Ordenació forestal Catalunya

ORDRE ARP/122/2017, de 13 de juny, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal.[sc name=”ambiental” ]

El marc competencial en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca derivat de l’article 116, en concordança amb l’article 111, de l’Estatut atribueix a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències compartides i d’una manera íntegra, la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. En concret, l’article 116.2 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida de la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, els aprofitaments i els serveis forestals.

La Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, estableix a l’article 32.3 que correspon a les comunitats autònomes l’aprovació de les instruccions d’ordenació i l’aprofitament de forests.

Els articles 33 i 27 de la mateixa Llei 43/2003, de 21 de novembre, disposen que les administracions públiques han d’impulsar tècnicament i econòmicament l’ordenació de totes les forests i que han de fomentar-ne l’agrupació, de les públiques o les privades, per facilitar una ordenació i gestió integrades mitjançant instruments de gestió forestal que associïn petits propietaris. Aquesta darrera previsió esdevé l’objectiu dels instruments d’ordenació forestal agrupats.

A Catalunya, on la propietat està molt atomitzada, la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, fixa a l’article 1, entre els seus objectius, fomentar l’associacionisme i la col·laboració entre els sectors implicats en la producció, la transformació i la comercialització dels recursos forestals. Així mateix, la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal (CPF), li atribueix la funció de promoure la constitució d’associacions i agrupacions forestals i d’entitats de cooperació entre els titulars dels terrenys forestals de propietat privada per facilitar l’administració dels boscos i la comercialització de llurs productes.

La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, a l’article 14, preveu que per a la gestió correcta dels terrenys forestals s’han de redactar els projectes d’ordenació forestal o els plans tècnics de gestió i millora forestals, les instruccions dels quals han de ser fixades, d’acord amb l’actual atribució de competències en matèria de boscos, per la direcció general competent en matèria de forests i el Centre de la Propietat Forestal, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, i Alimentació (DARP).

Pel que fa als projectes d’ordenació forestal, l’actual marc normatiu és l’Ordre del Ministeri d’Agricultura de 29 de desembre de 1970, que aprova les instruccions generals per a les ordenacions de forests arbrades, i l’Ordre AAM/246/2013, de 14 d’octubre, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal.

L’Ordre AAM/246/2013, de 14 d’octubre, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal, integra la regulació de tots els instruments d’ordenació forestal, independentment de la titularitat dels terrenys forestals. S’hi regulen el contingut i el procediment d’aprovació dels projectes d’ordenació forestal, dels plans tècnics de gestió i millora forestals i dels plans simples de gestió forestal, els objectius dels quals han de ser concordants amb les figures de planejament de rang superior.

La darrera modificació de la Llei 6/1988, de 30 de març, per l’article 177 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, introdueix un nou tipus d’instrument d’ordenació forestal: els projectes d’ordenació forestal d’àmbit municipal i supramunicipal (PFM), que poden promoure les entitats locals i que s’aproven per resolució del director general competent en matèria de boscos.

El Pla de política forestal 2014-2024, aprovat per l’Acord GOV/92/2014, de 17 de juny, recull la nova figura dels PFM a l’apartat 1.4. Els PFM determinen els usos dels terrenys rústics forestals en els plans urbanístics del mateix àmbit. Quan escaigui, en col·laboració amb la direcció general competent en matèria agrícola, aquests plans podran abastar la planificació de tots els terrenys rústics municipals en ambdues matèries, i s’anomenaran projectes d’ordenació agroforestal d’àmbit municipal/supramunicipal.

El PFM com a figura de planejament forestal neix per donar resposta a la necessitat d’afavorir la gestió forestal en aquelles zones amb baixa planificació, que normalment coincideixen amb àrees on la propietat forestal està molt fragmentada i sovint són zones d’alt risc d’incendis.

La figura dels PFM facilita l’ordenació municipal amb caràcter general i millora l’eficiència per raó d’escala dels plans de gestió de diferents nivells (plans d’ordenació de recursos forestals i instruments d’ordenació forestal), per donar resposta a la necessitat creixent de l’associacionisme i/o cooperativisme promogut per les lleis forestals vigents.

Els instruments d’ordenació forestal agrupada (que poden ser promoguts per les associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga en el cas dels plans tècnics de gestió i millora forestals conjunts (PTGMFc), i per les entitats locals a instància o amb la col·laboració d’una o més associacions de propietaris en el cas dels PFM) constitueixen dos nivells de planificació segons llur àmbit. D’aquesta manera, si bé el contingut base de les dues figures és similar, en el cas dels PFM hi ha una implicació major de les entitats municipals corresponents, de manera que la seva aprovació també comporta, d’una banda, l’aprovació del Pla de prevenció d’incendis forestals municipal, i, d’altra banda, el compromís de l’entitat local d’adequar el planejament urbanístic municipal als usos determinats en el PFM a fi d’evitar transformacions d’ús incompatibles amb la planificació establerta.

Així doncs, l’existència d’aquests dos nivells de planificació agrupada comporta la necessitat d’adaptar les previsions establertes per l’Ordre AAM/246/2013, de 14 d’octubre, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal, a aquests instruments a fi d’integrar llur contingut i agrupar de manera conjunta en una única norma la regulació dels diferents instruments d’ordenació forestal existents.

A proposta del Centre de la Propietat Forestal i de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, i en ús de les atribucions que m’han estat conferides;

D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

 

Ordeno:

 

Capítol 1

Disposicions generals

 

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta Ordre és la regulació dels instruments d’ordenació forestal i de llur procediment de tramitació per a llur aprovació, modificació, revisió i seguiment.

 

Article 2

Àmbit d’aplicació

Aquesta Ordre s’aplica als instruments d’ordenació forestal inclosos en l’àmbit territorial de Catalunya.

 

Article 3

Definicions

Als efectes d’aquesta Ordre, s’entén per:

Coherència forestal: l’adequació entre: 1) la proposta de gestió agrupada promoguda per una associació de propietaris forestals, i 2) la continuïtat territorial de la zona planificada; l’eficiència de les infraestructures necessàries per a la gestió forestal i la prevenció d’incendis, i la representativitat de la superfície o de la propietat integrada en l’àmbit territorial concret segons els percentatges definits a l’article 4.4.

Bloc d’execució conjunta (BEC): s’entén per BEC la unitat d’execució que inclou zones contigües, amb independència de la propietat, amb actuacions semblants i accessos i rutes de desembosc compartides a fi d’executar les intervencions de manera simultània i coordinada.

 

Article 4

Tipus d’instruments d’ordenació forestal

4.1 La planificació de la gestió de les finques forestals es realitza mitjançant els instruments d’ordenació forestal (IOF) següents:

  1. a) Projecte d’ordenació forestal (POF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública superiors o iguals a les 250 hectàrees.
  2. b) Pla tècnic de gestió i millora forestals (PTGMF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada superiors a les 25 hectàrees.
  3. c) Pla simple de gestió forestal (PSGF), d’aplicació a les finques forestals de titularitat pública o privada iguals o inferiors a 25 hectàrees.
  4. d) Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc), per a finques de titularitat pública i/o privada de diverses propietats forestals dins d’un marc territorial conjunt de gestió forestal coherent. La gestió de les finques incloses en un PTGMFc s’estableix mitjançant qualssevol de les formes jurídiques admeses en dret, on han d’estar incloses totes les persones titulars de drets sobre la propietat de la forest. Les finques agrupades en un PTGMFc han de comprendre la totalitat de llur superfície.
  5. e) Projecte d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (PFM), d’aplicació a la totalitat dels terrenys forestals inclosos dins del marc territorial mínim corresponent a un mateix terme municipal, o de diversos termes municipals, sempre en la seva totalitat. El PFM, per l’abast del seu àmbit i la seva estructura, inclou també el contingut corresponent a un pla de prevenció d’incendis municipal (PPI), i la seva aprovació implica també l’aprovació del PPI corresponent.

4.2 Els IOF es poden aplicar de manera individual o agrupada.

4.2.1 Els IOF individuals corresponen als POF, PTGMF i PSGF, que inclouen una o més forests properes d’un únic propietari. Excepcionalment, també s’admeten dins d’aquesta categoria els PTGMF i PSGF que inclouen finques privades de diferents propietaris si tenen un àmbit territorial proper i/o la gestió de les finques es fa a partir d’un gestor comú.

4.2.2 Els IOF agrupats corresponen als PTGMFc i PFM, que inclouen finques públiques i/o privades de diferents propietaris.

Aquests IOF agrupats es poden aplicar dins dels marcs territorials següents:

  1. a) Territoris amb coherència forestal pel que fa a la gestió conjunta de llurs infraestructures particularment i de la resta d’actuacions en general, aprovada per l’Administració forestal competent.
  2. b) Territoris que coincideixen amb la totalitat d’un o més municipis.

4.3 La iniciativa de la planificació agrupada correspon, en el cas dels PTGMFc, a les associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga, i, en el cas dels PFM, a les entitats locals, a instància o amb la col·laboració d’una o més associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga existent al/s municipi/s.

4.4 Els IOF agrupats han de complir els requisits següents:

  1. a) En el cas dels PTGMFc, cal un compromís d’adhesió que constitueixi un mínim del 30% de la superfície forestal i representi un mínim del 30% de la propietat forestal dels terrenys de llur àmbit.
  2. b) En el cas dels PFM, cal un compromís d’adhesió que constitueixi un mínim del 30% de la superfície forestal i representi un mínim del 30% de la propietat forestal dels terrenys de llur àmbit. A més, a l’inici de cada període de cinc anys en què s’estructura temporalment el PFM, aquest percentatge ha de correspondre, com a mínim, al 50% de la superfície forestal i representar el 50% de la propietat forestal dels terrenys que constitueixen el bloc d’execució conjunta (BEC) corresponent.
  3. c) Si en l’àmbit dels IOF agrupats la fragmentació de la propietat forestal és molt elevada, el percentatge d’adscripció de la propietat exigible es pot reduir respecte del nombre de propietaris, no de superfície, a petició de l’entitat impulsora de la redacció de l’IOF agrupat, amb informe justificatiu previ emès per la direcció general competent en matèria de boscos respecte de les finques de titularitat pública i/o pel CPF respecte de les finques de titularitat privada.

4.5 Als efectes d’aquesta Ordre, s’entén com a persona propietària aquella que tingui un dret de propietat plena o gravada sobre la finca objecte d’ordenació. En aquest cas, pot coincidir la persona titular amb la persona propietària.

S’entén com a persona titular qualsevol persona a qui correspongui, en virtut de qualsevol títol vàlid en dret, la gestió forestal dels terrenys o la facultat de gaudi o disposició sobre aquests terrenys.

 

Article 5

Finalitat dels instruments d’ordenació forestal

La finalitat dels instruments d’ordenació és facilitar i millorar la gestió de les finques forestals i maximitzar-ne la rendibilitat en béns i/o serveis en el marc d’una gestió forestal sostenible, d’acord amb els objectius següents:

  1. a) Integrar i compatibilitzar els elements de multifuncionalitat dels terrenys forestals en llurs vessants de producció de béns i serveis ambientals i socioculturals per assegurar-ne la conservació, garantir la producció de matèries primeres i aprofitar adequadament els recursos naturals renovables.
  2. b) Facilitar la participació de les persones propietàries dels terrenys forestals mitjançant eines de planificació que els permetin implicar-se en la gestió de llurs terrenys en el marc de la política forestal de Catalunya.
  3. c) Col·laborar en l’augment de la qualitat de vida i en la generació d’ocupació de les poblacions rurals i proveir la societat de matèries primeres i serveis.

 

Capítol 2

Estructura i contingut dels POF, PTGMF i PSGF

 

Article 6

Estructura i contingut mínim dels IOF

6.1 L’estructura i el contingut mínim dels IOF individuals POF, PTGMF i PSGF es detallen als annexos 1 i 2.

L’estructura i el contingut mínim dels IOF agrupats PTGMFc i PFM es detallen als annexos 3 i 4.

