de Comerç de la Comunitat Valenciana, així com de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, en la seua Directriu 106.

Principi d’eficàcia

L’article 49.1.35a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç interior, sense perjuí de la política general de preus, lliure circulació de béns, la legislació sobre la defensa de la competència i la legislació de l’Estat. Aquest decret regula les relacions entre el comerç i el territori, tenint present que el comerç interior és competència exclusiva de la Comunitat Valenciana, i que el marc normatiu estatal en matèria de comerç interior és un marc normatiu de caràcter transversal, que es limita a establir principis generals i requisits mínims per al correcte desenvolupament de l’activitat comercial en tot el territori espanyol, la regulació del qual es troba emparada en diversos títols competencials, com la legislació mercantil i civil, ambdues competència exclusiva de l’Estat i, molt especialment, en la competència que aquest té per a dictar les bases i per a coordinar la planificació general de l’activitat econòmica en virtut de l’article 149.1.13 de la Constitució.

El PATSECOVA pretén promoure una regulació territorialment sostenible del comerç com a activitat empresarial que, a més de crear ocupació permanent i estable, assegure a la població un subministrament segur, accessible i arrelat al territori, per la qual cosa en les relacions entre el comerç i el territori es fa necessària la participació de les administracions autonòmica i local, i per això, aquest decret vol ser un instrument de coordinació i col·laboració eficaç per als objectius d’ordenació territorial i sostenibilitat del comerç.

Principi de seguretat jurídica

Com acredita l’Advocacia de la Generalitat i el Consell Jurídic Consultiu en el seu informe i dictamen, respectivament, en la tramitació s’han complit en general els tràmits essencials exigits per l’article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, per a l’elaboració dels Reglaments.

Tal com s’estableix en l’article 16 de la LOTUP, el PATSECOVA, com a Pla d’Acció Territorial, pot establir les seues directrius, desenvolupant, completant i fins i tot modificant puntualment aspectes de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, mantenint la coherència amb la planificació sectorial de la Generalitat.

Principi de transparència

El PATSECOVA s’ha desenvolupat a través de quatre documents: Document informatiu, Document propositiu, Document normatiu i Estudi del paisatge. El Document normatiu ha sigut la base sobre la qual s’ha redactat aquest decret, recull i desenvolupa tota la regulació que es proposa que tinga caràcter vinculant.

Tots aquests documents, amb la documentació complementària, han estat sotmesos a consulta i participació pública en dues ocasions: la primera en juny de 2016 (DOGV 7797, 03.06.2016), i la segona en octubre de 2018 (DOGV 8406, 19.10.2018).

Principi d’eficiència

El projecte normatiu és l’instrument més adequat per a la consecució dels objectius de la política de comerç interior autonòmica en matèria d’ordenació territorial del comerç, per tal com és l’instrument designat per la Llei 3/2011 i l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, esmentades.

Principi de proporcionalitat

Aquest pla constitueix el mitjà necessari i suficient per a garantir el compliment del nivell del repartiment competencial entre l’Estat i la Comunitat Valenciana, l’ordenació del comerç interior i la protecció del medi ambient, mitjançant la potenciació i promoció d’un ús racional i sostenible de l’ordenació del comerç que elimine o reduïsca el seu impacte sobre el territori, però també d’un canvi en els hàbits i usos del comerç que afavorisquen entre la població una millora de la salut individual i col·lectiva, i la revitalització de les ciutats i pobles.

Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat per a 2020.

Per tot això, en virtut de l’article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 29 de desembre de 2020,

DECRETE

Article únic. Aprovació del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana

1. S’aprova el Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA), la normativa del qual s’inclou en l’annex I d’aquest decret. Formant part del mateix Pla, s’aproven igualment els municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial; els municipis que componen les Àrees urbanes integrades de les capçaleres i sots-capçaleres del Sistema Nodal de Referència Comercial; la delimitació de les Àrees i Subàrees Funcionals Comercials del PATSECOVA; els índexs orientatius màxims de superfície comercial en grans establiments comercials en les àrees funcionals comercials (període 2012-2020), i els continguts mínims dels estudis de trànsit i mobilitat en projectes comercials, que consten, respectivament, en els annexos II a VI d’aquest decret.

2. La documentació íntegra del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA) es pot consultar en la seu central de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, així com en la pàgina web del pla, https://www.patsecova.es, i en la de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, http://www.habitatge.gva.es/patsecova.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Normes complementàries

La Generalitat ha d’aprovar, en un termini màxim de dos anys des de la data d’aprovació del Pla d’Acció Territorial, la normativa reguladora dels centres comercials urbans, centres històrics comercials i establiments comercials històrics i emblemàtics, així com el procediment per a la tramitació de les directrius d’ordenació comercial i de règim d’organització i funcionament de les entitats de gestió de zones comercials.

Segona. Incidència pressupostària

L’aplicació del que es disposa en aquest decret no tindrà cap incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats a la Generalitat, i en tot cas, haurà de ser atés amb els mitjans personals i materials d’aquesta administració i de les entitats adscrites a aquesta.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquest decret, i el Pla d’Acció Territorial que per ell s’aprova, entren en vigor l’1 de setembre de 2021.

València, 29 de desembre de 2020

El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER

El conseller d’Economia Sostenible,

Sectors Productius, Comerç i Treball,

RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ

Annex I

Normativa del Pla d’acció territorial sectorial

del comerç de la Comunitat Valenciana

Índex

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Naturalesa i àmbit d’aplicació

Article 2. Principis inspiradors

Article 3. Principis d’actuació

Article 4. Objectius del Pla

Article 5. Estratègies del Pla

Article 6. Obligatorietat i vinculació

Article 7. Vigència, revisió i modificació del Pla

Títol II. Divisió territorial a l’efecte de l’ordenació comercial

Article 8. El Sistema Nodal de Referència Comercial

Article 9. Les Àrees urbanes integrades del Sistema Nodal de Referència Comercial

Article 10. Les àrees i subàrees funcionals comercials

Article 11. Criteris de delimitació de les àrees funcionals comercials

Article 12. Modificació de l’ordenació territorial definida en el Pla

Article 13. Instruments per a la planificació, ordenació i dinamització territorial del comerç

Títol III. Instruments d’ordenació subregional. Les directrius d’ordenació comercial

Article 14. Directrius d’ordenació comercial

Article 15. Continguts mínims de les directrius d’ordenació comercial

Article 16. Procediment de tramitació de les directrius d’ordenació comercial

Article 17. Efectes i vigència de les Directrius d’ordenació comercial

Títol IV. Instruments per a la planificació, ordenació i dinamització comercial d’àmbit local

Article 18. Definició del model comercial en el pla general estructural

Article 19. Plans d’acció comercial

Article 20. Projectes d’urbanisme comercial

Article 21. Plans de dinamització comercial

Article 22. Programes i plans de qualitat paisatgística en zones comercials

Article 23. Programes de gestió de zones comercials

Títol V. Àrees comercials estratègiques

Article 24. Objectiu de les àrees comercials estratègiques

Article 25. Criteris per a la delimitació de les àrees comercials estratègiques

Article 26. Procediment per a la declaració de les àrees comercials estratègiques

Article 27. Àrees de nova centralitat comercial

Article 28. Àrees d’oportunitat comercial

Article 29. Àrees de dinamització comercial

Article 30. Àrees comercialment saturades

Títol VI. Criteris per al desenvolupament de nou sòl per a usos comercials

Article 31. Consideració de l’ús terciari comercial en els plans urbanístics

Article 32. Criteris per a la dimensió de nou sòl terciari comercial

Article 33. Criteris per a la ubicació de nou sòl terciari comercial

Article 34. Dotació mínima de sòl comercial en sectors residencials

Article 35. Usos comercials en sòl industrial

Article 36. Aplicació de principis de mobilitat sostenible

Article 37. Estàndards urbanístics

Article 38. Estàndards d’aparcament

Article 39. Requisits per a la càrrega i descàrrega de mercaderies

Article 40. Condicions d’accessibilitat universal als establiments comercials

Article 41. Plans d’autoprotecció

Títol VII. Integració Paisatgística.

Article 42. Integració paisatgística de zones i projectes comercials

Article 43. Mesures i actuacions en les àrees comercials estratègiques

Article 44. Integració paisatgística d’elements de comunicació i publicitat exterior

Títol VIII. La instal·lació d’establiments comercials

Article 45. Classificació dels projectes comercials sobre la base de la seua afecció territorial

Article 46. Criteris de localització de nous projectes comercials

Article 47. Grans establiments comercials i capacitat d’acolliment del territori

Article 48. Índexs orientatius màxims de superfície en grans establiments comercials

Article 49. Avaluació ambiental en projectes comercials i obertura de grans establiments comercials

Article 50. Compensació d’impactes mediambientals en la implantació comercial

Títol IX. Actuacions dinamitzadores del comerç i de millora de les infraestructures comercials

Article 51. Foment del comerç en zones de baixa dotació comercial

Article 52. Centres comercials urbans i centres històrics de caràcter comercial

Article 53. Parcs comercials no planificats

Article 54. Actuacions en municipis turístics

Article 55. Foment del comerç rural

Article 56. Millora de mercats municipals

Article 57. Zones on es desenvolupa venda no sedentària

Article 58. Catàlegs d’establiments comercials històrics i emblemàtics

Article 59. Mesures per a la reducció de l’impacte ambiental del comerç

Títol X. Desenvolupament, execució i gestió del Pla d’Acció Territorial

Article 60. Iniciativa i competència

Article 61. Instruments i actuacions per al desenvolupament del Pla

Article 62. Pla d’actuació i ajudes públiques

Article 63. Oficina Tècnica del Pla

Article 64. Sistema d’Informació del Comerç de la Comunitat Valenciana

Article 65. Cooperació amb les entitats locals i la Xarxa d’Agents per a la Innovació Comercial

Article 66. Col·laboració amb les associacions empresarials

Article 67. Observatori del Comerç de la Comunitat Valenciana

Article 68. Investigació comercial

Article 69. Comunicació i visibilitat del Pla

Disposicions addicionals

Primera. Instruccions, manuals i guies tècniques d’ajuda per a l’aplicació del Pla d’Acció Territorial.

Segona. Mapa de sòl terciari comercial

Tercera. Pla director del comerç majorista

Quarta. Catàleg de paisatges comercials de la Comunitat Valenciana

Títol I

Disposicions generals

Article 1. Naturalesa, àmbit d’aplicació i documentació

1. El Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA) respon al mandat establit en l’article 31 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana i és un instrument d’ordenació que es redacta conforme al que es disposa en l’article 16 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

2. El Pla d’Acció Territorial defineix criteris, directrius i orientacions territorials perquè l’ordenació comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificació territorial.

3. L’àmbit geogràfic d’actuació del Pla abasta el conjunt del territori de la Comunitat Valenciana.

4. L’abast sectorial del Pla se circumscriu a l’activitat comercial detallista. S’entén per activitat comercial l’així definida en la Llei 3/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana. Quan en el text del Pla d’Acció Territorial, en referir-se a l’activitat comercial, no es fa esment exprés a una altra cosa, es refereix a la de caràcter detallista.

5. El Pla d’Acció Territorial assumeix els objectius i principis directors de l’Estratègia Territorial Europea, de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i del Conveni Europeu del Paisatge.

6. El Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana està format pels següents documents:

a) Documents d’informació: Memòria Informativa i Plànols d’Informació.

b) Document d’objectiu i estratègies: Document propositiu.

c) Documents amb eficàcia normativa: Document Normatiu.

d) Documents de paisatge, Declaració Ambiental i Territorial Estratègica i participació pública: Estudi de Paisatge, Memòria Ambiental i Síntesi de la Participació Pública.

Article 2. Principis inspiradors

Els principis inspiradors del Pla d’Acció Territorial són els següents:

a) Aconseguir un comerç eficient i modern, al servei de les persones consumidores i usuàries, que actue com a factor d’equilibri territorial i de cohesió social, respectant l’exercici de la llibertat d’empresa.

b) Fomentar una distribució comercial que genere riquesa i ocupació de qualitat.

c) Assegurar el manteniment de les condicions de proximitat, accessibilitat, diversitat, servei i adaptació de l’oferta comercial a les preferències del a s persones consumidores i usuàries i una major competència empresarial basada en la diversitat i equilibri entre formats i tipologies.

d) Garantir i protegir el dret de lliure elecció per part de les persones consumidores i usuàries, que s’estén a la possibilitat d’elecció entre diferents establiments d’una mateixa activitat i també entre formes comercials diferents, en les millors condicions possibles de preu, assortiment i qualitat, en un marc de competència.

e) Afavorir una major proximitat de l’oferta comercial, en ser un equipament bàsic que assegura la seua qualitat de vida, i limitar implantacions comercials que afavorisquen el desplaçament motoritzat privat de les persones consumidores i usuàries.

f) Fomentar la funció del comerç com un dels elements clau en la consecució de l’equilibri territorial, donada la seua capacitat de generar cohesió regional, centralitat i vertebració del territori.

g) Implicar, assessorar i formar a les administracions públiques locals en la planificació comercial territorial i enfortir les competències que ostenta la Generalitat en l’ordenació comercial.

h) Consolidar el model d’àrees comercials funcionals i el sistema urbà-comercial format per capçaleres, sots-capçaleres i nodes d’influència comercial en el territori, conjunt de municipis que han de desenvolupar les funcions comercials de major rellevància.

i) Considerar la capacitat d’acolliment del territori com a condicionant en el desenvolupament de nous projectes comercials, en funció de la conservació dels valors ambientals, paisatgístics, econòmics i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos.

j) Establir un model que permeta la implantació dels equipaments comercials que generen impactes territorials en aquelles localitzacions més adequades, on es potencie la seua funció vertebradora i la seua compatibilitat amb la infraestructura verda.

k) Afavorir la desagregació territorial de les grans superfícies comercials afavorint una millor distribució territorial, més complexa i equilibrada del comerç.

l) Enfortir l’activitat comercial de la ciutat consolidada, en funció de la seua importància en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, l’equitat social i de la millora del medi ambient urbà.

m) Promoure la millora dels entorns urbans, donar suport al comerç de proximitat, la protecció dels centres històrics comercials, la millora de les infraestructures comercials tradicionals i la posada en marxa i consolidació de centres comercials urbans.

n) Salvaguardar el comerç existent en l’espai rural valencià, en àrees de baixa densitat demogràfica i en àmbits en els quals s’estan produint processos de desertització comercial.

o) Actuar en determinats àmbits, en els quals es produeixen concentracions comercials que presenten condicions urbanístiques o ambientals inadequades que repercuteixen negativament en la sostenibilitat del territori, deterioren el paisatge i generen sol·licitacions inassumibles per la xarxa viària.

p) Reduir l’impacte mediambiental del comerç, estimulant la introducció de millores per part de les pròpies empreses.

q) Promoure noves formes de governança del territori que permeten posar en pràctica formes innovadores i compartides de planificació i de gestió de les dinàmiques territorials comercials i una major col·laboració entre els agents, les empreses i les administracions públiques.

Article 3. Principis d’actuació

1. La Generalitat ha de fomentar i facilitar la participació del sector comercial, a través dels seus respectius grups d’interés, i del conjunt de la ciutadania, en tots aquells assumptes que afecten el desenvolupament i execució del Pla d’Acció Territorial i l’ordenació territorial del comerç.

2. Per a garantir la informació, comunicació i la participació s’estableixen els següents principis d’actuació:

a) La informació de Pla d’Acció Territorial, així com dels plans, projectes o documents que ho desenvolupen, complementen o actualitzen han de ser accessibles per al conjunt de la ciutadania.

b) Les decisions públiques rellevants que es prenguen en el desenvolupament i execució del Pla han de respondre als interessos i preocupacions de les entitats actores del sector. Les decisions han d’estar degudament justificades en el compliment dels objectius, principis i estratègies d’aquest.

c) S’han d’establir eines i mecanismes de participació al llarg de tot el període de vigència del pla, que permeten conéixer les opinions i inquietuds d’agents, expertes, empreses i de la ciutadania en general.

d) Els principis, objectius i estratègies del Pla han de ser intel·ligibles per a la ciutadania, per la qual cosa la Generalitat ha d’elaborar i divulgar documents sintètics de caràcter no tècnic que incorporen els seus aspectes més rellevants.

Article 4. Objectius del Pla

Els objectius específics que es pretenen aconseguir través del Pla d’Acció Territorial són els següents:

a) Incrementar la importància del sector comercial detallista en l’economia valenciana.

b) Impulsar la creació de nova ocupació de qualitat en el sector del comerç.

c) Propiciar la diversitat comercial, el servei i la proximitat del comerç a les persones consumidores i usuàries.

d) Fomentar un desenvolupament comercial intel·ligent, sostenible i coherent amb la resta dels instruments i plans urbanístics i territorials.

e) Crear un marc d’actuació més transparent, objectiu i participatiu que facilite la iniciativa empresarial.

f) Reduir la petjada mediambiental del comerç.

g) Estimular el consum responsable entre la població valenciana.

Article 5. Estratègies del Pla

Per a aconseguir els seus objectius, el Pla d’Acció Territorial incorpora cinc estratègies sobre les quals s’articulen les directrius, propostes i normes del Pla:

a) Estratègia 1: Establir un marc d’objectius i criteris en la planificació territorial del nou sòl comercial que done suport a la vertebració de la Comunitat Valenciana i que tinga capacitat d’adaptar-se a la dinàmica i transformacions del sector comercial.

b) Estratègia 2: Aclarir els criteris territorials i mediambientals i definir un nou marc per a la implantació dels Equipaments Comercials amb Impacte Territorial.

c) Estratègia 3: Propiciar la regeneració i dinamització d’àmbits comercials de rellevància que patisquen processos de degradació urbanística, social o mediambiental.

d) Estratègia 4: Impulsar, a través de la iniciativa pública i privada, la millora de les infraestructures comercials.

e) Estratègia 5: Fomentar la cooperació interadministrativa, l’accés a la informació per part de les operadores i la investigació i el desenvolupament en el sector comercial.

Article 6. Obligatorietat i vinculació

1. Les persones particulars, igual que l’Administració, estan obligades al compliment de les disposicions contingudes en el Pla d’Acció Territorial. Així mateix, tots els instruments de planejament territorial i urbanístic que s’aproven en complement o desenvolupament d’aquell han d’incorporar les seues determinacions en l’àmbit que els afecte.

2. Les determinacions del Pla d’Acció Territorial, referent a aspectes de l’ordenació comercial, prevalen sobre el que es preveu en altres plans d’acció territorial, per ser aquest conseqüència d’una anàlisi més detallada de caràcter sectorial.

3. Els plans urbanístics i territorials han d’adaptar-se a les determinacions i continguts del Pla excepte quan aquests hagen aconseguit l’emissió de la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica o resolució d’informe ambiental o territorial estratègic, en el moment de l’entrada en vigor del Pla d’Acció Territorial.

4. Quan siga preceptiu, en el procediment d’aprovació dels instruments urbanístics, cal l’informe previ de la direcció general competent en matèria de comerç. Aquest informe té caràcter vinculant en tot allò referit a l’aplicació dels continguts del Pla d’Acció Territorial. Si l’informe conté prescripcions, es considera favorable una vegada que aquestes s’incloguen en l’aprovació definitiva del pla o programa. En cas contrari, l’informe s’entén desfavorable.

5. En tot allò que afecta a l’ordenació comercial territorial no contemplat en el Pla o en els seus instruments de planificació territorial derivats, s’ha d’estar al que s’estableix en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

6. En cas de discrepàncies entre les determinacions contingudes en els diferents documents del Pla d’Acció Territorial, aquestes es resolen atenent al compliment dels objectius perseguits per aquest.

7. Les referències a preceptes legals i reglamentaris vigents s’entenen fetes sense perjudici d’aquells altres que es dicten amb posterioritat.

Article 7. Vigència, revisió i modificació del Pla

1. La vigència del Pla d’Acció Territorial és indefinida, en tant no es revise.

2. El Pla d’Acció Territorial s’ha de revisar, amb caràcter general, cada deu anys. La revisió s’ha de realitzar seguint el procediment legal establit per a la seua aprovació.

3. Correspon al Consell de la Generalitat la modificació puntual del Pla d’Acció Territorial quan concórreguen circumstàncies sectorials, territorials o jurídiques que així ho aconsellen.

4. Cada quatre anys, la direcció general competent en matèria de comerç ha d’elaborar una memòria que valore el compliment del Pla i la seua incidència en l’ordenació territorial sectorial del comerç, en el planejament urbanístic municipal i en els efectes en el medi ambient i el territori derivats de l’aplicació del pla, i definisca les mesures a adoptar per a evitar els desajustaments o efectes adversos no previstos en ell que, si escau, es detecten. Aquesta memòria s’ha d’elevar a l’òrgan ambiental i territorial amb la periodicitat mínima prevista en la declaració ambiental i territorial estratègica, d’acord amb els indicadors recollits en el PATSECOVA. No es poden promoure modificacions d’aquests plans sense el compliment de l’esmentat requisit.

Títol II

Divisió territorial a l’efecte de l’ordenació comercial

Article 8. El Sistema Nodal de Referència Comercial

1. Conformen el Sistema Nodal de Referència Comercial el conjunt de municipis que creen polaritat espacial respecte a la prestació de béns i serveis comercials al conjunt del territori o a importants segments de població resident o turística.

2. Aquests nuclis exerceixen un fort protagonisme comercial i capacitat per a polaritzar el territori per les funcions comercials que desenvolupen, generant àrees d’influència comercial i per ser la base fonamental per a la vertebració de l’activitat comercial en el territori.

3. A través de les actuacions del Pla d’Acció Territorial es pretén reforçar l’activitat econòmica i la funció comercial d’aquests nodes neuràlgics del sistema urbà i, entorn d’ells, s’han de desenvolupar les principals àrees d’activitat comercial de la Comunitat Valenciana.

4. Els municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial es classifiquen de la següent forma:

a) Capçaleres d’àrea funcional comercial: municipis que presenten les millors condicions per a la prestació de serveis comercials de caràcter supramunicipal. Entorn dels mateixos es generen les àrees d’influència comercial denominades àrees funcionals comercials.

b) Sots-capçaleres d’àrea funcional comercial: municipis que comparteixen amb les capçaleres comercials el protagonisme en la generació de les àrees d’influència comercial en el territori, si bé se situen en un rang inferior en la prestació de serveis comercials de caràcter supramunicipal.

c) Nodes comercials intermedis: municipis, generalment de grandària mitjana, situats en àmbits metropolitans o en la franja intermèdia del territori, i que fins i tot, per la seua dotació comercial, són capaços de generar certa capacitat d’influència sobre altres municipis pròxims.

d) Nodes turístics litorals: municipis de marcat caràcter turístic, situats generalment en la franja litoral del territori, en els quals els serveis comercials atenen una població visitant molt superior a la població resident en el propi municipi.

e) Nodes comercials d’interior: municipis situats en la franja rural del territori que exerceixen certa influència en la prestació de serveis comercials bàsics sobre altres municipis situats en el seu entorn.

f) Nodes comercials basats en grans equipaments comercials: municipis que, sense pertànyer a cap de les categories anteriors, compten amb almenys un gran equipament comercial amb forta capacitat d’atracció supramunicipal.

5. Els municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial es recullen a l’Annex II d’aquesta norma.

Article 9. Les Àrees urbanes integrades del Sistema Nodal de Referència Comercial

1. Conforme al que s’estableix en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, les Àrees urbanes integrades són àmbits territorials formats per agrupacions de municipis definits per criteris morfològics, de mobilitat, d’activitat econòmica i mercat de treball, entre altres, que poden considerar-se, amb independència dels seus límits administratius, com a cèl·lules urbanes de funcionament conjunt.

2. El Pla d’Acció Territorial considera, a l’efecte de la planificació supramunicipal en l’ordenació comercial, aquelles Àrees urbanes integrades generades entorn de les ciutats considerades capçaleres i sots-capçaleres que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial, la composició del qual es recull en l’Annex III d’aquesta norma.

Article 10. Les àrees i subàrees funcionals comercials

1. Les àrees funcionals comercials, formades per l’agrupació de municipis, es constitueixen com els àmbits subregionals de referència per a l’ordenació, gestió i aplicació de les propostes d’ordenació comercial en el territori de la Comunitat Valenciana. Les àrees funcionals comercials, ordenades de nord a sud, són les recollides en l’annex IV.

2. La planificació i ordenació comercial ha de considerar les estratègies i les oportunitats identificades per a cadascuna de les àrees funcionals comercials del territori definides en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. D’igual forma, cal l’observança d’aquests àmbits territorials en la consideració de nous desenvolupaments urbanístics que incloguen sòl per a usos terciaris comercials, en l’avaluació dels efectes previstos per la implantació de nous equipaments comercials i en la definició de plans, programes i actuacions per part de les administracions públiques dirigides al comerç.

Article 11. Criteris de delimitació de les àrees funcionals comercials

1. La delimitació de les àrees i subàrees funcionals comercials respon a les àrees d’influència generades per les ciutats considerades com a capçaleres i sotscapçaleres comercials del Sistema Nodal de Referència Comercial.

2. A més de la capacitat i força d’atracció que aquests nodes comercials exerceixen per la forta dotació i especialització de la seua oferta comercial, la seua delimitació també respon a criteris funcionals, orogràfics, urbanístics, històrics, mediambientals, socioculturals i visuals.

3. En la seua delimitació s’ha atés a la delimitació de les àrees funcionals establit en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, adaptant-la a la configuració dels fluxos comercials i les funcionalitats comercials que es produeixen en el territori en el moment d’elaborar el Pla d’Acció Territorial.

4. Tots els municipis de la Comunitat Valenciana pertanyen a una àrea funcional comercial.

Article 12. Modificació de l’ordenació territorial definida en el Pla

1. La divisió territorial definida en el Pla d’Acció Territorial, que serveix de referència espacial per a la planificació i ordenació comercial, pot ser modificada, en els següents suposats:

a) En cas que es produïsca una revisió significativa de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, establint un nou horitzó d’actuació que supose modificar el Sistema Nodal de Referència i l’àmbit de les Àrees Funcionals establit en aquesta.

b) Per canvis significatius en els fluxos i desplaçaments que, per motius comercials, realitzen les persones consumidors i usuàries.

c) Per canvis deguts a la dinàmica econòmica, social o demogràfica de les ciutats que modifiquen la funcionalitat del territori.

d) Per la necessitat d’adaptar el Pla d’Acció Territorial a altres instruments que desenvolupen l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i, en particular, els plans d’acció territorial.

2. La modificació de l’ordenació territorial del Pla d’Acció Territorial es realitza d’ofici, a iniciativa de la direcció general amb competències en matèria de comerç i previ informe justificatiu de l’Oficina Tècnica del pla. En funció de l’abast d’aquesta modificació, pot suposar una revisió o una modificació puntual, conforme al que estableix l’article 7.

Article 13. Instruments per a la planificació, ordenació i dinamització territorial del comerç

1. Per al desenvolupament operatiu del Pla d’Acció Territorial s’estableixen els següents instruments i mesures per a la planificació, ordenació i dinamització territorial del comerç, segons l’àmbit al qual afecten:

a) Instruments d’àmbit supramunicipal:

1r. Directrius d’ordenació comercial.

2n. Plans d’acció comercial de caràcter supramunicipal.

b) Mesures, plans i programes d’àmbit municipal:

1r. Definició del model comercial en el pla general estructural.

2n. Plans d’acció comercial.

3r. Projectes d’urbanisme comercial.

4t. Plans de dinamització comercial urbana.

5é. Programes i plans de qualitat de la imatge en zones comercials.

6é. Programes de gestió de zones comercials.

2. La formulació, tramitació i aprovació dels instruments d’àmbit supramunicipal correspon a la Generalitat, mentre que, amb caràcter general, la formulació i aprovació de les mesures, plans i programes d’àmbit municipal correspon als ajuntaments, previ informe, si escau, de la direcció general competent en matèria de comerç de l’administració autonòmica. La Generalitat pot assumir la promoció, tramitació i aprovació d’aquests quan afecten àmbits supramunicipals.

3. Es poden desenvolupar mesures, plans i programes d’àmbit local sense necessitat que s’hagen formulat prèviament instruments d’àmbit subregional que afecten el municipi. Quan aquests existisquen, les mesures, plans o programes locals no poden contradir les seues determinacions essencials, en allò que els afecte.

Títol III

Instruments d’ordenació subregional.

Les directrius d’ordenació comercial

Article 14. Directrius d’ordenació comercial

1. L’objecte de les directrius d’ordenació comercial és concretar i completar els objectius, principis, criteris i propostes del Pla d’Acció Territorial, adaptant-los a la realitat de cada àmbit supramunicipal en el qual es realitzen, atés el principi de coordinació des de l’escala regional.

2. Els objectius de les directrius d’ordenació comercial són:

a) Establir criteris d’ordenació de caràcter indicatiu perquè la planificació i l’ordenació comercial es desenvolupen de forma coherent amb els objectius establits en el Pla d’Acció Territorial.

b) Orientar la planificació i localització de nou sòl terciari comercial, identificant aquells àmbits que compten amb les millors condicions, des d’un enfocament supramunicipal.

c) Estimar la capacitat del territori per a albergar nous establiments comercials amb impacte territorial.

d) Identificar zones i localitzacions sensibles per a la implantació d’establiments comercials.

e) Identificar els àmbits que compten amb millors condicions per a ser declarats com a àrees comercials estratègiques.

f) Proposar el desenvolupament d’actuacions de millora de les infraestructures comercials i de caràcter dinamitzador del comerç.

g) Proposar i orientar el desenvolupament de plans i programes d’àmbit municipal.

3. L’àmbit d’actuació de les directrius d’ordenació el constitueixen les àrees i subàrees funcionals comercials, si bé, també poden desenvolupar-se en les àrees urbanes integrades o en altres àmbits territorials sobre els quals es desenvolupen plans d’acció territorial de caràcter integrat.

4. La planificació inclosa en les directrius ha de contemplar els objectius, directrius, criteris i recomanacions del Pla d’Acció Territorial i de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i ha de coordinar-se i compatibilitzar-se amb altres instruments o plans d’ordenació territorial que afecten la demarcació, així com als objectius i mesures de sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic establits en els acords i normes europees, estatals i autonòmiques.

5. En la seua elaboració s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè participen les entitats locals i els principals agents públics i privats del sector comercial que actuen en el territori, tant en la fase de formulació com en la seua aplicació posterior.

Article 15. Continguts mínims de les directrius d’ordenació comercial

1. El contingut de les directrius d’ordenació és, com a mínim, el següent:

a) Anàlisi territorial sectorial que aporte informació rellevant sobre l’evolució demogràfica, el perfil sociodemogràfic i les seues implicacions en la demanda comercial, l’estructura comercial, els fluxos i dinàmiques comercials, les infraestructures comercials i l’ús del sòl terciari comercial actual i previst.

b) Document de diagnòstic, amb definició d’escenaris de futur, detallant la problemàtica i oportunitats identificades, identificant les seues causes i els agents l’actuació dels quals siga rellevant per a aconseguir els objectius proposats.

c) Estudi de paisatge i estudi de mobilitat.

d) Document de planificació i ordenació proposada, que ha de contemplar, almenys:

1r. Objectius i estratègies.

2n. Criteris i recomanacions orientadores per a la planificació, ordenació i dinamització comercial.

3r. Estimació d’indicadors orientatius màxims de creixement de sòl terciari comercial aplicables en l’àmbit analitzat, conforme el que s’estableix en l’article 49.

4t. Identificació dels àmbits que compleixen amb els requisits per a ser considerats com a àrees comercials estratègiques.

5é. Fixació d’objectius de sostenibilitat referits a l’activitat comercial i estimació d’indicadors ambientals.

6é. Catàleg de paisatges comercials de major valor localitzats en l’àmbit.

7é. Pla d’actuacions que han de ser promogudes per les administracions públiques.

e) Document de participació pública, que continga el conjunt d’actuacions desenvolupades per a propiciar la participació de les entitats actores públiques i privades.

Article 16. Procediment de tramitació de les directrius d’ordenació comercial

1. Correspon al Consell la formulació i aprovació de les directrius d’ordenació comercial.

2. El procediment de formulació i tramitació de les directrius ha d’ajustar-se al següent:

a) Resolució de l’inici del procés de formulació de les directrius, adoptada per la direcció general competent en matèria de comerç, i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana..

b) Elaboració de document inicial i el pla de participació pública.

c) Consulta a les administracions públiques, organismes i persones interessades.

d) Elaboració de la versió preliminar i execució del pla de participació pública.

e) Informació pública per un període mínim de quaranta-cinc dies amb consulta als organismes i administracions públiques.

f) Redacció de la versió proposada.

g) Emissió d’informe de la direcció general amb competències en matèria de comerç i elevació a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de comerç per a la seua aprovació definitiva.

h) Anunci i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

3. La formulació i tramitació de les directrius inclou les actuacions necessàries per a la seua avaluació ambiental i territorial, que se ha de sol·licitar i emetre abans de la consulta a les administracions públiques, organismes i persones interessades del projecte de directrius d’ordenació comercial, d’acord amb el que preveu el títol III del llibre I de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

4. Poden ser assimilats com a directrius d’ordenació comercial els plans d’acció territorial de caràcter integrat quan els seus continguts, previsions i determinacions siguen prou detallades en el referit a la planificació, ordenació i dinamització comercial. Referent a això, la conselleria competent en matèria de comerç ha de promoure la realització coordinada d’aquests instruments amb la conselleria amb competències en ordenació del territori. En aquest cas, la tramitació de les directrius correspon a la pròpia d’aquests plans.

5. La conselleria amb competències en comerç ha d’avaluar periòdicament els efectes de les directrius d’ordenació comercial aprovades.

Article 17. Efectes i vigència de les directrius d’ordenació comercial

1. Les directrius d’ordenació comercial contenen criteris i recomanacions dirigides a les administracions públiques. Han de ser tingudes en compte en totes les accions que tinguen incidència en el territori. Apartar-se del que estableixen les directrius precisa d’una adequada justificació basada en el compliment dels objectius i principis directors.

2. Els seus objectius i els principis directors s’incorporen des de l’inici de la seua elaboració en tots els plans, programes i projectes del conjunt de les administracions públiques les actuacions de les quals tinguen una projecció sobre el territori de la Comunitat Valenciana.

3. L’administració local, o la competent en el seu cas, han de tenir en compte les directrius en els instruments de planejament en totes les fases d’aquesta planificació, adaptant-les a la realitat territorial de l’àmbit de planificació respectiu.

4. La consideració del contingut de les directrius no precisa de nous informes o tramitacions administratives addicionals, havent d’integrar-se en el procés d’avaluació ambiental estratègica, així com en el propi instrument de planejament i en els programes o projectes i documents per al seu desenvolupament que els acompanyen.

5. Per a la seua correcta aplicació en la planificació urbanística i territorial, la Conselleria competent en matèria de Comerç ha d’elaborar guies, manuals o altres documents amb aquesta finalitat.

6. Les administracions públiques han de prioritzar l’execució de les actuacions definides en les directrius i promoure la realització dels plans i programes d’escala local que aquestes prevegen.

7. Les directrius tenen una vigència màxima de deu anys. Passat aquest període s’han de revisar, excepte si les dinàmiques comercials i territorials haurien patit modificacions substancials que facen necessària la seua revisió en un termini inferior.

Títol IV

Instruments per a la planificació, ordenació

i dinamització comercial d’àmbit local

Article 18. Definició del model comercial en el pla general estructural

1. Els plans generals estructurals que es formulen en municipis amb una població superior a 50.000 habitants o estiguen qualificats com a capçaleres o sotscapçaleres comercials han de tindre en compte els resultats de l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic en la determinació del model comercial municipal i del model territorial del terme municipal.

2. En la resta dels municipis s’ha de justificar, en la memòria de sostenibilitat econòmica, almenys, la suficiència i adequació del sòl terciari comercial previst i la justificació del compliment dels criteris de desenvolupament de nou sòl terciari comercial recollits en el Pla d’Acció Territorial.

Article 19. Plans d’acció comercial

1. Els plans d’acció comercial són instruments orientadors per a les administracions públiques i els operadors del sector que permeten identificar oportunitats, diagnosticar problemes, formular objectius prioritaris i definir actuacions concretes per a dinamitzar l’activitat comercial, millorar l’espai urbà on aquesta es desenvolupa i modernitzar les infraestructures comercials. Poden tindre caràcter municipal o supramunicipal.

2. Poden ser promoguts per la Generalitat, els ajuntaments, les cambres de comerç i les associacions empresarials de comerç del territori afectat.

3. És preceptiva la seua formulació per part de les administracions públiques en els següents casos:

a) En els municipis considerats com a capçaleres o sotscapçaleres comercials, nodes comercials intermedis i nodes comercials basats en grans equipaments comercials, en un període màxim de deu anys des de la data d’aprovació del Pla d’Acció Territorial.

b) En els municipis proposats per les directrius d’ordenació comercial.

c) En els municipis de menys de 50.000 habitants en els quals s’instal·le o vaja a instal·lar-se un establiment comercial de més de 10.000 metres quadrats de superfície comercial, sempre que no hi haja un pla d’acció comercial anterior en el qual ja estiguera prevista aquesta circumstància.

4. Per a la seua elaboració s’ha de comptar amb la participació de les associacions empresarials més representatives, les associacions de consumidors i altres agents públics o privats involucrats en la promoció del comerç local.

5. Les seues recomanacions i proposades tenen caràcter indicatiu i han d’incloure un pla d’actuacions que contemple un escenari d’actuació màxim de set anys. Transcorregut aquest període es procedirà a la seua revisió o actualització.

6. Les ajudes de la Generalitat en matèria de dinamització comercial, millora d’equipaments comercials i urbanisme comercial han d’incloure el criteri de la seua existència, i prioritzar les actuacions contemplades en aquests.

7. Els plans d’acció comercial s’acompanyaran dels instruments de paisatge prevists en la legislació en matèria de paisatge, segons corresponga per la seua naturalesa.

Article 20. Projectes d’urbanisme comercial

1. Les administracions públiques han de promoure i donar suport a la formulació i execució de projectes de millora dels principals espais urbans on es localitza el comerç per a la seua requalificació integral, embelliment i millora ambiental i paisatgística.

2. Les actuacions de disseny urbà, millora i regeneració urbana de les zones comercials han de tindre en compte els següents aspectes:

a) La incorporació de mesures per a la pacificació del trànsit rodat a l’interior de l’àmbit d’actuació.

b) El disseny urbà tendent a la reassignació de funcions de la via pública, donant prioritat als espais per als vianants i estancials, enfront dels dedicats a la circulació de vehicles i a l’estacionament.

c) La incorporació de mesures per a assegurar l’accessibilitat universal de l’espai públic.

d) La incorporació de xarxes de carril bici segregats, connectades amb altres zones urbanes.

e) La dotació de zones per a l’estada, amb seients, proteccions enfront de l’assolellament i el vent, i altres similars, integrades en l’espai públic.

f) La incorporació d’arbratge viari en alineacions, amb un criteri similar a l’exigit per a zones de nova creació.

g) La incorporació de dispositius de recollida selectiva de residus sòlids urbans integrats amb el paisatge urbà.

h) La dotació dels elements necessaris de senyalística urbà-comercial de forma coordinada amb la resta d’elements que componen l’escena urbana.

i) La renovació d’equipaments i infraestructures urbanes bàsiques.

j) La incorporació de mesures per a la millora del medi ambient urbà.

k) La incorporació de sistemes de mesurament, sensors i sistemes de vigilància que milloren la gestió de l’espai públic.

l) La protecció del patrimoni comercial, arquitectònic i decoratiu.

3. Tant les directrius d’ordenació comercial com els plans d’acció comercial poden identificar àmbits en els quals siga recomanable la formulació d’aquest tipus de projectes.

4. És preceptiva la formulació de projectes d’urbanisme comercial promoguts per les administracions públiques, en els següents casos:

a) Quan la declaració d’àrea comercial estratègica comporte el compromís de la seua realització, en els termes que en la mateixa s’establisquen.

b) En polígons industrials que pretenguen reconvertir-se en parcs comercials.

c) En aquells àmbits en els quals es vaja a implantar una nova zona de venda no sedentària.

5. Els projectes d’urbanisme comercial han d’integrar principis de sostenibilitat i la perspectiva de gènere. Les administracions públiques han de promoure la coordinació d’aquests projectes amb uns altres que permeten crear sinergies amb l’activitat turística i la resta dels serveis terciaris.

6. Els projectes d’urbanisme comercial s’acompanyaran dels instruments de paisatge prevists en la legislació en matèria de paisatge, segons corresponga per la seua naturalesa.

Article 21. Plans de dinamització comercial

1. Els plans de dinamització comercial es desenvolupen en àrees urbanes d’alta concentració comercial i tenen com a objectiu la seua dinamització econòmica i la promoció i enfortiment del seu atractiu comercial.

2. Les administracions públiques, en col·laboració amb les associacions empresarials, promouran la seua formulació i execució amb la finalitat d’aconseguir els següents objectius:

a) La promoció del comerç urbà i de proximitat.

b) La dinamització de l’associacionisme comercial i el foment del treball col·laboratiu entre les empreses i negocis localitzats en la zona.

c) La dinamització econòmica de la zona mitjançant l’atracció de nous negocis i visitants.

d) La prestació de nous serveis als empresaris, visitants i residents de la zona.

e) El desenvolupament d’actuacions i campanyes de comunicació i animació.

f) La reactivació en l’ocupació de locals comercials buits.

g) La modernització dels negocis i de la imatge externa d’aquests.

h) L’impuls a la creació o consolidació dels Centres Comercials Urbans.

3. Tant les directrius d’ordenació comercial com els plans d’acció comercial poden identificar àmbits en els quals siga recomanable la formulació d’aquest tipus de projectes.

4. És preceptiva la realització de plans de dinamització comercial en els següents casos:

a) Quan la declaració com a àrea comercial estratègica comporte el compromís de la seua realització, en els termes que en la mateixa s’establisquen.

b) Per a l’obtenció del reconeixement autonòmic de centre comercial urbà, quan no existisca un instrument o pla anterior vigent assimilable.

c) En els Centres Històrics comercials que pretenguen obtindre la seua qualificació, conforme el procediment que s’establisca.

d) En polígons industrials que pretenguen reconvertir-se en parcs comercials.

5. Els plans de dinamització comercial han de partir d’un diagnòstic sobre l’oferta i demanda comercial, el teixit associatiu i la situació urbanística i de mobilitat de la zona d’actuació, i incorporar un pla d’actuacions que orienten les inversions públiques i privades.

6. Per a la formulació i execució dels plans de dinamització s’han d’establir marcs de col·laboració entre les diferents administracions públiques i les associacions empresarials més representatives que operen en la zona d’actuació.

7. Els plans de dinamització comercial s’acompanyaran dels instruments de paisatge prevists en la legislació en matèria de paisatge, segons corresponga per la seua naturalesa.

Article 22. Estudis, programes i plans per a la consideració dels paisatges comercials

1. Els Estudis de Paisatge que formen part dels Plans Generals Estructurals dels municipis de la Comunitat Valenciana han d’incorporar la consideració del paisatge comercial i les seues distintives característiques dins del territori municipal, com a resultat de l’aplicació de l’anàlisi tipològic d’aquest decret a la realitat comercial a través de les següents accions:

a) Identificació i delimitació d’Unitats de Paisatge Comercial.

b) Identificació i localització de Recursos Paisatgístics vinculats a l’activitat comercial.

c) Identificació i delimitació de Conflictes Paisatgístics vinculats a l’activitat comercial.

d) Valoració d’Unitats de Paisatge i Recursos Paisatgístics vinculades a l’activitat comercial.

e) Identificació i localització de la Infraestructura Verda vinculada a l’activitat comercial.

f) Catalogació de paisatges comercials de major valor ambiental, cultural, urbanístic, arquitectònic, identitari, històric o visual.

2. Les administracions públiques han de promoure la realització de plans i programes de millora paisatgística l’objectiu de la qual siga millorar la qualitat i l’atractiu dels espais comercials i els seus entorns. En aquests plans, en col·laboració amb les associacions empresarials de comerç, s’han de concretar les mesures, actuacions i projectes necessaris per a complir els objectius i criteris de qualitat paisatgística establits en l’Estudi de paisatge del Pla d’Acció Territorial, en funció del context de cada àmbit.

3. Tant les directrius d’ordenació comercial com els plans d’acció comercial poden identificar àmbits en els quals siga recomanable la formulació d’aquest tipus de programes i plans.

4. És preceptiva la realització de plans de qualitat de la imatge d’establiments i zones comercials, en els terminis que en cas s’establisquen, en els següents suposats:

a) En els municipis identificats com a capçaleres o sotscapçaleres dins del Sistema Nodal de Referència Comercial. En aquest cas, els Ajuntaments han de formular plans de qualitat del paisatge urbà comercial les directrius del qual s’incorporaran en les ordenances municipals en un termini màxim de quatre anys des de l’aprovació del Pla d’Acció Territorial.

b) Quan la declaració de l’àmbit com a àrea comercial estratègica comporte el compromís de la seua realització, en els termes que en la mateixa s’establisquen.

c) Per a l’obtenció del reconeixement autonòmic de centre comercial urbà.

d) En els centres històrics comercials que pretenguen obtindre la seua qualificació, conforme al procediment que s’establisca.

e) En corredors urbans de caràcter comercial que no hagen comptat amb mesures d’integració o qualitat paisatgística o patisquen una forta deterioració paisatgística.

f) En polígons industrials que pretenguen reconvertir-se en parcs comercials.

5. Els establiments comercials, individuals o col·lectius, que compten amb més de 10.000 metres quadrats de superfície edificada, incloent zona d’aparcament, han de formular, en un període màxim de quatre anys des de l’aprovació del Pla d’Acció Territorial, un projecte de millora paisatgística que permeta corregir els conflictes paisatgístics existents i potenciar la seua capacitat estètica. Aquests projectes han de determinar les mesures i accions d’integració paisatgística que permeten evitar, reduir o compensar l’afecció de la instal·lació en el paisatge. Aquest requisit també s’ha d’exigir a establiments comercials existents de més de 5.000 metres quadrats de superfície edificada, incloent zones d’aparcament, que es desenvolupen en parcel·les aïllades o fora de la trama urbana consolidada. Aquesta obligació no s’aplica a els establiments que ja compten amb aquest instrument.

6. Els continguts dels plans i programes de millora, qualitat o integració paisatgística s’han d’ajustar al que s’estableix disposat a la normativa de paisatge de la Comunitat Valenciana. Els plans d’acció comercial, els projectes d’urbanisme comercial i els plans de dinamització comercial s’han d’acompanyar dels instruments de paisatge prevists en la legislació en matèria de paisatge segons corresponga per la seua naturalesa.

Article 23. Programes de gestió de zones comercials

1. Per a la gestió dels àmbits en el que es produïsquen altes concentracions comercials, tant les administracions públiques com les associacions empresarials i les cambres oficials de comerç, deuen promoure la posada en marxa o consolidació d’entitats de gestió, amb participació majoritària del sector empresarial, l’objectiu del qual és liderar la formulació, elaboració i gestió d’actuacions i projectes transformadors, prestar serveis bàsics complementaris als de naturalesa pública i desenvolupar accions de promoció, reactivació i dinamització comercial. Aquestes entitats han de comptar amb formes de funcionament democràtic i formes de gestió professionalitzades.

2. La Generalitat formularà la normativa que regule el seu règim d’organització i funcionament en un termini màxim de dos anys des de la data d’aprovació del Pla d’Acció Territorial.

Títol V

Àrees comercials estratègiques

Article 24. Objectiu de les àrees comercials estratègiques

1. Les àrees comercials estratègiques són aquells àmbits el desenvolupament dels quals, regeneració, dinamització o qualificació són prioritaris per al compliment dels objectius i metes del Pla d’Acció Territorial respecte a la vertebració comercial del territori de la Comunitat Valenciana.

2. Les àrees comercials estratègiques:

a) Es corresponen amb els àmbits estratègics per a les activitats econòmiques establits en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o Plans d’acció territorial de caràcter integrat, o

b) Acullen actualment les principals concentracions d’usos i activitats comercials, o

c) Ofereixen excel·lents condicions per la seua proximitat als mercats de referència, elevada accessibilitat i compatibilitat amb la protecció dels valors ambientals del territori per a acollir els principals desenvolupaments de nous sòls que contemplen usos dominants terciaris comercials o grans establiments que generen impactes territorials, o

d) Es corresponen amb àmbits en els quals s’estan produint fenòmens de pèrdua de funcionalitat i dinamisme comercial.

3. Les àrees comercials estratègiques es classifiquen en quatre tipus:

a) Àrees de nova centralitat comercial.

b) Àrees d’oportunitat comercial.

c) Àrees de dinamització comercial.

d) Àrees comercialment saturades.

4. Els àmbits delimitats com a àrees comercials estratègiques han de compatibilitzar la màxima eficiència de les activitats comercials amb el respecte als valors ambientals, culturals i paisatgístics del territori. La seua delimitació ha de ser compatible amb la Infraestructura verda del territori i amb els principis i directrius de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, mitjançant l’aprovació dels instruments prevists per la legislació en matèria d’Ordenació del Territori i Paisatge a aquest efecte.

5. Les actuacions a desenvolupar en les àrees estratègiques es deuen realitza de forma coordinada entre les administracions públiques i en concertació amb els agents socials i econòmics.

6. La declaració d’àrea comercial estratègica pot comportar l’aplicació del règim jurídic corresponent als efectes i incentius previstos en els articles següents. No obstant això, l’exposat, qualsevol mesura que incorpore l’aplicació de determinacions relatives a l’ordenació territorial i urbanística s’ha de realitzar en el marc dels processos d’elaboració dels plans i programes previst en el Títol III de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Llei d’Ordenació del territori, Urbanisme i Paisatge.

7. La conselleria competent en matèria de comerç pot atorgar el reconeixement com a marca de qualitat d’àrea comercial estratègica. Aquest distintiu pot ser utilitzat lliurement per l’ajuntament i en exclusiva per l’entitat local beneficiària, per a les actuacions de promoció i publicitat institucional que considere.

8. La declaració d’àrea comercial estratègica pot incorporar la corresponent declaració a l’efecte de recepció de finançament públic preferent en el marc de les diferents convocatòries de subvencions i ajudes públiques en matèria de comerç.

9. En el marc de l’art. 99.1 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, poden ser considerades com actuacions d’interés social a l’efecte del seu finançament en el marc del patrimoni municipal del sòl les actuacions de renovació urbana destinades a la revitalització comercial de les àrees d’oportunitat comercial i les àrees de dinamització comercial. La conselleria competent en matèria de comerç i els municipis han de prioritzar en la seua planificació inversora i en la seua ordenació urbanística les actuacions de reforma, renovació i revitalització d’aquests àmbits.

Article 25. Criteris per a la delimitació de les àrees comercials estratègiques

1. La delimitació de cada àrea ha d’atendre la divisió del territori establida en els seus instruments urbanístics, divisions administratives, plans i estratègies promogudes per les administracions públiques o condicions de concentració i continuïtat de la trama urbana desenvolupada o del teixit comercial preexistent.

2. La delimitació inicial de les àrees comercials estratègies s’ha de realitzar a través d’algun dels següents instruments:

a) A través de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, mitjançant la seua definició d’àmbits estratègics per a les activitats econòmiques en el territori.

b) A través del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana i els seus desenvolupaments i revisions posteriors.

c) A través dels plans d’acció territorial de caràcter integrat.

d) A través de les directrius d’ordenació comercial.

e) A través dels instruments urbanístics.

f) A través de plans i estratègies promoguts per les administracions públiques que tinguen com a finalitat l’ordenació de les activitats econòmiques i/o la posada en marxa d’actuacions de regeneració i renovació urbana.

3. Les àrees comercials estratègiques poden comprendre part de dues o més municipis, quan presenten una localització territorial limítrofa.

Article 26. Procediment per a la declaració de les àrees comercials estratègiques

1. Correspon a la Generalitat la declaració de les àrees comercials estratègiques de nova centralitat comercial i àrees estratègiques comercials saturades. La declaració de les àrees d’oportunitat comercial i àrees de dinamització comercial correspon als ajuntaments. Quan la declaració comprenga més d’un terme municipal, la seua tramitació i aprovació correspon, a proposta dels ajuntaments afectats, a la Generalitat.

2. Quan l’aprovació de la declaració de l’àrea comercial estratègica corresponga a la Generalitat, la responsable de la seua tramitació és la direcció general amb competències en comerç, conforme al següent procediment:

a) La direcció general amb competències en comerç ha d’elaborar la proposta de declaració, que inclourà la delimitació de l’àmbit i la seua justificació, les mesures o actuacions que es pretenen desenvolupar i la vigència de la declaració.

b) La proposta de declaració s’ha de remetre a l’ajuntament o ajuntaments afectats, que poden presentar al·legacions o suggeriments en el termini de trenta dies. Igualment, es poden sol·licitar els informes o donar trasllat de la proposta a altres òrgans de la Generalitat o a altres administracions públiques les competències de les quals puguen resultar afectades, en particular les que ostenten les competències de medi ambient, mobilitat, cultura i paisatge. En el cas de les àrees de nova centralitat comercial, s’ha de sol·licitar l’avaluació ambiental i territorial a l’òrgan ambiental i territorial, d’acord amb el que preveu el títol III del llibre I de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

c) La proposta de declaració s’ha de sotmetre a un període d’informació pública per un termini mínim de 45 dies, a fi que qualsevol persona física o jurídica puga examinar el procediment o la part del mateix que s’acorde. A aquest efecte, s’ha d’anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i, almenys, en un dels diaris d’informació general de major difusió de la província. De forma paral·lela, s’ha de donar audiència als col·lectius o interessos que puguen veure’s afectats per la declaració.

d) Transcorregut el tràmit anterior i, si escau, modificada la proposta inicial en funció de les al·legacions, observacions i informes preses en consideració, s’ha de redactar la proposta definitiva de declaració, que s’aprovarà mitjançant resolució del titular de la direcció general competent en matèria de comerç. La resolució ha d’incloure la delimitació de l’àrea comercial estratègica i definir les mesures, incentius o avantatges inherents a la declaració, l’abast d’aquestes, les seues condicions d’aplicació i la seua vigència.

e) La declaració s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i entrar en vigor, llevat que en ella es dispose una altra cosa, l’endemà de la seua publicació.

3. Quan l’aprovació corresponga a l’ajuntament, la seua tramitació s’ha de subjectar al següent procediment:

a) Amb l’aprovació de la proposta de declaració d’àrea comercial estratègica, l’ajuntament iniciarà el procediment per a la seua declaració. La proposta de declaració ha d’incloure la delimitació de l’àmbit, la justificació de la seua delimitació, les mesures o actuacions que es pretenen desenvolupar i la seua vigència.

b) La proposta de declaració d’àrea comercial estratègica s’ha de sotmetre a un període d’informació pública, a fi que qualsevol persona física o jurídica puga examinar el procediment o la part del mateix que s’acorde. A aquest efecte, s’ha d’anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i almenys en un dels diaris d’informació general de major difusió a la província, així com en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, en el qual es deu assenyalar el lloc d’exhibició i determinar un termini per a formular al·legacions de trenta dies. Així mateix, es donarà audiència, dins del període d’informació pública, als col·lectius o interessos que puguen veure’s afectats per la declaració.

c) En el cas de les àrees d’oportunitat comercial, l’ajuntament ha de consultar a l’òrgan ambiental i territorial, per tal que aquest determine, en funció del seu contingut i abast si ha de sotmetre’s a avaluació ambiental estratègica. Quan la contestació siga positiva, l’ajuntament ha de sol·licitar l’avaluació ambiental i territorial d’acord amb el que preveu el títol III del llibre I de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

d) Transcorregut el tràmit d’audiència previst en l’apartat b i, si escau, modificada la proposta inicial en funció de les al·legacions preses en consideració, l’ajuntament ha de remetre la proposta de declaració a la direcció general competent en matèria de comerç, incloent la següent documentació:

1r. Proposta de declaració.

2n. Instrument o document en el qual s’haja establit la delimitació inicial.

3r. Plans a escala de l’àmbit o sector delimitat com a àrea comercial estratègica.

4t. Indicació de mesures, incentius o avantatges inherents a la declaració, l’abast d’aquestes, l’administració pública competent per a la seua posada en marxa, les seues condicions d’aplicació i la vigència de la declaració sol·licitada.

5é. Documentació justificativa del compliment de l’exigència d’informació pública i informe de com han sigut considerades les al·legacions presentades.

6é. Documents addicionals justificatius, a criteri de l’ajuntament, de la delimitació proposada.

e) La direcció general competent en matèria de comerç pot sol·licitar els informes o donar trasllat de la proposta a altres òrgans de la Generalitat o d’altres administracions les competències de les quals puguen resultar afectades, a l’efecte de que aporten les consideracions que estimen oportunes en el termini màxim de quinze dies.

f) Passat aquest termini, la direcció general competent en matèria de comerç ha d’emetre informe en un termini màxim de dos mesos. Si l’informe és contrari a la proposta de declaració d’àrea comercial estratègica, pot sol·licitar que es complete el contingut d’aquesta, exigint, en cas de considerar-lo necessari, un nou tràmit d’informació pública.

g) Si l’informe és favorable, l’aprovació de la declaració s’ha d’adoptar mitjançant acord del ple municipal, de conformitat amb la normativa bàsica estatal, en el termini màxim d’un mes des de la remissió de l’informe favorable per part de la direcció general competent en matèria de comerç. L’acord ha d’incloure la delimitació de l’àrea comercial estratègica i definir les mesures, incentius o avantatges inherents a la declaració, l’abast d’aquestes, les seues condicions d’aplicació i la seua vigència.

h) La declaració d’àrea comercial estratègica s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i entrarà en vigor, llevat que en ella es dispose una altra cosa, l’endemà de la seua publicació.

4. La vigència màxima de la declaració com a àrea comercial estratègica s’ha d’indicar en la resolució o acord de declaració i no pot ser superior a deu anys. Transcorregut el període de vigència es pot sol·licitar de nou la seua declaració, conforme al procediment establit. En aquest cas, per a la seua aprovació, la Generalitat ha de realitzar una avaluació del grau de compliment dels objectius que van donar lloc a la seua declaració inicial i la pertinència del manteniment d’aquesta figura.

5. El Consell pot suspendre de forma motivada la declaració d’àrea comercial estratègica si considera que no s’estan complint els objectius que la van motivar.

Article 27. Àrees de nova centralitat comercial

1. Poden declarar-se com a àrees de nova centralitat comercial aquells àmbits que actual o potencialment, per la seua bona accessibilitat, compten amb els requisits adequats per a albergar, a llarg termini, equipaments comercials d’elevada qualificació a escala regional.

2. Només poden declarar-se com a àrees de nova centralitat aquells àmbits localitzats en les capçaleres o sotscapçaleres comercials en el Sistema Nodal de Referència Comercial definit pel Pla d’Acció Territorial o les seues àrees urbanes integrades.

3. Es consideren àmbits preferents per a ser declarats com a àrees de nova centralitat comercial:

a) Àmbits identificats per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana com a Nodes d’activitat econòmica.

b) Àmbits identificats per directrius d’ordenació comercial o plans d’acció territorial de caràcter integrat que puguen donar suport a la creació de noves centralitats supramunicipals que reforcen el caràcter polinuclear de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana.

c) Sectors de sòl urbanitzable que compten amb una superfície superior a 25 hectàrees situats en localitzacions contigües a teixits urbans existents, quan les seues condicions d’accessibilitat aporten alts nivells d’eficiència en termes de mobilitat supramunicipal i puguen disposar de sistemes de transport col·lectiu o intermodal.

4. No poden ser considerades àrees de nova centralitat comercial en cap cas:

a) Àmbits on ja s’ha iniciat la seua urbanització.

b) Àmbits localitzats en sòls no urbanitzables requalificats mitjançant instruments de planejament habilitants a l’efecte de la implantació de grans establiments comercials individuals o col·lectius.

c) Àmbits situats en localitzacions periurbanes o suburbanes que suposen la dispersió d’usos o afavorisquen la fragmentació del territori.

d) Àmbits les característiques dels quals posen en risc la conservació dels valors ambientals, paisatgístics, econòmics i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos.

5. La declaració pot comportar las següents avantatges i estímuls per a la implantació de noves activitats comercials:

a) Establiment d’un procediment d’autorització comercial autonòmica simplificat, conforme s’establisca en la normativa sectorial, per a establiments comercials que compten amb una superfície comercial de fins a 10.000 metres quadrats, independentment de la seua qualificació a l’efecte d’impacte territorial.

b) Els ajuntaments poden establir exempcions de càrregues urbanístiques o establir, a través de les tècniques de gestió contemplades en la normativa urbanística increments en els aprofitaments urbanístics privats corresponents a sòls terciaris comercials respecte als valors mitjans utilitzats, quan la seua declaració estiga vinculada a la reubicació de zones, parcs o equipaments comercials amb impacte territorial considerats mal localitzats.

c) La formulació d’exempcions fiscals, bonificacions en impostos i taxes prèvia modificació de l’ordenança fiscal corresponent en les de caràcter local.

d) La conselleria competent en matèria de comerç i els municipis han de prioritzar les actuacions de desenvolupament d’aquests àmbits en la seua planificació inversora i en la seua ordenació urbanística.

Article 28. Àrees d’oportunitat comercial

1. Poden declarar-se com a àrees d’oportunitat comercial aquells àmbits que compten amb una orientació molt marcada cap als usos terciaris comercials, compatibles, si escau, amb els teixits residencials, que completen trames urbanes ja existents o reblisquen espais intersticials i que permeten, per les seues condicions d’accessibilitat, ser lloc de localització d’establiments comercials col·lectius o agrupacions comercials que conformen una massa crítica generadora de noves centralitats comercials.

2. Només poden declarar-se àrees d’oportunitat comercial en àmbits localitzats en els municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial definit pel Pla d’Acció Territorial.

3. Amb caràcter general, se consideren àmbits preferents per a ser declarats com a àrees d’oportunitat comercial les àrees confrontants a trames urbanes consolidades de menys de 25 hectàrees. No obstant això, es podran declarar àmbits de major grandària en les següents circumstàncies:

a) Àrees confrontants amb parcs o centres comercials ja implantats, que poden ser aprofitats per a ampliar, completar i diversificar l’oferta comercial o completar dotacions o infraestructures que milloren la qualitat urbana.

b) Àmbits confrontants a infraestructures de transport, tals com estacions ferroviàries, ports i aeroports que els doten d’una bona accessibilitat i localitzacions estratègiques.

c) Àmbits confrontants amb instal·lacions esportives, d’oci o turístiques de rellevància, on els usos comercials poden aprofitar els fluxos de visitants o turistes que es generen.

d) Polígons industrials que estiguen perdent aquesta funcionalitat transformant-se en zones comercials, quan es pretenen transformar en parcs comercials no planificats, conforme el que s’estableix en l’article 53 d’aquesta norma.

e) Parcs i centres comercials, quan el seu nivell d’ocupació siga inferior al cinquanta per cent del sostre d’ús terciari comercial edificable.

4. La seua declaració pot comportar els següents avantatges i estímuls per a la implantació de noves activitats comercials:

a) La realització d’obres públiques o de l’establiment o ampliació de serveis públics, de caràcter local mitjançant el sistema de contribucions especials. La participació de l’Ajuntament en la determinació de les mateixes han de constituir almenys el deu per cent del cost que l’entitat local suport per la realització de les obres o per l’establiment o ampliació dels serveis, podent aquest percentatge ser ampliat per l’administració local.

b) La formulació d’exempcions fiscals, bonificacions en impostos i taxes prèvia modificació de l’ordenança fiscal corresponent en les de caràcter local.

c) El desenvolupament d’ordenances que limiten la proliferació d’activitats que no siguen comercials minoristes.

d) La incorporació, a través del corresponent pla urbanístic, de prohibicions de canvis d’ús d’anteriors locals comercials sense activitat cap a destinacions residencials o turístiques.

e) Possibilitar la concessió i ús de terrenys de domini públic per a l’exercici d’activitats comercials minoristes.

f) Propiciar, a través de normes urbanístiques, la instal·lació d’establiments comercials que actuen com a locomotores amb capacitat per a atraure altres activitats comercials complementàries, tals com mitjanes superfícies comercials, ensenyes i cadenes de prestigi i establiments de lliure servei.

g) La modificació de les normes urbanístiques a fi de permetre l’exempció de determinats requisits prestacionals de difícil adopció en edificis existents i la reutilització d’edificis sense ús que podrien albergar usos comercials.

h) La creació, per iniciativa pública, de noves infraestructures comercials, tals com mercats i galeries comercials i mercats de venda no sedentària.

i) La incorporació d’usos comercials en edificis que disposen d’algun règim de protecció o preservació en el marc del corresponent catàleg de béns immobles i espais protegits.

j) La posada en marxa de mesures de conservació i millora del medi ambient, de la infraestructura verda, de l’entorn urbà i protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.

5. La declaració d’àrea comercial estratègica pot incorporar la corresponent declaració als efectes de recepció de finançament públic preferent en el marc de les diferents convocatòries de subvencions i ajudes públiques en matèria de comerç.

6. Els instruments urbanístics poden considerar aquests àmbits com a reserves especials de sòl no urbanitzable, quan no estiga prevista, en el seu període de vigència, el seu desenvolupament.

7. Les planificacions d’aquests sòls poden tindre la consideració d’ordenació estructural als efectes previstos en la legislació urbanística valenciana.

8. La declaració d’aquestes zones obliga els ajuntaments a formular projectes d’urbanisme comercial, plans de dinamització comercial o programes i plans de qualitat paisatgística. Per part seua, la Generalitat ha d’establir línies específiques d’ajudes i estímuls per a l’execució d’aquests plans i la implantació de nous comerços.

Article 29. Àrees de dinamització comercial

1. Poden declarar-se àrees de dinamització comercial a aquells àmbits on existeix una alta concentració d’activitats comercials i de serveis, i en les quals es produeixen problemàtiques urbanístiques, ambientals, socials o de pèrdua del seu funcional econòmica que poden requerir intervencions de caràcter integral de revitalització comercial i regeneració urbanística. També poden ser declarades com a tals aquelles centralitats comercials urbanes, generalment situades en centres urbans o zones que reben importants afluències de visitants o turistes, que precisen d’intervencions tendents a la seua dinamització i promoció comercial.

2. Es consideren àmbits preferents per a la delimitació d’àrees de dinamització comercial els següents:

a) Els centres històrics de caràcter comercial.

b) Els centres comercials urbans reconeguts per la Generalitat o els àmbits urbans que compten amb les condicions per a convertir-se en tals.

c) Agrupacions de carrers i zones comercials on predomine el comerç d’atracció o concentració de comerços de caràcter especialitzat.

d) Àrees en les quals les administracions publiques estiguen desenvolupant una estratègia integral de regeneració o renovació urbana quan articulen mesures de reactivació de l’activitat comercial.

e) Àrees localitzades entorn a mercats municipals o en les quals es desenvolupen periòdicament mercats ambulants de venda no sedentària.

f) Zones comercials urbanes que han perdut funcionalitat comercial per la pèrdua de comerç de proximitat, caracteritzades per l’existència d’un creixent nombre de baixos i locals comercials sense ús o activitat.

g) Parcs comercials que han perdut funcionalitat comercial per la desaparició o deslocalització d’activitats.

h) Corredors de caràcter comercial, tals com travessies i bulevards urbans.

i) Àmbits declarats com a Zones de Gran Afluència Turística, conforme a la normativa sectorial que les regula.

j) Àmbits urbans en els quals, per motius excepcionals l’activitat comercial pot veure’s afectada per circumstàncies que li resten atractiu i competitivitat, com pot ser l’execució d’obres significatives en espais públics, construcció de vials i aparcaments, infraestructures de transport, etc.

k) Altres àmbits en els quals es donen circumstàncies especials que així ho justifiquen.

3. La declaració d’aquestes zones obliga els ajuntaments a formular projectes d’urbanisme comercial, plans de dinamització comercial i programes o plans de qualitat paisatgística. Per part seua, la Generalitat ha de prioritzar el desenvolupament de plans i projectes de regeneració i renovació urbana en aquestes àrees.

4. La declaració d’àrea comercial estratègica pot incorporar la corresponent declaració a l’efecte de recepció de finançament públic preferent en el marc de les diferents convocatòries de subvencions i ajudes públiques en matèria de comerç.

5. La declaració d’aquestes zones pot comportar l’eximent del compliment de determinats requisits prestacionals de difícil adopció en locals situats en edificis antics que es pretenguen destinar a l’ús comercial, així com l’establiment de limitacions per a la instal·lació d’activitats no comercials en l’àmbit.

Article 30. Àrees comercialment saturades

1. Correspon la declaració d’aquestes àrees quan l’increment del nombre d’activitats comercials puga provocar o intensificar, raonablement, algun dels següents efectes:

a) Perpetuar localitzacions comercials insostenibles des del punt de vista territorial o mediambiental.

b) La posada en risc dels elements estratègics de la infraestructura verda del territori o béns protegits del patrimoni històric o cultural.

c) Sobrecàrregues recurrents en els vials d’accés o circulació interior, amb fenòmens de saturació, congestió o col·lapse i problemes de seguretat o riscos ambientals.

d) Demandes d’aparcament inassumibles per les infraestructures existents o previstes.

e) Sobrepassar reiteradament els nivells màxims establits per la normativa vigent en conte a emissions contaminants a l’atmosfera, nivells de soroll o contaminació lumínica.

f) Sobrepassar la capacitat de subministrament de serveis d’aigua o electricitat amb les infraestructures i nivells de serveis actuals o previstos.

g) Generar situacions d’emergència o riscos per a la seguretat de les persones, la fauna silvestre o els béns.

h) Generar problemes de caràcter social, àrees marginals o ambientals d’exclusió i desequilibris territorials.

i) Qualsevol altra circumstància de caràcter excepcional que ho justifique.

2. La declaració d’aquestes àrees està subjecta a l’aportació per part de l’ajuntament d’estudis sobre la capacitat de càrrega d’aquest àmbit, és a dir, el nivell màxim d’utilització que es pot produir sense alterar de forma significativa la consecució d’uns nivells de funcionament adequats, sobre la base d’indicadors de caràcter mig ambiental i, si escau, estudis de trànsit i mobilitat.

3. També poden ser declarades àrees comercials saturades les àrees especialitzades en activitats econòmiques a transformar, en les quals es pretenga desenvolupar una estratègia d’estabilització, reducció o obsolescència. Aquestes àrees han de ser identificades prèviament per les directrius d’ordenació comercial o els plans d’acció territorial de caràcter integrat.

4. La seua declaració pot suposar, sempre a partir d’una anàlisi de proporcionalitat que ha de vetlar per l’adopció de la mesura menys lesiva per al desenvolupament de l’activitat comercial i el lliure establiment, que ha de ser degudament motivat, alguna de les següents mesures:

a) La suspensió temporal en la concessió de llicències i autoritzacions per a la instal·lació de noves activitats comercials en aquests àmbits, sempre que no es puga corregir la situació per mitjà de l’increment de les exigències en l’exercici de l’activitat o aconseguir l’establiment de mesures ambientals o d’ordenació pal·liatives. Aquesta suspensió ha de quedar limitada temporalment fins a un màxim de quatre anys o fins que es revertisca la situació. Si complit aquest període màxim no s’ha revertit la situació i s’estima necessari que prosseguisca la limitació, ha d’establir-se un sistema de repartiment dels títols habilitants per a l’exercici de l’activitat que respecte la igualtat entre comerços participants assentats en el mercat i possibles nous entrants.

b) L’establiment de majors exigències per a la concessió de llicències i autoritzacions per a la instal·lació de noves activitats comercials, que gradualment han de ser aplicades als operadors ja instal·lats, en un termini màxim de sis anys.

c) L’obligatorietat de desenvolupar plans, actuacions urbanístiques o ambientals o inversions de requalificació o regeneració urbana i mediambiental.

d) Qualssevol altres mesures dirigides a eliminar, reduir o mitigar els efectes nocius i problemes preexistents, vetlant sempre per la igualtat d’oportunitats i el respecte als principis de necessitat i proporcionalitat.

Títol VI

Criteris per al desenvolupament

de nou sòl per a usos comercials

Article 31. Consideració de l’ús terciari comercial en els plans urbanístics

1. La definició del model comercial en els plans urbanístics té caràcter estructural, d’acord amb el que es preveu en l’article 18 del present reglament.

2. En la formulació, modificació o revisió del planejament urbanístic s’ha de contemplar, en la subzonificació del sòl, l’ús destinat a comercial de forma diferenciada dins del sòl terciari, diferenciant entre comerç majorista i minorista, així com el règim de compatibilitats amb altres usos. Per a això es pot fixar un índex específic d’edificabilitat terciària comercial o un percentatge mínim d’edificabilitat a destinar a usos comercials referit a l’edificabilitat terciària.

3. Per a la planificació i ordenació dels usos terciaris comercials contemplats en el planejament s’ha d’establir una tipificació de formats o tipologies d’establiments, en funció de la seua grandària i gamma de productes que comercialitza, així com, de forma indicativa, els tipus de projectes permesos en cada subzona conforme a la tipificació de la seua afecció territorial, indicant de forma expressa, la possibilitat de situar establiments individuals o col·lectius de més de 2.500 metres quadrats de gran superfície.

4. La direcció general competent en matèria de comerç, en ocasió de l’informe preceptiu que procedisca al corresponent instrument d’ordenació territorial o urbanístic, s’ha de referir expressament al compliment del que es disposa en aquest article.

Article 32. Criteris per a la dimensió de nou sòl terciari comercial

1. El desenvolupament de nou sòl d’usos comercials s’ha d’ajustar a les directrius establides en el Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i als criteris establits en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge.

2. En la planificació urbanística i territorial s’ha de destinar una dimensió adequada i suficient de sòl a ús terciari comercial amb la finalitat d’atendre les demandes reals, previstes o sobrevingudes de la població. Aquesta dimensió ha de justificar-se mitjançant la consideració dels següents criteris:

a) La disponibilitat de sòl qualificat per a ús terciari comercial no desenvolupat o ocupat.

b) La disponibilitat de parcel·les, solars i edificis que poden acollir usos comercials.

c) El nivell de dotació de l’oferta comercial actual en relació a les previsions demogràfiques.

d) Les funcions comercials del municipi en el seu context territorial, en relació a la seua posició dins del Sistema Nodal de Referència Comercial.

e) Les limitacions existents a la implantació d’establiments comercials amb impacte territorial en determinades ubicacions del territori.

f) L’existència de teixits i establiments comercials en desús o obsolets que poden ser requalificats.

g) La consideració dels factors propis d’evolució de l’activitat comercial, cada vegada més basada en el comerç electrònic.

h) La consideració del factor temporal, el funcionament del mercat i els possibles efectes especulatius, que han d’evitar-se.

i) L’impacte que el nou desenvolupament comercial pot tindre sobre la funcionalitat dels cascos i centres urbans.

j) La consideració de creixements adaptats a les necessitats i característiques dels municipis integrants del sistema rural.

3. Per a l’avaluació del compliment dels criteris anteriors, en la formulació dels nous instruments urbanístics s’ha de concretar la dimensió del sostre edificat destinat d’ús terciari comercial existent i la dimensió del sòl d’ús terciari comercial prevista.

4. La planificació ha d’assegurar la creació de dotacions comercials equilibrades en tots els barris, fins i tot preveient actuacions dins de la ciutat, de tal forma que no es generen zones desabastides per a la compra de béns de consum quotidià, o fenòmens d’exclusió funcional o d’accés no igualitari a l’oferta comercial, especialment quan afecta a la població de major edat o amb majors dificultats per a desplaçar-se.

5. La Generalitat ha de promoure la coordinació de la planificació del sòl terciari comercial entre municipis, especialment entre els quals estiguen integrats en cada àrea funcional comercial i àrea urbana integrada, amb l’objectiu de coordinar els futurs desenvolupaments orientant-los cap als emplaçaments més adequats, optimitzant els recursos i evitant la dispersió i duplicitat d’actuacions.

Article 33. Criteris per a la ubicació de nou sòl terciari comercial

1. En la valoració de les alternatives de localització de nous sòls que contemplen el predomini d’ús terciari comercial, s’han de considerar els següents criteris:

a) Prioritzar el desenvolupament d’usos comercials en les trames consolidades i zones d’expansió confrontants, enfront d’ubicacions periurbanes o suburbanes que afavorisquen processos d’extensió discontínua o ocupacions disperses del territori.

b) Afavorir l’ocupació d’espais urbans vacants a través d’operacions de rehabilitació, reutilització i recuperació d’espais intersticials, degradats, infrautilitzats o obsolets.

c) Evitar zones de risc, àrees fràgils o vulnerables o que posen en perill el manteniment de la integritat de la infraestructura verda del territori.

d) Planificar de forma integrada els usos comercials, els residencials i la mobilitat.

e) Fomentar la mescla i diversitat d’usos i la implantació de nous formats innovadors, amb l’objectiu de diversificar l’oferta immobiliària i comercial, enriquir les funcions urbanes i evitar la multiplicació o repetició d’actuacions similars en el mateix municipi o en altres pròxims.

f) Evitar la desertificació d’espais altament especialitzats en els centres urbans i impulsar la implantació d’usos comercials que puguen afavorir la requalificació i rehabilitació dels centres històrics.

g) Promoure la descongestió d’entorns saturats, on una alta concentració d’usos terciaris produeix fenòmens d’aglomeració, deterioració mediambiental i urbanística.

h) Considerar la normativa sectorial i les determinacions de la resta de plans urbanístics i territorials en relació als riscos per als béns i les persones, especialment els referits a risc d’inundacions, de lliscaments, risc sísmic, risc d’accidents en el transport de mercaderies perilloses i risc per incendis forestals.

2. A través de les directrius d’ordenació comercial i els plans d’acció territorial de caràcter integrat es poden identificar establiments, agrupacions i enclavaments comercials obsolets o en localitzacions insostenibles sobre els quals es poden establir directrius per a eliminar, reduir o mitigar els seus efectes negatius a través de la seua reestructuració, relocalització, requalificació o obsolescència. Aquests àmbits i les seues mesures correctores associades han d’incorporar-se en el planejament municipal.

Article 34. Dotació mínima de sòl comercial en sectors residencials

1. Tots els sectors que contemplen usos residencials, tot i que aquests no siguen els dominants, han de comptar amb un mínim d’edificabilitat per a ús terciari comercial. El pla urbanístic pot fixar un índex d’edificabilitat o regular en la seua normativa la compatibilitat amb l’ús residencial predominant.

2. Amb caràcter general, la reserva mínima de sòl per a ús terciari comercial ha de ser igual o superior a 4,5 metres per cada 100 metres de sostre residencial edificable o sis metres edificables per habitatge previst. Almenys un cinquanta per cent de l’edificabilitat s’ha de desenvolupar en la planta baixa dels edificis residencials, garantint la creació de comerç de proximitat en les noves trames urbanes.

3. Els estàndards establits en el punt anterior poden disminuir-se de forma justificada en funció del sòl i locals comercials disponibles localitzats a l’entorn de l’actuació i la dotació comercial global de la zona, sempre que puga considerar-se que es compleixen les condicions perquè aqueixa dotació preexistent puga considerar-se de proximitat respecte al nou desenvolupament urbà. Referent a això, la nova dotació comercial s’ha de dimensionar garantint que es compleixen les condicions que asseguren un nivell de dotació, proximitat i diversitat comercial adequada en el nou desenvolupament urbà.

Article 35. Usos comercials en sòl industrial

1. La implantació d’usos comercials detallistes en sòl industrial està limitada a aquelles activitats que siguen complementàries a l’activitat productiva. Amb caràcter general només poden ser autoritzats els següents projectes comercials en sectors l’ús dominant dels quals siga industrial:

a) Implantació de nous establiments comercials detallistes de fins a 1.500 metres quadrats de superfície construïda, complementaris o vinculats a l’activitat productiva.

b) Ampliació d’establiments comercials, sempre que el resultat no supose més del deu per cent de la superfície comercial preexistent o la creació d’una superfície agregada superior a 1.500 metres quadrats de superfície construïda.

c) Estacions de servei i botigues de conveniència associades a les mateixes de fins a 500 metres quadrats de superfície comercial.

d) Comerços de venda d’automòbils i vehicles de motor, els seus recanvis i accessoris, quan porten associada l’activitat de taller.

2. Amb caràcter excepcional, en aquests sòls, es pot autoritzar l’obertura d’altres establiments comercials individuals de 500 i 1.500 metres quadrats de superfície construïda que, atesa la naturalesa dels productes que comercialitzen o les seues particulars necessitats logístiques o d’aparcament, precisen de grans superfícies per al desenvolupament de la seua activitat, no disponibles en altres ubicacions del municipi.

Igualment, es pot autoritzar excepcionalment l’apertura d’establiments comercials individuals de fins a 2.500 metres quadrats de superfície comercial, sempre que no excedisquen els 4.000 metres quadrats de superfície construïda, destinats a la venda d’alimentació o mixtos, sempre que s’ubiquen en parcel·les confrontades o annexes a trames urbanes consolidades d’ús dominant residencial.

En aquests casos, l’empresa promotora ha de justificar, mitjançant els corresponents estudis de mercat, la impossibilitat d’implantar l’establiment en la trama urbana consolidada o en altres parcel·les on es permeten usos terciaris comercials, així com garantir la possibilitat d’un accés per a vianants còmode i segur al nou establiment des de la zona residencial, sense una interferència significativa amb el trànsit generat per l’activitat industrial.

3. En els nous sectors d’ús industrial dominant, l’edificabilitat terciària comercial màxima no pot superar el vint per cent de l’edificabilitat total assignada al sector, sent-los també d’aplicació les limitacions establides en el primer punt d’aquest article. Els usos terciaris comercials han de localitzar-se de forma concentrada en peces formades per parcel·les o agrupacions de parcel·les, no permetent-se la seua localització dispersa, excepte quan es tracte d’activitats comercials annexes a les productives. Aquestes peces s’han de situar amb façana a eixos viaris principals i ha de minimitzar li la coexistència de trànsit rodat de vehicles particulars i industrials.

4. Els estàndards urbanístics aplicables a les zones comercials son els establits en l’articulat del títol seté d’aquesta norma. El desenvolupament de sòl comercial en aquests àmbits pot comportar la creació, a costa dels promotors, de les infraestructures necessàries per a dotar a aquests espais de les condicions d’accés per als vianants i integració paisatgística adequades.

5. No està permesa la instal·lació d’establiments col·lectius, tals com centres, galeries o parcs comercials ni zones de venda no sedentària, en àmbits d’ús dominant industrial.

6. Les administracions públiques han de promoure la transformació dels parcs d’activitats econòmiques o polígons industrials en els quals s’ha produït una substitució de les activitats productives a favor d’usos comercials minoristes i terciaris, conforme al que s’estableix en l’article 53.

7. Les limitacions i determinacions establides en el present article han de recollir-se en els plans, programes i normes que afecten els sòls industrials.

Article 36. Aplicació de principis de mobilitat sostenible

1. En les actuacions d’ús dominant terciari comercial i en la instal·lació de nous equipaments comercials s’han de preveure esquemes de mobilitat que permeten un repartiment modal del transport incentivador de models sostenibles basats en l’ús del transport col·lectiu, els desplaçaments per als vianants i l’ús de la bicicleta. El disseny dels accessos, viaris i la dotació d’aparcament ha de prioritzar l’ús d’aquests sistemes de transport i la dissuasió en l’ús dels automòbils privats.

2. Els nous establiments comercials, individuals o col·lectius, en els quals es done alguna de les següents condicions, s’han d’emplaçar en localitzacions pròximes a parades o estacions existents o previstes d’una xarxa accessible de transport públic:

a) Quan es preveja el desenvolupament d’una superfície construïda de més de 10.000 metres quadrats, sense incloure zones d’aparcament.

b) Quan es preveja que es generarà una afluència anual superior a 1,5 milions de visitants.

c) Quan es preveja en l’establiment una plantilla superior a 300 treballadors i treballadores.

d) Si es classifiquen com a projectes Tipus 3, segons la tipificació establida en l’article 45.

3. A l’efecte de la present norma, s’entén com a xarxa accessible de transport públic la que, simultàniament, complisca els següents tres requisits:

a) Temps d’accés a peu des de l’accés principal de l’establiment comercial fins a la parada d’autobús no superior a 5 minuts o de 10 minuts en cas d’estacions de metro o ferrocarril.

b) Freqüència de, almenys, un servei cada quinze minuts.

c) Capacitat suficient per a atendre almenys el 50 per cent de la demanda de transport associada al nou equipament comercial.

4. El requisit establit en el punt segon és exigible en municipis amb una població superior a 50.000 habitants o en aquells que compten amb una població de més de 20.000 habitants en els quals existisca servei públic de transport col·lectiu, almenys, en l’àmbit municipal. En la resta dels casos, s’han de preveure mesures específiques que garantisquen un repartiment modal dels desplaçaments en el qual predominen els que es realitzen en sistemes de transport alternatius a l’automòbil privat.

5. Conforme al que s’estableix en l’article 12.1 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de la Mobilitat de la Comunitat Valenciana, s’ha de formular, un pla de mobilitat sostenible quan es preveja la construcció d’establiments que compten amb més de 10.000 metres quadrats de superfície edificada, sense incloure zones d’aparcament. També s’ha de formular pla de mobilitat sostenible quan es tracte d’implantacions comercials de més de 5.000 metres quadrats de superfície edificada situades fora de les trames urbanes consolidades.

Article 37. Estàndards urbanístics

1. En l’ordenació detallada d’actuacions urbanístiques d’ús dominant terciari comercial s’estableixen els següents estàndards:

a) Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al deu per cent de la superfície computable del sector.

b) L’amplària mínima dels vials s’ha d’ajustar a l’indicat en la normativa urbanística, sent com a mínim de 16 metres quan es tracte de vials de sentit únic i de 20 metres quan es tracte de vials de doble sentit. Si es preveu la implantació d’un gran establiment comercial, la dimensió mínima dels seus vials perimetrals ha de ser de 18 i 24 metres respectivament. Aquest condicionant es pot modular en el cas d’implantacions sobre trames urbanes històriques o quan la realitat física ho impossibilite.

c) Les calçades destinades a la circulació de vehicles han de tenir una amplària mínima de 4,50 metres en els vials d’un sol sentit de circulació i de 6 metres en els vials amb doble sentit de circulació.

d) Les voreres han de tenir una amplària mínima de 3 metres. Les voreres de més de 3 metres d’amplària han d’incorporar arbratge d’alineació, amb la limitació que l’amplària efectiva de pas no siga inferior a 2 metres i sempre que siga compatible amb les xarxes de serveis. Les de més de 4 metres d’amplària han de disposar sempre d’arbratge d’alineació.

e) En el cas de parcs comercials, s’han d’incorporar àrees per a les persones vianants separades del trànsit rodat per a la connexió entre els diferents edificis i zones d’aparcament.

f) S’ha d’implantar un recorregut de carril bici que discórrega, almenys, pels eixos principals de l’ordenació i que connecte, si escau, amb la xarxa de carril-bici ja implantada en les àrees urbanitzades i amb l’estructura de camins del medi rural, quan l’actuació siga confrontant a terrenys no urbanitzats. Les bandes específiques de carril-bici han de tenir una amplària mínima de 2 metres i estar segregades de les calçades de circulació de vehicles.

2. En qualsevol supòsit, els estàndards urbanístics previstos en aquest article s’han d’adaptar a les previsions que determina l’Annex IV de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

Article 38. Estàndards d’aparcament

1. Els projectes o actuacions que contemplen la incorporació d’usos o activitats comercials han d’incorporar dotacions mínimes d’aparcaments per a automòbil que resolguen les demandes de les seues persones usuàries i empleades, conforme als estàndards indicats en els següents punts d’aquest article.

2. En el desenvolupament d’actuacions d’ús dominant terciari:

a) S’ha de reservar almenys una plaça d’aparcament pública per cada 100 metres quadrats d’edificabilitat terciària, o fracció. S’admet que estiguen en parcel·les privades sempre que les places d’aparcament siguen d’ús públic, entenent per tals aquelles places situades en aparcaments accessibles per a qualsevol persona usuària, sense un altre requisit que les limitacions de gàlib, i durant, almenys, l’horari de funcionament de la instal·lació terciària al fet que dona servei siga o no gratuït el seu ús.

b) Si les places es localitzen fora de les parcel·les privades, aquestes han de situar-se el més pròxim possible a l’àmbit o equipament en el qual es desenvolupe l’activitat comercial, si bé, en el compliment d’aquest requisit, pot ser considerada la disponibilitat d’altres maneres de transport alternatius al vehicle privat.

c) En les parcel·les privades destinades a ús terciari comercial, fruit d’actuacions urbanístiques, la dotació d’aparcament ha de ser d’una plaça per cada 25 metres quadrats construïts. En complexos terciaris que ocupen illes de cases completes, en els quals no siga possible determinar de manera exacta les diferents proporcions d’usos, per tractar-se de locals polivalents, la reserva exigible ha de ser d’una plaça per cada 40 metres quadrats construïts.

d) Els estàndards dotacionals definits en els apartats anteriors són de compliment obligatori en la redacció de plans parcials. En els sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana, en els quals es dota d’ordenació al sector, es poden minorar aquests estàndards en proporció al grau de consolidació per l’edificació, aplicant un percentatge de minoració d’estàndards igual al percentatge de consolidació per l’edificació en l’ordenació proposada.

3. En la implantació, ampliació o canvis d’activitat d’establiments comercials en edificis existents s’estableixen els següents estàndards de dotació d’aparcament d’automòbil:

a) En els establiments amb una superfície construïda superior a 400 metres quadrats, s’ha de disposar, com a mínim, de:

1r. Una plaça d’aparcament per cada 100 metres de superfície construïda o fracció en els establiments que venguen productes ocasionals.

2n. Una plaça d’aparcament per cada 80 metres de superfície construïda o fracció en els establiments que venguen productes d’alimentació o mixtos.

b) Es pot exonerar del compliment de l’estàndard anterior a establiments que es localitzen en trames urbanes consolidades, quan:

1r. Supose la creació de sis o menys places i es puga atendre la demanda previsible mitjançant aparcaments públics o privats pròxims, localitzats a menys de deu minuts en desplaçament per als vianants.

2n. En establiments localitzats en centres urbans sempre que compten amb fins a 800 metres quadrats en cas d’establiments de venda de productes d’alimentació o 1.500 metres quadrats de superfície construïda en cas d’establiments de venda de productes ocasionals quan, en la proximitat d’aquest, existisca una xarxa accessible de transport públic que complisca amb el que es disposa en l’article 36.3 o es puga atendre la demanda previsible mitjançant la dotació existent d’aparcaments públics o privats situats a una distància màxima de cinc minuts en desplaçament per als vianants.

c) Es pot eximir de l’obligació establida en l’apartat a, reduir-la o acceptar altres solucions en aquells edificis en els quals, segons el parer dels serveis municipals competents, concórreguen circumstàncies que desaconsellen l’aplicació d’aqueix estàndard d’aparcament per raons derivades de les característiques de l’edifici, les condicions particulars de l’ús, l’afecció a elements catalogats de l’immoble, la dificultat d’accés de vehicles, les característiques del viari o de la parcel·la, la proximitat de punts conflictius des del punt de vista d’ordenació viària, la possibilitat de generar o afavorir fenòmens de congestió i altres similars.

d) L’exempció total o parcial requereix informe municipal previ que justifique l’admissibilitat de l’impacte generat per la inexistència o disminució de la dotació de servei d’aparcament. Aqueix informe se sol·licitarà per l’empresa promotora, que ha d’aportar un estudi de mobilitat.

4. En les zones d’aparcament vinculades a usos comercials s’han de complir les següents normes:

a) S’han de construir en el mateix edifici o en terrenys edificables del mateix solar.

b) La fracció de places d’aparcament que superen els estàndards mínims establits en aquesta norma i, en qualsevol cas, les 300 places d’aparcament, han de construir-se dins d’edificació o baix rasant.

c) Els projectes comercials que suposen més de 10.000 metres quadres de superfície construïda, sense incloure aparcaments, no poden superar en més d’un vint per cent la dotació mínima de places d’aparcament exigides.

d) No es permet cap ús posterior diferent al d’aparcament que supose una eliminació superior al cinc per cent de les places preexistents o una dotació inferior al mínim exigit en aquesta norma.

e) Quan existisquen més de 100 places d’estacionament, han de comptar amb sistemes de gestió automàtica que informen les persones usuàries sobre la disponibilitat de places lliures en temps real.

f) Els aparcaments amb capacitat major a 200 vehicles o amb superfície major a 5.000 m² han de comptar amb itineraris per als vianants d’ús públic que connecten les zones d’estacionament amb els punts d’accés a l’establiment. Aquests recorreguts han d’estar identificats mitjançant un paviment diferenciat amb pintures o relleu, o bé dotant d’un nivell més elevat. La seua amplària no es considera com a part de l’amplària del vial de vehicles. Per a la protecció dels recorreguts per als vianants i els sistemes de senyalització s’ha de respectar el Codi Tècnic de l’Edificació.

g) Han de disposar d’un mínim d’una plaça per cada fracció de 40 places d’estacionament destinades a vehicles elèctrics amb infraestructura de recàrrega ràpida.

h) Han de comptar, almenys, amb un espai reservat per a l’estacionament de tres o més bicicletes per cada 80 metres quadrats de sostre o fracció. Aquestes places s’han de situar el més a prop possible als punts de control.

i) Els aparcaments construïts en superfícies exteriors s’han de construir amb materials permeables i adaptar els criteris d’integració paisatgística definits en el Títol VII.

5. A l’efecte del còmput de l’exigència de dotació mínima de places d’aparcament no computa l’edificabilitat destinada a aparcaments sobre rasant.

6. En qualsevol supòsit, els estàndards urbanístics previstos en aquest article s’han d’adaptar a les previsions que determina l’Annex IV de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

Article 39. Requisits per a la càrrega i descàrrega de mercaderies

1. Les normes urbanístiques han d’incorporar l’obligació de crear un moll per a la càrrega i descàrrega en els nous locals comercials, ampliacions o canvis d’activitat, la superfície construïda de la qual, sense incloure zones d’aparcament, siga superior a 1.000 metres quadrats. Les dimensions d’aquesta zona s’han de justificar segons el tipus d’establiment i sector d’activitat, així com les característiques de les operacions previstes quant a tipus de vehicles, freqüència, volum, duració i regularitat.

Queden eximides d’aquest requisit les xicotetes ampliacions de locals existents, enteses com a tals aquelles en les quals el moll de càrrega represente més de la meitat de la superfície ampliada del local, així com les ampliacions d’establiments ubicats en locals existents les característiques arquitectòniques dels quals no permeten situar un moll de càrrega. Igualment, es podrà eximir els establiments quan les funcions de moll de càrrega les assumisca una micro plataforma logística de les previstes en l’apartat 5 d’aquest article. En aquests casos, s’han de justificar aquestes circumstàncies mitjançant informe tècnic de l’ajuntament corresponent.

2. En el desenvolupament de sòl amb ús dominant terciari comercial, del conjunt de places d’estacionament previstes en la via pública, s’han de destinar a càrrega i descàrrega una plaça de vehicle industrial lleuger (8×3 m) per cada 500 metres quadrats d’edificabilitat terciària comercial.

3. En el desenvolupament de sòl amb ús dominant residencial, del conjunt de places d’estacionament previstes en la via pública, s’han de destinar a càrrega i descàrrega una plaça de vehicle industrial lleuger (8×3 m) per cada 5.000 metres quadrats d’edificabilitat.

4. En àrees urbanes consolidades ha d’existir com a mínim una reserva de càrrega i descàrrega per a tres vehicles, cada 100 metres lineals d’estacionament.

5. Els ajuntaments han de promoure la incorporació de micro plataformes logístiques per a la distribució de mercaderies, que puguen ser gestionades per les associacions o entitats gestores de les zones comercials urbanes. Aquestes plataformes han d’estar integrades en aparcaments públics.

6. Els ajuntaments de les ciutats considerares com a capçaleres i sotscapçaleres del Sistema Nodal de Referència Comercial pel Pla d’Acció Territorial, en els àmbits urbans en els quals coincidisquen capacitats escasses de la xarxa viària amb elevats nivells de distribució de mercaderies, han d’elaborar plans de logística urbana i ordenances per a la regulació de la distribució urbana de mercaderies, amb la finalitat d’incrementar la seua eficiència, minorar els seus costos energètics i ambientals i racionalitzar l’ús de l’espai urbà. Els plans citats s’han d’elaborar i tramitar d’acord amb l’estipulat en relació amb els plans de mobilitat en la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana.

Article 40. Condicions d’accessibilitat universal als establiments comercials

1. Els establiments comercials i els espais urbans d’alta concentració comercial han de complir les normes i condicions bàsiques que garantisquen l’accessibilitat i no discriminació, en l’accés i ús d’aquests, de les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional, d’acord amb el que s’estableix per la normativa vigent en la matèria, i, en particular, per la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació, i disposicions que la desenvolupen.

2. Les adequacions efectives en matèria d’accessibilitat dels locals comercials situats en edificis existents i, especialment, en entorns històrics, edificis catalogats o de difícil adaptació, o en supòsits anàlegs, poden adoptar solucions alternatives a les propostes amb caràcter general pel Codi Tècnic de l’Edificació, amb la finalitat de facilitar l’accés i la utilització no discriminatòria, independent i segura a les persones amb diversitat funcional.

3. Per a això, els ajuntaments han d’establir criteris de flexibilitat, toleràncies admissibles i solucions compartides, quan s’intervinga en locals existents i no siga possible aconseguir la plena adequació, permetent que es puguen adoptar altres mesures que faciliten, en el major grau possible, l’accés i la utilització per la major diversitat possible de situacions personals. El nivell màxim d’exigència ha de ser, en cada cas, l’establit pel Codi Tècnic de l’Edificació per als edificis existents.

Article 41. Plans d’autoprotecció

1. Els establiments on es desenvolupen activitats comercials que tinguen una capacitat o aforament igual o superior a 1.000 persones o una superfície útil igual o superior a 5.000 metres quadrats, o una altura d’evacuació igual o superior a 28 metres, han de comptar amb un pla d’autoprotecció inscrit en el Registre Autonòmic de Plans d’Autoprotecció amb anterioritat a l’inici de l’activitat, d’acord amb el que es preveu en el Decret 32/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Catàleg d’Activitats amb el risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre Autonòmic de Plans d’Autoprotecció.

2. El que s’estableix en l’apartat anterior és exigible a mercats de venda no sedentària que se celebren a l’aire lliure en espais oberts amb perímetre no tancat en els quals es tinga previst un nombre d’assistents igual o superior a 20.000 persones, o igual o superior a 10.000 persones en cas que es desenvolupen a l’aire lliure en un espai delimitat per un perímetre tancat.

Títol VII

Integració paisatgística

Article 42. Integració paisatgística de zones i projectes comercials

1. Els criteris generals d’integració paisatgística han de respectar, en tot cas, els criteris generals d’ordenació i integració paisatgística regulats en l’article 8 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.

2. Es consideren criteris generals d’integració paisatgística aplicables a noves zones comercials, els següents:

a) Compatibilització de les implantacions comercials amb els valors i funcions territorials de la Infraestructura Verda, de tal forma que les noves localitzacions estaran condicionades a la preservació d’aquesta.

b) Adequació a la topografia natural, i preservació de la vegetació i de l’arbratge.

c) Definició de les vores urbanes i espais de transició entre usos, amb la finalitat d’aconseguir la integració dels nuclis en el paisatge, propiciant una estructura urbana adequada.

d) Preservació i ordenació de les vistes cap als recursos paisatgístics, des dels principals punts d’observació, accessos i vies de comunicació, establint per a això franges d’afecció.

e) Incorporació de franges d’arbrat que pot contribuir a mitigar l’efecte visual de les edificacions. A més, s’ha de garantir la integració de les tanques publicitàries i retolació dels establiments, la creació de matalassos verds de vegetació i el disseny i execució de vials que permeten connexions amables entre les zones terciàries i les urbanes, potenciant la mobilitat no motoritzada.

f) Ordenació i integració dels nous desenvolupaments mitjançant una correcta definició de les condicions morfològiques i tipològiques; volumetria, materials a utilitzar, textures i colors, de manera que no es produïsquen alteracions significatives no justificades del paisatge.

g) Ubicació de les àrees per a activitats comercials preferentment en zones de menor exposició visual, i especialment fora dels principals accessos als municipis, respectant si és possible franges d’afecció visual d’almenys 100 metres en aquestes àrees.

h) Quan se situen al costat de nuclis urbans, han de tindre un tractament similar al de les zones urbanes confrontants quant a urbanització, secció de carrers, voreres, arbratge, mobiliari urbà i enllumenat públic.

i) Quan se situen de forma aïllada en el territori, la seua ordenació i disseny s’han d’adaptar a l’estructura i composició del paisatge, cuidant, especialment, el tractament i integració paisatgística de les vores confrontants amb el sòl no urbanitzable, així com el dels fronts visibles des de les vies de comunicació.

j) Els aparcaments s’han d’integrar en l’ordenació de les àrees, preferentment mitjançant la plantació d’espècies vegetals pròpies dels ecosistemes de la zona, i especialment en les zones de transició amb els sòls confrontants.

k) S’han de definir criteris unitaris per a closos i tancaments, prioritzant els de caràcter natural, així com per a la senyalització i publicitat. En aquest últim cas s’ha de limitar la seua presència i procurar la seua integració en les edificacions.

l) En tot cas, s’ha d’estendre la xarxa de carril bici i d’itineraris per als vianants de la ciutat a aquestes zones, així com potenciar el transport públic com a mitjà d’accés, amb la finalitat de reduir l’ús del vehicle privat i l’acumulació d’aparcaments enfront de les seues vies principals.

m) S’ha de definir les vores urbanes i espais de transició entre usos, amb la finalitat d’aconseguir la integració dels nuclis en el paisatge, propiciant una estructura urbana adequada.

3. S’han de considerar els següents criteris particulars d’integració paisatgística aplicables a noves zones comercials:

a) S’ha de dissenyar el traçat dels vials d’aproximació adaptant-se a les característiques pròpies de l’entorn, siguen urbanes, periurbanes o en sòl no urbà.

b) S’han de dimensionar de forma apropiada els vials i els aparcaments, ateses les previsions raonables d’afluència i a la minimització de l’impacte en el paisatge.

c) S’han d’utilitzar paviments permeables, amb capacitat drenant.

d) S’ha d’utilitzar la vegetació com a element integrador i de confort ambiental, maximitzant la presència d’arbratge i espais verds en els entorns comercials, integrant-los amb zones per als vianants i d’estar.

e) S’han de plantar de preferència vegetació autòctona o en tot cas adaptada al clima i les condicions hídriques del lloc, evitant-se tipologies que consumisquen en excés recursos hídrics.

f) S’han de conservar les espècies presents en el terreny amb especial valor, per grandària, edat o situació estratègica, adaptant el disseny a la seua permanència.

g) S’han d’establir bandes vegetals de transició perimetral i barreres d’ocultació en espais d’instal·lacions o emmagatzematge.

h) S’han de tindre en compte des de projecte la viabilitat del consum i el manteniment previstos.

i) S’han d’elaborar projectes unitaris que consideren tots els elements integrants de l’espai comercial, tant

de l’edificació com dels espais exteriors, la presència d’elements publicitaris i la relació cromàtica amb l’entorn.

j) S’han de concentrar els volums construïts dins dels paràmetres que establisca la normativa municipal, evitant una dispersió no justificada.

k) S’han de condicionar els espais exteriors per a un ús per a vianants segur.

l) Els aparcaments i superfícies exteriors dedicades al trànsit rodat en espai obert s’han de pavimentar amb paviments permeables i sistemes de drenatge sostenible.

m) S’ha d’afavorir la introducció de zones verdes, fins i tot en àmbit urbà, mitjançant jardins o cobertes i murs vegetals.

n) S’han de delimitar les àrees d’emmagatzematge i instal·lacions i es tractarà adequadament la seua ocultació.

o) S’ha de reduir l’ús de tanques com a tancament de les parcel·les, afavorint l’ús d’elements vegetals. En cas de ser necessàries, s’ha d’harmonitzar el seu disseny amb el del conjunt, utilitzant-se preferentment dissenys uniformes i senzills i evitar-ne l’ús de tancaments opacs.

p) S’ha de realitzar estudi detallat de l’entorn i les seues relacions, que permeta determinar les condicions òptimes d’il·luminació que no suposen contaminació lumínica. A més, s’ha d’afavorir l’estalvi energètic i l’eficiència en l’enllumenat, minimitzant l’ús de l’enllumenat publicitari, mitigant la reflexió i controlant la direccionalitat dels focus lluminosos, evitant l’afecció a l’arbratge i els habitatges pròxims. Per tot això, no es permeten les pantalles en façana.

q) Els elements publicitaris han de formar part del projecte, sotmetent la seua presència i disseny a llicència d’edificació.

r) S’ha de realitzar un estudi detallat de l’entorn i les seues relacions que permeta determinar les condicions òptimes d’integració paisatgística de les instal·lacions, soterrant les línies elèctriques i ocultant a l’exterior les maquinàries mitjançant pantalles o reixetes.

4. Els projectes d’edificis comercials i, especialment, els que corresponguen a grans superfícies, han de garantir una relació formal harmònica amb els components naturals i antròpics del paisatge i el desenvolupament d’estratègies d’integració, a través de l’aplicació de les següents mesures:

a) Considerar els potencials impactes visuals perjudicials que el projecte pot tenir en la visualització d’elements patrimonials d’alt valor paisatgístic o històric-cultural.

b) Determinar les condicions d’emplaçament òptimes: minimitzant l’ocupació de sòl, amb àrees de transició perimetral; ocupant preferentment àrees sense valors singulars, pròxims a teixit urbà consolidat i infraestructures existents; evitant l’aïllament físic i funcional; condicionant els espais exteriors, introduint-ne zones verdes i vegetació; i afavorint la utilització de paviments permeables i sistemes de drenatge sostenible.

c) Analitzar la visibilitat en el territori, determinant les condicions d’exposició que permeten una integració òptima des de la fase de projecte, comptant amb la vegetació com a element de minimització de l’impacte paisatgístic i limitant la presència dels elements publicitaris.

d) Procurar les condicions òptimes d’adaptació al terreny: minimitzant els moviments de terres, desmuntes i talussos; evitant els punts visualment més sensibles; adaptant la localització de cada element en el terreny segons el seu ús, grandària, etc.; i utilitzant la topografia com a element integrador del complex comercial.

e) Definir les condicions volumètriques des del planejament urbanístic sobre la base de criteris de visibilitat en l’ordenació dels volums i d’equilibri de la relació entre plens i buits.

f) Introduir criteris cromàtics en cada zona, identificant-ne el cromatisme dominant de l’entorn com a referència d’integració.

h) Propiciar una millor integració paisatgística mitjançant una correcta definició de les condicions morfològiques i tipològiques; volumetria, materials a utilitzar, textures i colors, de forma que no es produïsquen alteracions significatives no justificades del paisatge.

i) Per a mitigar la percepció del nou edifici comercial s’han d’incorporar tècniques d’ocultació en el paisatge o la mimetització amb el mitjà, quan es tracte d’ubicacions en llocs de gran valor paisatgístic, ambiental o visual, en els quals prevalga la conservació de tals valors.

j) Quan es tracte d’aconseguir la contextualització amb el mitjà en el qual s’implante, s’han de prendre com a patró les tipologies, els volums i altres components propis del seu entorn urbanitzat, establint una relació lògica, harmònica i respectuosa amb aquest.

k) Quan l’entorn estiga molt degradat o fortament antropitzat, els esforços han de dirigir-se cap a la naturalització, és a dir, una intervenció que incloga al seu torn la recuperació paisatgística i ambiental d’un entorn degradat, o bé la singularització, que supose l’establiment de noves relacions amb el paisatge, fins i tot l’enriquiment del mateix gràcies a la intervenció realitzada en un entorn anodí o mancat de caràcter.

l) S’han d’establir zones de transició perimetrals i franges d’espai lliure d’amplitud variable en el perímetre de l’espai construït, amb una bona accessibilitat, per a permetre suavitzar el contacte amb els espais adjacents.

m) Les ampliacions i modificacions dels edificis comercials existents, sobretot en les proximitats a les ciutats, han d’inserir-se respectant les preexistències, amb un cromatisme en harmonia amb l’entorn i regulant la volumetria en funció dels factors paisatgístics i visuals. A més, han d’aplicar els criteris assenyalats en les lletres d) i g) de l’apartat 2 d’aquest article.

5. Els projectes de grans establiments comercials que comprenguen el desenvolupament de més de 10.000 metres quadrats de superfície edificada, incloent zones d’aparcament, han d’incloure un estudi d’integració paisatgística amb l’abast i continguts establits en la normativa sectorial corresponent. Aquest requisit també s’ha d’exigir a projectes comercials de més de 5.000 metres quadrats de superfície edificada, incloent zones d’aparcament, que es desenvolupen en parcel·les aïllades o fora de la trama urbana consolidada.

6. Els plans urbanístics han d’incorporar determinacions que promoguen el desenvolupament d’una arquitectura de qualitat en els espais comercials, que milloren el paisatge urbà i la seua integració amb l’entorn, incrementen el seu valor estètic i minimitzen el seu impacte visual.

7. Els ajuntaments han d’impulsar la realització de plans de qualitat paisatgística en les zones comercials urbanes, a través dels quals es fixen objectius i directrius per a la millora de la imatge urbana respecte als sòcols i façanes comercials de plantes baixes i dels diferents elements d’informació i publicitat aplicats tant en aqueixos fronts comercials com en altres parts de la configuració exterior dels edificis, tals com façanes, mitgeres i coronacions o cobertes, així com de tractament dels espais públics.

8. Els estudis d’integració paisatgística han d’incorporar els corresponents programes de paisatge amb el contingut previst en l’annex III de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.

9. Els àmbits comercials de rellevància sorgits sense planificació que acumulen deficiències o equipaments obsolets en procés de degradació han de ser objecte de projectes globals de millora i qualificació que tinguen en compte la totalitat de la zona comercial amb la finalitat d’augmentar la seua qualitat visual, millorar la seua integració paisatgística, optimitzar l’ús dels espais i assegurar un funcionament que prevalga l’eficiència i la sostenibilitat.

10. Els corredors interurbans de caràcter comercial o parcs terciaris comercials i d’oci, vinculats a bulevards metropolitans o antigues carreteres nacionals al llarg de les quals existeix una gran concentració d’activitats terciàries, han de ser objecte de projectes de millora i qualificació també en temes mobilitat, equipament, urbanització i integració de sistemes de transport col·lectiu, així com millora de la qualitat del paisatge i imatge comercial.

11. En àmbit urbà, els paisatges comercials degradats han de ser substituïts o rehabilitats, quan presenten valor, mantenint-se el seu ús o introduint-se un ús alternatiu. El planejament establirà paràmetres mínims que afavorisquen una arquitectura comercial de qualitat.

12. Aquelles àrees comercials sorgides erròniament en terrenys amb interés mediambiental o estratègic que presenten un estat d’abandó i degradació avançat han de ser desmantellades i l’espai ser renaturalitzat amb la finalitat de recuperar paisatgísticament i ambientalment eixos espais i incorporar-los a la xarxa d’Infraestructura Verda.

Article 43. Mesures i actuacions en les àrees comercials estratègiques

Des del punt de vista paisatgístic, en les àrees comercials estratègiques definides en l’article 24 de la present norma, les actuacions i mesures a realitzar deriven d’estudis específics, que en tot cas han de respectar les següents:

1. Àrees de nova centralitat comercial:

a) No s’instal·laran en zones no urbanes.

b) El disseny s’ha d’adaptar a l’emplaçament conforme a directrius fixades per estudis específics de les condicions de l’emplaçament i sota supervisió de les autoritats competents en la matèria, i respondre a expectatives realistes quant a ocupació i afluència.

c) S’ha d’adaptar a l’orografia del terreny i alterar-la el mínim possible. Ha d’incorporar les singularitats del lloc de forma harmònica i conseqüent, amb abundants espais públics i zones verdes que respecten la infraestructura verda del lloc i el seu entorn i integren la nova amb aquesta de forma fluida.

d) Els dissenys han de ser sostenibles, la vegetació adaptada al clima i els recursos utilitzats ser de consum limitat i recolzats en energies renovables i sistemes de recuperació d’aigua d’escolament per a reg, així com reciclatge, de manera que l’impacte mediambiental es minimitze al màxim.

e) Es deuen teixits complexos que combinen capes de diferents usos en un bon funcionament: oci, zones verdes o circulacions.

2. Àrees d’oportunitat comercial:

a) En el cas de conflictes paisatgístics o mediambientals existents s’ha d’afavorir la regeneració dels espais naturals afectats i la relocalització de les activitats comercials en altres zones urbanes que no generen impactes negatius.

b) En zones urbanísticament deficients s’han de condicionar els espais per al desenvolupament de la zona, sempre prevalent usos per als vianants i introduint zones verdes, assegurant un correcte funcionament, entre altres mesures.

c) S’ha d’afavorir la regeneració de zones obsoletes reconversió de zones industrials, o barris degradats, enfront de la creació de nous centres.

d) S’ha de potenciar el desenvolupament d’espais públics i la inserció d’altres usos socials, culturals o residencials, per a promocionar la complexitat del teixit urbà.

3. Àrees de dinamització comercial:

a) Augment i millora d’espais per als vianants, com a voreres, zones de descans o reordenació de seccions viàries.

b) Conversió en zona de vianants d’eixos estratègics.

c) Control de trànsit rodat excessiu. Entre altres mesures: potenciació transporte públic, introducció de transports alternatius (carrils bici), o introducció d’elements d’alentiment.

d) Control de la imatge de façanes i elements publicitaris.

e) Regulació de l’estacionament, com a delimitació de places, introducció de sistemes ORA o introducció de places de càrrega i descàrrega.

f) Introducció de vegetació apropiada, preferentment arbratge, espais enjardinats i zones verdes amb suficient entitat.

g) Millora i actualització de sistemes d’il·luminació viària, amb especial interés en la introducció d’energies alternatives i sistemes que reduïsquen contaminació lumínica i consum.

h) Millora i actualització de mobiliari urbà.

4. Àrees comercialment saturades:

a) Prohibició de nous assentaments en les zones saturades, prioritzant-se la reforma i rehabilitació d’instal·lacions existents.

b) Estudi global de funcionament del conjunt que determine punts conflictius d’intervenció prioritària i potencialitats a desenvolupar, així com les mesures específiques orientades a millorar el conjunt i fomentar una imatge unitària.

Article 44. Integració paisatgística d’elements de comunicació i publicitat exterior

1. Els ajuntaments han d’establir normes perquè la instal·lació de tanques publicitàries, cartelleres, cartells, monopostes, rètols lluminosos i qualsevol altre element destinat a la comunicació, retolació o publicitat comercial que s’instal·le en la via pública o en l’exterior s’integre convenientment en l’entorn, desenvolupant per a això ordenances reguladores sobre aquest tema.

2. Es prohibeix la instal·lació d’aquests elements en sòls no urbanitzables o en aquelles localitzacions en les quals puguen generar un impacte visual o ambiental rellevant o afectar béns protegits, fins i tot per l’acumulació d’aquests.

3. En els municipis del sistema rural valencià s’ha d’evitar la col·locació d’anuncis, monopostes, cartells i tanques publicitàries, excepte els que tinguen caràcter institucional o indicatiu i els que compten amb expressa autorització demanial i no generen un impacte paisatgístic.

Títol VIII

La instal·lació d’establiments comercials

Article 45. Classificació dels projectes comercials sobre la base de la seua afecció territorial

1. Els projectes de nova construcció, trasllat, ampliació o canvi d’activitat d’establiments comercials detallistes individuals o col·lectius es classifiquen, segons la magnitud i importància real o potencial de la seua incidència mediambiental, territorial, urbanística, paisatgística, social i sobre el patrimoni històric i cultural, en tres tipus:

a) Tipus 1. Projectes d’establiments comercials sense impacte territorial:

I. Projectes que suposen la implantació de fins a 5.000 metres quadrats de superfície comercial, localitzats en àmbits declarats com a àrees estratègiques de nova centralitat o oportunitat comercial.

II. Projectes que suposen la implantació de fins a 5.000 metres quadrats de superfície comercial, localitzats en els municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial i les àrees urbanes integrades de les capçaleres i sotscapçaleres del Sistema Nodal de Referència Comercial, sempre que no se situen en les localitzacions considerades com a sensibles per a la implantació de projectes comercials establides en l’article 46.3.

III. Projectes que suposen la implantació de fins a 1.000 metres quadrats de superfície comercial localitzats en altres àmbits.

b) Tipus 2. Projectes d’establiments amb impacte territorial:

I. Projectes que suposen la implantació d’entre 1.001 i 2.499 metres quadrats de superfície comercial, localitzats fora dels àmbits declarats com a àrees estratègiques de nova centralitat o oportunitat comercial en qualsevol part del territori.

II. Projectes que suposen la implantació d’entre 1.001 i 2.499 metres quadrats de superfície comercial, localitzats fora dels municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial i les àrees urbanes integrades de les capçaleres i sotscapçaleres del Sistema Nodal de Referència Comercial.

III. Projectes que suposen la implantació d’entre 1001 i 2.499 metres quadrats de superfície comercial que s’ubiquen en les localitzacions considerades com a sensibles per a la implantació de projectes comercials establides en l’article 46.3.

c) Tipus 3. Projectes de grans superfícies comercials amb impacte territorial: la resta dels projectes que suposen la implantació de més de 2.500 metres quadrats, sempre que siguen compatibles amb el que estableix l’article 47.1.

2. A més dels criteris de classificació establits en el punt anterior, es poden establir altres indicadors o llindars ambientals i criteris relacionats amb la ubicació, la superfície del projecte i la demanda de transport i aparcament generada, quan això permeta una millor consecució dels objectius perseguits pel Pla d’Acció Territorial.

3. Amb caràcter previ a la tramitació d’una actuació de creació o ampliació de sòl comercial, el promotor pot sol·licitar al departament competent en matèria de comerç, i sense perjudici de les competències de la resta d’administracions públiques, la indicació de la tipologia del projecte que poguera correspondre-li en funció de la seua dimensió, característiques i ubicació. Per a això, el promotor ha d’aportar, amb el detall i precisió adequades, la documentació definitòria del projecte que es considere necessària.

4. L’administració ha de contestar a la consulta formulada en el termini d’un mes des de la recepció de la sol·licitud i de la documentació aportada o si escau, des de la recepció de la documentació que, sent necessària, se li haja requerit. La contestació que s’emeta per l’òrgan competent té un caràcter exclusivament indicatiu, no sent definitiva en tant no es resolga en la tramitació de la llicència o autorització comercial.

5. A l’efecte de qualificar la dimensió dels projectes comercials, es considera la superfície comercial i, en el cas de centres i parcs comercials, la Superfície Bruta Llogable, que serà assimilada a l’anterior.

Article 46. Criteris de localització de nous projectes comercials

1. Els nous projectes comercials únicament es poden situar en sòl urbà o urbanitzable, conforme als requisits establerts en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

2. La localització dels nous projectes comercials ha d’atendre els criteris establits en l’article 32 d’aquesta norma i considerar, com a principal condicionant, la conservació dels valors ambientals, paisatgístics, econòmics, socials i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos. Així mateix, el desenvolupament de nou sòl d’usos comercials s’ha d’ajustar a les directrius establides en el Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i als criteris establits en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge.

3. Es consideren sensibles per a la implantació de projectes comercials les següents localitzacions que, tot i que situades en sòl urbà o urbanitzable, precisen d’una major atenció sobre les decisions relacionades amb l’autorització comercial:

a) Àmbits protegits o en els quals s’establisquen limitacions als usos comercials a través de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, els Plans d’Acció Territorial, les Directrius d’Ordenació Comercial o els Plans d’Acció Comercial.

b) Les situades fora de les trames urbanes consolidades.

c) Les situades en la franja rural del territori valencià, excepte en els municipis del Sistema Nodal de Referència Comercial.

d) Les situades en terrenys reclassificats de sòl no urbanitzable que possibiliten un ús dominant terciari comercial.

e) Les situades en zones en les quals pot existir risc per a les persones o els béns, i especialment, riscos d’inundació, sísmic i d’incendi forestal.

f) Els situats a menys de 500 metres de sòls protegits per la legislació ambiental.

g) Els corredors ecològics o funcionals incorporats a la Infraestructura Verda.

h) Les que poden alterar paisatges d’alt valor, especialment els paisatges de rellevància regional de la Comunitat Valenciana.

i) Els situats a menys de 1.000 metres de distància del límit del domini públic marítim terrestre.

j) Els àmbits declarats com a àrees comercials saturades.

k) Les àrees especialitzades en activitats econòmiques a transformar en les que es pretenguen desenvolupar estratègies d’estabilització, reducció o obsolescència.

l) Els parcs empresarials i polígons industrials separats de l’àmbit urbà, quan el projecte comporte més de 1.000 metres quadrats de superfície comercial.

m) Las que es localitzen en conjunts històrics protegits.

n) Les que puguen afectar immobles declarats com a Béns d’Interés Cultural amb declaració individualitzada o béns catalogats dins del règim de màxima protecció en el planejament urbanístic aplicable.

4. Els ajuntaments han d’establir restriccions a la instal·lació d’establiments comercials en les localitzacions sensibles indicades en el punt anterior. D’igual forma, poden exigir el compliment de condicions específiques que minimitzen el seu impacte mediambiental, paisatgístic o sobre el patrimoni cultural.

5. Les condicions de localització establides en el punt anterior es poden modular en consideració a la naturalesa de l’activitat comercial a desenvolupar, sempre que es referisca a establiments individuals l’activitat dels quals exigisca grans superfícies d’exposició i venda.

Article 47. Grans establiments comercials i capacitat d’acolliment del territori

1. No poden obtindre autorització autonòmica els projectes que suposen usos del territori, de recursos, d’infraestructures, o que generen efectes de saturació incompatibles amb els criteris de sostenibilitat que sustenten les mesures d’ordenació contingudes en el present Pla d’Acció Territorial. Excepte justificació suficient i fefaent en sentit contrari, es consideren incompatibles amb aquests criteris de sostenibilitat els projectes que superen els 120.000 metres quadrats de superfície destinada a ús terciari comercial o a una mescla d’usos terciaris en els quals el terciari comercial supere aquest llindar. Aquest criteri s’aplica tant a establiments individuals com col·lectius sempre que puguen ser considerats a aquest efecte una unitat, així com a parcs comercials, centres comercials, agrupacions d’edificis o desenvolupaments urbanístics en els quals s’entenga que existeix un desenvolupament unitari de l’actuació.

2. La limitació establida en l’apartat anterior pot ser modulada a través de les recomanacions i criteris establits en l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els Plans d’Acció Territorial de caràcter integrat, no podent superar el límit fixat en l’apartat anterior.

3. Es poden autoritzar únicament projectes comercials que suposen el desenvolupament de més de 5.000 metres quadrats de superfície comercial en els municipis considerats capçaleres, sotscapçaleres, nodes comercials intermedis o que pertanguen a àrees urbanes integrades que compten amb una població de més de 50.000 habitants.

4. Els projectes comercials classificats com a Tipus 3, conforme als criteris establerts en l’article 45, localitzats fora de trames urbanes consolidades, només podran desenvolupar-se en àrees comercials estratègiques declarades com a àrees de nova centralitat comercial o àrees d’oportunitat comercial.

5. La conselleria competent en matèria de comerç, en col·laboració amb les competents en ordenació del territori i medi ambient, ha de promoure la realització d’investigacions que tinguen per finalitat la fixació i seguiment d’indicadors i llindars de sostenibilitat necessaris per al compliment dels objectius mediambientals del Pla d’Acció Territorial i, en particular, els relatius a la capacitat del territori per a acollir nou sòl terciari-comercial i projectes d’impacte territorial, així com sobre el consum de recursos i l’emissió de contaminants a l’atmosfera produïts per la mobilitat generada en els desplaçaments de les persones consumidores i usuàries.

6. El seguiment dels llindars de sostenibilitat màxims o mínims ha de servir per a la fixació de limitacions a la implantació de nous establiments comercials amb impacte territorial. Aquestes limitacions poden referir-se, si escau, a àmbits subregionals, com a àrees funcionals comercials o àrees urbanes integrades.

Article 48. Índexs orientatius màxims de superfície en grans establiments comercials

1. S’estableix la creació de l’índex quinquennal màxim de superfície comercial en grans establiments comercials per a les àrees i subàrees funcionals comercials. Aquest índex considera el sòl terciari comercial segellat i vacant i resulta de la ponderació de:

a) Un factor relacionat amb la dotació mínima que garanteix l’accés a aquest tipus d’oferta comercial.

b) Un factor de creixement demogràfic, segons els escenaris contemplats per a cinc anys.

c) Un factor relacionat amb la vertebració territorial, en funció de la naturalesa de cada àrea funcional comercial i del seu Sistema Nodal de Referència Comercial.

2. Els índexs tenen caràcter indicatiu i el seu objectiu és orientar les decisions de les administracions públiques i dels operadors privats, en el sentit que el creixement de nova superfície comercial es corresponga a criteris demogràfics i territorials raonables i coadjuve als objectius perseguits en el Pla d’Acció Territorial respecte a una ocupació racional i sostenible del sòl per a aquests usos.

3. Amb caràcter general, en aquelles àrees i subàrees comercials en les quals l’índex orientatiu oferisca un valor de creixement zero, s’ha d’establir com a valor de referència màxim i a títol orientatiu, el 50 per cent de l’índex mitjà obtingut per al conjunt de la Comunitat Valenciana.

4. Cada cinc anys, la direcció general competent en matèria de comerç ha d’actualitzar els indicadors orientatius per al pròxim període, si bé aquesta actualització es pot realitzar abans si l’evolució demogràfica real difereix sensiblement dels escenaris contemplats.

5. Les Directrius d’ordenació comercial, sobre la base de treballs detallats, poden ajustar els índexs corresponents a l’àmbit considerat i estimar, addicionalment, índexs orientatius referits a les àrees urbanes integrades i a les ciutats del Sistema Nodal de Referència Comercial.

6. La metodologia utilitzada per a la confecció dels indicadors orientatius pot ser perfeccionada incorporant altres indicadors o factors, en la mesura en què les investigacions realitzades i un millor coneixement sobre el comerç i les seues afeccions territorials i ambientals ho permeta. En concret, es considera la utilització de factors relacionats amb indicadors i llindars ambientals i de sostenibilitat.

Article 49. Avaluació ambiental en projectes comercials i obertura de grans establiments comercials

1. El procediment d’implantació d’un establiment comercial que requerisca la transformació prèvia de sòl i el desenvolupament d’un pla parcial, pla de reforma interior o pla especial, o la modificació d’un pla general, s’han de sotmetre a avaluació ambiental i territorial estratègica, simplificada o ordinària, segons siga procedent, en compliment dels articles 45 i 46 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.

2. Posteriorment, i abans de l’inici de l’activitat comercial, s’ha de realitzar la corresponent declaració responsable ambiental o sol·licitar la llicència ambiental, segons siga procedent, en compliment de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la comunitat valenciana.

3. En el cas particular dels projectes d’establiments comercials classificats com a Tipus 2, que a l’empara de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana, requereixen de declaració responsable ambiental, pot exigir-se la justificació del compliment de mesures pal·liatives o de mitigació dels impactes territorials que hagueren motivat la seua classificació, conforme reglamentàriament s’establisca. El compliment d’aquestes mesures condiciona, si escau, la concessió de l’autorització comercial autonòmica.

4. L’incompliment d’aquest requisit addicional pot fer perdre la validesa de la declaració responsable ambiental cursada, amb caràcter general als quals es refereix l’article 69 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

5. Els estudis d’impacte ambiental relatius a projectes comercials que puguen incidir sobre béns integrants del patrimoni cultural valencià han d’incorporar l’informe de la conselleria competent en matèria de cultura sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecció del patrimoni cultural.

Article 50. Compensació d’impactes mediambientals en la implantació comercial

1. La Generalitat ha de promoure, entre la conselleria competent en matèria de medi ambient, les administracions locals i operadors i empreses, la formalització d’acords voluntaris que tinguen per objecte la millora de les condicions legalment establides en matèria de medi ambient, especialment referent al desenvolupament de projectes de compensació per la implantació d’establiments comercials amb impacte territorial. Els acords seran vinculants per a les parts que els subscriguen.

2. El règim d’autorització d’establiments comercials amb impacte territorial ha de considerar la formalització d’aquests compromisos i, específicament, dels següents projectes que persegueixen la mitigació i adaptació al Canvi Climàtic:

a) La millora de la biodiversitat d’hàbitats i paisatges protegits.

b) La posada en marxa de pràctiques de gestió i restauració forestal.

c) El desellat de sòls.

d) La cessió de terrenys per a la creació de parcs forestals periurbans o inclosos en espais protegits o d’alt valor ecològic.

e) La implantació de figures de custòdia del territori.

f) Altres actuacions de millora i valorització de la infraestructura verda del territori.

Títol IX

Actuacions dinamitzadores del comerç

i de millora de les infraestructures comercials

Article 51. Foment del comerç en zones de baixa dotació comercial

1. Les administracions públiques, en col·laboració amb les associacions empresarials, han d’impulsar plans de revitalització comercial en àmbits que presenten una baixa dotació comercial. Aquests plans poden formar part d’estratègies de regeneració urbanística integral que afecten Centres Històrics i àrees urbanes degradades, sensibles o vulnerables i altres àmbits urbans desenvolupats com a conseqüència de processos d’urbanització marginals.

2. S’ha de prioritzar la realització d’intervencions en aquests àmbits, promovent les següents actuacions:

a) L’atracció de nous emprenedors i inversors, mitjançant estímuls públics i exempcions fiscals.

b) L’impuls a la creació de mercats ambulants d’obertura periòdica.

c) La creació, modernització i dinamització de mercats de proveïments.

d) La posada en marxa d’accions de dinamització, promoció i animació comercial.

e) La prestació d’ajudes per a la modernització i millora de la gestió del comerç de proximitat.

f) Actuacions per a la reactivació en l’ocupació de locals buits.

g) El suport a la creació d’associacions empresarials zonals i la potenciació de les existents.

h) Actuacions d’urbanisme comercial.

i) La rehabilitació energètica i millora de les condicions d’accessibilitat dels locals comercials.

3. Es consideren àmbits de baixa dotació comercial aquells en els quals el nombre d’establiments comercials i de superfície comercial per cada mil habitants és, almenys, un cinquanta per cent inferior a la mitjana autonòmica.

Article 52. Centres Comercials Urbans i Centres Històrics de caràcter comercial

1. Conforme al que s’estableix en l’article 41 de la Llei 3/2011, de Comerç de la Comunitat Valenciana, tenen la consideració de Centres Comercials Urbans, a l’efecte del seu reconeixement per la Generalitat, aquells àmbits urbans on existeix una agrupació representativa d’empreses comercials que, en una àrea urbana delimitada i vinculats a través d’una entitat amb personalitat jurídica, desenvolupen professionalment una estratègia conjunta de millora socioeconòmica del seu entorn, especialment a través d’accions de promoció, gestió de serveis i dinamització econòmica.

2. Els centres comercials urbans es deuen desenvolupar en àmbits urbans caracteritzats per albergar altes concentracions de comerços i serveis, coincidint amb zones de reconeguda tradició en el desenvolupament de la funció comercial. La delimitació dels centres comercials urbans ha de respondre a criteris de tipus econòmic, comercial, social, històric, urbanístic i mediambiental.

3. La Generalitat ha d’impulsar la creació, potenciació i manteniment dels centres comercials urbans, en col·laboració amb resta d’administracions, a través de les següents iniciatives:

a) Col·laborant amb les associacions empresarials del comerç que gestionen els centres comercials urbans.

b) Donant suport a la regeneració urbanística dels espais urbans on se situen les majors concentracions comercials de les ciutats.

c) Promovent inversions públiques i privades en aquests espais urbans.

d) Impulsant marcs de referència que permeten formular, desenvolupar i aplicar formules professionals d’autogestió i finançament.

4. La Generalitat, en col·laboració amb les administracions públiques locals, ha de promoure la realització de plans de millora urbana i revitalització comercial en els Centres Històrics de caràcter comercial. A aquest efecte, la direcció general competent en matèria de comerç ha d’establir les condicions històriques, comercials i urbanístiques necessàries per a comptar amb aquesta qualificació.

Article 53. Parcs comercials no planificats

1. La direcció general competent en matèria de comerç pot declarar com a parcs comercials no planificats a aquells àmbits o enclavaments la superfície dels quals siga superior a 5 hectàrees, resultat d’una agregació no planificada, amb criteri d’unitat, de dues o més establiments comercials, situats en un o diversos edificis exempts, en una única parcel·la o en diferents parcel·les.

2. Són tipologies característiques de parcs comercials no planificats els següents:

a) Parcs empresarials o polígons industrials en els quals almenys un seixanta per cent de la seua superfície construïda es destina a usos comercial minorista.

b) Complexos terciaris-comercials generats entorn d’una o diverses mitjanes o grans superfícies comercials, situats en localitzacions periurbanes o suburbanes.

c) Bulevards i corredors comercials periurbans, annexos o coincidents amb les principals vies de comunicació, fruit de l’agregació i continuïtat d’establiments comercials, mitjanes i grans superfícies comercials.

3. Aquests àmbits poden ser delimitats, de forma orientativa, a través de les directrius d’ordenació comercial i plans d’acció comercial o pels propis ajuntaments, corresponent a aquests l’execució dels tràmits per a la seua qualificació i declaració, que ha de comptar amb informe previ de la Generalitat.

4. Si escau, la qualificació és requisit previ o simultani per a la declaració com a àrea comercial estratègica. La declaració comporta la formulació d’un pla de reforma interior la finalitat de la qual siga la urbanització i adequació de l’àmbit al seu ús predominantment comercial, adoptant els estàndards i criteris establits en la present norma. Correspon a la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori i urbanisme la seua aprovació definitiva i a l’ajuntament, la selecció del programa d’actuació integrada i la designació de l’urbanitzador. Els costos derivats de l’adequació de l’àmbit al seu ús comercial han de ser assumits pels propietaris afectats.

5. En el cas dels parcs empresarials o polígons industrials qualificats com a parcs comercials no planificats, s’han de modificar les normes urbanístiques, no sent aplicable els límits a l’ús comercial contemplats en l’article 35 d’aquesta norma.

6. En aquells parcs comercials que comprenguen sòl corresponent a més d’un municipi, s’ha de promoure la cooperació entre els ajuntaments per a la formulació de projectes supralocals i la creació, si escau, d’entitats per a la gestió i coordinació d’aquests projectes en els quals participen els operadors privats.

7. Les actuacions d’adequació d’aquests àmbits han de contemplar la incorporació de sistemes de mobilitat sostenibles, tals com millores de les condicions d’accessibilitat, per a persones vianants i ciclistes, la incorporació o intensificació de serveis de transport públic i la millora de la dotació d’aparcament, fins a aconseguir els estàndards urbanístics per a zones comercials fixats en aquesta norma.

Article 54. Actuacions en municipis turístics

La Generalitat, en col·laboració amb els ajuntaments, les diputacions i les associacions empresarials, ha de desenvolupar i donar suport a actuacions dirigides a la promoció del turisme de compres en la Comunitat Valenciana a través de les següents actuacions:

a) Actuacions d’urbanisme comercial en els nuclis turístics del territori.

b) Desenvolupament de plans de senyalística turístic-comercial.

c) Accions de promoció comercial recolzada en la Xarxa d’oficines i punts d’informació turística.

d) Incorporació d’informació comercial en les webs municipals i creació de rutes turístic-comercials.

e) Suport a la dinamització comercial i turística dels nuclis urbans tradicionals.

f) Adaptació i qualificació del sector comercial per a l’activitat turística.

g) Adequació d’establiments i serveis al turisme accessible.

h) Elaboració preferent de Plans d’acció comercial en municipis turístics.

Article 55. Foment del comerç rural

1. La Generalitat, en col·laboració amb la resta d’administracions, ha de promoure la creació i enfortiment del comerç rural, amb la finalitat que es genere i mantinga ocupació i es col·labore en l’augment de la qualitat de vida i expectatives de desenvolupament de la població que resideix en aquests municipis. Per a això es deu prioritzar la realització de les següents actuacions:

a) Afavorir la implantació d’activitats econòmiques, socials, culturals i turístiques i, específicament, a través del suport a l’emprenedoria comercial en l’àmbit rural.

b) Establir ajudes i incentius per a la implantació i manteniment d’establiments multiservei en els municipis rurals que presenten una baixa o nul·la dotació comercial.

c) Fomentar la promoció i el consum de productes produïts i comercialitzats en l’àmbit rural de la Comunitat Valenciana.

d) Donar suport a la Xarxa d’Agents de Foment d’Iniciatives Comercials i d’Agents de Desenvolupament Local existent en els municipis rurals o en les mancomunitats que els agrupen.

e) Impulsar, en col·laboració amb les Diputacions provincials, entitats locals, cambres de comerç i associacions empresarials, la realització d’accions de modernització, dinamització i formació dirigides a les pimes comercials de l’àmbit rural.

2. La Generalitat ha de desenvolupar, en col·laboració amb la resta de les administracions, programes d’inclusió comercial i el desenvolupament de dotacions comercials mínimes que asseguren el proveïment de productes bàsics de primera necessitat i farmacèutics, en aquells municipis que no compten amb cap mena de dotació comercial.

3. La Generalitat, en col·laboració amb la resta de les administracions públiques, ha de prendre mesures tendents a la inclusió digital de la població i empreses, de tal forma que s’assegure la possibilitat d’accés per banda ampla en tots els municipis rurals de la Comunitat Valenciana.

Article 56. Millora de mercats municipals

1. Els ajuntaments han d’impulsar la millora dels mercats municipals, a l’ésser aquests vertaders elements tractors per a la fixació urbana de la trama comercial, mitjançant la realització de quantes accions siguen precises per a incrementar la seua competitivitat, en el marc de les seues competències i tenint en compte el compliment de les obligacions de sostenibilitat financera dels serveis municipals.

2. S’han de prioritzar les actuacions públiques de modernització dels mercats municipals que es localitzen en àmbits de baixa dotació comercial, barris vulnerables, municipis rurals i aquells localitzats en els Centres Històrics. Les actuacions han d’incorporar criteris de sostenibilitat i, específicament, millores en el seu comportament energètic.

3. Els ajuntaments han d’establir exigències de sostenibilitat entre els criteris de selecció de les concessions administratives de parades i locals vacants i en els acords d’autogestió dels mercats, tals com compromisos en la implantació de mesures d’estalvi energètic i en aigua, gestió de residus o la utilització de productes procedents de producció ecològica o sostenible.

4. Els ajuntaments han de fer públiques a través dels seus portals electrònics les normes i condicions que regulen els règims d’explotació i concessió dels mercats subjectes a titularitat pública, a més de les parades disponibles i dels processos de concessió d’aquestes.

Article 57. Zones on es desenvolupa venda no sedentària

1. Els mercats ambulants i activitats de venda no sedentària de caràcter periòdic no han d’impactar negativament sobre la mobilitat i la funcionalitat urbana. Els ajuntaments han d’estudiar les localitzacions més adequades considerant la seua integració, accessibilitat, condicions d’aparcament, riscos, condicions de seguretat i disponibilitat de serveis urbans bàsics com a aigua, electricitat i equipaments per a la recollida de residus.

2. Les següents localitzacions es consideren incompatibles per a la ubicació de zones de venda no sedentària i han de ser considerades en noves instal·lacions que es desenvolupen tant sobre sòl de titularitat pública com privada:

a) Zones perifèriques, no connectades amb els nuclis de població, que obliguen a l’ús forçat de vehicle privat.

b) Entorns protegits, naturals, paisatgístics o monumentals, o pròxims a ells, amb el risc d’impactes negatius.

c) Zones inundables, on existeix o pot existir un elevat un risc d’incendi forestal o qualsevol altre risc per a les persones o els béns.

d) Zones de difícil accés per als serveis d’emergència.

e) Zones on els llocs de venda se situen en els accessos a edificis d’ús públic, establiments comercials i industrials.

f) Zones on dificulten l’accés i la circulació, excepte en els casos en què es realitzen en vies públiques tallades al trànsit rodat.

g) Àmbits declarats com a àrees comercials saturades.

h) Zones amb destacats desnivells, si això dificulta el trànsit de les persones, especialment de les de major edat.

i) Zones situades a més de 500 metres de parades de transport públic col·lectiu, en el cas que aquest servei estiga disponible.

j) Zones on no existisca una dotació suficient de places per a l’estacionament per als vehicles vinculats a l’activitat comercial desenvolupada. Es considera que existeix una dotació d’aparcament suficient quan en un radi entorn de 1.000 metres de la zona on es desenvolupa l’activitat existeix, en les vies públiques o en altres espais habilitats per a l’estacionament públic, una dotació mínima de dues places per cada parada prevista.

3. La Generalitat ha d’elaborar un mapa de vulnerabilitat i risc dels mercats de venda no sedentària de la Comunitat Valenciana, que ha d’orientar les decisions de relocalització d’aquestes instal·lacions, quan es considere que les seues ubicacions són inadequades. En aquest cas, l’ajuntament deu, en un termini màxim de tres anys, relocalitzar l’activitat en altres espais que complisquen amb les condicions adequades.

Article 58. Catàlegs d’establiments comercials històrics i emblemàtics

1. Amb l’objectiu de protegir, conservar i restaurar, si escau, els elements patrimonials que els conformen, així com estimular la continuïtat de la seua activitat comercial, els ajuntaments han d’establir, en el termini màxim de huit anys des de l’aprovació del Pla d’Acció Territorial o en el moment que adapten el planejament urbanístic general a aquest, un catàleg dels comerços emblemàtics o històrics, en el qual es determinarà el seu caràcter extraordinari i singular.

2. Els ajuntaments han d’incloure en la corresponent fitxa del catàleg de béns immobles i espais protegits previst en l’Annex VI de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d’Activitats en la Comunitat Valenciana, els comerços històrics o emblemàtics.

3. La Generalitat definirà els criteris específics que permeten la seua inclusió com a béns culturals, establir les condicions que asseguren la seua conservació i protecció i les orientacions per a aconseguir la compatibilitat entre la seua protecció i les actuals necessitats funcionals de l’activitat comercial, així com per a la posada en valor dels seus elements característics dignes de protecció.

Article 59. Mesures per a la reducció de l’impacte ambiental del comerç

1. Les administracions públiques han de promoure programes i actuacions que impulsen el comportament socialment responsable de les empreses del sector comercial i el consum responsable, contribuint al desenvolupament sostenible i la conciliació entre el creixement econòmic i la competitivitat i la protecció del medi ambient.

2. Es planteja com a prioritat ambiental estratègica del Pla d’Acció Territorial reduir la petjada ecològica del sector comercial valencià. Per a aconseguir aquest objectiu s’estableixen les següents mesures:

a) Els ajuntaments han d’establir requisits tècnics específics perquè els nous edificis comercials, les seues ampliacions o reformes es realitzen sota criteris de sostenibilitat.

b) La regulació de l’edificació i del seu ús comercial s’han d’ajustar a criteris d’eficiència energètica, implantació de les energies renovables, reducció d’emissions a l’atmosfera i sorolls, minimització en la generació i el tractament dels residus i reducció de consum d’aigua.

c) Els nous establiments i les reformes en profunditat dels existents, sempre que les característiques físiques del local ho permeten sense menyscabar la seua funcionalitat comercial, ja siga a l’interior de cadascuna o bé en un espai comunitari, d’un sistema que permeta el magatzematge per separat dels diferents tipus de residus que s’originen, sense perjudici del que dispose la normativa sectorial.

d) Les administracions han de promoure, en col·laboració amb les associacions empresarials, cambres de comerç i les operadores del comerç, la posada en marxa d’estratègies tendents a l’impuls de l’economia circular entre les empreses del comerç i la seua aplicació a les zones comercials urbanes.

e) Els projectes i actuacions promoguts o donats suport per la Generalitat que afecten activitats comercials han de contemplar criteris de sostenibilitat.

3. Es planteja com una prioritat ambiental estratègica del Pla d’Acció Territorial reduir la petjada de carboni i la contribució del comerç al Canvi Climàtic. Per a aconseguir aquest objectiu, s’estableixen les següents mesures:

a) En l’obertura i ampliació d’establiments comercials subjectes a autorització comercial autonòmica, s’ha de valorar l’existència d’un pla que contemple la realització d’actuacions de disminució de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

b) Els establiments comercials individuals o col·lectius que compten amb una superfície edificada, incloent les zones d’aparcament, superior a 5.000 metres quadrats han de sotmetre’s a auditories energètiques realitzades de manera independent per personal expert qualificat o acreditat o executada i supervisada per autoritats independents. Aquestes auditories han d’actualitzar-se com a mínim cada quatre anys a partir de la data de l’auditoria energètica anterior. S’eximeix del compliment d’aquest requisit a aquells establiments que apliquen un sistema de gestió energètica o ambiental certificat per un organisme independent, conformement a les normes sectorials corresponents.

c) Els mercats municipals de titularitat municipal que compten amb una superfície en ús comercial superior a 600 metres quadrats han de realitzar una auditoria energètica en els mateixos termes que els indicats en l’apartat anterior.

d) En el desenvolupament de nous sòls comercials i implantació de grans establiments, s’ha d’atendre el que es disposa en aquesta norma, de tal forma que es planifiquen de forma integrada els usos del sòl i la mobilitat que aquests generaran.

e) Els ajuntaments han d’integrar les necessitats del sector comercial en les mesures que afecten la mobilitat i aparcament, mitjançant mesures de calmat de trànsit, garantint una oferta variada i adequada de mitjans de transport, atorgant preferència al transport públic col·lectiu i als desplaçaments per a vianants i amb bicicleta i mitjançant l’ordenació de la càrrega i descàrrega.

f) Els municipis han d’estructurar una xarxa eficaç d’itineraris per a vianants com a element prioritari en l’articulació de l’espai públic urbà, promovent projectes que milloren la qualitat, la seguretat i el confort dels recorreguts per a vianants en els principals eixos i zones comercials. Aquestes han de comptar amb aparcaments segurs i adequats per a bicicletes o parades de sistemes de lloguer públic de bicicletes.

g) En les àrees comercials estratègiques declarades saturades i en els Centres Comercials Urbans, s’han de formular Plans de mobilitat sostenible en el termini de dos anys a partir de la seua declaració. Aquests plans han de definir les mesures necessàries per a afavorir els desplaçaments no motoritzats i en transport públic, diferenciant aquelles que hagen d’abordar les titulars de les activitats, de les susceptibles de ser incorporades als programes d’actuació de les administracions públiques.

h) Els ajuntaments han de propiciar, en col·laboració amb les empreses transportistes i operadores del comerç, mesures per a reduir l’impacte mediambiental de la distribució urbana de mercaderies en les seues diferents tipologies, propiciant models sostenibles de logística urbana, especialment referent al lliurament d’última milla. Entre altres, s’ha de contemplar la creació de plataformes logístiques de proximitat, la posada en marxa d’estímuls a la utilització de vehicles no contaminants, la gestió intel·ligent de zones d’aparcament i carrils d’ús mixt per a la circulació, aparcament i càrrega i descàrrega, la potenciació de mètodes de lliurament alternatius, com a punts de conveniència, així com possibilitar el lliurament nocturn de mercaderies i l’optimització de la capacitat dels vehicles.

i) Les activitats comercials han de considerar les necessitats de les persones usuàries que utilitzen bicicleta i vehicles de mobilitat personal, possibilitant l’accés als locals o habilitant zones d’aparcament segures i punts de recàrrega de bateries.

4. El seguiment de Pla d’Acció Territorial integra l’avaluació dels seus indicadors ambientals i de sostenibilitat, amb la finalitat de realitzar un control del compliment dels objectius plantejats i, si escau, l’establiment de mesures correctores.

Títol X

Desenvolupament, execució i gestió del Pla d’Acció Territorial

Article 60. Iniciativa i competència

1. La coordinació del desenvolupament de les actuacions previstes en aquest Pla d’Acció Territorial correspon a la conselleria competent en matèria de comerç, sense perjudici que determinades actuacions puguen ser impulsades, a més per les conselleries competents en matèria d’ordenació del territori i paisatge i medi ambient.

2. Els ajuntaments, diputacions provincials i altres entitats locals, juntament amb la resta dels òrgans i entitats públiques de la Generalitat han de col·laborar amb les esmentades conselleries en el seu desenvolupament i finançament de les seues actuacions, en l’àmbit de les seues competències.

Article 61. Instruments i actuacions per al desenvolupament del Pla

1. El Pla d’Acció Territorial es desenvolupa, fonamentalment, a través de les següents estratègies i actuacions:

a) Les Directrius d’ordenació comercial de caràcter supramunicipal.

b) La definició de model de desenvolupament urbà comercial en el planejament urbanístic.

c) La delimitació i declaració de les àrees comercials estratègiques.

d) L’establiment de criteris per a la qualificació de nou sòl terciari comercial.

e) L’aplicació d’estàndards urbanístics a nous desenvolupaments comercials.

f) L’aplicació dels criteris de localització de nous projectes comercials.

g) La limitació d’usos comercials en sòl no urbanitzable i sòl industrial.

h) La regulació de desenvolupaments comercials territorialment inadequats.

i) L’autorització dels projectes comercials sobre la base de la seua afecció territorial.

j) La millora en la integració paisatgística de l’activitat comercial.

k) La realització de plans d’acció comercial i projectes d’urbanisme comercial.

l) La potenciació i modernització del comerç de proximitat i rural.

m) La posada en marxa de la xarxa de centres comercials urbans.

n) L’adaptació i modernització de les infraestructures comercials tradicionals.

o) La reducció de l’impacte mediambiental del comerç.

p) L’impuls a la investigació sobre les relacions entre el territori i el comerç valencià.

2. Amb la finalitat de fomentar les inversions i crear un marc atractiu per a les empreses comercials, la Generalitat realitzarà les següents actuacions:

a) Fomentar la innovació i l’esperit empresarial en el sector.

b) Ajudar a millorar la competitivitat de les empreses comercials i del conjunt del sistema de distribució comercial valencià.

c) Afavorir l’adaptació de les pimes i microempreses comercials als canvis del mercat, en els àmbits de la millora de l’eficiència, gestió i productivitat.

d) Impulsar la cooperació, l’associacionisme sectorial i la integració empresarial.

e) Impulsar la qualificació dels recursos humans del sector, adaptant la formació professional dels comerciants, directius i empleats a les necessitats del mercat.

f) Estendre les noves tecnologies i difondre els avantatges de la cultura digital entre les empreses del comerç.

g) Ajudar les empreses a integrar les consideracions socials i ambientals en les seues operacions empresarials.

Article 62. Pla d’actuació i ajudes públiques

1. El Pla d’Acció Territorial incorpora un pla d’actuació en el qual es defineixen i pressuposten els programes i actuacions que permeten la seua execució. Anualment s’ha de realitzar un pla operatiu referit a les actuacions que corresponguen a la Generalitat en col·laboració amb altres administracions, en el qual es prioritzen i pressuposten les actuacions per a aqueix exercici atés l’interés objectiu, a la urgència de cada actuació i a la disponibilitat pressupostària.

2. El pla d’actuació es revisarà cada quatre anys sobre la base de les conclusions de la memòria d’execució a la qual es refereix l’article 7 punt 4.

3. La Generalitat i la resta de les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències i en funció dels recursos disponibles, ha d’habilitar ajudes econòmiques i incentius i pot establir beneficis fiscals o altres avantatges per a l’aplicació i gestió activa del Pla d’Acció Territorial.

4. Les ajudes i incentius poden adoptar les fórmules establides en la normativa d’aplicació. Per a fomentar una gestió a mitjà i llarg termini, les ajudes, depenent de la disponibilitat pressupostària, podran tindre caràcter pluriennal.

Article 63. Oficina Tècnica del Pla

1. L’Oficina Tècnica del PATSECOVA és l’òrgan de suport, assessorament tècnic i consulta de la Generalitat per a l’execució del Pla d’Acció Territorial.

2. Les funcions de l’Oficina Tècnica son:

a) Assistir a la Generalitat en el desenvolupament i execució del Pla d’Acció Territorial.

b) Executar el pla d’actuacions de forma coordinada amb la resta de les administracions públiques.

c) Elaborar les Directrius d’Ordenació Comercial.

d) Elaborar altres documents, plans, programes, normes, directrius i instruments que desenvolupen, completen o concreten els continguts del Pla d’Acció Territorial.

e) Mantenir el Sistema d’informació del comerç de la Comunitat Valenciana.

f) Mantenir i actualitzar la informació estadística i indicadors de seguiment del pla.

g) Elaborar memòries i informes d’avaluació del nivell de compliment del pla.

h) Actualitzar periòdicament la cartografia temàtica del pla.

i) Elaborar materials de suport, guies i manuals tècnics que ajuden l’aplicació del pla.

j) Assessorar l’Observatori del Comerç de la Comunitat Valenciana en els aspectes rellevants del pla.

k) Informar sobre la coherència dels projectes comercials amb els objectius i determinacions del pla.

l) Facilitar la comunicació i la integració entre iniciatives que involucren a diferents administracions, entitats, organismes o agents del sector.

m) Realitzar acciones de divulgació, comunicació o participació pública relacionades amb el pla.

n) Qualsevol altra que, en el marc del desenvolupament i execució del pla, li encomane la Generalitat.

3. L’Oficina Tècnica està dotada dels mitjans personals, econòmics i materials necessaris per al desenvolupament de les seues funcions. La direcció general amb competències en matèria de comerç ha d’establir, en un període màxim de tres mesos des de la data d’aprovació del Pla d’Acció Territorial, la norma que regule el seu funcionament.

4. La Generalitat encomanarà al Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana la funció d’Oficina Tècnica, en l’exercici de les competències de caràcter públic que, com a corporació de dret públic, la legislació estableix.

Article 64. Sistema d’Informació del Comerç de la Comunitat Valenciana

1. El Sistema d’informació del comerç de la Comunitat Valenciana, és la plataforma digital per a facilitar informació i fomentar la comunicació i coordinació entre els diferents agents i administracions públiques amb competències en l’ordenació comercial en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

2. Els objectius del Sistema d’informació del comerç de la Comunitat Valenciana són els següents:

a) Recopilar, normalitzar i emmagatzemar informació sobre els aspectes clau del sector comercial valencià que siguen d’utilitat per als actors del sector i les administracions públiques.

b) Servir de suport per al desenvolupament de polítiques i l’establiment de prioritats per part de les administracions públiques.

c) Divulgar tota la informació de què dispose, de forma accessible i adequada als diferents usuaris.

d) Subministrar informació sobre el desenvolupament i execució del Pla d’Acció Territorial.

e) Facilitar la col·laboració, coordinació, i l’intercanvi d’informació entre els diferents agents i administracions públiques amb competències en l’ordenació comercial.

3. Els continguts mínims del Sistema d’informació del comerç de la Comunitat Valenciana són:

a) Documentació que compon el Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana.

b) Sistema d’indicadors amb informació estadística homogènia i adequada de la situació del sector comercial en les diferents escales del territori.

c) Índexs orientatius màxims de sòl comercial en les àrees funcionals comercials.

d) Indicadors de seguiment i control del Pla d’Acció Territorial.

e) Documentació de les directrius d’ordenació comercial.

f) Documentació d’altres projectes, plans o estudis que completen, complementen o detallen el Pla d’Acció Territorial.

g) Cens de les àrees comercials estratègiques declarades, indicant les seues principals característiques, així com la seua situació urbanística.

h) Mapa de sòl qualificat com a terciari comercial pels instruments urbanístics municipals.

i) Cens d’establiments sotmesos a autorització comercial autonòmica.

j) Registre d’establiments que han sol·licitat autorització comercial autonòmica i situació del procediment administratiu de concessió d’aquesta, amb la documentació associada corresponent.

k) Cartografia temàtica del Pla d’Acció Territorial, així com aquella que es genere en el desenvolupament, execució, modificació o actualització d’aquest

4. La direcció general competent en matèria de comerç ha de regular la forma d’elaboració dels censos i registres dels establiments comercials subjectes a autorització comercial atorgada per la Generalitat.

5. La plataforma ha de ser d’accés públic i gratuït, permetre l’accés a la informació que continga i l’intercanvi d’informació, previ registre. S’ha de tenir especial cura en la disponibilitat de formats i eines adaptades als interessos de les diferents persones usuàries.

6. Els ajuntaments i la resta de les administracions públiques estan obligades a facilitar la informació de la seua competència necessària per a alimentar el Sistema d’informació del comerç de la Comunitat Valenciana.

7. La informació pública i les dades que es generen en els apartats anteriors d’aquest article s’incorporaran al portal de Dades Obertes de la Generalitat d’acord amb les condicions de reutilització de la informació pública previstes en la normativa vigent.

Article 65. Cooperació amb les entitats locals i la Xarxa d’Agents per a la Innovació Comercial

1. La Generalitat ha de cooperar amb els ajuntaments, diputacions provincials i ens locals supramunicipals en l’ordenació comercial i execució del pla, en el marc de les seues respectives competències, i sota els principis de subsidiarietat, coordinació i col·laboració.

2. La Generalitat ha d’impulsar, a través de la Xarxa d’Agències per al Foment de la Innovació Comercial (Xarxa AFIC), l’aplicació del Pla d’Acció Territorial en els àmbits locals, mitjançant la cooperació entre municipis, la posada en comú d’experiències i bones pràctiques, la divulgació d’informació i el desenvolupament de línies d’actuació coordinada davant problemàtiques comunes.

3. La Xarxa AFIC ha de donar suport a la Generalitat en la generació i divulgació de la informació que s’incorpore al Sistema d’informació comercial de la Comunitat Valenciana.

Article 66. Col·laboració amb les associacions empresarials

1. La Generalitat ha de fomentar la participació de les associacions empresarials del comerç valencià en el desenvolupament i execució del Pla d’Acció Territorial.

2. Per a aquesta finalitat, a través dels mecanismes de participació, s’han d’establir canals de comunicació bidireccionals per a facilitar l’intercanvi d’informació, divulgar experiències, coneixements tècnics i bones pràctiques.

3. La Generalitat pot encomanar o delegar a les Cambres Oficials de Comerç de la Comunitat Valenciana i al seu Consell autonòmic les funcions de col·laboració en el desenvolupament d’accions de seguiment, actualització, revisió, modificació, comunicació i supervisió del Pla d’Acció Territorial, en el marc de les competències que aquestes tenen encomanades com a òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques i, especialment, amb la Generalitat.

Article 67. Observatori del Comerç de la Comunitat Valenciana

1. Entre altres, l’Observatori del Comerç de la Comunitat Valenciana exerceix la funció d’impulsar i realitzar el seguiment de l’execució i desenvolupament del Pla d’Acció Territorial.

2. L’Observatori és la principal via de comunicació perquè la s entitats del sector comercial més representatives manifesten iniciatives, demandes i suggeriments en matèria d’ordenació comercial i en relació a l’execució i desenvolupament del Pla d’Acció Territorial.

3. L’Observatori del Comerç de la Comunitat Valenciana ha de realitzar les funcions d’avaluació de la qualitat normativa i efectes de la regulació ex post derivats de l’aplicació del Pla d’Acció Territorial, si li és encomanada, o ajudar a aquesta, a càrrec de l’òrgan competent, per mitjà d’informes anuals. En el cas de la implantació de novetats reguladores o de planificació, ha de prestar especial atenció a l’efecte d’aquestes a l’any de la seua implantació, als cinc anys i als deu anys.

Article 68. Investigació comercial

La Generalitat ha de potenciar línies estratègiques d’investigació per a ampliar el coneixement científic sobre les dinàmiques sectorials, territorials i mediambientals del comerç de la Comunitat Valenciana, mitjançant el seu incentiu econòmic d’acord amb les possibilitats pressupostàries i la col·laboració amb altres entitats i organismes qualificats.

Article 69. Comunicació i visibilitat del pla

1. La Generalitat ha de disposar els mitjans i sistemes necessaris per a donar a conéixer el Pla d’Acció Territorial entre els agents del sector i el conjunt del a ciutadania, organitzant reunions, tallers, jornades i esdeveniments per a donar a conéixer els seus continguts, en col·laboració amb els ajuntaments, diputacions provincials, cambres de comerç i associacions empresarials i professionals més representatives.

2. Tota la informació comprensiva dels procediments que s’establisquen en la regulació i ordenació territorial de l’activitat comercial, així com els documents normalitzats a tal fi, han d’estar disponibles a través d’eines d’informació en línia, garantint, d’aquesta manera, que la ciutadania puga accedir a la mateixa en un llenguatge senzill i inequívoc, coherent, comprensible i estructurat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Instruccions, manuals i guies tècniques d’ajuda per a l’aplicació del Pla d’Acció Territorial

Per a la concreció d’aquells aspectes que, per a l’aplicació del Pla d’Acció Territorial, requerisquen una major concreció tècnica, la Generalitat elaborarà instruccions, guies i manuals tècnics. En concret, s’elaboraran guies i manuals que concreten i aclarisquen els següents aspectes:

a) Adaptació dels plans i programes urbanístics al Pla d’Acció Territorial.

b) Delimitació i declaració d’àrees comercials estratègiques.

c) Continguts i tramitació de les directrius d’ordenació comercial.

d) Continguts i abast dels plans d’acció comercial i plans de dinamització comercial.

e) Continguts i abast dels plans i programes de qualitat paisatgística en zones comercials.

f) Aplicació de criteris d’ubicació i dimensionament de nou sòl terciari comercial.

g) Declaració i ordenació de parcs comercials no planificats.

h) Elaboració d’inventaris i catàlegs d’establiments històrics i emblemàtics.

Segona. Mapa de sòl terciari comercial

La direcció general amb competències en matèria de comerç ha d’elaborar, en col·laboració amb els ajuntaments, l’Institut Cartogràfic de la Comunitat Valenciana i altres departaments de la Generalitat, el mapa de sòl terciari comercial de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de conéixer la localització i dimensió d’aquest sòl en l’àmbit regional, així com les seues dades urbanístiques més rellevants. El mapa serà de caràcter públic i serà accessible a través d’un visor cartogràfic.

Tercera. Pla director del comerç majorista

La Generalitat, en el marc de les seues competències, ha d’elaborar un pla director del comerç majorista que inclourà directrius i criteris per a l’ordenació urbanística d’aquest tipus d’activitats comercials, així com una norma específica per a la seua regulació, en un termini no superior a tres anys des de l’aprovació del Pla d’Acció Territorial.

Quarta. Catàleg de paisatges comercials de la Comunitat Valenciana

La Generalitat, en el marc de les seues competències, elaborarà i tramitarà un catàleg amb els paisatges comercials de major valor ambiental, cultural, històric o visual, i la infraestructura verda associada a aquests espais. Aquest Catàleg de Paisatges Comercials de la Comunitat Valenciana ha d’arreplegar i descriure els recursos paisatgístics comercials presents en la Comunitat Valenciana i la infraestructura verda associada a usos comercials. Ha de fer una valoració de cadascun i dur a terme un Pla de Participació Pública propi i específic de paisatges comercials, per conéixer les preferències de la població i reflectir-les en el catàleg.

Els Estudis de Paisatge dels Plans Generals municipals han d’incloure un Catàleg de Paisatges que arreplegue obligatòriament aquells recursos paisatgístics de major valor associats a l’activitat comercial, que s’han d’incorporar regularment al Catàleg de Paisatges Comercials de la Comunitat Valenciana, a través de la inscripció en el Registre Autonòmic d’Instruments de Planejament Urbanístic.

ANNEX II

Municipis que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial

El Sistema Nodal de Referència Comercial considerat en el Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana està conformat pels següents municipis:

1. Capçaleres d’àrea funcional comercial: Alcoy/Alcoi, Alicante/Alacant, Alzira, Benicarló, Benidorm, Castelló de la Plana, Dénia, Elche/Elx, Elda, Gandia, Ontinyent, Orihuela, Petrer, Requena, Sagunto/Sagunt, Torrevieja, València, Vinaròs, i Xàtiva.

2. Sotscapçaleres d’àrea funcional comercial: Algemesí, Calp, Jávea/Xàbia, Llíria, Onda, Segorbe, Sueca, Utiel, la Vall d’Uixó, Vila-real, i Villena.

3. Nodes comercials intermedis: Alaquàs, Almassora, Almoradí, Benetússer, Borriana/Burriana, Buñol, Carcaixent, Catarroja, Cocentaina, Crevillent, Ibi, Manises, Mislata, Monóvar/Monòver, Muro de Alcoy, Novelda, Oliva, Pego, Quart de Poblet i Torrent.

4. Nodes turístics litorals: Alcalà de Xivert, l’Alfàs del Pi, Altea, Benicasim/Benicàssim, Benissa, Benitachell/el Poble Nou de Benitatxell, el Campello, Canet d’En Berenguer, Cullera, Finestrat, Guardamar del Segura, Moncofa, Oropesa del Mar/Orpesa, Pedreguer, Peníscola/Peñíscola, Pilar de la Horadada, la Pobla de Farnals, Sant Joan d’Alacant, Santa Pola, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torreblanca, Villajoyosa/la Vila Joiosa, i Xeraco.

5. Nodes comercials d’interior: Ademuz, Albocàsser, Ayora, Chelva, Morella, Sant Mateu, i Villafranca del Cid/Vilafranca.

6. Nodes comercials basats en grans equipaments comercials: Alboraya, Aldaia, Alfafar, l’Alqueria de la Comtessa, Burjassot, l’Eliana, Massalfassar, Ondara, Paterna, San Vicente del Raspeig/Sant Vicent del Raspeig, Sedaví, i Xirivella.

ANNEX III

Municipis que componen les Àrees urbanes integrades

de les capçaleres i sotscapçaleres del Sistema Nodal

de Referència Comercial

Àrees urbanes integrades que es generen entorn de les capçaleres i sotscapçaleres comercials del Sistema Nodal de Referència Comercial.

Municipis que les componen.

1. Vinaròs-Benicarló. Municipis que la componen: Benicarló i Vinaròs.

2. Castelló de la Plana. Municipis que la componen: l’Alcora, Almassora, les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido, Benicàssim, Betxí, Borriana, Borriol, Castelló de la Plana, Nules, Onda, Orpesa/Oropesa del Mar, Sant Joan de Moró, Vila-real, i la Vilavella.

3. Sagunt/Sagunto. Municipis que la componen: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Algímia d’Alfara, Canet d’En Berenguer, Estivella, Gilet, Petrés, Sagunt/Sagunto i Torres Torres.

4. Segorbe. Municipis que la componen: Altura, Castelnovo, Geldo, Navajas, Segorbe, i Soneja.

5. València. Municipis que la componen: Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia/Alboraya, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Almussafes, Benaguasil, Benetússer, Benifaió, Beniparrell, Benissanó, Bétera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, l’Eliana, Emperador, Foios, Godella, Llíria, Llocnou de la Corona, Loriguilla, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, Nàquera, Olocau, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Riba-roja de Túria, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Serra, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa, i Xirivella.

6. Alzira. Municipis que la componen: Algemesí, Alzira, i Carcaixent.

7. Sueca. Municipis que la componen: Fortaleny, Riola, i Sueca.

8. Xàtiva. Municipis que la componen: l’Alcúdia de Crespins, Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, la Llosa de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallés, i Xàtiva.

9. Ontinyent. Municipis que la componen: Agullent, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Benissoda, i Ontinyent.

10. Gandia. Municipis que la componen: Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà, Benirredrà, Daimús, la Font d’En Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, Miramar, Palmera, Piles, Rafelcofer, i el Real de Gandia.

11. Alcoi. Municipis que la componen: Alcoi/Alcoy, l’Alqueria d’Asnar, Cocentaina, i Muro de Alcoy.

12. Elda-Petrer. Municipis que la componen: Elda, Monòver, i Petrer.

13. Alacant/Alicante-Elx/Elche. Municipis que la componen: Alacant/Alicante, el Campello, Crevillent, Mutxamel, Elx/Elche, Sant Vicent del Raspeig/San Vicente del Raspeig, Sant Joan d’Alacant, i Santa Pola.

ANNEX IV

Delimitació de les Àrees i Subàrees Funcionals

Comercials del PATSECOVA

1. Àrea funcional comercial de Els Ports-Baix Maestrat: Alcalà de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Catí, Cervera del Maestre, Chert/Xert, Cinctorres, Forcall, Herbers, la Jana, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Peníscola/Peñíscola, la Pobla de Benifassà, Portell de Morella, Rossell, la Salzadella, San Rafael del Río, Sant Jordi/San Jorge, Sant Mateu, Santa Magdalena de Pulpis, Tírig, Todolella, Traiguera, Vallibona, Villores, Vinaròs i Zorita del Maestrazgo.

2. Àrea funcional comercial de Castelló: Aín, Albocàsser, l’Alcora, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almassora, Almenara, les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido, Arañuel, Ares del Maestrat, Argelita, Artana, Atzeneta del Maestrat, Ayódar, Benafigos, Benasal, Benicasim/Benicàssim, Benlloch, Betxí, Borriana/Burriana, Borriol, Cabanes, Castelló de la Plana, Castillo de Villamalefa, Chilches/Xilxes, Chodos/Xodos, Cirat, Cortes de Arenoso, Costur, les Coves de Vinromà, Culla, Eslida, Espadilla, Fanzara, Figueroles, Fuentes de Ayódar, la Llosa, Llucena/Lucena del Cid, Ludiente, Moncofa, Montanejos, Nules, Onda, Orpesa/Oropesa del Mar, Pobla Tornesa (la), Puebla de Arenoso, Ribesalbes, Sant Joan de Moró, Sarratella, Sierra Engarcerán, Suera/Sueras, Tales, Toga, Torralba del Pinar, la Torre d’En Besora, la Torre d’en Doménec, Torreblanca, Torrechiva, les Useres/Useras, Vall d’Alba, la Vall d’Uixó, Vallat, Vilafamés, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Vila-real, la Vilavella, Vilafranca/Villafranca del Cid/, Villahermosa del Río, Villamalur, Vistabella del Maestrazgo i Zucaina.

3. Àrea funcional comercial de la Vall del Palància:

a) Subàrea funcional comercial de Segorbe: Algimia de Almonacid, Almedíjar, Altura, Azuébar, Barracas, Bejís, Benafer, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Fuente la Reina, Gaibiel, Geldo, Higueras, Jérica, Matet, Montán, Navajas, Pavías, Pina de Montalgrao, Sacañet, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Torás, el Toro, Vall de Almonacid, Villanueva de Viver i Viver.

b) Subàrea funcional comercial de Sagunto/Sagunt: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronía, Algar de Palancia, Algimia de Alfara, Benavites, Benifairó de les Valls, Canet d’En Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petrés, Quart de les Valls, Quartell, Sagunto/Sagunt, Segart i Torres-Torres.

4. Àrea funcional comercial de València:

a) Subàrea funcional comercial metropolitana de València: Alaquàs, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alcàsser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Almàssera, Almussafes, Benaguasil, Benetússer, Benifaió, Beniparrell, Benisanó, Bétera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Catarroja, l’Eliana, Emperador, Foios, Godella, Llíria, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Puçol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Riba-roja de Túria, Rocafort, San Antonio de Benagéber, Sedaví, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, València, Vinalesa i Xirivella.

b) Subàrea funcional comercial València interior: Ademuz, Alborache, Alcublas, Alpuente, Andilla, Aras de los Olmos, Benagéber, Bugarra, Buñol, Calles, Casas Altas, Casas Bajas, Casinos, Castielfabib, Chelva, Cheste, Chiva, Chulilla, Cortes de Pallás, Domeño, Dos Aguas, Gátova, Gestalgar, Godelleta, Higueruelas, Loriguilla, Losa del Obispo, Macastre, Marines, Millares, Náquera, Olocau, Pedralba, Puebla de San Miguel, Serra, Titaguas, Torrebaja, Tuéjar, Turís, Vallanca, Vilamarxant, Villar del Arzobispo, Yátova i la Yesa.

5. Àrea funcional comercial de la Ribera del Xúquer: Albalat de la Ribera, Alberic, l’Alcúdia, Alfarp, Algemesí, Alginet, Alzira, Antella, Benicull de Xúquer, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Carlet, Catadau, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Gavarda, Guadassuar, Llaurí, Llombai, Masalavés, Montroy, Montserrat, la Pobla Llarga, Polinyà de Xúquer, Real, Riola, Sollana, Sueca i Tous.

6. Àrea funcional comercial de Requena-Utiel: Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Chera, Cofrentes, Fuenterrobles, Jalance, Jarafuel, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Sot de Chera, Teresa de Cofrentes, Utiel, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Zarra.

7. Àrea funcional comercial de Xàtiva: Alcàntera de Xúquer, l’Alcúdia de Crespins, Anna, Ayora, Barxeta, Bellús, Beneixida, Benigánim, Bicorp, Bolbaite, Canals, Càrcer, Cerdà, Chella, Cotes, Enguera, l’Ènova, Estubeny, la Font de la Figuera, Genovés, la Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d’En Fenollet, la Llosa de Ranes, Manuel, Moixent/Mogente, Montesa, Navarrés, Novetlè/Novelé, Quatretonda, Quesa, Rafelguaraf, Rotglà i Corberà, Sant Joan de l’Ènova, Sellent, Senyera, Sumacàrcer, Torrella, Vallada, Vallés, Castelló i Xàtiva.

8. Àrea funcional comercial de la Vall d’Albaida: Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Beniatjar, Benissoda, Benisuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat, Fontanars dels Alforins, Guadasequies, Montaverner, Montitxelvo/Montichelvo, l’Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, la Pobla del Duc, Ráfol de Salem, Rugat, Salem i Sempere.

9. Àrea funcional comercial de La Safor: Ador, Alfauir, Almiserà, Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarjó, Benicolet, Benifairó de la Valldigna, Beniflá, Benirredrà, Castellonet de la Conquesta, Daimús, la Font d’En Carròs, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Llutxent, Miramar, Oliva, Palma de Gandía, Palmera, Piles, Pinet, Potríes, Rafelcofer, el Real de Gandia, Rótova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Terrateig, Vilallonga/Villalonga, Xeraco i Xeresa.

10. Àrea funcional comercial de la Marina Alta: Alcalalí, l’Atzúbia-Forna, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, el Poble Nou de Benitatxell/Benitachell, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Xàbia/Jávea, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, els Poblets, el Ràfol d’Almúnia, Sagra, Sanet y Negrals, Senija, Teulada, Tormos, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, la Vall d’Ebo, el Verger, i Xaló.

11. Àrea funcional de la Marina Baixa: l’Alfàs del Pi, Altea, Beniardá, Benidorm, Benifato, Benimantell, Bolulla, Callosa d’En Sarrià, Calp, el Castell de Guadalest, Confrides, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella, Tàrbena, i la Vila Joiosa/Villajoyosa.

12. Àrea funcional de Alcoi/Alcoy: Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alcoi/Alcoy, Alfafara, Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beniarrés, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina, Facheca, Famorca, Gaianes, Gorga, l’Orxa/Lorcha, Millena, Muro de Alcoy, Penàguila, Planes, Quatretondeta, Tollos i la Vall d’Alcalà.

13. Àrea funcional comercial del Vinalopó:

a) Subàrea funcional comercial Elda-Petrer: Elda, Monòver/Monóvar, Petrer, el Pinós/Pinoso, Salinas i Sax.

b) Subàrea funcional comercial de Villena: Beneixama, Biar, el Camp de Mirra/ Campo de Mirra, Cañada i Villena.

14. Àrea funcional comercial d’Alacant/Alicante-Elx/Elche:

a) Subàrea funcional comercial d’Alacant/Alicante: Agost, Aigües, Alacant/Alicante, Busot, el Campello, Castalla, Ibi, Xixona/Jijona, Mutxamel, Onil, Sant Vicent del Raspeig/San Vicente del Raspeig, Sant Joan d’Alacant, Tibi i la Torre de les Maçanes/Torremanzanas.

b) Subàrea funcional comercial d’Elx/Elche: Algueña, Aspe, Crevillent, Elx/Elche, el Fondó de les Neus /Hondón de las Nieves, Hondón de los Frailes, Monforte del Cid, Novelda, la Romana i Santa Pola.

15. Àrea funcional comercial de la Vega Baja: Albatera, Algorfa, Almoradí, Benejúzar, Benferri, Benijófar, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Guardamar del Segura, Jacarilla, Los Montesinos, Orihuela, Pilar de la Horadada, Rafal, Redován, Rojales, San Fulgencio, San Isidro, San Miguel de Salinas i Torrevieja.

ANNEX VI

Continguts mínims dels estudis de trànsit

i mobilitat en projectes comercials.

Els estudis de trànsit i mobilitat que s’exigisquen per a l’autorització de projectes comercials han d’incorporar, com a mínim, els següents continguts:

a) Una descripció de la xarxa viària, de la xarxa d’itineraris principals per a vianants, de les infraestructures fixes de transport col·lectiu, de la xarxa d’itineraris de transport col·lectiu de superfície i de la xarxa d’itineraris per a bicicletes.

b) Indicadors sobre la mobilitat actual i prevista, amb especificació de les dades del trànsit i nivells de servei de les diferents xarxes existents, tals com intensitats mitjanes diàries dels itineraris principals, en dies laborables i en cap de setmana, nivells de servei i percentatge d’ocupació en els transports col·lectius, fluxos d’usuaris per dia i en hores punta, etc.

c) Una estimació del número i modalitat dels desplaçaments que es preveuen generar en funció de les superfícies i usos, indicant la distribució temporal al llarg del dia i, si escau, dies punta al llarg de l’any, tant pel que fa a entrades com a eixides. Llevat que es justifique l’adopció de valors inferiors, no es podrà considerar un número inferior a 50 viatges per cada 100 metres quadrats de sostre comercial.

d) Una estimació de l’increment de mobilitat que representa la implantació prevista i la seua incidència sobre les xarxes generals de transport.

e) Una estimació de l’origen i destinació del trànsit previst generat per la implantació comercial, a partir d’estudis de mercat, enquestes o eines similars.

f) La identificació dels accessos previstos en vehicle privat, a peu, amb bicicleta i en transport públic.

g) Una descripció del trànsit de mercaderies i el funcionament de les operacions de càrrega i descàrrega previstes.

h) La indicació de les xarxes i infraestructures de transport col·lectiu i de taxis existents i previstes, identificant les parades i estacions. Es determinarà la distància entre la implantació i l’accés més pròxim a les infraestructures fixes de transport públic. S’haurà d’indicar si es tracta d’una parada existent, prevista en una planificació aprovada per l’administració pública competent o proposta per l’estudi.

i) Dotació de places d’aparcament públic vinculades a la implantació comercial i situades en un radi de 500 metres en torn al nou equipament. Indicació de nivells d’ocupació previstos, tipus de places i sistemes de gestió i assignació de places incorporat.

j) Estimació de les emissions de gasos contaminants derivades de la mobilitat generada.

k) Proposta de les actuacions i millores en les xarxes i mesures correctores referents a:

1r. Millores en la xarxa viària, especialment quant a la garantia de la capacitat i de la seguretat en els accessos i en els vials.

2n. Construcció de noves parades en sistemes d’infraestructura fixa i de transport públic de superfície, taxis i bicicletes.

3r. Previsió de noves línies de transport públic, prolongació o canvi de traçat de les existents.

4t. Urbanització o ampliació d’itineraris per a vianants, per a transport col·lectiu de superfície i per a bicicletes.

5é. Actuacions d’adequació de l’espai públic per al seu ús per a vianants.

6é. Mesures per a l’optimització i racionalització en el transport de mercaderies i desplaçaments del personal de l’equipament comercial.

7é. Mesures previstes per a reduir l’impacte mediambiental de la mobilitat generada.

8é. Altres mesures correctores o compensatòries.