Comptabilitat de la Generalitat de CATALUNYA

ORDRE VEH/6/2019, de 15 de gener, de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya.

[sc name=”secretario” ]
El text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 28 de desembre, estableix el règim jurídic bàsic de la comptabilitat pública de la Generalitat.
Des del Decret 249/1980, de 25 de novembre, que sotmet l’Administració General de la Generalitat al règim de comptabilitat pública i dona diverses normes sobre aquest aspecte, diverses ordres han regulat parcialment els procediments comptables d’aquesta comptabilitat.
Així, l’Ordre ECF/300/2002, de 18 d’abril, de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya va adequar el marc normatiu de la comptabilitat al Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat, aprovat mitjançant l’Ordre del Departament d’Economia i Finances de 28 d’agost de 1996, derogada per l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny, per la qual s’aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya. És necessari, doncs, actualitzar l’Ordre de comptabilitat al vigent Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya (d’ara en endavant PGCPGC), aprovat per l’Ordre esmentada VEH/137/2017, de 29 de juny.
Una de les finalitats de la nova Ordre és potenciar l’Administració electrònica en l’Administració pública i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de la gestió econòmica financera i de la informació comptable.
Aquest canvi ha de suposar una millora de l’eficiència de les actuacions en aquest sector i de les relacions interadministratives.
Un dels canvis més importants amb aquesta finalitat és la substitució dels documents comptables per les anotacions comptables electròniques en el marc del procediment d’integració de les aplicacions corporatives de gestió d’expedients i del sistema corporatiu del comptabilitat GECAT.
En aquesta línia s’estableixen mesures perquè la informació comptable reflecteixi de manera fidel les activitats realitzades per la Generalitat i el sector públic, els resultats obtinguts i la seva situació patrimonial.
Així mateix es regulen procediments per facilitar el seguiment i anàlisi del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i l’elaboració dels comptes pressupostaris i comptables consolidats.
A més, l’Ordre complementa el contingut del Compte general de la Generalitat regulat en els articles 80 i següents del text refós de la Llei de finances públiques, i també en la tercera part del Pla general de comptabilitat pública.
Finalment, l’Ordre desenvolupa les normes de consolidació comptable d’acord amb el mandat de la disposició addicional primera de l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny, i estableix el calendari previst de desplegament de la consolidació pressupostària i financera a incloure en el Compte general de la Generalitat.
Per tot això i en exercici de les competències que, pel que fa a l’organització de la comptabilitat pública, em confereix l’article 74 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 28 de desembre, i a proposta de la Intervenció General,

Ordeno:

Títol 1
Marc general de la comptabilitat a la Generalitat de Catalunya

Capítol 1
Principis generals de la comptabilitat

Article 1
Objecte de l’Ordre i àmbit d’aplicació
1.1 L’objecte d’aquesta Ordre és la regulació del règim jurídic de la comptabilitat de la Generalitat de Catalunya.
1.2 Les disposicions establertes en aquesta Ordre són obligatòries per a les entitats següents:
a) Administració de la Generalitat.
b) Entitats autònomes de caràcter administratiu i el Servei Català de la Salut.
c) Entitats del sector públic de la Generalitat subjectes al PGCPGC o a d’altres plans de comptabilitat, d’acord amb l’article 3 de l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny.

Article 2
Responsable de la comptabilitat
La Intervenció General de la Generalitat de Catalunya és el centre directiu de la comptabilitat. Exerceix aquesta funció mitjançant la seva estructura organitzativa.

Article 3
Actes i operacions a comptabilitzar
Tots els actes i les operacions de caràcter administratiu, civil o mercantil amb repercussió financera, patrimonial o econòmica, han de tenir el seu reflex en la comptabilitat de la Generalitat.

Article 4
Finalitats de la comptabilitat
La comptabilitat ha d’ésser organitzada de manera que s’acompleixin les finalitats següents:
a) Finalitats de gestió:
a.1) Subministrar la informació econòmica i financera necessària per prendre decisions.
a.2) Registrar les operacions corresponents a l’execució dels pressupostos i determinar el resultat pressupostari.
a.3) Registrar i posar de manifest els moviments i la situació de la tresoreria.
a.4) Establir el balanç de situació, posant de manifest la composició i la situació del patrimoni, així com les seves variacions.
a.5) Determinar el resultat economicopatrimonial.
a.6) Fer possible l’inventari i el control de l’immobilitzat material, immaterial i financer, el control de l’endeutament i el seguiment individualitzat de la situació deutora o creditora dels que es relacionin amb la Generalitat.
a.7) Facilitar la informació necessària per determinar el cost i el rendiment dels serveis públics.
b) Finalitats de control:
b.1) Proporcionar les dades necessàries per formar i retre el Compte general de la Generalitat.
b.2) Proporcionar les dades i informació necessàries per retre comptes.
b.3) Fer possible l’exercici dels controls de legalitat, financer, d’eficàcia i d’economia.
b.4) Subministrar informació que permeti el control per part de la ciutadania, els agents socials i els organismes públics i privats.
c) Finalitats d’anàlisi i divulgació:
c.1) Facilitar les dades que siguin necessàries per confeccionar els comptes econòmics del sector públic i els de la comptabilitat nacional.
c.2) Subministrar informació que permeti l’anàlisi i divulgació dels efectes econòmics i socials de l’activitat desenvolupada.
c.3) Subministrar informació útil a d’altres destinataris.
c.4) Subministrar informació per determinar i controlar els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
c.5) Subministrar informació per justificar de les actuacions públiques.
c.6) Subministrar informació per la transparència de l’activitat pública.

Article 5
Exercici comptable
L’exercici comptable ha de coincidir amb l’any natural, llevat de les entitats en què la normativa permeti un exercici comptable diferent.

Article 6
Plans de comptabilitat d’aplicació
La comptabilitat de l’Administració de la Generalitat i les entitats del sector públic de la Generalitat s’ha d’ajustar al Pla de comptabilitat corresponent, d’acord amb el que estableix l’article 3 de l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny.

Article 7
Model comptable
7.1 El model comptable de la Generalitat es configura com una organització centralitzada i informatitzada de registre, elaboració i comunicació de la informació sobre l’activitat i situació econòmica, financera i patrimonial de les diferents entitats de la Generalitat. Aquesta organització s’estructura en subjectes comptables i oficines comptables que són els responsables de la informació comptable.
7.2 Els subjectes comptables estan constituïts per una unitat econòmica i identificable, amb personalitat jurídica pròpia i amb un pressupost propi limitatiu o estimatiu, creada per acomplir determinats objectius, d’acord amb la normativa corresponent.
7.3 Les entitats es constitueixen com a subjectes comptables que registren comptablement les seves operacions de naturalesa econòmica, financera i patrimonial i elaboren la seva informació comptable d’acord amb el Pla de comptabilitat corresponent.
7.4 En determinats supòsits, pot ser subjecte comptable una unitat sense personalitat jurídica que disposi de pressupost propi diferenciat, amb l’obligació de retre comptes.
7.5 Les oficines comptables són les unitats responsables del registre i elaboració de la informació comptable, en el seu àmbit d’actuació d’acord amb les seves competències.
7.6 Els subjectes comptables poden tenir les oficines comptables que creguin necessàries per donar compliment a les finalitats de l’article 4 de la present Ordre.
7.7 La informació comptable s’ha d’elaborar i registrar amb sistemes informàtics. L’ús de mitjans informàtics ha d’agilitzar i millorar els tràmits del sistema de comptabilitat, així com assegurar el compliment de les normes reguladores.
7.8 Correspon a la Intervenció General establir els procediments que han de seguir els subjectes comptables i les oficines comptables.