6.2 Les actuacions previstes al programa d’actuacions forestals dels PTGMF i PSGF es diferenciaran en programables i no programables.

Són actuacions programables les que d’una manera obligada, sobre la base dels objectius preferents i de la planificació d’aprofitaments de la superfície ordenada, cal planificar al llarg de la vigència dels IOF.

Són actuacions no programables les actuacions de millora silvícola o d’infraestructures.

La relació de les actuacions programables i les no programables es detallarà en les instruccions de redacció dels IOF respectius.

 

Article 7

Finques amb instruments de col·laboració

Els IOF de finques forestals que tenen subscrit un conveni o formen part d’un consorci amb l’Administració forestal i el vulguin mantenir vigent han d’incorporar-ne les actuacions previstes de manera coherent amb els objectius marcats a l’IOF. També s’han d’incorporar als IOF les actuacions previstes en qualssevol altres formes associatives, col·laboratives o contractuals admeses en dret que s’hagin establert en la superfície a ordenar, diferents dels convenis o consorcis.

 

Capítol 3

Procediment i tràmits

 

Article 8

Informació de base

Amb caràcter previ a la presentació de la sol·licitud d’aprovació d’un IOF, la persona propietària dels terrenys pot sol·licitar que l’òrgan competent per a la seva aprovació faciliti la cartografia de base per elaborar l’IOF. La persona propietària dels terreny pot sol·licitar per escrit aquesta cartografia de base on s’indiquin les referències cadastrals i del registre de la propietat corresponents, juntament amb el compromís de redacció de l’IOF esmentat. En les forests declarades d’utilitat pública, es comunicarà l’inici de la redacció de l’IOF a l’Administració forestal competent.

 

Article 9

Sol·licituds

9.1 Les sol·licituds per a l’aprovació, revisió, modificació i pròrroga dels IOF s’han de formalitzar en model normalitzat facilitat pel departament competent. Aquest model es pot obtenir a l’adreça electrònica http://seu.gencat.cat.

Les sol·licituds s’han de presentar telemàticament per part de les persones jurídiques a la seu electrònica del CPF o del departament competent en matèria de boscos. Les persones físiques també les poden presentar, preferentment, al CPF en el cas de PSGF, PTGMF i PTGMFc de finques de titularitat privada, i a la direcció general competent en matèria de boscos en el cas de PSGF, PTGMF i PTGMFc que incloguin finques de titularitat pública, i també en el cas dels PFM, sens perjudici de la presentació a qualsevol dels llocs previstos a l’article 25 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

9.2 Les sol·licituds d’aprovació, revisió, modificació i pròrroga dels IOF individuals s’han d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos en el cas de finques de titularitat pública i al CPF en el cas de les finques de titularitat privada, i han de ser signades per la propietat o el/la representant legal acreditat/ada i, si s’escau, per les persones usufructuàries o titulars d’altres drets reals.

9.3 Les sol·licituds per a l’aprovació, revisió, modificació o pròrroga dels PTGMFc que inclouen únicament finques de titularitat privada s’han d’adreçar al CPF, i les ha de signar la persona o persones representant/s legal/s de les associacions de propietaris que els promouen.

9.4 Les sol·licituds per a l’aprovació, revisió, modificació o pròrroga dels PTGMFc que incloguin finques de titularitat privada i pública o únicament pública i dels PFM s’han d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos, i han de ser signades per la persona o persones representant/s legal/s de les associacions de propietaris que els promouen i les entitats locals que hi col·laboren.

 

Article 10

Redacció i signatura

10.1 Els POF, PTGMF i llurs revisions han de ser redactats per una persona graduada en enginyeria forestal o titulada en enginyeria de forest o enginyeria tècnica forestal i signats per aquesta persona i per la/les persona/es propietària/es i/o titular/s de l’objecte d’ordenació.

10.2 Els PSGF i llurs revisions poden ser redactats per una persona graduada en enginyeria forestal o titulada en enginyeria de forest o enginyeria tècnica forestal o per la propietat, i han de ser signats per la/les persona/es propietària/es i/o titular/s de l’objecte d’ordenació i per qui els ha redactat, en el cas que no ho siguin els anteriors.

10.3 Els PTGMFc i llurs revisions han de ser redactats per persones graduades en enginyeria forestal o titulades en enginyeria de forest o enginyeria tècnica forestal, i han de ser signats per aquestes persones i per una persona representant de l’associació o associacions de propietaris promotores.

10.4 Els PFM i llurs revisions han de ser redactats per persones graduades en enginyeria forestal o titulades en enginyeria de forests o enginyeria tècnica forestal, i han de ser signats per aquestes persones i per les persones representants legals de les entitats locals promotores i de les associacions de propietaris.

 

Article 11

Documentació

11.1 Qualsevol sol·licitud regulada en aquest article s’ha de presentar amb el formulari normalitzat que es pot obtenir a l’adreça electrònica http://seu.gencat.cat, juntament amb la documentació que se’n determina. No obstant això, no caldrà presentar la documentació que ja s’hagi presentat anteriorment en el departament competent i de la qual no hagin variat les dades i continuïn essent vigents. En aquest cas, quan s’iniciï el procediment administratiu en una oficina del departament competent diferent d’aquella on es va presentar la documentació, caldrà indicar en l’imprès de sol·licitud en quin procediment, campanya o any i unitat del departament competent es va aportar la documentació requerida.

11.2 Les sol·licituds d’aprovació, revisió, modificació i pròrroga d’IOF individuals s’han d’acompanyar de la documentació següent:

  1. a) Documentació genèrica

– En el cas d’aprovació o revisió, projecte redactat segons plantilla i instruccions facilitades a l’adreça electrònica agricultura.gencat.cat per a tots els PFM i per a aquells IOF que continguin forests públiques, o a l’adreça electrònica cpf.gencat.cat si inclouen únicament finques privades. Presentació del projecte en paper i en digital amb la cartografia en format vectorial.

– NIF/NIE de les persones sol·licitants i del/de la representant, i també de la/les persona/es titular/s.

– Acreditació de la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància.

– Documentació acreditativa de la titularitat de la/les finca/ques objecte de planificació, preferentment nota simple emesa pel registre de la propietat que correspongui.

– Relació de parcel·les i plànol cadastral.

– Consorcis, convenis o acords de col·laboració existents vinculats a la gestió forestal.

– En el cas de les sol·licituds de revisió, modificació i pròrroga, si les dades de titularitat de l’IOF no han variat, s’ha de fer constar mitjançant declaració responsable.

– En el cas de modificació de l’instrument d’ordenació, proposta corresponent que ha d’incloure una memòria tècnica i cartografia, i també d’altra informació tècnica justificativa perquè l’òrgan competent en pugui fer la valoració. Presentació de la memòria en paper i digital amb la cartografia en format vectorial.

– En el cas d’ampliació del termini de vigència d’un IOF, annex on es detallin aquelles actuacions que resten pendents i el termini per al qual se sol·licita la pròrroga.

– En els IOF individuals aplicats a diverses finques de propietats diferents en què presenta la sol·licitud una persona en representació de la resta, s’ha de presentar l’acord adoptat per totes les persones propietàries afectades mitjançant el qual s’atorga a la persona sol·licitant la capacitat d’obrar, en nom seu, en el procediment, o qualsevol altre document acreditatiu.

– El formulari de sol·licitud ha d’incloure una declaració responsable conforme la documentació presentada és còpia fidedigna i es disposa dels originals, la qual cosa es ratifica mitjançant la signatura de la sol·licitud.

  1. b) Si la persona sol·licitant és persona jurídica, la sol·licitud s’ha d’acompanyar també de:

– Documentació de verificació de dades d’identitat, preferentment nota simple del Registre Mercantil (en el supòsit de societats mercantils) o original o còpia del document fundacional de la persona jurídica.

– Còpia de les escriptures i/o els estatuts registrats de l’entitat, si escau. Si aquesta documentació està disponible al Registre d’Entitats Jurídiques o al Registre de Cooperatives, l’òrgan competent per resoldre la sol·licitud ho verificarà d’ofici.

– Certificat de l’acord de l’òrgan competent de l’entitat segons els seus estatuts per a sol·licitar l’aprovació, revisió, modificació i pròrroga de l’IOF i acceptar els compromisos corresponents.

– Per a finques de propietat d’entitats locals, certificació de l’aprovació inicial del projecte per part dels plens de les entitats locals propietàries.

11.3 Els IOF agrupats, segons la sol·licitud que es realitzi i el tipus d’instrument, han d’incloure la documentació següent:

  1. a) Sol·licitud de coherència forestal per a l’aprovació de nous PTGMFc.

– Memòria descriptiva de l’àmbit territorial, localització, superfície, objectius de la gestió conjunta, representativitat de la superfície o de la propietat integrada en l’àmbit territorial, etc., juntament amb la cartografia de delimitació de l’àmbit d’ordenació conjunt. Presentació de la memòria en paper i digital amb la cartografia en format vectorial.

– NIF de l’associació.

– NIF/NIE del/de la representant legal de l’associació de propietaris o figura de dret anàloga.

– Còpia de les escriptures i/o els estatuts registrats de l’associació de propietaris i de l’acta fundacional. Si aquesta documentació està disponible al Registre d’Entitats Jurídiques o al Registre de Cooperatives, l’òrgan competent per resoldre la sol·licitud ho verificarà d’ofici.

– Acreditació de la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància.

– Relació de propietaris i finques que prenen el compromís de participar en la redacció del document de planificació conjunta, d’acord amb el que preveu l’article 4.4.

– El formulari de sol·licitud ha d’incloure una declaració responsable conforme la documentació presentada és còpia fidedigna i es disposa dels originals, la qual cosa es ratifica mitjançant la signatura de la sol·licitud.

  1. b) Sol·licitud d’aprovació, revisió, modificació i pròrroga:

b1) Documentació genèrica, exceptuant aquella que s’ha presentat en la sol·licitud de coherència forestal i no hagi estat objecte de modificació.

– En el cas d’aprovació o revisió, projecte redactat segons plantilla i instruccions facilitades a l’adreça electrònica agricultura.gencat.cat per a tots els PFM i per a aquells IOF que continguin forests públiques, o a l’adreça electrònica cpf.gencat.cat si inclou únicament finques privades. Presentació del projecte en paper i digital amb la cartografia en format vectorial.

– En el cas de modificació de l’instrument d’ordenació, proposta corresponent que ha d’incloure una memòria tècnica i cartografia, i també d’altra informació tècnica justificativa perquè l’òrgan competent en pugui fer la valoració. Presentació de la memòria en paper i digital amb la cartografia en format vectorial.

– En el cas d’ampliació del termini de vigència d’un IOF agrupat, annex on es detallin aquelles actuacions que resten pendents i el termini per al qual se sol·licita la pròrroga.

– NIF/NIE de la/les persona/es jurídica/ques sol·licitant/s i de la persona representant legal de l’associació, i, en el cas d’inclusió de forests públiques, el de l’entitat local.

– Acreditació de la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància.

– Documentació de verificació de dades d’identitat, preferentment nota simple del Registre Mercantil (en el supòsit de societats mercantils), o original o còpia del document fundacional de la persona jurídica.

– En el cas de revisió, modificació i pròrroga, còpia de les escriptures i/o els estatuts registrats de l’associació de propietaris. Si aquesta documentació està disponible al Registre d’Entitats Jurídiques o al Registre de Cooperatives, l’òrgan competent per resoldre la sol·licitud ho verificarà d’ofici.

– En el cas de les sol·licituds de revisió, modificació i pròrroga, si les dades de titularitat de l’IOF no han variat, s’ha de fer constar mitjançant declaració responsable.

– El formulari de sol·licitud ha d’incloure una declaració responsable conforme la documentació presentada és còpia fidedigna i es disposa dels originals, la qual cosa es ratifica mitjançant la signatura de la sol·licitud.

b2) En el cas dels PTGMFc.

– Certificat de l’acord de l’assemblea de l’associació/les associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga constituïda per a l’aprovació, revisió, modificació o pròrroga del PTGMFc.

– En el cas de forests públiques, certificat de l’aprovació inicial del projecte per part dels plens de les entitats locals propietàries.

– En el cas de revisió o modificació, certificat de l’acord de l’assemblea de l’associació de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga constituïda en què consti el compromís d’adhesió establert al punt 4.4.

b3) En el cas dels PFM.

– Certificat de l’acord del/s ple/ns de l’ajuntament/dels ajuntaments del/s municipi/s inclòs/osos al PFM emès pel/per la secretari/ària de cadascun dels ajuntaments per a l’aprovació, revisió o modificació del PFM en què consti el compromís d’adhesió establert al punt 4.4.

– Certificat de l’acord de l’assemblea de l’associació/les associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga constituïda per a l’aprovació, revisió, modificació o pròrroga del PFM.

– Certificats dels/de les secretaris/àries dels ajuntaments sobre el resultat de l’exposició pública del PFM al tauler de l’ajuntament i de l’audiència a les associacions de propietaris forestals que hi hagi dins de l’àmbit del projecte, i, si escau, les modificacions formulades al projecte o les respostes a les al·legacions.

11.4 La presentació de la sol·licitud d’aprovació, revisió, modificació i pròrroga de l’IOF comportarà l’autorització al departament competent en matèria de boscos per obtenir els certificats a emetre per altres administracions o entitats públiques o verificar les dades necessàries per a la tramitació. Si la persona sol·licitant denega expressament l’autorització esmentada, mitjançant l’imprès de sol·licitud, caldrà que aporti la documentació corresponent.

 

Article 12

Tramitació dels procediments d’aprovació, modificació i revisió d’instruments d’ordenació forestal

L’aprovació, la modificació i la revisió d’instruments d’ordenació forestal se sotmeten als tràmits següents:

Un. Avaluació inicial de l’IOF i de la documentació

Dos. Informes

Tres. Avaluació tècnica

Un. Avaluació inicial de l’IOF i de la documentació

  1. Un cop rebuda la sol·licitud i la documentació que l’acompanya, se’n fa l’avaluació inicial.
  2. L’òrgan competent per tramitar l’expedient, en un termini màxim d’un mes, ha de realitzar aquesta avaluació i pronunciar-se sobre la suficiència i idoneïtat de l’IOF i de la documentació.
  3. En el cas que l’IOF o la documentació que l’acompanya presentin insuficiències o deficiències que siguin esmenables, s’ha de requerir a la persona promotora perquè, en un termini de deu dies, les esmeni. Transcorregut aquest termini sense que s’hagin realitzat les esmenes indicades, es considera que la persona interessada ha desistit de la seva sol·licitud.
  4. Es pot acordar la no-idoneïtat de l’IOF si es considera que:
  5. a) La magnitud de les deficiències, mancances o insuficiències, valorada i motivada per l’òrgan competent, comporta la necessitat de elaborar l’IOF de nou.
  6. b) L’IOF no és admissible per raons legals o per incompatibilitats amb la planificació territorial, urbanística o de qualsevol altra naturalesa.

5.La resolució que acorda la no-idoneïtat de l’IOF s’ha d’adoptar motivadament i amb audiència prèvia a la part interessada. Aquesta resolució no posa fi a la via administrativa.

Dos. Informes

  1. Un cop efectuada l’avaluació inicial de l’IOF i de la documentació adjunta, l’òrgan competent ha de sol·licitar els informes que, atenent les característiques de l’IOF, són preceptius i els necessaris per resoldre el procediment.
  2. Sempre que sigui possible, els informes s’han de sol·licitar simultàniament, procurant la celeritat del procediment.
  3. El termini per emetre aquests informes és de deu dies a partir de la data en què s’han sol·licitat.
  4. Transcorregut el termini establert sense que s’hagin tramès els informes corresponents, cal prosseguir les actuacions, sens perjudici que els informes emesos fora de termini, però rebuts abans no es resolgui el procediment, s’hauran d’incorporar a l’expedient.

Tres. Avaluació tècnica

  1. Un cop obtinguda tota la informació necessària per poder fer l’avaluació tècnica del contingut de l’IOF, s’ha de dur a terme la verificació dels aspectes tècnics, atenent el bloc normatiu aplicable, als documents i les instruccions de referència que aprovin els òrgans competents, segons si és de titularitat pública o privada. Aquesta avaluació pot comportar el retorn per esmena dels IOF presentats a les persones sol·licitants per poder prosseguir, un cop fetes les esmenes, el tràmit.
  2. A la vista dels informes, de les verificacions dutes a terme i del resultat de l’avaluació tècnica, els serveis tècnics de l’òrgan competent, segons si és de titularitat pública o privada, han d’emetre un informe-proposta de resolució que s’ha d’elevar a l’òrgan a qui correspon resoldre.

 

Article 13

Òrgans competents per resoldre

13.1 Les resolucions relatives als IOF individuals que afectin terrenys forestals de titularitat pública corresponen a la persona titular de la direcció general competent en matèria de boscos. Els acords sobre IOF individuals que afectin terrenys de titularitat privada corresponen al Consell Rector del CPF.

13.2 Amb relació als IOF agrupats, les resolucions relatives als PFM i als PTGMFc que incloguin forests públiques corresponen a la persona titular de la direcció general competent en matèria de boscos, amb informe previ de la Subdirecció General de Boscos i del CPF respecte dels terrenys de titularitat privada. L’aprovació dels PTGMFc que inclouen únicament terrenys privats correspon al Consell Rector del CPF.

13.3 Les resolucions de la persona titular de la direcció general competent en matèria de boscos i els acords del Consell Rector del CPF no posen fi a la via administrativa i es pot interposar recurs d’alçada davant el/la conseller/a competent en matèria de boscos.

 

Article 14

Resolució

14.1 La resolució d’aprovació, revisió i/o modificació pot incloure condicionants d’execució i recomanacions que s’incorporen per mitjà de l’informe dels serveis tècnics de l’òrgan competent.

14.2 Un cop aprovat l’IOF, en formaran part indissoluble l’informe elaborat pels serveis tècnics de l’òrgan competent per a la seva aprovació, que incorpora els condicionants d’execució, si escau. En el cas de PTGMF i PSGF, aquest informe també contindrà un balanç econòmic orientatiu d’acord amb les actuacions planificades i el valor de mercat dels béns i serveis dels quals es preveu la producció.

El contingut de l’informe d’aprovació és vinculant en els aspectes que així s’indiquin.

També l’integra l’Acord o la Resolució d’aprovació i el Codi de Bones Pràctiques forestals que l’òrgan competent per a l’aprovació dels IOF facilitarà a la propietat.

14.3 La resolució d’aprovació o denegació s’ha de dictar i notificar en el termini màxim de 6 mesos, excepte en el cas dels IOF de terrenys forestals declarats d’utilitat pública o protectors, que serà de 3 mesos, el qual comença a comptar a partir de la data de presentació de la sol·licitud.

14.4 Transcorregut el termini previst a l’apartat anterior sense que s’hagi dictat resolució expressa, les sol·licituds s’han d’entendre estimades per silenci administratiu, excepte pel que fa a allò previst a l’article 24 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i a les rompudes. En aquest darrer cas, la manca de resolució expressa en el termini de 3 mesos des de la presentació de la sol·licitud també té efectes de desestimació.

14.5 Si el procediment es troba paralitzat per causa imputable a la persona interessada, se li ha d’advertir que transcorreguts 3 mesos caducarà.

 

Article 15

Vigència

15.1 La vigència dels IOF és de 15 a 20 anys. Excepcionalment i per causes motivades, podrà arribar fins a 30 anys.

15.2 Abans del termini de finalització de la vigència de l’IOF, la persona promotora pot sol·licitar-ne la pròrroga com a màxim per la meitat del període inicial de la seva aprovació.

La sol·licitud de pròrroga ha de ser valorada per l’òrgan competent. L’aprovació o denegació de la pròrroga ha de ser motivada i comunicada dins del termini de vigència.

 

Article 16

Modificació dels instruments d’ordenació forestal

16.1 Durant els tres primers anys de vigència, no es poden sol·licitar modificacions de les actuacions programables dels IOF individuals, excepte en els supòsits següents:

  1. a) Per ampliació o reducció de la superfície ordenada.
  2. b) Per construcció d’infraestructures d’interès públic.
  3. c) Per aplicació de noves tecnologies o proves de caràcter experimental innovadores.
  4. d) Les motivades per canvis sobtats en les orientacions dels mercats de béns i serveis forestals.
  5. e) Casos excepcionals degudament justificats.

16.2 Els aprofitaments motivats per causes de força major, accidents naturals, incendis forestals, malalties forestals i sinistres que impliquin mesures d’urgència, no inclosos en els IOF, es consideren extraordinaris i llur modificació es farà d’ofici. Un cop emesa la resolució que modifica l’IOF, l’inici de les actuacions incloses en els IOF aprovats no necessitarà autorització prèvia i s’ha de comunicar de la manera prevista a l’article 19 al Centre de la Propietat Forestal per a finques de titularitat privada i a la direcció general competent en matèria forestal per a finques de titularitat pública.

 

Article 17

Revisions dels instruments d’ordenació forestal

17.1 La revisió de l’IOF es pot produir quan n’acabi la vigència. Si l’IOF caduqués durant la tramitació de la revisió, serà prorrogat d’ofici per l’òrgan competent mentre dura el procediment.

17.2 A sol·licitud de la persona titular, els IOF individuals també poden ser revisats a partir del cinquè any de vigència o abans d’aquest termini per causes excepcionals, valorades per l’òrgan competent per a la seva aprovació.

 

Article 18

Tramitació del procediment de canvi de titularitat

18.1 En el cas de transmissió de finques que tenen un IOF aprovat, cal tramitar el canvi de titularitat, total o parcial, mitjançant la comunicació de canvi de titularitat davant l’òrgan competent, la qual ha de contenir la manifestació expressa de la nova persona titular sobre la voluntat de subrogació, en la totalitat o en part, de l’IOF que es transfereix, i també la documentació indicada a l’article 11.2.

18.2 El termini de comunicació de canvi de titularitat és de tres mesos des de la seva transmissió, transcorreguts els quals, si no s’ha presentat la comunicació, l’òrgan competent pot acordar el següent:

  1. a) En el cas dels IOF individuals, la suspensió de l’IOF mentre no s’aporti la documentació acreditativa. Aquesta suspensió deixa sense efecte la resolució d’aprovació i, per tant, la seva planificació.
  2. b) En el cas dels IOF agrupats, la suspensió de l’adhesió de la finca mentre no s’aporti la documentació acreditativa. En aquest cas, la planificació prevista en l’IOF agrupat continua vigent en la resta de superfície planificada.

 

Capítol 4

Inici d’actuacions i seguiment

 

Article 19

Inici d’actuacions abans de l’aprovació

19.1 La presentació de la sol·licitud d’aprovació/revisió/modificació dels IOF possibilita que la persona sol·licitant pugui sol·licitar, igualment, l’autorització de les actuacions previstes en l’IOF, des de la data de presentació de la sol·licitud d’aprovació/revisió/modificació, sense perjudici de la facultat de comprovació que correspon a l’òrgan competent.

19.2 La resolució de sol·licituds d’autorització prèvia de les actuacions contingudes en l’IOF que afectin terrenys forestals de titularitat pública correspon a la persona titular de la direcció general competent en matèria forestal. La resolució de sol·licituds d’autorització prèvia de les actuacions contingudes en l’IOF que afectin terrenys de titularitat privada correspon al Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal.

19.3 La inexactitud, la falsedat o l’omissió de caràcter essencial de qualsevol dada o document que acompanya la sol·licitud poden comportar, amb audiència prèvia a la persona interessada, l’impediment de l’exercici de l’activitat afectada des del moment en què es coneixen.

19.4 No es poden autoritzar aquelles actuacions que, d’acord amb la normativa aplicable, requereixin l’informe o l’aprovació d’altres òrgans administratius sense haver resolt aquests tràmits prèviament.

 

Article 20

Comunicació de les actuacions

20.1 L’inici de les actuacions incloses en els IOF aprovats no necessita autorització prèvia. No obstant això, cal comunicar, per escrit o pels mitjans telemàtics que s’estableixin, l’inici dels treballs corresponents a les actuacions programables i els aprofitaments de fusta o llenya per a consum propi en els IOF individuals i en els PTGMFc, i també l’inici d’actuacions de cada BEC en el cas dels PFM. La comunicació prèvia a l’inici de les actuacions s’ha de presentar amb una antelació de deu dies; un cop presentada, té la vigència d’un any. Passat el termini d’un any sense haver executat totalment o parcialment l’actuació, cal comunicar-la de nou a l’òrgan competent en el cas que es vulgui realitzar.

20.2 En el cas d’actuacions a iniciar en finques privades incloses en PTGMFc, la comunicació prèvia s’ha d’adreçar al CPF. En el cas d’actuacions a realitzar en finques de titularitat pública incloses en PTGMFc, la comunicació s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos.

20.3 En el cas de PFM, la comunicació prèvia a l’inici d’actuacions en BEC formats exclusivament per finques privades s’ha d’adreçar al CPF. En el cas d’actuacions a realitzar en BEC formats per finques públiques i privades, la comunicació s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos, que en aquest cas donarà trasllat al CPF de les comunicacions d’inici d’actuacions en finques privades.

20.4 En el cas dels BEC formats exclusivament per finques públiques, la comunicació s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos.

20.5 Els aprofitaments i els treballs silvícoles inclosos en els IOF de finques de titularitat pública que gestiona directament el departament que té les competències en matèria forestal s’inclouran al programa anual d’aprofitaments i millores, les previsions del qual serviran per elaborar l’oferta pública de productes forestals que aprova l’òrgan competent del departament esmentat.

 

Article 21

Seguiment

21.1 Correspon al CPF el seguiment de l’execució de les actuacions incloses en els PTGMF i els PSGF relatius a finques de titularitat privada.

21.2 Correspon a la direcció general competent en matèria de boscos el seguiment de les actuacions incloses en els IOF individuals de finques de titularitat pública. Aquestes facultats poden ser delegades en les entitats locals d’acord amb el que preveu la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

21.3 El seguiment de l’execució de les actuacions en finques privades incloses en PTGMFc correspon al CPF, mentre que el seguiment de l’execució de les actuacions en finques públiques incloses en PTGMFc correspon a la direcció general competent en matèria de boscos. Si un mateix PTGMFc inclou finques de titularitat pública i privada, la direcció general competent ha de coordinar amb el CPF el seguiment de l’execució de les actuacions que els corresponguin en cada cas.

21.4 En el cas de PFM, el seguiment de l’execució de les actuacions incloses en BEC formats exclusivament per finques privades correspon al CPF, mentre que el seguiment de l’execució de les actuacions en BEC formats íntegrament per finques públiques correspon a la direcció general competent en matèria de boscos. Si un mateix PFM inclou finques de titularitat privada i pública, la direcció general competent ha de coordinar amb el CPF el seguiment de l’execució de les actuacions.

 

Article 22

Ineficàcia sobrevinguda de l’IOF

22.1 Es pot declarar la ineficàcia sobrevinguda dels IOF quan, durant llur període de vigència, es comprovi l’incompliment de les condicions vinculants d’execució contingudes en l’IOF i en la documentació d’aprovació, amb instrucció prèvia de l’expedient corresponent en què s’ha de donar audiència a la persona interessada.

La resolució d’ineficàcia sobrevinguda ha d’establir el període durant el qual es manté la ineficàcia de l’acte, que en tot cas no pot ser superior a dos anys, a comptar des de la data de la notificació de la resolució. No obstant, la ineficàcia es pot mantenir mentre romanguin sense esmenar les causes d’incompliment que la van originar.

22.2 La resolució d’ineficàcia sobrevinguda comporta deixar sense efectes la resolució d’aprovació de l’IOF a partir de la data de notificació de la resolució d’ineficàcia, de tal manera que la persona titular no pot gaudir dels beneficis inherents a l’aprovació de l’IOF.

22.3 En el supòsit que l’incompliment es pugui qualificar de greu o molt greu, d’acord amb el règim d’infraccions de la Llei de forests i de la Llei forestal de Catalunya, es pot adoptar com a mesura provisional la suspensió de l’eficàcia de la resolució d’aprovació de l’IOF, de manera que la persona titular de l’IOF no pot gaudir dels beneficis inherents a l’aprovació de l’IOF mentre es mantingui la mesura.

 

Capítol 5

Gestió forestal agrupada

 

Secció primera

Disposicions generales

 

Article 23

Adhesió i separació dels instruments d’ordenació forestal agrupada

23.1 Les persones propietàries de les finques poden adherir-se i separar-se dels IOF agrupats sens perjudici de les obligacions que hagin pogut contraure.

  1. a) En tots els PFM, les adhesions o separacions s’han de comunicar a la direcció general competent en matèria de boscos, que donarà trasllat al CPF de les comunicacions d’adhesió o separació relatives a finques de titularitat privada. La comunicació d’adhesió comporta, a tots els efectes, que la finca adherida compta amb un instrument de gestió forestal.
  2. b) En el cas de PTGMFc integrats per finques de titularitat privada, la sol·licitud d’adhesió o separació s’ha d’adreçar al CPF.
  3. c) En el cas de PTGMFc que incloguin alhora finques de titularitat pública i privada, la sol·licitud d’adhesió o separació s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos en el cas de finques de titularitat pública i al CPF en el cas de finques de titularitat privada, els quals s’informaran respectivament de les adhesions acordades.
  4. d) En el cas de PTGMFc integrats exclusivament per finques públiques, la sol·licitud d’adhesió o separació s’ha d’adreçar a la direcció general competent en matèria de boscos.

23.2 La sol·licitud d’adhesió ha d’anar acompanyada de la documentació acreditativa de propietat descrita a l’article 11.2. A més, en les sol·licituds d’adhesió, la persona sol·licitant pot afegir informació de caràcter forestal i les actuacions forestals complementàries que no contradiguin allò previst en l’instrument d’ordenació agrupat aprovat per adaptar-lo a les necessitats de gestió individual.

23.3 La sol·licitud d’adhesió i de separació, que ha de ser signada per la propietat o el/la representant legal acreditat/ada, i, si s’escau, per la persona titular, la resol el CPF en el cas de PTGMFc de finques de titularitat privada i la direcció general competent en matèria de boscos en el cas dels PTGMFc que incloguin forests de titularitat pública.

23.4 El termini màxim per resoldre i notificar la resolució de la sol·licitud presentada és de tres mesos. Un cop transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa, la sol·licitud es pot entendre estimada per silenci administratiu.

23.5 L’adhesió comporta, a tots els efectes, que la finca adherida compta amb un instrument d’ordenació forestal.

23.6 La separació d’una finca dels IOF agrupats suposa la pèrdua de l’instrument d’ordenació forestal per a la finca separada, sense perjudici de la possibilitat de tramitar un nou instrument d’ordenació forestal.

 

Article 24

Grups de treball i directors facultatius dels instruments d’ordenació forestal agrupada

24.1 L’associació de propietaris i/o de les entitats locals promotores pot convocar un grup de treball per a la redacció dels IOF agrupats. Aquest grup pot estar integrat per representants de l’associació de propietaris, de la direcció general competent en matèria de boscos, del CPF i dels ajuntaments inclosos dins de l’àmbit dels IOF agrupats i l’enginyer/a forestal, enginyer/a tècnic/a forestal o graduat/ada en enginyeria forestal redactor/a. Així mateix, el grup de treball pot integrar representants d’altres administracions públiques amb competències en l’àmbit de la planificació.

24.2 Mitjançant convocatòria de l’associació de propietaris i/o de les entitats locals promotores, es poden establir reunions informatives i de presentació dels IOF agrupats als veïns afectats, en les diferents fases de redacció, per dinamitzar i promoure la participació i adhesió al pla.

24.3 Les associacions de propietaris i/o les entitats locals promotores poden designar formalment una persona directora facultativa encarregada de la gestió de l’IOF agrupat mitjançant acord de l’assemblea i/o del ple de l’ajuntament.

 

Secció segona

Pla tècnic de gestió i millora forestals conjunt (PTGMFc)

 

Article 25

Coherència forestal

25.1 La sol·licitud de coherència forestal s’ha de presentar prèviament a la redacció del PTGMFc mitjançant un model normalitzat, el qual es pot descarregar de l’adreça electrònica de la Generalitat de Catalunya http://seu.gencat.cat, juntament amb la documentació que s’hi inclou.

25.2 La resolució sobre la coherència forestal correspon al CPF en el cas de PTGMFc de finques de titularitat privada i a la direcció general competent en matèria de boscos en el cas dels PTGMFc que incloguin forests de titularitat pública. La manca de resolució expressa en el termini d’un mes comporta que la persona interessada pot entendre estimada per silenci administratiu la seva sol·licitud.

 

Secció tercera

Projecte d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (PFM)

 

Article 26

Característiques específiques

26.1 L’aprovació d’un PFM implica l’aprovació d’un PPI per al mateix àmbit. En el cas que l’ens local impulsor del PFM disposi d’un PPI aprovat i vigent, s’ha de revisar durant la redacció del PFM i ampliar el contingut i la vigència del PPI fins al termini del PFM, revisable en finalitzar cada període de 5 anys.

26.2 El PFM ha de contenir determinacions sobre els usos dels terrenys forestals, a les quals s’ha d’adaptar el planejament urbanístic municipal.

26.3 Si no s’assoleixen els percentatges d’adhesió especificats a l’article 4.4 per a l’aprovació total del PFM, la direcció general competent en matèria de boscos pot aprovar el document en allò referent al PPI i a la determinació dels usos descrits com a base per als plans urbanístics.

 

Article 27

Iniciativa

27.1 Les entitats locals poden promoure la redacció d’un PFM mitjançant un acord del ple de l’ajuntament, a instància o amb la col·laboració d’una o més associacions de propietaris o qualsevol figura jurídica anàloga vàlidament constituïda.

27.2 Iniciada la redacció del PFM, l’entitat local impulsora i l’associació de propietaris col·laboradora han de comunicar-ho a la direcció general competent en matèria de boscos, juntament amb el nom de la persona responsable de la redacció, i, segons la periodicitat que s’acordi, han d’informar la direcció general sobre l’evolució dels treballs de camp i la redacció final del document.

 

Article 28

Informació pública i tràmit d’audiència

Prèviament a la sol·licitud d’aprovació d’un PFM, les entitats locals promotores han d’exposar-lo al tauler d’anuncis o e-Tauler dels ajuntaments afectats durant un termini no inferior a 20 dies. Simultàniament, les entitats locals promotores del PFM han d’atorgar audiència a les associacions de propietaris forestals compreses dins de l’àmbit de planificació del PFM per un termini no inferior a 10 dies ni superior a 15.

 

Article 29

Estructura

Els PFM s’ordenen per períodes de 5 anys a fi d’estructurar temporalment la programació de les actuacions en els blocs d’execució conjunta (BEC) previstos a l’annex 4.

 

Article 30

Seguiment

En finalitzar cada període de 5 anys en què s’estructura el PFM, la direcció general competent en matèria de boscos ha de fer un seguiment de la gestió planificada i executada a la coberta forestal i a les infraestructures de prevenció i defensa d’incendis forestals, ha d’emetre’n un informe de valoració del grau d’acompliment i l’ha de notificar a les entitats promotores del PFM i als ajuntaments respectius.

 

 

Disposicions addicionals

 

Primera

Règim especial de la Val d’Aran

Les determinacions d’aquesta Ordre i de la normativa que la desenvolupi s’entenen sense perjudici del Règim Especial de la Val d’Aran (Llei 1/2015, de 5 de febrer) i d’acord amb allò establert en els decrets de transferència de competències de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau d’Aran en aquesta matèria.

 

Segona

Portal EACAT

El portal EACAT és el canal preferent de comunicació que han d’emprar les entitats locals i el departament competent en matèria de boscos sobre els instruments d’ordenació forestal.

 

 

Disposicions transitòries

 

Primera

Els expedients d’aprovació, modificació, revisió, pròrroga i/o canvi de persona propietària i/o de titularitat d’IOF iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre s’han de tramitar i resoldre d’acord amb les disposicions vigents abans de l’entrada en vigor d’aquesta Ordre.

 

Segona

Mentre els sistemes informàtics no estiguin adaptats a la gestió electrònica de les comunicacions, sol·licituds i documents que preveu aquesta Ordre, el departament competent en matèria forestal i el CPF poden admetre i gestionar les comunicacions, sol·licituds i documents que preveu aquesta Ordre en altres formats diferents als habilitats per als procediments electrònics.

 

 

Disposició derogatòria

Es deroga l’Ordre AAM/246/2013, de 14 d’octubre, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal.

 

 

Disposició final

Es faculta la persona titular de la direcció general competent en matèria forestal i el Consell Rector del CPF per determinar la documentació necessària en el cas de sol·licitar la coherència forestal en el PTGMFc; per elaborar el Codi de Bones Pràctiques forestals, les orientacions de gestió i les directrius, instruccions i aplicacions per a la redacció necessàries per facilitar l’elaboració i el seguiment dels IOF per part de les persones propietàries i/o titulars i professionals del sector, i per incorporar aquells aspectes que permetin adaptar-los als requeriments necessaris per accedir als sistemes de certificació forestal que es puguin establir.

 

Barcelona, 13 de juny de 2017

 

Meritxell Serret i Aleu

Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

 

 

Annex 1

Estructura dels projectes d’ordenació forestal (POF)

 

L’estructura dels POF és la següent:

  1. Situació legal i administrativa
  2. Descripció de la forest
  3. Parcel·lació
  4. Inventari dels recursos forestals
  5. Objectius preferents
  6. Planificació de la gestió forestal i les infraestructures
  7. Programa d’actuacions forestals
  8. Balanç econòmic
  9. Fitxes descriptives
  10. Cartografia.

 

Contingut dels POF

 

  1. Situació legal i administrativa

1.1 Aquest apartat ha de detallar la posició administrativa de la forest, la seva pertinença i els antecedents legals si són de rellevància, i també els límits i les superfícies de la forest inclosos en l’ordenació: total, ordenada, forestal, no forestal, arbrada i no arbrada.

1.2 Afectacions legals

  1. a) Si la forest o el grup de forests estan declarats d’utilitat pública, cal anotar la data de declaració i el número assignat en el Catàleg de forests d’utilitat pública (CUP).
  2. b) S’ha de ressenyar informació sobre l’atermenament i la fitació, i les ocupacions, concessions, servituds, etc. que puguin ser presents a la forest.
  3. c) Si el POF ordena superfícies incloses en la xarxa d’espais naturals protegits, s’ha de fer constar el nom dels espais i la superfície ordenada inclosa.
  4. d) S’ha de fer constar si les finques estan afectades per alguna figura de concertació o contractual amb altres entitats, amb expressió de la finalitat, la superfície afectada, l’entitat amb la qual es va subscriure i la data de subscripció i la caducitat.

 

  1. Descripció de la forest

2.1 Medi físic

Es descriuen els aspectes més rellevants del medi físic que poden ser d’interès en la definició d’objectius o en la planificació prevista.

2.2 Medi biològic

Pel que fa al medi biològic, se citen els tipus de vegetació actual i s’indicaran les espècies de fauna principals. S’ha d’especificar la fauna i flora protegides i indicar-ne el nivell de protecció legal.

2.3 Vulnerabilitat al foc forestal

  1. a) Índex de perill. Es determina a partir del Mapa de risc d’incendi forestal de Catalunya.
  2. b) Risc d’incendi i incendis tipus. Es determinen segons el document Orientacions de gestió forestal (ORGEST) – Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal. També s’identificaran i es descriuran els factors de risc més importants que poden incidir en la forest.
  3. c) Existència de perímetres de protecció prioritària (PPP) i/o plans de prevenció d’incendis municipals (PPI).

2.4 Infraestructures

  1. a) Xarxa viària existent. Cal relacionar i codificar la xarxa viària existent per a cada forest, atenent la tipologia de camins i especificant, si s’escau, les restriccions legals que afectin cadascuna.
  2. b) Cal especificar les altres infraestructures existents a la zona a ordenar i qualsevol altre equipament i/o infraestructura que puguin ser d’interès.

2.5 Gestió dels últims anys

Per a la forest o forests que s’ordenin per primera vegada, es recollirà la informació de gestió rellevant dels darrers deu anys, i, en el cas de revisió, els anys d’interval amb l’anterior document perquè no es perdi la informació més important.

 

  1. Parcel·lació

Amb la finalitat de poder establir correctament els objectius i la planificació posterior, la forest es parcel·larà en cantons, i aquests en rodals.

Els cantons són unitats permanents amb característiques d’estació homogènies.

Els rodals són unitats de gestió silvícolament homogènies, que s’estableixen per un període de temps igual a la vigència del PO.

 

  1. Inventari dels recursos forestals

En el procés de redacció del POF, cal fer una avaluació dels recursos forestals d’acord amb el seu valor econòmic, ambiental i/o social. S’ha d’inventariar el recurs fuster, pastoral i altres recursos forestals presents (bolets, tòfones, produccions apícoles, etc.), d’acord amb la seva importància i els objectius de l’ordenació.

Pel que fa al recurs fuster, es fa un inventari amb l’objectiu de proporcionar informació particularitzada i prou precisa sobre els principals paràmetres silvodasomètrics de cada rodal. Per agregació, s’obtenen les dades globals a escala de cantó i de forest.

Per avaluar el recurs fuster, es pot emprar qualsevol dels mètodes d’inventari més habituals, bé per mostreig, pericial o descriptiu, segons les característiques de la massa forestal i dels productes a obtenir.

 

  1. Objectius preferents

S’assigna a cada cantó una funció principal: productiva, ambiental o social.

Per a cada rodal, s’estableixen els objectius preferents:

5.1 Objectius preferents de la funció productiva: fusta, llenyes, biomassa per a ús energètic, pastures, suro, tòfones, bolets, pinyes, castanyes, caça, etc.

5.2 Objectius preferents de la funció ambiental: resistència i resiliència a pertorbacions i als efectes del canvi global, gestió per a un ús eficient dels recursos hídrics, gestió per minimitzar processos erosius, gestió per a la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural forestal, gestió per a la millora de les masses forestals contra GIF i per a la prevenció d’incendis, i altres.

5.3 Objectius preferents de la funció social: valoració del paisatge i dels elements naturals i culturals singulars, gestió per a la preservació de masses o espais forestals, usos recreatius i de lleure que pugui donar l’entorn forestal, i altres.

 

  1. Planificació de la gestió forestal i les infraestructures

6.1 S’han de definir les característiques generals dels aprofitaments, les millores i les infraestructures, tenint en compte les restriccions, els condicionants i les recomanacions a la gestió.

6.2 Aquest apartat ha de detallar els models silvícoles a aplicar a cada rodal o grups de rodals, utilitzant com a base els models de gestió de les publicacions de l’ORGEST i assignant el codi de referència, que descriuran les característiques generals de gestió de cada espècie de la forest per un període de temps superior a la vigència del pla. Alternativament o per falta de model per a l’espècie/les espècies a ordenar, cal plantejar una proposta equivalent.

Les característiques generals permetran establir la seqüència d’actuacions a fer, per un període de temps superior a la vigència del pla, a fi d’aconseguir un objectiu determinat.

Durant la vigència del POF, aquests models podran donar lloc a actuacions o tractaments silvícoles concrets en els rodals en què s’aplicaran.

Els camps bàsics d’informació per als models designats són:

  1. a) Denominació del model
  2. b) Objectiu preferent del model
  3. c) Característiques del model.

Per a la gestió ramadera, i per a la d’altres produccions forestals no fusteres, s’especifiquen les característiques d’aquest ús i la gestió prevista. També es definiran els trets generals per a la gestió de la xarxa viària i d’altres infraestructures.

6.3 S’especifica el mètode d’ordenació aplicat i es justifica la seva elecció.

6.4 Possibilitat. S’ha de calcular la possibilitat fustera i la dels altres recursos forestals, que marcarà el llindar màxim d’extraccions durant el període de vigència del POF.

 

7 Programa d’actuacions forestals

7.1 Es desenvoluparà el programa d’actuacions per rodals i anys de vigència del POF.

7.2 Aquest apartat inclourà el calendari de gestió. Les actuacions i els aprofitaments es planificaran per a cada forest ordenada i es vincularan a un any determinat i una localització concreta, i se’n detallarà l’amidament.

7.3 Caldrà fer un resum de tota la fusta extreta en les diferents actuacions i aprofitaments planificats a l’ordenació, agrupats per any i espècie.

 

8 Balanç econòmic

Per a cada forest del POF, es realitza una valoració econòmica de les actuacions i els aprofitaments planificats on s’indicaran els ingressos i les despeses totals.

 

9 Fitxes descriptives

En la redacció del POF, només cal presentar les fitxes descriptives dels rodals on es planifiquin actuacions, ja que la informació descriptiva de la resta dels rodals es posarà en l’apartat d’estudi de recursos.

S’estableixen dos tipus de fixes descriptives segons la tipologia d’actuació:

9.1 Fitxa descriptiva del rodal d’actuació

La fitxa descriptiva del rodal d’actuació s’utilitza per descriure aquelles actuacions que es duen a terme en la totalitat de la superfície delimitada per un rodal. Independentment de l’objectiu preferent, es tracta principalment d’actuacions silvícoles.

Aquesta fitxa s’articula en dues parts: una primera part amb les dades generals del rodal sobre el qual s’actua, d’acord amb la informació obtinguda dels inventaris; i una segona part on es descriuen les actuacions que es preveuen al rodal.

  1. a) Descripció del rodal:

a.1 Dades generals del rodal.

a.2 Descripció silvícola, incloent tots els paràmetres necessaris per caracteritzar les masses forestals a gestionar.

a.3 Definició del model de gestió i itinerari silvícola.

a.4 Condicionants de gestió.

  1. b) Descripció de les actuacions:

b.1 Proposta de gestió planificada al rodal durant la vigència del POF.

b.2 Definició de la tipologia d’actuació i descripció de les característiques tècniques i normes silvícoles executives.

b.3 Quantificació de productes i serveis de les actuacions planificades.

9.2 Fitxa descriptiva d’actuació

La fitxa descriptiva d’actuació s’utilitza per descriure les actuacions que no estan delimitades a la superfície del rodal, com ara la construcció o l’arranjament de la xarxa viària, infraestructures de prevenció d’incendis i suport a l’extinció, infraestructures d’ús públic i de protecció física, actuacions de conservació i millora d’hàbitats d’espècies amenaçades, etc.

Es descriuen les característiques tècniques de l’actuació i els productes fusters a extraure, si és el cas.

 

10 Cartografia

S’ha d’incloure la cartografia següent:

10.1 Plànol topogràfic de situació de la finca a escala 1:50.000 o 1:25.000. Els principals camps d’informació són:

  1. a) Límits de la finca o finques ordenades adoptats pel POF.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Zones afectades per instruments de col·laboració.
  4. d) Delimitació dels camins ramaders classificats.
  5. e) Vies d’accés a la forest.

10.2 Plànol topogràfic descriptiu de la forest a escala 1:5.000 o 1:10.000. Els principals camps d’informació són:

  1. a) Límits de la finca o finques ordenades adoptats pel POF.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Parcel·lació (cantons i rodals) amb la numeració assignada en la memòria del projecte.
  4. d) Classe de coberta forestal de cada rodal segons l’espècie dominant i l’estructura forestal.
  5. e) Localització d’espècies animals o vegetals incloses als catàlegs d’espècies amenaçades vigents.
  6. f) Infraestructures d’ús forestal existents mitjançant simbologia diferenciada: camins, línies de defensa i punts estratègics de gestió codificats segons la seva tipologia, els punts d’aigua i altres elements o singularitats delimitats en la superfície forestal ordenada.
  7. g) Elements naturals o antròpics d’interès.

10.3 Plànol topogràfic de gestió a escala 1:5.000 o 1:10.000. Els principals camps d’informació són:

  1. a) Actuacions silvícoles i infraestructures projectades, indicant l’any d’execució previst.
  2. b) Límits: de la finca o finques ordenades, dels espais protegits, de les zones afectades per instruments de col·laboració, etc.
  3. c) Parcel·lació (cantons i rodals) amb la numeració que li correspon segons la memòria del projecte. Les unitats d’actuació es diferenciaran mitjançant el seu número i la superfície en hectàrees.
  4. d) Infraestructures d’ús forestal existents mitjançant simbologia diferenciada: camins, línies de defensa i punts estratègics de gestió codificats segons la seva tipologia, els punts d’aigua i altres elements o singularitats delimitades en la superfície forestal ordenada.

10.4 Ortofotomapa a escala 1:5.000 o 1:10.000. Els camps d’informació han de ser els mateixos que el plànol 3.

10.5 Plànol cadastral que indiqui els límits de la finca i dels rodals.

 

 

Annex 2

Estructura dels PTGMF i PSGF

 

L’estructura dels PTGMF i PSGF és la següent:

1 Descripció de la finca i de la propietat

2 Objectius preferents

3 Models de gestió i infraestructures

4 Programa d’actuacions forestals

5 Fitxes descriptives de les unitats d’actuació

6 Cartografia.

 

Detall del contingut:

 

  1. Descripció de la finca i la propietat

1.1 Dades de la persona propietària, gestora i/o persona de contacte.

1.2 Dades de les superfícies previstes en l’ordenació: total, ordenada, forestal, no forestal, arbrada i no arbrada.

La superfície ordenada ha de correspondre a la superfície forestal cadastral i, si escau, a les zones no forestals previstes per aforestar.

1.3 Qualificacions especials i afectacions

  1. a) Si el PTGMF/PSGF ordena superfícies incloses en la xarxa d’espais naturals protegits, s’ha de fer constar el nom dels espais i la superfície ordenada inclosa.
  2. b) S’ha de fer constar si les finques estan afectades per alguna figura de concertació o contractual amb altres entitats, amb expressió de la finalitat, la superfície afectada, l’entitat amb la qual es va subscriure i la data de subscripció i la caducitat.
  3. c) Les persones titulars de finques forestals que hagin estat protectores han de fer constar la data de la declaració, la superfície i el número assignat.
  4. d) En el cas de forests públiques, si han estat declarades d’utilitat pública, caldrà anotar la data de declaració i el número assignat al Catàleg de forests d’utilitat pública de Catalunya. A més, en les forests públiques, es ressenyarà informació sobre atermenament i fitació i sobre les ocupacions, concessions, servituds, etc. que puguin ser presents a la forest.

1.4 Prevenció i risc d’incendi

  1. a) Índex de perill. Es determina a partir del Mapa de risc d’incendi forestal de Catalunya.
  2. b) Risc d’incendi i incendis tipus. Es determinen segons el document Orientacions de Gestió Forestal Sostenible (ORGEST) – Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal.
  3. c) Existència de perímetre de protecció prioritària (PPP) i PPI.

 

  1. Objectius preferents

Els objectius per a la superfície que s’ha d’ordenar s’assenyalen d’acord amb les característiques i potencialitats productives de béns i serveis de les masses definides, i amb la gestió desenvolupada anteriorment.

2.1. Antecedents de gestió

Es farà una breu descripció de la gestió desenvolupada en la superfície ordenada per reforçar l’elecció dels objectius preferents.

2.2. Descripció dels objectius preferents

Cal indicar i agrupar unitats d’actuació/rodals per a cadascun dels objectius que defineixi el PTGMF/PSGF.

  1. a) Objectiu preferent productiu de béns.

Els principals productes són: fusta, suro, pastura, llenya, etc.

També es poden considerar altres produccions, com la biomassa per a ús energètic, o els aprofitaments no fusters (tòfona, bolets, pinyes, castanyes, caça, etc.).

  1. b) Objectiu preferent productiu de serveis.

b.1 Objectiu preferent de serveis ambientals.

Aquest apartat aglutina els objectius o mètodes de gestió adreçats a desenvolupar actuacions de millora d’estructures forestals:

– Millora de l’estructura de la massa forestal: resistència i resiliència.

– Recuperació de les masses davant de catàstrofes.

– Gestió per minimitzar processos erosius.

– Gestió per conservar la biodiversitat i el patrimoni natural forestal.

– Gestió per a la millora de les masses forestals contra GIF i per a la prevenció d’incendis.

– Gestió per a la prevenció d’incendis.

– Gestió per a un ús eficient dels recursos hídrics.

– Altres.

b.2 Objectiu preferent productiu de serveis socioculturals.

Aquest apartat agrupa els objectius o mètodes de gestió adreçats a desenvolupar actuacions amb aquestes finalitats:

– La valoració del paisatge i dels elements naturals i culturals singulars.

– La gestió per a la preservació de masses o espais forestals.

– Els usos recreatius i de lleure que es puguin donar a l’entorn forestal.

– Altres.

 

  1. Models de gestió i infraestructures

S’han de definir les característiques generals de la planificació dels treballs d’aprofitament i millores i de planificació d’infraestructures.

3.1 Models de gestió:

D’acord amb els objectius, cal fer un resum de les característiques generals de gestió de cada espècie present a la finca per un període de temps superior a la vigència del pla. Els documents ORGEST – Models de gestió d’espècies s’utilitzaran prioritàriament per emplenar els camps d’informació i per assignar el codi de referència. Alternativament o per falta de model per a les espècies a ordenar, caldrà plantejar una proposta equivalent.

Els camps bàsics d’informació per a les espècies objectiu de gestió són:

  1. a) Formació forestal.
  2. b) Model de gestió silvícola de referència i descripció.

3.2 Infraestructures de la superfície ordenada.

  1. a) Xarxa viària: existent i planificada de nova construcció.

Cal relacionar i codificar la xarxa viària en correspondència amb la cartografia de gestió. Cal assenyalar la necessitat i el mètode per al seu manteniment o la previsió d’incrementar-la. La planificació de camins de nova construcció es dibuixarà cartogràficament i es descriurà mitjançant la fitxa tècnica de pistes forestals.

  1. b) Rompudes i transformacions a pastura.

Cal relacionar i codificar les rompudes i/o transformacions a pastura. La planificació de rompudes i/o transformacions a pastura es dibuixarà cartogràficament i es presentarà la fitxa tècnica de rompuda o fitxa tècnica de transformacions a pastura.

  1. c) Infraestructures de prevenció d’incendis (línies de defensa, punts d’aigua, etc.).

Cal relacionar i codificar les infraestructures de prevenció en correspondència amb la cartografia de gestió.

Cal assenyalar la necessitat i el mètode per al seu manteniment o la previsió d’incrementar-les. Les infraestructures es dibuixaran cartogràficament i es descriuran.

 

  1. Programa d’actuacions forestals

Es fa una previsió de les actuacions programables i no programables per unitats d’actuació/rodals i anys de vigència del PTGMF/PSGF.

Es diferencien dos grups d’actuacions planificades.

4.1 Actuacions forestals en les unitats d’actuació/rodals.

4.2 Actuacions d’infraestructures i canvis d’ús del sòl.

 

  1. Fitxes descriptives de les unitats d’actuació/rodals

Segons les necessitats de la persona gestora, s’estableixen tres models de fitxes descriptives (descriptiva, estimació pericial i inventari dasomètric) amb diferents camps d’informació per ajudar a la presa de decisions en la gestió.

La fitxa que recull la majoria de situacions i actuacions forestals s’elabora a partir de la informació procedent de l’estimació pericial o altres formes d’inventari, la qual incorpora la informació següent:

5.1 Dades generals de la unitat d’actuació/rodal.

  1. a) Superfícies (ordenada, forestal, arbrada, protecció especial).
  2. b) Formació forestal.
  3. c) Vulnerabilitat als incendis.

5.2. Estructura de la massa, formació arbòria i arbustiva.

  1. a) Estructura de la massa.
  2. b) Relació d’espècies amb els paràmetres necessaris per caracteritzar objectivament les masses forestals a gestionar.
  3. c) Formacions arbustives.
  4. d) Condicionants de gestió.

5.3 Objectius, model de gestió i itineraris silvícoles.

Itinerari silvícola.

5.4 Planificació d’actuacions i quantificació de productes i serveis.

  1. a) Planificació d’actuacions forestals i normes silvícoles executives.
  2. b) Quantificació de productes i serveis de les actuacions planificades.

 

  1. Cartografia

S’ha d’incloure la cartografia següent:

6.1 Plànol de situació de la finca a escala 1:50.000 o 1:25.000.

6.2 Plànol de gestió topogràfic a escala 1:5.000.

Els principals camps d’informació són:

  1. a) Límits: de la finca o finques ordenades, de les unitats d’actuació/rodals, dels espais protegits, de les figures de concertació amb les administracions públiques, etc.
  2. b) Formacions forestals.
  3. c) Infraestructures: camins, transformacions a pastura, rompudes, línies de defensa i punts estratègics de gestió codificats segons la seva tipologia, els punts d’aigua i altres elements o singularitats delimitats en la superfície forestal ordenada.
  4. d) Les unitats d’actuació/rodals es diferenciaran mitjançant el seu número.
  5. e) Altres.

6.3 Plànol cadastral: que indiqui els límits de la finca o finques i de les codificacions cadastrals. Així mateix, també caldrà assenyalar les delimitacions de les rompudes planificades.

 

 

Annex 3

Estructura del PTGMFc

 

L’estructura dels PTGMFc és la següent:

  1. Descripció de les finques i de la propietat
  2. Objectius preferents
  3. Models de gestió i infraestructures
  4. Programa d’actuacions forestals
  5. Fitxes descriptives de les unitats d’actuació
  6. Cartografia.

 

Detall del contingut:

 

  1. Descripció de les finques i de la propietat

1.1 Dades de les persones propietàries, gestores, directores facultatives i/o persona de contacte.

S’indiquen les persones propietàries que inicialment formen part de l’ordenació, i s’assenyala una persona representant o de contacte.

1.2 Dades de les superfícies:

  1. a) S’assenyalarà l’àmbit màxim de la superfície potencial ordenada.
  2. b) S’indicaran les dades de les superfícies incloses en l’ordenació: total, ordenada, forestal, no forestal, arbrada i no arbrada.
  3. c) La superfície ordenada ha de correspondre a la superfície forestal cadastral i, si escau, a les zones no forestals previstes per aforestar.

Cal diferenciar de manera individualitzada aquestes dades per a cadascun dels propietaris amb la superfície que en forma part.

1.3 Qualificacions especials i afectacions.

  1. a) Si el PTGMFc ordena superfícies incloses en la xarxa d’espais naturals protegits, s’ha de fer constar el nom dels espais i la superfície potencial ordenada inclosa.
  2. b) S’ha de fer constar si les finques estan afectades per alguna figura de concertació o contractual amb altres entitats, amb expressió de la finalitat, la superfície afectada, l’entitat amb la qual es va subscriure i la data de subscripció i la caducitat.
  3. c) Les persones titulars de finques forestals que hagin estat protectores han de fer constar la data de la declaració, la superfície i el número assignat en el Catàleg de forests d’utilitat pública i protectores.

1.4 Prevenció i risc d’incendi (de la superfície potencial):

  1. a) Índex de perill. Es determina a partir del Mapa de risc d’incendi forestal de Catalunya.
  2. b) Risc d’incendi i incendis tipus. Es determinen segons el document Orientacions de gestió forestal sostenible (ORGEST) – Integració del risc de grans incendis forestals (GIF) en la gestió forestal.
  3. c) Existència de PPP i PPI municipal.

 

  1. Objectius preferents

2.1 Antecedents de gestió.

Es farà una breu descripció de la gestió desenvolupada en la superfície potencial a ordenar per reforçar l’elecció dels objectius preferents.

2.2 Descripció dels objectius preferents.

Cal indicar i agrupar unitats d’actuació per a cadascun dels objectius que defineixi el PTGMFc.

Aquests objectius per a la superfície potencial a ordenar s’assenyalaran d’acord amb les característiques i potencialitats productives de béns i serveis de les masses definides. Així mateix, per a les superfícies ordenades, a més, es tindran en compte les necessitats de les persones gestores que s’incorporin en l’ordenació.

En el moment que s’incorporin noves persones propietàries en l’ordenació, aquestes persones confirmaran l’adhesió als models i objectius definits en el PTGMFc.

  1. a) Objectiu preferent productiu de béns.

Els principals productes a tenir en compte són: fusta, suro, pastura, llenya, etc.

També es poden considerar altres produccions com ara la biomassa per a ús energètic i els aprofitaments no fusters (tòfona, bolets, pinyes, castanyes, caça, etc.).

  1. b) Objectiu preferent productiu de serveis

b.1 Objectiu preferent de serveis ambientals.

Aquest apartat aglutina els objectius o mètodes de gestió adreçats a desenvolupar actuacions de millora d’estructures forestals:

– Millora de l’estructura de la massa forestal: resistència i resiliència.

– Recuperació de les masses davant de catàstrofes.

– Gestió per minimitzar processos erosius.

– Gestió per conservar la biodiversitat i el patrimoni natural forestal.

– Gestió per a la prevenció d’incendis i millora de les masses davant dels GIF.

– Gestió per a un ús eficient dels recursos hídrics.

– Altres.

2.3 Objectiu preferent productiu de serveis socioculturals.

Aquest apartat agrupa els objectius o mètodes de gestió adreçats a desenvolupar actuacions amb aquestes finalitats:

– La valoració del paisatge i dels elements naturals i culturals singulars.

– La gestió per a la preservació de masses o espais forestals.

– Els usos recreatius i de lleure que es puguin donar a l’entorn forestal.

– Altres.

 

  1. Models de gestió i infraestructures

S’han de definir les característiques generals de la planificació dels treballs d’aprofitaments i millores i de planificació d’infraestructures.

S’han de definir els models de gestió i les infraestructures en tot l’àmbit de l’ordenació potencial d’acord amb les característiques i potencialitats productives de les masses definides, i també els objectius de gestió comuns que s’hagin determinat en l’àmbit de l’agrupació de propietaris. En la superfície ordenada, a més del que s’ha assenyalat anteriorment, es tindran en compte les necessitats individuals i/o diferenciades de les persones propietàries i/o gestores de les diferents finques forestals que entrin en l’ordenació.

3.1 Models de gestió:

D’acord amb els objectius, cal fer un resum de les característiques generals de gestió de cada espècie de la finca per un període de temps superior a la vigència del pla. Els documents ORGEST – Models de gestió d’espècies s’utilitzaran prioritàriament per emplenar els camps d’informació i per assignar el codi de referència. Alternativament o per falta de model per a les espècies a ordenar, caldrà plantejar una proposta equivalent.

Els camps bàsics d’informació per a les espècies objectiu de gestió són:

  1. a) Formació forestal.
  2. b) Model de gestió silvícola de referència i descripció.

3.2 Infraestructures de la superfície ordenada.

  1. a) Xarxa viària: existent i planificada de nova construcció.

Cal relacionar i codificar la xarxa viària en correspondència a la cartografia de gestió. Cal assenyalar la necessitat i el mètode per al seu manteniment o la previsió d’incrementar-la. La planificació de camins de nova construcció es dibuixarà cartogràficament i es descriurà mitjançant la fitxa tècnica de pistes forestals.

  1. b) Rompudes i transformacions a pastura.

Cal relacionar i codificar les rompudes i/o transformacions a pastura. La planificació de rompudes i/o transformacions a pastura es dibuixarà cartogràficament i es presentarà la fitxa tècnica de rompuda o fitxa tècnica de transformacions a pastura.

  1. c) Infraestructures de prevenció d’incendis (línies de defensa, punts d’aigua, etc.).

Cal relacionar i codificar les infraestructures de prevenció en correspondència a la cartografia de gestió.

Cal assenyalar la necessitat i el mètode per al seu manteniment o la previsió d’incrementar-la. Aquestes infraestructures es dibuixaran cartogràficament i es descriuran.

Per a la superfície potencial ordenada, s’han de planificar la xarxa viària i les infraestructures de prevenció d’incendis existents i necessàries segons l’estat forestal i les planificacions potencials previstes, les quals es confirmaran en la mesura que s’incorporin noves persones propietàries al PTGMFc.

 

  1. Programa d’actuacions forestals

Es fa una previsió de les actuacions programables i no programables per unitats d’actuació i anys de vigència del PTGMFc de la superfície ordenada.

En el moment en què s’incorporin propietats en l’ordenació, caldrà que es presenti un programa d’actuacions relacionades amb les fitxes descriptives de les unitats d’actuació que es considerin segons les necessitats del/de la gestor/a.

Es diferencien dos grups d’actuacions planificades:

4.1 Actuacions forestals en les unitats d’actuació.

4.2 Actuacions d’infraestructures i canvis d’ús del sòl.

 

  1. Fitxes descriptives de les unitats d’actuació

Segons les necessitats de la persona gestora, s’estableixen tres models de fitxes descriptives (descriptiva, estimació pericial i inventari dasomètric) amb diferents camps d’informació per ajudar a la presa de decisions en la gestió de la superfície ordenada.

La fitxa que recull la majoria de situacions i actuacions forestals és elaborada a partir de la informació procedent de l’estimació pericial o altres formes d’inventari, la qual incorpora la informació següent:

5.1 Dades generals de la unitat d’actuació.

  1. a) Superfícies (ordenada, forestal, arbrada, protecció especial).
  2. b) Formació forestal.
  3. c) Vulnerabilitat als incendis.

5.2 Estructura de la massa, formació arbòria i arbustiva.

  1. a) Estructura de la massa.
  2. b) Relació d’espècies amb els paràmetres necessaris per caracteritzar objectivament les masses forestals a gestionar.
  3. c) Formacions arbustives.
  4. d) Condicionants de gestió.

5.3 Objectius, model de gestió i itineraris silvícoles.

Itinerari silvícola.

5.4 Planificació d’actuacions i quantificació de productes i serveis.

  1. a) Planificació d’actuacions forestals i normes silvícoles executives.
  2. b) Quantificació de productes i serveis de les actuacions planificades.

 

  1. Cartografia

S’ha d’incloure la cartografia següent:

6.1 Plànol de situació de l’àmbit ordenat i les finques a escala 1:50.000 o 1:25.000. Es delimitarà la superfície potencial.

6.2 Plànol de gestió topogràfic a escala 1:5.000.

Els principals camps d’informació són:

  1. a) Límits: de la finca o finques ordenades, de les unitats d’actuació, dels espais protegits, de les figures de concertació amb les administracions públiques, etc.
  2. b) Formacions forestals.
  3. c) Infraestructures: camins, transformacions a pastura, rompudes, línies de defensa i punts estratègics de gestió codificats segons la seva tipologia, els punts d’aigua i altres elements o singularitats delimitades en la superfície forestal ordenada.
  4. d) Les unitats d’actuació es diferenciaran mitjançant el seu número.
  5. e) Altres.

6.3 Plànol cadastral: que indiqui els límits de la finca o finques i de les codificacions cadastrals. Així mateix, també caldrà assenyalar les delimitacions de les rompudes planificades.

 

 

Annex 4

Estructura dels projectes d’ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (PFM)

 

Les instruccions o guia per a la redacció dels PFM es poden obtenir a l’adreça electrònica agricultura.gencat.cat.

 

L’estructura dels PFM és la següent:

  1. Dades generals i administratives
  2. Descripció de l’àmbit del PFM
  3. Planificació
  4. Actuacions forestals
  5. Blocs d’execució conjunta (BEC)
  6. Calendari
  7. Balanç econòmic
  8. Fitxes d’actuacions
  9. Annexos
  10. Cartografia

 

Detall del contingut dels PFM:

 

  1. Dades generals i administratives

1.1 Dades de la persona o persones de contacte, representant/s legal/s de les associacions i de l’entitat local.

1.2 Àmbit planificat. Aquest apartat ha de determinar els termes municipals inclosos al PFM i els límits i les superfícies incloses; s’hi ha d’especificar la superfície total municipal, forestal i no forestal, i, dins d’aquesta superfície, l’arbrada i la no arbrada.

1.3 Qualificacions especials i afectacions.

  1. a) S’han de relacionar les afectacions territorials legals de tot tipus (ambiental, urbanística, d’infraestructures) a l’àmbit del PFM. S’ha de fer constar el nom i la referència normativa i descriure l’afectació a l’àmbit planificat.
  2. b) Si el PFM ordena superfícies que estan dins la xarxa d’espais naturals protegits i/o espais naturals de protecció especial, s’ha de fer constar el nom dels espais i la superfície ordenada inclosa.
  3. c) Si el PFM inclou superfície forestal de titularitat pública, s’ha d’incloure la informació requerida en aquest punt en els POF sobre les ocupacions, concessions, servituds, etc. que puguin ser presents al PFM.
  4. d) S’han de relacionar altres figures i plans no vinculants consultats durant la redacció del PFM per assegurar-ne la compatibilitat entre ells.

1.4 Hàbitats, flora i fauna amb protecció especial.

S’han d’especificar els hàbitats d’interès comunitari i la fauna i flora protegides, i indicar-ne el nivell de protecció legal.

 

  1. Descripció de l’àmbit del PFM

2.1 Descripció de la coberta forestal.

La superfície ordenada pel PFM s’ha de classificar, per a cada municipi, segons el tipus de coberta i la tipologia forestal, i indicar la superfície de cadascuna (ha) i els rodals que representa.

2.2 Recursos forestals.

El PFM ha de fer una avaluació dels recursos forestals (fusta, pastures, bolets, tòfones, etc.) que hi ha en l’àmbit del projecte i que hi són objecte d’ordenació.

Per al recurs fuster, s’han de determinar per formació forestal les existències i l’increment potencial del volum.

2.3 Prevenció i risc d’incendis.

  1. a) Incendi tipus. Tipologia de l’incendi tipus.
  2. b) Risc d’incendi tipus. Per establir el risc d’incendis tipus, es disposa del Mapa de risc d’incendi tipus de Catalunya. Aquest mapa diferencia 4 nivells de risc: molt alt, alt, moderat i baix. Aquesta informació està disponible a la web http://seu.gencat.cat.
  3. c) Perill bàsic d’incendi. S’identifica a partir del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal de Catalunya definit pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Indica si el nivell de perill és: molt alt, alt, moderat o baix.
  4. d) Municipi d’alt risc d’incendi. Cal determinar si el municipi està declarat com a zona d’alt risc d’incendi forestal, segons la classificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
  5. e) Existència d’una o diverses agrupacions de defensa forestal (ADF) en l’àmbit de planificació, nom i, si escau, observacions.
  6. f) Existència d’un PPP i/o PPI, i definir-ne la data de caducitat; cal identificar-ne els noms i la superfície ordenada afectada. En el cas d’existència d’un PPP, s’ha d’indicar també si hi ha un projecte d’infraestructures estratègiques (PIE) redactat.
  7. g) Cal identificar i descriure els factors de risc més importants que poden tenir incidència en l’àmbit del PFM.
  8. h) Qualsevol altra informació i afectació que sigui d’interès per a la seva planificació i execució, com ara els plans de prevenció d’incendis forestals (PPIF), les zones d’autoprotecció de les urbanitzacions, etc.

2.4 Infraestructures.

Aquest apartat ha de detallar les infraestructures existents en el PFM. Es diferencien aquelles infraestructures que tenen com a objectiu prioritari la prevenció d’incendis forestals d’aquelles que tenen un caràcter prioritari de producció i millora forestals.

Tot i que tots dos objectius són complementaris i una mateixa infraestructura duu implícites les dues finalitats, cal prioritzar-ne una davant de l’altra en la planificació del PFM. Aquest fet no implica que una sigui excloent de l’altra.

2.5 Plagues, malalties i altres agents nocius.

En aquelles formacions vegetals que presentin símptomes d’afectació de plagues, malalties o agents nocius abiòtics, s’ha d’especificar el tipus d’agent nociu (biòtic o abiòtic) que els produeix, la localització, la superfície afectada i la valoració del grau d’afectació.

2.6 Antecedents de gestió i resum de la gestió dels darrers anys.

Cal fer una síntesi molt descriptiva dels principals antecedents de rellevància per a la gestió forestal que han dut la superfície planificada a l’estat actual.

Cal incloure també una breu descripció del desenvolupament d’aquest estat, que en valori la importància i inclogui aquelles observacions que s’han de considerar a la planificació.

 

  1. Planificació

3.1 Descripció dels objectius preferents

S’han d’establir i localitzar els objectius preferents següents dins de la funció principal assignada:

  1. a) Objectius preferents de la funció productiva: fusta, llenyes, biomassa per a ús energètic, pastures, suro, tòfones, bolets, pinyes, castanyes, caça.
  2. b) Objectius preferents de la funció ambiental: resistència i resiliència a pertorbacions i als efectes del canvi global, gestió per a un ús eficient dels recursos hídrics, gestió per minimitzar processos erosius, gestió per a la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural forestal, gestió per a la millora de les masses forestals contra GIF i per a la prevenció d’incendis, i altres.
  3. c) Objectius preferents de la funció social: valoració del paisatge i dels elements naturals i culturals singulars, gestió per a la preservació de masses o espais forestals, usos recreatius i de lleure que pugui donar l’entorn forestal, i altres.

3.2 Models de gestió.

Els models de gestió determinen el conjunt de tractaments que s’han d’aplicar a una tipologia forestal arbòria, arbustiva o herbàcia per assolir els objectius fixats.

Aquest apartat ha de detallar els models silvícoles d’aplicació a cada grup de rodals. Els models obeeixen als objectius determinats prèviament.

Es recomana emprar com a base de les masses arbrades els models de gestió de les publicacions de l’ORGEST. Alternativament o per falta de model per a les espècies a ordenar, cal plantejar una proposta equivalent.

A les zones prioritàries estratègiques on actuar per a la prevenció d’incendis, els models ORGEST assignats són preferentment aquells que tenen l’objectiu d’augmentar la resistència al foc.

A la resta de les zones, els models ORGEST assignats són els que integren l’obtenció de productes forestals a l’augment de la resistència al foc.

 

  1. Actuacions forestals

Aquest punt determina totes les actuacions que es planifiquen durant la vigència del PFM.

S’han de citar i descriure molt breument totes les actuacions sobre terrenys forestals, ja siguin planificades en l’àmbit d’un rodal o d’una infraestructura.

4.1 Actuacions forestals en rodals: gestió i producció forestal i prevenció d’incendis forestals.

Les actuacions que es planifiquen s’han de delimitar en superfície i han de ser coincidents amb un o més rodals.

Les actuacions es diferencien segons si l’objectiu prioritari és per a la gestió i producció forestals o per a la prevenció d’incendis forestals.

4.2 Actuacions d’infraestructures: gestió i producció forestals i prevenció d’incendis forestals. Aquest punt determina les actuacions que es faran sobre les infraestructures existents o noves durant la vigència del PFM.

Les actuacions es diferencien, igual que al punt 4.1, segons si l’objectiu prioritari és per a la gestió i producció forestals o per a la prevenció d’incendis forestals.

 

  1. Blocs d’execució conjunta (BEC)

En aquest apartat, cal relacionar cada BEC amb els municipis on es localitzen, especificar els rodals que els integren i anotar-ne la superfície total (ha), diferenciant la superfície arbrada de la no arbrada i les infraestructures vinculades i determinant el seu amidament total. Cal anomenar els BEC amb una lletra majúscula correlativa seguint l’abecedari, amb independència dels canvis de municipis, en el cas de PFM supramunicipals.

 

  1. Calendari

6.1 Calendari.

En aquest apartat, cal organitzar temporalment les actuacions definides. D’altra banda, per tenir també un seguiment més acurat de l’execució del PFM, aquesta estructuració temporal de les actuacions es fa en períodes de cinc anys, dins dels quals s’ha de prioritzar sempre un any preferent d’actuació i assignar quan s’actua en cadascun dels BEC.

6.2 Resum de la fusta extreta per BEC.

En aquest apartat, cal fer un resum de tota la fusta que es planifica obtenir en les diferents actuacions planificades al PFM; cal diferenciar la informació per a cada BEC i per cada període de cinc anys. També s’hi han d’incloure els productes de la fusta obtinguts en rodals i/o infraestructures no inclosos en el BEC.

 

  1. Balanç econòmic

Cal fer una valoració econòmica i un balanç econòmic per BEC i actuacions no vinculades a BEC, mitjançant la diferència entre els ingressos i les despeses.

 

  1. Fitxes d’actuacions

8.1 Fitxes de BEC.

Les fitxes descriptives de BEC han de recollir la informació mínima, necessària i precisa per a l’execució correcta agrupada de les actuacions planificades.

La fitxa descriptiva de BEC s’articula en dues parts:

  1. a) Descripció del BEC. Caracterització de l’estat actual de les formacions forestals (massa arbòria i/o arbustiva i/o herbàcia) i determinació dels rodals d’actuació que en formen part.
  2. b) Descripció d’actuacions. Descripció de les actuacions planificades al BEC que diferenciï quin rodal o infraestructura afecta, i posterior valoració econòmica. Finalment, s’ha d’incloure la relació de polígons i parcel·les que integren cada BEC, segons la distribució de finques del cadastre.

8.2 Fitxes d’altres actuacions.

Aquest apartat ha de detallar totes les actuacions planificades al rodal o la infraestructura no vinculades a un BEC.

Cal incloure la mateixa informació que a la descripció de les actuacions de les fitxes BEC.

 

  1. Annexos

9.1 Quadre de rodals

Els resultats de l’inventari dels recursos de la fusta s’han d’expressar per a tots els rodals arbrats, amb independència de si es planifica alguna actuació o aprofitament al llarg del PFM.

El quadre de rodals recull els resultats de l’inventari dels recursos fusters mitjançant la descripció i determinació per a cada rodal de les dades següents: superfície del rodal (ha), BEC, si s’escau, al qual pertany el rodal, tipologia forestal, descripció silvícola, nombre total de peus inventariables, àrea basimètrica de tota la massa forestal inventariable, diàmetre normal mitjà de les espècies forestals, alçada dominant de l’espècie forestal principal (Ho), volum amb escorça dels peus inventariables, tipus d’estructures segons la seva vulnerabilitat per generar focs de capçades i, si escau, codi de l’actuació que s’ha planificat.

9.2 Plec base de condicions tècniques d’execució.

Aquest Plec recull la informació que ha de regular l’execució de totes les actuacions derivades del PFM, sempre d’acord amb el seu contingut i amb la legislació vigent aplicable.

Es facilita un model de Plec de condicions tècniques d’execució bàsic com a annex a la plantilla del document, a l’adreça electrònica agricultura.gencat.cat, que pot ser adaptat a cada BEC segons les seves característiques.

El Plec descriu especialment les condicions tècniques d’execució de les actuacions silvícoles i de les infraestructures planificades. En tot cas, la direcció d’obra ha de proporcionar la informació necessària per a la realització de cada actuació.

 

  1. Cartografia

S’ha d’incloure la cartografia següent:

10.1 Plànol de situació.

Plànol topogràfic de situació de l’àmbit d’estudi del projecte amb els camps d’informació següents:

  1. a) Límits administratius.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Superfície forestal.

10.2 Plànol de formacions forestals.

Plànol topogràfic de les formacions forestals existents a l’àmbit d’estudi del projecte amb els camps d’informació següents:

  1. a) Límits administratius.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Rodals, amb la numeració assignada en la memòria del projecte.
  4. d) Límit de les àrees de foment de la gestió.
  5. e) Formacions forestals arbrades.

10.3 Plànol genèric de gestió.

Plànol topogràfic genèric de gestió de l’àmbit d’estudi del projecte amb els camps d’informació següents:

  1. a) Límits administratius.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Límit de les àrees de foment de la gestió.
  4. d) Límits dels BEC.
  5. e) Localització de les actuacions no associades a BEC.
  6. f) Quinquenni en què s’actua.

10.4 Plànol d’actuacions.

Plànol topogràfic de detall dels BEC i altres actuacions, no vinculades a BEC, que ho requereixin. Aquest/s plànol/s inclou/en els camps d’informació següents:

  1. a) Límits administratius.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Límit dels BEC; cal destacar aquells que es defineixen en el plànol.
  4. d) Rodals amb la numeració assignada en la memòria del projecte.
  5. e) Infraestructures viàries existents.
  6. f) Actuacions planificades.

10.5 Plànol dels PPI.

La simbologia dels elements sol·licitats en aquest plànol serà l’establerta al Pla Infocat.

Plànol topogràfic d’infraestructures de suport a l’extinció d’incendis forestals. Els camps d’informació principals són:

  1. a) Límits administratius.
  2. b) Límits dels espais protegits i qualificacions especials.
  3. c) Diferenciació de terrenys urbans, agrícoles i forestals, i, en aquests últims, classificació segons tipologia de combustible.
  4. d) Xarxa viària per a la prevenció d’incendis forestals existent i planificada, i actuacions que s’hi han planificat. Els atributs dels camins són els establerts al Pla Infocat; cal remarcar els punts crítics, com punts de gir, punts d’estretament, etc.
  5. e) Punts d’aigua per a la prevenció d’incendis forestals, existents i planificats, i actuacions que s’hi han planificat. La codificació es fa segons el tipus de punt, l’accessibilitat per a mitjans aeris i terrestres i les característiques que presentin, i el detall de la capacitat.
  6. f) Àrees de baixa càrrega de combustible existents i planificades.
  7. g) Altres infraestructures complementàries com ara senyalització, tancaments, punts de guaita, etc.
  8. h) Mitjans operatius com els parcs de bombers voluntaris, professionals, heliports, magatzems i infraestructures d’ADF, etc. La codificació és l’establerta al Pla Infocat.
  9. i) Punts de perill com ara línies elèctriques, àrea recreativa, assortidor de benzina, abocador, zones d’afluència, edificacions habitades, zones d’alta vulnerabilitat, hàbitats especialment vulnerables, etc
0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *