Llei d’indústria de les Illes Balears

Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears[sc name=”secretario” ]

Text

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que s’estableix a l’article 48.2 de l’Estatut d’Autonomia, promulg la següent:

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Les Illes Balears posseeixen una estructura productiva clarament marcada per la preponderància del sector de serveis, que representa més del vuitanta per cent del producte interior brut. Aquest tret diferenciador de l’economia de l’arxipèlag balear es basa fonamentalment en el pes dels sectors del comerç i de l’hostaleria, ambdós directament relacionats amb l’activitat turística. A més, la comunitat s’ha convertit en una destinació de preferència dins el mercat turístic europeu i mundial, i és la cinquena regió europea amb més pernoctacions totals (residents i no residents) i la tercera amb un nombre més elevat de pernoctacions fetes per turistes no residents. Un cop s’ha fet palesa la importància que té el turisme en l’economia balear, no és menys cert que se n’ha d’augmentar la rendibilitat, tot assegurant-ne la sostenibilitat econòmica, laboral i mediambiental. De la mateixa manera que l’evolució del turisme en sentit estricte marcarà necessàriament el futur econòmic de les Illes Balears, també és cert que l’augment del benestar econòmic passarà per diversificar-ne l’economia, desenvolupant sectors lligats al turisme i uns altres que es van mostrant com a emergents, a la vegada que s’han de reforçar els més tradicionals. Per això, l’enfortiment del patró de creixement econòmic balear també ha d’incorporar mesures per ajudar el desenvolupament d’aquests altres sectors, tot impulsant les capacitats de creixement endogen del nostre teixit productiu, en què l’impuls de la recerca, el desenvolupament i la innovació esdevé cabdal. De manera transversal i per assolir tot l’anterior, la millora del capital humà esdevé un objectiu ineludible pel qual cal apostar de manera estratègica i amb visió de futur. A més, la digitalització de la indústria és una tendència que, unida a la globalització, ha accelerat la necessitat d’adaptació de la indústria tradicional al nou entorn competitiu. L’anomenada “Indústria 4.0” s’erigeix en font d’oportunitats per a la inversió i la creació d’ocupació altament qualificada, principalment a les PIME. En aquest context de millora del model econòmic se situa l’interès de la societat en el seu conjunt a potenciar el sector industrial de les Illes Balears.

El sector industrial balear es troba actualment en una situació de feblesa empitjorada per la crisi econòmica, atès que una part del teixit empresarial i dels llocs de treball ha patit una greu davallada, sobretot en sectors lligats a la construcció. La conseqüència de tot plegat ha estat una pèrdua de pes de la indústria en l’economia de l’arxipèlag. Concretament, l’aportació del sector secundari al valor afegit brut total ha minvat molt ràpidament des de 2008, i ha passat de ser el 8,4% a ser el 6,8% el 2015. Altres variables, com ara l’ocupació assalariada o la remuneració d’assalariats, mantenen una evolució semblant. Malgrat aquestes dades, aquest darrer any s’observa un canvi de tendència en què certes magnituds industrials s’estabilitzen i adopten un caire positiu. Així i tot, la manca d’inversions en R+D+I, la pèrdua de productivitat, la deslocalització, l’escassetat de formació laboral especialitzada, la petita dimensió de les empreses i els elevats costs de subministrament i transport constitueixen una bateria de variables que mostren les debilitats de la indústria balear. Totes aquestes circumstàncies s’afegeixen a un obstacle ineludible per a la competitivitat de la indústria de les nostres illes, que no és altre que el fet insular. La insularitat opera com un element distorsionador de les condicions bàsiques de competència i cal adoptar totes les mesures a l’abast per restablir aquestes condicions, compensant adequadament els costos d’insularitat relatius a l’entrada de matèries primeres i la sortida dels productes manufacturats. Aquestes circumstàncies es contraposen a la gran tradició empresarial i a l’elevada experiència i coneixement dels empresaris del sector, a més d’un saber fer manifest que s’ha traduït en nombrosos productes de qualitat i en la generació d’ocupacions també de qualitat. Això i les oportunitats que generen la nova economia i la globalització dels mercats creen un escenari de nous horitzons de possibilitats i canvis.

La comunitat autònoma va assumir, d’acord amb l’article 30.34 de l’Estatut d’Autonomia, competències exclusives en matèria d’indústria, sens perjudici del que determinin les normes de l’Estat per raons de seguretat, sanitàries o d’interès militar i les normes relacionades amb les indústries subjectes a la legislació de mines, hidrocarburs o energia nuclear, amb la seguretat de les instal·lacions, dels processos i dels productes industrials. Així mateix, ha assumit com a competències exclusives el foment del desenvolupament econòmic i la promoció de la competència, en l’article 30.21 i 42, respectivament, aspectes en els quals està de nou implicada l’activitat industrial. Finalment, s’assumeixen per mitjà d’aquest article competències exclusives en matèria de recerca, innovació i desenvolupament científic i tècnic, i l’establiment de línies pròpies d’investigació i seguiment, control i evolució dels projectes; qüestions que també tenen relació amb l’activitat industrial, per tal com aquesta activitat és la peça clau per generar, aplicar i difondre avanços en innovació i recerca científica i tecnològica, a més de generar més estabilitat i millors condicions laborals.

Malgrat el que s’ha indicat, fins avui les Illes Balears no disposaven d’una norma de rang legal que, amb una visió global i integradora dels diversos aspectes implicats, d’acord amb les variades competències assumides en el seu Estatut d’Autonomia, establís un marc adequat per a la regulació de l’activitat industrial i el seu foment o promoció. Un dels grans objectius en la redacció d’aquesta llei ha estat dotar la societat balear del necessari marc legal complet que afecti l’activitat industrial. Aquest buit pretén cobrir-se amb la present llei, que es coordina no obstant això, com resulta obligat per les competències de l’Estat i la Unió Europea, i el principi d’unitat de mercat nacional i interior europeu, amb el que es disposa en altres normes espanyoles i europees. Particularment, aquí s’han tingut en compte diverses normes estatals, com són la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’indústria, que estableix un marc bàsic d’aplicació a l’activitat industrial; la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; i la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, resultat de la transposició al dret espanyol de la Directiva europea de serveis (2006/123/CE); la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible, que, als efectes que aquí interessen, conté disposicions sobre responsabilitat social empresarial; i la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat (LEGUM).

La present llei tracta de conjugar l’atenció deguda dels interessos generals implicats en l’activitat industrial amb el màxim respecte a la llibertat d’empresa i a les regles de la competència, no sols perquè això és obligat en funció del que estableixen l’article 38 de la Constitució Espanyola i les anomenades llibertats fonamentals de circulació reconegudes en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, sinó perquè es parteix del convenciment que la intervenció pública en l’activitat econòmica ha d’aportar la seguretat jurídica en el marc institucional on es duen a terme les relacions i els fluxos entre els diferents agents econòmics i socials.

Finalitats paral·leles ha de complir, així mateix, tota l’activitat pública de foment i, si escau, de planificació de l’activitat econòmica en el sector industrial −el que cal designar com política industrial−, que ha de garantir el restabliment de les condicions bàsiques de competència, compensant els efectes negatius de la insularitat i alhora ha d’afavorir la competitivitat de les empreses i els establiments industrials. La present llei connecta adequadament aquesta faceta amb la seva pròpia regulació, i tracta d’establir un marc general per al desenvolupament d’aquesta activitat o política per part de l’Administració de la comunitat autònoma.

III

La llei comença amb un títol I de disposicions generals. Partint del marc bàsic establert en la Llei estatal 21/1992, de 16 de juliol, ja esmentada, s’ha tractat de delimitar de la manera més sintètica i precisa possible l’àmbit d’aplicació directa −les activitats industrials i concomitants− i subsidiària de la norma −activitats industrials amb regulació especial−, i d’establir, a més, els principis als quals ha d’atenir-se i les finalitats que ha de perseguir l’actuació de la comunitat autònoma en aquest camp, de conformitat amb el que es disposa en l’ordenament espanyol i en l’europeu. Referent a això, es parteix dels principis de llibertat d’empresa i de defensa de la lliure competència i s’assenyalen com a finalitats de la intervenció pública en aquesta matèria l’establiment i la promoció de la seguretat i la qualitat industrial i el foment de la competitivitat i la responsabilitat social empresarial, amb l’objectiu que tot això contribueixi a la millora de la cohesió social i l’equilibri territorial i a la creació i el manteniment d’ocupació estable i de qualitat.

El títol II es dedica a la política industrial, que té com a principals objectius la promoció i la modernització industrial, a fi de contribuir al desenvolupament d’un model econòmic de creixement sostenible que ens permeti avançar en competitivitat, productivitat, solidaritat i equilibri territorial, i així afavorir la innovació i el creixement empresarial, i la creació d’una ocupació de qualitat. Hem de preparar els nostres sectors productius per al nou desafiament que suposa la indústria 4.0. En el capítol I es fa referència a les disposicions de caràcter general del títol. El capítol II s’ocupa dels agents implicats en el disseny i l’execució de la política industrial, i es fa referència a les competències del Govern, de la conselleria competent en matèria d’indústria i de la promoció industrial, entenent que aquesta haurà d’exercir funcions facilitadores de les condicions marc de competitivitat industrial en el territori de les Illes Balears, d’interlocució amb els agents socials, de coordinació institucional interna dins del Govern i amb l’Administració General de l’Estat, així com del Consell de la Indústria de les Illes Balears, òrgan de participació, consulta i assessorament en matèria de política industrial. En el capítol III s’estableix un règim per a la planificació de la política industrial, que es considera imprescindible per a la consecució dels objectius d’aquesta llei. Destaca aquí la regulació del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears com a marc de referència general en la matèria, així com la dels programes de foment de l’activitat industrial, com a instruments de caràcter estratègic, i es consideren com a bàsics el d’innovació i noves tecnologies, el d’internacionalització i el de millora de la competitivitat. Entre d’altres aspectes, es preveu que els plans contemplin de forma expressa l’acoblament adequat de l’oferta formativa i dels resultats de la recerca i la innovació a les necessitats empresarials. Especialment, la redacció d’aquest pla es coordinarà amb els plans que des de la conselleria competent en matèria de recerca i innovació es puguin elaborar −actualment, el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació. Aquest capítol acaba amb uns articles dedicats a l’execució i les revisions del pla director.

El capítol IV es refereix a la responsabilitat social empresarial i a la qualitat industrial, i constitueix un lloable objectiu de política industrial que s’ha d’aconseguir fonamentalment des de la promoció i el convenciment de les mateixes empreses. Així mateix, es fa referència a l’aplicació de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, amb l’objectiu d’adaptar el funcionament de l’Administració a les determinacions de la nova regulació de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

El títol III es refereix al registre i a la seguretat industrial. El capítol I s’ocupa íntegrament del Registre Industrial de les Illes Balears. S’ha tractat d’establir un registre de caràcter públic i informatiu, amb l’aportació d’ofici de les dades rellevants de les indústries i les instal·lacions industrials per la mateixa administració, obtingudes, principalment, de les corresponents autoritzacions, declaracions responsables, comunicacions o un altre tipus de documentació que han d’aportar les persones interessades amb motiu de la realització d’activitats, la posada en servei d’instal·lacions industrials o l’entrada en funcionament dels establiments industrials, segons com pertocarà en cada cas, així com determini la normativa específica aplicable. Amb independència del caràcter públic del Registre, les dades que contingui permetran a l’Administració exercir amb coneixement de causa, i, per tant, amb més efectivitat, les seves funcions de control i vigilància sobre activitats i instal·lacions industrials, així com la de promoció de l’activitat industrial. Així mateix, es disposa que els establiments industrials han de disposar a la façana d’una placa amb el número de registre i altres dades que s’establiran reglamentàriament.

Pel que fa al capítol II, relatiu a seguretat industrial, s’ha prestat una particular atenció a la sistemàtica, i així s’ha tractat de facilitar la comprensió d’un marc −el de la seguretat industrial− que en si mateix és inevitablement complex, en atenció a la mateixa complexitat que suposen des d’un punt de vista tècnic les molt diverses activitats i instal·lacions industrials que hi pot haver.

En la secció 1a es regula el règim de l’activitat industrial, amb la precisió dels deures i de les responsabilitats de les persones o entitats titulars d’indústries i instal·lacions.

En la secció 2a es desenvolupa, amb respecte al marc legal nacional i europeu, la regulació dels professionals de la seguretat industrial, amb la inclusió aquí dels projectistes i directors d’obra, les empreses de serveis habilitades i els organismes de control.

En la secció 3a s’estableixen els controls sobre instal·lacions industrials. En línia amb el que resulta de la legislació europea i estatal es recullen com a diferents sistemes, segons es prevegi en la normativa específica, els de declaració responsable i comunicació, i aquest últim es configura com el sistema de control aplicable als establiments quan no es disposi d’una altra cosa.

En la secció 4a es crea la Comissió de Seguretat Industrial com a òrgan col·legiat de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de naturalesa consultiva i de participació en matèria de seguretat industrial, adscrit a la conselleria competent en matèria d’indústria i en el qual estan representades les associacions empresarials i sindicals més representatives, els professionals i agents del sector industrial i del sistema de la seguretat industrial de les Illes Balears, i els departaments de l’Administració de la comunitat autònoma i d’altres administracions amb competències connexes o relacionades amb la matèria.

VII

El títol IV recull els mecanismes d’inspecció i comprovació, i les mesures provisionals i correctores, així com el règim d’infraccions i sancions. Respecte dels primers s’ha tractat de possibilitar la participació en aquestes tasques dels organismes de control, encara que partint sempre de la seva consideració com a entitats col·laboradores, que no han d’exercir funcions d’autoritat pública.

Quant al règim d’infraccions i sancions, s’ha tractat de complementar les disposicions de la llei amb un marc d’infraccions i sancions que compleixi adequadament les funcions de prevenció general i especial, amb subjecció als principis que ha de respectar tot dret sancionador, especialment els de tipicitat i proporcionalitat.

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta llei és establir el marc normatiu regulador de l’exercici i el foment de l’activitat industrial a les Illes Balears dins uns paràmetres de seguretat, qualitat i responsabilitat social empresarial.

Article 2

Àmbit d’aplicació

Queden compreses en l’àmbit d’aquesta llei totes les activitats industrials que es desenvolupin al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears i es trobin dins de l’àmbit competencial que li hagi estat atribuït per la legislació corresponent, relacionades amb les activitats industrials, d’acord amb les definicions incloses a l’article 3 d’aquesta llei.
Així mateix, estan inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei els serveis d’enginyeria, disseny, consultoria tecnològica i assistència tècnica directament relacionats amb les activitats industrials.
Les disposicions sobre seguretat industrial són aplicables en tot cas a les instal·lacions, els equips, les activitats, els processos i els productes industrials que, radicats al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, utilitzin o incorporin elements, mecanismes o tècniques susceptibles de produir danys o perjudicis a les persones, la flora, la fauna, els béns o el medi ambient, o que estiguin sotmesos a un reglament de seguretat industrial.
Es regeixen per aquesta llei, en allò que no preveu la seva regulació específica, entre d’altres:
a) Les activitats de generació, distribució i subministrament de l’energia i productes energètics.
b) Les activitats mediambientals i de tractament, eliminació, gestió i valoració de residus.
c) Les activitats d’investigació, aprofitament i benefici dels jaciments minerals i altres recursos geològics, sigui quin sigui el seu origen i estat físic.
d) Les instal·lacions nuclears i radioactives.
e) Les indústries de fabricació d’armes i explosius.
f) Les indústries agroalimentàries, pecuàries, forestals i pesqueres.
g) Les activitats industrials relacionades amb el transport i les telecomunicacions.
h) Les activitats industrials relatives al medicament i la sanitat.
i) Les activitats industrials relatives a la construcció, la reparació i el manteniment naval.
j) Les activitats industrials relatives a la producció cultural.

Article 3

Definicions

Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per:

a) Activitat industrial: la dirigida a l’obtenció, la reparació, el manteniment, la transformació o la reutilització de productes industrials, l’envasament i l’embalatge, així com l’aprofitament, la recuperació i l’eliminació de residus o subproductes, sigui quina sigui la naturalesa dels recursos i dels processos tècnics utilitzats. S’inclouen en aquest concepte les entitats o agents en matèria de seguretat i qualitat industrial i les empreses que ofereixen serveis destinats a la producció, com poden ser els serveis esmentats en l’article 2.2.
b) Qualitat industrial: conjunt de processos, requisits i condicions tècniques establerts en una norma de naturalesa privada, reguladora tant dels processos productius i de gestió com de les especificacions tècniques dels productes, aparells i equips industrials, el compliment de la qual no és obligatori perquè no està imposat per una disposició normativa.
c) Seguretat industrial: activitats de prevenció i limitació de riscs, així com de protecció contra accidents i sinistres capaços de produir danys o pèrdues a les persones, els béns i el medi ambient, derivats de l’activitat industrial o de la utilització, el funcionament i el manteniment de les instal·lacions o dels equips, i de la producció, ús o consum, emmagatzematge o rebuig dels productes industrials.
d) Instal·lació industrial: conjunt d’aparells, equips, elements i components associats a les activitats industrials. També es consideren instal·lacions industrials el conjunt d’elements i equips que tenguin per objecte generar, transportar, emmagatzemar, distribuir i utilitzar l’energia en totes les seves formes. Així mateix, als efectes d’aquesta llei, tenen la consideració d’instal·lacions industrials les que, incorporant elements, mecanismes o tècniques susceptibles de produir els danys assenyalats en l’apartat anterior, no estiguin associades a activitats industrials.
e) Instal·lació existent: qualsevol instal·lació en funcionament que, subjecta a la seguretat industrial, sigui autoritzada, comunicada o executada d’acord amb la normativa corresponent.
f) Establiment: conjunt d’edificis, edifici, zona d’aquest o espai obert destinats a l’exercici d’una activitat industrial, amb inclusió de les infraestructures i les instal·lacions que té incorporades.
g) Producte industrial: qualsevol manufactura o producte transformat o semitransformat de caràcter moble, fins i tot en el cas que estigui incorporat a un altre bé moble o a un immoble, i tota la part que el constitueix, com ara matèries primeres, substàncies, components i productes semiacabats.
h) Substància o producte perillós: substància o producte amb capacitat intrínseca o potencialitat d’ocasionar danys a les persones, als béns i al medi ambient.
i) Modificació substancial o rellevant: qualsevol modificació d’instal·lacions o activitats subjecta a control que pugui tenir repercussions perjudicials o importants en la seguretat, la salut de les persones o el medi ambient.
j) Persona titular de la instal·lació o de l’establiment: persona física o jurídica que exploti o posseeixi l’establiment o la instal·lació, o qualsevol altra en qui s’hagi delegat un poder econòmic determinant en relació amb el funcionament tècnic d’aquells.
k) Empreses de serveis habilitades: persones físiques o jurídiques de serveis destinades a activitats regulades per reglaments de seguretat industrial (instal·ladores, mantenidores o reparadores) que posseeixen els mitjans tècnics i humans mínims necessaris per dur a terme les seves activitats en condicions de seguretat, que s’especifiquin en la corresponent normativa específica en funció de l’especialitat.
l) Reglament tècnic: especificació tècnica, establerta amb caràcter obligatori a través d’una disposició, relativa a productes, processos o instal·lacions industrials en relació amb la seva fabricació, comercialització o utilització.
m) Plans d’inspecció: instruments per mitjà dels quals la conselleria competent en matèria d’indústria, amb els seus propis mitjans o amb la col·laboració d’entitats legalment habilitades, du a terme la supervisió, la inspecció i el control de les diferents activitats, dels establiments, dels productes i de les instal·lacions industrials.
n) Organismes de control: són les persones físiques o jurídiques que, amb capacitat d’obrar, disposant dels mitjans tècnics, materials i humans, i amb la imparcialitat i la independència necessàries, poden verificar el compliment de les condicions i els requisits de seguretat establerts en els reglaments de seguretat per als productes i les instal·lacions.
o) Projectista: és l’agent que, per encàrrec de la persona o l’entitat promotora i amb subjecció a la normativa de seguretat industrial corresponent, redacta el projecte de les instal·lacions sotmeses a seguretat industrial o establiments industrials. Poden redactar projectes parcials del projecte, o parts que el complementin, altres tècnics, de manera coordinada amb el seu autor.

Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics, cada projectista assumirà la titularitat del seu projecte.

p) Persona encarregada de la direcció d’obra: és l’agent que, formant part de la direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament de l’execució de les instal·lacions industrials en els aspectes tècnics, de conformitat amb el projecte que la defineix i la reglamentació de seguretat industrial corresponent. Poden dirigir les obres dels projectes parcials altres tècnics, sota la coordinació de la persona encarregada de la direcció d’obra.
q) Tècnic o tècnica competent: persona física que està en possessió de qualsevol de les titulacions acadèmiques i professionals que habiliten per a la redacció de projectes i direccions d’obra d’instal·lacions objecte d’aquesta llei. La competència en la matèria queda acreditada en conjugar la capacitat tècnica, derivada dels coneixements adquirits d’acord amb els plans d’estudis respectius, amb les atribucions professionals que li siguin pròpies de la titulació per les normes que regulen les seves funcions inherents.
r) Agents del sistema de la seguretat: són les persones enumerades en les lletres k), n), o) i p).

Article 4 Principis generals

L’actuació de la comunitat autònoma de les Illes Balears en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei es basa en els principis següents:

a) Promoure la responsabilitat social de l’empresa.
b) Respectar la lliure competència per assegurar un funcionament competitiu del mercat intern.
c) Respectar i defensar la llibertat d’empresa, la llibertat d’establiment i la lliure prestació de serveis.
d) Promoure la correcció de les distorsions a la competitivitat de la indústria de les Illes Balears provocades pel fet insular.

Article 5

Objectius

Són objectius d’aquesta llei:

a) La garantia i la protecció de l’exercici de l’activitat industrial.
b) L’establiment d’un marc de seguretat industrial per a les persones, els béns i el medi ambient.
c) La generació de riquesa, el progrés, la cohesió econòmica, social i territorial.
d) L’ocupació estable i de qualitat per mitjà de la qualificació del capital humà, amb els coneixements i les habilitats que marquen el progrés tecnològic i la competència global.
e) L’afavoriment de la internacionalització del sector industrial.
f) La determinació del règim de responsabilitat industrial, mitjançant la creació d’una consciència de promoció de la sostenibilitat energètica i ambiental i el foment de l’eficiència dels recursos com a principi estratègic de gestió empresarial en el context de l’economia circular.
g) La promoció i l’estímul de la qualitat industrial.
h) La creació d’un marc normatiu per a la planificació estratègica de la política industrial.
i) El foment de la competitivitat industrial; l’estímul, la promoció i la modernització de l’activitat industrial.
j) La creació d’una consciència de responsabilitat social empresarial.
k) La difusió i la promoció de l’eficiència energètica.

TÍTOL II POLÍTICA INDUSTRIAL

Capítol I Disposicions generals

Article 6

Objecte

Aquest títol té per objecte determinar els òrgans i les entitats del sector públic autonòmic competents per a la planificació i la promoció de l’activitat industrial, i dissenyar els instruments necessaris per a la realització eficaç i eficient de les activitats de planificació i de promoció en l’àmbit de les competències que l’Estatut d’Autonomia atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 7

Definicions

Als efectes del que disposa aquest títol, s’entén per:

a) Empresa: qualsevol entitat, independentment de la seva naturalesa i forma, que dugui a terme una activitat industrial.
b) Petita empresa: empresa amb menys de 50 persones en plantilla i el volum de negocis anual o el balanç general anual de la qual no superi els 10 milions d’euros.
c) Mitjana empresa: empresa amb menys de 250 persones en plantilla i el volum de negocis anual de la qual no superi els 50 milions d’euros o el balanç general anual de la qual no superi els 43 milions d’euros.
d) Projecte industrial estratègic: proposta d’inversió per a la implantació o l’ampliació d’una o de diverses activitats industrials que tengui com a resultat previsible una expansió significativa i sostenible del teixit industrial de les Illes Balears o la consolidació d’aquest, i/o l’adopció de mesures adreçades a garantir la viabilitat d’una empresa o sector industrial exposats a riscos per a la seva continuïtat.
e) Teixit industrial de les Illes Balears: conjunt d’empreses que operen a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
f) Clúster: concentració geogràfica d’empreses, institucions i centres de formació, tecnològics o de recerca, públics o privats, d’un entorn productiu determinat que estan interconnectats i col·laboren estratègicament per obtenir avantatges competitius.

Article 8

Àmbit d’aplicació

Aquest títol s’aplica a les activitats de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens del sector públic autonòmic amb incidència sobre el teixit industrial de les Illes Balears, en tot allò que no preveu la legislació específica corresponent.

Article 9

Actuacions en matèria de política industrial

En general, i en el marc de les seves competències, la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de dur a terme una política adequada de promoció i modernització industrial, a fi de contribuir al desenvolupament d’un model econòmic de creixement sostenible que permeti avançar en competitivitat, productivitat, solidaritat i equilibri territorial, tot afavorint la innovació i el creixement empresarial, i provocant la creació d’ocupació de qualitat.
En concret, la política industrial de les Illes Balears ha d’anar dirigida a la realització de les actuacions següents:
a) Promoure la disminució i compensació dels efectes negatius de la insularitat respecte la competitivitat de les empreses industrials.
b) Contribuir al desenvolupament econòmic sostenible i equilibrat.
c) Reforçar la cohesió econòmica i social, i contribuir a la creació i al manteniment de l’ocupació.
d) Modernitzar el model productiu de les Illes Balears i incrementar-ne la competitivitat.
e) Avançar en el procés d’internacionalització de la indústria.
f) Impulsar la innovació a la indústria, mitjançant la transferència dels resultats de la recerca, la formació especialitzada i el desenvolupament tecnològic.
g) Procurar un finançament de la indústria adequat, amb especial atenció a les petites i mitjanes empreses i a les empreses de producte local o oficis tradicionals de les Illes Balears, sempre que siguin productes industrials.
h) Contribuir al desenvolupament de les zones més desfavorides en termes econòmics o de població.
i) Fomentar la implantació i la creació d’empreses, i prevenir les deslocalitzacions.
j) Aprofitar els recursos endògens i reduir la dependència energètica exterior.
k) Fomentar la cooperació i la col·laboració interempresarial.
l) Afavorir l’aprofitament eficient del sòl industrial existent en condicions econòmicament competitives.
m) Millorar la provisió a la indústria de capital humà degudament qualificat.
n) Estimular la captació d’inversions.
o) Aconseguir una assignació eficient dels recursos públics.
p) Al Pla d’Indústria s’han de preveure mesures encaminades al foment i al desenvolupament de la igualtat de gènere, de la responsabilitat social corporativa i de l’ús de la llengua pròpia.
q) Estimular i afavorir l’emprenedoria empresarial i l’autoocupació.

Capítol II Agents implicats en el disseny i l’execució de la política industrial

Article 10

Govern de les Illes Balears

És l’òrgan superior de planificació i execució de la política industrial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Correspon al Consell de Govern:
a) Aprovar les disposicions de caràcter general en matèria de planificació i execució de la política industrial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
b) Aprovar el Pla Director d’Indústria de les Illes Balears, les seves revisions i modificacions.
c) Aprovar la declaració dels projectes industrials estratègics i autoritzar-ne la implantació, sense perjudici de les autoritzacions en matèria de medi ambient i urbanisme que pertoquin.
d) Establir línies de cooperació en matèria de planificació i d’execució de la política industrial amb els consells insulars i les altres administracions públiques.
e) Exercir les altres funcions que li atorgui la legislació vigent.

Article 11

Conselleria competent en matèria d’indústria i ens instrumental adscrit a aquesta

La conselleria competent en matèria d’indústria és l’òrgan de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears responsable de dissenyar la planificació de l’actuació pública de suport a la indústria, així com d’executar les funcions públiques relatives a l’activitat i a la promoció industrial, sens perjudici de les competències específiques que tenguin atribuïdes la resta de conselleries, els consells insulars i els ajuntaments.
Correspon a la conselleria competent en matèria d’indústria la funció coordinadora d’indústria en la seva missió de facilitar la interlocució de la indústria balear davant la resta de conselleries del govern:
a) Dur a terme i informar les avaluacions prèvies de l’impacte de les actuacions públiques en el teixit industrial de les Illes Balears.
b) Fer l’estudi de l’impacte de les actuacions públiques en el teixit industrial de les Illes Balears.
c) Elaborar i aprovar el projecte de Pla Director d’Indústria de les Illes Balears, així com proposar-ne la modificació parcial.
d) Aprovar els programes de foment de l’activitat industrial.
e) Proposar la declaració d’una inversió com a projecte industrial estratègic i proposar-ne l’autorització d’implantació.
f) Emetre un informe sobre els plans i programes que afectin de manera rellevant l’activitat industrial.
g) Emetre un informe sobre la creació d’àrees o de polígons industrials que tenguin incidència de manera rellevant en el teixit industrial de les Illes Balears, d’acord amb el que s’estableixi en els plans territorials de cada illa, i prèvia consulta amb el consell insular i els ajuntaments corresponents en cada cas, sense perjudici de les autoritzacions insulars i/o municipals i de les avaluacions ambientals que corresponguin.
h) Emetre un informe sobre l’adopció de mesures de foment de la qualitat i de la seguretat que afectin l’activitat industrial.
i) Exercir les altres funcions que li atorgui la legislació vigent.
j) Servir d’interlocutor de l’acció del Consell de Govern en matèria d’actuacions d’altres polítiques amb incidència en el sector industrial.
En el cas d’existir un ens del sector públic instrumental adscrit a la conselleria competent en matèria d’indústria que tengui entre les seves funcions la de promoció empresarial ha de col·laborar en l’execució de les funcions públiques relatives a activitats de promoció industrial en els àmbits de la competitivitat, internacionalització, innovació i finançament, sens perjudici de les competències específiques que tenguin atribuïdes els altres òrgans i les entitats públiques instrumentals de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Capítol III Planificació de la política industrial

Article 12

Instruments de planificació

Són instruments de planificació de la política industrial de les Illes Balears:

a) El Pla Director d’Indústria de les Illes Balears.
b) Els programes de foment de l’activitat industrial.

Article 13

Consell de la Indústria de les Illes Balears

Es crea el Consell de la Indústria de les Illes Balears com a òrgan col·legiat, amb funcions consultives i d’assessorament de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació amb la política industrial.
A efectes administratius i sense dependència jeràrquica, el Consell de la Indústria de les Illes Balears està adscrit a la conselleria competent en matèria de política industrial.
El Consell de la Indústria de les Illes Balears té com a finalitats estimular el consens i la unitat d’acció en matèria de política industrial i coordinar els interessos públics i privats que hi conflueixen.
Corresponen al Consell de la Indústria de les Illes Balears les funcions següents, entre d’altres que es puguin establir reglamentàriament:
a) Conèixer i emetre informes sobre els projectes de reglaments amb incidència en matèria de política industrial.
b) Proposar l’adopció de mesures per a la promoció i el desenvolupament de la indústria de les Illes Balears.
c) Informar sobre els plans i els programes amb incidència en el sector industrial de les Illes Balears, així com també els projectes industrials estratègics.
El Consell de la Indústria de les Illes Balears està presidit per la persona titular de la conselleria competent en matèria de política industrial o la persona en qui delegui, i la seva composició i funcionament s’han de determinar reglamentàriament.

En tot cas, en formaran part representants dels principals sectors industrials i de les administracions, entre els quals s’integraran representants dels municipis amb activitat industrial, dels diferents consells insulars i de la FELIB, així com representants de la Universitat de les Illes Balears, de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de cada illa, de les organitzacions de defensa del medi ambient i dels col·legis professionals, i altres agents socioeconòmics implicats en l’activitat industrial.

Els membres del consell són nomenats per la persona titular de la conselleria competent en matèria de política industrial, a proposta de les organitzacions representatives i de les diferents institucions.

El reglament de funcionament del Consell de la Indústria de les Illes Balears ha de garantir la participació telemàtica i amb plens efectes de tots els seus membres.
Es podran crear comissions especialitzades, temàtiques, sectorials o territorials.

Secció 1a El Pla Director d’Indústria de les Illes Balears

Article 14

Definició

El Pla Director d’Indústria de les Illes Balears és el document que estableix les línies generals i les directrius bàsiques de la política industrial de les Illes Balears, amb identificació dels objectius i de les prioritats perseguits, tant generals com, si escau, especials, per a sectors o branques d’indústries, o zones territorials.
Els pressuposts generals de la comunitat autònoma han de preveure una partida anual per implementar el Pla Director d’Indústria.

Article 15

Finalitats i objectius

El Pla Director d’Indústria de les Illes Balears té com a finalitat potenciar el desenvolupament de l’activitat industrial, d’acord amb els paràmetres de productivitat, competitivitat i qualitat, per contribuir a establir un model econòmic basat en el creixement sostenible, essencialment per mitjà de l’ús racional, eficient i proporcionat de les matèries i dels recursos naturals, que possibiliti avançar en termes de cohesió econòmica i social, mitjançant la creació de llocs de treball de qualitat.
Són objectius essencials del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears:
a) Crear les condicions necessàries per a la sostenibilitat de les empreses instal·lades a les Illes Balears i per implantar i crear empreses que regenerin el teixit industrial de les Illes Balears, en particular el de les zones industrials desfavorides.
b) Impulsar la innovació i el desenvolupament tecnològic, especialment promoure l’R+D+I i les tecnologies que necessita la indústria de les Illes Balears, i afavorir-ne l’aplicació i la difusió dels seus resultats dins del teixit industrial de les Illes Balears.
c) Fomentar la internacionalització de les empreses.
d) Millorar la qualificació professional, tècnica i empresarial que permeti la ràpida adaptació de les empreses i del seu personal als canvis tecnològics, organitzatius i gerencials, en particular mitjançant la formació permanent.
e) Aconseguir una assignació eficient i suficient dels recursos públics, amb especial atenció als sectors més rellevants per al desenvolupament de la comunitat autònoma.
f) Estimular la captació d’inversions que suposin un reforç estructural del teixit industrial de les Illes Balears.
g) Fomentar la cooperació entre empreses.
h) Crear ocupació de qualitat i mantenir-la.
i) Desenvolupar actuacions per evitar les deslocalitzacions empresarials.
j) Identificar i promoure les actuacions necessàries per al desenvolupament industrial de les Illes Balears a partir de les condicions i realitats de cadascuna de les illes.
k) Desenvolupar programes especials específics i projectes industrials estratègics si escau, per a empreses de producte local i d’oficis tradicionals, com a teixit industrial estratègic per a les Illes Balears.
l) Promoure la implantació de procediments de compra pública innovadora.

Article 16

Contingut del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears

El Pla Director d’Indústria de les Illes Balears ha de contenir almenys:

a) Una anàlisi i diagnosi de la situació del teixit industrial i una projecció sobre la seva possible evolució. I en particular, una anàlisi de riscos i debilitats dels sectors més exposats a la pèrdua de competitivitat i de les mesures per contrarestar-los.
b) La determinació dels objectius concrets per assolir i les prioritats sectorials i territorials.
c) La descripció dels programes sectorials de foment de l’activitat industrial sobre els quals s’han de prioritzar els esforços de la política industrial.
d) La descripció dels programes transversals de foment de la competitivitat que afectin els sectors industrials.
e) La determinació de la durada temporal del pla, amb un màxim de deu anys, així com la temporalització dels diferents programes per desenvolupar.
f) La definició del marc econòmic financer de desenvolupament i la determinació dels mitjans financers que s’hagin d’emprar.
g) La definició dels indicadors i els procediments de seguiment i avaluació dels diferents programes.
h) El desenvolupament dels sectors que es consideren estratègics.
i) La descripció, si escau, dels diversos clústers existents o a promoure.
j) Les altres previsions que s’estableixin reglamentàriament.
k) Mesures d’adequació i coordinació amb la resta de plans sectorials i generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Article 17

Elaboració i aprovació

Correspon a la direcció general competent en matèria d’indústria la redacció de l’avantprojecte del Pla Director d’Indústria. En la seva redacció es promourà la col·laboració de les diferents conselleries de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, els consells insulars, els ajuntaments, així com dels altres ens, organismes i institucions públiques i privades relacionades amb l’activitat industrial. Especialment, la redacció d’aquest pla es coordinarà amb els plans que des de la conselleria competent en matèria de recerca i innovació es puguin elaborar.
Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria l’aprovació del projecte de Pla Director d’Indústria de les Illes Balears.
L’aprovació del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears correspon al Consell de Govern.
Una vegada aprovat l’avantprojecte per la direcció general competent es demanarà informe preceptiu al Consell de la Indústria de les Illes Balears.

Secció 2a Els programes de foment de l’activitat industrial

Article 18

Definició

En el marc fixat pel Pla Director d’Indústria de les Illes Balears i en funció de les finalitats concretes a assolir, els programes de foment de l’activitat industrial són instruments de caràcter estratègic en els quals s’indiquen els objectius que es preveu aconseguir en un determinat termini, es determinen els mecanismes i els mitjans per a la seva consecució i s’indiquen els sistemes per avaluar-ne l’eficàcia i l’eficiència.

Article 19

Programes bàsics

En el Pla Director d’Indústria de les Illes Balears es preveurà l’aprovació, entre d’altres que es puguin establir reglamentàriament, dels següents programes bàsics: programes d’innovació i noves tecnologies, programes d’internacionalització, programes de millora de la formació, competitivitat i productivitat industrial i programes de interrelació industrial entre illes.

Article 20

Finalitats i objectius dels programes d’innovació i noves tecnologies

Els programes d’innovació i noves tecnologies tenen com a finalitat la innovació industrial, la incorporació de tecnologies avançades en les empreses de les Illes Balears i la generació d’infraestructures tecnològiques d’utilització col·lectiva i s’han de dur a terme conjuntament amb les conselleries competents en innovació i/o tecnologia.
Amb aquesta finalitat, els programes d’innovació i noves tecnologies han de dissenyar i establir els projectes adequats per aconseguir, entre d’altres, que es puguin establir reglamentàriament, els objectius següents:
a) Fomentar la introducció de la innovació com un element essencial en l’activitat de les empreses de les Illes Balears.
b) Protegir l’emprenedoria corporativa com a via de creixement a través de la generació d’empreses des de l’empresa.
c) Promoure la formació en l’àmbit de la gestió de la innovació.
d) Impulsar projectes d’R+D+I.
e) Fomentar la incorporació de les TIC en l’actuació de les empreses.
En els instruments de planificació dels programes d’innovació i noves tecnologies, es prestarà atenció preferent a les activitats que s’adrecin a donar suport a les necessitats d’innovació i competitivitat dels diversos sectors industrials presents a les Illes Balears, especialment en el marc dels clústers que existeixin.

Article 21

Finalitats i objectius dels programes d’internacionalització

Els programes d’internacionalització tenen com a finalitat la introducció, l’impuls i la consolidació en la competència en l’àmbit internacional de les empreses de les Illes Balears i la realització de les seves adaptacions estructurals que siguin necessàries per aconseguir la finalitat esmentada.
Per això, en els programes d’internacionalització s’han de dissenyar i s’han d’establir els projectes adequats per aconseguir, entre d’altres, que es puguin establir reglamentàriament, els objectius següents:
a) Facilitar a les empreses el coneixement dels processos d’internacionalització, en particular, a les petites i mitjanes empreses, i assessorar-les en aquests processos.
b) Garantir la capacitació dels equips tècnics de les empreses de les Illes Balears en el camp de la internacionalització.
c) Donar suport a la implantació d’empreses de les Illes Balears en l’exterior i a la formalització d’acords de col·laboració entre empreses de les Illes Balears i estrangeres.
d) Promoure instruments financers per donar suport a les empreses que tenguin com a objectiu la seva internacionalització, incloent l’accés a fires i mercats internacionals de referència en cada sector.
e) Millorar el coneixement i la imatge en l’exterior dels béns i dels serveis de les Illes Balears.
f) Captar inversions procedents de l’exterior.
g) Garantir la coordinació de totes les entitats que operin en l’àmbit de la internacionalització.
h) Desenvolupar un pla de formació professional específic per a la millora de les competències lingüístiques i tecnològiques dels treballadors i les treballadores de les Illes Balears que facilitin aquesta internacionalització.
i) Desenvolupar plataformes d’agrupació industrial o consorcis d’exportació.
De l’esborrany del programa d’internacionalització es donarà audiència, per un termini de 20 dies, a les cambres oficials de comerç perquè puguin fer al·legacions o suggeriments.

Article 22

Finalitats i objectius dels programes de millora de la competitivitat i la productivitat industrial

Els programes de millora de la competitivitat i la productivitat industrial tenen com a finalitat estimular la generació de valor per les empreses de les Illes Balears, aconseguir una dimensió competitiva idònia d’aquestes, millorar-ne la posició en els mercats i posar a la seva disposició les infraestructures físiques o tecnològiques que necessitin.
Per fer-ho, en els programes de millora de la competitivitat i la productivitat industrial s’han de dissenyar i s’han d’establir els projectes adequats per aconseguir, entre d’altres que es puguin establir reglamentàriament, els objectius següents:
a) La implantació de sistemes de qualitat total.
b) El desenvolupament de serveis especialitzats per al suport en l’àmbit de la capacitat comercial, del màrqueting, de la gestió de recursos humans i de la planificació de la producció.
c) El suport al desenvolupament d’instruments de finançament per a les entitats que tenguin per objecte la promoció industrial i el desenvolupament tecnològic.
d) La promoció, en sectors o en àrees d’activitat emergents, o insuficientment dimensionats, d’una capacitat competitiva idònia.
e) L’impuls d’infraestructures físiques i d’àmbits tecnològics que possibilitin un desenvolupament competitiu idoni de projectes industrials.
f) L’especialització en activitats de més demanda, amb valor afegit i intensitat tecnològica.
g) La formació en capital humà.
h) L’aplicació de qualsevol procés de sofisticació empresarial.
Les polítiques formatives han de ser transversals i s’han de convertir en part essencial dels programes de millora de la competitivitat i la productivitat. Per tant:
a) La planificació de la formació professional es realitzarà tenint en compte la demanda de perfils professionals dels diversos clústers i sectors industrials de cadascuna de les illes.
b) En tot cas es podran plantejar estudis de formació professional en modalitat dual atenent les necessitats dels clústers i sectors industrials de cadascuna de les illes.

Article 23

Procediment d’elaboració i aprovació dels programes de foment de l’activitat industrial

Correspon a la direcció general competent en matèria d’indústria, amb la col·laboració de l’ens del sector públic instrumental esmentat en l’article 11.3 d’aquesta llei, la redacció dels projectes de programes de foment de l’activitat industrial, tenint en compte el que disposa el Pla Director d’Indústria de les Illes Balears.
Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria l’aprovació dels programes de foment de l’activitat industrial.
Correspon a la direcció general competent en matèria d’indústria garantir la participació dels agents socials, en funció de la seva representativitat, en el procediment d’elaboració i aprovació dels programes de foment de l’activitat industrial.
Una vegada aprovat l’avantprojecte per la direcció general competent es demanarà informe preceptiu al Consell de la Indústria de les Illes Balears.

Article 24

Publicitat dels programes de foment de l’activitat industrial

Els programes de foment de l’activitat industrial, una vegada aprovats, es publicaran a la web de la conselleria competent en matèria d’indústria i al portal de transparència del Govern.
Els indicadors de seguiment i/o les avaluacions periòdiques dels diferents programes del pla es faran públics anualment a la web de la conselleria competent en matèria d’indústria i al portal de transparència del Govern.

Article 25

Procediment de modificació dels programes de foment de l’activitat industrial

En el cas que durant la vigència d’un programa sorgeixin circumstàncies imprevisibles i de gran impacte en el teixit industrial de les Illes Balears, a proposta de la direcció general competent en matèria d’indústria, la persona titular de la conselleria competent en aquesta matèria podrà aprovar la modificació parcial d’aquell programa, amb audiència prèvia del Consell de la Indústria de les Illes Balears.

Secció 3a Execució del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears

Article 26

Execució del Pla Director

Les conselleries de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sota la direcció de la conselleria competent en matèria d’indústria, han de col·laborar en l’execució del Pla Director d’Indústria des de l’àmbit de les seves respectives competències.
Tal com estableix l’article 11.3 d’aquesta llei, l’entitat pública instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears esmentada en aquella disposició és la que ha de col·laborar en l’execució de les funcions relatives a activitats de promoció industrial en els àmbits de la competitivitat, la internacionalització, la innovació i el finançament. Juntament amb aquesta entitat, hi han de col·laborar els organismes i les entitats públiques adscrits a les conselleries amb competències en els àmbits que preveu aquesta llei.
La conselleria amb competències en matèria d’indústria ha de dur a terme l’avaluació contínua del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears, i pot introduir-hi, amb audiència prèvia del Consell d’Indústria, les modificacions i les accions correctores que es considerin necessàries per a la consecució dels objectius marcats.

Article 27

Revisions del pla director

La conselleria competent en matèria d’indústria iniciarà la revisió del pla abans de la data de finalització establerta en el propi pla. La revisió conclourà en un nou pla i s’elaborarà i aprovarà complint els mateixos tràmits prevists a la secció 1a del present capítol.

Capítol IV Responsabilitat social empresarial i qualitat industrial

Article 28

Responsabilitat social empresarial

Aquesta llei té com un dels seus objectius, d’acord amb el que estableix l’article 5 d’aquesta llei, la creació d’una consciència de responsabilitat social empresarial, amb la finalitat que les empreses del sector procurin que la seva actuació sigui sostenible en els aspectes econòmic, social i ambiental, tot això reconeixent els interessos dels diferents sectors amb els quals es relacionen i cercant la preservació del medi ambient i la sustentació de les generacions futures.
L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’incentivar l’adopció voluntària de pràctiques de responsabilitat social empresarial per les empreses i els establiments industrials radicats a la comunitat autònoma, d’acord amb els millors estàndards, nacionals i internacionals, en la matèria, en particular quant al manteniment de la qualitat en l’ocupació, la protecció del medi ambient, l’accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, el consum sostenible, el respecte als drets humans i la promoció permanent de la igualtat efectiva entre homes i dones, i ha de promoure així mateix l’esperit de cooperació interempresarial, la transparència empresarial i la sostenibilitat.
Als efectes del que disposa l’apartat anterior, l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’adoptar, pels mitjans que estimi més oportuns, totes les mesures que siguin apropiades per fomentar la difusió d’una consciència de responsabilitat social entre les empreses, així com la seva autoavaluació voluntària a través d’informes anuals sobre la matèria.

Article 29

Mesures per a l’execució dels programes de foment de l’activitat industrial

Els programes de foment de l’activitat industrial, d’acord amb l’establert al Pla Director d’Indústria de les Illes Balears, es podran executar mitjançant projectes que podran incloure, entre d’altres, les següents mesures de foment de contingut econòmic:
a) Subvencions a fons perdut.
b) Avals en garantia de préstecs o crèdits concedits per les entitats financeres.
c) Inversions directes i participacions en el capital d’empreses públiques o privades.
d) Préstecs directes o mitjançant els oportuns convenis amb les entitats financeres col·laboradores.
e) Subvencions dels interessos dels préstecs.
f) Deduccions, bonificacions o reduccions fiscals, d’acord amb les normes que les regulin.
g) Convenis amb entitats de capital risc o capital inversió.
Sense perjudici de les anteriors mesures, els projectes en podran contenir d’altres que es constituiran com instruments de suport amb funcions d’informació, sensibilització i promoció com les següents:
a) Prestació d’assessorament per accions com la implantació de noves empreses, la tramitació administrativa de patents i marques, el suport a la iniciativa emprenedora i del disseny industrial.
b) Accions de sensibilització i divulgació.
c) Contactes permanents i formalització de convenis, amb objectius concrets relacionats amb les matèries que regula aquesta llei, amb agents socials, cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació i amb les principals associacions empresarials.
d) Realització de jornades, cursos i congressos, així com publicació de plans i estudis sectorials.
e) Realització de propostes en matèria d’indústria tendents a l’agilitació de tràmits administratius.
f) Habilitació de professionals i empreses per a activitats de promoció.

Article 30

Qualitat industrial

L’Administració de la comunitat autònoma ha d’impulsar polítiques de qualitat industrial, que han de tractar d’implicar tots els agents industrials, públics i privats, en un esforç comú per incrementar la seguretat, la fiabilitat i la utilitat dels productes, equips i serveis, mentre es promou la competitivitat industrial.
L’Administració de la comunitat autònoma pot establir plans de millora de la qualitat dels serveis prestats per aquesta a la ciutadania i les empreses en l’àmbit de l’activitat industrial, utilitzant eines de gestió de la qualitat i sistemes d’informació.

Article 31

Infraestructura de la qualitat

La consecució de les finalitats en matèria de qualitat s’ha d’instrumentar a través dels agents descrits en la normativa reguladora de la infraestructura per a la qualitat i la seguretat industrial.

Article 32

Aplicacions electròniques, informàtiques i telemàtiques

La direcció general competent en matèria d’indústria, amb el suport de la competent en tecnologia i comunicacions, ha d’adoptar les mesures necessàries per tal que les persones interessades puguin fer de manera telemàtica els tràmits administratius que siguin necessaris per a l’exercici de l’activitat industrial.
La direcció general competent en matèria d’indústria, amb el suport de la competent en matèria de tecnologia i comunicacions, ha de regular el sistema d’intercanvi d’informació per via telemàtica amb els agents del sistema de la seguretat i la qualitat industrial, i n’ha d’establir l’objecte d’aplicació, dins les línies marcades per la planificació general de la comunitat autònoma sobre protecció i seguretat de dades i sobre tècniques, mitjans i sistemes electrònics, informàtics i telemàtics.

TÍTOL III REGISTRE I SEGURETAT INDUSTRIAL

Capítol I Registre Industrial de les Illes Balears

Article 33

Àmbit i contingut

Es crea el Registre Industrial de les Illes Balears com a registre de caràcter públic i informatiu, adscrit a la conselleria competent en matèria d’indústria.
En el Registre Industrial de les Illes Balears s’hi ha d’inscriure:
a) Els establiments i les activitats empresarials de caràcter industrial que assenyala l’article 2 d’aquesta llei.
b) Els serveis d’enginyeria, disseny, consultoria tecnològica i assistència tècnica de caràcter industrial directament relacionats amb els establiments i les activitats indicades en la lletra anterior.
c) Els agents en matèria d’infraestructura per a la qualitat i la seguretat industrial radicats a la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com les altres activitats industrials que es determinin reglamentàriament.
En el Registre Industrial de les Illes Balears hi han de constar, com a mínim, les dades següents:
a) Les relatives a l’empresa: número de registre, número d’identificació fiscal, raó social o denominació, domicili, activitat principal i altres activitats, si n’hi havia.
b) Les relatives a l’establiment: número de registre, persona titular, denominació o rètol, dades de localització, activitat econòmica principal i, si n’hi havia, altres activitats.
c) Les relatives a les instal·lacions sotmeses a reglamentació de seguretat industrial.
Reglamentàriament s’han de determinar els procediments d’accés al Registre i de difusió de les dades inscrites, així com qualsevol altre aspecte que es consideri d’interès.

Article 34

Deure d’informació

La incorporació i l’actualització de dades en el Registre Industrial de les Illes Balears s’ha de fer d’ofici, a partir de les dades contingudes en les autoritzacions, comunicacions o declaracions responsables, així com de les altres que obtengui l’administració en l’exercici de les seves potestats.
Les persones o entitats titulars d’establiments en els quals es desenvolupin activitats industrials de les previstes en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, i que no estiguin sotmeses a autorització o declaració responsable, han de presentar, per raons de seguretat industrial, davant l’òrgan competent en matèria d’indústria, una comunicació que ha de contenir les dades necessàries per a la seva inscripció en el Registre Industrial de les Illes Balears. Reglamentàriament s’ha de determinar el contingut d’aquesta comunicació.
Les persones o entitats titulars de les activitats industrials incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei estan obligades a comunicar a l’òrgan encarregat del Registre les ampliacions o modificacions substancials que s’hi introdueixin, així com el seu trasllat o cessació.
L’òrgan competent en matèria d’indústria ha de dur a terme un manteniment continu del Registre per tal de conservar-lo sempre actualitzat, utilitzant per fer-ho els mecanismes de cooperació interadministrativa que reglamentàriament s’estableixin. També pot requerir a les persones o entitats titulars d’activitats industrials la comunicació de la informació necessària per mantenir actualitzat el Registre.
Tots els òrgans de l’Administració de la comunitat autònoma, les entitats locals i els organismes que en depenen o hi estan vinculats, així com els agents del sistema de seguretat i qualitat industrial, estan obligats a trametre, a petició de la conselleria competent en matèria d’indústria, les dades que siguin d’interès per a l’exercici de les seves funcions en matèria de política industrial, seguretat i qualitat industrial, en els termes i els terminis que s’estableixin reglamentàriament. Les dades, que es determinen reglamentàriament, han de tenir en consideració les qüestions esmentades de protecció de dades, confidencialitat i secret professional tal com estableix el Reglament del Registre Integrat Industrial, aprovat pel Reial decret 559/2010, de 7 de maig, que tindrà dades bàsiques, de caràcter públic, i dades complementàries que no tindran caràcter públic.
En tot cas, no és necessària resposta, confirmació o inscripció efectiva en el Registre per poder exercir l’activitat.

Article 35

Placa exterior

Els establiments industrials han de disposar a la façana, prop de l’entrada principal, de forma visible i llegible, d’una placa en la qual s’ha d’indicar el número de registre autonòmic i les dades més rellevants. Reglamentàriament s’han de determinar les característiques, les condicions i les dades de la placa.

Capítol II Seguretat industrial

Secció 1a De l’activitat industrial

Article 36

Finalitat

Els productes, els equips, les instal·lacions industrials i els establiments industrials han de complir els requisits de seguretat establerts en la normativa vigent.
La regulació i la intervenció administrativa en l’àmbit de la seguretat industrial té per objecte la prevenció i la limitació de riscs, així com la protecció contra accidents i sinistres capaços de produir danys o perjudicis a les persones, la flora, la fauna, els béns o el medi ambient, derivats de l’activitat industrial o de la utilització, el funcionament i el manteniment de les instal·lacions o dels equips, i de la producció, l’ús, el consum, l’emmagatzemament o el rebuig dels productes industrials.
Les activitats de prevenció i protecció tindran com a finalitat limitar les causes que originin els riscs, així com establir els controls que permetin detectar o contribuir a evitar les circumstàncies que puguin donar lloc a l’aparició de riscs i mitigar les conseqüències de possibles accidents.
Es consideren riscs relacionats amb la seguretat industrial els que puguin produir danys a persones, flora, fauna, béns o medi ambient i, en particular, els incendis, les explosions i altres fets susceptibles de produir cremades, intoxicacions, enverinament o asfíxia, electrocució, contaminació física, química o biològica, així com qualsevol altre que pugui preveure la normativa aplicable sobre seguretat.
Les activitats relacionades amb la prevenció de riscs laborals s’han de regir pel que en disposa la normativa específica.
La intervenció administrativa de control davant els riscs relacionats amb el medi ambient s’han de regir per la normativa específica aplicable en cada cas.

Article 37

Obligacions de persones o entitats titulars

Les persones o entitats titulars d’indústries, instal·lacions o equips han d’utilitzar-los i mantenir-los complint la normativa de seguretat. En particular, han de:
a) Adoptar les mesures necessàries per a la correcta instal·lació dels aparells i els equips industrials, així com per a la posada en funcionament, ús, ampliació, modificació, manteniment, prevenció d’accidents o minimització de les seves conseqüències.
b) Disposar de les autoritzacions o haver presentat les declaracions responsables o comunicacions prèvies necessàries per a l’exercici de l’activitat, quan així estigui establert per la normativa sectorial.
c) Subscriure un contracte de manteniment d’equips o instal·lacions, quan així ho exigeixi la normativa vigent.
d) Conservar la documentació que acrediti que la instal·lació, l’aparell o l’equip compleix les disposicions tècniques i administratives aplicables.
e) Dur a terme les inspeccions, revisions o verificacions que siguin necessàries.
f) Facilitar al personal inspector, en l’àmbit de les seves competències, l’accés a les seves instal·lacions, per a la qual cosa han d’aportar la informació o documentació que els sigui requerida i mantenir una actitud de col·laboració.
g) Corregir les deficiències de seguretat dins el termini establert posades de manifest per actuacions d’inspecció o comprovació o ordenades per l’administració.
h) Donar de baixa les instal·lacions en els registres administratius quan cessi el seu funcionament, així com complir amb els requisits exigits per la normativa per al seu tancament, clausura, desmantellament, inertització i restabliment de l’entorn.
i) Comunicar, en un termini màxim de 72 hores, a l’òrgan administratiu competent en matèria d’indústria els accidents que puguin afectar de manera significativa les persones, els béns o el medi ambient.
j) Comunicar, en un termini màxim de 72 hores, a l’òrgan administratiu competent en matèria d’indústria les denúncies que rebin sobre riscs en les instal·lacions o els equips.
Aquestes obligacions són exigibles tant al personal de l’administració competent com a la resta dels agents del sistema de la seguretat industrial, quan actuïn a petició de l’administració.

Article 38

Comunicació de modificacions i incidències

Les persones o entitats titulars de les activitats industrials, sens perjudici d’altres obligacions, han de comunicar a l’òrgan competent en matèria d’indústria qualsevol modificació o circumstància que afecti significativament, segons la normativa aplicable, el seu estat i, en tot cas, les següents:

a) Modificacions rellevants que es pretenguin fer en establiments o instal·lacions industrials.
b) Modificacions en el procés o en l’activitat productiva que puguin comportar un risc.
c) Denúncies sobre riscs en les instal·lacions o en la producció que els treballadors o els seus representants formulin davant l’empresa.
d) Accidents o incidents que afectin de manera molt greu en matèria laboral, ambiental o industrial les persones, els béns o el medi ambient.

Article 39

Indústries perilloses i contaminants

Les indústries d’alt risc que reglamentàriament es determinin disposaran d’un pla de seguretat en el que s’especificaran les mesures concretes en relació amb les activitats i els materials perillosos i/o contaminants. Les esmentades mesures recollides en el pla, se sotmetran a l’aprovació i a la revisió periòdica de l’òrgan administratiu competent en matèria d’indústria.

Article 40

Responsabilitat

Les persones físiques o jurídiques que duguin a terme activitats compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei han de respondre dels danys que es puguin derivar de la seva actuació, de conformitat amb el que estableix la legislació aplicable, sens perjudici de la responsabilitat administrativa que pugui resultar de la comissió d’alguna de les infraccions tipificades en la present llei.

Secció 2a Professionals

Article 41

Habilitacions professionals

Quan així ho prevegi la normativa vigent, l’òrgan competent en matèria d’indústria ha de fer les proves o els controls d’aptitud professional en relació amb les activitats compreses en l’àmbit de la present llei i, si escau, ha d’atorgar les acreditacions corresponents.
En els termes que preveu la normativa vigent, l’òrgan competent en matèria d’indústria ha de supervisar i controlar l’actuació dels professionals inclosos en l’àmbit d’aplicació de la present llei.

Article 42

Projectistes i persona encarregada de la direcció d’obra

Els projectistes i la persona encarregada de la direcció d’obra, amb caràcter previ al desenvolupament de la seva activitat a les Illes Balears, han de presentar una declaració responsable davant l’òrgan competent en matèria d’indústria, referida als requisits següents:
a) Estar en possessió d’una titulació universitària que els habiliti com a tècnic o tècnica competent.
b) No estar inhabilitats per a l’exercici de la professió.
c) Disposar d’una assegurança de responsabilitat professional, que cobreixi els possibles danys causats en l’exercici de l’activitat, amb una cobertura no inferior a l’exigida a l’empresa de serveis habilitada de la instal·lació projectada. L’assegurança ha de cobrir, per un període mínim de dos anys des de la seva darrera actuació, els riscs de responsabilitat civil en què puguin incórrer a conseqüència del seu exercici professional en matèria d’indústria, sens perjudici de la responsabilitat que se’n pugui derivar.
No és necessari presentar la declaració responsable indicada en l’apartat anterior quan les persones interessades estiguin inscrites en un col·legi professional que assumeixi aquests controls. En aquest cas, s’han d’articular els mecanismes de col·laboració entre l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i el col·legi corresponent, i les dades han de ser les mateixes estipulades per a la inscripció en el Registre Industrial de les Illes Balears.
Quan els serveis siguin prestats per persones jurídiques, han de disposar de personal contractat que compleixi amb els requisits que preveu aquest article.

Article 43

Empreses de serveis habilitades

Les empreses de serveis habilitades han de presentar una declaració responsable quan així ho prevegi la normativa en matèria de seguretat industrial.
El Govern de les Illes Balears podrà establir reglamentàriament, en cas que la reglamentació nacional no ho defineixi, els requisits, les obligacions i les condicions de l’actuació dels professionals habilitats i de les empreses de serveis habilitades per a cada tipus d’activitat que aquests duen a terme a la comunitat autònoma, especialment els que es refereixen a recursos humans i tècnics, procediment d’actuació i documentació de les activitats, així com el compliment de la legislació laboral específica en l’àmbit d’actuació de l’empresa, i les condicions i els procediments d’informació de les seves actuacions a l’administració o als altres agents del sistema de la seguretat industrial.
La conselleria competent en matèria d’indústria ha de supervisar l’actuació de les empreses de serveis habilitades. Quan es dedueixi l’absència de competència tècnica o d’altres requisits legalment necessaris per a l’exercici de l’activitat, ha de revocar les habilitacions que hagi atorgat, i ha de prohibir o suspendre l’activitat de qualsevol d’aquests agents del sistema de la seguretat industrial a la comunitat autònoma, amb el corresponent procediment previ amb audiència a la persona interessada.
En cas de no ser competent per disposar la suspensió o la revocació de l’habilitació corresponent o per prohibir l’exercici de l’activitat, ha de traslladar els fets a l’administració pública competent. En aquest supòsit, la conselleria competent en matèria d’indústria pot acordar la suspensió cautelar de l’eficàcia de l’habilitació o de l’activitat en l’àmbit territorial de les Illes Balears fins que l’òrgan competent es pronunciï expressament o es produeixi la caducitat del procediment.
Les empreses de serveis habilitades tenen les obligacions següents:
a) Executar, modificar, ampliar, mantenir o reparar les instal·lacions que els siguin adjudicades o confiades, de conformitat amb la normativa vigent, utilitzant, si escau, materials i equips que siguin conformes a la legislació que els sigui aplicable. L’execució d’una instal·lació pot ser feta parcialment per diferents empreses habilitades, i el certificat del conjunt de la instal·lació ha de ser expedit per l’empresa que hagi de dur a terme les verificacions.
b) Efectuar les proves i els assaigs reglamentaris que els siguin atribuïts.
c) Dur a terme les operacions de revisió i manteniment que tenguin encomanades, en la forma i els terminis prevists.
d) Expedir els certificats d’instal·lació o manteniment, si escau.
e) Coordinar, si escau, amb l’empresa distribuïdora o subministradora i amb els usuaris les operacions que impliquin la interrupció del subministrament.
f) Notificar a l’administració competent els defectes molt greus de materials o instal·lacions, així definits en la reglamentació de seguretat industrial, que observin en el desenvolupament de la seva activitat. En aquest cas, han de deixar fora de servei els materials o les instal·lacions que causin un risc o perill imminent i han de notificar aquest fet a les persones usuàries o titulars i a l’empresa distribuïdora corresponent, i han de posar la circumstància en coneixement de l’òrgan competent de la comunitat autònoma en el termini màxim de 72 hores.
g) Assistir a les inspeccions establertes pel reglament, o les fetes d’ofici per l’administració, si és requerida per aquesta.
h) Mantenir al dia un registre de les instal·lacions executades o mantingudes.
i) Informar, en un termini màxim de 72 hores, l’administració competent sobre els accidents ocorreguts en les instal·lacions a càrrec seu.
j) Conservar a disposició de l’administració una còpia dels contractes de manteniment almenys durant 5 anys.
k) Executar les resolucions de suspensió de subministrament dictades per l’òrgan competent en matèria d’indústria, així com col·laborar amb els tècnics inspectors en la realització de les accions materials que aquests els encomanin per dur a terme la suspensió de subministrament.

Article 44

Organismes de control

Els requisits de funcionament dels organismes de control, definits en l’article 3 d’aquesta llei, són els que estableix la normativa estatal corresponent.
Els organismes de control que desenvolupin la seva activitat a les Illes Balears se subjecten a la supervisió de l’Administració de la comunitat autònoma, a la qual també correspon l’exercici de la potestat sancionadora.
Els organismes de control habilitats a les Illes Balears han de facilitar a la conselleria competent en matèria d’indústria, així com a l’Administració de l’Estat, la informació sobre les seves activitats que reglamentàriament es determini.
La conselleria competent en matèria d’indústria supervisarà l’actuació de l’organisme de control. Quan es dedueixi l’absència de competència tècnica o d’altres requisits legalment necessaris per l’exercici de l’activitat, revocarà les habilitacions que hagi atorgat, previ el corresponent procediment amb audiència a la persona interessada, i traslladarà aquesta revocació a l’organisme que l’hagi acreditat.
En cas de no ser competent per acordar la suspensió o la revocació de la corresponent habilitació o per prohibir l’exercici de l’activitat, ha de traslladar els fets a l’administració pública competent. En aquest supòsit, la conselleria competent en matèria d’indústria pot acordar la suspensió cautelar de l’eficàcia de l’habilitació o de l’activitat en l’àmbit territorial de les Illes Balears fins que l’òrgan competent es pronunciï expressament o es produeixi la caducitat del procediment.

Article 45

Prestació de serveis

Als efectes de la prestació de serveis, es reconeix la validesa a les Illes Balears de les autoritzacions, declaracions responsables o comunicacions prèvies atorgades o presentades davant els òrgans estatals i autonòmics competents, així com les fetes davant els òrgans competents de qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, en els termes prevists en la legislació vigent. Per tal que l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears pugui exercir adequadament les seves competències, s’han d’establir els mecanismes de col·laboració interadministrativa corresponents.

Secció 3a Controls sobre les instal·lacions de seguretat industrial

Article 46

Controls administratius

La posada en funcionament d’instal·lacions industrials requerirà la prèvia comunicació o declaració responsable amb els requisits que així estableixin els reglaments de seguretat industrial, amb l’excepció d’aquells casos en què sigui exigible l’autorització administrativa com a mitjà d’intervenció, quan així s’hagi establert per l’Estat en la regulació de les condicions bàsiques de l’exercici de l’activitat industrial, o resulti obligat per al compliment d’obligacions derivades de la normativa comunitària o de tractats o convenis internacionals.
L’òrgan competent en matèria d’indústria ha de posar a disposició de les persones interessades models de declaració responsable i de comunicació prèvia, que poden presentar-se per mitjans telemàtics.
Quan així ho exigeixi la normativa vigent, les persones interessades han d’acompanyar la seva declaració responsable o comunicació prèvia amb:
a) Declaració de la persona titular de les instal·lacions i, si escau, del fabricant, el seu representant, distribuïdor o importador del producte, en la qual es manifesti el compliment de les exigències de seguretat.
b) Certificat o acta d’un organisme de control, d’acreditació d’empresa de serveis habilitada o de tècnic o tècnica competent.
c) Qualsevol altre mitjà de comprovació que prevegi la normativa vigent.
La presentació davant l’administració de la declaració responsable o la comunicació prèvia no pressuposa l’aprovació de l’activitat industrial ni de la seva idoneïtat tècnica, sens perjudici de les responsabilitats derivades de la documentació aportada.
L’òrgan competent en matèria d’indústria ha d’emetre un justificant de presentació de la comunicació prèvia o declaració responsable.

Article 47

Comprovacions administratives

L’òrgan competent en matèria d’indústria ha de requerir a la persona titular de la instal·lació totes les inspeccions i certificats fets pels agents del sistema de la seguretat que consideri oportuns per comprovar el compliment de les prescripcions tècniques i de seguretat exigides per la reglamentació vigent, i ha d’ordenar, si escau, la correcció de les anomalies detectades i la paralització de la instal·lació si es considera que hi ha un perill greu immediat.

Article 48

Actuació dels organismes de control

En cas de disconformitat amb l’actuació o amb l’informe emès pels organismes de control, la persona que hagi contractat els seus serveis pot sol·licitar la intervenció de l’òrgan autonòmic competent en matèria d’indústria. En aquest darrer cas, la persona interessada no pot sol·licitar l’informe de cap altre organisme de control fins que l’administració resolgui i, si escau, es pronunciï sobre la correcció de l’actuació del primer organisme de control.
En cas de retirada de l’habilitació o del tancament de l’activitat de l’organisme de control, l’òrgan competent en matèria d’indústria ha d’autoritzar el canvi d’organisme de control.

Article 49

Informació a les persones o entitats titulars de les instal·lacions

Les empreses que duguin a terme instal·lacions industrials estan obligades a informar el seu titular de les obligacions que assumeix. Així mateix, li han de lliurar la documentació tècnica que correspongui, si escau, acompanyada de les instruccions d’utilització i manteniment.
La mateixa obligació d’informació tenen les empreses distribuïdores, comercialitzadores i mantenidores. A més, aquestes darreres han d’informar per escrit les persones titulars de les instal·lacions de les dates en les quals han de fer operacions de manteniment i inspeccions preceptives.

Article 50

Deures d’informació

Les persones o entitats titulars d’instal·lacions que tenguin coneixement d’accidents o deficiències en matèria de seguretat industrial, tant en establiments com en instal·lacions, ho han de posar en coneixement de l’administració, en un termini màxim de 72 hores.
En el supòsit que l’empresa de serveis habilitada desisteixi d’acabar la instal·lació o de fer les operacions de manteniment, o que el contracte li sigui rescindit abans de la seva finalització, té el deure en tot cas de lliurar a la direcció general competent en matèria d’indústria, a petició d’aquesta, la documentació tècnica i el certificat d’adequació del tram d’instal·lació que s’hagi executat.

El lliurament de la documentació tècnica o del certificat abans esmentats en cap cas no suposa una renúncia tàcita a cap dels drets que, d’acord amb la legislació civil o mercantil, li puguin correspondre.

En els casos en què l’anterior lliurament no es faci efectiu i a sol·licitud de la persona interessada, previ requeriment a l’empresa de serveis habilitada a complir amb la seva obligació, l’òrgan competent pot emetre una resolució motivada per la qual ha de comunicar a les persones interessades que la documentació tècnica i el certificat de la part ja executada, si escau, poden quedar substituïts per un informe tècnic emès per un organisme de control, sens perjudici de l’inici del procediment sancionador que correspongui.

Els agents professionals de seguretat industrial, esmentats en aquest capítol, han de notificar a l’administració competent els defectes molt greus dels materials o de les instal·lacions, així definits en la reglamentació de seguretat industrial, que observin en el desenvolupament de la seva activitat. En aquest cas, han de deixar fora de servei els materials o les instal·lacions que causin un risc o perill imminent i han de notificar aquest fet als usuaris i a l’empresa subministradora. Així mateix, ho han de comunicar a l’òrgan competent de la comunitat autònoma en el termini màxim de 72 hores.

Article 51

Deure de col·laboració de les empreses distribuïdores d’energia

Les empreses de distribució d’energia elèctrica, de gas natural, els operadors del mercat de GLP i els operadors a l’engròs i al detall de productes petrolífers, definits en la seva normativa específica, tenen l’obligació de col·laborar en tot moment i no només quan així ho requereixi el personal inspector de l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial, en els casos en què es derivi un perill molt greu per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient, estigui així definit en el Reglament de Seguretat Industrial i, per deixar fora de servei les instal·lacions sotmeses a seguretat industrial, quan així ho determini el personal inspector de l’òrgan competent en matèria de seguretat industrial; tot això, independentment de la titularitat de la instal·lació de seguretat industrial.

Reglamentàriament s’ha de determinar el procediment per repercutir els costos d’aquesta intervenció sobre la presumpta persona infractora.

Article 52

Campanyes de vigilància i d’informació de la seguretat industrial

L’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria, haurà de dissenyar amb caràcter anual un pla de campanyes de vigilància i d’informació. Així mateix pot subscriure convenis de col·laboració amb els col·legis professionals relacionats amb les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, per dur a terme les esmentades campanyes.
Les campanyes de vigilància i informació tenen com a finalitat informar les persones o entitats titulars dels establiments i les instal·lacions industrials dels incompliments en matèria de seguretat industrial detectats.
Els convenis que se subscriguin han de regular, entre altres aspectes, el seguiment del control dels establiments i les instal·lacions industrials en els quals s’hagin detectat incompliments.
Els establiments i les instal·lacions industrials en els quals es detectin incompliments en una auditoria de control, i no s’esmenin en els terminis atorgats amb aquesta finalitat, seran objecte d’una inspecció administrativa i, si escau, de l’obertura del procediment sancionador corresponent.

Secció 4a Comissió de Seguretat Industrial

Article 53

Creació, naturalesa i finalitats

Es crea la Comissió de Seguretat Industrial de les Illes Balears com a òrgan col·legiat de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de naturalesa consultiva i de participació en matèria de seguretat industrial, relacionat amb les àrees següents:

Instal·lacions de baixa tensió
Instal·lacions tèrmiques
Instal·lacions de protecció contra incendis
Instal·lacions d’aparells de pressió
Instal·lacions de gas
Instal·lacions de productes petrolífers líquids
Instal·lacions d’emmagatzematge de productes químics
Instal·lacions frigorífiques
Aparells elevadors
Registre Industrial
Inspeccions tècniques de vehicles

La Comissió té com a finalitats estimular el consens i la unitat d’acció en matèria de seguretat i d’indústria.

Article 54

Adscripció, composició i funcionament de la Comissió de Seguretat Industrial

La Comissió de Seguretat Industrial s’adscriu, sense dependència jeràrquica, a la conselleria competent en matèria d’indústria i és presidida pel seu titular, a qui correspon el nomenament dels seus membres, a proposta de cadascun dels sectors representats o de les administracions implicades. Es poden crear comissions especialitzades.
S’atribueixen a la Comissió funcions de caràcter consultiu i d’assessorament en relació amb les àrees esmentades en l’article anterior, en particular sobre coordinació i inspecció administrativa; participació dels agents econòmics i socials; elaboració de disposicions generals, plans i programes en la matèria; i emissió d’informes a petició del Govern de les Illes Balears o de la conselleria competent en matèria d’indústria.
Reglamentàriament se n’han de determinar la composició, l’organització, el règim de funcionament i les funcions.
En la seva composició estaran representades les associacions empresarials i sindicals més representatius, els col·legis professionals i els agents del sector industrial i del sistema de la seguretat industrial de les Illes Balears, i els departaments de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, dels consells insulars i d’altres administracions amb competències connexes o relacionades amb la matèria.

TÍTOL IV FUNCIÓ INSPECTORA I RÈGIM SANCIONADOR

Capítol I Inspecció i mesures provisionals i correctores

Secció 1a Inspecció industrial

Article 55

Modalitats d’inspecció

En els termes i casos prevists en la normativa vigent, s’han de dur a terme controls per verificar el compliment de les exigències de seguretat i dels plans d’inspecció. Els controls poden consistir en:

a) Inspecció administrativa pel personal funcionari de la comunitat autònoma.
b) Inspecció per organismes de control, quan així ho encomani l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
c) Inspecció per organisme de control, per compte de les persones o entitats titulars de l’activitat.

Article 56

Inspeccions administratives

En qualsevol moment, i sense necessitat de preavís, l’òrgan competent en matèria d’indústria pot dur a terme les inspeccions que consideri necessàries, especialment quan:
a) S’hagi produït un accident o posat de manifest una greu deficiència de seguretat.
b) Es tengui coneixement per qualsevol mitjà de l’existència d’una situació de risc significatiu per a les persones, els béns o el medi ambient o es produeixi un greu incompliment de les normes de seguretat.
c) Hi hagi indicis de defectes o de fets que puguin ser constitutius de delicte o d’infracció administrativa.
Es poden elaborar plans a fi de racionalitzar l’activitat d’inspecció industrial.
Quan de la inspecció en resulti la possible existència d’infraccions que afectin les competències d’altres òrgans o administracions públiques, se donarà trasllat a aquests òrgans o administracions públiques de l’informe efectuat per l’òrgan inspector, el qual durà adjunta una còpia de l’acta corresponent, tal i com estableix l’article 59 d’aquesta llei.

Article 57

Personal inspector de l’administració

La inspecció administrativa l’ha de dur a terme personal funcionari de l’escala d’enginyeria industrial i enginyeria tècnica industrial de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears adscrit a l’òrgan responsable del control i la inspecció en l’àmbit de la seguretat industrial, al qual es reconeix la condició d’agent de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions, i s’ha d’identificar per a això adequadament.
En l’exercici de les seves funcions, el personal inspector està investit de les facultats següents:
a) Accedir als establiments i les instal·lacions industrials en qualsevol moment i sense necessitat de preavís.
b) Requerir la compareixença de la persona titular o dels responsables de l’establiment o de la instal·lació, o del seu representant, durant el temps necessari per desenvolupar les seves actuacions, així com sol·licitar informació sobre qualsevol assumpte relatiu al compliment de la normativa aplicable.
c) Requerir la presència dels tècnics al servei de l’establiment o de la instal·lació, així com dels que hagin participat en la instal·lació, el manteniment o la inspecció d’equips o aparells. El personal inspector pot sol·licitar-los la informació que consideri oportuna.
d) Practicar amb mitjans propis o aliens qualsevol diligència d’investigació, control del funcionament o prova que sigui necessària per a la comprovació del compliment de la normativa de seguretat, en la mesura possible, ajustant-se als ritmes de l’activitat empresarial.
e) Demanar la col·laboració del personal i dels serveis dependents d’altres departaments, administracions i agents del sistema de la seguretat industrial.
f) Precintar el local, les instal·lacions, els llibres, els documents i altres béns pel temps que sigui necessari per a la inspecció.
Els fets constatats pel personal inspector que es formalitzin en les actes d’inspecció corresponents tindran valor probatori, sens perjudici de les proves que en defensa dels seus respectius drets o interessos puguin assenyalar o aportar les persones interessades.
Les entitats públiques i privades tenen l’obligació de permetre l’accés del personal inspector als llocs, els vehicles i les instal·lacions on la inspecció administrativa s’hagi d’efectuar, així com de facilitar la pràctica de les proves requerides.
La responsabilitat del personal inspector queda limitada a l’actuació de la inspecció que es determini prèviament en el pla d’inspecció, campanya o fet denunciat en l’àmbit de les seves competències en matèria d’indústria.

Article 58

Inspecció per organismes de control

Els organismes de control han de dur a terme inspeccions quan ho sol·liciti la conselleria competent en matèria d’indústria o a sol·licitud de les persones interessades quan ho exigeixi la normativa vigent.
Les persones o entitats titulars o responsables d’activitats i instal·lacions industrials estan obligades a permetre al personal dels organismes de control l’accés a les seves instal·lacions, i a facilitar-los la informació i la documentació necessàries per complir la seva tasca.
En el termini que s’estableixi i, si no n’hi havia, en el termini màxim d’un mes, els organismes de control han de trametre a l’òrgan competent en matèria d’indústria el resultat de les seves actuacions.
En cas que la informació rebuda posi de manifest deficiències o incompliments substancials de la normativa vigent, l’òrgan competent ha d’ordenar la pràctica d’inspeccions administratives i, si escau, l’obertura del procediment sancionador corresponent.

Article 59

Actes d’inspecció

Les actuacions d’inspecció s’han de documentar per mitjà de l’acta corresponent, que ha de reflectir les actuacions d’investigació i comprovació efectuades i els seus resultats, a més dels fets o les circumstàncies que siguin rellevants.
Les actes d’inspecció elaborades pel personal inspector de l’administració tenen valor probatori en els consegüents procediments administratius, pel que fa a les circumstàncies de data i hora, lloc i fets que s’hi consignin.
Quan del resultat de la inspecció es dedueixi la possible existència d’infraccions que afectin les competències d’altres departaments, s’ha de trametre als òrgans competents una còpia de l’acta en què es reflecteixin les actuacions.

Secció 2a Mesures provisionals i correctores

Article 60

Mesures provisionals

En el supòsit que es constatin deficiències de seguretat per qualsevol dels mitjans prevists en els articles anteriors, i en funció de la seva importància, l’òrgan competent en matèria d’indústria pot adoptar les mesures provisionals que siguin necessàries, mentre hi hagi el risc, per evitar la producció de danys a les persones, els béns o el medi ambient, sens perjudici de les sancions que puguin imposar-se per les infraccions comeses.
En particular, es poden adoptar les mesures provisionals següents:
a) Mesures preventives de correcció, seguretat, vigilància o control que impedeixin que es produeixi o continuï el dany o qualsevol altra situació de risc o perill imminent.
b) Paralització total o parcial de l’activitat, amb el precintament d’instal·lacions, aparells, equips o vehicles.
c) Prohibició de la distribució, venda i, si escau, ordre de retirada del mercat de productes.
d) Inhabilitació temporal o cessació d’activitat de qualsevol agent vinculat amb la seguretat industrial.
e) Suspensió total o parcial dels subministraments d’energia, aigua o fluids.
El personal inspector de l’administració pot estar present en qualsevol actuació d’inspecció o control industrial feta per entitats habilitades com a agents del sistema de la seguretat industrial.
En cas de risc greu i imminent, el personal inspector pot prendre les mesures indicades en l’apartat 2 anterior. En el termini de 3 dies, l’òrgan competent en matèria d’indústria ha de ratificar, aixecar o modificar les actuacions del personal inspector.

Article 61

Mesures correctores

L’òrgan competent en matèria d’indústria pot ordenar a la persona titular de la indústria o de les instal·lacions l’adopció de totes les mesures que siguin necessàries per restablir la legalitat en matèria de seguretat, en el termini que a aquest efecte es pugui establir reglamentàriament.
Una vegada adoptades les mesures previstes en l’apartat anterior, la persona titular de l’activitat ho ha de comunicar a l’administració, a fi que, després de la verificació pertinent, estengui la corresponent acta de restabliment de la legalitat o sistema acreditatiu similar.
L’òrgan competent en matèria d’indústria pot imposar a la persona responsable multes coercitives, amb la finalitat d’aconseguir el compliment de les normes de seguretat. Aquestes multes, que poden reiterar-se tant com sigui necessari fins el compliment de la norma, són independents de la sanció administrativa que, en el seu cas, pugui imposar-se.
L’administració pot acordar l’execució subsidiària de les mesures necessàries per al restabliment de la legalitat i l’evitació de riscs industrials.
En l’àmbit de les seves atribucions, l’òrgan competent en matèria d’indústria pot acordar la retirada o la recuperació dels productes industrials que no compleixin les condicions de seguretat, i ha de disposar que es corregeixin els defectes en un termini determinat. Si això no és possible, en funció de la gravetat dels riscs, se’n pot determinar la destrucció, sense dret a indemnització. Addicionalment, poden imposar-se les sancions que puguin correspondre.

Article 62

Mesures correctores resultat de les inspeccions per organismes de control

Si de les inspeccions efectuades es detecten deficiències en matèria de seguretat industrial que no comportin un risc molt greu per a persones, béns i medi ambient s’han de dur a terme les actuacions següents:
a) L’organisme de control ha d’emetre un informe a la persona titular de les instal·lacions, en el qual ha d’indicar les deficiències i anomalies detectades, així com el termini reglamentàriament establert per esmenar-les. Així mateix, una vegada passat aquest termini sense esmenar les deficiències, la inspecció passarà a ser negativa i es trametrà una còpia de l’informe esmentat a l’òrgan competent en matèria d’indústria de l’Administració de la comunitat autònoma en el termini màxim de dos mesos o en el que s’estableixi en la seva normativa específica.
b) Una vegada esmenades les deficiències, l’organisme de control ha de tornar a verificar les instal·lacions d’acord amb la normativa aplicable, i ha d’emetre un nou informe que pot ser positiu o negatiu. En cas de ser negatiu, s’ha de trametre una còpia de l’informe esmentat a l’òrgan competent en matèria d’indústria de l’Administració de la comunitat autònoma en el termini màxim de dos mesos o en el que estableixi la seva normativa específica.
Si de les comprovacions efectuades en resulten deficiències en matèria de seguretat industrial que comportin riscs molt greus, l’organisme de control ha d’indicar a la persona titular de les instal·lacions les mesures que cal adoptar i ho ha de comunicar a l’òrgan competent en matèria d’indústria de la comunitat autònoma en el termini màxim de 72 hores.

Capítol II Infraccions i sancions

Article 63

Disposicions generals

Constitueixen infraccions administratives les accions o omissions tipificades com a tals en els articles següents.
Quan l’òrgan competent en matèria d’indústria consideri que les infraccions puguin ser constitutives de delicte o falta, n’ha de donar trasllat al Ministeri Fiscal i s’ha d’abstenir de prosseguir el procediment sancionador fins que es pronunciï l’autoritat judicial.
La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa, sempre que hi hagi identitat de subjectes, fet i fonament.

Article 64

Classificació de les infraccions

Sens perjudici de les infraccions que estableixi la normativa estatal, aquestes es classifiquen en molt greus, greus i lleus, de conformitat amb la tipificació establerta en els articles següents.

Article 65

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Les tipificades com a infraccions greus, quan en resulti un dany molt greu o se’n derivi un risc molt greu i imminent per a les persones, la flora, la fauna, els béns o el medi ambient.
b) La reincidència en falta greu per la qual s’hagi estat sancionat en el termini dels dos anys anteriors a la comissió d’aquesta.
c) La negativa absoluta a facilitar informació o a col·laborar amb el personal inspector.
d) L’incompliment dolós dels requisits, les obligacions o les prohibicions establerts en la normativa industrial, sempre que ocasionin risc greu o dany per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.
e) La falta de col·laboració per resistència, obstrucció, excusa o negativa a què fa referència l’article 51 d’aquesta llei.

Article 66

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) La fabricació, la importació, la distribució, la comercialització, la venda, el transport, la instal·lació, la reparació o la utilització de productes, aparells o elements subjectes a seguretat industrial sense complir les normes reglamentàries, quan comporti perill o dany greu per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.
b) La posada en funcionament d’instal·lacions sense l’autorització o la inscripció registral corresponent, o sense la presentació prèvia dels documents exigits quan algun d’aquests sigui preceptiu d’acord amb la disposició legal o reglamentària corresponent.
c) L’exercici o el desenvolupament d’activitats sense la corresponent autorització, habilitació o inscripció registral, quan aquesta sigui preceptiva, o transcorregut el seu termini de vigència, així com la modificació no autoritzada per l’autoritat competent de les condicions i els requisits sobre els quals s’hagi atorgat la corresponent autorització, habilitació o inscripció.
d) El fet de no disposar de contractes de manteniment de les instal·lacions amb empreses habilitades en els casos en què siguin obligatoris.
e) L’ocultació o l’alteració de les dades que han de figurar en el Registre Industrial de les Illes Balears, així com la resistència o la demora reiterada a proporcionar-les sempre que aquestes no es justifiquin degudament.
f) La resistència de les persones titulars d’activitats i instal·lacions industrials a permetre l’accés o a facilitar la informació requerida per les administracions públiques, quan hi hagi l’obligació legal o reglamentària d’atendre la petició d’accés o informació, o quan aquesta sigui necessària per poder executar la corresponent inspecció o control de mercat.
g) L’incompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars que formuli l’autoritat competent, quan es produeixi de manera reiterada.
h) L’expedició de certificats, informes o actes el contingut dels quals no s’ajusti a la realitat dels fets.
i) La redacció i la signatura de projectes o memòries tècnics el contingut dels quals no s’ajusti a les prescripcions establertes en la normativa aplicable.
j) Les inspeccions, els assajos o les proves efectuats pels organismes de control de manera incompleta o amb resultats inexactes per una insuficient constatació dels fets o per la deficient aplicació de normes tècniques.
k) L’acreditació d’organismes de control per part de les entitats d’acreditació, quan s’efectuï sense verificar totalment les condicions i els requisits tècnics exigits per al funcionament d’aquells o mitjançant una valoració tècnicament inadequada.
l) L’incompliment de les prescripcions dictades per l’autoritat competent en qüestions de seguretat relacionades amb aquesta llei i amb les normes que la despleguen.
m) La inadequada conservació i manteniment d’instal·lacions si d’això en pot resultar un perill per a les persones, la flora, la fauna, els béns o el medi ambient.
n) La inexactitud, la falsedat o l’omissió de qualsevol dada o manifestació, de caràcter essencial, sobre el compliment dels requisits exigits assenyalats en la declaració responsable o la comunicació aportada per les persones interessades.
o) La realització de l’activitat sense complir els requisits exigits o sense haver realitzat la comunicació o la declaració responsable quan alguna d’aquestes sigui preceptiva.
p) La manca de comunicació a l’administració pública competent de la modificació de qualsevol dada de caràcter essencial inclosa en la declaració responsable o comunicació prèvia.
q) El fet de mantenir en funcionament instal·lacions sense haver superat favorablement les inspeccions, revisions o comprovacions establertes en la normativa.
r) L’incompliment per negligència greu dels requisits, les obligacions o les prohibicions establerts en la normativa industrial, sempre que es produeixi risc per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient, encara que sigui d’escassa entitat; i el mateix incompliment i comportament quan, comès amb negligència simple, produeixin un risc greu per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient.
s) La reincidència en falta lleu per la qual s’hagi estat sancionat en el termini dels dos anys anteriors a la comissió d’aquesta.

Article 67

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) La fabricació, la importació, la comercialització, la venda, el transport i la instal·lació o la utilització de productes, aparells o elements industrials sense complir les normes reglamentàries aplicables, quan no constitueixi infracció greu o molt greu.
b) La no comunicació a l’administració pública competent de les dades que han de figurar en el Registre Industrial de les Illes Balears, o en els registres d’activitats o instal·lacions que s’estableixin preceptivament a les Illes Balears, dins els terminis reglamentaris.
c) L’incompliment dels requeriments específics o les mesures cautelars que formuli l’autoritat competent dins el termini concedit a aquest efecte, sempre que es produeixi per primera vegada.
d) La falta d’esmena de les deficiències detectades en inspeccions i revisions reglamentàries en el termini assenyalat en l’acta corresponent o la falta d’acreditació d’aquesta esmena davant l’administració pública competent, sempre que aquestes deficiències no constitueixin infracció greu o molt greu.
e) La inadequada conservació i manteniment de les instal·lacions, quan no constitueixi infracció greu o molt greu.
f) La falta de col·laboració amb les administracions públiques en l’exercici per aquestes de les funcions d’inspecció i control derivades d’aquesta llei.
g) L’incompliment, per simple negligència, dels requisits o les obligacions establerts en la normativa industrial, sempre que es produeixi risc per a les persones, la flora, la fauna, les coses o el medi ambient i aquest sigui d’escassa incidència.
h) La inexactitud, falsedat o l’omissió de qualsevol dada o manifestació, de caràcter no essencial, sobre el compliment dels requisits exigits assenyalats en la declaració responsable o la comunicació aportada per les persones interessades.
i) La falta de comunicació a l’administració pública competent de la modificació de qualsevol dada de caràcter no essencial inclosa en la declaració responsable o comunicació prèvia.
j) L’incompliment del que preveu l’article 35 d’aquesta llei.

Article 68

Sancions

Les infraccions previstes en aquest capítol s’han de sancionar de la manera següent:
a) Les infraccions lleus, amb multes de fins a 3.005,06 euros.
b) Les infraccions greus, amb multes des de 3.005,07 fins a 90.151,82 euros.
c) Les infraccions molt greus, amb multes des de 90.151,83 fins a 601.012,10 euros.
En consonància amb el que estableix la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, si, per raó de les circumstàncies concurrents, s’aprecia una qualificada disminució de la culpabilitat de la persona infractora o de l’antijuridicitat del fet, o si, atesa la situació econòmica de la persona infractora, per raó del seu patrimoni, dels seus ingressos, de les seves càrregues familiars i de les altres circumstàncies personals que resultin acreditades, la sanció resulta manifestament desproporcionada, l’òrgan sancionador pot determinar la quantia de la sanció aplicant l’escala corresponent a la classe o classes d’infraccions que precedeixin en gravetat aquella en què s’integra la considerada en el cas que es tracti.
En els casos en què la imposició de les multes previstes en l’apartat 1 anterior no permeti que la sanció compleixi la funció de prevenció que li és pròpia, de manera raonada, atenent la capacitat econòmica de la persona infractora, l’administració pot imposar les sancions següents:
a) Infraccions greus, fins al 5% del volum de negoci a l’últim exercici de la persona infractora.
b) Infraccions molt greus, fins al 10% del volum de negoci a l’últim exercici de la persona infractora.
Per determinar la quantia de les sancions s’han de tenir en compte les circumstàncies següents:
a) La importància del dany causat o del risc introduït per a les persones, els béns o el medi ambient.
b) El grau de participació i benefici obtingut.
c) La capacitat econòmica de la persona infractora.
d) El grau de culpabilitat o l’existència d’intencionalitat.
e) La continuïtat o la persistència en la conducta infractora.
f) L’incompliment dels advertiments previs o requeriments de les autoritats competents o dels agents col·laboradors quan actuïn en l’àmbit de la seguretat industrial.
g) La reincidència per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així hagi estat declarat per resolució ferma en via administrativa.
Per raons de seguretat o de protecció dels drets dels consumidors, l’autoritat que resolgui el procediment pot disposar la publicitat de les sancions imposades per infraccions molt greus, o que comportin la suspensió de les activitats empresarials o professionals, o el tancament de l’establiment, els locals o les instal·lacions, quan la resolució hagi adquirit fermesa.
Les sancions pecuniàries que preveu aquest article es poden fer efectives abans que es dicti la resolució de l’expedient sancionador, amb una reducció del 50% de la sanció que correspongui en el cas que el pagament voluntari es faci abans de la notificació de la proposta de resolució, o del 25% en el cas que es faci després de la notificació de la proposta esmentada. En tot cas, el pagament voluntari de la sanció determina la finalització del procediment sancionador mitjançant la resolució pertinent.

Article 69

Responsabilitat

Són responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que les cometin per acció o omissió, de manera intencional o negligent. En particular, es consideren responsables:
a) La persona propietària, titular, encarregada de la direcció o gerent de la indústria.
b) El o la projectista, la persona encarregada de la direcció d’obra, les empreses habilitades i les persones que participen en la instal·lació, la reparació, el manteniment, la utilització o la inspecció de les indústries, equips i aparells, quan la infracció sigui conseqüència directa de la seva intervenció.
c) Els fabricants, venedors o importadors dels productes, aparells, equips o elements que no s’ajustin a les exigències normatives.
d) Els organismes de control, les entitats o els agents qualificats o acreditats, les entitats d’acreditació i altres prestadors de serveis, respecte de les infraccions comeses en l’exercici de la seva activitat.
e) Qualsevol altra persona física o jurídica la intervenció de la qual s’acrediti en la infracció a conseqüència del disseny, la supervisió, l’ús o l’explotació de les instal·lacions industrials.
Quan el compliment de les obligacions correspongui a diverses persones de manera conjunta respondran de manera solidària de les infraccions que, si escau, es cometin i de les sancions que s’imposin. Són responsables subsidiaris o solidaris per l’incompliment de les obligacions imposades per la llei que comportin el deure de prevenir la infracció administrativa comesa per altres, les persones físiques i jurídiques sobre les quals recaigui tal deure, quan així ho determini la normativa vigent.

Article 70

Restabliment de la legalitat

Les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la persona infractora de la reposició de la situació alterada al seu estat originari.

Article 71

Sancions accessòries

En el cas d’infraccions molt greus, a més de la corresponent sanció pecuniària, l’òrgan competent per resoldre pot imposar les sancions accessòries següents:
a) El tancament de l’establiment o la suspensió, total o parcial, de l’activitat, per un termini no superior a cinc anys.
b) En el cas dels agents implicats en la seguretat industrial, la prohibició d’exercir les seves funcions per un període de fins cinc anys.
En el cas d’infraccions greus, a més de la sanció pecuniària, es pot acordar el tancament de l’establiment o la suspensió, total o parcial, de l’activitat, per un termini no superior a un any.

Article 72

Prescripció

El termini de prescripció de les infraccions que preveu aquesta llei és de cinc anys per a les molt greus, tres per a les greus i un per a les lleus.

Article 73

Procediment

El procediment per imposar les sancions que determina aquesta llei s’ha d’ajustar a les normes i als principis del procediment sancionador que estableixen la legislació sobre procediment administratiu comú i la normativa de les Illes Balears sobre el procediment sancionador.
El termini per resoldre i notificar el procediment sancionador és d’un any, comptador des de la data del seu inici.
L’òrgan competent per iniciar el procediment, mitjançant un acord motivat, pot adoptar mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure.

Article 74

Competència

És competent per disposar l’inici i la resolució dels procediments sancionadors la persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria.

Disposició addicional primera

Mitjans personals del Servei d’Inspecció

Per desenvolupar les funcions d’inspecció que preveu aquesta llei, la conselleria competent en matèria d’indústria ha d’indicar, en la seva relació de llocs de treball, la dotació de mitjans personals necessària que afecti la prestació del servei d’inspecció, vigilància i control de les activitats, dels establiments, de les instal·lacions i dels productes industrials.

Disposició addicional segona

Especificacions particulars de les empreses subministradores d’energia i aigua

La persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria serà l’òrgan competent per aprovar les especificacions particulars de les empreses subministradores, d’acord amb el que prevegin les diferents reglamentacions tècniques estatals.

Una vegada aprovades aquestes especificacions i publicades al Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica de l’administració autonòmica, seran d’aplicació a l’àmbit de la comunitat autònoma i obligaran tant les empreses subministradores com les empreses de serveis habilitades i la resta d’operadors jurídics.

L’òrgan competent per aprovar les especificacions particulars podrà emetre, d’ofici o a instància de part i prèvia audiència de les empreses subministradores, dictàmens en relació amb:
a) La fixació de criteris interpretatius sobre les especificacions aprovades que donin lloc a discrepàncies entre els diferents operadors.
b) La simplificació en la tramitació dels diferents procediments que es prevegin.
c) L’exempció d’aquelles determinacions l’exigència de les quals resulti innecessària a causa de millores tècniques o de la qualitat dels materials.
Els dictàmens prevists a l’apartat anterior s’hauran de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears i a la seu electrònica de l’administració autonòmica, i vincularan tant a les empreses subministradores com a les empreses de serveis habilitades i a la resta d’operadors jurídics.

Disposició addicional tercera

Modificació de l’article 24 de la Llei 13/2012, de 20 de novembre

El tractament de la fracció orgànica de residu municipal (FORM) pot subjectar-se al pagament d’una tarifa específica calculada segons els costos reals del seu tractament que, a l’illa de Mallorca, serà aprovada, si n’és el cas, pel Consell Insular de Mallorca.

Disposició transitòria primera

Disposicions vigents

Mentre no es dugui a terme el desplegament reglamentari del que disposa aquesta llei, continuen sent aplicables les disposicions reglamentàries vigents reguladores de la matèria en tot allò que no contradiguin el que disposa aquesta.

Disposició transitòria segona

Tramitació d’expedients

Els procediments iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei s’han de substanciar de conformitat amb les disposicions vigents en el moment de la seva iniciació, tret que les disposicions contingudes en aquesta llei resultin més favorables; en aquest cas, aquesta serà la norma aplicable.

Disposició transitòria tercera

Persones o entitats titulars d’autoritzacions i llicències

Les persones o entitats titulars d’autoritzacions en la data d’entrada en vigor de la present llei continuaran gaudint dels seus drets conformement amb el contingut dels seus títols administratius i el que estableix aquesta llei, sens perjudici que hagin d’adaptar-s’hi, en funció de les disposicions que la desenvolupin.

Disposició transitòria quarta

Declaració de projectes industrials estratègics en absència de desenvolupament reglamentari

Mentre no estigui regulat reglamentàriament, i durant un període màxim de 12 mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Consell de Govern podrà declarar projectes industrials estratègics dels prevists a l’article 10.2.c) d’aquesta llei, aquells projectes de modernització, modificació, ampliació o implantació d’indústries motivats degudament, que comptin amb informe favorable del consell insular i de l’ajuntament corresponents, així com, en el seu cas, de l’òrgan ambiental competent.

Aquests projectes tan sol es podran ubicar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable, i la declaració de projecte industrial estratègic suposa un canvi dels instruments d’ordenació territorial i urbanístics.

Disposició final primera

Aprovació del primer Pla Director de Política Industrial de les Illes Balears

En el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears ha d’aprovar el primer Pla Director de Política Industrial de les Illes Balears.

Disposició final segona

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l’endemà del dia d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

Palma, 12 de juliol de 2017

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias

Llei d’indústria de les Illes Balears

Dejar un comentario

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Dapp Editorial