Capítol 2
Normes comptables de caràcter general

Article 8
Normes comptables d’aplicació
8.1 La comptabilitat s’ha de dur a terme d’acord amb els principis, normes i procediments comptables que els són d’aplicació per poder donar compliment als seus objectius i finalitats.
8.2 La comptabilitat ha de ser única i integral constituïda per tota la informació derivada dels actes i operacions que s’hagin de registrar.

Article 9
Tipus d’operacions a comptabilitzar
Les operacions a comptabilitzar inclouen les operacions d’execució dels pressupostos, les que en resultin o que s’hi relacionin, així com les altres que tinguin repercussió financera, patrimonial o econòmica.
Per tant, entre d’altres, s’han de comptabilitzar les operacions següents:
a) Les operacions d’execució del pressupost d’ingressos de l’exercici corrent i dels saldos dels pressupostos tancats.
b) Les operacions d’execució del pressupost de despeses de l’exercici corrent i dels saldos dels pressupostos tancats.
c) Totes les operacions que justifiquin activitats o fets econòmics que tinguin naturalesa no pressupostària, o que s’originin amb independència del pressupost, o que necessitin una comptabilització provisional fins a la seva aplicació definitiva.
d) Les operacions de constitució i cancel•lació de dipòsits i garanties, ja siguin en efectiu o en valors que s’hagin de registrar a la Caixa General de Dipòsits o a les caixes territorials de dipòsits.
e) Els compromisos de despesa que s’adquireixen amb càrrec als pressupostos futurs.
f) Tots els drets amb imputació a exercicis futurs.
g) Les operacions de bonificació i exempció d’exaccions de naturalesa tributària (despeses fiscals).
h) Les operacions relatives al deute de la Generalitat.
i) Les operacions derivades dels expedients de despesa anticipada.
j) El seguiment i control de les despeses amb finançament afectat.
k) Els moviments de tresoreria.
l) La gestió del registre comptable de factures.
m) Les operacions de l’immobilitzat material, l’immobilitzat intangible, les inversions immobiliàries i les inversions financeres.
n) Altres operacions amb repercussió financera, econòmica o patrimonial.

Article 10
Seqüència comptable
10.1 El sistema de la comptabilitat de la Generalitat i les seves entitats comporta una seqüència d’actuacions de naturalesa comptable pel registre dels actes, fets o acords amb efectes econòmics, financers o patrimonials objecte de comptabilització i per obtenir la informació comptable resultant. Aquesta seqüència s’inicia amb l’anotació en el registre comptable i segueix amb el registre comptable, els comptes i estats comptables, els comptes anuals i el Compte general.
10.2 L’anotació en el registre comptable és l’acte pel qual es reflecteix una operació de naturalesa administrativa, civil o mercantil amb transcendència econòmica, financera o patrimonial a la comptabilitat de l’entitat. L’anotació en el registre comptable és la unitat bàsica del sistema d’informació comptable.
10.3 El registre comptable és l’agrupació ordenada, d’acord amb un criteri preestablert, de les anotacions comptables realitzades pel subjecte comptable en un període determinat. Aquesta agrupació ha de ésser metòdica, cronològica i sistemàtica. Els registres comptables acrediten les anotacions comptables realitzades.
10.4 El compte i l’estat comptable és un informe que agrupa de manera resumida i ordenada les anotacions dels registres comptables per donar informació de la situació econòmica, financera i patrimonial i els resultats d’una entitat i, si escau, de l’execució dels pressupostos, en un període determinat d’acord amb la normativa comptable.
10.5 Els comptes anuals de la generalitat són els documents que agrupen de manera resumida, sistemàtica i metòdica la informació comptable al final d’un exercici dels comptes i estats comptables de l’Administració de la Generalitat i de les entitats del seu sector públic, d’acord amb la normativa comptable.
10.6 El Compte general és el document anual que agrupa de forma resumida la informació de tota l’activitat i la situació econòmica, financera i patrimonial de la Generalitat de Catalunya, incloent-hi el seu sector públic i les entitats adscrites, d’acord amb la normativa comptable. Es configura com la representació comptable màxima de la seva activitat econòmica, financera i de la seva situació patrimonial.

Article 11
Efectes comptables de les operacions i la seva justificació
11.1 La realització de l’acte o operació de caràcter administratiu, civil o mercantil amb repercussió pressupostària, financera, patrimonial o econòmica dona lloc a l’anotació en el registre comptable corresponent. S’ha d’acreditar amb el justificant corresponent que en posi de manifest la realització.
11.2 La justificació de les diferents anotacions en els registres comptables ha d’estar acreditada amb documents electrònics, i s’ha d’ajustar als requisits i garanties que s’estableixin per a cada tipus d’operació, d’acord amb les normes que regulin els procediments, ja siguin de naturalesa administrativa o d’altres tipus.

Article 12
Arxiu i conservació dels justificants de les operacions
12.1 Els justificants de les operacions comptabilitzades s’han de conservar ordenats degudament, juntament amb les seves anotacions comptables o les referències d’aquestes. Els responsables són les unitats gestores que han aprovat les operacions respectives.
12.2 Les oficines comptables poden obtenir còpies dels justificants o accés a aquests mitjançant sistemes informàtics o electrònics. En el cas de còpies, han de quedar en poder d’aquestes unitats arxivades degudament amb referència del lloc on estan arxivats els documents originals.
12.3 L’arxiu i conservació dels justificants han de permetre el seu accés i la seva tramesa a les entitats i unitats amb funcions de control per a facilitar les seves actuacions de verificació.
12.4 Per acreditar les operacions comptabilitzades, els justificants de les anotacions comptables en els registres comptables s’han de conservar durant el termini de sis anys, comptats des de la data de remissió a la Sindicatura de Comptes dels comptes anuals on es posin de manifest les respectives operacions, excepte que la normativa estableixi un termini superior per als actes o procediments corresponents o s’hagi interromput el termini de prescripció en el cas de possibles responsabilitats.
12.5 Independentment del que s’estableix en l’apartat anterior, la documentació justificativa de les valoracions assignades a actius i passius s’ha de conservar com a mínim durant el termini en què els béns, drets i obligacions a què es refereixin continuïn en vigor o restin en el corresponent inventari.

