Síndic del Greuges COMUNIDAD VALENCIANA

LEY 2/2021, de 26 de marzo, de la Generalitat, del Síndic del Greuges de la Comunitat Valenciana

(DOGV de 31.03.2021)

Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:

Índex

Preàmbul

TÍTOL PRELIMINAR. Disposicions generals

Article 1. Objecte de la llei

Article 2. Naturalesa jurídica de la institució

Article 3. Seu

TÍTOL I. De l’estatut jurídic de la persona titular del Síndic de Greuges i del seu adjunt i adjunta

CAPÍTOL I. De l’estatut jurídic de la persona titular del Síndic de Greuges.

Article 4. Proposta i elecció

Article 5. Nomenament i presa de possessió

Article 6. Mandat

Article 7. Declaracions d’interessos i de béns i adhesió al Codi de bon govern de la institució

Article 8. Cessament

Article 9. Suspensió de funcions

Article 10. Garanties i prerrogatives

Article 11. Incompatibilitats

CAPÍTOL II. De l’estatut jurídic de l’adjunt i l’adjunta.

Article 12. Nombre i atribucions

Article 13. Proposta i elecció

Article 14. Nomenament i presa de possessió

Article 15. Cessament i suspensió de funcions

Article 16. Prerrogatives i incompatibilitats

TÍTOL II. De les funcions d’investigació

CAPÍTOL I. Àmbit d’investigació.

Article 17. Actuacions i inactivitats subjectes a investigació

Article 18. Supòsits d’exclusió

CAPÍTOL II. Àmbits i situacions d’atenció preferent.

Article 19. Situacions de risc d’exclusió o especial vulnerabilitat

Article 20. Interlocució amb organitzacions i entitats

Article 21. Diagnòstic i adopció d’iniciatives

CAPÍTOL III. Inici d’investigacions.

Article 22. Formes d’inici

Article 23. Investigació d’ofici

Article 24. Investigació a instància de part

Article 25. Altres legitimacions per a instar l’inici del procediment

CAPÍTOL IV. Presentació i admissió de queixes.

Article 26. Presentació i registre intern

Article 27. Gratuïtat

Article 28. Contingut

Article 29. Termini

Article 30. Admissió a tràmit

CAPÍTOL V. Procediment de queixa.

Article 31. Impuls i tramitació

Article 32. Suspensió i continuïtat d’actuacions

Article 33. Resolució

Article 34. Comunicació

Article 35. Obligació de respondre

Article 36. Compensació a particulars

CAPÍTOL VI. Obligació de col·laborar.

Article 37. Subministrament d’informació i documentació

Article 38. Accés a dependències, arxius i registres

Article 39. Negativa a col·laborar

Article 40. Investigació de conductes individuals

Article 41. Incompliment de resolucions

Article 42. Exigència i determinació de responsabilitats

CAPÍTOL VII. Informació i documents reservats.

Article 43. Sol·licitud

Article 44. Deure de reserva

Article 45. Denegació motivada

CAPÍTOL VIII. Fórmules de concertació.

Article 46. Conciliació, mediació i composició de controvèrsies

CAPÍTOL IX. Consultes i sol·licituds.

Article 47. Objecte i contestació de consultes i sol·licituds

TÍTOL III. De la facultat d’instar la interposició de recursos i conflictes de competències davant el tribunal constitucional

Article 48. Impuls per a la interposició de recursos d’empara

Article 49. Impuls per a la interposició de recursos d’inconstitucionalitat

Article 50. Impuls per a la interposició de conflictes de competències

TÍTOL IV. Dels informes

CAPÍTOL I. Informe anual.

Article 51. Presentació

Article 52. Contingut

Article 53. Exposició

Article 54. Publicació

CAPÍTOL II. Informes especials.

Article 55. Presentació

Article 56. Contingut

Article 57. Exposició

Article 58. Publicació

CAPÍTOL III. Informes extraordinaris.

Article 59. Presentació

Article 60. Contingut

Article 61. Exposició

Article 62. Publicació

TÍTOL V. De les relacions institucionals i de col·laboració

CAPÍTOL I. Relacions amb les Corts Valencianes.

Article 63. Compareixences a instància de la persona titular del Síndic de Greuges

Article 64. Compareixences a instància de les Corts Valencianes

CAPÍTOL II. Relacions amb altres institucions i organismes de la Generalitat.

Article 65. Col·laboració amb les institucions estatutàries i adscrites a les institucions de la Generalitat Valenciana

Article 66. Col·laboració de l’Administració de la Generalitat

Article 67. Col·laboració del sector públic instrumental de la Generalitat

Article 68. Col·laboracions específiques en matèria de transparència i bon govern

CAPÍTOL III. Relacions amb la institució del Defensor del Poble.

Article 69. Marc normatiu

Article 70. Col·laboració

Article 71. Convenis

CAPÍTOL IV. Relacions amb altres institucions homòlogues.

Article 72. Cooperació amb la institució del Defensor del Poble Europeu

Article 73. Cooperació amb institucions homòlogues d’altres comunitats autònomes

Article 74. Cooperació amb òrgans vinculats a l’Administració local

Article 75. Cooperació amb òrgans vinculats a les universitats valencianes

Article 76. Cooperació amb altres organismes i entitats nacionals i internacionals

TÍTOL VI. De la promoció, difusió i divulgació de les activitats de la institució

Article 77. Projecció exterior

Article 78. Actuacions de promoció

Article 79. Labors de difusió

Article 80. Vies i instruments per a la divulgació

Article 81. Mitjans públics de comunicació

TÍTOL VII. De l’organització i el règim intern

CAPÍTOL I. Reglament d’organització i funcionament.

Article 82. Elaboració i aprovació

Article 83. Publicació

Article 84. Resolucions i instruccions de desenvolupament

CAPÍTOL II. La Secretaria General.

Article 85. La Secretaria General

CAPÍTOL III. La Junta de Coordinació i Règim Interior.

Article 86. Composició

Article 87. Funcions

CAPÍTOL IV. Règim econòmic i pressupostari.

Article 88. Elaboració del pressupost

Article 89. Règim econòmic

Article 90. Dotacions pressupostàries

Article 91. Examen dels comptes

CAPÍTOL V. Mitjans personals.

Article 92. Règim jurídic

Article 93. Personal funcionari

Article 94. Personal laboral

Article 95. Personal eventual

CAPÍTOL VI. Mitjans materials.

Article 96. Règim jurídic aplicable

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Aplicació de la llei al titular del Síndic de Greuges, a la seua adjunta i al seu adjunt.

Segona. Procediments iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

Tercera. Aplicació del Reglament d’organització i funcionament vigent.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Títol competencial.

Segona. Aprovació del nou reglament d’organització i funcionament, de la relació de llocs de treball i del Codi de bon govern de la institució.

Tercera. Entrada en vigor.

PREÀMBUL

La figura del Síndic de Greuges té un doble valor en el marc del model valencià d’autogovern. D’una banda, està comissionada per les Corts Valencianes per a vetlar per la defensa dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes, i en conseqüència exerceix una funció primordial en el nostre Estat social i democràtic de dret. D’altra banda, com a institució de rang estatutari integrada en la Generalitat, és part essencial del sistema a través del qual el poble valencià fa efectiva la seua autonomia política.

En el marc d’allò que es va establir per l’article 24 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana aprovat per mitjà de la Llei orgànica 5/1982, d’1 de juliol, la

Llei 11/1988, de 26 de desembre, va dotar la institució d’una regulació que pràcticament ha romàs inalterada des de llavors. L’esmentada norma de 1988 va nàixer dins d’un context preconfigurat per l’article 54 de la Constitució; per la Llei orgànica 3/1981, de 6 d’abril, del Defensor del Poble, i per la Llei 36/1985, de 6 de novembre, per la qual es regulen les relacions entre la institució del Defensor del Poble i les figures semblants en les distintes comunitats autònomes, així com per la jurisprudència que el Tribunal Constitucional ja havia dictat sobre les relacions entre la primera i les segones, en les seues sentències 142/1988, de 12 de juliol, i 157/1988, de 15 de setembre.

A partir de l’entrada en vigor dels seus respectius estatuts d’autonomia, des de la segona meitat dels anys vuitanta del segle passat, gran part de les comunitats autònomes van anar creant, en un procés progressiu i adaptat a les circumstàncies de cada territori, institucions que, si bé diferien en la seua denominació, tenien assignades funcions semblants a les del Defensor del Poble. La posada en funcionament d’un sistema basat en la col·laboració interinstitucional i en el respecte cap als diversos i complementaris àmbits d’actuació, va permetre a la ciutadania disposar d’una via addicional per a canalitzar les seues queixes contra les administracions públiques.

Les figures semblants al Defensor del Poble, i per extensió el conjunt del sistema institucional de les comunitats autònomes, han experimentat durant els últims deu anys dos fenòmens en gran manera contradictoris. D’una banda, el cicle de reformes estatutàries iniciat en 2006 va donar peu a una certa consolidació de renovats sostres competencials, va incrementar la protecció dels elements essencials del model de descentralització política, i va refermar i va enfortir les relacions intergovernamentals, tant horitzontals com sobretot verticals. Però quasi de forma simultània, quan les noves normes institucionals bàsiques acabaven d’entrar en vigor o inclús encara s’estaven tramitant, la profunda crisi econòmica va contrarestar l’impuls esmentat i va portar les comunitats autònomes a adoptar dràstiques mesures de retallada de la despesa pública, entre les quals, en determinats casos, van ocupar un lloc destacat la suspensió de funcions i inclús la supressió de les institucions semblants al Defensor del Poble.

Les funcions que en l’actualitat exerceixen les institucions autonòmiques assimilables al Defensor del Poble han de ser llegides a la llum de la interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet de la possible regulació de nous drets en els anomenats estatuts d’autonomia de segona generació, partint de les previsions incloses en els articles 53.1, 81.1 i 147.2 de la Constitució i de la competència exclusiva que el seu article 149.1.1.a atorga a l’Estat.

Sobre la base del respecte a la igualtat en les posicions jurídiques fonamentals de tots els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol, en l’apartat a del fonament jurídic 13 de la seua Sentència 247/2007, de 12 de desembre, l’Alt Tribunal va afirmar: «És inherent al nostre sistema constitucional que, com a conseqüència de l’exercici per les comunitats autònomes de les seues competències exclusives o de desenvolupament legislatiu, els ciutadans residents en els distints territoris autonòmics puguen estar sotmesos a règims jurídics diferenciats en les àrees materials corresponents a les competències esmentades i, consegüentment, tinguen diferents drets en aquelles àrees». A continuació, en els fonaments jurídics 15 a 17 d’aquesta mateixa sentència, va establir que els articles 138.2, 139.1 i 149.1.1.a de la Constitució no impedeixen que els estatuts d’autonomia puguen establir drets subjectius, però va diferenciar a l’efecte entre els apartats c i d de l’article 147.2 de la norma suprema en el sentit següent: «[…], els estatuts d’autonomia, que en l’àmbit institucional del contingut estatutari poden establir drets subjectius per si mateixos, en l’àmbit d’atribució competencial requereixen la col·laboració del legislador autonòmic, de tal manera que les prescripcions estatutàries relatives a aquest últim àmbit, siga quin en siga el mode literal en què s’enuncien, han d’entendre’s, segons s’acaba de dir adés, com a mandats, orientacions o objectius, dirigits als poders públics autonòmics per a l’exercici de competències que l’Estatut atribuïsca» (fonament jurídic 15.c).

Això és així perquè, en els fonaments jurídics 16 i 17 de la seua Sentència 31/2010, de 28 de juny, el Tribunal Constitucional va especificar que els estatuts d’autonomia no són aptes per a desenvolupar ni per a regular l’exercici dels drets fonamentals, i que els drets reconeguts en les normes institucionals bàsiques de les comunitats autònomes han de ser, forçosament, diferents d’aquells i estar materialment vinculats a l’àmbit competencial propi de la comunitat autònoma corresponent. Ara bé, «davall la mateixa categoria «dret» poden comprendre’s realitats nominatives molt distintes, i serà a aquestes a les quals haja d’atendre’s, més enllà del pur nomen, per a concloure si la seua inclusió en un estatut és constitucionalment possible o no» (fonament jurídic 16 de l’esmentada sentència).

Amb aquests paràmetres jurisprudencials ha de valorar-se una de les principals novetats dels estatuts d’autonomia aprovats a partir de 2006: la inclusió d’un catàleg de drets atribuïts a la ciutadania de cada territori, que en el cas de la Comunitat Valenciana es materialitza en el títol II de l’Estatut reformat a través de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril. En primer lloc, no es tracta de drets fonamentals susceptibles d’empara constitucional; en segon lloc, reben la denominació que reben, serà el seu contingut el que en determine el vertader abast; i, en tercer lloc, correspondrà al legislador autonòmic fer-los efectius en la mesura que cobren autèntic significat en virtut de la seua vinculació amb les competències assumides per cada comunitat autònoma en el seu propi estatut.

Per a les institucions autonòmiques semblants al Defensor del Poble, la previsió estatutària de tals llistes de drets ha suposat un repte, però també ha generat una oportunitat per a realçar el valor del seu treball. L’àmbit material d’actuació de les institucions esmentades gira essencialment entorn de la investigació de l’activitat de les respectives administracions autonòmiques i aquesta activitat té el seu fonament en les competències assumides en cada estatut. Per consegüent, les institucions que, com el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, vetlen pel respecte dels drets de la ciutadania de cada territori, han vist potenciat el seu paper en tant que l’elenc d’aquests drets s’ha vist notablement ampliat.

III

En paral·lel amb la configuració d’aquesta realitat jurídica s’han produït diverses circumstàncies que també incideixen directament a l’hora de definir el lloc que ocupen i les funcions que exerceixen el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana i les seues institucions homòlogues en altres comunitats autònomes. La primera d’aquestes circumstàncies té a veure amb els alts índexs de desigualtat social dels últims anys, amb la situació de vulnerabilitat en què viu una part important de la societat i amb la necessitat de garantir a tota la població unes condicions de vida que permeten erradicar o almenys mitigar o pal·liar en tot el possible l’exclusió i la pobresa. En aquest àmbit, institucions com el Síndic de Greuges, que tradicionalment ja s’havien ocupat amb profusió de vetlar pels drets de la infància i l’adolescència, així com pels de les persones majors, pels de les persones amb diversitat funcional o en situació de dependència i per la igualtat efectiva entre dones i homes, s’han vist en l’obligació ineludible d’expandir el seu àmbit d’investigació, de preocupar-se per la situació d’un nombre més gran de persones i col·lectius, i de reflectir en els seus informes una realitat a què ni aquestes mateixes institucions ni la societat en el seu conjunt poden romandre alienes.

D’altra banda, junt amb l’increment de les desigualtats, hi ha també altres factors que suposen un repte per a la institució en ampliar el seu àmbit d’actuació. En les últimes dècades s’han produït canvis molt importants que han canviat la vida quotidiana i que han posat de manifest noves vulnerabilitats, noves afectacions als drets personals i col·lectius o, fins i tot, l’emergència dels anomenats drets humans de nova generació en resposta a aquestes preocupacions. D’una manera especial cal destacar el dret i la importància de poder gaudir d’un medi ambient sa i adequat. En un context en què cada vegada són més evidents les conseqüències de les alteracions dels ecosistemes, els cicles naturals i el clima i la pèrdua de biodiversitat, com també la seua afectació a les condicions de vida material, la protecció del medi ambient i la sostenibilitat de les activitats humanes han d’ocupar un lloc central dins la protecció dels drets i, per això, els drets ambientals han de tindre un paper cada vegada més protagonista. Així mateix, i en un altre aspecte, l’avanç de les tecnologies i els entorns digitals han canviat tots els aspectes de la vida de les persones. Tot i que açò ofereix importants oportunitats, la societat digital suposa també l’emergència de noves preocupacions i vulnerabilitats en els drets, tant amb relació a l’accés a aquestes eines com per la protecció dels drets de les persones en aquests entorns. En definitiva, tot i que aquests elements estaven ja presents d’alguna manera en la Constitució espanyola i en el nostre Estatut d’autonomia, tant els aspectes de qualitat i protecció del medi ambient i l’accés als recursos bàsics per a la vida, com les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, cada vegada tenen un paper més important l’exercici dels drets i, per tant, suposen nous reptes que el Síndic de Greuges, com a institució encarregada de vetlar per aquests, ha d’atendre.

Finalment, l’altra circumstància està connectada amb la relació entre la ciutadania i els poders públics. Els conceptes de participació ciutadana, transparència, ètica pública i bon govern, que fins no fa molt de temps estaven pràcticament absents de la vida pública, han adquirit un paper protagonista i representen la plasmació de la consciència d’una societat que demana rendició de comptes, que vol intervindre en la gestió dels assumptes públics i que aspira, amb tota legitimitat, a controlar i vigilar de prop l’activitat dels qui, al capdavant les seues responsabilitats, tenen el deure de servir amb objectivitat els interessos generals i actuar amb sotmetiment ple a la llei i al dret per a fer efectiu el mandat derivat de l’article 103.1 de la Constitució.

Aquestes circumstàncies, sumades al context jurídic adés descrit, fan necessària una llei que dote de nova regulació el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana. Durant quasi tres dècades, la Llei 11/1988, de 26 de desembre, va permetre posar en funcionament la institució, la va dotar d’un marc jurídic estable, va proporcionar una base sòlida per a les seues investigacions i va possibilitar l’atenció de milers de queixes i consultes ciutadanes. Ara, tot respectant i aprofitant el bagatge que proporciona el temps transcorregut, és el moment adequat per a donar un nou impuls a la institució per mitjà d’una norma molt més àmplia, que tracta de millorar la sistemàtica de la seua predecessora i, alhora, de preveure aspectes que potser en 1988 resultaven innecessaris i, no obstant això, avui dia, esdevenen imprescindibles si es vol que el Síndic de Greuges compte amb una eina jurídica a l’altura dels reptes que li planteja el seu treball quotidià.

La nova llei, que es fonamenta en la competència exclusiva que l’article 49.1.1.ª de l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat per a l’organització de les seues institucions d’autogovern, en relació amb els articles 20.3 i 38 de la pròpia norma institucional bàsica valenciana, s’estructura en huit títols amb un total de noranta-sis articles, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

Respecte de la denominació de la institució, al llarg de tot el text de la llei es manté la denominació prevista en l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, «Síndic de Greuges», sense perjudici que per a identificar la persona titular de la institució s’utilitze «síndic o síndica de Greuges», expressió compatible amb la utilitzada per l’Estatut, en espera que en futures reformes del text estatutari es modifique la denominació de la institució per la més inclusiva de «Sindicatura de Greuges».

El títol preliminar delimita l’objecte de la llei, defineix la naturalesa jurídica del Síndic de Greuges a partir de les previsions estatutàries i estableix la seu de la institució.

En el títol I s’aborda l’estatut jurídic del Síndic de Greuges, tant el de qui presideix la institució com el del seu adjunt i adjunta. Quant al primer, i com a principals novetats respecte a la normativa anterior, cal destacar d’entrada la reducció de la majoria necessària per a procedir a la seua elecció, que passa de les dues terceres parts a les tres cinquenes parts del Ple de les Corts Valencianes. D’aquesta manera, s’aconsegueix l’equiparació amb el que preveuen les normes reguladores d’institucions semblants en altres comunitats autònomes. A més, s’introdueix l’obligació per als candidats i candidates a ocupar el lloc de comparéixer amb caràcter previ davant la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges, i la necessitat que el síndic o síndica de Greuges presente, en distints moments, declaracions d’interessos i de béns. A més d’això, s’introdueix la supressió de la possibilitat de reelecció, de l’aforament, i la regulació de la possible suspensió temporal de funcions. Pel que fa a l’adjunt i a l’adjunta, s’inclouen criteris de paritat entre dones i homes per a la proposició i l’elecció, i es preveu que puguen assumir, per delegació del síndic o síndica de Greuges, funcions vinculades, en particular, amb la defensa i protecció dels drets de les persones en situació de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat.

El títol II se centra a regular les activitats investigadores dutes a terme per la institució. Per comparació amb la llei de 1988, s’ha procurat sistematitzar amb més precisió l’elenc d’administracions públiques, institucions, entitats, organismes i persones físiques i jurídiques sotmeses a investigació, així com els supòsits d’exclusió, i al mateix temps s’ha introduït la possible investigació d’inactivitats administratives i s’ha ampliat i aclarit la legitimació activa per a instar l’inici d’un procediment.

Ha de destacar-se com a novetat la inclusió d’un capítol dedicat a la investigació dels àmbits i de les situacions a les quals el Síndic de Greuges ha de prestar una atenció especial, com són les situacions de risc d’exclusió o especial vulnerabilitat i les relacionades amb la defensa de la igualtat de gènere. Ateses les funcions que té atribuïdes, la institució ha de prestar una atenció preferent i prioritària als casos en què està en joc la cohesió social, la vertadera integració dels qui, per unes circumstàncies o altres, poden veure afectada la dignitat personal i ha de vetlar, en l’exercici de la defensa de la igualtat de gènere, perquè es complisquen totes les mesures necessàries per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits de la vida. En aquest capítol s’insisteix particularment en la necessitat de propiciar una estreta col·laboració amb totes aquelles entitats i organitzacions que tenen un coneixement pròxim i quotidià de la realitat per la qual travessen les persones i els col·lectius vulnerables o en risc d’exclusió i de les situacions en què es manifesta la discriminació per raó de gènere i la desigualtat entre dones i homes.

Quant a les queixes presentades per la ciutadania, s’admet per primera vegada la formulació de queixes verbals en la seu de la institució i es regula de forma més senzilla tot el procediment de tramitació, des de l’admissió fins a la comunicació de la resolució adoptada.

També constitueix una novetat dins d’aquest apartat l’al·lusió a possibles fórmules de conciliació, mediació i composició de controvèrsies, que podran ser instades pel síndic o la síndica de Greuges quan aprecie voluntat d’arribar a un acord satisfactori, tant en qui ha formulat la queixa com en els subjectes investigats l’actuació o inactivitat dels quals en principi l’haja ocasionada.

El títol III suposa una altra novetat important en relació amb la llei de 1988. Amb la nova regulació s’atribueix a la institució la facultat específica d’instar la interposició de recursos d’empara, de recursos d’inconstitucionalitat i de conflictes de competències davant el Tribunal Constitucional, quan considere, des de la perspectiva del seu àmbit material de funcions, que hi ha raons fonamentades per a procedir en aquest sentit. Aquestes facultats específiques, presents en bona part de les normes reguladores de les institucions homòlogues al Síndic de Greuges en altres comunitats autònomes, contribueixen a potenciar el seu paper i fer més visible l’exercici de les atribucions que té assignades en virtut de l’Estatut d’Autonomia i de la present llei.

Dins del títol IV, cada un dels seus tres capítols està dedicat a un tipus d’informes (anuals, especials i extraordinaris) i, a partir d’una estructura idèntica basada en la distinció entre presentació, contingut, exposició i publicació, permeten comparar amb facilitat les semblances i diferències entre ells, el seu objecte, la seua finalitat i com cada un d’ells contribueix al fet que la institució done a conèixer a l’opinió pública els resultats de diversos tipus d’activitats indagatòries.

El títol V constitueix, així mateix, una novetat digna de ser destacada en relació amb el marc jurídic del qual fins ara disposava el Síndic de Greuges. La llei de 1988 contenia referències aïllades i disperses a les relacions de col·laboració amb les Corts Valencianes i amb el Defensor del Poble, però en la nova regulació s’obri un ventall molt més ampli per a possibles relacions institucionals i de cooperació, incorporant, per exemple, altres institucions i organismes de la Generalitat com l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana i el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, el Defensor del Poble Europeu i les institucions semblants al Síndic de Greuges en altres comunitats autònomes, així com les que exercisquen funcions assimilables en l’àmbit de l’Administració local o de les universitats valencianes, i les institucions internacionals com la Federació Iberoamericana de l’Ombudsman (FIO) i l’Institut Internacional de l’Ombudsman (IOI).

El títol VI és també íntegrament nou i està dirigit a fer més visible el treball que exerceix la institució. Com més coneguda siga la labor que du a terme, de més repercussió gaudirà el resultat de les seues investigacions, la qual cosa, al seu torn, redundarà en benefici de la percepció que la ciutadania tinga del Síndic de Greuges com a via apropiada per a canalitzar qualsevol queixa o denúncia, relativa a una actuació o inactivitat de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana que puga vulnerar els seus drets i llibertats. En aquest sentit, la promoció, la difusió i la divulgació del quefer quotidià de la institució resulten essencials i la col·laboració dels mitjans públics de comunicació sobretot dels de titularitat autonòmica adquireix un valor fora de tot dubte.

El títol VII d’aquesta llei pren com a punt de partida el títol IV i la disposició addicional única de la Llei 11/1988, de 26 de desembre, però introdueix importants novetats. S’estableix una regulació breu però necessària del procés d’elaboració, aprovació i publicació del Reglament d’organització i funcionament de la institució, s’inclou una menció succinta a la Secretaria General i a la Junta de Coordinació i Règim Interior, i es fa una concisa al·lusió als aspectes essencials del règim econòmic i pressupostari i dels mitjans personals i materials amb què pot comptar el Síndic de Greuges. Cap d’aquestes qüestions no s’aborda amb pretensió d’exhaustivitat sinó amb l’exclusiva finalitat d’arreplegar en la llei les línies generals d’una sèrie de temes, l’àmbit natural de regulació detallada dels quals serà el posterior Reglament d’organització i funcionament.

Finalment, quant a les disposicions comunes a la part final, les tres disposicions transitòries donen cobertura a les situacions que puguen generar-se com a conseqüència de la derogació de la Llei 11/1988, de 26 de desembre. I pel que fa a les disposicions finals, la primera arreplega el títol competencial que atorga base jurídica a l’adopció d’aquesta iniciativa, la segona estableix els terminis en què s’han d’aprovar el nou Reglament d’organització i funcionament, la relació de llocs de treball i el Codi de bon govern de la institució, mentre que la tercera disposició final puntualitza que l’entrada en vigor tindrà lloc als trenta dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Amb la present llei, coherent amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, es dona compliment a les previsions del Pla normatiu de l’Administració de la Generalitat 2018 i oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals

Article 1. Objecte de la llei

1. És objecte d’aquesta llei regular el procediment de designació, elecció i nomenament; l’estatut jurídic; les funcions; les facultats específiques; les relacions institucionals i de col·laboració, i els aspectes essencials de l’organització i del règim intern del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

2. El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana es configura, d’acord amb l’Estatut d’autonomia, com a alt comissionat de les Corts Valencianes designat per aquestes per a vetlar per la defensa dels drets i les llibertats reconeguts en el títol I de la Constitució espanyola, en el títol II de l’Estatut d’autonomia, així com per les normes de desenvolupament corresponent, i els instruments internacionals de protecció dels drets humans i en la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana.

3. Les actuacions del Síndic de Greuges han d’atendre especialment la protecció dels drets de la infància i de l’adolescència reconeguts per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant i per la legislació sobre la infància i l’adolescència i dels qui puguen trobar-se, d’acord amb l’article 19 d’aquesta llei, en situació de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat, com també la defensa de la igualtat entre dones i homes. A aquests efectes, el Síndic de Greuges té la condició de defensor dels drets de la infància i de l’adolescència, sense detriment de les funcions que corresponguen al Ministeri Fiscal.

Article 2. Naturalesa jurídica de la institució

1. El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana és una institució de caràcter públic, integrada en el conjunt d’institucions que, de conformitat amb l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia, formen part de la Generalitat.

2. El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, la persona titular del qual és l’alta comissionada de les Corts Valencianes, designada per aquestes, exerceix les seues atribucions amb plena autonomia orgànica i total independència funcional per a garantir-ne l’objectivitat, la imparcialitat i la independència.

3. D’acord amb la seua independència funcional, correspon en tot cas al Síndic de Greuges l’exercici de les competències següents:

a) La regulació de tot allò que afecte el seu govern i organització, d’acord amb els crèdits pressupostaris autoritzats per les Corts Valencianes per a aquests fins.

b) La regulació del règim intern del personal al seu servei, sense perjuí de les normes generals que s’apliquen.

Article 3. Seu

El Síndic de Greuges té la seu oficial a la ciutat d’Alacant.

TÍTOL I

De l’estatut jurídic de la persona titular del

Síndic de Greuges i del seu adjunt i adjunta

CAPÍTOL I

De l’estatut jurídic de la persona titular

del Síndic de Greuges

Article 4. Proposta i elecció

1. El procediment per a la proposta i elecció de la persona titular del Síndic de Greuges serà el següent:

a) En el termini de deu dies des que haja quedat vacant el càrrec, la Presidència de les Corts Valencianes declararà formalment obert el procediment d’elecció i s’iniciarà un termini d’un mes perquè els grups parlamentaris puguen presentar les candidatures que estimen oportunes, mitjançant la firma d’un mínim de dos grups parlamentaris.

b) Els candidats i les candidates hauran de comparéixer en el termini de trenta dies davant la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges perquè aquest puga valorar-ne la idoneïtat pel que fa, entre altres, a les seues respectives trajectòries personals i professionals i la concurrència de possibles causes d’incompatibilitat.

c) Finalitzades les compareixences, l’esmentada comissió elevarà a la Mesa de les Corts Valencianes un dictamen amb les conclusions extretes i la Mesa proposarà un candidat o una candidata.

d) A la vista de la proposta esmentada, la Presidència de les Corts Valencianes convocarà una sessió específica del Ple per a fer-ne l’elecció.

e) L’elecció de la persona titular del Síndic de Greuges requerirà el vot favorable de les tres cinquenes parts del Ple de les Corts Valencianes.

2. Si en la sessió específica del Ple de les Corts Valencianes dedicada a l’elecció el candidat o la candidata no obtinguera la majoria indicada en l’apartat anterior, s’obrirà un termini d’un mes perquè els grups parlamentaris puguen tornar a presentar candidatures.

3. Per a poder ser triat o triada s’hauran de reunir els requisits següents:

a) Tindre la condició política de valencià o valenciana.

b) Ser major d’edat i estar en ple ús dels drets civils i polítics.

c) Conèixer els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

d) No haver exercit durant els dos anys anteriors a la data de presentació de la candidatura funcions directives en partits polítics, alts càrrecs o mandats representatius en les institucions públiques de la Comunitat Valenciana, de l’Estat o de la Unió Europea, o el temps que resulte de la normativa especial sobre incompatibilitats que li siga d’aplicació en raó del càrrec si fora de major durada.

Article 5. Nomenament i presa de possessió

1. La persona triada per a exercir el càrrec de síndic o síndica de Greuges de la Comunitat Valenciana serà nomenada per resolució del Ple de les Corts Valencianes, que es publicarà en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. La presa de possessió tindrà lloc davant la Mesa de les Corts Valencianes, amb prestació de jurament o promesa al compliment de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia i de la resta de l’ordenament jurídic vigent, així com del fidel exercici de les funcions inherents al càrrec.

Article 6. Mandat

El mandat de la persona titular del Síndic de Greuges tindrà una durada de set anys i la persona que ocupe el càrrec no podrà ser reelegida.

Article 7. Declaracions d’interessos i de béns i adhesió al Codi de bon govern de la institució

1. El síndic o la síndica de Greuges haurà de presentar davant les Corts Valencianes, de conformitat amb el que estableix el Codi de bon govern de la institució, una declaració per a fer constar que no exerceix cap activitat professional, mercantil, industrial o laboral considerada incompatible.

A més, haurà de formular declaració de béns patrimonials, detallant tots aquells béns, drets i obligacions de què siga titular. Al document esmentat s’adjuntarà còpia de l’última declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de l’impost sobre el patrimoni, o bé s’autoritzarà les Corts Valencianes a obtindre aquesta informació directament davant l’Administració tributària.

2. Les declaracions ressenyades en l’apartat anterior hauran de presentar-se en prendre possessió del càrrec, en cessar-hi i en qualsevol moment en què es produïsca una variació de les dades declarades, sempre en el termini d’un mes a comptar del fet causant.

3. El síndic o la síndica de Greuges, en prendre possessió del seu càrrec i de conformitat amb la normativa aplicable en la matèria, haurà d’adherir-se al Codi de bon govern de la Generalitat.

Article 8. Cessament

1. La persona titular del Síndic de Greuges cessa en el seu càrrec per les causes següents:

a) L’extinció del mandat.

b) La renúncia formalitzada per escrit.

c) La pèrdua de la condició política de valencià o valenciana.

d) La incapacitació judicial o la inhabilitació per a l’exercici dels drets polítics, declarades mitjançant una decisió judicial ferma.

e) La condemna, per mitjà de sentència ferma, per delicte dolós.

f) La negligència notòria en el compliment dels deures inherents al càrrec o el seu incompliment reiterat.

g) Defunció.

h) Una malaltia greu o incapacitat sobrevinguda que impossibilite l’exercici de les funcions pròpies del càrrec.

i) Per incompatibilitat sobrevinguda d’acord amb l’article 11 d’aquesta llei.

2. En el supòsit mencionat en les lletres f i h de l’apartat anterior, la decisió del cessament haurà de ser adoptada per majoria de les tres cinquenes parts del Ple de les Corts Valencianes, oït el síndic o la síndica de Greuges, amb l’acord previ, per majoria absoluta, de la Comissió de les Corts encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges. Aquesta, abans de pronunciar-se respecte d’això, donarà, en tot cas, audiència a l’interessat o a la interessada.

En els altres supòsits previstos en el primer apartat d’aquest precepte, el cessament serà declarat per la Presidència de les Corts Valencianes, després d’informar el Ple d’aquesta institució.

A partir del dia en què es declare oficialment la vacant, el procediment per a la designació, elecció i nomenament de la nova persona titular del Síndic de Greuges haurà de concloure’s en un termini no superior a tres mesos.

3. En cas d’extinció del mandat, el síndic o la síndica de Greuges s’ha de mantenir en el càrrec en funcions fins a la presa de possessió del seu successor o successora.

Si concorre qualsevol de les altres causes de cessament enumerades en l’apartat 1 d’aquest precepte, han d’assumir les funcions del síndic o síndica de Greuges, fins que prenga possessió el successor o successora, l’adjunt o adjunta. Durant aquest temps ha d’exercir el càrrec amb caràcter d’interinitat i amb plenitud de funcions. En aquest cas, l’adjunt o adjunta ha d’assumir les funcions del síndic o síndica de manera rotatòria i per ordre, començant per l’adjunt primer o primera i per un període màxim d’un any, per torn, fins que es designe successor o successora.

Article 9. Suspensió de funcions

1. La persona que ocupe el càrrec de síndic o síndica de Gregues quedarà suspesa de manera automàtica en l’exercici d’aquest quan una resolució judicial li impose presó provisional, llibertat sota fiança o processament per delictes comesos en l’exercici de les seues funcions o per qualsevol altre delicte dolós.

2. La persona que ocupe el càrrec de síndic o síndica de Greuges podrà ser suspesa en el seu exercici per una de les causes següents:

a) Una malaltia greu que la incapacite temporalment per a l’exercici de les seues funcions.

b) La instrucció d’un procediment judicial d’incapacitació o inhabilitació per a l’exercici dels drets polítics.

3. La suspensió de funcions pels motius de l’apartat anterior haurà de ser acordada per majoria absoluta de la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges. Aquesta, abans de pronunciar-se respecte d’això, ha de donar, en tot cas, audiència a la persona interessada.

En el supòsit mencionat en la lletra a de l’apartat anterior, la iniciativa del procediment podrà ser plantejada per un grup parlamentari davant de la Mesa de les Corts Valencianes, i en aquest s’ha de donar, en tot cas, audiència a la persona interessada.

En cas de suspensió, assumiran interinament les funcions de la persona titular del Síndic de Greuges l’adjunt i l’adjunta, pel seu ordre i conforme al procediment que es determine en el Reglament d’organització i funcionament de la institució.

Article 10. Garanties i prerrogatives

1. La persona que ocupe el càrrec de síndic o síndica de Greuges serà inamovible durant tot el seu mandat i només podrà ser cessada o suspesa en l’exercici de les seues funcions per les causes expressament previstes en aquesta llei.

2. La persona que ocupe el càrrec de síndic o síndica de Greuges no està subjecta a mandat imperatiu ni a instruccions de cap tipus, actua amb total independència de criteri i és inviolable per les opinions que emeta i les labors que duga a terme en l’exercici de les seues funcions.

3. La persona que ocupe el càrrec de síndic o síndica de Greuges només pot ser retinguda o detinguda en cas de flagrant delicte.

4. Tot allò que s’ha assenyalat en aquest article s’aplicarà de conformitat amb la legislació estatal i bàsica en la matèria.

Article 11. Incompatibilitats

1. La condició de síndic o síndica de Greuges és incompatible amb:

a) L’exercici de qualsevol mandat representatiu.

b) La pertinença a partits polítics, sindicats i associacions empresarials, així com l’exercici de funcions directives en qualsevol de les organitzacions esmentades.

c) L’exercici de funcions directives en qualsevol associació, fundació i col·legi professional, amb independència que se n’ostente la condició de membre.

d) L’exercici de qualsevol càrrec polític i la condició d’empleat públic en actiu en qualsevol administració pública, així com en organismes d’àmbit internacional, europeu, estatal, autonòmic o local.

e) La pertinença en actiu a les carreres judicial, fiscal o militar, així com a les forces i cossos de seguretat de l’Estat.

f) L’exercici de qualsevol activitat professional, mercantil, industrial o laboral.

2. La persona que haja sigut triada per al càrrec de síndic o síndica de Greuges i estiga afectada per una causa d’incompatibilitat haurà de resoldre la situació abans de prendre possessió. Si no ho fa en el termini de deu dies des de la seua elecció, bé renunciant a l’activitat que motiva la incompatibilitat, bé passant a una situació d’excedència, es considerarà que no accepta el nomenament.

3. Si la persona que ocupa el càrrec de síndic o síndica de Greuges es veu afectada durant el seu mandat per una causa d’incompatibilitat, haurà de cessar en el càrrec o activitat incompatible, o bé passar en aquest o aquesta a una situació d’excedència, tot això en el termini de deu dies a comptar des que s’haja produït la causa sobrevinguda d’incompatibilitat.

En cas de no procedir d’acord amb allò que s’ha indicat en el paràgraf anterior, s’entendrà que la persona afectada renuncia al càrrec de síndic o síndica de Greuges.

4. Correspon a la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges, conforme al procediment establit en el reglament d’aquesta institució, entendre i dictaminar sobre qualsevol situació que puga implicar la concurrència d’una causa d’incompatibilitat en la persona que ocupe el càrrec de síndic o síndica de Greuges.

Per a determinar l’existència d’una causa d’incompatibilitat per la comissió encarregada de les relacions amb el síndic o síndica de Greuges, ha de ser acordada amb el vot favorable de tres cinquenes parts de la comissió. Si de l’existència d’una causa d’incompatibilitat es deriva el cessament del síndic o síndica o del seu adjunt o adjunta, cal ajustar-se al que disposa l’article 9.

CAPÍTOL II

De l’estatut jurídic de l’adjunt i l’adjunta

Article 12. Nombre i atribucions

1. El síndic o la síndica comptarà amb un adjunt i una adjunta, una d’elles especialitzada en la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, i una altra especialitzada en la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional.

2. L’adjunt i l’adjunta assistiran al síndic o a la síndica de Greuges en l’exercici del seu càrrec i assumiran les funcions que aquell o aquella els delegue, incloses les relacionades amb el govern i la gestió de la institució.

3. El Reglament d’organització i funcionament de la institució ha de determinar el règim de substitucions i suplències aplicable entre el síndic o la síndica de Greuges i el seu adjunt o adjunta, tenint en compte que aquests han d’assumir les funcions del síndic o síndica de manera rotatòria i per ordre, començant per l’adjunt primer o primera i per un període màxim d’un any per torn fins que es designe successor o successora.

Article 13. Proposta i elecció

1. El síndic o la síndica de Greuges proposarà, tenint en compte el principi de paritat d’igualtat entre dones i homes, les persones que estime més adequades, en atenció a les respectives trajectòries personals professionals, per a ocupar els llocs d’adjunt i adjunta.

2. Les persones proposades compareixeran davant la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el síndic o la síndica de Greuges perquè aquesta puga valorar-ne la idoneïtat, amb el vot afirmatiu de la majoria de tres cinquenes parts de les i els diputats de la comissió, entre altres, quant a les seues respectives trajectòries professionals i la concurrència de possibles causes d’incompatibilitat.

3. El dictamen previ favorable de la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb la síndica o el síndic de Greuges serà condició necessària per a fer el nomenament de qualsevol adjunt o adjunta.

4. Per a poder ser triat o triada com a adjunt o adjunta s’hauran de reunir els requisits següents:

a) Tindre la condició política de valencià o valenciana.

b) Ser major d’edat i estar en ple ús dels drets civils i polítics.

c) Conèixer els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

Article 14. Nomenament i presa de possessió

1. El nomenament de l’adjunt i l’adjunta s’efectuarà per resolució del síndic o de la síndica de Greuges, que es publicarà en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

2. La presa de possessió ha de tenir lloc davant la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges, prestant jurament o promesa del compliment de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia i de la resta de l’ordenament jurídic, com també de l’exercici fidel de les funcions inherents al càrrec.

Article 15. Cessament i suspensió de funcions

1. El síndic o la síndica de Greuges pot fer cessar l’adjunt o l’adjunta quan hi concórreguen alguns dels supòsits de l’article 8. Quan el síndic o la síndica de Greuges exercisca aquesta potestat ha de comparéixer, en el termini màxim de trenta dies, davant de la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el síndic o la síndica de Greuges, per a retre compte de la decisió adoptada. En el supòsit esmentat en les lletres f i h de l’apartat anterior, la decisió ha de ratificar-se amb el vot de les tres cinquenes parts de les diputades i els diputats de la comissió.

Mentre el síndic o la síndica de Greuges no haja informat les Corts Valencianes sobre aquest cessament, complint amb els termes expressats abans, no es pot proposar la compareixença d’un nou candidat o candidata a ocupar el càrrec d’adjunt o adjunta.

2. L’adjunt i l’adjunta cessaran automàticament amb motiu de la presa de possessió d’un nou síndic o d’una nova síndica de Greuges.

3. Els cessaments de l’adjunt i l’adjunta hauran de publicar-se en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

4. La persona que ocupe el càrrec d’adjunt o adjunta quedarà suspesa de manera automàtica en l’exercici del càrrec quan una resolució judicial li impose presó provisional, llibertat sota fiança o quan, acabada la fase d’instrucció, s’acorde el processament per delictes comesos en l’exercici de les seues funcions o per qualsevol altre delicte dolós.

5. Quan en un adjunt o en una adjunta concórrega alguna de les causes mencionades en l’article 9.2 d’aquesta llei, la persona titular del Síndic de Greuges podrà suspendre’l o suspendre-la en l’exercici de les seues funcions. Aquesta decisió l’ha de comunicar així mateix a la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges.

Article 16. Prerrogatives i incompatibilitats

1. L’adjunt i l’adjunta gaudiran, en l’exercici de les seues funcions, de les mateixes prerrogatives que el síndic o la síndica de Greuges.

2. Cada adjunt o adjunta respon directament de la seua gestió davant la persona que ostente la condició de síndic o síndica de Greuges i aquesta podrà decidir, en qualsevol moment, revocar delegacions de funcions prèviament efectuades, redistribuir les atribucions entre l’adjunt i l’adjunta, i procedir, de forma motivada, a la seua separació temporal de l’exercici de les funcions que tinguen assignades.

3. L’adjunt i l’adjunta estan sotmesos al mateix règim d’incompatibilitats que el síndic o la síndica de Greuges.

TÍTOL II

De les funcions d’investigació

CAPÍTOL I

Àmbit d’investigació

Article 17. Actuacions i inactivitats subjectes a investigació

1. En l’exercici de les seues funcions i, en concret, per a vetlar i defendre els drets, llibertats i drets públics subjectius reconeguts en la Constitució, en l’Estatut i en el nostre ordenament jurídic, el Síndic de Greuges pot investigar les actuacions i inactivitats de:

a) L’Administració de la Generalitat.

b) Les activitats materialment administratives de les institucions estatutàries i de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana.

c) El sector públic instrumental de la Generalitat.

d) Les administracions locals de la Comunitat Valenciana, així com els organismes i entitats que depenguen d’elles, siga quina en siga la forma de la seua vinculació jurídica.

e) L’Administració de justícia a la Comunitat Valenciana, en tots aquells aspectes vinculats amb els seus mitjans personals i materials sobre els quals la Generalitat ostente competències.

f) Les universitats públiques de la Comunitat, com també els organismes i les entitats que en depenguen, siga quina siga la forma de la seua vinculació jurídica, i qualsevol altra institució o entitat educativa que reba fons públics de l’administració autonòmica.

g) Les persones físiques i jurídiques que gestionen serveis públics o duguen a terme, entre altres, per mitjà de concert o concessió, activitats d’interès general, així com les altres persones vinculades contractualment amb la Generalitat o amb els organismes i entitats que integren el seu sector públic instrumental.

h) Les persones físiques i jurídiques que perceben ajudes o subvencions públiques en quanties, termes i terminis pels quals estiguen obligades a complir les obligacions de transparència que establisca la normativa que siga d’aplicació.

2. El Síndic de Greuges podrà dirigir-se a totes les autoritats, tots els òrgans i tot el personal de qualsevol de les administracions públiques amb seu a la Comunitat Valenciana per a demanar la seua col·laboració, sense perjuí del que es menciona en l’article següent.

Article 18. Supòsits d’exclusió

1. Queden excloses de l’àmbit d’investigació del Síndic de Greuges:

a) L’Administració general de l’Estat, així com els organismes i entitats que en depenguen, siga quina en siga la forma de la seua vinculació jurídica.

b) L’Administració de justícia, en tot allò que excedisca de les competències de la Generalitat sobre els seus mitjans personals i materials.

c) L’Administració militar.

2. El Síndic de Greuges remetrà al Defensor del Poble totes les queixes que reba en relació amb les actuacions o inactivitats de les administracions públiques, els organismes i entitats mencionats en l’apartat anterior.

CAPÍTOL II

Àmbits i situacions d’atenció preferent

Article 19. Situacions de risc d’exclusió o especial vulnerabilitat

1. El Síndic de Greuges prestarà una atenció preferent i prioritària a aquells supòsits en què puga detectar-se l’existència de persones o col·lectius en situacions de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat, derivades de la pobresa, la marginalitat, la violència de gènere, els períodes prolongats de desocupació, la falta d’accés a recursos o serveis bàsics, la diversitat funcional, la dependència, la forma de família, l’edat, la malaltia, l’origen racial o ètnic, la immigració, la cultura, la llengua, la religió, les creences, l’orientació sexual, la identitat o expressió de gènere, el desenvolupament sexual divers o no binari, o la discriminació per qualsevol de les condicions o circumstàncies personals o socials a les quals es refereix l’article 14 de la Constitució.

2. El Síndic de Greuges, com a defensor de la igualtat de gènere, ha de vetlar especialment pel compliment de les normes i les mesures necessàries per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes. En aquest sentit, ha d’atendre de manera especial les situacions de discriminació o desigualtat que es donen per raó de gènere i vigilar que el principi d’igualtat entre dones i homes estiga present de manera transversal en tots els àmbits de les polítiques públiques i en l’actuació de tots els poders públics.

Article 20. Interlocució amb organitzacions i entitats

A fi de contribuir a la prevenció, el diagnòstic i la correcció de les situacions de risc d’exclusió o especial vulnerabilitat i de les situacions de discriminació o desigualtat per raó de gènere, el Síndic de Greuges ha de mantindre una interlocució directa i habitual amb entitats i organitzacions que disposen d’informació i coneguen la realitat dels contextos socials on es produeixen.

Article 21. Diagnòstic i adopció d’iniciatives

A partir de la informació demanada i dels resultats obtinguts en les seues investigacions, el Síndic de Greuges, per mitjà del tipus d’informe que estime pertinent, realitzarà un diagnòstic de la situació detectada, concretarà quin tipus de persones o de col·lectius s’hi veuen afectats, i proposarà, si escau, l’adopció d’aquelles mesures i iniciatives que resulten més adequades.

CAPÍTOL III

Inici d’investigacions

Article 22. Formes d’inici

El Síndic de Greuges pot iniciar, d’ofici o a petició de part, un procediment per a investigar si una actuació o inactivitat dels subjectes mencionats en l’article 17 d’aquesta llei ha pogut vulnerar els drets i llibertats d’una persona o d’un determinat col·lectiu.

Article 23. Investigació d’ofici

1. Els procediments per a dur a terme una investigació d’ofici s’iniciaran mitjançant una resolució motivada del síndic o de la síndica de Greuges, amb expressa indicació dels drets o llibertats que poden haver sigut presumptament vulnerats.

2. Les investigacions d’ofici no estan subjectes a cap termini preclusiu i s’haurà d’informar dels seus resultats les persones els drets o llibertats de les quals hagen pogut veure’s afectats, en cas de poder ser determinades, respectant, en tot cas, la normativa vigent i aplicable en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Article 24. Investigació a instància de part

1. Tota persona física o jurídica podrà, directament o a través de representant degudament acreditat, instar davant la persona titular del Síndic de Greuges l’inici d’un procediment de queixa.

2. La legitimació per a instar l’inici d’una investigació no es veurà limitada per l’existència d’una relació d’especial subjecció o dependència respecte a una administració pública, ni per incapacitació legal, internament en un centre penitenciari o permanència en qualsevol altra situació de privació de llibertat.

3. No podran presentar queixes les autoritats administratives en matèries relacionades amb el seu àmbit de competències en què exercisquen funcions de caràcter executiu.

4. El síndic o la síndica pot continuar la investigació fins i tot en el cas que la persona interessada manifestara el seu desig de retirar la queixa.

Article 25. Altres legitimacions per a instar l’inici del procediment

1. El Ple de les Corts Valencianes, qualsevol de les seues comissions parlamentàries i les diputades i els diputats autonòmics, podran instar davant la persona titular del Síndic de Greuges l’inici d’un procediment de queixa per a determinar si una actuació o inactivitat dels subjectes mencionats en l’article 17 d’aquesta llei ha vulnerat els drets i llibertats d’una persona o d’un determinat col·lectiu.

2. Així mateix, podran instar l’inici d’investigacions amb idèntica finalitat:

a) Els membres de les Corts Generals que hagen sigut elegits per les circumscripcions electorals de la Comunitat Valenciana.

b) Els senadors i les senadores que hagen sigut objecte de designació per part de les Corts Valencianes.

c) Els càrrecs electius de les entitats locals de la Comunitat Valenciana, en relació amb assumptes que afecten el seu àmbit territorial de competències.

d) Els diputats i les diputades del Parlament Europeu que tinguen la condició de valencians o valencianes.

e) Els membres de les institucions que, a tenor de l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, formen part de la Generalitat.

No podran presentar queixes els membres de les institucions que formen part de la Generalitat en matèries relacionades amb el seu àmbit de competències en què exercisquen funcions de caràcter executiu.

CAPÍTOL IV

Presentació i admissió de queixes

Article 26. Presentació i registre intern

1. Les queixes poden presentar-se:

a) Per mitjà d’un escrit, formalitzat en paper, o preferentment per via telemàtica, de conformitat amb les previsions de la normativa estatal sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

b) Verbalment, personant-se en la seu del Síndic de Greuges.

2. El Síndic de Greuges adoptarà les mesures necessàries per a permetre l’opció de presentar les queixes, amb totes les garanties, per procediments telemàtics.

3. En cas de presentació d’una queixa verbal, el personal de la institució en farà la transcripció immediata perquè la persona interessada puga, en aquest mateix instant, llegir-la, realitzar les modificacions que estime necessàries o oportunes, donar la seua conformitat i firmar-la abans de procedir a registrar-la d’entrada.

4. La comunicació entre el Síndic de Greuges i qualsevol ciutadà o ciutadana no podrà ser objecte de controls o interferències.

5. El Síndic de Greuges disposarà d’un registre intern que permetrà efectuar un seguiment ordenat i sistemàtic de les queixes rebudes, de les arxivades, de les admeses a tràmit i dels procediments d’investigació iniciats a partir d’aquestes últimes.

Article 27. Gratuïtat

1. Ni la presentació de queixes, ni les actuacions dutes a terme pel Síndic de Greuges en el marc dels procediments d’investigació iniciats com a conseqüència d’aquelles, tindran cap cost per a les persones interessades.

2. Per a instar l’actuació del Síndic de Greuges no cal assistència lletrada ni representació processal.

Article 28. Contingut

1. Tota queixa presentada haurà d’especificar, com a mínim:

a) Les dades personals que permeten identificar a qui la formula, així com el seu domicili als efectes de notificacions i, si és el cas, de qui n’exercisca degudament la representació.

b) Una descripció dels fets que motiven la queixa.

c) L’administració pública i, si és el cas, el departament, autoritat, dependència administrativa, òrgan estatutari o entitat l’actuació o inactivitat del qual ha originat la presentació de la queixa.

2. Les queixes hauran d’anar acompanyades de tota la informació o documentació addicional que es considere necessària o oportuna a fi de facilitar la correcta interpretació del seu objecte i finalitat, en qualsevol suport legalment admès.

3. La data de presentació de la queixa ha de quedar acreditada en tots els casos, siga quin siga el mitjà de presentació.

Article 29. Termini

Les queixes hauran de presentar-se en el termini d’un any, comptat a partir del moment en què s’haguera tingut coneixement dels fets o de la determinació de l’abast dels efectes que les motiven.

Article 30. Admissió a tràmit

1. Mitjançant una resolució motivada, que en tot cas haurà de notificar-se a la persona interessada o al seu representant, el síndic o la síndica de Greuges haurà de decidir l’admissió o inadmissió a tràmit de cada queixa.

2. Les queixes seran no admeses a tràmit en els supòsits següents:

a) Quan el que es plantege excedisca l’àmbit competencial del síndic o de la síndica de Greuges.

b) Quan siguen anònimes.

c) Quan el subjecte passiu de la queixa no haja tingut oportunitat de pronunciar-se o actuar en relació amb els fets o circumstàncies objecte d’aquella.

d) Quan es plantegen qüestions que hagen sigut objecte d’una resolució judicial.

e) Quan facen referència a actuacions o inactivitats contra les quals s’hagen emprés accions en via judicial o davant el Tribunal Constitucional.

f) Quan es puga apreciar mala fe o un ús abusiu del procediment a fi de pertorbar o paralitzar l’activitat del departament, òrgan, dependència administrativa o entitat que seria objecte d’investigació.

g) Quan no plantegen una pretensió concreta o manquen manifestament de fonament.

h) Quan puguen resultar perjudicats drets o interessos legítims de terceres persones.

i) Quan, en el moment de la seua presentació, haja transcorregut el termini d’un any a què es refereix l’article 29 d’aquesta llei.

j) Quan no vagen acompanyades dels documents necessaris ni s’aporten els documents requerits pel Síndic de Greuges en virtut del que hi ha disposat en l’article 28.2.

k) Quan es plantegen qüestions que estiguen pendents d’una resolució judicial.

3. El síndic o la síndica de Greuges pot demanar a la persona que ha formulat la queixa la modificació o la millora de l’escrit. En qualsevol cas, abans de procedir a la inadmissió d’una queixa, ha de requerir a qui l’ha formulada perquè l’esmene, en els termes previstos en la normativa reguladora del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En el cas que la queixa siga rebutjada, el síndic o la síndica de Greuges ho ha de fer en escrit motivat, i ha d’informar l’interessat sobre les vies més oportunes per a exercitar la seua acció, si al seu parer n’hi ha cap, i sense perjudici que l’interessat puga utilitzar les que considere més pertinents.

4. Les resolucions adoptades pel síndic o la síndica de Greuges sobre l’admissió o inadmissió a tràmit de les queixes presentades no són recurribles.

CAPÍTOL V

Procediment de queixa

Article 31. Impuls i tramitació

1. L’admissió a tràmit d’una queixa i la decisió d’iniciar d’ofici una determinada investigació donaran lloc a l’obertura d’un procediment de queixa, la tramitació de la qual s’impulsarà des de la institució mateixa a partir d’aquest moment.

2. L’obertura del procediment de queixa es comunicarà tant a la persona interessada o al seu representant, junt amb l’admissió a tràmit de la seua queixa, com al subjecte, òrgan o autoritat l’actuació o inactivitat de la qual vaja a investigar-se.

Aquests últims disposaran d’un termini d’un mes que s’iniciarà a partir de l’endemà del dia en què tinga lloc la notificació per a remetre al Síndic de Greuges un informe detallat i raonat sobre els fets que van motivar l’obertura del procediment.

Amb caràcter excepcional, quan concórreguen circumstàncies justificades que així ho aconsellen en un determinat supòsit, el síndic o la síndica de Greuges, d’ofici o a instància del subjecte, òrgan o autoritat que ha d’informar, podrà ampliar el termini esmentat en un mes.

L’informe del subjecte investigat es traslladarà a qui haja promogut la queixa perquè presente, si ho estima oportú, les al·legacions que estime convenients.

El síndic o la síndica de Greuges podrà sol·licitar, en tot moment, l’ampliació dels informes que no resulten prou aclaridors dels supòsits investigats.

3. Quan s’aprecie que dos o més queixes estan relacionades amb els mateixos fets i que les pretensions plantejades són idèntiques, el síndic o la síndica de Greuges podrà acordar, mitjançant una resolució motivada que es notificarà a totes les persones interessades o als seus representants, l’acumulació de procediments.

4. Si durant la tramitació d’un procediment de queixa s’evidenciaren indicis racionals de la comissió de presumptes il·lícits penals o administratius, el síndic o la síndica de Greuges haurà d’informar el Ministeri Fiscal o l’autoritat administrativa competent, segons corresponga.

5. Durant el curs de totes les investigacions, haurà de garantir-se el tractament de la informació demanada amb màxima reserva i discreció, així com el compliment de la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal.

Igualment, des del Síndic de Greuges hauran d’adoptar-se totes les mesures necessàries a fi de garantir la seguretat jurídica en l’ús de procediments telemàtics per a la presentació i tramitació de les queixes.

Article 32. Suspensió i continuïtat d’actuacions

1. El síndic o la síndica de Greuges haurà d’acordar la suspensió d’un procediment de queixa si arribara al seu coneixement l’admissió a tràmit d’una demanda o d’un recurs judicial, o l’exercici de qualsevol altra acció davant instàncies jurisdiccionals en relació amb els fets sobre els quals s’estiga indagant. Per a això, les persones que insten l’inici d’un procediment de queixa davant del síndic o síndica de Greuges hauran de comunicar-li l’existència d’accions judicials iniciades i que es troben pendents de la seua resolució en relació amb els fets objecte d’investigació de la queixa formulada.

2. Qualsevol decisió que s’adopte sobre la suspensió d’un procediment de queixa en curs, haurà de ser notificada a les parts que van originar les actuacions.

3. Les actuacions dutes a terme pel Síndic de Greuges no interrompen els terminis fixats per la normativa vigent per a l’exercici d’accions en via administrativa o jurisdiccional.

4. Els períodes de temps durant els quals les Corts Valencianes estiguen dissoltes i les declaracions dels estats d’excepció i de setge, no limitaran ni impediran, sense perjudici d’allò que s’ha previst en l’article 55 de la Constitució, que el síndic o la síndica de Greuges puga fer ús de les seues facultats d’investigació, o que els valencians i les valencianes puguen exercir el seu dret a instar l’inici de nous procediments indagatoris, en aquests supòsits el síndic o la síndica s’ha de dirigir a la Diputació Permanent.

Article 33. Resolució

1. Els procediments de queixa iniciats a instància de persona interessada conclouran en el termini de tres mesos amb una resolució motivada del síndic o de la síndica de Greuges, en la qual es farà constar si s’ha apreciat l’existència d’una vulneració dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes.

El transcurs del termini màxim per a resoldre els procediments es podrà suspendre quan ho requerisca la persona interessada per a l’esmena de deficiències o l’aportació de documents o elements de judici, i fins què s’atenga l’esmentat requeriment o es complisca el termini concedit per a això.

També es podrà suspendre el transcurs del termini màxim per a resoldre, quan es sol·liciten informes a òrgans de les administracions o a qualsevol dels subjectes contemplats a l’article 17 de la present llei.

Excepcionalment, es podrà acordar, de manera motivada, l’ampliació del termini per a resoldre, sense que aquesta ampliació puga excedir de tres mesos.

2. D’apreciar-se la vulneració a què fa referència l’apartat anterior, el síndic o la síndica de Greuges podrà, en la pròpia resolució, fer les consideracions següents:

a) Concretar els deures legals incomplits i instar-ne el compliment.

b) Suggerir l’adopció d’una iniciativa per a modificar una norma l’aplicació de la qual estiga ocasionant un resultat injust o produint un perjuí innecessari, o, si és el cas, instar la revisió dels criteris interpretatius amb què aquesta mateixa norma s’està aplicant.

c) Instar les administracions públiques, els organismes, entitats o altres subjectes les actuacions o inactivitats dels quals hagen sigut objecte d’investigació a adoptar un d’aquests comportaments:

Exercir les competències, funcions, facultats o potestats que tinguen atribuïdes per l’ordenament jurídic vigent en una determinada matèria.

Resoldre, en temps i en forma, les sol·licituds presentades i els recursos plantejats en el seu àmbit competencial.

Complir l’activitat prestacional que hagen de dur a terme i millorar la seua qualitat, incrementant els mitjans materials i personals, així com les disponibilitats pressupostàries existents, sempre que siga possible.

d) Instar l’òrgan superior jeràrquic d’aquell la inactivitat del qual haja sigut objecte d’investigació, perquè adopte les mesures oportunes a fi de corregir o esmenar la situació generada.

e) Formular altres recomanacions o advertiments vinculats amb el compliment de l’ordenament jurídic vigent, i amb la protecció i garantia dels drets i llibertats constitucionals i estatutaris.

3. Les resolucions adoptades pel síndic o la síndica de Greuges per a posar fi als procediments de queixa, no podran modificar ni anul·lar disposicions normatives ni actes administratius.

4. Contra les resolucions adoptades pel síndic o la síndica de Greuges per a posar fi als procediments de queixa no cabrà interposar cap recurs.

Article 34. Comunicació

1. Les resolucions del síndic o de la síndica de Greuges que posen fi a un procediment de queixa, es faran públiques a través de la pàgina web de la institució i hauran de ser notificades tant a les persones interessades, o als seus representants, com a les administracions públiques o altres subjectes les actuacions o inactivitats dels quals hagen sigut objecte d’investigació.

2. En el cas d’administracions públiques investigades, la resolució haurà de ser notificada a l’òrgan específic l’actuació o inactivitat del qual s’investigarà i, si és el cas, a l’òrgan superior jeràrquic d’aquell la inactivitat del qual haja sigut objecte d’investigació als efectes previstos en la lletra d de l’article anterior.

3. Quan es tracte d’empreses, públiques o participades, vinculades contractualment amb les administracions públiques, concessionàries de serveis públics o receptores de subvencions de l’administració autonòmica valenciana o de qualsevol altra entitat enumerada en la llei que regula les matèries de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, en les quanties, termes i terminis que aquesta llei estableix, la resolució es notificarà també a l’administració pública titular de la competència.

Article 35. Obligació de respondre

1. En tots els casos, els subjectes investigats estaran obligats a respondre per escrit al síndic o a la síndica de Greuges, en un termini no superior a un mes, que es computarà de conformitat amb les previsions de la normativa estatal sobre procediment administratiu comú de les administracions públiques.

2. Les respostes hauran de manifestar, de forma inequívoca, el posicionament dels subjectes investigats respecte de les recomanacions o suggeriments continguts en les resolucions. Si es manifestara la seua acceptació, es faran constar les mesures adoptades per al seu compliment. La no-acceptació haurà de ser motivada.

3. Les respostes dels subjectes investigats o les declaracions del Síndic de Greuges que acrediten que s’ha produït algun dels incompliments recollits a l’article 39, es faran públiques a través de la plana web de la institució, de manera que puguen ser immediatament relacionades amb les queixes de les quals porten causa i de forma que resulten fàcilment accessibles per a la ciutadania.

Article 36. Compensació a particulars

Des del Síndic de Greuges s’hauran de compensar, amb càrrec al seu propi pressupost, els perjuís materials i les despeses, degudament acreditades en ambdós casos, que hagen hagut de suportar aquelles persones que, sense haver sigut les impulsores d’una determinada investigació, s’hi hagen vist afectades, o hi hagen participat a requeriment del síndic o síndica de Greuges.

CAPÍTOL VI

Obligació de col·laborar

Article 37. Subministrament d’informació i documentació

1. Tots els subjectes les actuacions o inactivitats dels quals puguen ser, de conformitat amb les previsions d’aquesta llei, objecte d’investigació per part del Síndic de Greuges, hauran de facilitar l’accés als expedients, les dades, els informes i tota la documentació que els siga sol·licitada, entregant inclús còpia d’aquesta documentació si els fora requerida per a l’esclariment dels fets sobre els quals s’estiga indagant en el marc d’un procediment determinat, amb les úniques limitacions que establisca la llei.

2. De manera preferent, la consulta de la informació i la documentació haurà de permetre’s per mitjans telemàtics.

Article 38. Accés a dependències, arxius i registres

1. A fi d’obtindre la informació que resulte necessària en el context d’un procediment de queixa, el síndic o la síndica de Greuges, els seus adjunt i adjunta i el personal que exercisca les seues funcions al servei de la institució tindran accés a qualsevol espai o dependència de les administracions públiques, organismes i entitats l’actuació o inactivitat de les quals estiga sent investigada.

2. Les autoritats i el personal que treballe en els òrgans i departaments sotmesos a una investigació tenen el deure de col·laborar i permetre l’accés a les seues dependències, arxius i registres per a contribuir al compliment de la finalitat ressenyada en l’apartat anterior.

3. Durant les visites a les dependències de l’òrgan o entitat que estiga sent objecte d’investigació, el síndic o la síndica de Greuges, els seus adjunt i adjunta i el personal que exercisca les seues funcions al servei de la institució, podran realitzar entrevistes a les autoritats i als empleats i empleades que treballen en les dependències esmentades, si amb això es contribueix a l’esclariment dels fets investigats.

Article 39. Negativa a col·laborar

1. Es considerarà que hi ha falta de col·laboració amb el Síndic de Greuges quan, en els terminis establits per a això, es produïsquen els fets següents:

a) No es facilite la informació o la documentació sol·licitada.

b) No es done resposta a un requeriment vinculat a un suggeriment o recomanació formulada des de la institució.

c) No s’atenguen, malgrat haver-los acceptats, les recomanacions o suggeriments efectuats des de la institució.

2. S’entendrà que hi ha obstaculització de les actuacions del síndic o de la síndica de Greuges quan s’impedisca el seu accés, el dels seus adjunt o adjunta, o el del personal que exerceix les seues funcions al servei de la institució als arxius, registres, dependències, expedients, informes, i altres dades i documents necessaris en el curs d’una investigació.

3. Si es donara alguna de les circumstàncies mencionades en els dos primers apartats d’aquest

precepte, el síndic o la síndica de Greuges podrà adoptar les mesures següents:

a) Convocar les persones responsables de les actuacions o inactivitats objecte d’investigació per a efectuar un examen conjunt dels fets.

b) Informar de les actituds de falta de col·laboració o d’obstaculització a la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges perquè aquesta, si ho estima oportú, inste a comparéixer les persones responsables de les actuacions o inactivitats objecte d’investigació.

c) Personar-se en les dependències en què es troben custodiats els expedients, informes o altres documents a què es pretén tindre accés per a examinar-los.

d) Instar davant l’òrgan competent l’obertura d’un expedient disciplinari respecte del personal funcionari o al servei de les administracions públiques que incórrega en els comportaments mencionats en els dos primers apartats d’aquest precepte.

4. Si les administracions públiques investigades, els seus òrgans, les seues autoritats i el personal que hi treballe, es negaren a col·laborar amb el Síndic de Greuges, es farà constar en les resolucions que posen fi al procediment, així com en els informes anuals, especials i extraordinaris que emeta el Síndic de Greuges, i en aquest cas s’indicarà també la identitat de les persones responsables.

5. La persistència en les actituds obstaculitzadores que derive en un comportament hostil o sistemàticament entorpidor de les investigacions dutes a terme pel Síndic de Greuges, donarà lloc a un informe especial de caràcter monogràfic, en el qual s’identificarà les autoritats i el personal que siguen responsables del que succeeix.

Article 40. Investigació de conductes individuals

1. Si l’objecte de les indagacions fora la conducta d’una persona en l’exercici de les seues funcions al servei d’una administració pública, el síndic o la síndica de Greuges haurà de:

a) Comunicar la tramitació del procediment a la superioritat jeràrquica de la persona la conducta de la qual s’investiga.

b) Requerir la persona la conducta de la qual s’investiga perquè, en el termini de quinze dies, informe per escrit sobre els fets succeïts i adjunte, si és el cas, quants documents resulten escaients per a l’esclariment d’aquells.

Excepcionalment, prèvia petició raonada de la persona que ha d’informar, el termini indicat podrà ampliar-se per temps no superior a la meitat de l’inicial.

c) Citar, si escau en funció de les circumstàncies concurrents, la persona la conducta de la qual s’investiga perquè comparega davant el síndic o la síndica de Greuges i li proporcione totes les dades que siguen necessàries. Les persones que s’hi neguen poden manifestar per escrit les raons que justifiquen aquesta decisió.

2. Els qui, en la seua condició de superiors jeràrquics, prohibisquen a una persona, la conducta de la qual s’investigue, atendre per escrit o per mitjà d’entrevista les sol·licituds d’informació realitzades des del Síndic de Greuges, hauran d’adoptar aquesta decisió mitjançant una resolució motivada i notificar-la tant a la persona interessada com a la pròpia institució.

A partir del moment en què la decisió esmentada haja sigut notificada, el síndic o la síndica de Greuges haurà de dirigir les seues actuacions investigadores a la persona que la va adoptar.

3. La informació que, en el curs d’una investigació, puga aportar un funcionari a través del seu testimoniatge personal tindrà el caràcter de reservada, sense perjudici del que hi ha disposat en la Llei d’enjudiciament criminal sobre la denúncia de fets que pogueren revestir caràcter delictiu.

4. Mentre dure la investigació del síndic o la síndica de Greuges, aquesta, com també els tràmits procedimentals, s’han de dur a terme amb la més absoluta reserva respecte als particulars i els altres organismes públics sense relació amb l’acte o la conducta investigats.

Article 41. Incompliment de resolucions

Quan una administració pública, haja acceptat o no les recomanacions o suggeriments continguts en la resolució d’un determinat procediment de queixa, no duga a terme les actuacions necessàries per a atendre’ls, el síndic o la síndica de Greuges podrà:

a) Demanar informació complementària sobre els motius de l’incompliment.

b) Requerir els òrgans o autoritats implicades perquè modifiquen les seues pràctiques i facen efectives les recomanacions o suggeriments realitzades.

c) Presentar un informe especial davant la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges.

d) Fer públiques, preferentment per mitjans telemàtics, les recomanacions i suggeriments emesos, així com l’incompliment succeït.

Article 42. Exigència i determinació de responsabilitats

1. Si el síndic o la síndica de Greuges apreciara indicis racionals de la presumpta comissió d’un il·lícit penal en les conductes obstaculitzadores, en els comportaments hostils o sistemàticament entorpidors de les autoritats o del personal les actuacions o inactivitats dels quals investigue, en donarà compte al Ministeri Fiscal.

2. Si el síndic o la síndica de Greuges apreciara l’existència de comportaments o conductes susceptibles de ser investigats per l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, els posarà en coneixement d’aquesta entitat junt amb la documentació de què dispose sobre això. Quan s’actue conforme al que disposa aquest apartat, s’ha de donar compte de la decisió a les Corts Valencianes en l’informe anual.

CAPÍTOL VII

Informació i documents reservats

Article 43. Sol·licitud

El síndic o la síndica de Greuges podrà sol·licitar, en el marc d’un procediment de queixa, informacions i documents que tinguen la consideració de secrets, reservats o confidencials, d’acord amb la legislació en la matèria.

Article 44. Deure de reserva

Si s’incorporaren a un procediment de queixa informacions o documents que tinguen la consideració de secrets d’acord amb la llei, el Síndic de Greuges haurà d’actuar-hi amb un especial deure de reserva i adoptarà totes les mesures que resulten necessàries per a garantir un accés restringit al seu contingut.

Article 45. Denegació motivada

1. La decisió de no proporcionar al Síndic de Greuges una informació o un document que tinga la consideració de secreta o secret, respectivament, haurà de ser motivada i haurà de remetre’s a aquella una certificació acreditativa de l’acord adoptat per l’òrgan competent.

2. Si el síndic o la síndica de Greuges entenguera que una informació o document amb la consideració de secreta o secret, respectivament, la remissió de la qual li haja sigut denegada, pot afectar de forma decisiva els resultats de les seues investigacions, ho comunicarà a la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges.

CAPÍTOL VIII

Fórmules de concertació

Article 46. Conciliació, mediació i composició de controvèrsies

1. En el marc d’allò que s’ha establert per la normativa vigent que siga aplicable, des del Síndic de Greuges podran proposar-se als subjectes investigats i a les persones afectades per l’activitat o inactivitat que s’investiga fórmules de conciliació, mediació o composició de controvèrsies que faciliten la resolució del procediment.

2. La intervenció del Síndic de Greuges per a exercir funcions de conciliació, mediació o composició de controvèrsies requereix el previ consentiment de les parts implicades en el procediment de queixa.

3. En els supòsits previstos en aquest precepte, el síndic o la síndica de Greuges exercirà les labors següents:

a) Si exerceix funcions de conciliació, reunirà les parts implicades i promourà l’acostament entre elles.

b) Si exerceix funcions de mediació, organitzarà l’intercanvi de punts de vista entre les parts implicades, propiciarà que arriben a un acord i formularà propostes no vinculants de resolució del conflicte perquè aquelles puguen decidir lliurement.

c) Si exerceix funcions de composició de controvèrsies, resoldrà el procediment per mitjà d’una decisió de caràcter diriment, d’acord amb la normativa aplicable.

CAPÍTOL IX

Consultes i sol·licituds

Article 47. Objecte i contestació de consultes i sol·licituds

1. Qualsevol persona física o jurídica podrà efectuar davant el Síndic de Greuges consultes i sol·licituds d’informació relacionades amb el seu àmbit material d’actuació. La resposta a les consultes i les sol·licituds d’informació no pot traduir-se, en cap cas, en una demora dels procediments de resolució de les queixes presentades davant el Síndic de Greuges.

2. Les consultes i sol·licituds, que podran plantejar-se per qualsevol dels mitjans permesos per a presentar una queixa davant la institució, hauran de ser respostes en el termini màxim d’un mes, amb indicació expressa, si és el cas, del subjecte, òrgan o departament a què ha de dirigir-se la persona interessada i del procediment que ha d’emprar a l’efecte.

TÍTOL III

De la facultat d’instar la interposició de recursos i conflictes

de competències davant el tribunal constitucional

Article 48. Impuls per a la interposició de recursos d’empara

Quan el síndic o la síndica de Greuges estime que en un tema directament vinculat amb l’exercici de les seues funcions hi ha motius fonamentats per a procedir a la interposició del recurs d’empara, podrà instar el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal perquè interposen recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.

Article 49. Impuls per a la interposició de recursos d’inconstitucionalitat

Quan el síndic o la síndica de Greuges estime que en un tema directament vinculat amb l’exercici de les seues funcions hi ha motius fonamentats per a procedir a la interposició del recurs d’inconstitucionalitat, podrà instar les Corts Valencianes, el Consell i el Defensor del Poble perquè interposen recurs d’inconstitucionalitat.

Article 50. Impuls per a la interposició de conflictes de competències

Quan el síndic o la síndica de Greuges estime que en un tema directament vinculat amb l’exercici de les seues funcions hi ha motius fonamentats per a procedir a la interposició de conflictes de competències, podrà instar el Consell o l’Administració local corresponent perquè interpose un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional.

TÍTOL IV

Dels informes

CAPÍTOL I

Informe anual

Article 51. Presentació

En el termini de seixanta dies a comptar de l’inici del segon període ordinari anual de sessions, el síndic o la síndica de Greuges presentarà davant les Corts Valencianes, un informe anual referit a l’exercici immediatament anterior.

Article 52. Contingut

1. En cada informe anual es farà constar, com a mínim:

a) Un balanç de la situació en què es troba la protecció i garantia dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes, amb dades tant globals com desglossades per cada un dels àmbits materials en què s’haja centrat l’actuació de la institució.

b) El nombre i la naturalesa de les queixes rebudes, així com el resultat de les investigacions a què hagen donat lloc, amb especial referència a les recomanacions, suggeriments, advertències o recordatoris de deures legals més rellevants què s’hagen formulat com a conseqüència d’aquelles.

c) Les investigacions iniciades d’ofici, amb especificació del motiu, l’àmbit material d’actuació comprés i el resultat aconseguit.

d) Els informes especials o extraordinaris que la institució haja emès durant el període corresponent.

e) Els casos en què la institució, de conformitat amb les previsions d’aquesta llei, haja promogut fórmules de concertació, amb indicació expressa dels seus resultats.

f) Els supòsits en què s’haja instat, davant els subjectes legitimats per a això, la interposició de recursos d’empara, recursos d’inconstitucionalitat o conflictes de competències.

g) Una valoració del nivell de col·laboració demostrat pels distints subjectes les actuacions o inactivitats dels quals hagen sigut objecte d’investigació; del grau en què hagen sigut admesos els suggeriments, recomanacions o advertències efectuats, i d’aquells casos en què les autoritats o el personal empleat públic s’hagen negat a col·laborar o hagen mantingut una actitud obertament hostil davant les investigacions dutes a terme.

h) Els convenis de col·laboració subscrits i els resultats derivats de les relacions de cooperació mantingudes amb altres institucions, entitats i organismes, públics o privats, les funcions dels quals siguen semblants a les del Síndic de Greuges.

i) Un annex amb la liquidació del pressupost de la institució corresponent a l’exercici sobre el qual es realitza el balanç d’actuacions.

2. En els informes anuals no es faran constar dades ni referències que permeten identificar, directament o indirectament, les persones interessades o afectades pels fets sobre els quals hagen versat els distints procediments de queixa.

Article 53. Exposició

1. Abans de finalitzar el període ordinari de sessions en què s’haja presentat l’informe anual corresponent, el síndic o la síndica de Greuges compareixerà davant el Ple de les Corts Valencianes per a exposar els seus principals continguts.

2. Conclosa l’exposició a què es refereix l’apartat anterior d’aquest precepte, i de conformitat amb el procediment que establisca el Reglament de les Corts Valencianes, els grups parlamentaris podran intervindre per a fixar les seues respectives posicions.

Article 54. Publicació

Els informes anuals es publicaran en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes.

CAPÍTOL II

Informes especials

Article 55. Presentació

El síndic o la síndica de Greuges podrà presentar davant les Corts Valencianes, al llarg dels períodes ordinaris de sessions, informes especials que, amb caràcter monogràfic, aborden l’estat de la protecció i defensa dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes en un àmbit material determinat.

Article 56. Contingut

1. Els informes especials hauran de ressenyar els motius que han portat a elaborar-los, el tipus d’investigacions realitzades i els seus resultats, amb al·lusió a les recomanacions, suggeriments, advertències o recordatoris de deures que s’hagen emès i al grau de compliment per part dels seus destinataris o destinatàries.

2. En els informes especials no es faran constar dades ni referències que permeten identificar, directament o indirectament, les persones interessades o afectades pels fets entorn dels quals hagen girat els distints procediments de queixa.

Article 57. Exposició

1. Abans de finalitzar el període ordinari de sessions en què s’haja presentat un informe especial, el síndic o la síndica de Greuges ha de comparéixer davant la comissió parlamentària encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges per a exposar el seu contingut.

A sol·licitud del síndic o síndica la comissió podrà autoritzar els testimonis d’un màxim de tres compareixents representatius dels col·lectius socials que és vegem afectats per l’àmbit material de l’informe.

2. Conclosa l’exposició mencionada en el primer apartat d’aquest article, i de conformitat amb el procediment que establisca el Reglament de les Corts Valencianes, els grups parlamentaris podran intervindre per a fixar les seues respectives posicions.

Article 58. Publicació

Els informes especials es publicaran en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes.

CAPÍTOL III

Informes extraordinaris

Article 59. Presentació

Quan la gravetat d’uns fets o d’una situació d’urgència ho aconselle, el síndic o la síndica de Greuges pot presentar davant la comissió parlamentària encarregada de les relacions amb el síndic o la síndica de Greuges o davant la Diputació Permanent un informe extraordinari referit a la protecció i la defensa dels drets i les llibertats de determinats col·lectius que es troben en situació de risc d’exclusió o d’especial vulnerabilitat, en els termes que hi ha previst en l’article 19 d’aquesta llei.

Article 60. Contingut

1. Els informes extraordinaris hauran de ressenyar els motius que han portat a elaborar-los, el tipus d’investigacions realitzades i els seus resultats, amb al·lusió a les recomanacions, suggeriments, advertiments o recordatoris de deures que s’hagen emès i al grau de compliment per part dels seus destinataris o destinatàries.

En particular, els informes extraordinaris podran fer referència a la necessitat d’adoptar, amb caràcter immediat, mesures específiques per a pal·liar o mitigar la situació existent, sense perjuí de les actuacions que els poders públics puguen emprendre a mitjà i llarg termini per a erradicar-la.

2. En els informes extraordinaris no es faran constar dades ni referències que permeten identificar, directament o indirectament, les persones interessades o afectades pels fets que hagen provocat l’obertura dels distints procediments de queixa.

Article 61. Exposició

1. El síndic o la síndica de Greuges compareixerà davant la comissió parlamentària encarregada de les relacions amb el síndic o la síndica de Greuges o davant la Diputació Permanent de les Corts Valencianes en la primera sessió immediatament posterior a la presentació d’un informe extraordinari per a exposar-ne els continguts principals.

A sol·licitud del síndic o síndica la comissió podrà autoritzar els testimonis d’un màxim de tres compareixents representatius dels col·lectius socials que es vegem afectats per l’àmbit material de l’informe.

2. Conclosa l’exposició a què s’al·ludeix en l’apartat anterior, i de conformitat amb el procediment que establisca el Reglament de les Corts Valencianes, els grups parlamentaris podran intervindre per a fixar les seues respectives posicions.

Article 62. Publicació

Els informes extraordinaris es publicaran en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes.

TÍTOL V

De les relacions institucionals i de col·laboració

CAPÍTOL I

Relacions amb les Corts Valencianes

Article 63. Compareixences a instància de la persona titular del Síndic de Greuges

1. Sense perjuí de les seues compareixences per a exposar els principals continguts dels informes anuals, especials o extraordinaris, el síndic o la síndica de Greuges podrà sol·licitar a la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges o a la Diputació Permanent de les Corts Valencianes, la seua compareixença per a donar a conèixer el seu punt de vista sobre qualsevol assumpte vinculat amb el seu àmbit material de funcions.

2. El síndic o la síndica de Greuges podrà sol·licitar que se li permeta comparéixer davant d’altres comissions parlamentàries de les Corts Valencianes quan considere, a la vista del seu objecte i finalitat, que la seua intervenció pot ser d’interès per al desenvolupament dels treballs que s’estiguen duent a terme.

Article 64. Compareixences a instància de les Corts Valencianes

1. Les Corts Valencianes, per acord adoptat en Ple o en comissió, poden convocar el síndic o la síndica de Greuges perquè comparega davant la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges, a fi de conèixer el seu punt de vista sobre un assumpte vinculat al seu àmbit material de funcions.

2. Qualsevol comissió parlamentària de les Corts Valencianes podrà convocar el síndic o la síndica de Greuges perquè hi comparega quan considere que la seua intervenció pot ser d’interès per al desenvolupament dels treballs que s’estiguen duent a terme.

CAPÍTOL II

Relacions amb altres institucions i organismes de la Generalitat

Article 65. Col·laboració amb les institucions estatutàries i adscrites a les institucions de la Generalitat Valenciana

El síndic o la síndica de Greuges mantindrà amb la Sindicatura de Comptes, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Comitè Econòmic i Social i el Consell Jurídic Consultiu les relacions de col·laboració que siguen necessàries per aconseguir el compliment dels fins que té assignats en virtut de l’article 38 de l’Estatut d’autonomia d’aquesta llei. El síndic o la síndica col·laborarà per als mateixos fins amb l’Agència de Prevenció del Frau i la Corrupció i el Consell Audiovisual Valencià, com també amb qualsevol altre organisme i institució que, d’acord amb l’Estatut, puga crear-se en un futur.

Article 66. Col·laboració de l’Administració de la Generalitat

Sense perjuí de l’obligació de col·laborar en tots aquells procediments de queixa que el Síndic de Greuges inicie en relació amb les seues actuacions o inactivitats, els distints departaments del Consell hauran de cooperar-hi en tots aquells àmbits en què puguen contribuir a millorar el nivell de protecció dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes.

Article 67. Col·laboració del sector públic instrumental de la Generalitat

En la mesura que, de conformitat amb la seua normativa reguladora i amb les previsions d’aquesta llei, els organismes i entitats integrants del sector públic instrumental de la Generalitat exercisquen activitats subjectes a la investigació del Síndic de Greuges, hauran de col·laborar amb aquesta per a coadjuvar al respecte, la protecció i la garantia dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes en els seus respectius àmbits materials d’actuació.

Article 68. Col·laboracions específiques en matèria de transparència i bon govern

1. El Síndic de Greuges col·laborarà, de forma específica, amb tots aquells organismes i entitats que, des del seu respectiu àmbit material d’atribucions, vetlen per garantir que les administracions públiques servisquen amb objectivitat els interessos generals i actuen amb sotmetiment ple a la llei i al dret.

2. En particular, el Síndic de Greuges cooperarà amb l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, amb el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern i amb tots aquells organismes que contribuïsquen a establir criteris i adoptar mesures de control a fi d’aconseguir que l’actuació dels poders públics es regisca pels principis d’integritat, transparència i bon govern.

CAPÍTOL III

Relacions amb la institució del Defensor del Poble

Article 69. Marc normatiu

En el marc de la normativa estatal que regula la institució del Defensor del Poble i les seues relacions amb les figures semblants existents en les comunitats autònomes, el Síndic de Greuges mantindrà les necessàries relacions de col·laboració i cooperació amb aquella per a contribuir a la màxima coordinació en l’exercici de les seues respectives funcions.

Article 70. Col·laboració

1. El Síndic de Greuges prestarà la seua col·laboració a la institució del Defensor del Poble amb motiu de totes aquelles investigacions que aquesta puga dur a terme en el territori de la Comunitat Valenciana.

2. El síndic o la síndica de Greuges podrà demanar de la institució del Defensor del Poble la col·laboració que aquesta puga prestar-li, bé en el context d’un procediment de queixa concret, bé per a elaborar informes especials o extraordinaris que aborden un tema monogràfic de particular interès o una situació que requerisca la seua atenció prioritària i preferent en els termes previstos per aquesta llei.

Així mateix, també podrà instar davant la institució esmentada la formulació de recomanacions o suggeriments dirigits a l’Administració general de l’Estat, quan considere que de la seua actuació pot derivar-se una possible vulneració dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes.

3. El Síndic de Greuges col·laborarà amb la institució del Defensor del Poble en l’organització de totes aquelles activitats de promoció, difusió i divulgació que contribuïsquen a ressaltar la importància del treball dut a terme per ambdós, així com en l’ús compartit de les tecnologies de la informació i les comunicacions per a dinamitzar la interrelació amb la ciutadania i amb el conjunt de les institucions que exerceixen funcions semblants en altres comunitats autònomes.

Article 71. Convenis

El Síndic de Greuges impulsarà la subscripció de convenis de col·laboració amb la institució del Defensor del Poble, a fi de canalitzar i instrumentar jurídicament la cooperació entre ambdós i de plasmar el tipus d’actuacions que puguen dur a terme conjuntament.

CAPÍTOL IV

Relacions amb altres institucions homòlogues

Article 72. Cooperació amb la institució del Defensor del Poble Europeu

Sense perjudici de les competències pròpies de la institució del Defensor del Poble, el síndic o la síndica de Greuges pot mantenir amb la institució del Defensor del Poble Europeu les necessàries relacions de cooperació a fi de compartir informacions que puguen ser d’interès mutu, d’acord amb el que hi ha disposat en les normes estatals i europees que resulten aplicables.

Article 73. Cooperació amb institucions homòlogues d’altres comunitats autònomes

El Síndic de Greuges col·laborarà amb les seues homòlogues en altres comunitats autònomes per a posar en comú l’experiència derivada de l’exercici de les seues funcions, adoptar iniciatives que permeten fer visibles punts de vista compartits sobre un mateix àmbit de la realitat, contrastar la problemàtica de la protecció i defensa dels drets i llibertats en els seus respectius territoris, i promoure actuacions conjuntes per a difondre i divulgar entre la ciutadania el treball que exerceixen.

Article 74. Cooperació amb òrgans vinculats a l’Administració local

1. El Síndic de Greuges col·laborarà amb tots aquells òrgans vinculats a les administracions locals de la Comunitat Valenciana, les funcions de les quals estiguen relacionades amb la defensa dels drets i llibertats dins del seu àmbit material i territorial d’actuació.

2. Quan reba una queixa relativa a l’actuació o inactivitat de les administracions locals de la Comunitat Valenciana, el Síndic de Greuges podrà informar la persona interessada de la possibilitat d’acudir als òrgans mencionats en l’apartat anterior.

Article 75. Cooperació amb òrgans vinculats a les universitats valencianes

1. El Síndic de Greuges cooperarà amb tots aquells òrgans vinculats a les universitats de la Comunitat Valenciana les funcions de les quals estiguen relacionades amb la defensa dels drets i llibertats dins del seu àmbit material d’actuació.

2. Quan reba una queixa relativa a l’actuació o inactivitat de les universitats de la Comunitat Valenciana, el Síndic de Greuges podrà informar la persona interessada la possibilitat d’acudir als òrgans referits en el primer apartat d’aquest precepte.

Article 76. Cooperació amb altres organismes i entitats nacionals i internacionals

El Síndic de Greuges col·laborarà amb entitats i organitzacions, nacionals i internacionals, orientades a la protecció dels drets i llibertats de la ciutadania. L’esmentada col·laboració podrà materialitzar-se a través de la participació en organismes de caràcter multilateral o per mitjà de la subscripció de convenis de col·laboració específics. Singularment, el síndic o la síndica de Greuges participarà de les activitats de les organitzacions internacionals d’ombudsman.

TÍTOL VI

De la promoció, difusió i divulgació

de les activitats de la institució

Article 77. Projecció exterior

El Síndic de Greuges donarà la major projecció exterior possible a les actuacions que duga a terme i informarà el conjunt de la ciutadania dels resultats aconseguits durant les seues investigacions, així com de les conclusions extretes durant els processos d’elaboració dels seus diferents tipus d’informes i de les mesures que, al seu parer, haurien d’adoptar les administracions públiques sotmeses a investigació per a esmenar les deficiències detectades en el seu funcionament.

Article 78. Actuacions de promoció

El Síndic de Greuges podrà desenvolupar campanyes institucionals per a promocionar tant el seu paper en defensa dels drets i llibertats dels valencians i les valencianes, com també aquelles actuacions específiques que meresquen ser ressaltades per la seua especial importància i transcendència social.

Article 79. Labors de difusió

A fi de donar la màxima difusió al resultat dels seus treballs entre el conjunt de la ciutadania de la Comunitat Valenciana, el Síndic de Greuges farà ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, de totes aquelles plataformes i mitjans telemàtics que permeten un coneixement adequat i actualitzat de les funcions que exerceix, així com dels temes abordats durant les seues investigacions i de les conseqüències efectives dels seus informes.

Article 80. Vies i instruments per a la divulgació

1. El Síndic de Greuges col·laborarà amb la conselleria competent en matèria d’educació a fi que l’alumnat dels centres d’ensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana adquirisca, en cada etapa del seu procés formatiu, un coneixement adequat i suficient sobre el funcionament de la institució i la labor que exerceix.

Així mateix, també col·laborarà amb la conselleria competent en matèria d’educació, perquè el professorat d’aquells mateixos centres reba la formació necessària sobre la matèria i tinga accés a cursos, materials i activitats que li permeten actualitzar els seus coneixements amb caràcter periòdic i continuat.

2. Des del Síndic de Greuges s’impulsarà la publicació d’obres divulgatives de divers format per a donar a conèixer el seu treball, explicar com i amb quina finalitat es pot fer ús dels seus serveis i prestar especial atenció a aquells sectors de la població de la Comunitat Valenciana que puguen desconèixer la seua existència.

Article 81. Mitjans públics de comunicació

1. Els mitjans públics de comunicació de la Comunitat Valenciana col·laboraran amb el Síndic de Greuges per a divulgar la naturalesa del seu treball i el resultat de les seues investigacions.

2. Amb el fi ressenyat en l’apartat anterior, els mitjans de titularitat autonòmica cediran espais gratuïts perquè durant les seues respectives programacions la mencionada institució de la Generalitat done a conèixer les funcions que exerceix i el contingut dels seus informes.

TÍTOL VII

De l’organització i el règim intern

CAPÍTOL I

Reglament d’organització i funcionament

Article 82. Elaboració i aprovació

Correspon al Síndic de Greuges elaborar i aprovar el seu Reglament d’organització i funcionament.

Article 83. Publicació

El Reglament d’organització i funcionament del Síndic de Greuges es publicarà en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Article 84. Resolucions i instruccions de desenvolupament

En l’exercici de la seua autonomia orgànica i funcional, el síndic o la síndica de Greuges podrà adoptar totes les resolucions i instruccions internes que consideren oportunes per a interpretar el Reglament d’organització i funcionament de la institució i garantir-ne l’adequat compliment. Aquestes decisions s’han de fer públiques a través de la pàgina web de la institució.

CAPÍTOL II

La Secretaria General

Article 85. La Secretaria General

1. La persona titular de la Secretaria General del Síndic de Greuges ha d’estar en possessió del títol de llicenciatura o grau en dret i ostentar la condició de funcionari de carrera de qualsevol administració pública per a l’accés a la qual es requerisca titulació superior amb una experiència mínima de cinc anys.

2. La persona que exercisca la Secretaria General del Síndic de Greuges està subjecta a les mateixes causes d’inelegibilitat i incompatibilitat que es regulen per al síndic o la síndica de Greuges i el seu adjunt o adjunta.

3. És nomenat i separat pel síndic o la síndica de Greuges, oïda la Junta de Coordinació i Règim Interior del Síndic de Greuges, i se n’ha de donar compte a la Mesa de les Corts Valencianes.

4. Són funcions bàsiques pròpies de la Secretaria General l’organització i la direcció dels serveis generals, com també l’assessorament general en matèries de contingut jurídic o tècnic que es considere oportú per al millor compliment de les competències pròpies del Síndic de Greuges.

5. El Reglament d’organització i funcionament completa la descripció del conjunt de les funcions de la Secretaria General, com també les maneres de dur a terme la substitució en cas de vacant, absència i malaltia de la persona titular i els altres aspectes relatius al seu règim jurídic.

CAPÍTOL III

La Junta de Coordinació i Règim Interior

Article 86. Composició

La Junta de Coordinació i Règim Interior estarà integrada pel síndic o la síndica de Greuges, pel seu adjunt i adjunta i per qui ocupe el lloc de secretari o secretària general, que serà qui actue, a més, com a secretari o secretària de la Junta, amb veu i sense vot.

Article 87. Funcions

El Reglament d’organització i funcionament establirà les funcions de la Junta de Coordinació i Règim Interior, així com els altres aspectes vinculats amb el seu règim jurídic.

CAPÍTOL IV

Règim econòmic i pressupostari

Article 88. Elaboració del pressupost

El Síndic de Greuges elaborarà i aprovarà cada any el projecte del seu propi pressupost, integrant-se aquest, una vegada tramitat i aprovat pels òrgans competents, en el pressupost de la Generalitat, com a secció independent.

Article 89. Règim econòmic

1. Correspon a la Junta de coordinació i règim interior del Síndic de Greuges l’aprovació de les bases d’execució del seu pressupost, adaptant-se aquestes a les característiques de la institució.

2. La gestió econòmica s’ajustarà a les bases d’execució aprovades per cada exercici, què es publicaran al Butlletí Oficial de les Corts Valencianes. Els romanents de pressupostos anteriors s’incorporaran al mateixos capítols pressupostaris de l’exercici corrent.

Article 90. Dotacions pressupostàries

Les dotacions pressupostàries del Síndic de Greuges es lliuraran per la conselleria competent en matèria d’Hisenda per quartes parts, trimestralment, a nom del Síndic de Greuges.

Article 91. Examen dels comptes

Sense perjudici de les facultats del Síndic de Greuges, l’examen dels comptes del Síndic de Greuges correspon a les Corts Valencianes. A l’efecte, li seran remeses acompanyant l’informe anual a què fa referència l’article 51 d’aquesta llei.

CAPÍTOL V

Mitjans personals

Article 92. Règim jurídic

1. El personal que es trobe al servei del Síndic de Greuges tindrà la consideració de personal al servei de les Corts Valencianes, sense perjuí de la seua dependència orgànica, funcional i disciplinària d’aquell.

2. El personal que es trobe al servei del Síndic de Greuges es regirà pel Reglament d’organització i funcionament d’aquella, pels Estatuts de govern i règim interior de les Corts Valencianes i, amb caràcter supletori, per la legislació valenciana en matèria de funció pública.

3. El Síndic de Greuges en l’exercici de la seua independència funcional i d’acord amb les seues característiques pròpies:

a) Elaborarà i aprovarà la relació de llocs de treball del personal al seu servei que contindrà la naturalesa, classificació retributiva i les funcions de cada lloc. Una vegada aprovada es publicarà en el Butlletí Oficial de les Corts Valencianes i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

b) Convocarà processos selectius i de provisió de llocs, tant de caràcter definitiu com a temporal, d’acord amb la normativa vigent de les Corts Valencianes i la legislació valenciana en matèria de funció pública.

c) Redactarà i aprovarà la regulació del règim intern del personal al seu servei, sense perjuí de les normes generals que s’apliquen.

Article 93. Personal funcionari

1. La selecció de personal funcionari al si del Síndic de Greuges s’efectuarà mitjançant procediments que, de conformitat amb la normativa vigent aplicable, garantisquen el compliment dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat. A més a més de desenvolupar-se mitjançant procediments selectius objectius, reglats i públics.

2. El personal funcionari de l’Administració de la Generalitat que s’incorpore al servei del Síndic de Greuges serà declarat en la situació administrativa que li corresponga de conformitat amb el que disposa la llei que regule la funció pública valenciana.

Si el personal funcionari incorporat al servei del Síndic de Greuges procedira d’altres administracions públiques, caldrà ajustar-se a allò que s’ha disposat per la normativa de funció pública aplicable en cada supòsit.

Article 94. Personal laboral

El Síndic de Greuges podrà, excepcionalment, contractar personal laboral quan s’acredite la seua necessitat per al compliment de funcions que no es troben atribuïdes als cossos o escales de funcionaris de la institució, d’acord amb la seua relació de llocs de treball.

El personal laboral del Síndic de Greuges es regirà tant per la seua selecció com en el seu règim jurídic per la normativa aplicable al personal de la Generalitat Valenciana.

Article 95. Personal eventual

1. De conformitat amb les previsions del Reglament d’organització i funcionament de la institució, i dins dels límits derivats de les disponibilitats pressupostàries existents, el síndic o la síndica de Greuges podrà nomenar i cessar les persones que crega oportunes per a exercir funcions d’assessorament, en llocs de treball no reservats legalment a funcionaris i que figuren en la relació de llocs de treball. Aquestes persones hauran d’estar en possessió del títol universitari de llicenciatura, enginyeria, arquitectura o equivalent, diplomatura o bé títol universitari oficial de grau.

En aquests nomenaments s’haurà d’observar l’aplicació del principi de paritat entre dones i homes.

2. En cessar en el càrrec un síndic o síndica de Greuges, el personal eventual continua exercint el càrrec en funcions fins que el nou síndic o síndica de Greuges, en el termini d’un mes a comptar de la data de la seua presa de possessió, n’acorde el cessament o ratificació. No obstant això, el personal eventual cessarà automàticament el dia en què es complisca el referit termini d’un mes sense que s’haja adoptat expressament l’acord de la seua ratificació.

CAPÍTOL VI

Mitjans materials

Article 96. Règim jurídic aplicable

1. El Síndic de Greuges disposarà dels mitjans materials necessaris per a l’adequat exercici de les seues funcions.

2. L’adquisició dels esmentats mitjans materials es produirà d’acord amb el que estableix l’article 89.2 d’aquesta llei.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Aplicació de la llei al titular del Síndic de Greuges, a la seua adjunta i al seu adjunt

Les disposicions contingudes en l’articulat de la present llei s’han d’aplicar, des del moment de l’entrada en vigor, al síndic o síndica de Greuges, l’adjunt i l’adjunta que es troben en l’exercici del mandat.

Segona. Procediments iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei

Els procediments de queixa iniciats, d’ofici o a instància de part, amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, continuaran tramitant-se i es resoldran d’acord amb la normativa vigent en el moment d’acordar-se el seu inici.

Tercera. Aplicació del Reglament d’organització i funcionament vigent

Fins que s’aprove i entre en vigor el nou Reglament d’organització i funcionament del Síndic de Greuges, a què fa referència la disposició final segona de la present llei, continuarà sent aplicable, en tot el que no s’opose a aquesta, el text aprovat per mitjà de la Resolució 126/III, de 21 de setembre de 1993, de la comissió de les Corts Valencianes encarregada de les relacions amb el Síndic de Greuges.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

1. Queda derogada la Llei 11/1988, de 26 de desembre, del Síndic de Greuges.

2. Així mateix, queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o d’un rang inferior s’oposen al que disposa aquesta llei.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Títol competencial

La present llei es dicta a l’empara de la competència exclusiva que l’article 49.1.1.ª de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat sobre l’organització de les seues institucions d’autogovern, en relació amb l’article 38 de la pròpia norma institucional bàsica valenciana, que remet a una llei de les Corts Valencianes la regulació del procediment de nomenament, de les funcions i facultats, de l’estatut i la durada del mandat del Síndic de Greuges.

Segona. Aprovació del nou Reglament d’organització i funcionament, de la relació de llocs de treball i del Codi de bon govern de la institució

1. En el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’ha d’aprovar i publicar, pel procediment que hi preveu, el nou Reglament d’organització i funcionament del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana.

2. En el termini de tres mesos des de l’aprovació del nou Reglament d’organització i funcionament del Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, s’ha d’aprovar i publicar, pel procediment que preveu aquesta llei, la nova relació de llocs de treball de la institució.

3. En el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el síndic o síndica de Greuges ha d’aprovar el Codi de bon govern del Síndic de Greuges.

Tercera. Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor als trenta dies de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.

València, 26 de març de 2021

El president de la generalitat

Ximo puig i ferrer

Dapp Editorial