Capítol 3
Sistemes d’informació comptable

Article 13
Model i característiques dels sistemes d’informació comptable
13.1 Els sistemes d’informació comptable de la Generalitat es configuren com un conjunt de procediments comptables de naturalesa informàtica, electrònica i telemàtica que processen i emmagatzemen dades de manera sistemàtica, garantint la concordança, exactitud i automatisme dels registres de les operacions comptables.
13.2 Els sistemes d’informació comptable han de permetre:
a) El registre de les operacions previstes en l’article 9 de la present Ordre i el compliment de les finalitats previstes en l’article 4.
b) Que les oficines comptables puguin obtenir i registrar les dades comptables de manera descentralitzada, seguint alhora el model centralitzat de processament i residència de la informació.
c) La simplificació dels procediments comptables, integrant automàticament els sistemes informàtics de gestió administrativa o d’una altra naturalesa.
d) Garantir la integritat i la coherència de la informació processada, així com la seguretat de les dades de caràcter personal d’acord amb la normativa corresponent.

Article 14
Funcions i competències en els sistemes d’informació comptable
14.1 Correspon a la Intervenció General l’autorització per a la implantació de sistemes d’informació comptables a utilitzar per les entitats de l’àmbit d’aplicació de la present Ordre.
14.2 En relació amb el punt anterior, la Intervenció General, amb l’autorització del sistema d’informació de comptabilitat de l’entitat, pot establir, per a aquest, els requisits següents:
a) Els requeriments funcionals que ha de complir el sistema d’informació.
b) Les prestacions funcionals que ha de tenir, tant en el seu conjunt com en el seus subsistemes.
c) Les mesures de seguretat que garanteixin la integritat, intangibilitat i confidencialitat de la informació.
d) Les mesures d’accés al sistema per obtenir la informació comptable o altres mesures per obtenir les finalitats i obligacions establertes en la normativa vigent.
14.3 Els subjectes comptables poden realitzar les adaptacions necessàries dintre del sistema d’informació comptable, un cop complerts els requisits del punt anterior, que creguin convenient per adequar-lo a les seves necessitats i finalitats.
14.4 La Intervenció General pot establir la implantació integrada en els sistemes d’informació comptables de sistemes corporatius de gestió i les seves modificacions.

Article 15
Sistemes corporatius d’informació comptable
15.1 La Intervenció General ha d’impulsar l’establiment de sistemes corporatius d’informació comptable (d’ara endavant, sistemes corporatius) adaptats a la naturalesa de l’activitat econòmica, patrimonial i financera de les entitats de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Ordre, així com a les seves finalitats, característiques i naturalesa.
15.2 Els sistemes corporatius han de donar compliment al model comptable de la Generalitat, establert en l’article 7 d’aquesta Ordre i a les característiques establertes en l’article 13.
15.3 La direcció i la validació dels sistemes corporatius han d’anar a càrrec de la Intervenció de la Generalitat, que també és l’encarregada de dur-ne a terme l’administració i modificacions posteriors.
15.4 L’ús dels sistemes corporatius és obligatori per part de les entitats de l’àmbit d’aplicació de la present Ordre, amb les excepcions que autoritzi la Intervenció General, si escau.
15.5 Les adaptacions que s’hagin de realitzar en els sistemes corporatius de forma específica per a alguna entitat o grups d’entitats han d’ésser autoritzades prèviament per la Intervenció General.
15.6 La Intervenció General pot establir en els sistemes corporatius els requisits i les modificacions necessàries per complir amb les obligacions procedimentals o d’informació que la normativa prevegi.

Article 16
Configuració informàtica dels sistemes d’informació comptable
16.1 Els sistemes d’informació comptable s’han de configurar per donar compliment al model i les característiques previstes a l’article 13 d’aquesta Ordre.
16.2 Els sistemes d’informació comptable estan constituïts per:
a) La infraestructura informàtica.
b) Les aplicacions informàtiques que permetin el registre, el tractament i l’emmagatzematge de la informació.
c) Les bases de dades comptables i d’una altra naturalesa necessàries.
d) Les comunicacions i els accessos necessaris per a l’accés dels usuaris a les bases de dades.
16.3 Els registres de les operacions i de la resta de la informació registrada en el sistema han d’estar suportats informàticament de manera segura, fiable i íntegra, perquè es pugui constituir com a suport únic i suficient i se’n garanteixi la seva conservació.

Article 17
Incorporació de les dades al sistema d’informació comptable
17.1 Un cop dictats els actes, realitzats els fets i formalitzades les operacions que segons el dret generin efectes econòmics, financers o patrimonials, queda aprovada la despesa o l’ingrés en la fase corresponent d’execució del pressupost i es realitzen les anotacions comptables que corresponguin en el sistema d’informació comptable.
17.2 Cadascuna de les anotacions en els registres comptables ha d’identificar les unitats actuants en el procediment comptable.
17.3 En el cas de l’Administració de la Generalitat, les entitats de naturalesa administrativa i el Servei Català de la Salut, les anotacions comptables són definitives un cop la Intervenció General, directament o mitjançant les seves intervencions, les ha validat.
17.4 Amb la integració dels sistemes informàtics de gestió i els sistemes d’informació comptable, les anotacions comptables es realitzen directament un cop dictats els actes, realitzats els fets i formalitzades les operacions en els sistemes informàtics de gestió. El sistema d’informació comptable ha d’incloure, en l’anotació del registre comptable, la data, l’hora i l’autoria de qui realitza l’acció i ha de generar i remetre, quan calgui, un document electrònic certificat amb la informació de l’anotació comptable al sistema de gestió integrat.
Aquest document ha de formar part de l’expedient de gestió.

Article 18
Conservació de la informació comptable
18.1 Les anotacions comptables de les operacions registrades en els sistemes d’informació comptable i la resta d’informació comptable s’han de conservar, per part dels subjectes comptables i les oficines comptables, en el seu àmbit competencial, durant un període mínim de 15 anys des de la seva realització, sense perjudici de termini establert pels justificants de les anotacions comptables del punt 4 i 5 de l’article 12 de la present Ordre.
18.2 El període de conservació del punt anterior no eximeix d’una custòdia superior, si una altra normativa sectorial ho estableix així.

Article 19
Centralització i tramesa de la informació comptable
19.1 La informació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat queda centralitzada per facilitar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, així com les obligacions d’informació que estableix la normativa vigent i les relatives a la consolidació comptable i d’una altra naturalesa comptable.
19.2 Les entitats han de trametre les seves dades comptables a la Intervenció General amb la composició, format i periodicitat que determini la Intervenció.
19.3 Per tal de millorar l’eficiència i simplificar els procediments, la Intervenció General pot establir l’accés directe a la informació necessària en els sistemes d’informació comptable de les entitats, tant en els sistemes corporatius com en els singulars de cada entitat. Aquesta mesura ha de permetre l’automatització i la seguretat de la tramitació i la seva consolidació.
19.4 Les oficines i subjectes comptables són responsables que la informació comptable que trametin correspongui a l’existent a la base de dades del seu sistema d’informació comptable.

Títol 2
Normes específiques de la comptabilitat pública.

Capítol 4
Normes generals dels drets i les obligacions

Article 20
Concepte, naturalesa i comptabilització dels drets
20.1 Es consideren drets de cobrament de la Generalitat de Catalunya els crèdits actuals enfront de tercers, nascuts de fets anteriors, en virtut dels quals el deutor queda obligat a satisfer a la Generalitat una determinada quantitat de diners, en un moment concret i en les condicions que deriven del suport documental.
20.2 Els drets de cobrament són elements d’actiu que es classifiquen en drets de cobrament de naturalesa pressupostària i drets de cobrament de naturalesa no pressupostària:
a) Tenen la consideració de drets de cobrament de naturalesa pressupostària els recursos que financin la despesa pressupostària d’un subjecte comptable, estiguin previstos o no en el pressupost d’ingressos, i que siguin exigibles dintre de l’exercici comptable.
b) Tenen la consideració de drets de cobrament de naturalesa no pressupostària els recursos que no compleixin els requisits del paràgraf anterior, en especial:
1. Els drets la naturalesa dels quals es considera no pressupostària, d’acord amb la normativa d’aplicació, i que no ho seran en el moment del seu venciment.
2. Els drets de naturalesa pressupostària no vençuts a la fi de l’exercici derivats d’ingressos meritats; aquests drets són no pressupostaris fins al seu venciment.
3. La resta d’actius financers fins al seu venciment.
4. Els drets la titularitat dels quals correspon a una altra entitat i, per tant, finança les obligacions pressupostàries d’aquesta.
20.3 Per poder reconèixer un dret pressupostari de cobrament a la comptabilitat, s’han d’acomplir els quatre requisits següents:
1. Que es doni un fet del qual neixi el dret de cobrament.
2. Que el dret de cobrament tingui un valor que pugui ser mesurat.
3. Que el deutor estigui determinat.
4. Que s’hagi dictat l’acte de liquidació corresponent.
20.4 Els drets de naturalesa pressupostària s’han de comptabilitzar, com a criteri general, en el moment en què es dictin els actes de liquidació o neixin els drets que els quantifiquin, o quan s’efectuï el cobrament, si l’acte liquidador no s’ha realitzat. En tots dos casos s’aplica al pressupost en vigor.
Els drets liquidats fins al 31 de desembre de l’any s’han d’imputar en el pressupost d’ingressos de cada exercici, excepte que el venciment sigui en un exercici posterior. Així mateix, s’han d’imputar els drets en exercicis anteriors que siguin exigibles en l’exercici corrent.
20.5 La imputació temporal dels drets no pressupostaris s’ha de fer d’acord amb el principi de meritació i no en el moment en què es produeixi el corrent monetari o financer derivat del corrent real de béns i serveis que els drets representen, tret de les operacions de la tresoreria, en les quals sí que ha de ser aquest el moment.
En cas que no es pugui determinar de manera fefaent la meritació, s’ha d’entendre que els ingressos s’han realitzat quan es reconeguin els increments dels actius o les disminucions de passius que comportin les operacions corresponents.
20.6 En el cas de drets que no puguin mesurar-se amb fiabilitat en el moment de la meritació, s’han de reconèixer comptablement a mesura que es produeixi el cobrament. És a dir, quan es produeixi la seva entrada material o virtual a la tresoreria.
20.7 Els drets de cobrament només es poden anul•lar mitjançant un acord motivat. L’anul•lació de drets ja cobrats suposa l’obligació de retornar l’import rebut i, per tant, l’anotació en el registre comptable d’una obligació a pagar.

Article 21
Concepte, naturalesa i comptabilització de les obligacions
21.1 Es consideren obligacions de pagament de la Generalitat de Catalunya els deutes actuals certs que li suposen un passiu, procedents de transaccions, acords o esdeveniments passats de naturalesa pressupostària o no pressupostària, en virtut dels quals la Generalitat queda obligada a satisfer una quantitat de diners a un tercer en un moment concret i d’acord amb les condicions de cada operació.
21.2 Les obligacions de pagament són elements de passiu que es classifiquen en obligacions de pagament de naturalesa pressupostària i obligacions de pagament de naturalesa no pressupostària:
a) Tenen la consideració d’obligacions de pagament de naturalesa pressupostària les que corresponguin a les previstes inicialment en el pressupost de despeses i les no previstes que es reconeguin en qualsevol acte derivat de l’exercici d’una competència, imputant-se, un cop dictat l’acte de reconeixement i liquidació, al pressupost de despeses corresponent per al seu posterior pagament.
b) Tenen la consideració d’obligacions de pagament de naturalesa no pressupostària les que no compleixen els requisits del paràgraf anterior, en especial:
1. Les obligacions que han de ser no pressupostàries d’acord amb la normativa vigent.
2. Les obligacions en què només es realitza el pagament d’una obligació que s’ha reconegut per una altra entitat.
3. Les obligacions pressupostàries no vençudes a la fi de l’exercici derivades de despeses meritades o de béns i serveis efectivament rebuts. Aquestes obligacions són no pressupostàries fins a la data del venciment.
4. Les obligacions reconegudes en què el pagament s’ha de realitzar per mitjà de la tresoreria d’una altra entitat.
5. Els passius financers fins a la data del venciment.
21.3 Per poder reconèixer una obligació de pagament en la comptabilitat, s’han de complir els requisits següents:
1. Que es doni un fet del qual neixi l’obligació de pagament.
2. Que l’obligació de pagament tingui un valor que pugui ser mesurat.
3. Que el creditor estigui determinat.
4. Que s’hagi dictat l’acte de reconeixement de l’obligació.
21.4 Les obligacions de naturalesa pressupostària s’han de reconèixer comptablement, com a criteri general, en el moment en què el creditor compleixi la prestació al seu càrrec, tot aportant els documents pertinents que ho acreditin i s’han d’aplicar simultàniament al pressupost en vigor. Les obligacions que es reconeguin fins al 31 de desembre del mateix any s’han d’imputar en el pressupost de despeses de l’exercici.
21.5 La imputació temporal de les obligacions no pressupostàries s’ha de fer d’acord amb el principi de meritació i no en el moment que es produeixi el corrent monetari o financer derivat del corrent real de béns i serveis que les obligacions representin, tret de les operacions de la tresoreria, en què sí que ha de ser aquest el moment, atesa la naturalesa de l’operació o la impossibilitat de realitzar-ho en un moment anterior.
21.6 En cas que no es pugui determinar fefaentment la meritació, s’ha d’entendre que les despeses s’han realitzat quan es reconeguin les disminucions dels actius o increments dels passius que comportin les operacions corresponents.

Capítol 5
Anotacions en els registres comptables i ordenació de pagaments

Article 22
Normes generals de les anotacions en els registres comptables
22.1 L’anotació en el registre comptable (d’ara endavant, anotació comptable) implica el registre de les operacions de naturalesa pressupostària o d’una altra naturalesa en el sistema d’informació comptable.
22.2. Les anotacions comptables han d’estar degudament proposades i acreditades pels justificants que siguin exigibles d’acord amb la normativa que sigui d’aplicació i, si escau, fiscalitzades.
22.3. La proposta d’anotació comptable l’ha de realitzar l’usuari titular de l’òrgan competent per dictar els actes corresponents i s’ha de validar per esdevenir definitiva. L’aprovació dels actes corresponents a expedients de despeses i ingressos per part dels òrgans competents que impliquin la reserva de crèdit, l’autorització, la disposició o el reconeixement de les obligacions o el reconeixement i la recaptació del dret comporta automàticament la proposta per part d’aquests òrgans de l’anotació comptable electrònica que correspongui.
22.4 L’anotació comptable definitiva en el sistema d’informació comptable l’ha de fer la Intervenció General, en el cas de les entitats subjectes a fiscalització prèvia, o l’òrgan competent, en la resta de casos.
22.5 Les anotacions comptables les pot realitzar centralitzadament la Intervenció General, quan es disposi per resolució d’aquesta o per ordre del conseller o consellera competent en matèria de finances.
22.6 Les anotacions comptables i els documents justificatius queden a disposició, en qualsevol moment, de la Intervenció General i de la Sindicatura de Comptes.

Article 23
Tipologia de les anotacions en el registres comptables
23.1 Les anotacions comptables es divideixen en els grups següents:
a) Anotacions comptables de crèdits i previsions pressupostàries:
Són les que justifiquen la comptabilització dels crèdits inicials del pressupost de despeses, de les previsions inicials del pressupost d’ingressos i de les modificacions que es puguin donar en tots dos estats.
b) Anotacions comptables de gestió pressupostària d’ingressos:
Són les que justifiquen la comptabilització de les operacions d’execució del pressupost d’ingressos.
c) Anotacions comptables de gestió pressupostària de despeses:
Són les que justifiquen la comptabilització de les operacions d’execució del pressupost de despeses.
d) Anotacions comptables d’operacions de tresoreria:
Són les que justifiquen les operacions economicofinanceres que tenen una naturalesa auxiliar del pressupost, que s’originen amb independència d’aquest o que necessiten una comptabilització provisional fins a la seva aplicació definitiva. S’originen en operacions realitzades o que ha de realitzar la tresoreria.
e) Anotacions comptables d’operacions de comptabilitat general:
Són les que justifiquen les operacions de drets, ingressos, obligacions, despeses, moviments de fons o valors o d’altres operacions que s’originen amb independència del pressupost.
23.2 La Intervenció General ha d’establir la tipologia, l’ús i el procediment a seguir en les anotacions comptables.

Article 24
Informació que han de contenir les anotacions en els registres comptables
24.1 Les anotacions comptables han de contenir la informació mínima següent:
a) L’exercici comptable i la data de l’anotació comptable.
b) L’import de l’operació a comptabilitzar.
c) La naturalesa de l’operació d’acord amb la normativa comptable.
d) Les dades del tercer que tingui el dret o l’obligació, si escau.
e) Les referències dels actes o expedients que acreditin l’operació.
24.2 En tot cas, les anotacions comptables han de contenir la informació que determini la Intervenció General per donar compliment a les finalitats previstes a l’article 4 de la present Ordre.

Article 25
Ordenació de pagaments
25.1 L’ordenador/a de pagaments ha d’autoritzar, en el sistema d’informació comptable, el pagament de les obligacions pressupostàries i no pressupostàries i les devolucions d’ingressos. Qualsevol anomalia que impedeixi l’ordenació del pagament s’ha de comunicar a l’òrgan que n’hagi reconegut l’obligació i proposat el pagament i també a la Intervenció.
25.2 Un cop realitzada l’ordenació de pagaments de manera individualitzada o globalment, s’han de remetre les anotacions comptables corresponents a la tresoreria, la qual ha d’efectuar-ne el pagament.
25.3 El procés d’ordenació de pagaments s’ha de fer de forma electrònica.
25.4 L’òrgan amb les funcions de tresoreria de la Generalitat ha de lliurar les ordres de pagament amb càrrec als comptes corrents de la Generalitat.

Capítol 6
Operacions de tancament de l’exercici

Article 26
Liquidació i tancament de l’exercici comptable pressupostari: conceptes
26.1 El procés de tancament de l’exercici comptable pressupostari és el procés pel qual es realitzen un seguit d’operacions de regularització i agrupació de la informació comptable d’acord amb la normativa, per elaborar els comptes i estats comptables pressupostaris definitius de l’exercici.
26.2 La regularització pressupostària comptable és el conjunt d’operacions que permeten determinar el resultat pressupostari de l’exercici i l’estat d’execució dels pressupostos i, per tant, la liquidació d’aquests.
26.3 Un cop s’hagi finalitzat el procés de tancament, no es poden fer més anotacions en els registres comptables de l’exercici.

Article 27
Procés de liquidació i tancament de l’exercici comptable pressupostari
27.1 El procés de liquidació i tancament comptable pressupostari d’ingressos i de despeses s’ha de realitzar d’acord amb el PGCPGC, afectant totes les operacions econòmiques, financeres i patrimonials dutes a terme durant l’exercici pressupostari que tenen la naturalesa de pressupostàries i aquelles vinculades o complementàries al pressupost.
27.2 Per ordre del departament competent en matèria de comptabilitat pública cal establir, per a cada exercici, els terminis, la forma i els efectes de les operacions de tancament de l’exercici pressupostari.
27.3 Els crèdits del pressupost de despeses que no tinguin reconeguda l’obligació de pagament en un exercici pressupostari han d’ésser anul•lats en totes les fases anteriors, i s’han de considerar romanents de crèdit.
27.4 Els drets pendents de cobrament i les obligacions pendents de pagament en el moment de la liquidació del pressupost han de romandre a càrrec de la tresoreria de la Generalitat, d’acord amb les competències corresponents en les diferents fases dels procediments de gestió.
27.5 Els drets i les obligacions pendents d’un exercici, un cop efectuat el tancament de l’exercici, passen a formar part de l’agrupació d’exercicis tancats afectant només la tresoreria, excepte que les unitats o entitats gestores els anul•lin, si escau.

Article 28
Tancament de l’exercici comptable financer i patrimonial
En el procés de tancament de l’exercici comptable de les operacions que afecten els estats econòmics patrimonials de les entitats cal fer com a mínim les operacions següents:
a) La classificació dels actius i passius a llarg o curt termini.
b) El registre de les operacions no formalitzades al tancament d’exercici:
b.1) La comptabilització de les despeses meritades no imputades al pressupost.
b.2) La comptabilització dels ingressos meritats no imputats al pressupost de l’exercici.
b.3) El registre de les remuneracions pendents de pagament.
c) Els assentaments comptables de les periodificacions de despeses i ingressos.
d) Els assentaments de provisió i ajustaments de les subvencions i transferències rebudes i concedides per l’entitat o ens.
e) El càlcul i l’assentament de les variacions d’existències.
f) La correcció del valor dels actius corresponents.
g) El càlcul i el registre de les provisions per a responsabilitats i contingències.
h) El càlcul i la imputació a resultats de les diferències en moneda estrangera.
i) El càlcul de l’impost de societats i el registre de la despesa i passiu o actiu corresponent, si escau.
j) La regularització comptable per determinar el resultat econòmic patrimonial de l’exercici.

Títol 3
Normes específiques per a les entitats que no estan subjectes al règim de comptabilitat pública

Capítol 7
Obligacions informatives

Article 29
Informació comptable i contingut de la informació pressupostària
29.1 Independentment de la informació comptable prevista en els plans de comptabilitat d’aplicació corresponents, les entitats amb participació majoritària, per part de la Generalitat, directament o indirectament, i les entitats adscrites a la Generalitat de Catalunya que no estan subjectes al règim de comptabilitat pública han d’incloure informació pressupostària en els seus comptes anuals.
29.2 La informació pressupostària s’ha de confeccionar d’acord amb les regles següents:
1. La informació de caràcter economicofinancer a utilitzar és la que resulta de l’aplicació dels principis comptables i normes de valoració del pla comptable que els sigui d’aplicació. Aquesta informació s’ha d’ajustar, homogeneïtzar o reclassificar de manera que es conformin els estats del punt 3 d’aquest article.
2. En la presentació dels comptes anuals s’han d’incloure els estats i els models continguts en els plans comptables pels quals es regeixin i la informació pressupostària.
3. El criteri de meritació és la norma general per a la imputació temporal dels drets i de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumeixin com a conseqüència de la seva pertinença al sector públic.
4. Les entitats classificades com a Administració pública de la Generalitat de Catalunya, segons el Sistema Europeu de Comptes, han de donar compliment a la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i, si en el tancament de l’exercici pressupostari tenen un resultat pressupostari negatiu per circumstàncies excepcionals, han d’incloure un informe justificatiu de les causes i un pla de reequilibri pressupostari, en el qual es detallin les mesures adequades per fer front a les conseqüències pressupostàries derivades d’aquestes situacions excepcionals.
29.3 La informació pressupostària a incloure en els comptes anuals és la següent:
a) El pressupost d’ingressos i despeses inicial, les seves modificacions, el pressupost definitiu, els drets i les obligacions reconeguts i les desviacions pressupostàries. Tota aquesta informació s’ha de presentar amb el mateix nivell de detall que el pressupost aprovat a la llei de pressupostos anual.
b) La conciliació del resultat pressupostari i el compte del resultat econòmic patrimonial.
c) El resultat de la liquidació dels pressupostos.
d) L’estat del romanent de tresoreria, diferenciant el romanent afectat i el no afectat.
e) Un informe relatiu al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumeixen com a conseqüència de la seva pertinença al sector públic, al qual s’ha d’incloure el grau d’execució pressupostària, amb identificació i motivació de les principals desviacions i del romanent de tresoreria general, si escau.

Article 30
Obligacions informatives complementàries a la memòria dels comptes anuals
A més de la informació establerta en els plans generals de comptabilitat respectius que són d’aplicació a les entitats, aquestes han d’informar a la memòria dels comptes anuals sobre els punts següents:
1. La naturalesa i activitat de l’entitat:
a) La identificació com a entitat de la Generalitat de Catalunya i el departament d’adscripció.
b) La normativa específica a la qual està subjecta.
c) La identificació dels òrgans de govern i la seva composició, detallant el nom dels membre i el càrrec que posseeixen, a qui representen, o qui en proposa el nomenament.
2. Les normes de valoració: descripció dels criteris seguits i la tipologia d’operacions amb els grups d’entitats, entitats multigrup i entitats associades d’acord amb l’establert al punt 39 d’aquesta Ordre.
3. La referència de la seva inclusió als pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
4. La referència al fet que l’entitat està classificada com a Administració de la Generalitat de Catalunya en termes del Sistema Europeu de Comptes i la data d’inici d’aquesta classificació.
5. Informació sobre els contractes administratius executats.
6. Informació sobre els convenis de col•laboració formalitzats.
7. Informació sobre les transferències i subvencions concedides i rebudes.
8. Informació sobre els béns rebuts i lliurats en adscripció i béns destinats a l’ús general.

Article 31
Obligacions informatives del grup d’entitats, de les entitats multigrup i de les entitats associades
31.1 Estan obligades a remetre informació comptable per a la seva consolidació el grup d’entitats, les entitats multigrup i entitats associades que estableix l’article 39 de la present Ordre.
31.2 Aquestes entitats han d’identificar en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys els saldos i les operacions efectuades en cada exercici, relatius a entitats grup, entitats multigrup i entitats associades, inclosos els saldos i les operacions amb la Generalitat de Catalunya d’acord amb el Pla de comptabilitat corresponent.
31.3 Així mateix, han d’informar del detall de saldos existents i de les transaccions que s’hagin realitzat amb entitats incloses en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya en condicions diferents a les de mercat.

Títol 4
La informació comptable

Capítol 8
Registres, comptes i estats comptables

Article 32
Finalitat i estructura de la informació comptable
32.1 La informació comptable ha de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, del resultat econòmic patrimonial i de l’execució dels pressupostos d’una entitat, així com de totes les operacions de naturalesa econòmica, financera i patrimonials realitzades i, si escau, ha de servir per retre comptes de les entitats.
32.2 La informació comptable s’ha de complementar amb tota la que sigui necessària per donar compliment exhaustiu a les finalitats del punt anterior.
32.3 La informació comptable s’agrupa de manera normalitzada en registres, comptes i estats comptables, comptes anuals i, posteriorment, en el Compte general.

Article 33
Els comptedonants
33.1 Els comptedonants són els titulars de les entitats i dels òrgans subjectes a l’obligació de retre comptes. I són els següents:
a) Els consellers i conselleres dels departaments.
b) Els presidents, presidentes, directors i directores de les entitats i càrrecs anàlegs.
c) Els consellers i conselleres delegats, i directors i directores amb funcions executives.
33.2 Els comptedonants són responsables de la informació comptable, de retre comptes i de subministrar la informació verídica. No són responsables de les resolucions o actes amb efectes econòmics, financers o patrimonials reflectits en els comptes esmentats, quan la competència correspongui a una altra unitat.

Capítol 9
El Compte General de la Generalitat de Catalunya i altres informacions comptables

Article 34
El Compte general de la Generalitat de Catalunya: perímetre i obligació de retre comptes
34.1 El Compte general de la Generalitat de Catalunya és el document que agrupa la informació comptable de:
a) L’Administració de la Generalitat.
b) Les entitats del sector públic participades de manera majoritària, directament o indirectament.
c) Les entitats independents creades amb règim singular.
d) Les entitats adscrites a la Generalitat.
34.2 El Compte general dona efectivitat al fet de retre comptes de les entitats que el componen.

Article 35
Contingut del Compte general
El Compte general de la Generalitat de Catalunya el forma la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya i el componen el comptes i la informació prevista en l’article 4 de l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny.

Article 36
Contingut dels comptes anuals de les entitats que s’han d’integrar en el Compte general
36.1. Amb caràcter general, totes les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que han de retre comptes a la Intervenció General perquè pugui formular el Compte general li han de traslladar la informació comptable i complementària establerta en l’article 4 de l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny.
36.2 La Intervenció General pot determinar anualment el contingut exigible de cada apartat de la memòria a partir de la informació establerta en el PGCPGC.
36.3. Les entitats del sector públic de la Generalitat no subjectes al PGCPGC han d’aprovar i lliurar a la Intervenció General els seus comptes anuals d’acord amb els models dels documents i dels estats que correspongui segons el Pla de comptabilitat que els sigui d’aplicació, d’acord amb la normativa vigent, i també la informació de caràcter pressupostari prevista en l’article 29 d’aquesta Ordre.

Article 37
Altres informacions comptables
Independentment de la informació comptable anterior, al llarg de l’exercici comptable es pot obtenir més informació necessària per:
a) L’exercici de les funcions dels òrgans de gestió i de control, ja sigui de manera ocasional o periòdica.
b) La divulgació de les activitats realitzades.
c) Les finalitats de naturalesa estadística o analítica.
d) El compliment d’obligacions d’una altra naturalesa que estableixi la normativa.

Capítol 10
Normes per consolidar la informació comptable

Article 38
La consolidació comptable i els comptes anuals consolidats de la Generalitat
38.1 La consolidació de la informació comptable és el procediment que permet la representació fidel de la situació patrimonial, econòmica i financera i dels resultats de la Generalitat i del seu sector públic mitjançant l’elaboració d’uns comptes anuals únics que representen tot el grup com si fos una entitat econòmica única.
38.2 El Compte general de la Generalitat ha d’incloure els estats comptables i pressupostaris consolidats, d’acord amb la metodologia i els terminis previstos en aquest capítol.
38.3 El Compte general de la Generalitat s’ha de completar amb els comptes consolidats següents:
a) El balanç consolidat.
b) El compte de resultat economicopatrimonial consolidat.
c) L’estat de canvis en el patrimoni net consolidat.
d) L’estat de flux d’efectiu consolidat.
e) L’estat de liquidació del pressupost consolidat.
f) La memòria consolidada.
38.4 El contingut, l’estructura, les normes d’elaboració, els criteris de consolidació i els procediments de consolidació dels comptes consolidats de la Generalitat s’han d’ajustar a les normes de consolidació vigents per al sector públic amb les especificitats que s’estableixen en aquesta Ordre i les instruccions que dicti la Intervenció General.

Article 39
El perímetre de consolidació comptable
39.1 S’anomena perímetre de consolidació comptable les entitats que estan afectades per consolidar els seus comptes comptables anuals mitjançant diferents agrupacions.
39.2 A l’efecte de consolidació de comptes s’estableixen les agrupacions d’entitats següents:
a) Grup d’entitats i, si escau, subgrup d’entitats.
b) Entitats multigrup.
c) Entitats associades.
39.3 El grup d’entitats, a l’efecte de consolidació de comptes, és aquell en el qual una entitat anomenada dominant directa o indirecta té el control d’una altra o d’altres anomenades dependents.
El grup d’entitats de la Generalitat, únicament a l’efecte de la consolidació de comptes, és un grup integrat per l’Administració de la Generalitat, que és l’entitat que té el domini o control del grup, i les entitats controlades per aquesta, que són les entitats dependents. Dintre del grup d’entitats pot haver-hi subgrups d’entitats.
39.4 Són entitats multigrup, a l’efecte de la consolidació de comptes, les entitats no incloses en el grup, que són gestionades per una o diverses entitats d’aquest grup, que participen en el seu capital social o patrimoni, conjuntament amb una altra o unes altres alienes al grup exercint el seu control de manera conjunta. En aquest cas s’entén que hi ha gestió conjunta sobre una altra entitat quan, a més de participar en el capital social o patrimoni, quan en els estatuts s’estableixi aquesta gestió conjunta, o hi hagi pactes o un acord que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions de l’entitat.
39.5 Són entitats associades, a l’efecte de la consolidació de comptes, les no incloses en el grup, en les quals alguna o diverses entitats del grup exerceixen una influència significativa sobre una entitat o d’altres perquè tenen una participació en el seu capital social o patrimoni i poden intervenir en les decisions de política financera i operativa de la participada, sense arribar a gestionar-la conjuntament ni a tenir-ne el control. Es presumeix que hi ha influència significativa quan diverses entitats del grup posseeixen, almenys, el 20 per cent del capital o patrimoni de l’entitat que no pertany al grup.
39.6 El perímetre de consolidació comptable correspon a l’àmbit subjectiu establert en l’article 80 del text refós de la llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, la resta d’entitats participades per la Generalitat, les entitats multigrup i les entitats associades.

Article 40
Entitats obligades a remetre informació comptable consolidada.
Tenen l’obligació de presentar comptes anuals consolidats les entitats dependents de la Generalitat incloses en l’àmbit subjectiu del Compte General de la Generalitat que siguin entitats dominants perquè posseeixin directament el control sobre altres entitats dependents. La presentació de comptes anuals consolidats no eximeix les entitats integrants del grup de formular els seus propis comptes anuals.

Article 41
Exempció de la consolidació comptable i entitats excloses de consolidació comptable
41.1 No obstant el que disposa l’article anterior, l’entitat dependent que sigui, alhora, dominant no està obligada a efectuar la consolidació en els casos següents:
a) Quan, estant sotmesa als principis comptables públics, sigui, al seu torn, depenent d’una altra entitat sotmesa als mateixos principis comptables, sempre que l’entitat dominant presenti comptes consolidats.
b) Quan cap de les entitats dependents tingui un interès significatiu, individualment ni en conjunt, per la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de les entitats del grup.
41.2 També queden excloses de la consolidació les entitats en les quals es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que no tinguin un interès significatiu per a la imatge fidel que han d’expressar els comptes anuals consolidats. Si són diverses les entitats en aquestes circumstàncies, no poden ser excloses de la consolidació si no és que, en conjunt, presenten un interès poc significatiu respecte a la finalitat expressada.
b) Quan hi hagi restriccions importants i permanents que dificultin substancialment l’exercici per l’entitat dominant dels seus drets sobre el patrimoni o la gestió de l’entitat dependent.
c) Quan la informació necessària per establir els comptes consolidats només es pugui obtenir incorrent en despeses desproporcionades o amb un retard inevitable que impossibiliti l’elaboració dels comptes en el termini que estableixi la normativa aplicable.

Article 42
Comptes que cal consolidar
42.1 Els comptes anuals que cal consolidar en el comptes consolidats de la Generalitat són els comptes aprovats i remesos a la Intervenció General abans del 30 de juny següent a l’exercici de referència. En el cas de grups empresarials obligats a presentar comptes consolidats els comptes que cal integrar són del grup esmentat.
42.2 En el cas de comptes anuals aprovats que tinguin informe d’auditoria amb opinió desfavorable o amb opinió denegada, només s’integren si compleixen amb els requisits de coherència interna necessaris per a aquesta finalitat. En cas que no s’integrin, cal motivar-ho en la memòria.
42.3 També s’integren els comptes aprovats i remesos a la Intervenció General fora del termini legalment previst.
42.4 En el supòsit que les entitats no remetin els comptes aprovats, la Intervenció General ha d’integrar els comptes rebuts quan compleixin amb els requisits de coherència interna necessària per a aquesta integració. En cas contrari, cal motivar-ho a la memòria.

Article 43
Mètodes i procediments de consolidació
43.1 El mètode de consolidació aplicable als comptes de la Generalitat és el mètode d’integració global per a les entitats del perímetre del compte general i el mètode d’integració proporcional i el procediment de posada en equivalència o mètode de participació per a les entitats multigrup i entitats associades.
43.2 La metodologia de consolidació s’ha d’ajustar al que preveu la normativa vigent i al que determini, si escau, la Intervenció General.

Article 44
Els models de comptes consolidats
La Intervenció General ha d’establir, mitjançant una instrucció, els models de balanç, el compte de resultat economicopatrimonial, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu, l’estat de liquidació del pressupost consolidat i la memòria dels comptes consolidats que cal afegir al Compte general de la Generalitat.

Article 45
Informació que han de remetre les entitats a la Intervenció General que s’ha d’integrar al Compte general.
La Intervenció General ha de determinar el contingut de la informació que han de remetre els responsables de les entitats, per tal de procedir a la consolidació dels comptes.

Article 46
Aplicació del principi d’importància relativa a les partides intragrup i resultats.
46.1 D’acord amb el principi comptable d’importància relativa, la Intervenció General pot eximir d’incloure les operacions que es realitzin entre entitats d’un mateix grup quan siguin poc significatives i, per tant, la seva omissió no afecti la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, del resultat economicopatrimonial ni de l’execució del pressupost del grup, individual i en el seu conjunt.
46.2 Així mateix, en cas que els imports comptabilitzats per les entitats no siguin idèntics i sempre que les diferències siguin poc significatives, la Intervenció General pot optar per eliminar l’import menor.

Capítol 11
Divulgació de la informació comptable

Article 47
Obligacions de comunicació i divulgació de la informació comptable
47.1 La informació comptable ha de servir, entre d’altres finalitats, per comunicar i divulgar les activitats i la situació econòmica, financera i patrimonial de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, retre comptes de l’ús dels recursos públics, la confecció d’altres comptes econòmics i realitzar les anàlisis i els controls que calguin.
47.2 La divulgació de la informació comptable ha de permetre la transparència de les actuacions realitzades. Aquesta divulgació s’ha de realitzar de manera constant, objectiva, actualitzada i comprensible.
47.3 La informació comptable s’ha de comunicar i divulgar d’acord amb els criteris del punt anterior i els que estableixi la normativa pel que fa a la forma, contingut i periodicitat.
47.4 La Intervenció General i els subjectes comptables, en el seu àmbit, han de realitzar les actuacions necessàries per assolir els objectius de la divulgació de la informació comptable.
47.5 La Intervenció General és l’òrgan responsable de comunicar la informació comptable a les entitats responsables del control d’acord amb la normativa quan li correspongui la seva gestió directa. En la resta de supòsits correspon al subjecte comptable.
47.6 Els subjectes i les oficines comptables són els responsables del reflex fidel en la comptabilitat de les actuacions realitzades i de la coincidència de les dades comunicades o divulgades que figuren a les bases de dades del sistema d’informació comptable.

Disposicions addicionals

Primera. Sistemes corporatius d’informació comptable
1. S’estableix com a sistema corporatiu d’informació comptable de l’Administració de la Generalitat, de les seves entitats de naturalesa administrativa, i del Servei Català de la Salut el sistema econòmic i financer corporatiu de la Generalitat GECAT i com a sistema corporatiu d’informació comptable de la resta d’entitats que han d’aplicar el PGCPGC, el sistema econòmic i financer de la Plataforma d’Anàlisi i Gestió Econòmic Financera de l’Administració (PANGEA).
2. La Intervenció General ha d’impulsar sistemes corporatius d’informació comptable per a les entitats del seu sector públic no subjectes a la comptabilitat pública.
3. La Intervenció General ha d’impulsar un sistema informàtic corporatiu de costos que permeti determinar els costos dels serveis públics.

Segona. Aplicació a les entitats no subjectes a la comptabilitat pública
El que estableix l’article 9 i el títol II d’aquesta Ordre no és d’aplicació a les entitats no subjectes a la comptabilitat pública.

Tercera. Seguiment pressupostari de les entitats no administratives subjectes a la comptabilitat pública
Les entitats que estiguin subjectes al règim de comptabilitat pública establert en l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny, excepte l’Administració de la Generalitat, les entitats autònomes administratives i el Servei Català de la Salut han de dur a terme un seguiment pressupostari mitjançant l’aprovació d’unes bases d’execució del pressupost per cada exercici que estableixin les normes de gestió d’aquest. Aquestes bases s’han d’adaptar a les característiques de cada entitat i han de tenir el contingut mínim següent:
a) Els nivells de vinculació dels crèdits que, com a mínim, ha de ser en l’àmbit de capítol i programa, excepte que la normativa ho estableixi.
b) El tipus de modificacions de crèdit i l’òrgan competent per autoritzar-les.
c) La regulació del procediment d’execució del pressupost d’ingressos i despeses i l’òrgan competent d’autorització.
d) Els documents i els requisits que justifiquen les operacions d’execució del pressupost d’ingressos i despeses.
e) La regulació dels compromisos pluriennals de despesa.
f) La regulació de les despeses a justificar.

Quarta. Registre comptable de factures
A l’efecte previst en aquesta Ordre es considera el registre comptable de factures rebudes creat amb l’Ordre ECO/306/2015, de 23 de setembre, per la qual es regula el procediment de tramitació i anotació de les factures en el Registre comptable de factures en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn, com un registre que agrupa les justificacions que acrediten operacions realitzades que, un cop conformades, donen lloc a l’anotació comptable corresponent.

Cinquena. Inventari de béns immobles
La Intervenció General ha d’integrar la informació de l’Inventari de Béns Immobles en els sistemes corporatius d’informació comptable.

Disposicions transitòries

Primera. Aplicació de la substitució efectiva dels documents comptables per anotacions comptables electròniques
La substitució dels documents comptables en paper per anotacions comptables electròniques s’ha de fer d’acord amb les autoritzacions que faci, amb aquesta finalitat, la Intervenció General.

Segona. Aplicació de la substitució efectiva dels documents en paper per documents electrònics i autoritzacions electròniques.
La justificació de les anotacions en els registres comptables prevista en el punt 2 de l’article 11 d’aquesta Ordre pot estar suportada en paper mentre no se substitueixi en els sistemes informàtics per documents electrònics o la normativa ho reguli.

Tercera. Ampliació del perímetre de consolidació comptable
El perímetre de consolidació comptable de l’article 39.6 d’aquesta Ordre correspon inicialment a l’àmbit subjectiu establert en l’article 80 del text refós de la llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre.
La Intervenció General ha d’incrementar aquest perímetre a la resta d’entitats en un període màxim de 5 anys, segons el que estableix l’article 39.

Disposició derogatòria única
– Es deroga l’Ordre ECF/300/2002, de 18 d’abril, de comptabilitat de la Generalitat de Catalunya.
– Es deroga l’article 5 i el segon paràgraf de la disposició addicional primera de l’Ordre VEH/137/2017, de 29 de juny, per la qual s’aprova el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.
-Es deroga l’Ordre de 16 de juliol de 1999, per la qual es dicten instruccions de comptabilitat pública pel període transitori d’introducció de l’euro i es modifica el Pla general de comptabilitat pública de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions finals

Primera
Instruccions complementàries de l’Ordre
La Intervenció General pot dictar les instruccions complementàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Ordre.

Segona
Aplicació supletòria
Aquesta Ordre s’aplica supletòriament en els diferents supòsits en què es trobin els subjectes comptables públics que no tinguin regulació específica.

Tercera
Entrada en vigor
Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 15 de gener de 2019

Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda